¡El equipamiento, clave a la hora de protegerse!

El fin de semana pasado, murieron tres motoristas en la red vial catalana. Con estos, ya son 36 los motoristas fallecidos en lo que llevamos de año de un total de 119 víctimas mortales, el 30,2%. El año pasado, en el mismo periodo, hubo 26 motoristas muertos. Los datos son preocupantes y constatan la vulnerabilidad de un colectivo que, si bien tiene que respetar como el resto de usuarios las normas de circulación y compartir con responsabilidad la vía pública, solo cuenta con su equipamiento como única protección en caso de caída o accidente.

El equipamiento es para los motoristas lo que la carrocería es para los conductores del resto de vehículos. Los motoristas no tienen ni airbags  ni cinturones de seguridad, ni tampoco parachoques ni reposacabezas que minimicen  el golpe o las lesiones en caso de sufrir un accidente. Por todo ello, en el artículo de hoy repasaremos el equipamiento que tienen que llevar, los elementos que lo conforman y la protección que ofrecen.

Elementos de protección

El casco. Es el elemento de protección obligatorio para cualquier persona que vaya en moto, incluidos los pasajeros. El casco protege la cabeza, la parte más frágil del cuerpo, donde se producen lesiones más graves en caso de accidente. Además de minimizar el impacto contra el suelo, un vehículo o cualquier otro elemento, protege la cara de posibles quemaduras con el pavimento o de lesiones. También cubre los ojos y evita que  puedan entrar motas o polvo.

Espaldera o tortuga. Esta pieza protege la columna vertebral y puede evitar lesiones medulares graves. En el momento de la compra es importante comprobar que esté homologada.

Guantes. Cuando tenemos un accidente,  el movimiento reflejo es parar el golpe con las manos, por eso es conveniente utilizar guantes que tengan refuerzos en la palma y en el dorso. Además, no podemos olvidar que los guantes también nos protegen de las inclemencias del tiempo.

Chaqueta y pantalones o mono. Aparte de convertirse en la segunda piel del motorista, estas piezas sirven para mejorar su visibilidad, por eso es bueno que sean de colores vivos y que tengan detalles reflectantes.  También conviene que se ajusten al cuerpo y que permitan libertad de movimientos.

Botas. Para el calzado, el más recomendable son las botas hasta los tobillos, ya que pueden evitar heridas graves producidas por abrasión. A la hora de comprarlas, hay que asegurarse de que la suela es antideslizante para que los pies no patinen sobre los pedales.

Riesgos añadidos durante la conducción

Aparte del equipamiento, también hay que tener en cuenta que existen una serie de riesgos a los que se exponen los motoristas por el hecho de conducir o viajar en un vehículo de dos ruedas. Entre otros, la inestabilidad del vehículo, que obliga a utilizar el propio cuerpo de contrapeso y a estar atento no solo al tráfico sino también al equilibrio sobre el vehículo, y las dimensiones de la motocicleta o ciclomotor, que hacen que el motorista corra el riesgo de no ser visto por los otros usuarios de la vía pública.

L’equipament, clau a l’hora de protegir-se!

El cap de setmana passat, van morir tres motoristes a la xarxa viària catalana. Amb aquests, ja són 36 els motoristes morts aquest any d’un total de 119 víctimes mortals, el 30,2%. L’any passat, en el mateix període, n’hi havia hagut 26. Les dades són preocupants i constaten la vulnerabilitat d’un col·lectiu que, si bé ha de respectar com la resta d’usuaris les normes de circulació i compartir amb responsabilitat la via pública, només compta amb el seu equipament com a única protecció en cas de caiguda o accident.

L’equipament és per als motoristes el que la carrosseria és per als conductors de la resta de vehicles. Els motoristes no tenen ni coixins ni cinturons de seguretat, ni tampoc para-xocs ni reposacaps que minimitzin el cop o les lesions en cas de patir un accident. Per tot això, en l’apunt d’avui repassarem l’equipament que han de portar, els elements que el conformen i la protecció que ofereixen.

Elements de protecció

El casc. És l’element de protecció obligatori per a qualsevol persona que vagi en moto, inclosos els passatgers. El casc protegeix el cap, la part més fràgil del cos, on es produeixen lesions més greus en cas d’accident. A més de minimitzar l’impacte contra el terra, un vehicle o qualsevol altre element, protegeix la cara de possibles cremades amb el paviment o de lesions. També cobreix els ulls i evita que les brosses o la pols hi puguin entrar.

Espatllera o tortuga. Aquesta peça protegeix la columna vertebral i pot evitar lesions medul·lars greus. En el moment de la compra és important comprovar que estigui homologada.

Guants. Quan tenim un accident, l’acte reflex és parar el cop amb les mans, per això és convenient utilitzar guants que tinguin reforços al palmell i al dors. A més, no podem oblidar que els guants també ens protegeixen de les inclemències del temps.

Jaqueta i pantalons o granota. A part de convertir-se en la segona pell del motorista, aquestes peces serveixen per millorar la seva visibilitat, per això és bo que siguin de colors vius i que tinguin detalls reflectors. També cal que s’ajustin al cos i que permetin llibertat de moviments.

Botes. Per al calçat, el més recomanable són les botes fins als turmells, ja que poden evitar ferides greus produïdes per abrasió. A l’hora de comprar-les, cal assegurar-se que la sola és  antilliscant perquè els peus no patinin sobre els pedals.

motoristes_equipament

Riscos afegits durant la conducció

A banda de l’equipament, també cal tenir en compte que hi ha una sèrie de riscos als quals s’exposen els motoristes pel fet de conduir o viatjar en un vehicle de dues rodes. Entre d’altres, la inestabilitat del vehicle, que obliga a utilitzar el propi cos de contrapès i a estar atent no només al trànsit sinó també a l’equilibri sobre el vehicle, i les dimensions de la motocicleta o ciclomotor, que fan que el motorista corri el risc de no ser vist pels altres usuaris de la via pública.

Fa més de cent anys, Bertha Benz ja ho va fer

Fins al juny de l’any 2018, les dones de l’Aràbia Saudita, quan pugin a un vehicle,  hauran d’anar als seients de darrere o bé com a copilots. Encara hauran d’esperar vuit mesos per posar-se al volant sense el risc de ser arrestades, vuit mesos per poder ser autònomes i deixar de dependre de tercers, dels seus familiars o de xofers professionals si volen desplaçar-se en cotxe. L’Aràbia Saudita és l’únic país del  món on a les dones se’ls denegava el  dret a conduir, però la setmana passada, un decret reial aixecava aquesta restricció després de molts anys de lluita i reivindicacions de les saudites.

La dona ha estat vinculada a la conducció des del naixement de l’automòbil a finals del segle XIX, però el seu accés generalitzat a la mobilitat ha estat progressiu.

Foto dona conduint

Un viatge en tricicle de 106 quilòmetres que faria història  

Bertha Benz, esposa de Carl Benz (cofundador de Mercedes Benz i inventor del primer vehicle motoritzat, el Patent Motorwagen), es considera la primera dona conductora, en fer un recorregut en un tricicle amb motor. El 1888 va pujar a l’artefacte inventat pel seu marit amb els seus dos fills, va emprendre un viatge de 106 quilomètres entre les ciutats alemanyes de Mannheim i Pforzheim –va deixar una nota on deia “Anem a Pforzheim a veure l’àvia”– i va poder demostrar que l’innovador vehicle era apte per realitzar trajectes de llarga distància. Per fer el periple, no exempt d’algunes incidències, va trigar tretze hores. Cal tenir en compte que el tricicle només podia agafar com a velocitat màxima els 16 km/h.

Al volant sota la tutela masculina

A l’Estat espanyol no va ser fins al 1925 que una dona va obtenir el permís de conduir. La pionera va ser la lleonesa Catalina García, en uns anys en què la dona era considerada encara com una menor d’edat i necessitava una autorització del pare o del marit per disposar de carnet de conduir.  A més, i segons recollia un Reial decret de 23 de juliol de 1918, també s’exigia un certificat de bona conducta expedit per l’alcaldia i un certificat mèdic que acredités que es tenien condicions auditives i de visió òptimes, a banda de saber escriure i llegir per poder interpretar els senyals de trànsit, conèixer el reglament i saber conduir.

El 41%, dones

Un cop assolida l’equiparació de drets amb el sexe masculí després de moltes dècades de desigualtat, la dona participa en la mobilitat de manera activa i protagonista. Amb el pas dels anys, la proporció d’homes i dones que condueixen s’ha anat equilibrant. Actualment, i segons el cens de conductors, la distribució per sexe a Catalunya és d’un 58% d’homes i un 41% de dones. Si ens fixem en la sinistralitat, l’any passat de les víctimes mortals (a 24 hores) per sinistre viari a Catalunya 107 eren homes i 47 dones.

Siempre protegidos

¿Todos los sistemas de retención infantil (SRI) son iguales? ¿Dónde puedo o tengo que situar la sillita? ¿Cómo tengo que colocarla? ¿Qué es el ISOFIX? Estas son algunas de las dudas que pueden tener los padres novatos –y otros que no lo son tanto–respecto a los SRI. Lo que está claro es que, de la misma manera que los adultos tenemos que llevar siempre abrochado el cinturón de seguridad en el coche, los niños tienen que viajar con el dispositivo de seguridad correspondiente en cualquier trayecto.

El uso de estos sistemas, siempre homologados y situados en los asientos posteriores del vehículo, es obligatorio hasta que llegan a una altura igual o inferior a 135 cm, si bien es recomendable que hasta los 150 cm los sigan utilizando. Pero un sistema de retención infantil solo cumple eficazmente su función –proteger al niño en caso de accidente– si es el adecuado a la altura o peso de cada niño o niña, está correctamente colocado y el menor viaja en la posición correcta.

Si tienes dudas sobre cuál utilizar, puedes consultar en qué consiste cada grupo de SRI y el tipo de sillita o elevador que se tiene que llevar y de qué manera en el siguiente enlace. Ten en cuenta que el uso adecuado del SRI reduce hasta un 75% las lesiones de un niño en caso de accidente. Y recuerda, sé el primero en dar ejemplo: utiliza siempre el cinturón de seguridad y sé un modelo para tu hijo o hija enseñándole seguridad vial desde el principio.

sri_cadiretes_es

Sempre protegits

Tots els sistemes de retenció infantil (SRI) són iguals? On puc o he de situar la cadireta? Com l’he de col·locar? Què és l’ISOFIX? Aquests són alguns dels dubtes que poden tenir els pares novells –i d’altres que no ho són tant– pel que fa als SRI. El que està clar és que, de la mateixa manera que els adults hem de portar sempre cordat el cinturó de seguretat al cotxe, els infants han de viatjar amb el dispositiu de seguretat corresponent en qualsevol trajecte.

L’ús d’aquests sistemes, sempre homologats i situats als seients posteriors del vehicle, és obligatori fins que arriben a una alçada igual o inferior a 135 cm, si bé és recomanable que fins als 150 cm en continuïn emprant. Però un sistema de retenció infantil només compleix eficaçment la seva funció –protegir l’infant en cas d’accident– si és l’adequat a l’alçada o pes de cada nen o nena, està correctament col·locat i l’infant viatja en la posició correcta.

Si tens dubtes sobre quin emprar, pots consultar en què consisteix cada grup d’SRI i el tipus de cadireta o elevador que s’ha de portar i de quina manera en el següent enllaç. Tingues en compte que l’ús adequat de l’SRI redueix fins un 75% les lesions d’un nen en cas d’accident. I recorda, sigues el primer a donar exemple: fes servir sempre el cinturó de seguretat i sigues un model per al teu fill o filla ensenyant-li seguretat viària des del principi.

sri_cadiretes

Aire pur, mobilitat sostenible

Inhalar, exhalar. Inhalar i exhalar aire pur. Inhalar i exhalar aire contaminat. Aquesta és la qüestió. Viure en una gran ciutat té grans avantatges, com tenir a l’abast tot allò necessari en un cop de cotxe o moto, en bicicleta, en transport públic… Però aquesta gran capacitat per desplaçar-nos que ens proporcionen les grans ciutats té un gran desavantatge: la contaminació ambiental per l’ús de vehicles motoritzats.

L’OMS calcula que al món sumen 1,3 milions les persones que moren a l’any per culpa de la contaminació urbana. És a les urbs on augmenta el risc de patir malalties respiratòries agudes, com la pneumònia, i cròniques, com el càncer de pulmó i malalties cardiovasculars.

Equilibrar l’ús d’aquests vehicles per evitar la contaminació ambiental implica un desús del transport privat motoritzat en pro del transport col·lectiu i d’altres transports més sostenibles, un dels objectius primordials de la Generalitat de Catalunya. Per conscienciar, fomentar i educar en una mobilitat més sostenible i saludable, del 16 al 22 de setembre s’ha organitzat la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura sota el lema ‘Mobilitza’t per un aire més net!’ on diversos municipis catalans han ofert més de 600 activitats per a totes les edats.

Imatge Setmana Mobilitat

El Servei Català de Trànsit s’ha sumat a aquesta setmana amb l’organització, en diversos punts del territori, de parcs infantils de seguretat viària en bicicletes amb la finalitat de promoure activitats responsables, cíviques i saludables en la mobilitat entre els més joves.

En el mapa interactiu d’aquesta pàgina de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura (http://territori.gencat.cat/ca/03_infraestructures_i_mobilitat/setmana-de-la-mobilitat-sostenible-i-segura/agenda-dactivitats/) trobareu des de caminades fins a pedalades, jocs i dinàmiques sobre qualitat ambiental. La bicicleta hi ha tingut un protagonisme especial, ja que més de 300 activitats han estat relacionades amb el món de les dues rodes.

Culmina la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura el Dia sense Cotxes (22 de setembre), la iniciativa per promoure el transport públic i els vehicles no motoritzats. Fins a un total de 65 municipis d’arreu de Catalunya s’han sumat a la proposta, entre els quals hi ha ciutats com Barcelona, Girona, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Manresa i Mataró.

D’altra banda, el Servei Català de Trànsit també s’ha sumat al Dia Europeu Sense Víctimes Mortals a les Carreteres. que es va celebrar ahir 21 de setembre.

http://territori.gencat.cat/ca/03_infraestructures_i_mobilitat/setmana-de-la-mobilitat-sostenible-i-segura/inici/

Aire puro, movilidad sostenible

Inhalar, exhalar. Inhalar y exhalar aire puro. Inhalar y exhalar aire contaminado. Esa es la cuestión. Vivir en una gran ciudad tiene grandes ventajas, como tener al alcance todo lo necesario en un momento en coche o moto, en bicicleta, en transporte público… Pero esta gran capacidad para desplazarnos que nos proporcionan las grandes ciudades tiene una gran desventaja: la contaminación ambiental por el uso de vehículos motorizados.

La OMS calcula que en el mundo suman 1,3 millones las personas que mueren al año por culpa de la contaminación urbana. Es en las urbes donde aumenta el riesgo de sufrir enfermedades respiratorias agudas, como la neumonía, y crónicas, como el cáncer de pulmón y enfermedades cardiovasculares.

Equilibrar el uso de estos vehículos para evitar la contaminación ambiental implica un desuso del transporte privado motorizado en pro del transporte colectivo y otros transportes más sostenibles, uno de los objetivos primordiales de la Generalidad de Cataluña. Para concienciar, fomentar y educar en una movilidad más sostenible y saludable, del 16 al 22 de septiembre se ha organizado la Semana de la Movilidad Sostenible y Segura bajo el lema ‘¡Movilízate por un aire más limpio!’, donde varios municipios catalanes han ofrecido más de 600 actividades para todas las edades.

Imatge Setmana Mobilitat

El Servicio Catalán de Tráfico se ha sumado  esta semana con la organización, en varios puntos del territorio, de parques infantiles de seguridad vial en bicicletas con el fin de promover actividades responsables, cívicas y saludables en la movilidad entre los más jóvenes.

En el mapa interactivo de esta página de la Semana de la Movilidad Sostenible y Segura (http://territori.gencat.cat/ca/03_infraestructures_i_mobilitat/setmana-de-la-mobilitat-sostenible-i-segura/agenda-dactivitats/) se puede encontrar desde caminatas hasta pedaladas, juegos y dinámicas sobre calidad ambiental. La bicicleta ha tenido un protagonismo especial, ya que más de 300 actividades han estado relacionadas con el mundo de las dos ruedas.

Culmina la Semana de la Movilidad Sostenible y Segura el Día sin Coches (22 de septiembre), la iniciativa para promover el transporte público y los vehículos no motorizados. Hasta un total de 65 municipios de toda Cataluña se suman a la propuesta, entre los que hay ciudades como Barcelona, ​​Girona, L’Hospitalet de Llobregat, Badalona, ​​Manresa y Mataró.

Por otra parte, el Servicio Catalán de Tráfico también se ha sumado  al Día Europeo sin Víctimas Mortales en las Carreteras, que se celebró ayer 21 de septiembre.

http://territori.gencat.cat/ca/03_infraestructures_i_mobilitat/setmana-de-la-mobilitat-sostenible-i-segura/inici/

Hagámoslo posible: ¡ninguna víctima mortal en las carreteras!

Entre el 1 de enero y el 31 de agosto, han muerto 103 personas en la red vial catalana y 556 más han resultado heridas graves. Teniendo en cuenta que 0 es la única cifra aceptable, eso significa que entre todos tenemos que seguir trabajando para alcanzar una movilidad más segura. Tomar conciencia de cuáles son los riesgos y minimizarlos puede ayudarnos no solo a preservar nuestra vida, sino también la de los demás. Por eso, por segundo año consecutivo, el Servicio Catalán de Tráfico se suma al Día Europeo sin Víctimas Mortales en las Carreteras y, este 21 de septiembre, difundirá mensajes de concienciación a través de las redes sociales y de los paneles de mensajería variable. El objetivo está claro: ¡ninguna víctima mortal en las carreteras! ¡Hagamos posible entre todos que éste sea un día entre muchos sin ninguna víctima!

_DSC3492

Este día, denominado proyecto Edward, acrónimo del European Day Whithout a Road Death, lo impulsa la Organización Europea de Policías de Tráfico (TISPOL) y nació para hacer reflexionar a todos los usuarios sobre su actitud y comportamiento en la carretera, sobre todo en aspectos como el exceso de velocidad, los sistemas de seguridad pasiva, el uso del móvil o el consumo de alcohol u otras drogas, entre otros. Si somos capaces de entender y reconocer en qué fallamos, tendremos más herramientas para corregirlo y desplazarnos de una manera más responsable y respetuosa con los demás. El Día Europeo sin Víctimas Mortales en las Carreteras se celebra en el marco de la Semana de la Movilidad Sostenible y Segura.

Evolución de las víctimas mortales en los principales países de la Unión Europea

En general, durante los primeros años de esta década, los países de la Unión Europea han tenido buenos resultados en la consecución del objetivo de reducir a la mitad las víctimas mortales en carretera del 2010 de cara al 2020. No obstante, cada vez es más difícil conseguir decrementos significativos y todavía se tiene que lamentar la pérdida de demasiadas vidas en la vía pública. Por lo tanto, acciones de concienciación como estas son indispensables para inculcar una cultura de la movilidad segura e ir interiorizando buenos hábitos en la carretera. Cuando cojas el coche, piensa si la velocidad a la que circulas es la adecuada; antes de arrancar, abróchate el cinturón de seguridad; si alguien te llama mientras conduces, no cojas el móvil; y si has consumido alcohol u otras drogas no cojas tu vehículo y que alguien lo haga por ti. Aunque parece evidente, a menudo nos pasa desapercibido. Pensar en ello te costará unos segundos o unos minutos, pero no hacerlo te puede costar la vida.

Fem-ho possible: cap víctima mortal a les carreteres!

Entre l’1 de gener i el 31 d’agost, han mort 103 persones a la xarxa viària catalana i 556 més han resultat ferides greus. Tenint en compte que 0 és l’única xifra acceptable, això significa que entre tots hem de continuar treballant per assolir una mobilitat més segura. Prendre consciència de quins són els riscos i minimitzar-los pot ajudar-nos no només a preservar la nostra vida, sinó també la dels altres. Per això, per segon any consecutiu, el Servei Català de Trànsit se suma al Dia Europeu Sense Víctimes Mortals a les Carreteres amb missatges de conscienciació a través de les xarxes socials i dels panells de missatgeria variable. L’objectiu és clar: cap víctima mortal a les carreteres. Fem possible entre tots que aquest sigui un dia entre molts més sense cap víctima!

_DSC3492

Aquest dia, anomenat projecte Edward, acrònim de l’European Day Whithout a Road Death, l’impulsa l’Organització Europea de Policies de Trànsit (TISPOL) i va néixer per fer reflexionar a tots els usuaris sobre la seva actitud i comportament a la carretera, sobretot en aspectes com l’excés de velocitat, els sistemes de seguretat passiva, l’ús del mòbil o el consum d’alcohol o altres drogues, entre d’altres. Si som capaços d’entendre i reconèixer en què fallem, tindrem més eines per corregir-ho i desplaçar-nos d’una manera més responsable i respectuosa amb els altres i més segura per a tothom. El Dia Europeu Sense Víctimes Mortals a les Carreteres se celebra en el marc de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura.

Evolució de les víctimes mortals als principals països de la Unió Europea

grafic UE
Font: Anuari estadístic d’accidents de trànsit a Catalunya 2016

En general, durant els primers anys d’aquesta dècada, els països de la Unió Europea han tingut bons resultats en l’assoliment de l’objectiu de reduir a la meitat les víctimes mortals en carretera del 2010 de cara al 2020. No obstant això, cada cop és més difícil aconseguir decrements significatius i encara s’ha de lamentar la pèrdua de massa vides a la via pública. Per tant, accions de conscienciació com aquestes són indispensables per inculcar una cultura de la mobilitat segura i anar interioritzant bons hàbits en la conducció. Quan agafis el cotxe, pensa si la velocitat a la qual circules és l’adequada; abans d’engegar, corda’t el cinturó de seguretat; si algú et truca mentre condueixes, no miris ni agafis el mòbil; i si has consumit alcohol o altres drogues no agafis el teu vehicle i que algú altre ho faci per tu. Malgrat que sembla evident, sovint ens passa desapercebut. Pensar-hi et costarà uns segons o uns minuts, però no fer-ho et pot prendre la vida.

Los cinco errores más habituales de los motoristas

Formació30_Manresa (4)

Los motoristas, junto con los ciclistas, son los conductores más vulnerables en la carretera. El hecho de no tener una protección como sí que la tienen los conductores del resto de vehículos, los convierte en uno de los colectivos más expuestos cuando se produce un accidente de tráfico.

No obstante, hay que tener presente que un equipamiento de protección correcto junto con una conducción responsable pueden minimizar tanto el riesgo de sufrir un accidente como los efectos en caso de sufrirlo. Por eso es importante conocer cuáles son los errores más frecuentes que cometen los motoristas con el objetivo de poder evitarlos y garantizar una conducción segura.

Según los datos recogidos a partir del programa de Formación 3.0, que realiza el Servicio Catalán de Tráfico, estos son los errores más comunes cometidos por los motoristas:

1. Velocidad poco adecuada al entorno. El exceso de confianza es una de las principales causas que hace que los conductores no respeten las señales de velocidad y que no se adapten a las circunstancias meteorológicas, de la vía o del tráfico.

2. Trazado incorrecto de las curvas. Se ha detectado que los motoristas acostumbran a entrar demasiado pronto en las curvas, lo que compromete la estabilidad del vehículo.

3. Desconocimiento de la técnica de frenado. Saber frenar la moto correctamente es imprescindible. No todas las motos reaccionan igual ni siempre se frena de la misma manera.

4. Mal aprovechamiento del espacio. La invasión del carril contrario o de la cuneta en las curvas hace que se aumente la velocidad y sea más difícil rectificar.

5. Falta de mantenimiento. Mantener la moto en buen estado es vital. Revisar el buen funcionamiento de algunos elementos es básico para garantizar la seguridad.

Antes de conducir una moto, evita estos errores. Una conducción responsable te puede salvar la vida.