Un home de mitjana edat surt a sopar amb els amics i pren un parell de copes. Quan arriba el moment de tornar a casa, no s’ho pensa dues vegades i agafa el cotxe. El que no ha meditat prou aquest home és que, si condueix begut, té moltes possibilitats de patir o de provocar un accident. I doncs, per què no s’ho pensa dues vegades? Hi ha diferents factors que ho poden explicar. L’alcohol és una droga socialment normalitzada, associada a moments de plaer i diversió; costa ‘renunciar-hi’ quan s’ha de conduir. L’alcohol provoca sensació d’eufòria i de fals control. Si, a més, aquest home ha combinat altres vegades alcohol i conducció i (afortunadament) no ha patit cap accident encara, circularà convençut que les estadístiques d’accidents no fan amb ell.

I què en diuen, les estadístiques? Doncs el 2022, quatre de cada deu conductors o vianants morts (un 39%) havien consumit alcohol, drogues o psicofàrmacs, segons dades de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC). A més, l’alcohol i les drogues van representar el 6,1% del total dels factors concurrents en sinistres amb víctimes a les carreteres (aproximadament uns 1.100 accidents). D’altra banda, l’any passat Mossos d’Esquadra i policies locals van detectar 11.702 conductors amb alcoholèmies penals (superiors a 0,6 mg/l), un 52,3% més que el 2019.

Consum en conductors morts

Si desglossem el 39% de conductors morts amb presència d’alcohol, drogues o psicofàrmacs, veiem que el 27,1% havien ingerit alcohol, el 19,7% havien consumit drogues i psicofàrmacs o que un 15% de morts havien consumit només drogues. El consum és majoritari entre els conductors homes, en la franja d’edat d’entre 30 i 49 anys i circulant amb turisme. Cal destacar, no obstant, el cas dels vianants morts, en què un 29,3% havien pres alcohol, drogues o psicofàrmacs. A més, segons dades de l’IMLCFC, la mitjana d’alcohol detectada en sang en els conductors morts per accident de trànsit el 2021 era d’1,67 g/l, una taxa elevada que suposaria un delicte penal.

Quant a les drogues, se’n manté el consum els darrers anys. “La substància més detectada és la cocaïna, seguida molt de prop pel cànnabis; en el cas dels psicofàrmacs, les benzodiazepines i els antidepressius s’han detectat per igual. Cal destacar que en la meitat dels casos en els quals s’han detectat benzodiazepines, s’hi ha trobat també alcohol, una barreja explosiva, perquè els efectes del consum de diverses substàncies es potencien entre si i són més perilloses per a la conducció”, afirma la Dra. Geli Gallego, cap del Servei del Laboratori Forense de l’IMLCFC.

Controls a les carreteres

Si ens fixem en els resultats dels controls d’alcohol i drogues efectuats pels Mossos d’Esquadra al llarg de 2022, els percentatges de positius són molt reveladors. Per tipus de vehicle, els conductors de turisme sumen la majoria de positius, un 86% en els d’alcohol i un 76% en els de drogues. A molta distància, en segon lloc es troben els conductors de furgoneta, amb un 6% dels positius en alcohol i un 15% en drogues. D’altra banda, les dues franges d’edat on predominen els positius són la de 21-30 anys (36% en alcohol i 38% en drogues) i la de 31-40 anys (21% en alcohol i 30% en drogues). El notable augment de les denúncies penals per positiu en alcoholèmia o drogues del 2022 respecte al 2019 també es mereix una anàlisi. “És un creixement exponencial i podria estar relacionat amb la sortida de les restriccions de la pandèmia de la COVID-19: van ser molts mesos de restriccions i, un cop finalitzades, vam notar aquest increment preocupant de taxes més altes, tant en els controls com en els sinistres en què actuem”, reflexiona el sergent Rafa Aguilar, cap de l’Àrea d’Investigació d’Accidents dels Mossos d’Esquadra. “Alhora, aquest augment en els positius penals també està relacionat amb la formació rebuda per tots els agents en la detecció dels signes que denoten la conducció sota la influència de substàncies estupefaents, que ha estat impartida els anys 2020 i 2021”, afegeix Aguilar.

Prevenció

Malauradament, el consum d’alcohol o drogues associat a la conducció continua present al llarg dels anys. Una eina per combatre-ho, a més de les campanyes de conscienciació, són els controls preventius que efectuen els Mossos d’Esquadra. “Amb els controls, el que pretenem evitar, senzillament, és que aquell conductor que ha consumit alcohol o drogues condueixi per la nostra xarxa viària”, explica el sergent Aguilar. “Els controls es fan per múltiples factors: zones d’oci, mobilitat segons l’estació de l’any, sopars de Nadal… però també planifiquem controls en qualsevol franja horària i dia de la setmana perquè la casuística és molt variada i cal estar sempre previnguts”, puntualitza el cap de l’Àrea d’Investigació d’Accidents.

Al capdavall, però, qui té la capacitat per capgirar aquesta situació són els conductors. “Estem parlant que un de cada tres conductors morts havia consumit alcohol, drogues d’abús o psicofàrmacs abans de patir l’accident…. A més, entre totes les substàncies, cal assenyalar l’alcohol com la principalment relacionada”, subratlla la Dra. Gallego.

Les estadístiques són prou eloqüents. S’hi pot fer més, cal fer-hi més. Per començar, si s’ha consumit alcohol o drogues i es vol conduir, pensar-s’ho dues vegades.

Dades de l’IMLCFC per a Trànsit

L’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC) és un òrgan tècnic adscrit al Departament de Justícia, Drets i Memòria. Des de l’any 2003, col·labora amb l’SCT en l’aportació de les dades toxicològiques de les persones mortes en accident de trànsit que tenen lloc a Catalunya, durant els 30 dies següents als fets i amb els criteris d’interpretació del Servei del Laboratori Forense. Entre d’altres, el Servei de Laboratori realitza anàlisis biològiques, d’hemogenètica, clíniques i de toxicologia.