A Catalunya, l’any passat, 67 persones van perdre la vida en accident de trànsit en l’àmbit urbà, cosa que representa un 28,1% del total de víctimes mortals que hi va haver a la xarxa viària del país.

A ciutats i pobles, hi tenen lloc un gran nombre de desplaçaments, en els quals conflueixen diferents mitjans de mobilitat: vianants, ciclistes, vehicles particulars, vehicles comercials i de transport públic i, ara també, vehicles de mobilitat personal (VMP). Així doncs, la sinistralitat viària en zona urbana presenta problemàtiques diferents de la de la zona interurbana, que cal afrontar amb mesures més concretes.

En aquest sentit, el Servei Català de Trànsit va iniciar fa més de deu anys una línia de suport als municipis per a l’elaboració de plans locals de seguretat viària (PLSV). L’objectiu d’aquests plans és avançar en la millora de la seguretat viària en l’àmbit urbà mitjançant la col·laboració amb els governs locals i, en particular, amb les policies locals per tal de reduir els accidents de trànsit  al municipi. A més, també es vol protegir els usuaris de la via més vulnerables (vianants, motoristes i ciclistes) i planificar la seguretat viària amb atenció a grups amb necessitats específiques, així com donar resposta als reptes que generen les noves formes de mobilitat.

Més de dos-cents seixanta plans locals

Al conjunt de Catalunya, des que es van posar en marxa el 2006 i fins l’any passat, 266 ciutats i pobles tenen ja plans redactats. Aquests municipis agrupen una població de més de 6,8 milions de ciutadans, de manera que podem dir que el 90,8% de la població de Catalunya disposa de PLSV. De cara a aquest 2020 està prevista l’elaboració de 15 nous PLSV.

Segons un estudi que es va fer amb motiu dels deu anys d’implantació d’aquesta eina, l’existència d’un Pla de seguretat viària representa un element distintiu en les tendències d’accidentalitat viària urbana, sobretot si el PLSV s’aplica correctament. Així doncs, l’estudi constatava que les víctimes mortals havien disminuït un 14% de mitjana a les poblacions que tenien PLSV i l’havien aplicat bé. Per contra, en aquells municipis que no tenien pla la sinistralitat amb víctimes havia augmentat entre un 20% i un 50% i en aquells que en tenien, però no l’havien aplicat o ho havien fet en un grau baix, la sinistralitat també havia augmentat un 9%.

Com funcionen?

A través dels plans locals de seguretat viària, l’SCT ofereix assistència tècnica als ens municipals tenint en compte les característiques, la configuració i les particularitats de cada localitat a través d’un diagnòstic previ de l’accidentalitat.

A partir d’aquí, els PLSV inclouen un  pla d’acció amb mesures d’actuació concretes en els entorns de concentració d’accidents o amb percepció de risc o inseguretat  identificats, com també una proposta de mesures físiques correctores i preventives. A banda, s’estudien els principals factors i grups de risc per tal de delimitar l’àmbit d’intervenció i poder incidir en aquells comportaments, col·lectius vulnerables i factors més accidentògens. A més, el pla d’acció inclou mesures relatives a la realització de controls preventius i mesures d’educació per a la mobilitat segura.

Transcorreguts 2-3 anys des de la redacció del Pla, es du a terme un seguiment de les mesures implantades i, posteriorment, passats 4-5 anys, una avaluació del Pla per tal de valorar el grau d’implantació, els objectius assolits i la situació de seguretat viària al municipi, i definir l’estratègia per als anys següents.

A banda dels PLSV, l’SCT també col·labora amb els ajuntaments a través de l’elaboració de treballs tècnics de seguretat viària en un àmbit concret i mitjançant la signatura de convenis sobre procediment sancionador, cessió d’etilòmetres, cinemòmetres i kits de drogues, així com de parcs infantils de bicicletes i ciclomotors i d’adhesió al Servei d’Informació i Atenció de Víctimes de Trànsit (SIAVT), els quals també contribueixen a la millora de la seguretat viària en l’àmbit local.