Categoria: Formació i educació

Formació per influir de manera positiva: una aposta per una mobilitat més segura

infotransitDeixa un comentari

Una seixantena de professionals vinculats a l’educació per a la mobilitat segura — monitors d’educació viària de les policies locals i dels Mossos d’Esquadra, membres d’ADEVIC i personal del Servei Català de Trànsit—  van participar dimarts 2 de desembre en una jornada formativa dedicada a la gestió de la influència positiva en la mobilitat segura. Aquesta jornada, que forma part de l’oferta formativa que el Servei Català de Trànsit organitza de manera regular per actualitzar coneixements i altres continguts, té com a principal objectiu reforçar la tasca pedagògica que els monitors d’educació viària desenvolupen per a destinataris i entorns molt diversos, i oferir recursos per organitzar activitats d’aprenentatge que permetin generar canvis reals en el comportament viari.

La jornada es va estructurar en diversos blocs pràctics que van permetre als participants experimentar i reflexionar sobre els mecanismes d’influència i comunicació en l’àmbit de la mobilitat segura. En la primera dinàmica, els assistents van haver d’establir sinergies i crear un partit polític fictici. L’objectiu era dissenyar una proposta amb accions concretes per promoure la mobilitat segura i sostenible, que posteriorment havien de presentar mitjançant una campanya electoral i un míting. La segona part de la jornada es va centrar en activitats d’elecció i discussió, en les quals els participants van explorar com els podien influir o guiar les decisions dels altres. Finalment, en petits grups, van dissenyar activitats específiques per gestionar la influència positiva que es poguessin dur a terme a l’aula.

El director de FormAcció i un dels formadors de la jornada, el pedagog Francesc Esteban, explica que “jornades com aquesta ajuden els monitors i monitores d’educació viària a prendre consciència, discutir estratègies i veure de quina manera poden influir en els diferents públics per aconseguir una mobilitat més segura”.

Segons el director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, “els mètodes de formació basats en activitats dinàmiques són claus per entrar en les diferents fases d’aprenentatge de conductors i vianants”. En aquest sentit, el mètode és igual d’important que el contingut, perquè les metodologies emprades faciliten l’atenció i la participació, i permeten que els missatges s’assoleixin de manera significativa. “Els nostres patrons de conducta deriven de l’entorn, de les experiències i de les herències educatives que acumulem”, afegeix Lamiel.

Per aconseguir-ho, es fan servir dinàmiques pràctiques que permeten apropar conceptes de mobilitat a l’alumnat de diferents franges d’edat no només des d’un punt de vista informatiu, sinó també emocional, vivencial i social. Això inclou jocs de rol sobre situacions quotidianes, simulacions de presa de decisions, activitats d’observació i imitació de bons models i exercicis que fomenten el pensament crític davant la pressió del grup.

D’altra banda, el president de l’Associació pel Desenvolupament de l’Educació Viària a Catalunya (ADEVIC), Salvador Zoroa, apunta que l’alumnat d’educació infantil i primària és el grup d’edat amb el qual es comença a treballar en matèria de seguretat viària; posteriorment, els continguts i les dinàmiques s’adapten a les edats. Quan aquesta influència es gestiona de manera conscient, propera i pedagògica des d’una edat primerenca, contribueix que infants i joves adoptin hàbits segurs de forma voluntària i els integrin com una part natural del seu dia a dia com a vianants, ciclistes o futurs conductors. En relació amb això, Esteban apunta que aquestes dinàmiques aplicades a les escoles i instituts provoquen que “en la mesura que els participants s’ho passen bé, els ajuda a experimentar i, fins i tot, a canviar hàbits”.

La influència positiva a la mobilitat segura que han d’aplicar els cossos de seguretat i els educadors és un factor clau en les diferents fases d’aprenentatge de la població. El seu paper com a referents, tant pel que expliquen com pel que modelen amb el seu comportament, té la capacitat de reforçar o transformar les conductes relacionades amb la seguretat viària. En aquest sentit, la cap del Servei de Processos Formatius de Mobilitat Segura del Servei Català de Trànsit, Farners de Cruz, destaca que “són els grans promotors de la mobilitat segura perquè estan formats per portar l’educació viària a les escoles, instituts, centres laborals i gent gran”.

Jordi Aguilar, caporal de Mossos i coordinador d’Educació per a la Mobilitat Segura de la Divisió de Trànsit, conclou que aquestes sessions serveixen per “posar en comú l’experiència del dia a dia, la dels altres companys i aprendre eines pedagògiques per ajudar a influenciar de manera positiva”. Així, la trobada es consolida com un espai imprescindible per crear xarxa, compartir coneixements i avançar cap a una mobilitat més segura, responsable i compartida per a tota la ciutadania.

“Si ara eduquem bé els infants, tindrem adults més conscients demà”

InfotrànsitDeixa un comentari

Antonio Rubiales Garcia és monitor d’educació viària. Fa més d’una dècada que, amb la seva experiència, constata que si eduquem bé els infants i adquireixen bons hàbits, seran adults més conscients a l’hora de compartir l’espai públic i practicar una mobilitat segura. Com a monitor de la policia local de Mollet del Vallès destaca que els resultats arriben quan hi ha una implicació i una conscienciació compartida. Cal continuar treballant i sumant esforços de totes les parts implicades. Precisament parlem amb ell de l’educació viària dels infants i de la seva importància a l’hora de transmetre valors i bones pràctiques en mobilitat segura.

Foto: Policia Municipal de Mollet del Vallès

Quina formació has rebut per a ser monitor d’educació viària? He completat els cursos de nivell I i II de l’ISPC del Servei Català de Trànsit, clau per a la meva especialització en mobilitat segura. L’experiència com a professor d’autoescola i la participació en jornades i congressos m’ha permès complementar i ampliar aquesta formació.

Com s’organitzen les sessions amb els centres educatius en què has exercit? A demanda de l’escola o s’ofereix des de l’Ajuntament? A quins col·lectius i grups d’edat es dirigeix? Treballem des de l’Ajuntament i amb  l’Institut Municipal d’Educació, oferint la nostra programació a escoles, instituts, entitats i col·lectius del municipi, adaptant-nos a les seves necessitats. Des d’infantil, primària, secundària, educació especial i col·lectius vulnerables.

Quins són els principals reptes a l’hora de fer educació viària amb infants? Aconseguir que prenguin consciència dels riscos reals en situacions quotidianes, sense generar por, és tot un repte. No n’hi ha prou amb explicar, cal tenir en compte les emocions, educar en la percepció del risc i entendre els límits de l’atenció. Cada edat entén el món a la seva manera, i això ens obliga a adaptar-nos constantment.

Quins hàbits i quines actituds ens fan millors usuaris de l’espai públic? Respectar els altres, escoltar, mirar abans de creuar, saber esperar. Són hàbits senzills, però marquen una gran diferència a l’hora de moure’s amb seguretat i convivència.

Quina metodologia s’empra durant la formació i quins recursos o materials s’utilitzen? Afavorim un aprenentatge vivencial i proper, on els propis participants són el millor recurs. Més que teoria, oferim activitats pràctiques, jocs, vídeos reals i situacions simulades que connecten amb el seu dia a dia. L’objectiu és que ho entenguin, ho visquin i ho puguin aplicar.

Quin suport o assessorament es rep del Servei Català de Trànsit o d’altres organismes? I més enllà d’això, quines diferències veus entre l’educació viària actual i la que es feia fa 10 anys? El Servei Català de Trànsit ens facilita materials, formació i continguts actualitzats. En aquests últims anys, s’ha avançat molt en enfocaments més pedagògics i transversals. Ara no només es parla de normes, sinó de valors, emocions i actituds.

Els parcs infantils de trànsit són una eina útil per educar i promoure la seguretat dels infants? Molt. Els infants poden practicar allò que han après a classe en un entorn segur, i això fa que interioritzin millor els hàbits. Quan es posen el casc i pedalen, tot pren una altra dimensió. El nostre Parc Infantil de Trànsit, inaugurat el 1981, ofereix formació i tallers de manera continuada des de llavors.

Veus diferències en funció de l’edat dels nens i nenes? Sí. Els més petits aprenen a través del joc i l’experimentació. A primària ja comencen a qüestionar-se coses i a identificar perills; a secundària ja tenen opinions i experiències pròpies. Cada etapa té el seu moment clau.

Quins són els primers passos amb què s’inicia i orienta als infants i les primeres coses que han d’aprendre per moure’s amb seguretat? Aprendre a observar, identificar situacions de risc i demanar ajuda si cal. Petites accions com mirar abans de creuar o saber interpretar l’entorn en un semàfor poden marcar molt.

Quines són les principals dificultats en aquesta iniciació? Una dificultat és que alguns infants veuen conductes a casa que contradiuen el que aprenen. Però a Mollet, gràcies a tants anys de treball continuat, hem format pares i fills, afavorint una conscienciació familiar i social que enforteix la seguretat viària.

Els infants comparteixen també les experiències del que veuen a casa seva? Molt sovint. Et diuen que el pare no es posa el cinturó, o que la mare passa amb el semàfor en taronja. Ho expliquen amb total naturalitat, i és una gran oportunitat per obrir debat.

Creus que les ciutats actuals permeten que les persones gaudeixin d’un espai públic saludable, confortable i segur? Encara ens queda molt camí. Hi ha millores, però no totes les ciutats estan pensades per als més vulnerables. Cal més espais segurs per a infants, gent gran o persones amb mobilitat reduïda.

Es pot assolir i anar consolidant un canvi cultural en la mobilitat segura a través d’aquests infants i de les futures generacions?  Sens dubte. Són com una llavor. Si eduquem bé ara, tenim adults més conscients demà. A més, fan de pont amb les famílies i generen converses que abans no es donaven.  Els resultats arriben si estem convençuts i som valents, a Mollet ja portem 18 anys sense cap víctima mortal per accident de trànsit al nucli urbà.

Una volta al patinet

InfotrànsitDeixa un comentari

Per què els patinets elèctrics tenen tant d’èxit? Probablement, d’entre les principals raons podem destacar que són fàcils de conduir, permeten desplaçar-se de forma còmoda i sense esforç, tenen un baix consum i ocupen poc espai. Cada cop són més les persones que es desplacen amb aquest tipus de vehicles a la feina o a l’escola, o per fer qualsevol encàrrec, o en el seu temps lliure. I precisament, com que és un vehicle –i no pas una joguina– cal tenir present quina és la normativa que el regeix i quines pautes cal tenir en compte per no patir un ensurt.

Per tal de fomentar la seguretat de conductors i conductores de patinets elèctrics, el Servei Català de Trànsit (SCT) ha endegat Una volta al patinet, un web interactiu en què, de forma visual i entretinguda, l’usuari posarà a prova els seus coneixements sobre els senyals i les normes de circulació, com també dels principals elements del patinet i quin és l’equipament aconsellable. L’objectiu primordial d’aquest projecte és repassar una normativa que molts desconeixen i que se segueixin unes indicacions bàsiques per circular amb seguretat.

Mitjançant aquest espai interactiu, adreçat especialment als usuaris més joves, es recorda que el patinet és un vehicle, que cal protegir-se adequadament per evitar lesions greus i que cal respectar la resta d’usuaris de la via i conviure-hi. A través de vídeos amb preguntes, Trànsit proposa un recorregut que es reparteix en tres seccions: ‘Ens informem’, ‘Ens preparem’ i ‘Ens movem’.  Al final de cada secció, l’usuari veurà la puntuació que ha obtingut i podrà repetir l’activitat per millorar els resultats. Aquest és un material especialment indicat per a centres educatius, per treballar amb els alumnes, amb el suport del professorat i monitors, tot i que l’SCT recomana aquest recurs formatiu per a tots els conductors de patinet elèctric.

Un qüestionari per resoldre dubtes

És obligatori portar casc? Què cal fer en una cruïlla? Qui té prioritat? Es pot portar acompanyant si és menor? És aconsellable circular amb patinet un dia de pluja? Quins llums i reflectors ha de tenir el vehicle? Es pot portar un paquet? ‘Una volta al patinet’ dona resposta a aquestes i moltes altres qüestions a través d’un qüestionari interactiu que repassa els principals aspectes de la normativa, la seguretat viària, el funcionament del vehicle i l’equipament que cal portar.

Sinistralitat a l’alça

La proliferació dels vehicles de mobilitat personal (VMP) ha crescut exponencialment els darrers anys i, en paral·lel, la sinistralitat associada a aquests vehicles. El 2023 hi va haver 1.078 accidents amb víctimes (lleus o greus) en zona urbana i 5 en zona interurbana. L’any passat se’n van produir 787 en zona urbana (dades provisionals) i un accident mortal en zona interurbana. Els VMP, sobretot el patinet elèctric, són un mitjà de transport cada cop més estès. Per aquest motiu, l’SCT promou l’educació per a la mobilitat segura, amb l’objectiu de conscienciar sobre la seguretat en la seva conducció. L’any 2023 el Servei Català de Trànsit va elaborar una ordenança model per regular els patinets elèctrics a Catalunya, en la qual s’harmonitzaven les diferents normatives municipals amb la finalitat d’esdevenir una guia per als ajuntaments catalans en matèria de vehicles de mobilitat personal.  Alhora, a través del web de Educació per a la mobilitat segura (Edums), Trànsit ha elaborat diferents materials didàctics i divulgatius, com un dossier tècnic de seguretat viària, infografies amb les principals normes de circulació o material audiovisual de suport per a sessions formatives.

Formació pilot i pionera als transportistes estrangers pendents del bescanvi del permís a Catalunya

infotransitDeixa un comentari

L’objectiu del curs de primera acollida que impulsa el Servei Català de Trànsit és sensibilitzar aquests conductors de vehicles pesants sobre els factors de risc en la conducció de camions i la prevenció d’accidents

“El pitjor que us pot passar quan feu un excés de velocitat és res, perquè llavors no deixareu de fer-ho i cada vegada us excedireu més”. D’aquesta manera la formadora transmet als sis alumnes, tots transportistes estrangers procedents del Perú i d’Ucraïna, les conseqüències d’infringir la norma, posant el focus en els factors de risc.

“Aquest curs va més enllà de la normativa i les habilitats, incideix directament en les actituds i la voluntat de complir les normes, avaluant-ne les conseqüències.”, concreta Roberto González, director d’Apec Educació de Granollers, que és el centre formatiu que imparteix aquest curs que ha posat en marxa el Servei Català de Trànsit (SCT).

En aquest sentit, l’SCT ha impulsat a Catalunya aquesta prova formativa pilot i pionera adreçada específicament a conductors de vehicles pesants nouvinguts que estan pendents del bescanvi del permís, és a dir de l’homologació al carnet espanyol. L’objectiu principal del curs teoricopràctic de set hores és sensibilitzar aquests xofers professionals de països tercers sobre els factors de risc en la conducció de camions i la prevenció de la sinistralitat.

La iniciativa s’ha posat en marxa arran que els accidents amb conductors de fora de la Unió Europea a l’AP-7 s’han duplicat en els darrers quatre anys. “L’any passat vam analitzar els accidents amb vehicles pesants implicats a l’AP-7 i vam veure un salt important en la sinistralitat dels conductors estrangers que conduïen camions amb matrícula de l’estat, concretament van passar de 74 accidents el 2019 a 140 el 2023, unes xifres similars a les d’enguany”, explica el director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel. “Amb aquestes dades vam veure que aquests conductors que venien de països tercers i que estaven pendents del bescanvi del permís, requerien alguna actuació més i nosaltres hem optat per la formació”, afegeix Lamiel.

El programa pilot, de caràcter voluntari i totalment gratuït, consta d’una part teòrica de tres hores, amb pautes per a una conducció segura, i una de pràctica de conducció real monitoritzada amb el camió, de quatre hores. En aquesta línia, el titular de Trànsit destaca que “creiem que cal reforçar-los la formació amb un curs amb una part teòrica en què s’incideix en la normativa però també en les actituds i en el qual també hi ha una part pràctica de circulació en obert perquè coneguin les condicions que poden trobar-se d’intensitat i densitat com les que hi ha a l’AP-7 que són difícils de trobar a la resta de la península i m’atreviria a dir a la resta d’Europa”. 

Font: ACN

La circulació per les carreteres catalanes del perfil de xofers al qual va dirigit aquest curs anirà a l’alça atès que “hi ha un dèficit de conductors professionals a l’estat i a la Unió Europa i això provoca que les empreses facin contractacions massives de transportistes professionals en països tercers”, explica el director d’Apec Educació. En aquest sentit, “programes de sensibilització com aquests de l’SCT, tot i ser de caràcter voluntari, fan falten”, afegeix.

De cara al futur del programa, la responsable de seguretat laboral viària de l’SCT, Mònica Roche, destacada que “és la primera vegada que es fa aquesta iniciativa i analitzarem com ha funcionat com a prova pilot per adaptar-nos a les necessitats en possibles noves edicions”. En aquesta primera experiència formativa adreçada a aquest sector “el principal escull que ens hem trobat ha estat que costa arribar a les empreses de transport per carretera i que entenguin la necessitat d’anar més enllà en la formació dels seus conductors”, assenyala i reconeix Roberto González. “Tanmateix mica en mica s’anirà fent pedagogia amb iniciatives com aquesta”, puntualitza.

“No es tracta només d’ensenyar a portar un cotxe”

InfotrànsitDeixa un comentari

El model de canvi d’actituds és fonamental per a la formació del professorat de formació viària impartida pel Servei Català de Trànsit (SCT).

La Jackeline Pineda, la Gemma Castillo i el Roger Moreno són tres dels setanta-nou alumnes que cursen la darrera fase de la 12a edició del curs per ser professor/a de formació viària que imparteix el Servei Català de Trànsit (SCT)a la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB. Un cop superin el curs, aquest mes de desembre, obtindran el certificat d’aptitud de professor/a de Formació Viària que atorga l’SCT ique els permetrà exercir una professió amb la qual esperen poder incidir en la millora de la seguretat viària.

“Ensenyar a conduir no és fàcil, hi ha molta feina a darrera. És una tasca molt més complexa i completa del que la gent pot pensar i aquí ens doten de les eines per arribar als alumnes”, comenta la Jackeline. La Gemma, per la seva banda, recalca que els professors d’autoescola són “educadors” i que com a tals influiran en les actituds i els comportaments dels futurs conductors quant a una conducció segura. “No es tracta només d’ensenyar a portar el cotxe”, afegeix. “Des de l’autoescola esperem poder ajudar a reduir la sinistralitat a la carretera”, conclou el Roger.

El model de canvi d’actituds és, sens dubte, un element cabdal dins el curs que desenvolupa l’SCT. Ho explica la Mercè Jariot, coordinadora de la fase presencial i professora del curs: “És la base que ha de tenir la formació dels professionals que es dediquen a la formació viària”.  En totes les matèries se’ls inculca que com a professionals que es dedicaran a la formació viària amb la seva feina poden tenir impacte en les actituds dels futurs alumnes i els doten de recursos perquè ensenyin des dels valors de la conducció segura. Carme López, tècnica del Servei de Processos Formatius de l’SCT i directora del curs, destaca que “l’objectiu és que els professors d’autoescola eduquin els futurs conductors en valors favorables a la mobilitat segura i els sensibilitzin sobre els factors de risc per tal que no sigui necessari reeducar els conductors que han comés infraccions o han provocat un sinistre de trànsit”.

De la teoria a la pràctica

El curs per obtenir el certificat d’aptitud de professor/a de formació viària té dues fases: en primer lloc, es realitza la fase a distància, en què els alumnes han d’estudiar i examinar-se de  7 matèries de caràcter teòric, entre les quals normativa, seguretat viària, pedagogia o mecànica, i, en segon lloc, cal superar la fase presencial, un curs de més de 300 hores i assistència obligatòria.

“En aquesta darrera fase les classes són eminentment pràctiques i es promou la intervenció de l’alumnat per tal que aprengui a ensenyar els continguts necessaris per a la formació dels nous conductors”, assenyala la directora del curs. Així, es desenvolupa la didàctica de les matèries estudiades prèviament, tant pel que fa a la transmissió de coneixements en les classes teòriques com pel que fa a ensenyaments pràctics de conducció. En aquest sentit, els alumnes fan sessions d’observació de pràctiques en situacions d’aprenentatge real i pràctiques en pistes i circuit tancat que inclouen exercicis de conducció segura i prevenció de riscos en la conducció de turismes i vehicles de dues rodes. A més, també fan un curs de seguretat viària aplicat a preconductors, un curs que consisteix a sensibilitzar els alumnes que estan obtenint el permís de conduir sobre els factors de risc en el trànsit i que inclou una pràctica en una autoescola amb alumnes reals.

Més de 1000 professors formats

L’SCT promou periòdicament convocatòries del curs per obtenir el certificat d’aptitud de professor/a de formació viària. La primera convocatòria es va fer l’any 1998 i des de llavors 1.295 professors han obtingut el certificat expedit per l’SCT. Per accedir a aquesta formació cal tenir el títol d’educació secundària obligatòria o el títol de tècnic (formació professional de grau mitjà) i ser titular del permís de conduir de la classe B, amb una antiguitat mínima de dos anys.

A més, des del curs passat, s’ha posat en marxa una nova titulació de grau superior en formació per a la mobilitat segura i sostenible, un títol que obre un nou camí per a l’educació dels professors de formació viària dins el sistema educatiu.

El Servei Català de Trànsit edita un nou material amb consells per a usuaris de bicicleta

infotransitDeixa un comentari

El fulletó Amb bicicleta, vagis per on vagis sigues visible i previsible s’ha imprès en català i anglès i es distribuirà a través dels Serveis Territorials de l’SCT, els Mossos d’Esquadra i policies locals de zones turístiques

El Servei Català de Trànsit (SCT) ha editat aquest estiu un nou material gràfic amb consells viaris per a usuaris de bicicleta amb l’objectiu que aquest col·lectiu vulnerable de la mobilitat prengui consciència de la fragilitat i adopti consells i mesures de protecció per prevenir l’accidentalitat en tots els contextos de la mobilitat.

El fulletó Amb bicicleta, vagis per on vagis sigues visible i previsible en format cartolina s’ha imprès en català i anglès i es distribuiran un total de 9.000 exemplars a través dels Serveis Territorials de l’SCT, els Mossos d’Esquadra i policies locals de zones turístiques com la Costa Daurada.

Enguany a la xarxa viària catalana ha mort un ciclista i 41 un més han resultat ferits de gravetat. Els ciclistes, amb els vianants i la resta de conductors, comparteixen el trànsit per l’espai viari i han de conviure-hi d’una manera respectuosa. És per això que, amb el creixement de l’ús i dels espais destinats a aquest vehicle sostenible, cal recordar també quins són els drets i deures de circular amb bicicleta.

Els consells principals que recull el nou material són:

  • Fer-se visible, amb els llums encesos al vespre nit i matinada, així com portar una peça reflectora
  • Està prohibit circular amb bicicleta sota els efectes de l’alcohol i drogues, així com fer servir auriculars i manipular el mòbil
  • Cal portar casc, a carretera sempre i a zona urbana obligatori per a menors de 16 anys
  • Cal senyalitzar sempre les maniobres i evitar canvis de trajectòria sobtats
  • Si hi ha un espai destinat per a la circulació de bicicletes cal utilitzar-lo. En zona urbana està prohibit circular per les voreres i cal respectar els passos de vianants
  • Cal evitar circular fent ziga-zagues i vigilar amb l’obertura de portes d’altres vehicles
  • Els usuaris de bicicleta tenen prioritat de pas respecte als vehicles de motor quan se circula per un carril bici, un pas per a ciclistes o un voral senyalitzat
  • Per carretera com a normal general cal circular pel voral dret si és transitable

En moto a la feina: seguretat i prevenció

InfotrànsitDeixa un comentari

Una persona que es desplaça en moto cada dia per anar a la feina es pot trobar sovint en alguna situació que pot posar en risc, poc o molt, la seva seguretat. Posem per cas que triga 10 minuts per trajecte, això representa 20 minuts cada dia, 100 minuts a la setmana. Mensualment, dedicaria uns 400 minuts a desplaçaments a la feina i, al cap de l’any, sumaria 4.800 minuts, que, traduïts en hores, serien unes 80. Si bé és cert que estem formulant només una hipòtesi, és una qüestió de probabilitat que en 80 hores de conducció aquest motorista pugui patir alguna incidència, ja sigui per la seva —millor o pitjor— tècnica de conducció o per la interacció amb la resta de vehicles. A més, la vulnerabilitat dels motoristes fa que amb una sola incidència n’hi pugui haver prou per patir lesions de gravetat.

Programa Labour de formació per a motoristes

Per tant, com podem millorar la seguretat dels motoristes? No es tracta tant d’alarmar com de prevenir. Una conducció prudent, atenta a tots els elements que trobarem al llarg de la ruta (resta de vehicles, senyals, estat de la calçada, vianants, etc.), la perícia i experiència del conductor, la postura dalt de la moto, l’equipament o el manteniment adequat del vehicle, són elements clau per evitar ensurts.

Formació per a empreses

Per reforçar tots aquests aspectes en la seguretat viària dels motoristes, el Servei Català de Trànsit ofereix des de fa deu anys el programa Formació 3.0: sessions gratuïtes de conducció adreçades a aquest col·lectiu, que  es porten a terme per carretera oberta, en les quals s’enregistra la ruta i després es visiona amb un instructor per comentar les errades i aspectes a millorar. Des d’enguany, a més, l’SCT ha ampliat l’oferta de formació per a motoristes i ofereix també sessions a empreses, mitjançant el programa Labour. Fins ara, prop d’un centenar de treballadors de companyies com Endesa, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals o Vueling, entre d’altres, ja han millorat la seguretat dalt de la moto gràcies a aquests cursos.

L’objectiu del programa Labour és reduir els accidents in itinere (és a dir, d’anada o tornada de la feina) dels motoristes. En aquestes sessions, de dues hores, els instructors exposen els errors detectats i expliquen com corregir-los; assessoren els motoristes per millorar la tècnica de conducció (acceleració, frenada, postura, etc.) i els donen, en definitiva, eines i consells per anticipar qualsevol incidència i minimitzar riscos, tant en entorns de ciutat com a la carretera. Perquè aquestes sessions siguin profitoses, s’organitzen grups homogenis segons el tipus de vehicle (escúter o motocicleta) i segons l’experiència (anys de carnet) perquè el grau d’aprenentatge sigui similar per a tothom. A diferència de la Formació 3.0 en carretera, aquest programa adreçat a treballadors d’empreses posa més èmfasi en l’anticipació, que esdevé primordial, ja que la conducció per ciutat és molt menys fluïda que a la carretera, amb més interacció amb altres vehicles i vianants, moltes més cruïlles i, fins i tot, elements del ferm que poden desestabilitzar, com les tapes de les clavegueres.

El 2023 registra un 4,4% més de conductors que fan els cursos de recuperació de punts o de permís

infotransitDeixa un comentari

Aquest model català de formació viària es basa en la conscienciació viària i en el canvi d’actituds

El 2023 a Catalunya 20.802 conductors van fer els cursos de recuperació de punts i del permís de conduir, un 4,4% més que el 2022, quan hi van haver 19.886 alumnes. Concretament es van organitzar 552 cursos de recuperació de punts amb 7.134 alumnes, 799 de recuperació del permís amb 11.617 persones i 423 cursos de formació addicional amb 2.051 assistents, per als casos en què els participants van fer el curs però van suspendre l’examen de la DGT per a la recuperació, i aquesta formació suplementària de quatre hores els permet examinar-se de nou.

El Servei Català de Trànsit (SCT) organitza aquests cursos de sensibilització i reeducació viària per a la recuperació dels punts del permís de conduir des del 2006, que es plantegen com una eina transformadora per als conductors infractors que hi arriben. Aquest model català es basa en la conscienciació viària i en el canvi d’actituds i des de la seva implementació hi han participat prop de 250.000 alumnes. És un model d’èxit, creat per la Universitat Autònoma de Barcelona i que apliquen les autoescoles i els centres de formació amb la col·laboració de les associacions de víctimes de trànsit i el Col·legi de Psicologia. Recentment, per un canvi normatiu estatal, s’ha hagut de modificar el règim d’autoritzacions d’aquests cursos a les autoescoles, tot i que l’SCT treballa per mantenir el mateix format de cursos i de model formatiu de qualitat.

Estudi sobre l’eficàcia dels cursos de recuperació de punts i permís

Convé destacar que l’Equip de Recerca en Educació i Seguretat Viàries (ERESv) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va analitzar l’eficàcia i la permanència d’aquesta en els participants d’aquests cursos en l’estudi Avaluació de l’eficàcia dels cursos de sensibilització i reeducació viària impartits a Catalunya l’any 2017.

En aquest estudi la població analitzada van ser conductors que havien participat durant el 2017 en els cursos de recuperació parcial de punts i també de recuperació del permís, i concretament l’anàlisi es va fer a partir de les sancions que els participants van rebre per infraccions comeses entre els anys 2015 i 2019 a Catalunya, principalment en vies interurbanes.  El nombre total de participants en els cursos durant l’any 2017 va ser de 14.022, els quals havien acumulat, abans de la formació (anys 2015 al 2017), un total de 36.546 sancions de trànsit.

Pel que fa a les dades sociodemogràfiques analitzades en l’estudi, es tractava majoritàriament d’homes (91,8%), i el percentatge de dones era reduït (8,2%). La mitjana d’edat va ser de 40,5 anys. El 88,1% dels participants tenien nacionalitat espanyola i l’estrangera només representava l’11,9%. El 68,8% residien a la demarcació de Barcelona, el 10,8% a la de Girona, el 7,4% a la de Lleida i l’11,4% a la de Tarragona. Per grups d’edat, l’eficàcia neta sobre els conductors dels cursos de reeducació i sensibilització del 2017 era superior entre els més joves.

La gran majoria de les infraccions comeses per les persones que van participar en els cursos eren de caràcter greu (70,4%). En segon lloc, se situaven les sancions molt greus (22,8%), i són molt escasses les de caràcter lleu (6,5%). Pel que fa a les causes que van donar lloc a sancions abans de participar en un curs es va visualitzar que la primera causa és l’excés de velocitat (45,7%).

Pel que fa als resultats, en l’estudi que es va dur a terme s’indicava que el 37,1% dels conductors participants en els cursos de sensibilització i reeducació viària durant l’any 2017, i que tenien sancions prèvies registrades a la base de dades del Servei Català de Trànsit, no van rebre cap sanció durant els dos anys posteriors a la formació.

Com a conclusions de l’estudi sobre l’efectivitat, es destaca que els cursos de recuperació de permís, tant per via administrativa com judicial, tenen un impacte més gran en els conductors infractors que els de recuperació de punts. També, que l’eficàcia dels cursos és molt alta en la reducció de les sancions relacionades amb alguns dels factors de risc més presents en els accidents de trànsit i en la seva gravetat, com la ingesta d’alcohol i estupefaents (-77,9%), la conducció temerària (-76,1%), la utilització del mòbil o dispositius electrònics mentre es condueix (-62%) i no fer ús del cinturó, casc i elements de seguretat (-67,7%).  Pel que fa a la velocitat, tot i que es mostra una menor reducció en les sancions posteriors al curs, de l’anàlisi de la reincidència s’observa una reducció significativa en la gravetat de les infraccions comeses, ja que les infraccions molt greus es redueixen en un 72,6%.

Aprenem com fer formació per a la mobilitat segura

infotransitDeixa un comentari

El juny passat es va presentar el llibre Com fer formació per a la mobilitat segura al Departament d’Interior. L’obra està impulsada i editada pel Servei Català de Trànsit (SCT), que en va encarregar la redacció als pedagogs Francesc Esteban i Letizia di Bartolomeo. El llibre es basa en el Quadern de trànsit 4. Formació de formadors per a la mobilitat segura (1a edició de setembre de 2007), però amb continguts actualitzats i amb la incorporació de noves teories, models i plantejaments. Està adreçat a persones interessades a tenir una visió renovada dels conceptes de l’educació per a la mobilitat segura. És un manual pedagògic que serveix d’orientació i consulta per planificar sessions de formació que canviïn actituds i consolidin conductes més segures, un dels objectius i raó de ser de l’SCT. Es pot consultar en línia al web del Servei Català de Trànsit, tot i que també està disponible en suport físic i es pot sol·licitar al servei territorial de Trànsit corresponent. En parlem amb els dos autors, amb qui hem treballat estretament i amb qui aprenem quins són els aspectes clau d’aquest tipus de formació.

Per quin motiu es publica aquest llibre i a qui s’adreça? Dona resposta a alguna necessitat que hi havia?

Francesc Esteban (F. E.): Aquest llibre va adreçat a tothom que vulgui fer formació en mobilitat segura i, d’una manera més concreta però no exclusiva, als monitors i monitores d’educació viària de Catalunya. A vegades pensem que formar és anar a qualsevulla aula i explicar quatre coses, i realment és més complicat que això. Aquest llibre és un manual que sistematitza els coneixements que ha de tenir la persona formadora i que ensenya a formar. És hereu d’un llibre anterior, que hem ampliat i millorat, perquè la recerca científica i els canvis en la mobilitat ens han obligat a actualitzar-lo.

El llibre aposta per desenvolupar un model pedagògic de prevenció centrat en la persona i fonamentat en el marc d’una mobilitat segura i sostenible. Quins avantatges té aquest model respecte de l’educació viària que es feia als inicis?

Letizia di Bartolomeo (L. B.): Hi ha diferents models de prevenció. N’hi ha que estan centrats en la via, n’hi ha de centrats en les normes, n’hi ha de centrats en el vehicle. Per a nosaltres, en un sistema obert com és la mobilitat, és la persona que gestiona el vehicle qui decideix com anar per la via, qui es gestiona a si mateixa. Optar per un model que no tingui les persones al centre, que no expliqui per què ens comportem de determinada manera i estudiï com podem canviar, vol dir estar condemnats al fracàs.

Amb explicar no n’hi ha prou! Cal tenir en compte les emocions, educar en la percepció de risc, considerar els límits de l’atenció, etc.

Fins a quin punt la motivació, l’actitud i les emocions tenen un paper important en la presa de decisions de les persones i en el fet d’adoptar conductes més o menys segures a la xarxa viària?

F. E.: Les emocions, de fet, són les que més intervenen en la presa de decisions. El nostre neocòrtex, el nostre cervell racional, és molt bo prenent decisions, però necessita molt de temps per fer-ho. Les emocions ens ajuden a actuar molt més ràpidament, obviant diferents elements d’anàlisi, és clar! La motivació i les nostres actituds fan que estiguem més preparats per donar un tipus de resposta o un altre. Les emocions són el motor de l’aprenentatge. Sense elles, l’aprenentatge no arrenca!

Si, en termes d’educació per a la mobilitat segura, convenim que sovint cal canviar els hàbits de la gent per evitar riscos a la carretera, quin aprenentatge hem de fer per assolir aquest canvi? I s’ha d’anar adaptant aquest aprenentatge al llarg del cicle vital?

L. B.: El primer que cal tenir en compte és que la nostra autonomia i les nostres capacitats van canviant al llarg del nostre cicle vital. Igual que canvien els mitjans de transport que utilitzem i canvia l’espai on els utilitzem. Davant de tot això, hem d’estar atents als canvis externs i interns que es produeixen, i adaptar-nos-hi augmentant el marge de seguretat.

Per què hi ha el risc de patir un accident i quines variables influeixen en la percepció d’aquest risc?

F. E.: El fet d’anar per la via, en si mateix, suposa un risc de patir un accident. No és un sistema tancat, en què puc controlar totes les variables. Es tracta de minimitzar, en la mesura del que sigui possible, el risc que correm. Imaginem un infant que vol travessar un pas de vianants. Ho pot fer molt bé, però potser el conductor va distret, o li poden fallar una mica els frens si el terra està mullat, o potser no l’ha vist bé justament perquè és un infant. Ens hem d’assegurar de veure i calcular si podem creuar amb seguretat, però també de ser vistos. Hem de creuar pel lloc per on tinguem més seguretat i hem d’estar atents quan ho fem. Quan hagis de creuar un pas de vianants, treu-te els auriculars, deixa de llegir el llibre o de mirar el mòbil, treu els altres pensaments del cap i analitza la situació per veure si pots creuar amb seguretat.

Quines competències de mobilitat segura hem d’aprendre a desenvolupar i com ho hem de fer, tenint en compte els diferents nivells i rols de la mobilitat?

L. B.: Definim, d’acord amb la publicació Competències de mobilitat segura: un model de prevenció centrat en la persona, cinc competències de mobilitat segura: la valoració de la seguretat, la vulnerabilitat i el risc; l’atenció, la interacció i l’adaptació a l’entorn; la gestió de les meves competències i els meus límits; la gestió de la influència, i la gestió emocional. Alhora, per a cada competència s’estableixen quatre nivells —principiant, principiant avançat, competent i expert—, que s’expressen en els tres rols que podem tenir en la mobilitat: vianant, passatger o conductor. Anem desenvolupant les competències amb l’ús, amb l’experiència, però a vegades no n’hi ha prou amb això! La formació ens ajuda molt, perquè ens permet fer un salt en el nivell competencial.

Com determina el tipus de formació dels educadors per a la mobilitat segura (mossos, policies locals, professors de formació viària, mestres, educadors de lleure o d’associacions de víctimes) el trasllat d’aquests coneixements als usuaris de la xarxa viària?

F. E.: En el moment en què estem, el que falta és sensibilitzar la població, formar les persones perquè acceptin menys risc i siguin més conscients del que els passa i per què els passa. Tothom que té un rol educador ha de provar d’influir en el seu alumnat, cadascú des de la seva esfera. Hem d’aconseguir que hi hagi encara molta més sensibilització en totes aquestes figures perquè puguem arribar a tota la població.

Quins mètodes han d’emprar aquests formadors i com ho han de fer perquè siguin eficaços? En una societat tan canviant, cal també un reciclatge constant?

L. B.: Es tracta d’utilitzar mètodes en què el participant sigui el protagonista, i que serveixin els objectius que s’han dissenyat. Si els mètodes utilitzen l’emoció, s’obre una finestra d’aprenentatge. Per a això, el formador pot emprar jocs, dilemes, casos, exercicis, pluges d’idees i, en general, qualsevol mètode que faci que el participant es plantegi què fa i per què ho fa. Així arribem, al final, a ajudar a construir un comportament segur!

Certament, sempre cal estar aprenent, experimentant, anant més enllà de la nostra zona de confort com a formadors. Si no, al final, el que farem és repetir el que ja sabem i el discurs ens sortirà avorrit, mort, gastat. Ens hem d’adaptar a grups i persones diferents, i per tant hem de fer una recerca constant!

Aquest compromís i constància dels formadors, de què han d’anar acompanyats per part de la resta de la societat? Quina feina queda per fer i com podem millorar?

F. E.: Tens raó, això no és una cosa que s’aconsegueixi en quatre dies ni que puguem fer quatre xalats pel nostre compte. La primera cosa, quant als monitors de les policies, és que tinguin el temps per anar a parlar amb el professorat i participar tots d’una programació didàctica coherent i suficient! El professorat ha d’anar guanyant més sensibilitat i protagonisme en relació amb la mobilitat segura i sostenible, ja que, de totes les “educacions per…” —per la pau, per la sexualitat afectiva i responsable, pel consum responsable…—, la mobilitat segura és la més física, la més experiencial de totes! I evidentment hem de comptar amb els formadors i formadores viaris, amb les associacions de víctimes o d’afectats, amb les associacions de motos i de bicicletes, amb les associacions professionals com ADEVIC i, en general, amb tota la societat, perquè això és un problema de tots.

“Tots els problemes a la carretera són sempre culpa dels altres: ens falta autoanàlisi”

InfotrànsitDeixa un comentari

Entrevista a David Bosch, pilot professional i director tècnic de l’Escola de conducció FAST ParcMotor. Col·laborador als programes de televisió Autoteràpia (TV3) i Vamos sobre ruedas (Movistar)

– Què defineix un bon conductor?

– Nosaltres sempre comencem les classes teòriques amb aquesta pregunta! Un dels grans problemes que tenim en la conducció no és que la gent no sàpiga conduir, és que es pensen que sí que en saben. Ser un bon conductor es fonamenta en dos aspectes: tenir tècnica i, sobretot, no córrer riscos. A més, també necessites ser conscient de fins a on en saps, ser capaç de llegir l’entorn en què et trobes (no és el mateix anar a 50 per una autovia que anar a 50 en una zona escolar) i, finalment, ser conscient del vehicle que portes, ja sigui un cotxe, una moto o un patinet elèctric.

– Ser bon conductor és saber córrer?

– No! No, no. Mira, jo fa molts anys era un autèntic perill. I no passa res per dir-ho. Jo vaig començar a competir als set anys, vaig passar a les Fórmules als quinze; quan em vaig treure el carnet de conduir ja estava a un nivell altíssim de competició. I en aquells temps no tenia res al cap, em pensava que tenir molta tècnica era suficient, i ara me n’adono que he tingut molta sort de ser encara aquí… Ser un bon conductor és saber adaptar la teva velocitat a l’entorn i la diferència entre córrer més o córrer menys és la diferència entre tenir o no un accident, o patir lesions més o menys greus, no n’hi ha més.

David Bosch ens dona consells per gestionar l’agressivitat al volant

– Quines són les principals errades que detecteu en els cursos de conducció?

– Tots conduïm de forma automàtica, sense pensar. Però no tothom sap mirar a on vol anar; és a dir, quan per exemple creua un vianant, no és el mateix mirar el vianant que mirar l’espai que hi ha al seu costat, m’explico? La nostra mirada és fonamental. En segon lloc, detectem també una por extrema a frenar. Els cotxes d’avui dia ja no són els d’abans i inclouen moltes millores en la frenada. En els cursos de conducció, fem que la gent es faci íntima amiga del fre. El fre no xoca, el fre salva vides! I, per acabar, la postura: molta gent no va ben asseguda i no agafa bé el volant, i això també és fonamental.

– I què ens passa al volant? Per què ens transformem?

– Jo abans m’enfadava molt al cotxe, molt. Fins que vaig arribar a un punt en què vaig triar no enfadar-me. El problema no és el cotxe, és molt més profund: tothom té una vida fora del cotxe, amb pors, frustracions…, i allà on vagis, allò va amb tu. I si vas al futbol, allò va amb tu també, i si l’àrbitre no xiula aquella falta claríssima, tot allò que portes surt i explota, oi? Doncs quan puges al cotxe, tot allò va amb tu també. I quan passa qualsevol cosa a la carretera, fem pataplum! I explotem. I sempre posem el focus en els altres. El que hem de fer és girar-lo i enfocar cap a nosaltres mateixos, i quan hem tingut un mal dia, ser-ne conscients i no traslladar aquella ira o aquell mal humor a la conducció. Perquè, què hi ha de pitjor que un conductor emocionalment desequilibrat? Dos conductors emocionalment desequilibrats! (riu) Per tant, quan vas conduint i passa alguna cosa, allò, per si mateix, no té el poder de fer-te enfadar, el poder d’enfadar-te és teu. És la teva tria.

La regla dels 3 segons per mantenir una òptima distància de seguretat

– Què recomanes per evitar que el mòbil sigui una distracció al volant?

– Tu ara imagina’t que vas conduint i el de darrere fa una brometa i et tapa els ulls amb les mans durant tres o quatre segons. Què fas? Te’l carregues, no? (riu). Doncs és exactament el mateix que abaixar la mirada al mòbil: els teus ulls ja no són a la carretera. Avui dia, els vehicles moderns ja incorporen tecnologies que eviten haver de manipular el mòbil. Però vaja, no hi ha res més efectiu que guardar el mòbil a la jaqueta i aquesta, al maleter. El problema de les distraccions és molt greu. I ja no parlo òbviament d’agafar el telèfon; una conversa per l’altaveu del cotxe també és una distracció, perquè quan tu agafes una trucada de feina al cotxe, tu en aquell moment no ets a la carretera, ets al despatx.

Les distraccions es combaten amb concentració. Als meus alumnes sempre els faig memòria de com conduïen quan tenien sis mesos de carnet: amb els ulls com taronges, atents a tot el que tenien davant del parabrisa, no? I llavors els pregunto: doncs us imagineu com seria recuperar aquella concentració amb la tècnica que teniu ara?

– Què diries als conductors que s’impacienten quan no poden avançar de seguida un ciclista?

– No hem de perdre mai de vista que el ciclista és molt més vulnerable. Molt més. Si un conductor, enfadat i impacient, visualitzés el mal que li pot fer al ciclista, no prendria cap decisió imprudent. I més encara, si fos conscient que les conseqüències de l’accident no serien només per al ciclista, sinó també per a ell mateix, encara menys. Abans de provocar una tragèdia, cal comptar fins a deu i pensar en totes les conseqüències que tindria aquella maniobra imprudent.

La importància de circular per la dreta

– Turismes versus camions, motoristes versus turismes, vianants versus ciclistes… Falta més respecte i empatia a la carretera?

– Totalment. Es fan dos equips, i com més guerra, menys solucions. No són ciclistes, cotxes o vianants, són persones. Falta psicologia, falta empatia, i sobretot el que comentàvem abans del focus, que tots els meus problemes són sempre culpa dels altres: falta autoanàlisi. Si t’hi fixes, la gent està totalment d’acord amb les campanyes i els missatges de seguretat viària, i tant! Però ningú s’ho fa seu, i aquest és el problema. Que no estan parlant dels altres, que estan parlant de tu! Tothom creu que qui ha d’aprendre és l’altre.

– Com es pot superar l’amaxofòbia, la por a conduir?

– Jo penso que avui dia el tractament per superar la por a conduir queda coix, perquè s’està enfocant només des de l’àmbit psicològic, que òbviament és molt important, però cal treballar també l’aspecte tècnic. És vital que aquella persona se senti còmoda al vehicle i li has de donar eines perquè la seva zona de confort sigui el cotxe. Hem d’arribar al punt que vegi que té el control del vehicle, i si té el control, ja no hi ha lloc per a la por. Jo he tractat molts casos, alguns de molt durs, i quan veus que tornen a conduir m’emociono molt i em produeix una satisfacció immensa.