Conduir és una activitat bàsica a les nostres vides. I la nostra visió és fonamental per dur a terme una conducció correcta i per prendre decisions a la carretera. Fins a un 90% de la informació que necessitem, la rebem mitjançant els nostres ulls i, a la carretera, prenem unes 15 decisions per cada quilòmetre recorregut. És per aquest motiu que cal complir un seguit de requisits visuals a l’hora de posar-nos darrere el volant.
Segons la norma, els conductors que necessiten fer servir equipaments òptics com poden ser ulleres o lentilles per assolir l’agudesa visual necessària per a la conducció n’han d’informar durant l’examen psicofísic i ha de constar a l’informe. En canvi, les lents intraoculars no es consideren lents correctores i, per tant, no cal notificar-ho.
L’agudesa visual mesura la capacitat de l’ull per distingir detalls. A l’hora de fer les proves, cal incorporar-hi els sistemes de correcció visual que es necessitin. Ara bé, pot passar que un ull perfectament graduat no arribi a tenir una bona agudesa visual, sobretot degut a tres causes:
– Aparició de cataractes: el cristal·lí es va tornant opac.
– Alteracions de la retina, com retinopaties o DMAE (degeneració macular associada a l’edat), que poden provocar ceguesa.
– Ull gandul.
L’agudesa visual mínima binocular per conduir és de 0.5 per al conductor comú, tant per obtenir el carnet de conduir com per renovar-lo. Si es tracta d’un professional, per no ser considerat conductor amb visió monocular, ha de tenir un mínim de 0.8 a l’ull de més agudesa visual i 0.1 en el de pitjor agudesa. A més, en cas de necessitar lents correctores, no podran excedir les 8 diòptries.
Els enlluernaments o sensibilitat al contrast
En el Reglament general de conductors, l’enlluernament s’anomena “sensibilitat al contrast”. Tant els conductors comuns com els professionals no han de presentar alteracions en la seva capacitat de recuperació a aquesta sensibilitat, ni a la visió mesòpica (aquella amb baixa il·luminació).
L’enlluernament al volant es produeix quan en el camp visual hi apareix una font lluminosa més brillant que la il·luminació general. En aquest moment, es produeix una contracció màxima de la pupil·la, acompanyada de molèsties visuals temporals com llagrimeig, parpelleig freqüent o pèrdua momentània de visió, cosa que pot resultar molt perillosa a l’hora de conduir.
Si es pateix algun tipus d’alteració a la visió, s’establiran restriccions per garantir la seguretat durant la conducció, ja que la sensibilitat al contrast és fonamental per a la visió nocturna a la carretera. La normativa no estableix uns límits concrets en aquest cas i, per tant, el metge i l’examinador tindran l’última paraula. No és un tema menor, ja que quan s’arriba als 50 anys es va perdent aquesta capacitat i a partir dels 65 es converteix en un aspecte clau per a la renovació de la llicència.
La importància de les revisions visuals en la conducció
És important destacar que el mateix conductor ha de valorar la seva capacitat per conduir en termes generals, però també respecte a la seva visió. I que quan senti que no està capacitat per conduir, ho faci saber. Tot i la importància de ser conscients de les pròpies limitacions, segons la Societat Espanyola d’Oftalmologia, el 68% dels conductors té algun problema de visió i no fa res per solucionar-ho. Per tant, cal ser prudent, fer-se una revisió visual anual i, si es detecta algun problema, mirar de posar-hi remei al més aviat possible.
Dades (segons l’estudi ‘El Estado de la salud visual de los conductores en España 2017’)
- Un de cada quatre conductors circula amb una agudesa visual binocular inferior al límit exigit al conductor professional (0.8) i el més probable és que sigui perquè no porta la graduació actualitzada.
- El 27,2% dels conductors tenen, almenys, una deficiència visual que afecta la conducció.
- 600.000 espanyols es posen al volant amb una agudesa visual inferior a la que obliga la llei (0.5).
- Els conductors amb mala visió (0.4 d’agudesa visual, per sota del mínim legal) tenen tres cops més accidents que la resta de conductors.
- Un conductor de més de 55 anys necessita 8 vegades més temps per recuperar-se d’un enlluernament que un jove; i un de 45, 4 cops més llum que un jove per poder distingir el contingut dels senyals.
És per tot això que el Servei Català de Trànsit (SCT) se suma a la campanya de l’associació Visión y Vida i des dels panells de missatgeria variable també fomenta una bona revisió de la vista abans de conduir. Perquè veure-hi bé és sinònim de seguretat en els desplaçaments.