Conductors entre reixes

Sovint pensem que mai serem víctimes d’un accident de trànsit, que això els passa als altres. Però encara ens resulta molt més increïble i surrealista pensar en la possibilitat d’entrar a la presó per conduir sota els efectes de l’alcohol, per conducció temerària o per conduir sense permís. És una realitat que no entra en els nostres esquemes però, això, també passa.

L’enduriment de les mesures penals contra els infractors per delictes contra la seguretat viària ha portat a l’àmbit de la justícia penal, inclosa la presó, un col·lectiu de persones que fins ara no hi arribaven. Actualment a Catalunya hi ha 809 persones a la presó que estan complint condemna i que han comès algun delicte contra la seguretat viària. Conduir sense permís, la conducció temerària, conduir sota els efectes de l’alcohol i les drogues i negar-se a sotmetre’s a la prova d’alcoholèmia són, per aquest ordre, els delictes més habituals en aquest tipus d’interns.

La durada de la condemna se situa al voltant d’un any de mitjana, si bé aquells penats classificats com de delicte únic tenen condemnes de pena de presó considerablement més curtes. Sigui com sigui, ingressar en una presó no és una experiència desitjable.

ORIS 9910 SCT penats per delictes-1024x512px

Prendre consciència de la inconsciència.

El programa Hora Punta es desenvolupa a les presons catalanes des del 2011 i, mitjançant aquest, l’Administració penitenciària intenta donar resposta a l’increment de reclusos per delictes de trànsit des de la reforma del codi penal el 2007. És un programa psicoeducatiu que dura tot l’any i que ofereix als interns eines per prendre consciència i per treballar la conducta davant el risc i evitar situacions reincidents en el futur. Al llarg del tractament es treballen 3 objectius: la responsabilització del problema, l’anàlisi funcional de la pròpia conducta i, finalment, la capacitat d’empatitzar.

“Posar-se al lloc de l’altra persona en la mesura de les seves possibilitats, poder entendre el danys causats o el dany potencial que pots causar a altres persones és fonamental en aquest programa”, assegura Margarida Llop, cap de programes de l’àrea de violència del centre penitenciari de Ponent. La Margarida comenta que aquest tipus de presos no es veuen a si mateixos com la resta d’interns. “Sovint ells no es veuen com un pres, el que s’entén per pres. Però avui dia això és molt versàtil i és transgredir una norma… pel sol fet aquest es pot plantejar un que està cometent un delicte, ser o tenir la categoria de delinqüent”.

5

El centre penitenciari de Ponent ha estat pioner en aquest programa. A hores d’ara, hi ha 14 presos que hi estan complint penes per un delicte únic contra la seguretat viària. El programa preveu també dues sessions amb mossos d’esquadra de l’àrea de l’educació per a la mobilitat segura. En Jesús Alcalde, mosso coordinador de l’educació per a la mobilitat segura a Ponent, acompanyat del seu company Hèctor Querol, hi fan xerrades habitualment tant en règim obert com en règim tancat. “L’objectiu principal de la sessió”, diu en Jesús, “és que reflexionin sobre per què han anat a la presó, se’ls fa reflexionar sobre la reincidència i se’ls fa entendre que la societat els dona oportunitats però si reincideixen el càstig és la presó.”

Fer un “reset”

Fer xerrades en un entorn penitenciari és, òbviament, diferent d’altres espais on els mossos fan sessions formatives. Els agents, en aquestes ocasions, sempre van vestits de paisà per tal de crear un ambient relaxat i distès. L’acollida és bona i els interns no veuen els mossos amb hostilitat, sinó que pel tarannà de la reunió sembla més una trobada d’amics on els interns pregunten i demanen consells a la policia.

La sessió comença amb una reflexió personal dels penats sobre per què són a la presó i què cal fer perquè en un futur, quan surtin, no reincideixin i tornin a una vida entre reixes. Les classes són molt dinàmiques i “no costa res que ells participin perquè l’acceptació és boníssima”, assegura l’Hèctor.

La percepció del risc és un element clau en aquestes formacions. La treballen a partir d’un qüestionari on cada intern ha de puntuar, de poc a molt, conductes de risc en la conducció. “El que intentem primer és conèixer des de quina perspectiva ells veuen el risc i, llavors, s’adonen que cadascú el veu diferent i el que pretenem és que vegin que sí que existeix aquest risc i que és molt més greu del que ells consideren”, diu en Jesús.

3

Alguns són molt conscients de la infracció que han comés i un d’ells demana ajuda al Jesús: “A ver si me ayudas y me ‘reseteas’”. Un altre que està complint condemna per conduir sota els efectes de l’alcohol i fer-ho amb reincidència amb el permís retirat explica, fent broma: “Tinc el permís retirat fins el 2023. Ma mare diu que estarà tranquil·la fins llavors”.

“Jo he nascut per conduir i córrer”, diu un dels interns, i el Jesús el corregeix: “Ep! Tu has nascut per conduir i per viure”. Aspectes com la responsabilitat, l’autoconeixement o les conseqüències que es deriven dels propis actes en les víctimes, en la família i en un mateix són tractats amb jocs simbòlics com ara la construcció d’una torre vertical amb 10 fitxes sense que caigui a mode de competició. “Els dones 10 peces i és impossible construir una torre vertical. Nosaltres ho hem intentat i no és possible. El joc dona peu al fet que reflexionin perquè ells s’estan adonant que és impossible fer aquesta torre, però ho continuen fent… ho tornen a fer, torna a caure i aquí és on ho comparem amb la reincidència que els ha portat a la presó”.

La sessió passa volant i sembla que els interns no tenen pressa a marxar. Donen les gràcies efusivament al Jesús i a l’Hèctor. “Recordeu que tothom té dret a una oportunitat i que sou privilegiats perquè teniu l’opció de reflexionar. La vida no té preu i no viure la vida tampoc té preu” és el missatge final d’aquesta jornada formativa.


El Servei Català de Trànsit ha posat en marxa la campanya “Conductors entre reixes”, una campanya de vídeos virals que mostra, mitjançant el testimoni d’interns que compleixen pena a la presó per un delicte contra la seguretat viària, les conseqüències d’una imprudència greu a la carretera i, alhora, les eines formatives amb què les institucions penitenciàries i els cossos policials redrecen aquestes actituds per evitar la seva reincidència.

Com fer seguretat viària als adolescents i no defallir en l’intent

Foto classe institut

Van néixer al 2004, com aquell qui diu fa 4 dies, però han rebut molta més cultura viària que els seus pares, i ja no parlem dels seus avis. Tenen només 14 o 15 anys però de petits anaven amb cadireta, no han vist ningú anar amb moto sense casc i tenen bastant més clar que molts adults que no es pot beure si s’ha d’agafar el cotxe. Encara no tenen el permís de conduir però ja tenen idees fermes sobre alguns aspectes bàsics de la seguretat viària. Això és fruit, entre altres coses, d’un canvi cultural que s’està gestant des de fa més de 20 anys, en què certs comportaments i actituds en la mobilitat ja han estat incorporats de manera natural en l’ADN d’aquests adolescents, els nostres futurs conductors i conductores.

 Jocs de rol i dinàmiques de grup per evitar accidents

Em feia especialment gràcia anar a una xerrada de conscienciació que mossos responsables de l’educació per a la mobilitat segura fan, de manera habitual, a escoles i instituts de tot Catalunya. En la meva època no existien aquest tipus d’activitats. Com a molt, t’explicaven el significat dels senyals de trànsit i poca cosa més. A la generació dels pares dels actuals adolescents no ens havien parlat mai de comportaments de risc, del perill de conduir sota l’efecte de l’alcohol i les drogues, de la importància de portar el casc, de ser conscients de prendre decisions segures. Millorar la seguretat viària requereix un canvi i, sense educació, no hi ha canvi possible. L’aprenentatge de la mobilitat segura és el procés imprescindible per aconseguir-ho i cal fer-ho des de la infància per tal d’adquirir un seguit d’hàbits i valors que ens estan ajudant a construir una consciència col·lectiva sòlida en seguretat viària.

Els joves i la seva sinistralitat: L’any 2010, 40 joves d’entre 16 i 25 anys van morir en accidents de trànsit a les carreteres catalanes. Actualment hem aconseguit reduir aquesta xifra en un 50%. Cap altre grup d’edat registra un descens tan significatiu

Avui anem a l’IES de Torrefarrera. Jesús Alcalde, mosso coordinador de l’educació per a la mobilitat segura a Ponent, acompanyat del seu company Albert Barrot, tenen previst fer-hi una xerrada als estudiants de 3r de l’ESO. No és el primer cop que venen a aquest institut. De fet, hi fan sessions des de 1r de l’ESO fins a batxillerat. A molts dels alumnes ja els coneixen i “fins i tot a alguns els portem fent formació des de la primària”.

Els esperem a la classe. Arriben del pati, sorollosos, alguns fan cara de sorpresa en veure els mossos, d’altres riuen, d’altres fan comentaris sottovoce. En Jesús té experiència i domina a la perfecció les tècniques de dinàmica de grup. Els fa moure i seure tots en rotllana perquè així tothom es pugui veure les cares. Malgrat que són companys de classe estan vergonyosos, no gosen parlar. Silenci sepulcral de cop. Per això comença amb un exercici: els fa dir, un per un, si creuen que el company de la seva dreta es deixa influenciar pel grup. Reaccions de sorpresa, de cert malestar, respostes del tipus “però que dius?” o “no és cert!” quan algú diu que el del costat té un comportament de borrego… Però ha aconseguit trencar el gel i tots estan més relaxats i més participatius.

Els agents educadors tracten i debaten la valoració de la seguretat, la vulnerabilitat i el risc, la influència del grup, la gestió dels límits i capacitats i el pes de les emocions en les nostres accions. Sovint els adolescents actuen de manera gregària per no sentir-se exclosos del grup perquè en l’adolescència el pitjor que et pot passar és que diguin que “ets un pringat. Els amics són el més important. La resta no existeix, no interessa.

La sessió és àgil, fresca, directa i divertida. En Jesús parla als joves en el seu llenguatge, busca el feedback, planteja jocs de rol i dinàmiques amb una intenció clara. “Volem que reflexionin, que pensin. No els venim a alliçonar sinó que busquem que s’adonin que és a les seves mans prendre decisions correctes que no posin en risc la seva seguretat.” Està al seu abast fer les coses de manera diferent de com les fan o  les han fet els seus pares, que no van tenir accés a tanta informació i formació com ells. “Sou el futur”, els diu. Ells es miren i riuen. Els adolescents sempre riuen, tot els fa gràcia.

L’impacte de la formació: Durant l’any 2018, els mossos educadors van realitzar 494 sessions a 89 instituts de secundària de Catalunya, en les quals van participar 12.576 alumnes d’entre 12 i 18 anys

Però en aquestes sessions els joves aprenen a valorar la manera d’afrontar una situació complexa de trànsit i la capacitat per actuar i ser conscient de la influència que s’exerceix sobre algú i la que fan els altres, per decidir la conducta més segura en cada moment.

“La importància de la prevenció és voler canviar. Voleu canviar?” Tots fan que sí amb el cap. Per últim, la pregunta del milió: “Per què les policies fem controls?”. La resposta és contundent, sense vacil·lacions: “per evitar que hi hagi un accident, per evitar que algú mori a la carretera”.

La sessió arriba al final. El temps ha passat volant. Estan contents i de ben segur que, quan arribin a casa, ho explicaran als pares. És la pluja fina, gairebé imperceptible però eficaç a llarg termini. Aquesta és la qüestió que marcarà el canvi en la seguretat viària al nostre país. Noves generacions més conscienciades i implicades en una seguretat viària global i sense fissures.

Atropellaments: morts que es podrien evitar

Caminar per una carretera és una acció que cal emprendre amb la màxima cautela i que no està exempta d’una veritable perillositat. La carrVianantsetera és l’espai natural dels vehicles, i la sola presència d’un vianant a la via li atorga a aquest una vulnerabilitat que mai no s’ha de menystenir. La pregunta és: poden circular els vianants per les carreteres? Per les autopistes i les autovies està totalment prohibit; per la resta de vies, sí, però cal fer-ho amb la màxima prudència!

Posar-se l’armilla reflectora quan sortim d’un vehicle aturat al voral d’una carretera és necessari i obligatori, però l’armilla sola no ens protegeix dels impactes dels vehicles que hi circulen. Actuar amb serenor, amb prudència i seguint les pautes necessàries per a la nostra seguretat ens protegeix molt més dels possibles impactes del trànsit rodat.

Conceptes bàsics de seguretat

Quins consells bàsics cal seguir quan circulem com a vianants per la carretera?

  • Si la via no disposa d’un espai especialment reservat per a vianants, la circulació es farà per l’esquerra. D’aquesta manera, podreu observar de cara els vehicles que circulen i que s’acosten a la vostra posició.
  • Cal circular pel voral o, si no n’hi ha, per la calçada, aproximant-se tant com es pugui a la vora exterior.
  • Preferiblement, els vianants han de caminar un darrere l’altre.
  • Si és de nit o hi ha poca llum, cal portar una armilla reflectora. També és recomanable portar una llanterna per veure per on camineu i perquè els vehicles us vegin millor.

I com cal procedir si aturem el vehicle al voral?

  • Si és possible, atureu el vehicle fora de la carretera, en un lloc on no entorpeixi el pas, per evitar nous accidents.
  • Senyalitzeu la presència del vehicle amb els triangles, situats com a mínim 50 metres davant i darrere del vehicle (en vies de doble sentit).
  • Activeu els llums d’emergència i, si és de nit, també els de posició.
  • Sortiu del vehicle per la part més segura i amb l’armilla reflectora obligatòria.
  • Allunyeu-vos de la calçada i situeu-vos rere la tanca de protecció.

Atropellaments mortals

L’any passat, 17 vianants van perdre la vida a les carreteres catalanes, 12 més que l’any anterior. Per aquest motiu, el Servei Català de Trànsit considera necessari fer un crit d’alerta i recordar als vianants que, si irremeiablement han de circular per carretera, ho facin amb la màxima atenció i respectant aquestes mínimes pautes de seguretat. Alhora, l’SCT preveu dissenyar enguany noves campanyes divulgatives adreçades a col·lectius vulnerables, com els vianants, ciclistes o gent gran. I, paral·lelament, l’SCT seguirà donant continuïtat a les campanyes preventives de protecció i control de vianants, amb dues campanyes els mesos d’abril i setembre de 2019. En les dues campanyes que es van dur a terme el passat 2018, es van interposar un total de 1.936 denúncies. Són dades que conviden a reflexionar; cal fer un esforç per part de tots perquè cap vianant perdi la vida a la carretera. I, per sobre de tot, cal evitar actituds imprudents que poden desembocar en un desenllaç tràgic, tal com es denunciava recentment des del compte de Twitter de l’SCT.

Aturar-se al voral per una avaria o per auxiliar les víctimes d’un accident de trànsit no hauria de suposar córrer el risc de morir atropellat, si tothom segueix aquestes pautes de seguretat a la carretera. Probablement, molts ̶o tots̶ aquests atropellaments es podrien evitar.

Conviure a la carretera

. Conversa amb Joaquim Vilaplana, president de la Federació Catalana de Ciclisme

FOTO 2

La convivència en un mateix espai no és fàcil. Per aconseguir que aquesta convivència fructifiqui són necessàries grans dosis de comprensió, respecte i, per què no dir-ho, paciència. I la convivència de ciclistes i conductors a la carretera no n’és una excepció. Cada cop hi ha més ciclistes a la carretera, gent que busca fer esport i sentir-se realitzada fent allò que li agrada. Un col·lectiu que ha vingut per quedar-se. Per això, el president de la Federació Catalana de Ciclisme, Joaquim Vilaplana, assegura que “tal com tenim les vies actualment a Catalunya, compartir-les és una necessitat. Compartir vol dir respectar i el respecte hi ha de ser per les dues bandes.” Segons Vilaplana, “s’ha notat un canvi d’actitud important, tant en el col·lectiu dels conductors com en el dels ciclistes. Els ciclistes també hem hagut de reciclar una mica el nostre comportament a la carretera.”

“S’ha notat un canvi d’actitud important, tant en el col·lectiu dels conductors com en el dels ciclistes”

Durant l’any 2018, hi ha hagut a Catalunya 58 accidents en zona interurbana amb morts i/o ferits greus amb bicicletes implicades, amb el resultat de dues víctimes mortals. No són unes males xifres, però des del Servei Català de Trànsit es busca com a objectiu final aconseguir 0 víctimes a les carreteres. El president de la Federació Catalana de Ciclisme creu que el risc 0 és complicat, que “sempre hi ha risc, sempre hi ha actuacions negligents per part dels dos col·lectius. Cada cap de setmana poden sortir a la carretera entre 30.000 i 40.000 ciclistes, per tant, els accidents són inevitables. Amb les promocions que es fan per compartir les vies, estem estabilitzant i reduint els accidents. Per això és important tenir en compte les normes de conducta a la carretera.”

“Sempre hi ha risc, sempre hi ha actuacions negligents”

Des del Servei Català de Trànsit s’han posat en marxa diverses campanyes per, d’una banda, conscienciar els conductors de la vulnerabilitat dels ciclistes, i de l’altra, conscienciar els ciclistes que ells també han de respectar les normes de circulació quan transiten per una carretera. Quan se li demana a Vilaplana què més pot fer l’SCT per ajudar en aquesta convivència entre conductors i ciclistes, el president respon que “sempre hi ha hagut una bona relació amb el Servei Català de Trànsit, sobretot amb accions destinades als nens i nenes. Això és una bona eina de formació. Demanem a l’SCT que posi en un mateix espai tots aquells actors que intervenen en els riscos. Volem que quedi ben clar el missatge que ens hem de respectar tots els usuaris de les vies, els uns als altres.” Per Vilaplana, “estem en una bona línia.

“Demanem a l’SCT que posi en un mateix espai tots els actors que intervenen en els riscos”

FOTO 1

Potser el risc a les carreteres no es pot eliminar del tot, però de ben segur que es poden dur a terme actuacions que disminueixin la perillositat. En aquest apartat, hi poden ajudar molt els clubs de ciclistes. Segons explica Vilaplana, “hi ha vies de més risc que altres, i els clubs de ciclistes ho han de saber. Els clubs elaboren cada any un calendari de sortides i això implica rutes. Hi ha vies que clarament tenen més afluència de cotxes i, per tant, és interessant que els ciclistes les evitin. S’està fent un treball de senyalització, d’informació, que indiqui que en aquesta via hi ha una afluència més gran de ciclistes. Però també cal deixar clar quines són les vies més perilloses, les que presenten un risc més alt i evitar en el calendari de sortides dels clubs aquestes vies. Aquesta tasca d’informació també l’hem de fer des de la Federació”, assenyala el seu director.

“Hi ha vies que tenen més afluència de cotxes i és interessant que els ciclistes les evitin”

Si juguem a preveure com serà el futur, Vilaplana té clar que la bicicleta s’acabarà convertint en un mitjà de transport més. No només a les grans ciutats, on la bicicleta ha guanyat protagonisme, sinó també a la carretera. El director de la Federació Catalana de Ciclisme s’imagina “un futur en què la bicicleta circuli per les vies interurbanes com un mitjà de transport més, no només com a esport. La bicicleta canviarà, el nombre de bicicletes elèctriques augmentarà, i això també facilitarà l’accés a aquest mitjà de transport. Cada cop veurem més bicicletes a la carretera.” Queda clar, doncs, que la convivència a la carretera és una necessitat i, per tant, i com dèiem al principi, caldrà molta comprensió, respecte i paciència.

Preparats per formar conductors responsables

Enrere queden les nits d’estudi i els nervis davant els exàmens i les proves de selecció per obtenir l’acreditació de professors de formació viària. L’entusiasme i la voluntat de continuar aprenent per ser millors professionals caracteritzen els 65 nous formadors que aquest any 2019 ja podran exercir com a professors a les escoles de conductors de Catalunya. El setembre de l’any passat van començar la darrera fase del curs, que els conduiria a un nou projecte personal. Se senten afortunats, tenint en compte que van iniciar el procés selectiu 503 aspirants. Amb una procedència laboral diversa, tot i que la majoria ja havia tingut abans algun vincle amb el món de les autoescoles, ara inicien un nova etapa plena de reptes i il·lusió.

La Montse Rodríguez, el Jorge Cortés i la Jèssica Hernández són tres dels nous professors que començaran a posar en pràctica enguany tot el que han après per formar els futurs conductors i transmetre’ls els valors de la mobilitat segura i responsable.

Montse Rodríguez, 34 anys: “Que no hi hagi víctimes a la carretera no és cap utopia, és possible.”

montse ok

La Montse és propietària d’una autoescola a Badalona, on va treballar prèviament com a secretària durant 12 anys. Porta cotxe des dels 18 anys i assegura que és “una bona conductora”. Explica  que aquest curs li ha fet veure que en el món de la seguretat viària “encara hi ha molt per fer” i que té l’ambició de saber-ne més i continuar formant-se per poder contribuir al fet que no hi hagi víctimes a la carretera: “Aquest objectiu no és cap utopia, sinó que és totalment possible”, afirma convençuda.  Per a la Montse, “el 99% dels accidents són evitables i, a més, existeix una desinformació general sobre els riscos que comporta la conducció. “La majoria de la gent veu el fet de treure’s el carnet com un tràmit, no gaudeix del procés de formació. Ara mateix, es passa un cop a la vida per l’autoescola i el que els professors ensenyen ha de servir per sempre”, destaca. Aquesta formadora viària novell també defensa el reciclatge obligatori en la formació viària i el foment de l’educació en mobilitat entre els infants i adolescents: “Des de petits ja han d’adquirir bons hàbits perquè s’ha de tenir en compte que són vianants i de grans seran conductors. Des del moment que sortim al carrer, tots estem exposats als riscos del trànsit”.

 

Jèssica Hernández, 25 anys: “Cal tenir molta psicologia per tractar amb els alumnes.”

jèssica ok

L’interès per aquesta professió li ve de família, ja que els seus pares també són formadors viaris i propietaris d’una autoescola a Lleida. Una substitució com a administrativa en el negoci familiar la va acabar d’empènyer a dedicar-se a ser professora i a fer el pas decisiu per inscriure’s al curs de formadors viaris. La Jèssica, que va començar els estudis d’Administració i Dret, té clar que el valor afegit que aporta l’actual model de formació viària és la vessant psicològica i la sensibilització viària: “Passem moltes hores amb els alumnes, creem amb ells un vincle i hem de conscienciar-los, fer-los veure que, per moltes destreses que tinguin, sempre es trobaran amb riscos i per això han de conduir amb responsabilitat. Hem d’aconseguir que se n’adonin en el cas que tinguin falses creences, com per exemple les relacionades amb el consum de drogues. Ens hem d’apropar a l’alumnat, escoltar-lo i preocupar-nos per ell. Ara no només l’hem d’ajudar a aprovar l’examen de conduir, li hem d’oferir alguna cosa més.” Després d’haver obtingut el títol de formadors viaris, també aposta per la formació contínua, tant dels  usuaris com dels professors, i considera que a les escoles hi hauria d’haver una assignatura obligatòria d’educació viària.

Jorge Cortés, 30 anys: “Els formadors viaris tenim la responsabilitat de canviar actituds dels conductors.”

jorge ok

Durant nou anys va treballar com a recepcionista d’una autoescola i el contacte amb els professors i els alumnes li va fer despertar l’interès per dedicar-se a la formació viària. Aquesta és la segona convocatòria per obtenir una plaça de formador en la qual participa. El 2014 ja s’hi va presentar però no va aprovar totes les assignatures del curs. Ara, amb el certificat d’aptitud de formador viari a la mà, aquest tècnic en esports té la intenció d’ampliar els seus coneixements i “guanyar experiència”, per exemple, en l’àmbit de les tècniques de conducció segura i eficient, i per superar la por a conduir, el que s’anomena amaxofòbia. El Jorge sosté que els formadors tenen la responsabilitat d’aconseguir un canvi d’actituds dels conductors: “Nosaltres estem en la primera línia”, afirma. A més, defensa el reciclatge formatiu teòric i pràctic i assegura que aquest curs l’ha portat a la conclusió que “la majoria d’accidents mortals són conseqüència del factor humà, com el consum d’alcohol i drogues, les distraccions amb el mòbil o la velocitat”. Per aquest motiu apunta: “Els formadors viaris hem d’explicar als alumnes quins hàbits poden ser perillosos perquè siguin conscients dels riscos que corren, els hem de donar una informació personalitzada i de qualitat.

Aprenent a formar els futurs conductors

Seixanta-sis alumnes participen actualment en la fase presencial del curs per obtenir el certificat d’aptitud de professor/a de formació viària convocat pel Servei Català de Trànsit (SCT) i que té lloc a la Universitat Autònoma de Barcelona. Durant unes deu setmanes, els aspirants a formadors viaris han d’adquirir les competències necessàries per poder impartir classes que integrin l’anàlisi dels factors de risc en la conducció i fomentin l’autoreflexió per tal que els futurs conductors adoptin actituds segures. En totes les matèries del curs s’inclouen continguts cognitius, emocionals i de comportament.

La sensibilització, contingut clau

“Serà un bon profe però encara li manca seguretat”, opina una alumna sobre el Gerard, un cop acaba una activitat en què ell ha simulat donar una classe a preconductors, centrada en l’alcohol i les drogues com a factors de risc. “M’he sentit una mica col·lapsat”, confessa nerviós als seus companys. Desmuntar falsos mites i creences sobre el consum d’aquestes substàncies si s’ha de conduir, com per exemple, “les drogues il·legals són més perilloses que les legals” o “si fumo un porro, no m’afecta quan condueixo”, és l’objectiu d’aquesta sessió pràctica que pretén que els participants adquireixin habilitats per canviar actituds i que supervisa Raül Viladrich, un dels professors del curs. Viladrich pren nota amb atenció de cadascuna de les intervencions, avalua l’alumnat i li dona recomanacions i pautes: “Sabeu el que heu de dir però de vegades no quan. Heu de saber escoltar i dosificar la informació, els coneixements que teniu”.

La majoria dels candidats a professors de formació viària té algun vincle amb el món de les autoescoles i bona part d’ells compagina les classes, que es desenvolupen diàriament a la tarda, amb les seves feines. Els integrants del grup es defineixen com a “molt exigents” i alguns expliquen que es lleven abans o se’n van a dormir més tard de l’habitual per poder estudiar i preparar bé les matèries. “Encara no som conscients de tot el que estem aprenent”, comenta la Montse, una de les assistents al curs.

Teòrica i pràctica

Els continguts que s’imparteixen en aquesta fase presencial desenvolupen la didàctica de les matèries estudiades en una fase prèvia d’ensenyament a distància. Es tracta d’aprendre metodologies que permetin treballar els factors de risc i millorar les actituds necessàries per a la mobilitat segura i aplicar aquest aprenentatge a la formació pràctica dels futurs conductors.

Veure (bé) la carretera

rear-mirror-491417_1920Sovint insistim en la importància de revisar el vehicle abans de sortir a la carretera, especialment en els desplaçaments llargs i en èpoques d’operacions especials de trànsit, com les vacances d’estiu o Setmana Santa. En general, el col·lectiu de conductors té prou present la necessitat de revisar l’estat dels pneumàtics i el nivell de l’oli o d’efectuar les revisions periòdiques pertinents. En canvi, un element clau que cal revisar per conduir amb seguretat, i que passa molt més desapercebut, és la vista. Des del Servei Català de Trànsit difonem sovint el missatge que cal conduir sempre amb la màxima atenció a la carretera; però, ho podem fer amb garanties si la qualitat de visió dels nostres ulls no és l’adequada, o encara pitjor, és directament deficient?

Per subratllar la importància de veure (bé) la carretera, el Servei Català de Trànsit està difonent aquesta setmana, amb la col·laboració de l’Associació Visión y Vida, una campanya que pretén sensibilitzar a la població sobre la necessitat de cuidar i mantenir una bona visió al volant. La campanya es farà extensiva a les xarxes socials de l’SCT, com també als panells de missatgeria variable situats a les principals carreteres i autopistes del territori, els quals projectaran els missatges ‘REVISA’T LA VISTA, NO CORRIS RISCOS’, ‘MANTÉN LA SALUT VISUAL, VIATJA SEGUR’ I ‘VEURE-HI BÉ ÉS CONDUIR SEGUR’.

Segons l’estudi L’estat de la salut visual dels conductors espanyols, publicat al 2017 i impulsat per l’Associació Visión y Vida, els conductors amb pitjor visió tenen tres vegades més accidents que la resta. Així mateix, es va constatar que el 68% dels conductors té un problema visual i no fa res per posar-hi remei. En termes generals, a les carreteres espanyoles hi circulen set milions de conductors amb un problema visual que, si no es corregeix, pot afectar la seva conducció. Sis milions i mig es posen al volant amb una visió inferior a la considerada normal (0,8) i prop de 600.000 amb menys visió que la mínima exigida legalment per conduir.

Ateses aquestes dades, potser el primer element que caldria revisar és la vista, per tal de conduir amb seguretat i, al capdavall, reduir la sinistralitat a les carreteres. Una visita a temps a l’oculista pot evitar patir un accident més endavant.

Curs d’educació per a la mobilitat segura dirigit al professorat

El Departament d’Ensenyament i el Servei Català de Trànsit organitzen un curs d’educació per a la mobilitat segura dirigit al professorat de primària i secundària, tant als tutors com als educadors que treballen en l’educació en valors, l’educació per a la salut o la prevenció de riscos, sigui quina sigui l’àrea. Tindrà una durada de tres mesos, del 17 d’octubre de 2018 al 22 de gener de 2019, amb un total de 30 hores, totes a distància.

Difusió professoratEn aquesta formació, s’hi presentarà una proposta de prevenció dels accidents de trànsit dels infants i joves des de la minimització del risc i la conscienciació de les pròpies accions, actituds i emocions. Pel que fa al contingut del curs, s’hi tractaran temes com l’accidentalitat, el risc, la prevenció o l’aprenentatge d’aquesta, entre d’altres.

Si hi estàs interessat, inscriu-t’hi a l’enllaç següent: http://xtec.gencat.cat/ca/formacio/formacio-permanent-professorat/cercador-activitats/ (a la cel·la on diu Nom de l’activitat , hi has de posar ‘mobilitat’).

Les inscripcions estaran obertes del 12 al 26 de setembre.

Trucs per a conductors novells

Obtenir el permís de conduir és un moment molt esperat per a molts joves; significa que ja ets adult, ja formes part del grup dels conductors, i això comporta independència i llibertat a l’hora de desplaçar-te. Gràcies a aquest permís, s’obren les portes a noves experiències. Amb tot, cal tenir en compte que també s’han d’acceptar noves responsabilitats.

DSC_4408Ara és el moment de posar en pràctica tot allò après a l’autoescola i, en  moltes ocasions, tindràs la percepció que saber circular no és el mateix que saber conduir. Mai no s’ha d’oblidar que cal respectar les normes, mantenir una atenció constant i adequar la velocitat no només als límits establerts, sinó també a les circumstàncies de la via. Igualment, cal recordar que l’alcohol i les drogues provoquen alteracions en el nostre organisme que perjudiquen greument la conducció segura.

A l’hora de conduir, és normal estar nerviós les primeres setmanes o, fins i tot, els primers mesos. Ara ja no tens ni el professor al costat ni els pedals addicionals, que eren com una xarxa salvadora. Ara és el moment de guanyar experiència a poc a poc i per tu mateix.

A continuació trobaràs trucs que et trauran la por i el nerviosisme d’aquesta primera etapa.

  1. Confia en tu i en allò que has après. Tu ets el que condueix, no tinguis vergonya i intenta prendre’t com a consells o crítiques constructives el que et diguin els passatgers que t’acompanyen.
  2. No t’atabalis. A tots se’ns ha calat el cotxe alguna vegada. En aquest cas, tranquil·litza’t, tots hem estat conductors novells i hem passat per això. La “L” que portes a la part del darrere del cotxe acredita que passes per aquests moments, i la resta de conductors et respectaran. La pràctica diària t’hi ajudarà.
  3. Condueix sense tensions ni preocupacions. Quan pugis al cotxe, deixa fora tots els problemes i centra’t en la carretera. En cas contrari, és millor que no condueixis.
  4. Circula primer pel tram conegut. Abans de fer un viatge llarg, circula per vies conegudes fent-hi trajectes curts. Conèixer el recorregut et farà tenir més confiança.
  5. Concentra’t en la carretera i la conducció. Evita les distraccions com ara la ràdio i les converses amb els passatgers. Busca un aliat amb qui tinguis plena confiança i amb experiència en la conducció.
  6. Vigila amb els ciclistes, motoristes i vianants. Aquests col·lectius són els més vulnerables a la via pública, ja que no porten carrosseria. Així doncs, respecta el carril bici, les distàncies de seguretat i els passos de vianants. Contribueix a la seguretat de tots, a banda de la teva. Condueix amb precaució. No estàs sol!
  7. Tingues el mòbil desconnectat. Fins i tot les notificacions i el mans lliures poden despistar durant la conducció. Al volant, no utilitzis cap dispositiu mòbil per tal d’evitar distraccions i neguits afegits. És important imposar-se bons hàbits des del principi.
  8. Coneix el trajecte. Quan hagis de circular per un tram que no coneixes, estudia primer el recorregut que has de fer per saber a quin carril has de col·locar-te a l’hora de girar en una intersecció o sortir d’una rotonda. Tingues en compte que és millor donar una volta i perdre un cert temps que patir un accident. També és important consultar la meteorologia i estar alerta del canvi de condicions en el paviment.
  9. No et comparis amb altres conductors novells. Cada persona és un món i cadascú té un ritme d’aprenentatge diferent. Ves al teu ritme. No vulguis agafar confiança massa aviat.
  10. Corda’t sempre el cinturó i revisa-ho tot abans. Interioritzar i assumir aquestes accions des d’un principi farà que siguin com un reflex. La seguretat és molt important i conduint un cotxe t’hi jugues molt. Quan pugis al vehicle, corda’t el cinturó, revisa els retrovisors i assegura’t que coneixes bé tots els botons i elements de l’interior.Conductors novells-1

Què cal fer si de sobte tens una avaria o un accident

Tots els conductors hem tingut en algun moment una avaria mentre circulàvem amb el nostre vehicle o hem patit algun accident. Són moments de nervis, en què és difícil saber reaccionar i seguir els passos adequats. En certa mesura, quedem indefensos, perquè ens trobem aturats en un lloc creat bàsicament per circular-hi. I si ens veiem obligats a sortir del cotxe, ens convertim en vianants a la carretera, una acció que es pot considerar de risc, atesa la nostra fragilitat.

cotxe avariat

Des del Servei Català de Trànsit donem una sèrie de consells que cal tenir en compte per tal de garantir la nostra seguretat, la dels que viatgen amb nosaltres i la de la resta d’usuaris de la via:

  • Mantingues la calma
  • Atura el vehicle fora de la carretera, si és possible, en un lloc on no entorpeixi el trànsit, per evitar nous accidents
  • Senyalitza la presència del teu vehicle amb els triangles, situats com a mínim a 50 metres davant i darrere del vehicle (en vies de doble sentit)
  • Activa els llums d’emergència i, si és de nit, també els de posició
  • Si has de sortir del vehicle, fes-ho per la part més segura i amb l’armilla reflectora obligatòria
  • Si t’acompanyen més persones, evita que circulin per la calçada, vigila la resta de trànsit, allunya’t de la calçada i, si pots, situa’t rere la tanca de protecció.

Són actuacions que cal tenir presents i que convé recordar si ens trobem en una situació com una avaria del vehicle o un accident. Seguint aquests consells bàsics, sobretot el de mantenir la calma, podrem gaudir més del nostre viatge sense la por de no saber reaccionar si ens passa alguna cosa a la carretera.