El botó d’emergència, més seguretat de sèrie

Des de l’1 d’abril tots els cotxes i furgonetes de nova fabricació matriculats a Europa han de portar incorporat, obligatòriament, el botó d’emergència o eCall, un sistema intel·ligent de trucada als equips d’emergència que, en cas d’accident, genera una alerta immediata i facilita la localització exacta del vehicle.

La implantació d’aquest servei gratuït, amb cobertura a tot Europa, té per objectiu retallar el temps de resposta dels serveis d’emergència i, d’aquesta manera, reduir el nombre de víctimes així com la gravetat de les lesions causades per un sinistre viari. Amb l’entrada en vigor d’aquesta normativa aprovada pel Parlament europeu l’abril del 2015, es calcula que el nombre de persones mortes a les carreteres europees es pot reduir almenys un 4% i el de ferides greus,  almenys un 6%.

A Catalunya, el CAT112 està preparat des del passat mes d’octubre per gestionar aquest tipus de trucades.

Com funciona?

Si hi ha hagut un xoc que fa disparar els sensors del sistema, com per exemple que s’hagi activat l’airbag, el botó d’emergència es connecta automàticament amb el centre d’emergències (112) més proper. En aquest sentit, Natàlia Clop, responsable d’organització del CAT112, explica que l’activació del botó d’emergència “genera una trucada d’àudio que va acompanyada d’un paquet de dades que beneficia la gestió de l’emergència”. Així, quan acaba de passar l’accident, els serveis d’emergència tenen constància que aquest ha tingut lloc i on ha estat exactament gràcies a una targeta SIM virtual i a la localització per satèl·lit. També els arriba informació rellevant com el tipus de vehicle i el combustible que consumeix o el nombre de passatgers (amb el cinturó de seguretat cordat).

Tanmateix, si es produeix una emergència que els sensors no són capaços de detectar, el botó d’emergència també pot ser activar de manera manual pels ocupants del vehicle. En qualsevol cas, les trucades eCall tenen el mateix comportament que una trucada al 112 i, per tant, es podrà efectuar la trucada sempre que hi hagi cobertura d’algun operador telefònic.

Menys temps de resposta, més vides salvades

La incorporació del botó d’emergència com a element de sèrie de cotxes i furgonetes nous es converteix, en conseqüència,  en un avenç important quant a la seguretat viària, ja que facilitarà que es puguin atendre els ferits al més aviat possible durant l’anomenada golden hour –la primera hora des que s’ha produït l’accident–, que és en la qual es produeixen el 75% de les morts per accident de trànsit. La responsable d’organització del CAT112, Natàlia Clop, destaca, així, que “el més important és que proporciona la localització de l’accident i això permet reduir el temps de la trucada i la gestió de l’emergència”. I és que, segons la Comissió Europea, el sistema permet una reducció del temps de resposta dels serveis d’emergència d’un 50% en zones rurals i d’un 40% en zones urbanes. Aquesta actuació més ràpida dels equips que atenen un accident de trànsit gràcies al botó d’emergència permetrà no només salvar vides, sinó també reduir la gravetat de les lesions de les persones ferides en un sinistre viari.

Una endreça necessària per al nou protagonista de la mobilitat: la bicicleta

Arran dels debats sorgits en els últims mesos entorn de la Mesa de la Bicicleta i del VI Congrés Internacional  de la Bicicleta, celebrat a Reus, institucions i agents socials han anat coincidint en la necessitat de fer endreça en la normativa jurídica que té a veure amb l’aterratge definitiu de la bicicleta a l’espai públic urbà i interurbà. Sobre aquesta base, el Servei Català de Trànsit (SCT) i la Direcció General d’Infraestructures de la Mobilitat del Departament de Territori han organitzat, aquest 14 de març, una jornada sobre els aspectes jurídics de la bicicleta a les ciutats, amb la participació de 200 persones. A l’acte també hi han col·laborat les entitats Plataforma en Defensa de la Bicicleta i Fem Bici. En la inauguració, la directora de l’SCT, Eugenia Doménech, ha fet èmfasi en la necessitat de “respecte i empatia entre tots els usuaris per caminar cap a una mobilitat sense víctimes i feta a la mida de les persones”.

Foto bicis a ciutatNo són noves les queixes del sector sobre una preeminència de la normativa a favor dels vehicles de motor i d’una certa incoherència en lleis, reglaments i ordenances en el tractament i definició dels cicles, però cada dia que passa la implantació de la bicicleta i d’altres vehicles similars, amb suport elèctric o parcialment motoritzat, fa més urgent una actualització legal. I la presència en la jornada d’agents dels Mossos d’Esquadra i de les policies locals és un bon exemple, també, de la necessitat de solucionar dubtes, en la teoria i en la pràctica. Els ponents, per exemple, ens van fer adonar que els ginys elèctrics ara mateix poden arribar a tenir categoria de ciclomotor, i que els tricicles elèctrics de repartiment de mercaderies són ja una prioritat que està traslladant furgonetes i camions a miniplataformes logístiques i reduint les zones de càrrega i descàrrega. És un tòpic dir-ho, però la bicicleta ja no marxarà de les nostres ciutats i carreteres, i en tots els usos. Anirà a més, sobretot amb l’esclat de la bicicleta elèctrica però també de les connexions amb les àrees metropolitanes i les interconnexions creixents entre els punts intermodals de transport públic i els polígons industrials. Un de cada quatre catalans utilitza la bicicleta cada dia, i no és estrany trobar-te un ciclista gairebé a tot arreu; bé, potser sí, a les autovies, on hi poden anar, però sovint no se’ls dona una alternativa segura o, per raons òbvies, a les autopistes. Però la bicicleta, un cop les grans ciutats han decidit desterrar el cotxe dels aparcaments de superfície (i han començat a fer el mateix amb les motos), és i serà la gran protagonista del canvi cultural a favor d’una mobilitat segura, sostenible i saludable. Molt més que el transport públic col·lectiu.

Connectats a una mobilitat millor

El concepte del cotxe com un mitjà de transport de quatre rodes que conduïm per desplaçar persones d’un lloc a un altre, aviat passarà a la història. El que podria semblar fa anys un artefacte extret d’una pel·lícula futurista s’està convertint en una realitat no gaire llunyana. Vehicles amb un nivell màxim d’autonomia, que ja no haurem de conduir perquè circularan sols i que ens permetran fer-hi activitats com escriure un  correu electrònic, mirar un partit de futbol, connectar-nos a les xarxes socials, mantenir una videoconferència o fer la compra, arribaran en un futur proper però, segons els experts, no abans del 2025 o 2030.

Foto cotxe connectat

Font: Tesla

La integració entre el sector de l’automoció i el de les telecomunicacions ha estat precisament protagonista de la darrera edició del Mobile World Congress, celebrat fa unes setmanes a Barcelona. Les empreses d’automòbils han aprofitat aquest esdeveniment per presentar les seves innovacions en l’àmbit del cotxe connectat, basat en el 5G, la cinquena generació de telefonia mòbil incorporada als vehicles i peça bàsica per al desenvolupament del cotxe autònom. La connectivitat és clau ja que els vehicles sense conductor hauran de rebre i enviar dades constantment a través de la xarxa d’internet per connectar-se amb les infraestructures (semàfors, senyals o panells de les carreteres) i amb altres cotxes per poder circular amb seguretat.

Què aporta actualment el cotxe connectat?

+Seguretat-> La tecnologia associada a la connectivitat va avançant ràpidament i actualment ja proporciona als usuaris dispositius que milloren la seva seguretat, entre ells l’E-call, que serà obligatori a partir del 31 de març d’aquest any per a tots els cotxes nous que es venguin a Europa. A través d’aquest sistema, el vehicle activa una trucada al 112, contacta amb els serveis d’emergència en cas de patir un accident greu i informa de la ubicació del cotxe. D’aquesta manera s’aconsegueix que l’auxili i l’assistència a les víctimes es realitzi d’una manera ràpida.

Infotainment-> D’altra banda, els vehicles connectats actuen ja com a extensions dels smartphones i ofereixen als conductors aplicacions lligades a la informació i a l’entreteniment (infotainment). Es tracta, per exemple, de programes que faciliten dades sobre l’estat del trànsit, sobre la situació meteorològica, les possibles rutes per arribar a una destinació concreta, la ubicació de les benzineres més properes a la nostra localització o que adapten la música dels cotxes als perfils dels usuaris.

La fusió entre la connectivitat i l’automoció suposarà una revolució que no només transformarà la mobilitat, sinó que també impregnarà molts altres aspectes de les nostres vides. Connectat, autònom  i elèctric, així serà el paradigma del cotxe de les generacions del futur; un demà on hi haurà menys víctimes de trànsit (per l’eliminació dels errors humans), menys emissions contaminants derivades del trànsit i, probablement, menys temps perdut en congestions a les grans ciutats.

Fa més de cent anys, Bertha Benz ja ho va fer

Fins al juny de l’any 2018, les dones de l’Aràbia Saudita, quan pugin a un vehicle,  hauran d’anar als seients de darrere o bé com a copilots. Encara hauran d’esperar vuit mesos per posar-se al volant sense el risc de ser arrestades, vuit mesos per poder ser autònomes i deixar de dependre de tercers, dels seus familiars o de xofers professionals si volen desplaçar-se en cotxe. L’Aràbia Saudita és l’únic país del  món on a les dones se’ls denegava el  dret a conduir, però la setmana passada, un decret reial aixecava aquesta restricció després de molts anys de lluita i reivindicacions de les saudites.

La dona ha estat vinculada a la conducció des del naixement de l’automòbil a finals del segle XIX, però el seu accés generalitzat a la mobilitat ha estat progressiu.

Foto dona conduint

Un viatge en tricicle de 106 quilòmetres que faria història  

Bertha Benz, esposa de Carl Benz (cofundador de Mercedes Benz i inventor del primer vehicle motoritzat, el Patent Motorwagen), es considera la primera dona conductora, en fer un recorregut en un tricicle amb motor. El 1888 va pujar a l’artefacte inventat pel seu marit amb els seus dos fills, va emprendre un viatge de 106 quilomètres entre les ciutats alemanyes de Mannheim i Pforzheim –va deixar una nota on deia “Anem a Pforzheim a veure l’àvia”– i va poder demostrar que l’innovador vehicle era apte per realitzar trajectes de llarga distància. Per fer el periple, no exempt d’algunes incidències, va trigar tretze hores. Cal tenir en compte que el tricicle només podia agafar com a velocitat màxima els 16 km/h.

Al volant sota la tutela masculina

A l’Estat espanyol no va ser fins al 1925 que una dona va obtenir el permís de conduir. La pionera va ser la lleonesa Catalina García, en uns anys en què la dona era considerada encara com una menor d’edat i necessitava una autorització del pare o del marit per disposar de carnet de conduir.  A més, i segons recollia un Reial decret de 23 de juliol de 1918, també s’exigia un certificat de bona conducta expedit per l’alcaldia i un certificat mèdic que acredités que es tenien condicions auditives i de visió òptimes, a banda de saber escriure i llegir per poder interpretar els senyals de trànsit, conèixer el reglament i saber conduir.

El 41%, dones

Un cop assolida l’equiparació de drets amb el sexe masculí després de moltes dècades de desigualtat, la dona participa en la mobilitat de manera activa i protagonista. Amb el pas dels anys, la proporció d’homes i dones que condueixen s’ha anat equilibrant. Actualment, i segons el cens de conductors, la distribució per sexe a Catalunya és d’un 58% d’homes i un 41% de dones. Si ens fixem en la sinistralitat, l’any passat de les víctimes mortals (a 24 hores) per sinistre viari a Catalunya 107 eren homes i 47 dones.

Catalunya, pionera a Europa en l’impuls de les proves del vehicle autònom i connectat

directora stand“Les distraccions, una de les principals causes d’accidents amb víctimes, estan molt relacionades amb un mal ús de noves tecnologies durant la conducció. En aquest sentit, el vehicle autònom i connectat ens ajudarà molt a reduir la sinistralitat a les carreteres. De fet, el vehicle autònom pot contribuir a assolir una mobilitat sense víctimes.” La directora del Servei Català de Trànsit, Eugenia Doménech, s’expressava així en el marc del Connected Hub que va tenir lloc al congrés Automobile Barcelona.

Amb aquest convenciment, el Servei Català de Trànsit s’ha convertit en un dels principals impulsors del Catalonia Living Lab, el Fòrum Industrial per la Conducció Connectada i Autònoma, dissenyat conjuntament per la Generalitat, la indústria i els agents del sector. Aquesta plataforma es concreta en una xarxa de localitzacions a Catalunya –en circuits, carreteres, zones industrials, espais urbans i pàrquings– on empreses de tot el món podran realitzar proves en relació amb el desplegament d’aquestes tecnologies. D’aquesta manera, Catalunya esdevindrà un entorn de proves únic a Europa en l’àmbit del vehicle autònom i connectat.

La iniciativa preveu que empreses catalanes i de tot el món, ja siguin fabricants de vehicles o de components d’automoció, puguin dur a terme proves per desenvolupar, fer testos i validar la tecnologia del vehicle autònom i connectat en el marc d’un entorn regulat que ho permeti amb les garanties de seguretat adequades.

En concret, inicialment està previst que les proves es puguin dur a terme en diversos punts del país en tres circuits –el de Barcelona-Catalunya, el de Castellolí i les instal·lacions d’Applus IDIADA–, set rutes –que sumaran gairebé 200 km, amb trams, entre d’altres, a l’AP-2 i l’AP-7, on ja s’han realitzat proves– i set zones obertes –que superaran els 12 km2 de superfície–.

En la intervenció que va fer al Connected Hub, el conseller d’Interior, Jordi Jané va explicar que “en gairebé el 92% dels accidents de trànsit hi intervé el factor humà, i les noves tecnologies incorporades als vehicles han d’aconseguir que aquesta incidència tan elevada es redueixi de forma considerable”.  “Aquest és un gran repte”, va remarcar,  i va afegir que “els nous elements que s’incorporen al cotxe el fan més segur”.

La Generalitat, a través del Servei Català de Trànsit, actuarà per facilitar aquestes proves, que tenen per objectiu contribuir al desenvolupament i la transformació de la indústria de l’automoció a Catalunya, així com enfortir el seu posicionament arreu del món i atraure  nous projectes d’inversió estrangera de caràcter productiu al nostre país. A més, es tracta d’una iniciativa que vol aportar valor afegit a la cadena de valor de la indústria de l’automoció a Catalunya i impulsar l’estratègia del país en l’àmbit de la indústria 4.0, amb la voluntat de liderar la quarta revolució industrial al sud d’Europa.

El cotxe del futur, connectat i autònom

Conquerir el mercat del cotxe connectat i autònom. Aquest és l’interès comú que ha aplegat moltes empreses automobilístiques i de telecomunicacions en l’edició del Mobile World Congress (MWC) d’enguany, que s’ha celebrat del 27 de febrer al  2 de març al recinte firal de Gran Via de Barcelona. Els sectors implicats estan cada cop més involucrats en el desenvolupament d’un tipus de vehicle al qual els experts atribueixen moltes possibilitats, tant pel que fa a conducció eficient i menys contaminant com a una millor mobilitat i seguretat viària. El cotxe del futur ja és una realitat.

Durant el MWC s’ha fet la primera demostració de conducció remota a temps real d’un vehicle gràcies a la xarxa 5G, que ha estat possible per la col·laboració de Telefónica i Ericsson. Pilots situats a l’estand de Telefónica al Mobile han pogut conduir un vehicle que estava al circuit d’Idiada d’Applus a Santa Oliva (Baix Penedès), a uns setanta quilòmetres de distància. Entre ells, el conseller d’Interior, Jordi Jané. Aquest cotxe connectat obre noves oportunitats en el sector de l’automoció.

foto-directora-1

El conseller d’Interior, Jordi Jané, i la directora del Servei Català de Trànsit, Eugenia Doménech al MWC

Tal com recullen alguns mitjans de comunicació, en l’actualitat ja hi ha companyies que treballen en models de vehicle de “nivell 5” d’autonomia, que és el màxim teòric reconegut en l’escala dels vehicles autònoms, en què el cotxe només necessita del conductor una adreça on dirigir-se i ell fa tota la resta. Es tracta d’un tipus de vehicle equipat amb càmeres de visió esfèrica, sensors ultrasònics i radars frontals, a banda d’un software específic. Amb tot, mentre s’assoleix aquesta autonomia completa, el mercat ofereix un sistema de conducció semiautònoma amb possibilitats com la frenada automàtica, el canvi de carril o la conducció autònoma limitada a autovies, entre d’altres.

Aviat, i gràcies al cotxe connectat i autònom, el temps que emprem en conduir el podrem ocupar en altres tasques durant un desplaçament que serà més eficient i, sobretot, més segur.