Un servei d’atenció psicològica a víctimes directes i indirectes en els moments posteriors a l’accident, les 24 hores del dia, tots els dies de l’any, i amb cobertura territorial  pràcticament a tots els municipis de Catalunya. Això és possible des del dimecres 25 d’octubre passat arran del conveni de col·laboració que van signar els departaments d’Interior i Salut per tal d’oferir suport presencial i immediat i atenció especialitzada als afectats d’accidents de trànsit, en uns moments tan tràgics i difícils com és haver de viure la pèrdua d’un ésser estimat o les greus lesions a conseqüència d’un accident de trànsit. Aquest servei pretén ajudar a prevenir o, si més no, limitar la situació de vulnerabilitat i afrontar d’una millor manera aquesta realitat que han de viure. El Servei Català de Trànsit és qui oferirà aquest servei, que s’activarà per part dels Mossos d’Esquadra  i el Sistema d’Emergències Mèdiques és qui el prestarà.

Begoña Odriozola, psicòloga, 57 anys de vida i 28 anys de professió,   està especialitzada en l’atenció psicològica en trauma i dol i en la intervenció en crisi en l’àmbit de les emergències mèdiques i catàstrofes. Ha treballat al Servei d’Informació i Atenció a les Víctimes de Trànsit, adscrit al Servei Català de Trànsit, i, actualment, és psicòloga del Sistema d’Emergències Mèdiques.

“LA PSICOLOGIA D’EMERGÈNCIES ET DONA LA POSSIBILITAT D’INTERVENIR EN EL MOMENT EN QUÈ ES GESTA EL TRAUMA I FER QUELCOM”

Quines similituds o diferències té un sinistre viari respecte de qualsevol situació d’emergència? No hi ha moltes diferències respecte de qualsevol altra situació d’emergència. Nosaltres parlem d’incidents crítics. Un accident de trànsit, una explosió o un esfondrament d’un edifici fan que, de sobte, la teva vida canviï. Ja no hi ha plans, ja no saps on ets, ja no saps què ha passat, estàs desorientat, no t’ho acabes de creure, i el teu cos experimenta tota una sèrie de reaccions i respostes que no entens. L’accident pot ser més o menys greu, tindrà seqüeles més importants o menys, però sempre és quelcom inesperat, abrupte, que sovint desencadena una resposta d’estrès agut en les persones que el pateixen.

“L’ACCIDENT SEMPRE ÉS QUELCOM INESPERAT, ABRUPTE, QUE SOVINT DESENCADENA UNA RESPOSTA D’ESTRÈS AGUT”

Què  requereix aquesta situació com a psicòleg intervinent? Si com a psicòleg intervens en el moment del sinistre i hi arribes aviat, ajudes a altres a organitzar les persones dins l’escenari. El psicòleg d’emergències té habilitats de psicologia sanitària o de psicologia clínica i de gestió de grups humans, com pot ser una família, i coneix la reacció d’aquests grups en situacions de crisi. Nosaltres col·laborem en la gestió de tot això.

I quines són les reaccions que pateixen les persones afectades per un sinistre viari? És habitual una reacció d’estrès agut. Sensació d’ansietat molt alta, se’t dispara el cor, respires amb dificultats, les capacitats d’atenció i de concentració es veuen afectades, et diuen coses i no estàs entenent ni escoltant el que et diuen, com si allò que et passa no fos real, com si no fossis tu, amb moltes ganes de sortir corrents o de tenir reaccions agressives, com fer cops, fer-te mal… Totes aquestes reaccions són molt perilloses en el cas d’un accident de trànsit ja que ocorren a la carretera. Cal vigilar les persones que tenen aquest tipus de reaccions més actives perquè no comencin a córrer i prenguin mal.

N’hi ha d’altres que poden ser de risc, també? Hi poden haver altres reaccions que tenen més a veure amb la congelació, paralització, desconnexió… Tot és tan intens que el cervell es col·lapsa, per dir-ho així.. Aquestes són les que ens fan més por, perquè quan una persona està desconnectada pot començar a deambular, a caminar, a creuar la carretera sense ser-ne conscient. És una reacció que podem entendre fent la metàfora del cotxe. És com si estiguéssim  prement l’accelerador i el fre al mateix temps…quan deixes un dels dos, el cotxe surt corrents.. .Per tant, quan la persona es descongela massa ràpid, es connecta ràpidament però l’energia acumulada al seu cos l’impulsa a sortir corrents… Aquest tipus de reaccions són de risc i les hem de vigilar. Quan una persona està així, és important que algú es quedi prop d’ella per vigilar que no faci res que pugui posar-la en risc. No sempre el qui crida més és el que està pitjor… D’aquí que la nostra intervenció sigui preventiva.

“UN HA D’ENTENDRE QUE AIXÒ ÉS UNA CARRERA DE RESISTÈNCIA, QUE TRIGARÀ UN CERT TEMPS A MILLORAR I QUE NO HO POT VEURE TOT EN TERMES D’UN ESPRINT”

Com n’és d’important tenir una xarxa social de suport en aquest sentit? Els humans no ens curem sols, som éssers socials i necessitem que els altres ens facin de coixí. Tenir una bona xarxa de coneguts, amics i família és un factor molt protector del trauma. Qui té coixí difícilment tindrà problemes. No és igual de feixuc.