Estrès i conducció

24 gener 2018 InfotrànsitDeixa un comentari

Qui no ha patit algun cop l’estrès? Qui més qui menys, ha anat estressat alguna vegada, o ha sentit com l’estrès li ha provocat cansament, fatiga, mal humor… Però, què ens passa quan conduïm estressats? Sabem com ens pot afectar l’estrès en la conducció?

Què és l’estrès?

L’estrès pot ser aquell dolor muscular que se’ns posa a les cervicals, o aquell mal de cap sobtat, o la fatiga física i psicològica. També pot ser aquell mal humor que se’ns posa, o bé aquella cadena de pensaments negatius o catastrofistes que ens ve, de sobte, i que no hi podem deixar de pensar.

«La resposta d’estrès és el conjunt de canvis que podem observar al nostre organisme davant d’una situació d’excés de demanda o d’exigència de l’entorn.»

Quan estem passant per una etapa de sobrecàrrega professional, acadèmica o personal podem notar que ens estressem. Les experiències negatives com ara adversitats, dificultats o problemes ens poden generar nervis i inquietud. O simplement podem sentir estrès un dia ple de coses a fer.

Val a dir que l’estrès, per si mateix, no és bo ni dolent. Fins i tot una mica d’estrès és necessari per estar activats i poder respondre a les demandes de l’ambient. De fet, la reacció de l’estrès depèn de la forma en què valorem els nostres propis recursos d’afrontament. Les persones valorem constantment el que ens està passant i el que significa per a nosaltres. Aquesta valoració dels recursos personals i de la capacitat que tenim per fer front a les demandes externes o internes determina en gran proporció que ens sentim angoixats, desafiats o optimistes.

Quines són les respostes del nostre cos a l’estrès?

L’estrès afecta un conjunt ampli de variables psicofisiològiques (per exemple, respostes associades al sistema cardiovascular) i metabòliques, així com diversos òrgans.

També ens afecta psicològicament. La principal resposta psicològica és una sensació subjectiva de malestar emocional i l’experiència d’emocions negatives, com ara ansietat, por, ira, depressió, etc., en contrast amb les emocions positives que no solen donar-se amb l’estrès, com l’alegria o el plaer.

L’estrès també ens pot causar preocupació, pèrdua de control, conducta agressiva, i ús de substàncies psicoactives com alcohol o drogues.

Ens pot influir l’estrès en la conducció?

Per conduir necessitem un estat d’alerta moderat, que ens permeti mantenir una atenció sostinguda en tots els estímuls tant del vehicle com de la circulació. També ens cal una concentració que ens permeti seguir l’itinerari fins al nostre destí. Així mateix, és necessari mantenir una estabilitat emotivoafectiva i una actitud col·laboradora, tranquil·la i prudent per conduir amb seguretat.

L’estrès, doncs, pot afectar la nostra capacitat de donar resposta a les situacions que planteja el trànsit, de ser conscients de nosaltres mateixos i dels altres usuaris de la via pública; pot interferir en la nostra competència per conduir disminuint les nostres capacitats, i ens pot posar en risc.

Prendre consciència

Per tot això, abans de conduir és important preguntar-se si el nostre estat emocional en el moment de desplaçar-nos pot tenir alguns efectes en el comportament i la conducció.

Estar atent a la possibilitat de sentir-se massa alterat o nerviós durant la mobilitat, abans que ens passi, és un comportament responsable i preventiu.

Si som capaços de preveure l’impacte de l’emoció en el nostre comportament i en el dels altres i gestionar-la perquè no es converteixi en un perill, podrem conduir amb seguretat. Per tant, prendre consciència d’un mateix ens pot ajudar a evitar riscos.

Què podem fer si notem estrès mentre conduïm?

Acceptar. Les obres, les afectacions a la via, les retencions o altres situacions com ara l’excés de velocitat i el comportament imprudent dels altres usuaris de la via ens poden generar nerviosisme. Si acceptem que el trànsit de vegades és imprevisible i que hi poden haver incidències no previstes, ens serà més fàcil d’assumir. L’acceptació és una forma útil d’adaptar-se a situacions que no es troben sota el nostre control i que no depenen de nosaltres.
Relaxar-nos. L’estat de relaxació és antagònic amb l’estat d’estrès. Si estem relaxats, no podem estar estressats. Una manera molt senzilla d’arribar a la relaxació és respirant profundament.
Gestionar millor el nostre temps. Sortir amb prou temps del nostre lloc d’origen farà que després anem més tranquils. La solució és planificar-se bé i establir objectius clars, específics i assolibles.

El Servei Català de Trànsit oferirà les 24 hores del dia un servei d’atenció psicològica de resposta immediata després de patir un accident

01 novembre 201731 octubre 2017 Infotrànsit1 comentari

Un servei d’atenció psicològica a víctimes directes i indirectes en els moments posteriors a l’accident, les 24 hores del dia, tots els dies de l’any, i amb cobertura territorial pràcticament a tots els municipis de Catalunya. Això és possible des del dimecres 25 d’octubre passat arran del conveni de col·laboració que van signar els departaments d’Interior i Salut per tal d’oferir suport presencial i immediat i atenció especialitzada als afectats d’accidents de trànsit, en uns moments tan tràgics i difícils com és haver de viure la pèrdua d’un ésser estimat o les greus lesions a conseqüència d’un accident de trànsit. Aquest servei pretén ajudar a prevenir o, si més no, limitar la situació de vulnerabilitat i afrontar d’una millor manera aquesta realitat que han de viure. El Servei Català de Trànsit és qui oferirà aquest servei, que s’activarà per part dels Mossos d’Esquadra i el Sistema d’Emergències Mèdiques és qui el prestarà.

Quin és l’objectiu d’aquest servei?

D’acord amb les seves línies estratègiques d’actuació i una de les accions del seu darrer Pla de Seguretat Viària, el Servei Català de Trànsit (SCT) s’ha fixat oferir atenció psicològica a les víctimes de trànsit en cas d’accidents mortals i també en els accidents amb ferits greus on hi hagi infants menors de 12 anys. L’objectiu és donar una millor resposta a la situació de gran vulnerabilitat i desorientació en què es poden trobar les víctimes d’un accident viari i acompanyar-los en aquest procés tan dolorós en els moments posteriors a l’accident.

Com es concreta?

El Servei Català de Trànsit és qui activarà el servei, a través del cos de Mossos d’Esquadra, sempre que les víctimes hi donin el consentiment i, a instància d’aquest organisme, el Sistema d’Emergències Mèdiques, que des de l’any 2005 presta atenció psicològica en diferents tipologies d’incidents, és qui el prestarà, incorporant d’aquesta manera les víctimes d’accidents de trànsit. En concret, es duran a terme les següents accions:

L’atenció psicològica a les víctimes directes o indirectes en cas d’accidents mortals i als afectats en cas de sinistres amb ferits greus que siguin infants menors de 12 anys, fins que es consideri adient, derivant si s’escau el pacient a l’atenció primària o especialitzada;
L’assistència al lloc de l’accident en sinistres amb múltiples víctimes
La comunicació de males notícies en suport de les policies de trànsit. Suport psicològic per a casos en què s’hagi de comunicar a un familiar directe una mort per accident de trànsit;

Quan estarà actiu?

Aquest servei estarà actiu les 24 hores del dia, tots els dies de l’any, i donarà cobertura a tots els municipis de Catalunya, excepte a la ciutat de Barcelona, atès que l’Ajuntament de Barcelona ja cobreix aquesta necessitat. Amb tot, en casos excepcionals i si es requerís, també podria ser activat. Així mateix, s’haurà d’activar en els casos en què es rebi un requeriment d’un altre cos policial per accidents de trànsit ocorreguts fora de Catalunya, sempre que les mateixes víctimes i les persones del seu entorn resideixin a Catalunya.

Què complementa?

Aquest nou servei d’atenció psicològica representa una mesura que complementa el Servei d’Informació i Atenció a les Víctimes de Trànsit (SIAVT), en funcionament des de finals de març del 2012 i adscrit al Servei Català de Trànsit, ja que donarà resposta immediata a les víctimes després de patir l’accident.

El SIAVT ofereix orientació jurídica, legal, psicològica, sanitària i assistencial a totes les persones víctimes o afectades per un accident de trànsit. No pretén ser un servei de resposta immediata després de l’accident, sinó proporcionar una gestió integral als afectats després del sinistre i ser un centre que aglutini un conjunt de recursos a l’abast de les víctimes, tant les directes com les indirectes.

El SIAVT està organitzat per orientar la persona afectada segons la proximitat que demani. Recordem que així es posa a disposició de l’usuari un telèfon gratuït, el 900 100 268, al qual es pot trucar de dilluns a diumenge de 9 a 20 h. També es pot consultar el web victimestransit.gencat.cat o bé sol·licitar una entrevista personal.

Reaccions, emocions, sentiments…

14 juliol 2017 xarxesDeixa un comentari

A la sala Bigas Luna dels cinemes Texas de Barcelona. Allà és on va presentar la nova campanya de conscienciació viària Tots tenim família. A la carretera, víctimes 0. Tots els presents a l’estrena van quedar corpresos i amb un nus a la gola després de la projecció de tres dels espots amb la Irene, la Montse i el Valen com a protagonistes. I és que la nova campanya vol arribar directament a l’espectador apel·lant a les emocions i els sentiments que es generen en imaginar-se que la família –els fills, la parella, els néts– perd la vida en un accident de trànsit.

Es va donar la benvinguda, la sala es va quedar a les fosques i amb una gran expectació a la pantalla es va projectar el següent: “El 2015 a Catalunya van morir 261 persones en accidents de trànsit i l’any passat, 231. Quina hauria de ser la xifra aquest any?”, comença la veu en off de l’espot. “Uns 200?”, respon la Irene. “I si fossin tres, què et semblaria?” “Al·lucinant”, continua. “I si fossin aquests tres?” Aleshores a la pantalla del cinema irromp la imatge de la seva parella i els seus dos fills petits. “Qui són?”, li pregunten. “El meu home i els meus fills”, diu plorant. “Quina creus que hauria de ser la xifra?”, li demana la veu en off. “Zero, zero”, diu visiblement emocionada.

Tres dels protagonistes que van participar en el rodatge de l’anunci van explicar als assistents a l’acte com va ser la seva experiència. Tots tres van fer referència al dolor que produeix el sol fet d’imaginar-se la mort d’algú proper a tu: “És molt dur, tot a les fosques i la teva vida. No hi ha xifres, veus els teus i t’estan dient que són les víctimes d’aquest any. Són les teves xifres, la teva vida.” En la mateixa línia es va expressar el Valen, que va assenyalar com et pot canviar la vida un fet tan tràgic com aquest: “Em van deixar fora de joc mentre veia el meu fill jugant a futbol i marcant un gol a l’estil Messi. Els veus jugant la mar de bé i en un moment els pots veure morts. Això és el pitjor que pot passar.” La Montse quasi no va poder parlar: “És que veia els meus néts”, deia.

Amb un plantejament altament commovedor, l’anunci, que es difondrà a la televisió, a la ràdio, a la premsa, al cinema i a internet, pretén que la gent prengui consciència del que significa perdre un ésser estimat en un accident de trànsit. La directora del Servei Català de Trànsit, Eugenia Doménech, durant la presentació va destacar que amb aquesta campanya es vol transmetre que darrere de les xifres estadístiques d’accidents de trànsit hi ha persones i famílies que pateixen. Per això és vital que ens fem nostres totes les víctimes, que no les sentim alienes, que poden ser les nostres i prenguem consciència.

D’altra banda, la responsable del Servei Català de Trànsit va assegurar que “la Visió Zero no és una utopia”. Per això va apel·lar a la necessitat urgent de ser prudents i a la conducció responsable i així poder aconseguir reduir la xifra de víctimes de trànsit a zero.

Making of: com es va gestar la campanya

Com s’han aconseguit les reaccions espontànies i naturals dels protagonistes de la campanya Tots tenim família. A la carretera, víctimes 0? Es va fer un càsting a divuit persones a l’atzar representatives dels diferents grups d’edat, sexe i extracte social. Només se’ls va preguntar si volien participar en una campanya de seguretat viària, sense especificar cap més detall per aconseguir l’efecte sorpresa. L’únic requisit va ser que ens fessin arribar un vídeo domèstic breu gravat per ells mateixos de la seva família o amics. Se’ls va citar als cinemes Texas de Barcelona, on es va fer el rodatge en presa única. Se’ls van fer les preguntes individualment, i les respostes van ser les que podeu veure en els anuncis. Reaccions, emocions, sentiments…

Reduir el nombre d’accidents en l’entorn laboral és possible

15 juny 201719 juny 2017 InfotrànsitDeixa un comentari

La bona notícia de la progressiva recuperació econòmica ha comportat en paral·lel un augment de la mobilitat en dies feiners i, lamentablement, un increment de la sinistralitat viària laboral. Les xifres d’accidents en entorn laboral són prou significatives: el 2016, al conjunt de Catalunya es van produir un total de 36.111 víctimes d’accidents de trànsit, el 39% de les quals (14.054) van ser-ho en desplaçaments per motiu laboral. D’aquestes víctimes, 10.993 (un 78%) es van produir per desplaçaments in itinere (és a dir, en el desplaçament per anar o tornar de la feina) i 3.061 (un 22%) per desplaçaments per motiu del mateix treball, en jornada laboral.

Malgrat la tendència reductora de la sinistralitat viària dels darrers anys a la xarxa interurbana catalana, l’accidentalitat laboral relacionada amb els desplaçaments ha evolucionat de manera creixent. De les 14.054 víctimes d’accidents de trànsit en l’entorn laboral del 2016 (un 12% més respecte al 2015), 42 persones hi van perdre la vida, de les quals 30 van ser a l’anar o tornar de la feina i 12 dins la jornada laboral.

Tenint en compte aquestes dades i que a Catalunya més del 80% de la població ocupada necessita desplaçar-se diàriament per anar a treballar, el Servei Català de Trànsit insisteix en la necessitat d’implementar polítiques que incloguin la seguretat viària en els plans d’empresa. Reduir la sinistralitat en els desplaçaments laborals és possible si s’impulsen mesures que promoguin la seguretat viària i la reducció de la sinistralitat, com ara:

Incloure les avaluacions de riscos laborals viaris en matèria de prevenció a les empreses
Promoure plans de mobilitat per als treballadors que fomentin l’ús del transport públic o compartir vehicle per optimitzar la mobilitat
Definir jornades que redueixin el nombre de desplaçaments amb mesures com el teletreball i establir horaris flexibles per evitar congestions
Augmentar la conscienciació que al volant no es pot prendre alcohol ni drogues
No convertir el mòbil en una eina de treball durant la conducció

A més, la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i el Departament d’Interior, va elaborar l’any passat la guia La seguretat en els desplaçaments per anar i tornar de la feina per prevenir els accidents in itinere, amb propostes d’accions per a les empreses i per als treballadors/conductors.

Al capdavall, si incorporem la seguretat viària a la gestió empresarial obtindrem un grau més alt de competitivitat i, el que és més important, contribuirem positivament en la salut dels treballadors.

Camions a la carretera: per una seguretat viària compartida

29 març 201728 març 2017 infotransitDeixa un comentari

L’any 2016 els camions van estar involucrats en un 13% dels accidents amb víctimes mortals o greus a les carreteres catalanes. Tot i que la sinistralitat amb camions ha disminuït els darrers anys —el 2016 hi va haver 103 accidents amb persones mortes o ferides greus amb un camió implicat, mentre que l’any 2010 van ser 157, fet que suposa una reducció del 34%—, en relació amb aquest tipus de vehicles cal tenir clar que “en cas d’accident, la lesivitat i l’afectació a la mobilitat pot ser molt important”. Així ho constata el sotsinspector Carles Gómez, cap de l’Àrea Central de Circulació i Normativa de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra.

Per això, en coordinació amb el Servei Català de Trànsit (SCT), Mossos d’Esquadra i Policies Locals van dur a terme durant el mes de març una campanya intensiva de control de camions i furgonetes. Amb aquesta iniciativa, explica Gómez, “es pretén intensificar el control de vehicles de transport de mercaderies, tant pesants com lleugers, per fer complir la normativa i d’aquesta manera millorar la seguretat viària tant dels conductors com de la resta de ciutadans”. Així, es va portar a terme un control integral dels transports, amb especial atenció a conductes de risc greu, com les distraccions, el respecte a les normes de temps de conducció i descans dels conductors o les manipulacions dels aparells de control (tacògrafs).

En aquest sentit, el sotsinspector Gómez assenyala que en camions de gran tonatge (de més de 3.500 kg de MMA) “les infraccions més freqüents són els excessos d’hores de conducció i les minoracions dels descansos, que fan que els conductors acumulin fatiga, factor clau en l’accidentalitat d’aquest tipus de vehicles”. Però els Mossos d’Esquadra també han detectat un cert increment en infraccions per manipulació dels tacògrafs i que els mecanismes utilitzats són cada cop més complexos, de manera que poden afectar greument els sistemes de seguretat del vehicle, com els frens ABS.

Així, en el marc de la campanya es van controlar 1.033 vehicles —642 camions i 391 furgonetes— i es van formular 482 denúncies per infraccions a la normativa de transports. D’aquestes, 175 van ser per incompliment de la normativa de temps de conducció i descans i 81, per incompliments relacionats amb el tacògraf. A més, es van denunciar 8 conductors per alcoholèmia positiva.

0,0%, l’única taxa segura

22 febrer 201702 març 2017 xarxesDeixa un comentari

Som conscients dels efectes que pot tenir conduir després de beure, per exemple, una copa de vi, de cava o una cervesa? La majoria coneixem les conseqüències tràgiques que pot comportar conduir sota els efectes de l’alcohol, però encara hi ha molts conductors que no són plenament conscients que per sota de la taxa d’alcoholèmia permesa el comportament ja es veu alterat i, per tant, que també augmenta el risc de patir un accident. No hi ha regles fixes, depèn de cada persona, però haver begut “només” una copa de vi, de cava o de cervesa no és cap garantia de conduir amb plenes facultats.

Una dada preocupant dels efectes letals que pot tenir l’alcohol en la conducció és que gairebé el 30% dels 175 conductors morts (a 24 hores) l’any 2015 en accidents de trànsit tant interurbans com urbans havien consumit alcohol, segons dades de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya.

La normativa de trànsit estableix les taxes màximes d’alcohol permeses a l’hora de conduir:

Conductor	Taxa en aire	Taxa en sang
General	0,25 mg/l	0,5 g/l
Novell	0,15 mg/l	0,3 g/l
Professional	0,15 mg/l	0,3 g/l

Tot i aquestes taxes fixades, les capacitats disminueixen abans d’arribar als límits legals. L’alcohol no afecta de la mateixa manera cada persona, ni existeix una quantitat comuna a partir de la qual comença el deteriorament de les capacitats de conducció i, en conseqüència, s’incrementa el risc de patir un sinistre. Per tant, l’única taxa segura és el 0,0%, ni una gota d’alcohol si s’ha de conduir.

Alcohol, infraccions i delictes

! 500 euros i -4 punts per a conductors en general: Conduir amb una taxa d’alcohol superior a 0,25 i fins a 0,50 mg/l d’aire espirat (des de 0,15 fins a 0,30 mg/l per a professionals i persones amb un permís o llicència d’antiguitat fins a dos anys) suposa una sanció econòmica de 500 euros i la pèrdua de 4 punts del permís de conduir.

! Via penal: Superar la taxa d’alcohol de 0,60 mg/l en l’aire espirat és delicte penal i pot comportar una pena de presó de fins a sis mesos i la retirada del permís de conduir durant, com a mínim, un any.

! En els controls preventius d’alcoholèmia, aproximadament el 5% donen positiu.

Sinistralitat 2016: complint els objectius europeus

08 febrer 201702 març 2017 InfotrànsitDeixa un comentari

L’any 2016, les víctimes mortals en sinistres de trànsit a Catalunya es van reduir un 11,5% respecte del 2015. En el conjunt de la xarxa viària catalana (tant en zona interurbana com urbana) van morir 231 persones en accidents de trànsit a 24 hores: d’aquestes, 153 van patir un sinistre en carreteres o autopistes, i 78, dins dels municipis. En relació amb el 2010, any de referència per al compliment dels objectius del Pla de seguretat viària 2014-2016, el descens de les víctimes mortals s’ha situat en el 31,9% i per tant s’ha assolit la disminució del 30% que fixava la Unió Europea per a finals del 2016.

El 2016 es va registrar la xifra més baixa d’accidents mortals de la història a Catalunya. Hi va haver un total de 202 accidents mortals: 125 en zona interurbana i 77 en zona urbana. Aquesta reducció de sinistres viaris mortals es va produir a les quatre demarcacions catalanes.

Per demarcacions, Lleida és la que ha tingut menys sinistres i víctimes mortals de tot Catalunya, amb un total de 33 en carreteres i municipis. Tarragona és el territori que registra les majors reduccions respecte al 2015 tant pel que fa al nombre de víctimes mortals (un 28% menys) com d’accidents de trànsit mortals (un 38% menys). A Girona els accidents de trànsit mortals han baixat un 8%, però les víctimes mortals, un total de 44, han augmentat un 12,8%. Finalment, a Barcelona 106 persones han perdut la vida el 2016, un 4,5% menys que el 2015.

De la sinistralitat viària de l’any 2016, destaquen també les dades següents:

Les vies on hi va haver més accidentalitat mortal van ser l’AP-7, amb 21 persones mortes (8 l’any 2015), seguida de l’N-II, amb 10 víctimes mortals (8 l’any 2015). Convé recordar que a l’AP-7 es va registrar l’accident de Freginals en el qual van morir 13 joves i a l’N-II a Pont de Molins 7 persones van perdre la vida en un únic accident.
A la xarxa viària interurbana, els motoristes van representar un 36% del total de les persones mortes i ferides greus, i a les vies urbanes es va registrar un increment preocupant dels accidents mortals o de gravetat amb bicicletes implicades (un 31%).
Les distraccions, sobretot les relacionades amb l’ús dels mòbils, van baixar lleugerament com a factor concurrent respecte al 2015, tot i que encara són darrere d’un 28,4% dels accidents de trànsit mortals o greus.

INFOGRAFIA perfil del conductor mort el 2016 en via interurbana i urbana:

Informació complementària:

ENLLAÇ A NOTA DE PREMSA DEL BALANÇ DE SINISTRALITAT 2016: http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/interior/notapremsavw/298487/ca/jane-reduccio-victimes-mortals-accidents-transit-catalunya-estat-31-9-superant-aixi-lobjectiu-fixat-30-respecte-2010.do