L’eficàcia de les campanyes de seguretat viària

Fa temps que està obert el debat sobre l’eficàcia de les campanyes de seguretat viària a l’hora de modificar conductes per aconseguir una reducció de la sinistralitat. Per mirar de treure’n l’aigua clara, al Servei Català de Trànsit, amb la col·laboració de la consultora Idèria Insights, hem analitzat les darreres campanyes de prevenció “Aparca el mòbil” i “No te la juguis” i n’hem parlat amb grups de conductors i de no conductors.

L’objectiu principal de l’estudi era valorar si aquestes dues campanyes aconseguien influir positivament i modificar les actituds cap a una conducció més prudent i responsable. Aquesta anàlisi era especialment interessant en la mesura que cada campanya utilitza un mecanisme persuasiu molt diferent de l’altre: el dramatisme en la primera i una situació molt més amable i fins i tot còmica, com és la relació entre pares i fills, en la segona.

Dramatisme gratuït?

En un passat no gaire llunyà, les imatges i situacions explícitament dramàtiques que apareixien a les campanyes de seguretat viària, sovint eren percebudes com massa agressives i de mal gust. D’aquesta manera, tot i aconseguir força notorietat, la seva eficàcia a l’hora de modificar conductes era escassa, perquè provocava una polèmica que les allunyava del seu objectiu principal: una reflexió personal i social sobre la manera de conduir i les seves conseqüències. D’altra banda, campanyes més informatives però amb un perfil emocional molt més baix i que no provocaven sentiments potents a l’espectador, no tenien la suficient força per motivar un replantejament real.

Els temps estan canviant

Però sembla que aquesta tendència d’escandalitzar-se davant les imatges explícites està canviant. A l’estudi s’hi ha detectat una predisposició majoritàriament positiva cap a campanyes que utilitzen el dramatisme com a principal mecanisme persuasiu. Entre les raons que podrien explicar aquest canvi hi trobem una sensibilitat més gran cap a la responsabilitat personal en temàtiques d’interès col·lectiu i una demanda de la població a l’Administració perquè treballi activament per conscienciar els conductors.

D’altra banda, és possible que la societat actual, exposada constantment a imatges i situacions amb un fort impacte emocional, hagi perdut la capacitat d’escandalitzar-se o, si més no, és més difícil que la impressió del missatge dilueixi allò que vol dir. La ciutadania és conscient que cal provocar emocions per aconseguir que un missatge publicitari realment li arribi: el motiu justifica en aquest cas la intensitat utilitzada i percep que el Servei Català de Trànsit té la legitimitat per fer-ho.

L’humor també hi té cabuda

Però per aconseguir un efecte real de conscienciació, ni serveix qualsevol campanya amb continguts que dramatitzin els accidents de trànsit, ni el dramatisme és l’única via persuasiva per aconseguir-ho.

S’han identificat tres dimensions que interactuen perquè una campanya pugui generar un autèntic canvi d’actitud i porti a actituds de conducció més prudents:

  • Identificació. La campanya ha de parlar de fets i situacions on l’espectador s’hi pugui reconèixer, ha de parlar de coses que li passen o podrien passar-li. Una de les principals dificultats a superar si es vol modificar una conducta és l’actitud defensiva d’”això a mi no em passa”, o “jo controlo, quan ho faig soc prudent”.
  • Implicació emocional. Les emocions són un motor important per a les nostres decisions. Tant ens poden predisposar positivament com fer-nos tancar mentalment davant un argument que ens demana un canvi d’actitud o de conducta. En aquest sentit, la creativitat de la campanya és fonamental no només per provocar emocions, sinó també per fer-les treballar a favor del canvi d’actitud desitjat.
  • Legitimitat de l’emissor. Els arguments estan lligats a qui els presenta. Un mateix missatge procedent d’algú a qui respectem no té el mateix efecte que si qui ens ho diu no mereix la nostra confiança. Per tant, el missatge ha d’encaixar amb allò que s’espera de l’emissor i ser creïble per qui l’emet, en aquest cas, el Servei Català de Trànsit.

Segons l’estudi, les campanyes de prevenció “Aparca el mòbil” i “No te la juguis” treballen positivament en aquestes dimensions. Totes dues faciliten la identificació de l’espectador. A les reunions de grup realitzades, cada campanya genera una reflexió dels participants sobre les seves experiències utilitzant el mòbil quan condueixen, o altres tipus d’imprudències com l’excés de velocitat o les reaccions agressives.

La creativitat de cada campanya aconsegueix una elevada implicació emocional. En un cas, tothom es reconeix amb la dependència del mòbil, la qual cosa connecta ràpidament amb el risc que això suposa al volant. En l’altre cas, l’acceptació que els infants, els nostres fills i filles, diuen el que pensen, ens enfronta de manera amable, però ferma, al fet que nenes i nens són observadors, sovint silenciosos, de la nostra manera de conduir. I que la imatge que tenim de nosaltres mateixos al volant xoca amb la d’aquests observadors propers i invisibles.

Finalment, les dues campanyes projecten una imatge del Servei Català de Trànsit coherent i positiva amb els missatges, i destaca una preocupació honesta i sincera per reduir la sinistralitat.

Una part del tot

Arribats a aquest punt, cal preguntar-se si aquestes campanyes que treballen positivament per despertar la reflexió i prendre consciència són suficients per assolir l’objectiu que es busca i quin hauria de ser el següent pas.

El procés de canvi d’actitud no acaba fins que les conductes imprudents són substituïdes per uns hàbits de conducció millors que redueixin efectivament la sinistralitat. En aquest sentit, aquestes campanyes obren el camí i proposen quines són les conductes desitjables, tant per gestionar adequadament la dependència excessiva del mòbil en el cotxe, com perquè la nostra conducció sigui un model positiu per als nostres fills, en comptes d’un mal exemple i un factor de risc per a ells i per a nosaltres.

Aquesta continuació de les campanyes demana treballar de forma conjunta amb diferents mitjans, no només clàssics com la televisió o la ràdio, sinó altres com els mitjans digitals, capaços d’arribar d’una manera més personalitzada a cadascú i de presentar diferents activitats d’educació viària. Per això cal complementar la feina a les xarxes socials, que permeten aquesta personalització gairebé quirúrgica i la creació de tutorials que ensenyin com fer bé les coses i quins són els avantatges de fer-les bé.

Un full de ruta per reduir la sinistralitat mortal dels motoristes

En el marc de la reunió del Grup de Treball de Motocicletes del dimarts 25 de juliol passat, el conseller d’Interior, Joaquim Forn, i la directora del Servei Català de Trànsit, Eugenia Doménech, van fer públiques les principals conclusions d’un estudi en què es van analitzar els accidents mortals de motoristes d’aquest 2017 fins a ben entrat el mes de juliol. El Grup de Treball de Motocicletes, que aglutina nombroses entitats públiques (entre les quals, l’SCT), privades i associacions del sector, es reuneix periòdicament per proposar mesures per tal de corregir i disminuir l’augment de la sinistralitat que afecta les motocicletes.

Les dades són prou eloqüents: el nombre de motoristes que han perdut la vida des del gener  de 2017 ençà quasi ha doblat la xifra corresponent a l’any passat, i una de cada tres víctimes mortals a les carreteres catalanes és un motorista. El Servei Català de Trànsit, preocupat per aquest repunt de mortalitat, ha volgut portar a terme un estudi cas per cas dels accidents mortals produïts enguany i això ha permès treure a la llum diverses variables que conflueixen en la majoria d’aquests sinistres.

Reunió del Grup de Treball de Motocicletes del passat 25 de juliol

El diagnòstic

Les dades analitzades indiquen que un 36% dels accidents mortals s’han produït per maniobra del motorista en solitari. Alhora, des del Servei Català de Trànsit s’ha observat una certa acumulació d’accidents mortals als revolts. No es tracta, però, dels revolts més tancats, sinó de revolts més suaus en els quals el motorista no executa o no interpreta bé el traçat, potser per un excés de confiança. D’altra banda, en un 67% dels casos el causant ha estat el motorista i la velocitat ha jugat un paper clau en més de la meitat dels sinistres.

La meteorologia també hi ha influït: enguany, el clima ha estat més favorable i amb menys precipitacions que el 2016, fet que ha generat més mobilitat a la xarxa viària, especialment de motoristes. En l’anàlisi de les dades també s’ha observat que gairebé tots els accidents mortals estan protagonitzats per motos amb un cubicatge superior als 500 cc. En l’àmbit de les demarcacions, es produeix un repunt més destacat a Lleida i a Girona (amb set motoristes morts en cada una de les demarcacions), que partien de registres molt inferiors l’any anterior.

Les propostes

Amb totes aquestes dades a la mà, l’SCT, a més de continuar amb accions que ja s’estan fent, ha proposat una sèrie d’accions noves per reduir la sinistralitat mortal dels motoristes:

  • Formació i sensibilització:
    • ampliació del programa Formació 3.0  adreçat a motoristes habituals
    • inclusió de la formació pràctica en les Autoescoles de Qualitat (AeQ)
  • Canvis normatius:
    • revisió del permís de conduir teoricopràctic per a motoristes
    • revisió de les taxes d’alcoholèmia
    • propostes legals que s’estan elaborant i que s’adreçaran a la DGT
  • Mobilitat i senyalització:
    • estudi i senyalització dels revolts amb risc per a motoristes
    • prova pilot de carrils segregats
  • Recerca i desenvolupament:
    • anàlisi i aplicació dels resultats de la càtedra de seguretat viària de motocicletes
    • millores de seguretat activa i passiva (per a la moto, equipament)

Malgrat aquest increment de motoristes morts a la carretera, enguany s’estan reduint els ferits greus entre aquest col·lectiu. No obstant, tal com remarca Eugenia Doménech, “hem de treballar perquè aquesta reducció es traslladi també a la sinistralitat més greu, la mortal”. Tot això sense oblidar que la resta d’usuaris no només han de respectar les normes, sinó també el motorista, i no perdre de vista que és més vulnerable.