“Moltes vegades, durant les tasques de rescat en què estem alliberant víctimes, especialment si són joves, no puc deixar de pensar que hi ha uns pares, uns germans, etc., que estan dormint i que no saben que en uns minuts rebran la trucada més dura de les seves vides.” Després de 32 anys al cos de Bombers de la Generalitat, Roger Llinàs, responsable de salvament en accidents de trànsit de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments de la Generalitat de Catalunya, ha vist com han evolucionat les tasques d’excarceració de víctimes en els sinistres viaris, un àmbit que defineix com “dinàmic”, en el qual s’incorporen contínuament noves tècniques i estratègies d’actuació amb la finalitat última de salvar vides, d’evitar una malaurada notícia que mai es pugui oblidar.

Protocol de línies mestres

Des del minut zero, el moment que al 112 arriba un avís d’un sinistre viari, s’activa un operatiu d’emergències on el cos de Bombers té un paper fonamental en els casos en què s’hagin de rescatar persones atrapades en els seus vehicles. “La coordinació amb la resta d’actuants –Mossos d’Esquadra i els equips sanitaris– és clau en l’èxit d’aquests casos d’intervencions. Cal que tots coneguin les necessitats dels altres i que els ajudin a assolir-les. Per petita que sigui la sospita que l’accident pot ser mínimament important, ja s’activen tots els recursos”, explica Llinàs. Un operatiu coordinat és, per tant, una peça fonamental per assolir una màxima eficàcia de les assistències en els accidents de trànsit, que, segons els protocols d’actuació, consisteixen en tres fases:

-Una de prèvia, abans de l’arribada al lloc de l’incident, on s’avalua l’itinerari més ràpid;

– una primera fase d’aproximació o abordatge on s’identifiquen els riscos del sinistre,

– i un cop el comandament ha establert el pla d’intervenció, es du a terme la fase d’operacions, on el que preval és adequar l’espai necessari d’extracció per arribar al final del procés, amb l’extracció de les persones accidentades.

Garantint  la màxima seguretat

La rapidesa amb què es realitzen les excarceracions també és un factor rellevant en els rescats viaris, sobretot en el cas dels passatgers crítics amb un perill de mort imminent. Tot i així, actualment les víctimes ja poden rebre una atenció sanitària equiparable a la dels centres hospitalaris fins i tot abans de ser alliberades: “Això fa que el factor temps ja no sigui tan determinant com ho era abans”, afirma Llinàs, “i que puguem, sense perdre de vista que hem de seguir sent ràpids, centrar-nos també en aconseguir extraccions segures, en les quals es minimitzi el risc d’agreujar les lesions de les víctimes per una deficient manipulació”.

Les topades frontals, les més greus

Els sinistres més greus i que requereixen de rescats més complexos, “tret de casos especials com vehicles que cauen per barrancs o des de ponts, no massa habituals”, són segons Llinàs els causats per col·lisions frontals: “En aquests casos les velocitats dels dos vehicles se sumen i això fa que l’energia de l’impacte sigui molt més elevada, fet que incideix tant en la gravetat de les ferides com en la severitat de l’accident.”

Durant aquest any, fins al 30 de setembre els Bombers de la Generalitat han realitzat 5.545 intervencions en accidents de trànsit amb persones ferides o atrapades que en alguns casos han hagut de ser excarcerades dels seus vehicles.