La formació a empreses, una prevenció clau en el bon ús dels patinets elèctrics

En la darrera campanya preventiva policial per controlar les conductes de risc dels vehicles de mobilitat personal, duta a terme del 10 al 16 de gener de 2022, es van imposar més de 100 denúncies diàries. En concret, en una setmana es van imposar un total de 709 denúncies. La majoria van ser per les condicions de circulació del vehicle (483) o pel casc i altres elements de protecció (183). Però també es van cometre infraccions per conduir sent menor d’edat (19), per fer parades o estacionaments inadequats (15) i per conduir havent consumit alcohol o altres drogues (9).

Aquests resultats constaten que tota prevenció és clau per garantir una mobilitat segura i reduir sinistres i que hi ha una necessitat de formar els usuaris de patinets elèctrics. Precisament, l’empresa Ecosol de Càritas de Vilablareix (Gironès), que facilita la inserció laboral de persones que es troben en situació de vulnerabilitat social i laboral, ha estat una de les primeres a entendre la importància de contribuir a una mobilitat més segura dels conductors d’aquest tipus de vehicles. Per això, a finals de l’any passat, van sol·licitar dues sessions formatives per augmentar la perícia i els coneixements dels seus empleats i alhora usuaris de patinets. Sobretot, perquè s’havien trobat prèviament amb algun accident in itinere, d’anada o tornada a la feina. 

L’Albert, de l’Oficina de Relacions amb la Comunitat dels Mossos d’Esquadra de la comissaria de Salt, i  en Txema i en Ramon, formadors de mobilitat segura i sostenible del cos de Mossos d’Esquadra de l’Àrea Regional de Trànsit de Girona, són els tres mossos que van impartir aquesta formació. Van començar preguntant als empleats qui havia patit un accident de trànsit anant o tornant de la feina i, a continuació, els van explicar quins factors intervenen en un sinistre (persona, vehicle, via pública i danys materials i personals)  i quina responsabilitat hi tenim. En relació amb això darrer, i segons dades estadístiques de la Unió Europea, “el factor humà intervé entre un 80 i un 95% a l’hora de tenir un accident; la via i l’entorn, entre un 20 i un 40%, i el vehicle, entre un 5 i un 10%” –va destacar en Ramon. A més, “el percentatge en el cas dels vehicles cada cop és més baix, perquè són tecnològicament més segurs” –va recordar.  

A continuació, i mitjançant uns exercicis pràctics, van explicar-los el perill que pot comportar el fet de caure en patinet i també la manera com assumim el risc, tant com a conductors d’aquest tipus de vehicles com en relació amb la resta d’usuaris amb qui compartim l’espai públic. Tot plegat, sense oblidar la importància de l’estat emocional en què ens trobem quan conduïm, els límits que tenim nosaltres i els altres, la pressió grupal, que sovint influeix en les nostres accions, i també la dificultat d’adaptar-nos als canvis. En aquest sentit, “la sanció també és una mesura de prevenció” a l’hora de no córrer riscos. Ara bé, en paraules d’en Ramon, “de la sanció te’n pots recordar, però el que no oblidaràs mai és si tens un accident de trànsit, per tot el que comporta per a tu i per als altres. Per això cal sempre educació, formació i prevenció per no arribar a tenir un sinistre viari”.

Finalment, van fer un repàs de la normativa i també del que és recomanable fer, cosa que sempre ha d’anar acompanyada d’una conscienciació i d’una responsabilitat compartida a l’hora de fer ús de l’espai públic. En Ramon va destacar sobretot aspectes com ara que “el patinet és unipersonal, cal posar-se el casc, cal fer-se visible i portar llum al davant, als laterals i al darrere”, o bé que “no es pot circular per vies interurbanes ni travesseres, ni tampoc per túnels urbans”. A més, també va explicar que, “tot i que no és obligatori, convé fer-se una assegurança, que en el cas dels patinets pot comportar uns 30 euros l’any”.   

Amb el suport del Servei Català de Trànsit, els Mossos d’Esquadra continuaran impartint sessions formatives com aquestes a totes aquelles empreses que ho sol·licitin. L’objectiu és, com sempre, garantir una mobilitat més segura per a tothom.

Preparats per formar conductors responsables

Enrere queden les nits d’estudi i els nervis davant els exàmens i les proves de selecció per obtenir l’acreditació de professors de formació viària. L’entusiasme i la voluntat de continuar aprenent per ser millors professionals caracteritzen els 65 nous formadors que aquest any 2019 ja podran exercir com a professors a les escoles de conductors de Catalunya. El setembre de l’any passat van començar la darrera fase del curs, que els conduiria a un nou projecte personal. Se senten afortunats, tenint en compte que van iniciar el procés selectiu 503 aspirants. Amb una procedència laboral diversa, tot i que la majoria ja havia tingut abans algun vincle amb el món de les autoescoles, ara inicien un nova etapa plena de reptes i il·lusió.

La Montse Rodríguez, el Jorge Cortés i la Jèssica Hernández són tres dels nous professors que començaran a posar en pràctica enguany tot el que han après per formar els futurs conductors i transmetre’ls els valors de la mobilitat segura i responsable.

Montse Rodríguez, 34 anys: “Que no hi hagi víctimes a la carretera no és cap utopia, és possible.”

montse ok

La Montse és propietària d’una autoescola a Badalona, on va treballar prèviament com a secretària durant 12 anys. Porta cotxe des dels 18 anys i assegura que és “una bona conductora”. Explica  que aquest curs li ha fet veure que en el món de la seguretat viària “encara hi ha molt per fer” i que té l’ambició de saber-ne més i continuar formant-se per poder contribuir al fet que no hi hagi víctimes a la carretera: “Aquest objectiu no és cap utopia, sinó que és totalment possible”, afirma convençuda.  Per a la Montse, “el 99% dels accidents són evitables i, a més, existeix una desinformació general sobre els riscos que comporta la conducció. “La majoria de la gent veu el fet de treure’s el carnet com un tràmit, no gaudeix del procés de formació. Ara mateix, es passa un cop a la vida per l’autoescola i el que els professors ensenyen ha de servir per sempre”, destaca. Aquesta formadora viària novell també defensa el reciclatge obligatori en la formació viària i el foment de l’educació en mobilitat entre els infants i adolescents: “Des de petits ja han d’adquirir bons hàbits perquè s’ha de tenir en compte que són vianants i de grans seran conductors. Des del moment que sortim al carrer, tots estem exposats als riscos del trànsit”.

 

Jèssica Hernández, 25 anys: “Cal tenir molta psicologia per tractar amb els alumnes.”

jèssica ok

L’interès per aquesta professió li ve de família, ja que els seus pares també són formadors viaris i propietaris d’una autoescola a Lleida. Una substitució com a administrativa en el negoci familiar la va acabar d’empènyer a dedicar-se a ser professora i a fer el pas decisiu per inscriure’s al curs de formadors viaris. La Jèssica, que va començar els estudis d’Administració i Dret, té clar que el valor afegit que aporta l’actual model de formació viària és la vessant psicològica i la sensibilització viària: “Passem moltes hores amb els alumnes, creem amb ells un vincle i hem de conscienciar-los, fer-los veure que, per moltes destreses que tinguin, sempre es trobaran amb riscos i per això han de conduir amb responsabilitat. Hem d’aconseguir que se n’adonin en el cas que tinguin falses creences, com per exemple les relacionades amb el consum de drogues. Ens hem d’apropar a l’alumnat, escoltar-lo i preocupar-nos per ell. Ara no només l’hem d’ajudar a aprovar l’examen de conduir, li hem d’oferir alguna cosa més.” Després d’haver obtingut el títol de formadors viaris, també aposta per la formació contínua, tant dels  usuaris com dels professors, i considera que a les escoles hi hauria d’haver una assignatura obligatòria d’educació viària.

Jorge Cortés, 30 anys: “Els formadors viaris tenim la responsabilitat de canviar actituds dels conductors.”

jorge ok

Durant nou anys va treballar com a recepcionista d’una autoescola i el contacte amb els professors i els alumnes li va fer despertar l’interès per dedicar-se a la formació viària. Aquesta és la segona convocatòria per obtenir una plaça de formador en la qual participa. El 2014 ja s’hi va presentar però no va aprovar totes les assignatures del curs. Ara, amb el certificat d’aptitud de formador viari a la mà, aquest tècnic en esports té la intenció d’ampliar els seus coneixements i “guanyar experiència”, per exemple, en l’àmbit de les tècniques de conducció segura i eficient, i per superar la por a conduir, el que s’anomena amaxofòbia. El Jorge sosté que els formadors tenen la responsabilitat d’aconseguir un canvi d’actituds dels conductors: “Nosaltres estem en la primera línia”, afirma. A més, defensa el reciclatge formatiu teòric i pràctic i assegura que aquest curs l’ha portat a la conclusió que “la majoria d’accidents mortals són conseqüència del factor humà, com el consum d’alcohol i drogues, les distraccions amb el mòbil o la velocitat”. Per aquest motiu apunta: “Els formadors viaris hem d’explicar als alumnes quins hàbits poden ser perillosos perquè siguin conscients dels riscos que corren, els hem de donar una informació personalitzada i de qualitat.