Horitzó 2030: nou compromís de la UE per reduir les víctimes de trànsit

Amb la finalitat d’avançar en la reducció del nombre de víctimes mortals a les carreteres europees, la Comissió Europea (CE) ha presentat una proposta de línies mestres d’actuació per a la dècada 2020-2030; un programa de mesures transversal i que ha d’estar alineat amb els plans estratègics de seguretat viària nacionals. El full de ruta presentat per la CE s’emmarca en l’enfocament de la Visió Zero i recull l’objectiu ambiciós de reduir les víctimes mortals i els ferits greus per accident de trànsit un 50% el 2030 respecte del 2020. A més, les noves actuacions previstes incideixen en la corresponsabilitat dels diversos agents implicats per tal d’avançar cap a una nova mobilitat segura, sostenible i connectada.

Nous reptes i nou context de mobilitat

La planificació estratègica de la CE orientada a l’horitzó 2030 integra els principals sectors i grups d’interès vinculats a la mobilitat: des dels mateixos conductors i usuaris de l’espai públic, passant pels responsables polítics i legisladors de la seguretat viària fins arribar al sector automobilístic, pel que fa a la innovació de sistemes de seguretat i a la tecnologia dels vehicles connectats i automatitzats, entre d’altres. Aquest compromís renovat s’ha adaptat per tant als nous avenços tecnològics, així com a les noves tendències de mobilitat urbana i també socials, com per exemple la coexistència de vehicles no motoritzats i sostenibles amb els de motor, l’ús més gran de la bicicleta o l’increment dels vianants a causa de l’envelliment de la població. D’altra banda, cal destacar el paper clau del disseny i el manteniment òptim de les infraestructures per tal de reduir la probabilitat de patir un sinistre viari o de minimitzar les conseqüències en el cas que es produeixi.

Infografia_Català_C

La seguretat viària ha millorat de manera considerable en les darreres dècades als països de la Unió Europa tot i que les xifres de reducció de la sinistralitat mortal s’han estancat en els últims anys. Entre el 2001 i el 2010, les víctimes mortals en vies interurbanes de la UE es van reduir en un 43%, i en un 19% en el període comprès entre el 2010 i el 2016.

 

 

 

 

 

 

 

Què opines de la campanya “Tots tenim família/amics. A la carretera, víctimes 0”?

En una sala de cinema a les fosques apareix una sola espectadora asseguda a les butaques. És la Lis. Arrenca l’espot. “I si només fossin quatre?” li pregunta una veu en off referint-se a una suposada xifra òptima de víctimes mortals que hi hauria d’haver aquest any a causa d’un accident de trànsit. “Estaria contenta perquè creuria que són poques”, afirma. La pantalla de projecció s’encén però no comença cap pel·lícula, el que apareixen són imatges d’una gravació quotidiana i espontània de la germana i de dos amics de la Lis; van en un cotxe, somriuen, ella condueix. “I si fossin aquests quatre?” Li pregunten de nou. “Em moro. La xifra hauria de ser zero”, respon sorpresa i emocionada. “Tots tenim família/amics. A la carretera, víctimes 0” és la frase que sentencia els espots de la campanya que estem difonent als mitjans i a les xarxes socials des del juliol d’aquest any. No s’hi mostren imatges de carreteres, ni d’accidents, ni de víctimes. Els protagonistes són persones anònimes, com la Lis, en Víctor, l’Emma, la Irene o la Montse; tots ells i les reaccions que els provoca una hipotètica pèrdua d’un ésser estimat en un accident.

En aquest apunt hem volgut recollir opinions diverses sobre aquesta campanya, que s’allargarà fins a finals d’any i que té com a eix central la Visió Zero. Segons aquest principi ètic, l’únic nombre acceptable de persones mortes o ferides greus a les carreteres és zero.

La directora del Servei Català de Trànsit, Eugenia Doménech, ho va tenir clar des del primer moment: la campanya s’havia de basar en la Visió Zero, i volia una campanya dirigida al cor, que apel·lés a les emocions i fes reflexionar.

Foto pel post_campanya

Ho hem aconseguit?

  1. Com valores aquesta campanya?

Isabel Garcia, advocada     

La valoro molt positivament, crec que ha arribat a tots els ciutadans. Sempre parlem de xifres i percentatges de manera general i això fa que moltes vegades ho tinguem com uns fets llunyans, però quan ens diuen que aquell petit percentatge, per reduït que sigui, pot ser un dels nostres éssers estimats, el missatge és directe i contundent.

Cèlia Quintana, periodista de l’equip viari de Catalunya Ràdio

És una molt bona campanya de publicitat. Tothom  té por que un familiar pateixi un accident de trànsit. En cas d’un accident, qualsevol pare o mare es canviaria per un fill, Ningú vol que li toqui a ell. Per això és important el concepte “zero morts a les carreteres”.

Lluís Puerto, director de la Fundació RACC

Per mi és excel·lent. Dona un missatge molt clar i directe i és fàcilment comprensible per tothom. Sense mostrar cap imatge contundent, apel·la a l’empatia per fer-nos adonar que no s’hauria de produir cap víctima de trànsit. És un enfocament innovador i ajuda a recordar que no podem abaixar la guàrdia mentre hi hagi un mort a la carretera.

Laura Duro, psicòloga d’STOP Accidentes

Molt positiva, impactant i emocionant. Considero que és la millor campanya de trànsit que he vist mai. Apel.la directament a les emocions, fa que l’espectador s’identifiqui directament amb les persones de l’espot i amb les víctimes de trànsit. M’emociona cada vegada que la veig ja que no et deixa indiferent i canvia la teva actitud a l’hora de conduir, fent que pensem més en la seguretat d’un mateix i també en la dels altres.

  1. Creus que aquesta campanya és més colpidora que d’altres més explícites on es mostren imatges d’accidents i víctimes?

Lourdes Andreu, coordinadora de l’associació TRACE

Evidentment, sota el meu punt de vista és molt més colpidora. Les imatges violentes apel·len a la por, la por al rebuig, el rebuig a la negació i la negació, a canviar de canal…Treballar des del punt de vista emocional és molt més eficaç. Una campanya emotiva perdura en el record, mou a la persona, la fa pensar…

Xavier Flores, director general d’Infraestructures i Mobilitat Terrestre del Departament de Territori i Sostenibilitat

Probablement cada campanya té el seu moment, i campanyes més explícites van ser positives i van contribuir a la reducció de l’accidentalitat que hem viscut els darrers anys; però com que la publicitat, per mantenir el seu impacte, ha de fer-ho tot menys repetir-se, aquest gir i nou enfocament el trobo molt escaient i oportú.

Laia Serra, agent de viatges

Crec que no fan falta imatges d’accidents per conscienciar la gent. Toca més quan et toquen els teus. Veure que et poden arribar a faltar en qualsevol moment és el que més consciencia.

Neus Sala, directora de continguts de l’agència Mega TV i creativa de la campanya “Tots tenim família. A la carretera víctimes 0”

En aquesta campanya, entrem en la intimitat d’aquestes persones i les seves famílies, connectem ràpidament amb els seus sentiments i emocions, i reconeixem els vídeos dels seus familiars gravats amb el mòbil com si fossin els nostres. És un espot que connecta directament amb el cor de les persones. Tots ens hi sentim identificats, perquè ningú vol perdre els seus familiars. De fet, molta gent ens ha comentat que és molt difícil no plorar veient el vídeo.

  1. Com creus que haurien de ser les campanyes de trànsit?

Yolanda Doménech, directora de l’Associació de Prevenció d’Accidents de Trànsit P(A)T

És difícil innovar i fer una campanya original. El que sí és cert és que estem tan acostumats a veure imatges explícites que crec que ja no ens afecten. Crec que les campanyes de trànsit haurien d’apel·lar als valors: el valor de la família i la gent estimada, el valor a la vida, el respecte als altres, etc. També penso que pot ser interessant mostrar alternatives en positiu, com per exemple opcions d’oci sense alcohol ni drogues.

Laura Amargant, tècnica en turisme

Opino que aquesta contundència està bé perquè costa molt conscienciar la gent. Aquesta campanya l’he trobat molt colpidora.

Roger Llinàs Puente, bomber responsable de salvament en accidents de trànsit

No crec que hi hagi fórmules infal·libles. Crec que han de ser adaptades al moment i a les circumstàncies concretes de cada situació social. També crec que poden ser dirigides a tota la població o específiques per a col·lectius concrets. Per exemple, els joves, la gent de mitjana edat o la gent gran. Sigui com sigui han de ser innovadores per tal de cridar la nostra atenció i fer-nos pensar.

Vídeo que recull opinions diverses sobre aquesta campanya:

Fem-ho possible: cap víctima mortal a les carreteres!

Entre l’1 de gener i el 31 d’agost, han mort 103 persones a la xarxa viària catalana i 556 més han resultat ferides greus. Tenint en compte que 0 és l’única xifra acceptable, això significa que entre tots hem de continuar treballant per assolir una mobilitat més segura. Prendre consciència de quins són els riscos i minimitzar-los pot ajudar-nos no només a preservar la nostra vida, sinó també la dels altres. Per això, per segon any consecutiu, el Servei Català de Trànsit se suma al Dia Europeu Sense Víctimes Mortals a les Carreteres amb missatges de conscienciació a través de les xarxes socials i dels panells de missatgeria variable. L’objectiu és clar: cap víctima mortal a les carreteres. Fem possible entre tots que aquest sigui un dia entre molts més sense cap víctima!

_DSC3492

Aquest dia, anomenat projecte Edward, acrònim de l’European Day Whithout a Road Death, l’impulsa l’Organització Europea de Policies de Trànsit (TISPOL) i va néixer per fer reflexionar a tots els usuaris sobre la seva actitud i comportament a la carretera, sobretot en aspectes com l’excés de velocitat, els sistemes de seguretat passiva, l’ús del mòbil o el consum d’alcohol o altres drogues, entre d’altres. Si som capaços d’entendre i reconèixer en què fallem, tindrem més eines per corregir-ho i desplaçar-nos d’una manera més responsable i respectuosa amb els altres i més segura per a tothom. El Dia Europeu Sense Víctimes Mortals a les Carreteres se celebra en el marc de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura.

Evolució de les víctimes mortals als principals països de la Unió Europea

grafic UE
Font: Anuari estadístic d’accidents de trànsit a Catalunya 2016

En general, durant els primers anys d’aquesta dècada, els països de la Unió Europea han tingut bons resultats en l’assoliment de l’objectiu de reduir a la meitat les víctimes mortals en carretera del 2010 de cara al 2020. No obstant això, cada cop és més difícil aconseguir decrements significatius i encara s’ha de lamentar la pèrdua de massa vides a la via pública. Per tant, accions de conscienciació com aquestes són indispensables per inculcar una cultura de la mobilitat segura i anar interioritzant bons hàbits en la conducció. Quan agafis el cotxe, pensa si la velocitat a la qual circules és l’adequada; abans d’engegar, corda’t el cinturó de seguretat; si algú et truca mentre condueixes, no miris ni agafis el mòbil; i si has consumit alcohol o altres drogues no agafis el teu vehicle i que algú altre ho faci per tu. Malgrat que sembla evident, sovint ens passa desapercebut. Pensar-hi et costarà uns segons o uns minuts, però no fer-ho et pot prendre la vida.

Reaccions, emocions, sentiments…

A la sala Bigas Luna dels cinemes Texas de Barcelona. Allà és on va presentar la nova campanya de conscienciació viària Tots tenim família. A la carretera, víctimes 0. Tots els presents a l’estrena van quedar corpresos i amb un nus a la gola després de la projecció de tres dels espots amb la Irene, la Montse i el Valen com a protagonistes. I és que la nova campanya vol arribar directament a l’espectador apel·lant a les emocions i els sentiments que es generen en imaginar-se que la família –els fills, la parella, els néts– perd la vida en un accident de trànsit.

Es va donar la benvinguda, la sala es va quedar a les fosques i amb una gran expectació a la pantalla es va projectar el següent: “El 2015 a Catalunya van morir 261 persones en accidents de trànsit i l’any passat, 231. Quina hauria de ser la xifra aquest any?”, comença la veu en off de l’espot. “Uns 200?”, respon la Irene. “I si fossin tres, què et semblaria?” “Al·lucinant”, continua. “I si fossin aquests tres?” Aleshores a la pantalla del cinema irromp la imatge de la seva parella i els seus dos fills petits. “Qui són?”, li pregunten. “El meu home i els meus fills”, diu plorant. “Quina creus que hauria de ser la xifra?”, li demana la veu en off. “Zero, zero”, diu visiblement emocionada.

Tres dels protagonistes que van participar en el rodatge de l’anunci van explicar als assistents a l’acte com va ser la seva experiència. Tots tres van fer referència al dolor que produeix el sol fet d’imaginar-se la mort d’algú proper a tu: “És molt dur, tot a les fosques i la teva vida. No hi ha xifres, veus els teus i t’estan dient que són les víctimes d’aquest any. Són les teves xifres, la teva vida.” En la mateixa línia es va expressar el Valen, que va assenyalar com et pot canviar la vida un fet tan tràgic com aquest: “Em van deixar fora de joc mentre veia el meu fill jugant a futbol i marcant un gol a l’estil Messi. Els veus jugant la mar de bé i en un moment els pots veure morts. Això és el pitjor que pot passar.” La Montse quasi no va poder parlar: “És que veia els meus néts”, deia.

Amb un plantejament altament commovedor, l’anunci, que es difondrà a la televisió, a la ràdio, a la premsa, al cinema i a internet, pretén que la gent prengui consciència del que significa perdre un ésser estimat en un accident de trànsit. La directora del Servei Català de Trànsit, Eugenia Doménech, durant la presentació va destacar que amb aquesta campanya es vol transmetre que darrere de les xifres estadístiques d’accidents de trànsit hi ha persones i famílies que pateixen. Per això és vital que ens fem nostres totes les víctimes, que no les sentim alienes, que poden ser les nostres i prenguem consciència.

D’altra banda, la responsable del Servei Català de Trànsit va assegurar que “la Visió Zero no és una utopia”. Per això va apel·lar a la necessitat urgent de ser prudents i a la conducció responsable i així poder aconseguir reduir la xifra de víctimes de trànsit a zero.

Making of: com es va gestar la campanya

Com s’han aconseguit les reaccions espontànies i naturals dels protagonistes de la campanya Tots tenim família. A la carretera, víctimes 0? Es va fer un càsting a divuit persones a l’atzar representatives dels diferents grups d’edat, sexe i extracte social. Només se’ls va preguntar si volien participar en una campanya de seguretat viària, sense especificar cap més detall per aconseguir l’efecte sorpresa. L’únic requisit va ser que ens fessin arribar un vídeo domèstic breu gravat per ells mateixos de la seva família o amics. Se’ls va citar als cinemes Texas de Barcelona, on es va fer el rodatge en presa única. Se’ls van fer les preguntes individualment, i les respostes van ser les que podeu veure en els anuncis. Reaccions, emocions, sentiments…