L’SCT, en col·laboració amb altres departaments, consistoris i col·lectius afectats, impulsa un dossier tècnic de disseny d’entorns i itineraris escolars. 

Els darrers anys s’han desenvolupat diversos projectes arreu del món enfocats a crear entorns i itineraris escolars segurs que promoguin la mobilitat sostenible (a peu o en bicicleta) i autònoma (sense acompanyament d’un adult) dels infants en els seus desplaçaments a l’escola. En el cas concret de Catalunya, hi resideixen 1.165.865 infants d’entre 0 i 14 anys i hi ha un total de 5.492 centres educatius d’educació especial, infantil, primària i secundària, on treballen 117.398 docents. Per tant, parlem de projectes sobre un tipus d’activitat –l’escolar– que genera un nombre important de desplaçaments diaris obligats i que té molt a veure amb l’evolució dels patrons de mobilitat.

El Servei Català de Trànsit (SCT), en col·laboració amb la Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat (Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori), el Gabinet Tècnic i la Subdirecció General de Construccions, Manteniment i Equipaments de Centres Públics (Departament d’Educació), l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament de Girona i Revolta Escolar (acció conjunta de les AFAs i AMPAs de tot Catalunya amb l’ajut d’entitats veïnals i ecologistes), ha redactat un dossier tècnic amb l’objectiu de promoure la mobilitat activa, segura i sostenible a les escoles i de potenciar-ne la protecció com a zones sensibles. A més, també ha comptat amb el suport d’Eixample Respira i d’experiències de bicibus.

El document es titula Disseny d’entorns i itineraris escolars: anant a l’escola d’una manera saludable, sostenible i segura i es pretén que es vegi no només com una guia que recull l’explicació d’una desena de bones pràctiques o projectes, sinó també com la inspiració i l’impuls d’altres. Emana de dos documents cabdals de l’àmbit català: el Pla d’acció de mobilitat escolar de Catalunya (PAMEC) 2020-2021 i el Pacte Nacional per a la Mobilitat Segura i Sostenible 2021–2030. A més, s’ha estructurat tenint en compte la informació recollida a les entrevistes fetes a totes les veus que formen part de la comunitat educativa.

Corresponsabilitat, planificació i bones pràctiques

El dossier insisteix en la idea que per afavorir la remodelació dels entorns escolars no es pot treballar de manera separada. Cal corresponsabilitat i implicació des de diferents àmbits i esferes d’actuació. En concret, l’administració pública, la comunitat educativa, agents del barri com associacions veïnals, comerciants i altres entitats, i altres com els serveis de manteniment i la policia local.  

Quant al disseny d’entorns i itineraris escolars, estableix una pauta d’actuació. Primer de tot, hi ha una fase inicial en què cal una iniciativa i una arrencada del projecte. Després cal fer una diagnosi de la situació de partida. Tot seguit, cal desenvolupar el pla d’acció i també cal fer-ne el seguiment i l’avaluació.  A més, convé que hi hagi participació, comunicació i divulgació del projecte.

En relació amb les actuacions específiques que es poden fer, destaquen les següents: la gestió de la mobilitat (iniciatives per promoure la mobilitat autònoma dels infants en bici, bus, etc.; la millora de la xarxa de transport públic propera a l’escola, accions sobre el trànsit motoritzat i la regulació de l’aparcament); el disseny urbà (xarxa pedalable, itineraris per a vianants, zones d’estada, mobiliari urbà, pacificació del trànsit i millores en la senyalització i l’accessibilitat); la formació i educació (activitats a les aules per promoure la mobilitat sostenible), i la sensibilització de totes les parts implicades i la difusió (campanyes de difusió). 

Tot plegat va encaminat a reduir el trànsit motoritzat als entorns escolars, i reduir així la contaminació, el soroll i el possible risc viari que se’n pot derivar, i, tenint en compte això, recuperar la funció social i de joc de l’espai públic.

Se’n pot obtenir informació al document, el qual, com es pot veure, es nodreix de diverses experiències, que serveixen com a font d’inspiració o referència i, alhora, conformen exemples aplicats i, per tant, lliçons apreses.