Prevenció i corresponsabilitat a la carretera, factors clau en la bona acollida de les campanyes de seguretat viària del 2021

L’any passat, el Servei Català de Trànsit va centrar les dues campanyes de sensibilització en els col·lectius vulnerables dels motoristes i els ciclistes. A “La ruta més segura”, els conductors i conductores de moto de gran cilindrada es convertien en uns prescriptors que no només explicaven la seva experiència a la carretera, sinó que també instaven a adoptar conductes cíviques i responsables al manillar per tal d’evitar la sinistralitat viària d’aquest col·lectiu. Sobretot, quan una de cada tres víctimes mortals a la xarxa viària interurbana de Catalunya són motoristes, i només l’any passat n’hi va haver 47 de morts. Així mateix, a “Evitem-ho”, es buscava la necessitat de tenir més percepció de risc i consciència de la pròpia vulnerabilitat als ciclistes i també el respecte mutu entre aquest col·lectiu i la resta d’usuaris de la carretera. Tot això atès que l’any 2021 van morir 4 ciclistes en zona interurbana, encara que des de l’any 2010 n’han mort més d’una vuitantena.

L’experiència al servei de la prevenció 

El testimoni dels vuit motoristes protagonistes de la campanya “La ruta més segura”, quatre homes i quatre dones, posa en relleu l’experiència d’aprendre dels propis errors en la conducció o de les situacions de risc provocades pels altres usuaris de la xarxa viària. Alguns dels temes que destaquen durant els espots d’aquesta acció comunicativa són la importància de dur un equipament de protecció adequat, fer un bon manteniment de la motocicleta i practicar una conducció tranquil·la i preventiva, sense excedir la velocitat permesa i respectant els senyals de trànsit. A més, també exposen aspectes més personals com, per exemple, les conseqüències d’haver patit un accident greu a la carretera, com viuen les famílies l’afició per la moto o la pèrdua d’amics a causa d’un sinistre mortal. Totes aquestes reflexions incideixen en la idea que la responsabilitat al manillar ha de ser màxima i també posen el focus en el valor de la vida.

Dels posttests d’aquesta campanya es desprèn que el format testimonial i el discurs constructiu i amable dels protagonistes reals són efectius a l’hora que els espectadors rebin el consell d’adoptar una conducció tranquil·la, segura i responsable amb la moto, tot recordant que l’important és el trajecte i no tant el destí. Aquests consells han de conviure amb l’èmfasi que també se’ls transmet en relació amb la passió per la moto, que afavoreix que se sentin identificats amb la campanya però que alhora la fa més complexa.  També es valora positivament que no s’apel·li a la por per conscienciar. Malgrat que el públic pren consciència dels riscos de conduir un vehicle de dues rodes i de la possibilitat de caure, això  no s’ha de traduir en tenir por de desplaçar-se en moto, però sí en tenir prudència i respecte. I, en aquest sentit, això es considera ben resolt en els diferents espots de la campanya.

A través de la seva experiència, els protagonistes de la campanya també expliquen als espectadors “m’ha passat això, he après, aprèn-ho tu també perquè no et passi el mateix”. Tanmateix, però, l’anunci no criminalitza la moto i les conductes incíviques que sovint s’hi associen, sinó que reconeix que a vegades es cometen errors, i encoratja a seguir desplaçant-s’hi però sempre amb seny i respecte. També agrada la idea que transmet un dels espots de la campanya que, a vegades, la pressió grupal pot influir negativament a l’hora d’agafar la moto i fer imprudències, com per exemple excedir la velocitat permesa. Davant d’això, es creu que l’anunci insta a no “escalfar-se” dalt de la moto, a ser conscient dels propis límits i a adaptar-se a les circumstàncies personals i a l’estat de la via quan es condueix.

Com a mesures de prevenció i autoprotecció, s’està d’acord que un bon manteniment de la motocicleta és imprescindible. Així mateix, i per la manca de xassís, es considera determinant portar l’equipament adequat. En aquest sentit, a l’estiu és més fàcil relaxar-se, abaixar la guàrdia i no portar la roba i les proteccions oportunes, i és aleshores quan un pot deixar-se la pell a la carretera.  Per tant, cala la idea que, si condueixes una moto, has de fer-ho bé, com cal i adaptant-te al context.

La responsabilitat compartida en l’ús de la via pública

La història de la campanya “Evitem-ho” està basada en fets reals i explica les dues perspectives d’un mateix fet, que és un accident de trànsit en què va morir un ciclista. L’espot mostra com un grup de ciclistes posa un ram de flors en una carretera per recordar la víctima, mentre un amic recorda i narra el fatídic moment. A l’anunci també es relata com va viure el sinistre el conductor de l’altre vehicle implicat.

Dels posttests d’aquesta campanya es desprèn que, en general, s’accepta la idea que els accidents de trànsit comporten unes seqüeles inesborrables i que per això un ha de ser conscient de la corresponsabilitat de tots els usuaris de la via pública a peu de carretera. Agrada que s’exposin els fets sense buscar culpables ni criminalitzar a ningú i que tampoc caigui en la morbositat. S’acaba tenint empatia pel conductor que ha atropellat el ciclista, que no ha tingut cap actitud temerària sinó un descuit, i també pel ciclista que ha mort, que era la part més fràgil.

Es creu que l’espot ajuda les dues parts implicades a fer autocrítica i a reflexionar. Els ciclistes admeten que, a vegades, ho fan malament a la carretera, per exemple ocupant tota la calçada i no anant en fila, però consideren que difícilment matarien algú en cas d’imprudència. En canvi, el conductor del turisme en surt més mal parat: el conductor que té un descuit mata algú, i això té conseqüències per a tota la vida. És una dura condemna.

Tant d’aquesta campanya com de l’anterior es valora favorablement que no caiguin en l’amenaça en relació amb les sancions i la detracció de punts o fins i tot amb la presó. No són anuncis repressius i són empàtics. Això fa que s’identifiquin amb els seus protagonistes.

Alguns aspectes per millorar les campanyes

En el cas de “La ruta més segura”, un dels aspectes que s’assenyalen com a millorables és que l’anunci s’adreça a conductors de moto de gran cilindrada, els quals es creu que ja acostumen a anar ben preparats i protegits i amb un bon manteniment de la moto. Davant d’això, es considera que podria utilitzar-se un eix de comunicació semblant però també adreçat a altres tipus de motocicletes, entorns –com ara la ciutat– i fins i tot altres vehicles. També es considera que en els espots s’hauria d’incidir més en les imprudències dels motoristes, a banda del que ja fan bé, i en els perills que aquest col·lectiu es troba a la carretera i a la ciutat i que també els posen en risc. A partir d’aquí, fer una crida a la prudència des de la seva realitat. Finalment, també es creu que funcionaria millor que els protagonistes de cada espot fossin equitativament homes i dones, i no que en la majoria dels diferents anuncis estiguin segregats.  Pel que fa a la campanya “Evitem-ho”,  tot i que la història es percep versemblant, es troba a faltar protagonistes reals per explicar-la. Sobretot perquè, en el context actual, es demana un alt grau de realitat i autenticitat.

“Per provocar un accident n’hi ha prou amb una copa”, nova campanya de conscienciació per recordar que l’única taxa d’alcohol segura és la 0,0

Una imprudència, un accident de trànsit, i la vida d’una persona es pot trencar en uns segons. La imprudència pot ser, per exemple, haver begut una única copa, que tal com mostra la nova campanya de conscienciació que hem posat en marxa, es pot esmicolar de sobte, com a símbol dels danys irreparables que pot suposar la combinació d’alcohol, per poca que sigui la quantitat, amb la conducció.  Sota l’eslògan “Per provocar un accident, n’hi ha prou amb una copa”, la nova acció divulgativa del Servei Català de Trànsit (SCT) pretén donar un toc d’alerta sobre la creença errònia i estesa entre molts conductors que conduir per sota dels límits legals d’alcoholèmia no implica cap risc.

Zero alcohol, l’única opció segura

La taxa d’alcoholèmia és el volum d’alcohol que hi ha a l’organisme i es mesura en grams d’alcohol per cada litre de sang (g/l) o el seu equivalent en aire espirat. Segons el Reglament general de conductors, la taxa fixada per als conductors en general és de 0,5g/l, i per als novells i professionals, de 0,3 g/l. No obstant, el consum de begudes alcohòliques, tot i no arribar als límits establerts, ja pot comportar alteracions en les facultats per conduir i augmentar el risc de provocar un accident. La nova acció comunicativa de l’SCT se centra precisament en incidir en aquesta idea, que l’única taxa realment segura a l’hora de conduir és la 0,0.

La ingesta d’alcohol i drogues és una de les principals causes dels sinistres a les carreteres catalanes. Arguments equivocats i interioritzats com “Jo controlo”, “Conec els meus límits” o “Per una copa no passa res” poden estar darrere d’accidents de trànsit greus i fins i tot mortals causats per una alcoholèmia per sota del límit legal permès. Una dada significativa i preocupant relacionada amb l’alcohol i la conducció és que un de cada cinc conductors morts en sinistres viaris el 2019 a Catalunya havia consumit alcohol, en concret el 20,5% segons l’Institut de Medicina Legal de Catalunya. Quant a les drogues i/o psicofàrmacs, el 13,7% dels conductors morts havien pres algun tipus d’aquestes substàncies.

5 raons per no combinar ni una gota d’alcohol i conducció

Els efectes que pot tenir el consum d’alcohol a l’hora d’agafar un vehicle s’engloben en aquests àmbits:

  1. Falsa sensació de seguretat
  2. Alteració del temps de reacció
  3. Reducció de la capacitat d’atenció
  4. Trastorns i alteracions psicomotrius
  5. Disfuncions en la percepció

Així mateix, el consum d’estupefaents també altera les condicions físiques i psíquiques i comporta un risc greu per a la seguretat dels usuaris.

La nova campanya de conscienciació es difon a través d’espots que s’emeten a la televisió i al cinema, falques radiofòniques, adaptacions gràfiques a mitjans impresos i digitals i xarxes socials, amb l’etiqueta #niunacopa.

Les frases “Zero alcohol, zero drogues, zero víctimes” tanquen l’espot d’aquesta nova campanya divulgativa. El missatge és clar: tolerància zero al binomi alcohol/drogues i conducció per evitar víctimes a la carretera. Suma’t a aquest objectiu i recorda: la teva vida i la dels altres pot dependre d’una sola copa. És a les teves mans no trencar-la!

Creus que ets un bon conductor? Els teus fills dirien el mateix?

Vuit famílies anònimes, pares i mares amb els seus fills d’entre 7 i 14 anys, protagonitzen la nova campanya de conscienciació viària que hem posat en marxa aquesta setmana. Amb el lema “Els nens sempre ens diuen la veritat. Al volant, no te la juguis”, l’objectiu d’aquesta nova acció publicitària és que els conductors reflexionin sobre les actituds que adopten de manera quotidiana quan condueixen, i que molts cops no perceben com a inadequades però que realment sí que ho són, tal com constaten els més petits.

A la campanya es contraposa el que diuen pares i mares quan els pregunten si respecten les normes o si fan imprudències al volant amb el que opinen els seus fills al respecte. Mentre els grans afirmen que no fan temeritats a l’hora de conduir, el testimoni dels seus fills els contradiu.

Així doncs, a través de la veu sincera dels més menuts, que de manera espontània i informal relaten algunes de les actituds de risc que adopten els seus progenitors quan circulen, se’ns alerta que comportaments quotidians que mostrem poden comportar situacions de perill a la carretera i que, sovint, no en som del tot conscients.

Conductes negligents com fer servir el mòbil, córrer massa o no posar-los el cinturó en algun moment, però també actituds agressives al volant, són alguns dels exemples de mala praxi que revelen els nens i nenes protagonistes davant l’estupor dels seus pares.

Pots veure la nova campanya de conscienciació viària fins a finals d’any a televisió, cinema i ràdio, així com a través de les xarxes socials del Servei Català de Trànsit.

Si vols saber si realment ets un bon conductor, pregunta-ho als teus fills: potser t’emportes una sorpresa i la percepció que ells tenen difereix del que tu puguis pensar… I ja sabem que els nens sempre diuen la veritat! Així que recorda, #AlVolantNoTeLaJuguis!

“No corris. Viu més”

La pressa, l’estrès, l’ansietat i anar de bòlit s’han convertit, per a molts, en un estil de vida. Aquesta velocitat amb què vivim el nostre dia a dia es trasllada, sovint, a la conducció. I quan això passa es produeix una situació d’alt risc, tant per a la nostra vida com per a la vida dels altres.

Precisament, la velocitat excessiva és un dels principals factors concurrents de la sinistralitat viària. A més de ser una causa directa dels sinistres viaris, és un factor que augmenta la gravetat de les lesions. L’excés de velocitat és una conducta de risc i té conseqüències tràgiques a les carreteres.

Davant d’aquesta situació, el Servei Català de Trànsit ha presentat la nova campanya de conscienciació, que té com a punt de partida creatiu la prevenció d’accidents amb el factor concurrent de la velocitat. L’objectiu principal de la campanya és mostrar de manera contundent com aquest ritme frenètic en què estem immersos pot tenir conseqüències nefastes.

La nova campanya de seguretat viària també vol conscienciar sobre 5 aspectes clau:

  • Ningú hauria de morir ni patir seqüeles per a tota la vida per un accident de trànsit.
  • Els accidents són totalment evitables.
  • La seguretat viària és global i de tots, i un requisit irrenunciable en la mobilitat.
  • L’aposta per la seguretat viària és un valor segur.
  • Ningú està legitimat per posar en perill la vida dels altres.

Campanya velocitat

La proposta creativa mostra diferents situacions de conducció de risc per excés de velocitat, en un muntatge que es va accelerant i amb una veu en off que explica els motius pels quals la gent, suposadament, corre. El lema de la campanya, “No corris, viu més”, és clar, curt i contundent i combina la racionalitat del missatge “no corris” amb l’emotivitat del concepte “viu més”.

 

‘Tenim tanta pressa per fer, escriure i deixar sentir la nostra veu en el silenci de l’eternitat que ens oblidem d’allò que és realment important: VIURE’

Robert Louis Stevenson

Què opines de la campanya “Tots tenim família/amics. A la carretera, víctimes 0”?

En una sala de cinema a les fosques apareix una sola espectadora asseguda a les butaques. És la Lis. Arrenca l’espot. “I si només fossin quatre?” li pregunta una veu en off referint-se a una suposada xifra òptima de víctimes mortals que hi hauria d’haver aquest any a causa d’un accident de trànsit. “Estaria contenta perquè creuria que són poques”, afirma. La pantalla de projecció s’encén però no comença cap pel·lícula, el que apareixen són imatges d’una gravació quotidiana i espontània de la germana i de dos amics de la Lis; van en un cotxe, somriuen, ella condueix. “I si fossin aquests quatre?” Li pregunten de nou. “Em moro. La xifra hauria de ser zero”, respon sorpresa i emocionada. “Tots tenim família/amics. A la carretera, víctimes 0” és la frase que sentencia els espots de la campanya que estem difonent als mitjans i a les xarxes socials des del juliol d’aquest any. No s’hi mostren imatges de carreteres, ni d’accidents, ni de víctimes. Els protagonistes són persones anònimes, com la Lis, en Víctor, l’Emma, la Irene o la Montse; tots ells i les reaccions que els provoca una hipotètica pèrdua d’un ésser estimat en un accident.

En aquest apunt hem volgut recollir opinions diverses sobre aquesta campanya, que s’allargarà fins a finals d’any i que té com a eix central la Visió Zero. Segons aquest principi ètic, l’únic nombre acceptable de persones mortes o ferides greus a les carreteres és zero.

La directora del Servei Català de Trànsit, Eugenia Doménech, ho va tenir clar des del primer moment: la campanya s’havia de basar en la Visió Zero, i volia una campanya dirigida al cor, que apel·lés a les emocions i fes reflexionar.

Foto pel post_campanya

Ho hem aconseguit?

  1. Com valores aquesta campanya?

Isabel Garcia, advocada     

La valoro molt positivament, crec que ha arribat a tots els ciutadans. Sempre parlem de xifres i percentatges de manera general i això fa que moltes vegades ho tinguem com uns fets llunyans, però quan ens diuen que aquell petit percentatge, per reduït que sigui, pot ser un dels nostres éssers estimats, el missatge és directe i contundent.

Cèlia Quintana, periodista de l’equip viari de Catalunya Ràdio

És una molt bona campanya de publicitat. Tothom  té por que un familiar pateixi un accident de trànsit. En cas d’un accident, qualsevol pare o mare es canviaria per un fill, Ningú vol que li toqui a ell. Per això és important el concepte “zero morts a les carreteres”.

Lluís Puerto, director de la Fundació RACC

Per mi és excel·lent. Dona un missatge molt clar i directe i és fàcilment comprensible per tothom. Sense mostrar cap imatge contundent, apel·la a l’empatia per fer-nos adonar que no s’hauria de produir cap víctima de trànsit. És un enfocament innovador i ajuda a recordar que no podem abaixar la guàrdia mentre hi hagi un mort a la carretera.

Laura Duro, psicòloga d’STOP Accidentes

Molt positiva, impactant i emocionant. Considero que és la millor campanya de trànsit que he vist mai. Apel.la directament a les emocions, fa que l’espectador s’identifiqui directament amb les persones de l’espot i amb les víctimes de trànsit. M’emociona cada vegada que la veig ja que no et deixa indiferent i canvia la teva actitud a l’hora de conduir, fent que pensem més en la seguretat d’un mateix i també en la dels altres.

  1. Creus que aquesta campanya és més colpidora que d’altres més explícites on es mostren imatges d’accidents i víctimes?

Lourdes Andreu, coordinadora de l’associació TRACE

Evidentment, sota el meu punt de vista és molt més colpidora. Les imatges violentes apel·len a la por, la por al rebuig, el rebuig a la negació i la negació, a canviar de canal…Treballar des del punt de vista emocional és molt més eficaç. Una campanya emotiva perdura en el record, mou a la persona, la fa pensar…

Xavier Flores, director general d’Infraestructures i Mobilitat Terrestre del Departament de Territori i Sostenibilitat

Probablement cada campanya té el seu moment, i campanyes més explícites van ser positives i van contribuir a la reducció de l’accidentalitat que hem viscut els darrers anys; però com que la publicitat, per mantenir el seu impacte, ha de fer-ho tot menys repetir-se, aquest gir i nou enfocament el trobo molt escaient i oportú.

Laia Serra, agent de viatges

Crec que no fan falta imatges d’accidents per conscienciar la gent. Toca més quan et toquen els teus. Veure que et poden arribar a faltar en qualsevol moment és el que més consciencia.

Neus Sala, directora de continguts de l’agència Mega TV i creativa de la campanya “Tots tenim família. A la carretera víctimes 0”

En aquesta campanya, entrem en la intimitat d’aquestes persones i les seves famílies, connectem ràpidament amb els seus sentiments i emocions, i reconeixem els vídeos dels seus familiars gravats amb el mòbil com si fossin els nostres. És un espot que connecta directament amb el cor de les persones. Tots ens hi sentim identificats, perquè ningú vol perdre els seus familiars. De fet, molta gent ens ha comentat que és molt difícil no plorar veient el vídeo.

  1. Com creus que haurien de ser les campanyes de trànsit?

Yolanda Doménech, directora de l’Associació de Prevenció d’Accidents de Trànsit P(A)T

És difícil innovar i fer una campanya original. El que sí és cert és que estem tan acostumats a veure imatges explícites que crec que ja no ens afecten. Crec que les campanyes de trànsit haurien d’apel·lar als valors: el valor de la família i la gent estimada, el valor a la vida, el respecte als altres, etc. També penso que pot ser interessant mostrar alternatives en positiu, com per exemple opcions d’oci sense alcohol ni drogues.

Laura Amargant, tècnica en turisme

Opino que aquesta contundència està bé perquè costa molt conscienciar la gent. Aquesta campanya l’he trobat molt colpidora.

Roger Llinàs Puente, bomber responsable de salvament en accidents de trànsit

No crec que hi hagi fórmules infal·libles. Crec que han de ser adaptades al moment i a les circumstàncies concretes de cada situació social. També crec que poden ser dirigides a tota la població o específiques per a col·lectius concrets. Per exemple, els joves, la gent de mitjana edat o la gent gran. Sigui com sigui han de ser innovadores per tal de cridar la nostra atenció i fer-nos pensar.

Vídeo que recull opinions diverses sobre aquesta campanya: