El Servei Català de Trànsit (SCT) engega una campanya a les xarxes socials amb l’objectiu de conscienciar la ciutadania dels perills de circular a peu per la carretera. Aquest 2022 ja han mort 10 vianants atropellats a la xarxa viària interurbana, 3 més que al mateix període de l’any passat i 4 més si ho comparem amb el 2019. El col·lectiu dels vianants representa en aquests moments el 30% de les víctimes vulnerables mortes per accident de trànsit a la carretera.
A través de la cançó ‘Tot depèn de tu’, aquesta campanya en línia repassa d’una manera desenfadada els principals consells que cal tenir en compte per no córrer riscos si hem de circular a peu per la carretera o si ens hem d’aturar i baixar del vehicle. Aquesta campanya digital se suma a la campanya de sensibilització “Al volant, tria el bon camí”, que l’SCT va posar en marxa el divendres 1 de juliol passat. Ambdues campanyes tenen per objectiu reduir la sinistralitat a les carreteres, en un context d’increment de la mobilitat i d’un nivell de sinistralitat molt similar a l’època anterior a la pandèmia.
La idea central del vídeo és que un personatge fictici i omniscient va apareixent en moments de perill i corregeix les imprudències i errors que cometen els protagonistes. D’aquesta manera, la cançó va repassant els diferents missatges de seguretat que cal tenir en compte quan una persona camina per la carretera, una circumstància d’extrema vulnerabilitat per al vianant, atès que qualsevol col·lisió amb un vehicle pot ser potencialment mortal.
Els consells van dirigits tant als vianants que caminen per la carretera (no travessar, espai per on circular, armilla reflectora, no anar distret o amb auriculars, etc.) com als conductors que per alguna avaria o incidència baixen del vehicle (aturar-se fora de la calçada, senyalitzar, sortir amb cautela i per la part segura, armilla reflectora, etc.).
La campanya consta de quatre peces de diferent duració que es difondran pels canals de Youtube i Twitter del Servei Català de Trànsit durant tot l’estiu i la resta de l’any.
Comprar per internet un televisor, peix fresc o un paraigua plegable està a l’ordre del dia. Avui, pràcticament qualsevol producte és al nostre abast només amb un clic. El cert, però, és que tots els ‘clics’ sumats esdevenen una demanda gegantina des del punt de vista logístic, en què el transport del producte fins al domicili és el darrer pas d’un negoci dominat per la competitivitat i la immediatesa.
Al bell mig d’aquesta voràgine de consum digital es troben les furgonetes, un vehicle que, per les seves característiques i dimensions, resulta ideal per repartir molts paquets de poc volum a múltiples destinacions. En el terreny de la seguretat viària, això es tradueix en un alt nombre de conductors de furgoneta que assumeixen riscs a la carretera per repartir-ho tot a temps. L’any passat, tot i la davallada general de la mobilitat arran de les restriccions establertes per frenar la transmissió de la COVID-19, les víctimes mortals en furgoneta van augmentar a 12, davant de les 9 del 2019.
A més a més, cal sumar-hi que el parc mòbil s’ha incrementat enormement en els darrers anys: el 2019 es van matricular a l’Estat espanyol un total de 124.023 furgonetes, mentre que el 2012 van ser 54.700. En 10 anys es podria arribar a triplicar el nombre de vehicles matriculats. Actualment, les furgonetes són la tercera tipologia de vehicle més venut, darrere dels turismes i les motos.
Mobilitat essencial
“Malgrat les restriccions, moltes furgonetes han hagut de seguir repartint productes i béns essencials: han esdevingut mobilitat obligada. I amb l’auge de la venda per internet, ho seguiran sent”, explica Jordi Batista, inspector sotscap de la Divisió de Trànsit dels Mossos d’Esquadra. Com a mitjà de transport, les furgonetes es diferencien dels camions en el fet que poden circular a més velocitat, o que el permís B permet conduir una furgoneta (fins a 3.500 kg). “No obstant, no és el mateix portar un turisme que portar una furgoneta”, avisa l’inspector Batista. “Hi ha diferències notables en les dimensions (centre de gravetat més elevat), en la visibilitat (absència de retrovisor) o en el límit de velocitat (de 90 o 80 km/h, segons la via)”, adverteix. Alhora, Batista també posa de manifest que actualment hi ha un buit en la normativa i que aquesta no té en compte les especificitats d’aquests vehicles: “Una furgoneta no és un vehicle de transport convencional; no disposa de tacògraf, com els camions, i això comporta no poder limitar les hores de conducció, amb el risc que això suposa”, remarca.
Reduir la sinistralitat
Tal com explica l’inspector Batista, la millora de la sinistralitat i de la seguretat de les furgonetes es fonamenta en una triple estratègia:
potenciar les eines de control i de denúncia,
promoure la formació viària a les empreses, i
fomentar la conscienciació dels conductors.
Pel que fa a l’educació per a la mobilitat segura, el sotscap de la Divisió de Trànsit assegura que “a banda dels centres educatius, s’està implementant també als sectors empresarials en què l’activitat principal és el transport”. “A més a més, es preveu reforçar la vigilància d’aquests vehicles en les campanyes de control de velocitat i de control de pes que fem al llarg de l’any”, afegeix.
L’increment de la venda per internet ha disparat la competitivitat entre les empreses i això pot comportar un augment de les distraccions i de la velocitat a les carreteres. “Ens trobem amb conductors que han de cobrir moltes rutes i destins que no coneixen, amb el risc afegit de manipular el mòbil mentre condueixen, sumat a la pressió dels temps d’entrega”, adverteix l’inspector.
Finalment, l’elevat moviment de compres per internet està generant en paral·lel certs perjudicis laborals que s’estan traslladant a la carretera. Arribats a aquest punt, s’imposa una reflexió per part de tots els agents implicats: des de l’usuari que ho compra tot per internet, passant per l’empresa que distribueix i organitza les entregues, fins al conductor que es troba al volant de la furgoneta.
Les víctimes mortals d’entre 16 i 30 anys s’han reduït a la xarxa viària interurbana de Catalunya un 92% des de l’any 2000
Parlar del binomi joves i conducció ens porta sovint a relacionar-lo amb conceptes com excés de confiança, falsa sensació de seguretat o percepció errònia del risc. Són trets que poden caracteritzar el comportament dels joves al volant i sobre els quals han incidit de manera efectiva les accions de formació i educació viària que s’han realitzat els darrers anys. La suma d’esforços i d’actuacions per conscienciar aquest grup ha donat els seus fruits, ja que es tracta del col·lectiu en què la reducció dels accidents mortals ha estat més accentuadades de l’any2000 a les carreteres i autopistes catalanes.
La relació, doncs, dels joves amb conductes de risc a la carretera com l’excés de velocitat o el consum d’alcohol i drogues ha quedat ja afortunadament lluny. L’evolució de les xifres de sinistralitat demostra l’alt grau de sensibilització que té aquest grup. Actualment, el jovent està més conscienciat dels valors de la mobilitat segura que fa una dècada i, per suposat, molt més que fa vint anys. Fem un repàs dels principals indicadors d’aquesta tendència favorable:
Un exemple dels mites entorn els joves i la conducció que hi havia fa anys i que avui quedaria qüestionat té a veure amb la seva vinculació amb l’alcohol i les drogues. De les persones reincidents, la franja d’edat que presenta una mitjana més elevada de la taxa d’alcoholèmia (amb 0,57 mil·ligrams per litre en aire espirat) és la que va dels 50 als 59 anys. Per tant, aquesta dada trenca amb la relació estreta que associava la conducció amb el consum d’alcohol en la gent jove. En canvi, els conductors més grans són els que mostren més incidència. Això indica també els resultats positius que ha donat l’educació per a la mobilitat segura en les darreres generacions, que sí que han interioritzat una cultura de la seguretat viària.
Aquest escenari de reducció de la sinistralitat entre els joves constata una conscienciació creixent en les dues darreres dècades, però cal continuar avançant i treballant per millorar la seguretat d’aquest grup a la xarxa viària. En aquest sentit, l’anàlisi de les dades mostra alguns elements que continuen preocupant, com que tant l’any 2019 com aquest 2020 les sortidesde via són el tipus d’accident més freqüent entre aquest col·lectiu i que els accidents mortals es registren en més proporció durant els caps de setmana.
Encara queda camí per recórrer. No es pot oblidar que una sola mort per accident de trànsit és inacceptable i que darrere de cada víctima hi ha una pèrdua irreparable i famílies que passen per una autèntica tragèdia.
Van néixer al 2004, com aquell qui diu fa 4 dies, però han rebut molta més cultura viària que els seus pares, i ja no parlem dels seus avis. Tenen només 14 o 15 anys però de petits anaven amb cadireta, no han vist ningú anar amb moto sense casc i tenen bastant més clar que molts adults que no es pot beure si s’ha d’agafar el cotxe. Encara no tenen el permís de conduir però ja tenen idees fermes sobre alguns aspectes bàsics de la seguretat viària. Això és fruit, entre altres coses, d’un canvi cultural que s’està gestant des de fa més de 20 anys, en què certs comportaments i actituds en la mobilitat ja han estat incorporats de manera natural en l’ADN d’aquests adolescents, els nostres futurs conductors i conductores.
Jocs de rol i dinàmiques de grup per evitar accidents
Em feia especialment gràcia anar a una xerrada de conscienciació que mossos responsables de l’educació per a la mobilitat segura fan, de manera habitual, a escoles i instituts de tot Catalunya. En la meva època no existien aquest tipus d’activitats. Com a molt, t’explicaven el significat dels senyals de trànsit i poca cosa més. A la generació dels pares dels actuals adolescents no ens havien parlat mai de comportaments de risc, del perill de conduir sota l’efecte de l’alcohol i les drogues, de la importància de portar el casc, de ser conscients de prendre decisions segures. Millorar la seguretat viària requereix un canvi i, sense educació, no hi ha canvi possible. L’aprenentatge de la mobilitat segura és el procés imprescindible per aconseguir-ho i cal fer-ho des de la infància per tal d’adquirir un seguit d’hàbits i valors que ens estan ajudant a construir una consciència col·lectiva sòlida en seguretat viària.
Els joves i la seva sinistralitat: L’any 2010, 40 joves d’entre 16 i 25 anys van morir en accidents de trànsit a les carreteres catalanes. Actualment hem aconseguit reduir aquesta xifra en un 50%. Cap altre grup d’edat registra un descens tan significatiu
Avui anem a l’IES de Torrefarrera. Jesús Alcalde, mosso coordinador de l’educació per a la mobilitat segura a Ponent, acompanyat del seu company Albert Barrot, tenen previst fer-hi una xerrada als estudiants de 3r de l’ESO. No és el primer cop que venen a aquest institut. De fet, hi fan sessions des de 1r de l’ESO fins a batxillerat. A molts dels alumnes ja els coneixen i “fins i tot a alguns els portem fent formació des de la primària”.
Els esperem a la classe. Arriben del pati, sorollosos, alguns fan cara de sorpresa en veure els mossos, d’altres riuen, d’altres fan comentaris sottovoce. En Jesús té experiència i domina a la perfecció les tècniques de dinàmica de grup. Els fa moure i seure tots en rotllana perquè així tothom es pugui veure les cares. Malgrat que són companys de classe estan vergonyosos, no gosen parlar. Silenci sepulcral de cop. Per això comença amb un exercici: els fa dir, un per un, si creuen que el company de la seva dreta es deixa influenciar pel grup. Reaccions de sorpresa, de cert malestar, respostes del tipus “però que dius?” o “no és cert!” quan algú diu que el del costat té un comportament de “borrego”… Però ha aconseguit trencar el gel i tots estan més relaxats i més participatius.
Els agents educadors tracten i debaten la valoració de la seguretat, la vulnerabilitat i el risc, la influència del grup, la gestió dels límits i capacitats i el pes de les emocions en les nostres accions. Sovint els adolescents actuen de manera gregària per no sentir-se exclosos del grup perquè en l’adolescència el pitjor que et pot passar és que diguin que “ets un pringat”. Els amics són el més important. La resta no existeix, no interessa.
La sessió és àgil, fresca, directa i divertida. En Jesús parla als joves en el seu llenguatge, busca el feedback, planteja jocs de rol i dinàmiques amb una intenció clara. “Volem que reflexionin, que pensin. No els venim a alliçonar sinó que busquem que s’adonin que és a les seves mans prendre decisions correctes que no posin en risc la seva seguretat.” Està al seu abast fer les coses de manera diferent de com les fan o les han fet els seus pares, que no van tenir accés a tanta informació i formació com ells. “Sou el futur”, els diu. Ells es miren i riuen. Els adolescents sempre riuen, tot els fa gràcia.
L’impacte de la formació: Durant l’any 2018, els mossos educadors van realitzar 494 sessions a 89 instituts de secundària de Catalunya, en les quals van participar 12.576 alumnes d’entre 12 i 18 anys
Però en aquestes sessions els joves aprenen a valorar la manera d’afrontar una situació complexa de trànsit i la capacitat per actuar i ser conscient de la influència que s’exerceix sobre algú i la que fan els altres, per decidir la conducta més segura en cada moment.
“La importància de la prevenció és voler canviar. Voleu canviar?” Tots fan que sí amb el cap. Per últim, la pregunta del milió: “Per què les policies fem controls?”. La resposta és contundent, sense vacil·lacions: “per evitar que hi hagi un accident, per evitar que algú mori a la carretera”.
La sessió arriba al final. El temps ha passat volant. Estan contents i de ben segur que, quan arribin a casa, ho explicaran als pares. És la pluja fina, gairebé imperceptible però eficaç a llarg termini. Aquesta és la qüestió que marcarà el canvi en la seguretat viària al nostre país. Noves generacions més conscienciades i implicades en una seguretat viària global i sense fissures.
Patir un accident de trànsit és una experiència dura i traumàtica. Paradoxalment, però, el trauma físic i psicològic que pateix una víctima de trànsit pot servir a terceres persones per evitar passar pel mateix. Aquesta és la premissa de la qual parteix el projecte ‘Game Over’, impulsat pel Servei Català de Trànsit i la Fundació Institut Guttmann, un programa de xerrades que s’imparteixen als centres educatius de secundària on els monitors, afectats de lesió medul·lar, relaten la seva experiència als alumnes, amb l’objectiu de prevenir la sinistralitat juvenil.
Aquest mes de juny, va tenir lloc la VII Trobada de monitors d’educació viària Game Over, un acte que va comptar amb la participació del director del Servei Català de Trànsit, Juli Gendrau. La trobada va servir per donar a conèixer els resultats del ‘Game Over’ del 2017, el qual ha arribat a més de 48.000 alumnes, i per reunir monitors, experts i policies per debatre sobre el perill de les distraccions.
En el centre del debat de les distraccions, hi va aparèixer amb força el paper que hi té el mòbil en el col·lectiu dels joves. Se’ls ha de prohibir el mòbil? Com cal abordar la seva educació digital? Quin ha de ser el paper de la policia? Quin i com ha de ser el missatge que hem de traslladar als adolescents perquè siguin responsables? Jaume Funes, psicòleg i educador expert en adolescència, va oferir en aquesta VII Trobada de monitors una conferència sobre la formació dels valors en els joves. En l’àmbit de l’educació viària, Funes defensa que aquesta s’ha de formular “a partir del descobriment i l’experimentació, no es pot deslligar del conjunt d’aprenentatges”. Quant a les xerrades dels monitors del programa ‘Game Over’, Jaume Funes opina que han de ser complementàries: “La dura experiència del monitor lesionat és útil si, a més, troben adults positius, pròxims, que els ajudin a fer un balanç de les seves pròpies experiències de risc”, assegura.
El mòbil distreu
“El mòbil és un gran distractor”, afirmava la caporal dels Mossos d’Esquadra Vanessa Bohé a la taula rodona organitzada en aquesta VII Trobada. “No hi ha una percepció del risc, cal treballar la prevenció”, explicava Bohé. El debat sobre quina és la millor via per fer entendre als joves el risc que corren quan manipulen el mòbil mentre són vianants, ciclistes o conductors va planar durant tota la jornada. A quins canals s’hauria de recórrer per comunicar-los els riscs de les distraccions en la conducció? El psicòleg Jaume Funes ho té clar: “Els adolescents són digitals, multicanal i intermèdia, i qualsevol missatge els ha d’arribar per vies diverses, també presencials, que estiguin interconnectades. No sabem per quin punt de la xarxa començarà cadascú”.
El debat dels influencers
Un altre focus de debat de la jornada va ser el paper dels influencers. Podrien els youtubers i influencers, amb centenars de milers de seguidors, esdevenir un canal efectiu per fer arribar aquest missatge de prudència als joves? La idea va comptar amb partidaris i amb detractors. Com a expert en adolescents, Funes creu que seria una bona iniciativa, però, al seu entendre, la figura de l’influencer “no pot ser utilitzada simplement per donar consells; ells i elles transmeten estils de vida, en què ha d’estar incorporat el missatge de la gestió dels riscos”.
El paper dels adults
Tal com remarca Jaume Funes, “l’adolescent es dedica a ser adolescent, a passar-s’ho bé”. Com podem inculcar als joves una actitud responsable en la mobilitat si encara no tenen prou experiència? “Els adolescents prenen consciència progressiva de les coses a partir d’experiències sobre les quals algú els fa reflexionar”, assegura Funes. “En la majoria dels casos, dubto que la prohibició i la sanció serveixin”, avisa. Probablement, l’actitud dels adults en l’àmbit de la mobilitat és un factor clau com a guia i exemple per als joves en la seva educació viària. Així ho creu el professor Funes: “Si una característica té l’adolescència és que es tracta del període en el qual descobreixen la hipocresia i la incoherència dels adults. Cal defensar l’educació en un determinat valor i, alhora, reconèixer que els adults no som capaços de comportar-nos sempre de manera adequada”.
En aquest sentit, les xerrades dels monitors del ‘Game Over’ garanteixen que els joves aprenguin per ells mateixos i treguin les seves pròpies conclusions a través del relat del sinistre viscut pels monitors. De fet, segons l’informe de resultats del 2017, més del 90% dels alumnes que han participat en les xerrades del programa ‘Game Over’ recorden molt o bastant l’experiència personal dels monitors, i la gran majoria també recorda clarament les causes de l’accident del monitor i les seves conseqüències.
