Autor: Infotrànsit

Game Over, el programa de prevención de accidentes que acerca a los jóvenes a una movilidad más segura

InfotrànsitDeixa un comentari

El SCT y el Institut Guttmann forman a nuevos monitores para realizar las charlas-coloquio de sensibilización en los centros educativos de secundaria

El Servicio Catalán de Tráfico (SCT) y la Fundació Institut Guttmann forman a los monitores del programa de prevención de accidentes Game Over. Son personas que sufren lesiones medulares o daños cerebrales adquiridos y que realizan charlas-coloquio de sensibilización en centros educativos de secundaria. El objetivo es concienciar a los jóvenes para que adopten una actitud prudente y responsable en sus desplazamientos. Sobre todo, teniendo en cuenta que el 98% de los siniestros viales se deben al factor humano y, por tanto, son evitables.

Los monitores reciben una formación didáctica en técnicas de comunicación y prevención. Sin aleccionar ni culpabilizar a nadie, aprenden a tener empatía con los estudiantes y les implican así en la práctica de una movilidad más segura. De esta forma, se contribuye a reducir la siniestralidad vial. Además, se favorece una mirada más social e integradora de la diversidad funcional.

El programa surge de la necesidad de evitar consecuencias graves de los accidentes de tráfico, entre las que se encuentran los traumatismos craneoencefálicos y las lesiones medulares en la población joven. Desde Comunicación/RSC y Programas Sociales del Institut Guttmann, Carol Mendoza explica que el programa “se dirige a estudiantes de entre 15 y 18 años, porque es cuando creemos que debe llevarse a cabo esta acción más de prevención” –añade . “Los objetivos básicamente son sensibilizar sobre los peligros de determinadas conductas imprudentes, promover actitudes de precaución y responsabilidad social y prevención de accidentes en jóvenes, y acercar la discapacidad a través de un testimonio real” –concluye.

Albert Jarne, del Servicio Territorial de Tráfico de Barcelona del Servicio Catalán de Tráfico, destaca que, a través del Game Over, los nuevos monitores se convierten en educadores para la movilidad segura. Así, complementan la labor de todos los agentes implicados en la seguridad vial. En este sentido, recuerda que “está muy bien que como usuario de la red vial cumplas la normativa de tráfico. Sin embargo, tienes que añadir un plus: buscar siempre que tu desplazamiento sea seguro y así evitar accidentes”.

Testigos que fomentan y logran un cambio de actitudes

A Alba Pinzolas la atropellaron cuando andaba por la calle y aún tiene varias secuelas a raíz del siniestro. Durante las futuras charlas-coloquio de sensibilización a los jóvenes, tiene muy claro cuál será su papel como testigo de un accidente de tráfico: “Es fundamental que entiendan que al final, cuando cogen un coche, es como si llevaran una arma cargada y que, si no lo hacen con la máxima precaución posible e intentando evitar cualquier situación que altere su concentración y su capacidad de controlar, esa máquina puede comportar secuelas muy graves para sí mismos y para otras personas”. “Si este programa sirve para que cambien conductas y se eviten los tipos de accidentes que nos han llevado a nosotros a vivir la vida que estamos viviendo, ya es muy necesario.”

Andreu Sánchez, accidentado en moto, agradece cómo le han acompañado el Institut Guttmann y el Servicio Catalán de Tráfico desde el primer momento. Y sobre todo recuerda cuando se interesó por formar parte del programa Game Over. Lo han “cuidado” y “asesorado” –destaca– y, ahora, como monitor, quiere conseguir que los jóvenes se pongan en su piel. “Si lo consigues, récord absoluto –recalca Andrés–, porque entienden que hay una consecuencia muy grave que no solo les afectará a ellos, sino también a sus amigos y a su familia, y así es como ponen el freno de verdad.”

Álex Sánchez, que sufrió un accidente de tráfico de coche, sabe qué consecuencias irreversibles le supuso no tomar todas las precauciones oportunas en la carretera. Conociendo los datos estadísticos de accidentes de tráfico durante la formación, toma conciencia de que la suya es una tragedia familiar que se suma a otras muchas. “Hoy mismo han salido las estadísticas de accidentes mortales, de víctimas graves, han salido los años y uno de esos números soy yo y eso ya te da para pensar.”

Actualmente, hay más de una veintena de testigos en activo que realizan estas charlas en los centros educativos de secundaria. Desde su creación en 1991, el programa Game Over ha llegado ya a cerca de 750.000 jóvenes de escuelas e institutos de toda Cataluña, con un impacto notable.

Los resultados de las encuestas realizadas a los tres meses de las charlas revelan que más del 80% de los jóvenes consideran que los testigos han influido favorablemente en la prevención de conductas de riesgo relacionadas con la conducción de vehículos. Además, cerca del 40% manifiestan cambios en las actitudes o en su conducta con relación al tráfico, ya sea como conductores de vehículos, acompañantes o peatones.

Anualmente se organiza una reunión de monitores de Game Over y también participan en una jornada de intercambio de experiencias y conocimientos con otros monitores en seguridad vial de las policías locales y de los Mossos d’Esquadra. Esto comporta un aprendizaje y enriquecimiento personal que después también revierte en una mejor concienciación de los más jóvenes.

Game Over, el programa de prevenció d’accidents que apropa els joves a una mobilitat més segura

InfotrànsitDeixa un comentari

L’SCT i l’Institut Guttmann formen nous monitors per fer les xerrades col·loqui de sensibilització als centres educatius de secundària

El Servei Català de Trànsit (SCT) i la Fundació Institut Guttmann formen els monitors del programa de prevenció d’accidents Game Over. Són persones que pateixen lesions medul·lars o danys cerebrals adquirits i que fan xerrades col·loqui de sensibilització a centres educatius de secundària. L’objectiu és conscienciar els joves perquè adoptin una actitud prudent i responsable en els seus desplaçaments. Sobretot, tenint en compte que el 98% dels sinistres viaris es deuen al factor humà i, per tant, són evitables.

Els monitors reben una formació didàctica en tècniques de comunicació i prevenció. Sense alliçonar ni culpabilitzar a ningú, aprenen a tenir empatia amb els estudiants i els impliquen així en la pràctica d’una mobilitat més segura. D’aquesta manera, es contribueix a reduir la sinistralitat viària. A més, s’afavoreix una mirada més social i integradora de la diversitat funcional.

El programa sorgeix de la necessitat d’evitar conseqüències greus dels accidents de trànsit, entre les quals hi ha els traumatismes cranioencefàlics i les lesions medul·lars en la població jove. Des de Comunicació/RSC i Programes Socials de l’Institut Guttmann, Carol Mendoza explica que el programa “s’adreça a estudiants d’entre 15 i 18 anys, perquè és quan creiem que s’ha de fer aquesta acció més de prevenció” –afegeix. “Els objectius bàsicament són sensibilitzar sobre els perills de determinades conductes imprudents, promoure actituds de precaució i responsabilitat social i prevenció d’accidents en joves, i apropar la discapacitat a través d’un testimoni real” –conclou.

Albert Jarne, del Servei Territorial de Trànsit de Barcelona del Servei Català de Trànsit, destaca que, a través del Game Over, els nous monitors esdevenen educadors per a la mobilitat segura. Així, complementen la tasca de tots els agents implicats en la seguretat viària. En aquest sentit, recorda que “està molt bé que com a usuari de la xarxa viària compleixis la normativa de trànsit. Amb tot, hi has d’afegir un plus: buscar sempre que el teu desplaçament sigui segur i així evitar accidents”.

Testimonis que fomenten i assoleixen un canvi d’actituds

A l’Alba Pinzolas la van atropellar mentre caminava pel carrer i encara té diverses seqüeles arran del sinistre.  Durant les futures xerrades col·loqui de sensibilització als joves, té molt clar quin serà el seu paper com a testimoni d’un accident de trànsit: “És fonamental que entenguin que al final, quan agafen un cotxe, és com si portessin una arma carregada i que, si no ho fan amb la màxima precaució possible i intentant evitar qualsevol situació que alteri la seva concentració i la seva capacitat de controlar, aquesta màquina pot comportar seqüeles molt greus a ells mateixos i a altres persones”. “Si aquest programa ha de servir perquè canviïn conductes i s’evitin els tipus d’accidents que ens han portat a nosaltres a viure la vida que estem vivint, ja és molt necessari.”

L’Andreu Sánchez, accidentat amb moto, agraeix com l’han acompanyat l’Institut Guttmann i el Servei Català de Trànsit des del primer moment. I sobretot recorda quan es va interessar per formar part del programa Game Over. L’han “cuidat” i “assessorat” –destaca– i, ara, com a monitor, vol aconseguir que els joves es posin a la seva pell.  “Si ho aconsegueixes, rècord absolut–recalca l’Andreu–, perquè entenen que hi ha una conseqüència molt greu que no només els afectarà a ells, sinó també als seus amics i a la seva família, i així és com posen el fre de veritat.”

L’Álex Sánchez, que va patir un accident de trànsit de cotxe, sap quines conseqüències irreversibles li va comportar no prendre totes les precaucions oportunes a la carretera. Coneixent les dades estadístiques d’accidents de trànsit durant la formació, pren consciència que la seva és una tragèdia familiar que se suma a moltes d’altres. “Avui mateix han sortit les estadístiques d’accidents mortals, de víctimes greus, han sortit els anys i un d’aquests números soc jo, i això ja et fa pensar.”

Actualment, hi ha més d’una vintena de testimonis en actiu que fan aquestes xerrades als centres educatius de secundària. Des de la seva creació el 1991, el programa Game Over ja ha arribat a prop de 750.000 joves d’escoles i instituts d’arreu de Catalunya, amb un impacte notable.

Els resultats de les enquestes realitzades al cap de tres mesos de les xerrades revelen que més del 80% dels joves consideren que els testimonis han influït de forma favorable en la prevenció de conductes de risc relacionades amb la conducció de vehicles. A més, prop del 40% manifesten canvis en les actituds o en la seva conducta amb relació al trànsit, ja sigui com a conductors de vehicles, acompanyants o vianants.

Anualment s’organitza una reunió de monitors de Game Over  i també participen en una jornada d’intercanvi d’experiències i coneixements amb altres monitors en seguretat viària de les policies locals i dels Mossos d’Esquadra. Això comporta un aprenentatge i enriquiment personal que després també reverteix en una millor conscienciació dels més joves. 

Vamos a la escuela de una forma saludable, sostenible y segura

InfotrànsitDeixa un comentari

El SCT, en colaboración con otros departamentos, consistorios y colectivos afectados, impulsa un dosier técnico de diseño de entornos e itinerarios escolares

En los últimos años se han desarrollado varios proyectos en todo el mundo enfocados a crear entornos e itinerarios escolares seguros que promuevan la movilidad sostenible (a pie o en bicicleta) y autónoma (sin acompañamiento de un adulto) de los niños en sus desplazamientos a la escuela. En el caso concreto de Cataluña, residen en ella 1.165.865 niños de entre 0 y 14 años y hay un total de 5.492 centros educativos de educación especial, infantil, primaria y secundaria, donde trabajan 117.398 docentes. Por tanto, estamos hablando de proyectos sobre un tipo de actividad –la escolar– que genera un número importante de desplazamientos diarios obligados y que tiene mucho que ver con la evolución de los patrones de movilidad.

El Servicio Catalán de Tráfico (SCT), en colaboración con la Dirección General de Infraestructuras de Movilidad (Departamento de la Vicepresidencia y de Políticas Digitales y Territorio), el Gabinete Técnico y la Subdirección General de Construcciones, Mantenimiento y Equipamientos de Centros Públicos (Departamento de Educación), el Ayuntamiento de Barcelona, ​​el Ayuntamiento de Girona y Revolta Escolar (acción conjunta de las AFAs y AMPAs de toda Cataluña con la ayuda de entidades vecinales y ecologistas), ha redactado un dosier técnico con el objetivo de promover la movilidad activa, segura y sostenible en las escuelas y potenciar su protección como zonas sensibles. Además, también ha contado con el apoyo de Eixample Respira y de experiencias de bicibus.

El documento se titula Disseny d’entorns i itineraris escolars: anant a l’escola d’una manera saludable, sostenible i segura y se pretende que se vea no solo como una guía que recoge la explicación de una decena de buenas prácticas o proyectos, sino también como la inspiración y el impulso de otros. Emana de dos documentos primordiales a nivel catalán: el Plan de acción de movilidad escolar de Cataluña (PAMEC) 2020-2021 y el Pacto Nacional para la Movilidad Segura y Sostenible 2021-2030. Además, se ha estructurado teniendo en cuenta la información recogida en las entrevistas realizadas a todas las voces que forman parte de la comunidad educativa.

Corresponsabilidad, planificación y buenas prácticas

El dosier insiste en que para favorecer la remodelación de los entornos escolares no se puede trabajar separadamente. Es necesaria la corresponsabilidad e implicación desde diferentes ámbitos y esferas de actuación. En concreto, la administración pública, la comunidad educativa, agentes del barrio como asociaciones vecinales, comerciantes y otras entidades, y otros como los servicios de mantenimiento y la policía local.

En cuanto al diseño de entornos e itinerarios escolares, establece una pauta de actuación. Ante todo, hay una fase inicial en la que es necesaria una iniciativa y un arranque del proyecto. Después se tiene que realizar un diagnóstico de la situación de partida. A continuación, se desarrolla el plan de acción y también es necesario hacer su seguimiento y evaluación. Además, conviene que exista participación, comunicación y divulgación del proyecto.

En relación con las actuaciones específicas que se pueden realizar, destacan las siguientes: la gestión de la movilidad (iniciativas para promover la movilidad autónoma de los niños en bici, bus, etc.; la mejora de la red de transporte público cercana a la escuela, acciones sobre el tráfico motorizado y la regulación del aparcamiento); el diseño urbano (red pedaleable, itinerarios peatonales, zonas de estancia, mobiliario urbano, pacificación del tráfico y mejoras en la señalización y la accesibilidad); la formación y educación (actividades en las aulas para promover la movilidad sostenible), y la sensibilización de todas las partes implicadas y la difusión (campañas de difusión).

Todo ello va encaminado a reducir el tráfico motorizado en los entornos escolares, reduciendo así la contaminación, el ruido y el posible riesgo viario que se puede derivar, y, teniendo en cuenta esto, recuperar así la función social y de juego del espacio público.

Por último, el dosier recoge una decena de buenas prácticas en cuanto a diseño de entornos e itinerarios escolares. En concreto:

  • Zonas libres de vehículos y tatuajes urbanos (eegión de Emilia, Italia)
  • Etiqueta de seguridad en la calle (Utrech, Países Bajos)
  • Acreditación STARS (Europa)
  • Madrid a pie, camino seguro al cole (Madrid, España)
  • Protegemos las escuelas (Barcelona, ​​Cataluña)
  • Entornos escolares seguros y saludables (Granollers, Cataluña)
  • Red de coordinadores de movilidad (Girona, Cataluña)
  • Viajo contigo (Cataluña)
  • Bicibus y pedibus (varios municipios, Cataluña)
  • KanGo (Barcelona, ​​Cataluña)

Se puede obtener información en el documento, el cual, como puede verse, se nutre de distintas experiencias, que sirven como fuente de inspiración o referencia y, a la vez, conforman ejemplos aplicados y, por tanto, lecciones aprendidas.

Anem a l’escola d’una manera saludable, sostenible i segura

InfotrànsitDeixa un comentari

L’SCT, en col·laboració amb altres departaments, consistoris i col·lectius afectats, impulsa un dossier tècnic de disseny d’entorns i itineraris escolars. 

Els darrers anys s’han desenvolupat diversos projectes arreu del món enfocats a crear entorns i itineraris escolars segurs que promoguin la mobilitat sostenible (a peu o en bicicleta) i autònoma (sense acompanyament d’un adult) dels infants en els seus desplaçaments a l’escola. En el cas concret de Catalunya, hi resideixen 1.165.865 infants d’entre 0 i 14 anys i hi ha un total de 5.492 centres educatius d’educació especial, infantil, primària i secundària, on treballen 117.398 docents. Per tant, parlem de projectes sobre un tipus d’activitat –l’escolar– que genera un nombre important de desplaçaments diaris obligats i que té molt a veure amb l’evolució dels patrons de mobilitat.

El Servei Català de Trànsit (SCT), en col·laboració amb la Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat (Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori), el Gabinet Tècnic i la Subdirecció General de Construccions, Manteniment i Equipaments de Centres Públics (Departament d’Educació), l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament de Girona i Revolta Escolar (acció conjunta de les AFAs i AMPAs de tot Catalunya amb l’ajut d’entitats veïnals i ecologistes), ha redactat un dossier tècnic amb l’objectiu de promoure la mobilitat activa, segura i sostenible a les escoles i de potenciar-ne la protecció com a zones sensibles. A més, també ha comptat amb el suport d’Eixample Respira i d’experiències de bicibus.

El document es titula Disseny d’entorns i itineraris escolars: anant a l’escola d’una manera saludable, sostenible i segura i es pretén que es vegi no només com una guia que recull l’explicació d’una desena de bones pràctiques o projectes, sinó també com la inspiració i l’impuls d’altres. Emana de dos documents cabdals de l’àmbit català: el Pla d’acció de mobilitat escolar de Catalunya (PAMEC) 2020-2021 i el Pacte Nacional per a la Mobilitat Segura i Sostenible 2021–2030. A més, s’ha estructurat tenint en compte la informació recollida a les entrevistes fetes a totes les veus que formen part de la comunitat educativa.

Corresponsabilitat, planificació i bones pràctiques

El dossier insisteix en la idea que per afavorir la remodelació dels entorns escolars no es pot treballar de manera separada. Cal corresponsabilitat i implicació des de diferents àmbits i esferes d’actuació. En concret, l’administració pública, la comunitat educativa, agents del barri com associacions veïnals, comerciants i altres entitats, i altres com els serveis de manteniment i la policia local.  

Quant al disseny d’entorns i itineraris escolars, estableix una pauta d’actuació. Primer de tot, hi ha una fase inicial en què cal una iniciativa i una arrencada del projecte. Després cal fer una diagnosi de la situació de partida. Tot seguit, cal desenvolupar el pla d’acció i també cal fer-ne el seguiment i l’avaluació.  A més, convé que hi hagi participació, comunicació i divulgació del projecte.

En relació amb les actuacions específiques que es poden fer, destaquen les següents: la gestió de la mobilitat (iniciatives per promoure la mobilitat autònoma dels infants en bici, bus, etc.; la millora de la xarxa de transport públic propera a l’escola, accions sobre el trànsit motoritzat i la regulació de l’aparcament); el disseny urbà (xarxa pedalable, itineraris per a vianants, zones d’estada, mobiliari urbà, pacificació del trànsit i millores en la senyalització i l’accessibilitat); la formació i educació (activitats a les aules per promoure la mobilitat sostenible), i la sensibilització de totes les parts implicades i la difusió (campanyes de difusió). 

Tot plegat va encaminat a reduir el trànsit motoritzat als entorns escolars, i reduir així la contaminació, el soroll i el possible risc viari que se’n pot derivar, i, tenint en compte això, recuperar la funció social i de joc de l’espai públic.

Finalment, el dossier recull una desena de bones pràctiques quant a disseny d’entorns i itineraris escolars. En concret:

  • Zones lliures de vehicles i tatuatges urbans (regió d’Emilia, Itàlia)
  • Etiqueta de seguretat al carrer (Utrech, Països Baixos)
  • Acreditació STARS (Europa)
  • Madrid a pie, camino seguro al cole (Madrid, Espanya)
  • Protegim les escoles (Barcelona, Catalunya)
  • Entorns escolars segurs i saludables (Granollers, Catalunya)
  • Xarxa de coordinadors de mobilitat (Girona, Catalunya)
  • Viatjo amb tu (Catalunya)
  • Bicibus i pedibus (diversos municipis, Catalunya)
  • KanGo (Barcelona, Catalunya)

Se’n pot obtenir informació al document, el qual, com es pot veure, es nodreix de diverses experiències, que serveixen com a font d’inspiració o referència i, alhora, conformen exemples aplicats i, per tant, lliçons apreses.

¿Sabes qué trámites electrónicos puedes hacer con el SCT?

InfotrànsitDeixa un comentari

Presentar alegaciones y recursos a una multa, identificar al conductor o conductora de una infracción de tráfico, solicitar la devolución de ingresos indebidos o consultar los propios expedientes son algunos de los trámites del procedimiento sancionador de tráfico que se pueden hacer por medios electrónicos.

Para realizar estos trámites es necesario disponer de un certificado digital, aunque algunos trámites también se pueden hacer con la contraseña específica asignada a ese expediente. La contraseña se indica en el impreso de notificación que envía el Servicio Catalán de Tráfico (SCT). En la web del SCT encontrarás manuales que explican paso a paso cómo realizar estos trámites.

Además, también puedes solicitar recibir las notificaciones del procedimiento sancionador de tráfico electrónicamente: Solicitud de suscripción a las notificaciones electrónicas (DEV)

Alegaciones y recursos

De acuerdo con la Ley de tráfico, una vez notificada una denuncia o acuerdo de incoación, la persona interesada dispone de un plazo de 20 días naturales, contados desde el siguiente al de la notificación, para presentar un escrito de alegaciones. Tiene que dirigir el escrito al Servicio Territorial de Tráfico que instruye el expediente sancionador, aportando o proponiendo las pruebas que considere pertinentes para su defensa.

Recuerda que, si se efectúa el pago con descuento, las alegaciones se considerarán como no presentadas.

También se puede presentar un recurso potestativo de reposición o un recurso extraordinario de revisión contra la resolución sancionadora.

Finalmente, se puede presentar un recurso de reposición contra la provisión de apremio ante la Agencia Tributaria de Cataluña.

Identificación de conductor/a

Es necesario hacer esta identificación cuando la Administración te ha enviado un requerimiento de conductor o conductora o cuando has recibido un acuerdo de incoación de oficio de un expediente sancionador, pero no eres la persona que conducía el vehículo en el momento de la infracción.

1. Si has recibido un requerimiento, la persona titular o arrendataria a largo plazo del vehículo, cuando la Administración se lo requiera, es responsable de facilitarle los datos de la persona que conducía el vehículo en el momento de la infracción. Tiene veinte días naturales para contestar, contados desde el siguiente al día que haya recibido la notificación de requerimiento. La persona que ha sido objeto de un requerimiento de conductor no puede abonar la sanción.

2. Si has recibido un acuerdo de incoación de oficio, tienes que identificar a la persona que conducía el vehículo en el plazo de veinte días naturales contados desde el siguiente al día que hayas recibido la notificación. Ten en cuenta que, si realizas el pago con descuento, el procedimiento finalizará y no se atenderá la identificación. La persona identificada dispondrá de un plazo para pagar con descuento a partir del momento en que se le notifique la denuncia.

Solicitud de devolución de ingresos indebidos

Cuando la persona denunciada ha pagado una denuncia o sanción y esta no es firme porque se han estimado las alegaciones o los recursos presentados o cuando se ha producido un pago en exceso, se puede solicitar la devolución del importe ingresado indebidamente.

Si el importe se ha abonado en periodo voluntario, es el Servicio Catalán de Tráfico quien tiene que hacer la devolución. En cambio, si el pago se ha realizado por la vía ejecutiva, su devolución corresponde a la Agencia Tributaria de Cataluña.

Se puede presentar una solicitud de devolución de ingresos en nombre propio o bien con representante.

Consulta de tus expedientes

Puedes consultar tus expedientes. Si dispones de un certificado digital, debes entrar en este trámite e identificarte. La identificación también se puede hacer con idCAT Móvil.

Una vez te has identificado, puedes visualizar los expedientes sancionadores que el Servicio Catalán de Tráfico tiene abiertos con tu número de documento y puedes consultar los datos y la fotografía captada por el radar en las sanciones de velocidad.

Pago de sanciones

Las sanciones por infracciones de tráfico se pueden pagar tanto si tienes un certificado digital como si no. En la web del SCT encontrarás un manual detallado que lo explica.

App de tráfico

A través de la App de tráfico puedes consultar un expediente sancionador, pagar una sanción, identificar al conductor o conductora que ha cometido una infracción y presentar alegaciones.

Esta aplicación también ofrece otros servicios como consultar el mapa del tráfico, las cámaras, las restricciones al transporte de mercancías y consejos de seguridad.

Saps quins tràmits electrònics pots fer amb l’SCT?

InfotrànsitDeixa un comentari

Presentar al·legacions i recursos a una multa, identificar el conductor o conductora d’una infracció de trànsit, sol·licitar la devolució d’ingressos indeguts o consultar els propis expedients són alguns dels tràmits del procediment sancionador de trànsit que es poden fer per mitjans electrònics.

Per fer aquests tràmits cal disposar d’un certificat digital, tot i que alguns tràmits també es poden fer amb la contrasenya específica assignada a aquell expedient. La contrasenya s’indica en l’imprès de notificació que envia el Servei Català de Trànsit (SCT). Al web de l’SCT hi trobaràs manuals que expliquen pas a pas com fer aquests tràmits.

A més, també pots demanar rebre les notificacions del procediment sancionador de trànsit electrònicament: Sol·licitud de subscripció a les notificacions electròniques (DEV)

Al·legacions i recursos

D’acord amb la Llei de trànsit, un cop notificada una denúncia o acord d’incoació, la persona interessada disposa d’un termini de 20 dies naturals, comptats des de l’endemà de la notificació, per presentar un escrit d’al·legacions. Ha de dirigir l’escrit al Servei Territorial de Trànsit que instrueix l’expedient sancionador i hi ha d’aportar o proposar les proves que consideri pertinents per a la seva defensa.

Recorda que si es fa el pagament amb descompte, les al·legacions es consideraran com a no presentades.

També es pot presentar un recurs potestatiu de reposició o un recurs extraordinari de revisió contra la resolució sancionadora.

Finalment, es pot presentar un recurs de reposició contra la provisió de constrenyiment davant l’Agència Tributària de Catalunya.

Identificació de conductor/a

És necessari fer aquesta identificació quan l’Administració t’ha enviat un requeriment de conductor o conductora o quan has rebut un acord d’incoació d’ofici d’un expedient sancionador però no ets la persona que conduïa el vehicle en el moment de la infracció.

  1. Si has rebut un requeriment, la persona titular o arrendatària a llarg termini del vehicle, quan l’Administració l’hi requereix, és responsable de facilitar-li les dades de la persona que conduïa el vehicle en el moment de la infracció. Té vint dies naturals per contestar, comptats des de l’endemà del dia que hagi rebut la notificació de requeriment. La persona que ha estat objecte d’un requeriment de conductor no pot abonar la sanció.
  2. Si has rebut un acord d’incoació d’ofici, has d’identificar la persona que conduïa el vehicle en el termini de vint dies naturals comptats des de l’endemà del dia que hagis rebut la notificació. Tingues en compte que si fas el pagament amb descompte, el procediment finalitzarà i no s’atendrà la identificació. La persona identificada disposarà d’un termini per pagar amb descompte a partir del moment que se li notifiqui la denúncia.

Sol·licitud de devolució d’ingressos indeguts

Quan la persona denunciada ha pagat una denúncia o sanció i aquesta no ha esdevingut ferma perquè s’han estimat les al·legacions o els recursos presentats o quan s’ha produït un pagament en excés, es pot sol·licitar la devolució de l’import ingressat indegudament.

Si l’import s’ha abonat en període voluntari, és el Servei Català de Trànsit qui ha de fer la devolució. En canvi, si el pagament s’ha fet per la via executiva, la devolució correspon a l’Agència Tributària de Catalunya.

Es pot presentar una sol·licitud de devolució d’ingressos en nom propi o bé amb representant. 

Consulta dels teus expedients

Pots consultar els teus expedients. Si disposes d’un certificat digital, has d’entrar a aquest tràmit i identificar-te. La identificació també es pot fer amb idCAT Mòbil. 

Un cop t’has identificat, pots visualitzar els expedients sancionadors que el Servei Català de Trànsit té oberts amb el teu número de document i en pots consultar les dades i la fotografia captada pel radar en les sancions de velocitat.

Pagament de sancions

Les sancions per infraccions de trànsit es poden pagar tant si tens un certificat digital com si no. Al web de l’SCT hi trobaràs un manual detallat que ho explica.

App de trànsit

A través de l’App de trànsit pots consultar un expedient sancionador, pagar una sanció, identificar el conductor o conductora que ha comès una infracció i presentar al·legacions.

Aquesta aplicació també ofereix altres serveis com consultar el mapa del trànsit, les càmeres, les restriccions al transport de mercaderies i consells de seguretat.

10 años acompañando a las víctimas

InfotrànsitDeixa un comentari

El Servicio de Información y Atención a las Víctimas de Tráfico (SIAVT) ha celebrado recientemente su décimo aniversario. Desde el 2012, mediante el 900 100 268, de nueve de la mañana a ocho de la noche y cada día del año, el SIAVT ha dado respuesta a las necesidades de los familiares y afectados por accidente de tráfico. Durante estos diez años de existencia, el servicio ha recibido 4.300 consultas, en las que ha ofrecido orientación e información sobre los trámites después del siniestro, la posibilidad de conocer los recursos existentes, recibir información sobre los derechos que les reconoce la legislación vigente y el apoyo psicológico ante un siniestro de tráfico.

Más proactividad

Además, en 2021 el Servicio de Información y Atención a las Víctimas de Tráfico amplió los servicios y empezó a hacer un seguimiento proactivo periódico a los familiares de las víctimas mortales de los accidentes de tráfico para apoyarlos durante el año posterior al accidente, en todos los trámites y recursos en los ámbitos jurídico, sanitario, psicológico y social. El objetivo prioritario es que las víctimas y los familiares no se sientan solos y desamparados. Hasta el año pasado, cuando se producía un accidente mortal, los Mossos d’Esquadra o las policías locales informaban a los familiares de la existencia del SIAVT –entregándoles un tríptico– y eran estos los que se tenían que poner en contacto. Teniendo en cuenta la situación de desconcierto y dolor, esto suponía una dificultad añadida que hacía que, a veces, no se llegara a utilizar el recurso. Ahora, una vez se ha llenado un formulario de cesión de datos que habilita a los psicólogos del SIAVT a llamarles, ya se establece un primer contacto y, a partir de aquí, si es necesario, se hace un seguimiento proactivo a lo largo de un año, durante el cual se les apoya y asesora sobre los diferentes trámites.

Servicio pionero

Un servicio como el que ofrece el SIAVT no se puede encontrar actualmente en ningún país o región de Europa. En palabras del presidente de la FEVR (Federación Europea de Víctimas en la Carretera), Filippo Randi, “el SIAVT es un modelo muy interesante que se puede replicar en otros países europeos. Las personas tienen el derecho a recuperar su calidad de vida después de un siniestro de tráfico y tienen que existir servicios especializados con profesionales de diferentes disciplinas que puedan responder a las necesidades de cada momento. Es primordial para el bienestar de las víctimas que conozcan los recursos existentes. La colaboración entre el SIAVT y las asociaciones de víctimas es esencial para poder ampliar el alcance de este servicio, siempre pensando en el beneficio de las víctimas”.

Jornada conmemorativa

Estas declaraciones del director del FEVR se dieron durante la Jornada de conmemoración de los 10 años del SIAVT que organizó el Servicio Catalán de Tráfico este mes de noviembre. Durante esta jornada, se celebraron varias mesas redondas con la participación de psicólogos, miembros de varios cuerpos policiales y fiscales, así como representantes de las asociaciones STOP Accidentes, Prevención de Accidentes de Tráfico y responsables del programa Game-Over del Instituto Guttmann. Una de las principales conclusiones que se pudieron extraer de los diversos debates e intervenciones fue la necesidad de dar a conocer a más gente la existencia del Servicio de Información y Atención a las Víctimas de Tráfico, un servicio todavía desconocido para la gran mayoría de la población y que puede llegar a ser de vital importancia para todos aquellos familiares y afectados por un accidente de tráfico.

10 anys fent costat a les víctimes

InfotrànsitDeixa un comentari

El Servei d’Informació i Atenció a les Víctimes de Trànsit (SIAVT) ha celebrat recentment el desè aniversari. Des del 2012, mitjançant el 900 100 268, de nou del matí a vuit del vespre i cada dia de l’any, el SIAVT ha donat resposta a les necessitats dels familiars i afectats per accident de trànsit. Durant aquests deu anys d’existència, el servei ha rebut 4.300 consultes, en les quals ha ofert orientació i informació sobre els tràmits després del sinistre, la possibilitat de conèixer els recursos existents, rebre informació sobre els drets que els reconeix la legislació vigent i el suport psicològic davant d’un sinistre de trànsit.

Més proactivitat

A més, al 2021 el Servei d’Informació i Atenció a les Víctimes de Trànsit va ampliar els serveis i va començar a fer un seguiment proactiu periòdic als familiars de les víctimes mortals dels accidents de trànsit per tal de donar-los suport durant l’any posterior a l’accident, en tots els tràmits i recursos en els àmbits jurídic, sanitari, psicològic i social. L’objectiu prioritari és que les víctimes i els familiars no se sentin sols i desemparats. Fins l’any passat, quan es produïa un accident mortal, els Mossos d’Esquadra o les policies locals informaven els familiars de l’existència del SIAVT –entregant-los un tríptic– i eren aquests els que s’hi havien de posar en contacte. Atesa la situació de desconcert i dolor, això suposava una dificultat afegida que feia que, a vegades, no s’arribés a utilitzar el recurs. Ara, un cop s’ha omplert un formulari de cessió de dades que habilita els psicòlegs del SIAVT a trucar-los, ja s’estableix un primer contacte i, a partir d’aquí, si cal, es fa un seguiment proactiu al llarg d’un any, durant el qual se’ls dona suport i assessorament sobre els diferents tràmits.

Servei pioner

Un servei com el que ofereix el SIAVT no es pot trobar actualment a cap país o regió d’Europa. En paraules del president de la FEVR (Federació Europea de Víctimes a la Carretera), Filippo Randi, “el SIAVT és un model molt interessant que es pot replicar en altres països europeus. Les persones tenen el dret a recuperar la seva qualitat de vida després d’un sinistre de trànsit i han d’existir serveis especialitzats amb professionals de diferents disciplines que puguin respondre a les necessitats de cada moment. És primordial per al benestar de les víctimes que coneguin els recursos existents. La col·laboració entre el SIAVT i les associacions de víctimes és essencial per poder ampliar l’abast d’aquest servei, sempre pensant en el benefici de les víctimes”.

Jornada commemorativa

Aquestes declaracions del director del FEVR es van poder escoltar a la Jornada de commemoració dels 10 anys del SIAVT que va organitzar el Servei Català de Trànsit aquest mes de novembre. Durant aquesta jornada, es van celebrar diverses taules rodones amb la participació de psicòlegs, membres de diversos cossos policials i fiscals, així com representants de les associacions STOP Accidentes, Prevenció d’Accidents de Trànsit i responsables del programa Game-Over de l’Institut Guttmann. Una de les principals conclusions que es van poder extreure dels diversos debats i intervencions va ser la necessitat de donar a conèixer a més gent l’existència del Servei d’Informació i Atenció a les Víctimes de Trànsit, un servei encara desconegut per la gran majoria de la població i que pot arribar a ser de vital importància per a tots aquells familiars i afectats per un accident de trànsit.

Vigilancia a los camiones de la AP-7

InfotrànsitDeixa un comentari

Este otoño los Mossos d’Esquadra han realizado controles a gran escala con segregación total de vehículos pesados en las antiguas explanadas de los peajes


La liberación de peajes en la autopista AP-7 ha permitido habilitar unas zonas de control de la movilidad en las antiguas explanadas de las cabinas. Esta nueva configuración de la infraestructura ha permitido por primera vez desarrollar dinámicas de vigilancia policial segregadas y exclusivas a vehículos pesados, principalmente en las zonas de la Roca del Vallès y de Martorell en ambos sentidos de la circulación.

En estos dispositivos preventivos, en los que participan diferentes áreas de control y un elevado número de efectivos policiales, se desvían del tráfico todos los camiones que circulan por la autopista hacia la zona de vigilancia habilitada, donde los agentes realizan un cribado y selección de los vehículos pesados a controlar. Así lo han hecho este otoño los Mossos d’Esquadra a pie de autopista, con la colaboración del Servicio Catalán de Tráfico y el Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana, en un total de cuatro macrocontroles.

Este año la División de Tráfico ha detectado un incremento del 20% de las infracciones en los tiempos de descanso de los transportistas y desde la liberación de los peajes se han duplicado los accidentes mortales con vehículos pesados implicados en este eje vial. Para intentar cambiar estos indicadores y para aumentar la seguridad vial de los camioneros y de todos los usuarios de la AP-7 se han realizado, y se seguirán planificando más adelante, estos controles a gran escala con segregación total de camiones en estas superficies de la autopista.

Combatir la percepción de impunidad en la autopista sin barreras

“La autopista sin barreras puede dar la percepción de impunidad a determinados conductores y estos macrocontroles nos ayudan a ponerlos en alerta”, asegura el inspector Andreu González, jefe de la División de Tráfico de los Mossos d’Esquadra. “Antes en la AP-7 solo podíamos hacer controles de selección dinámica y aleatoria y con estos dispositivos masivos en vehículos pesados, la vigilancia es mucho más intensiva y menos azarosa”, explica el inspector.

Concretamente, en estos cuatro operativos policiales se han controlado 453 vehículos pesados y se han impuesto 253 denuncias:

  • 119 para no respetar tiempo de conducción y descanso
  • 47 por distracciones, ITV, auriculares
  • 7 por exceso de peso
  • 42 por otros motivos de transportes
  • 3 alcoholemias positivas y 2 de drogas
  • 33 actos de inspección de trabajo
  • 14 vehículos han sido inmovilizados

Esta vigilancia integral al transporte pesado ha incorporado elementos tecnológicos nuevos que han facilitado la tarea de control preventivo, como dispositivos que permiten detectar manipulaciones de tacógrafo en dinámico, sin parar los camiones.

Vigilància als camions de l’AP-7

Infotrànsit1 comentari

Els Mossos d’Esquadra fan controls a gran escala amb segregació total de vehicles pesants a les antigues esplanades dels peatges

L’alliberament de peatges a l’autopista AP-7 ha permès habilitar unes zones de control de la mobilitat a les antigues esplanades de les cabines. Aquesta nova configuració de la infraestructura ha permès per primera vegada desenvolupar dinàmiques de vigilància policial segregades i exclusives a vehicles pesants, principalment a les zones de la Roca del Vallès i de Martorell en tots dos sentits de la circulació.

En aquests dispositius preventius, en què participen diferents àrees de control i un nombre  elevat d’efectius policials, es desvien del trànsit tots els camions que circulen per l’autopista cap a la zona de vigilància habilitada, on els agents  duen a terme un cribratge i selecció dels vehicles pesants a controlar. Així ho fan periòdicament els Mossos d’Esquadra a peu d’autopista, amb la col·laboració del Servei Català de Trànsit i el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, a través de macrocontrols.

Enguany la Divisió de Trànsit ha detectat un increment del 20% de les infraccions en els temps de descans dels transportistes i des de l’alliberament dels peatges s’han duplicat els accidents mortals amb vehicles pesants implicats en aquest eix viari. Per intentar capgirar aquests indicadors i per augmentar la seguretat viària dels camioners i de tots els usuaris de l’AP-7 s’han realitzat, i es continuaran planificant més endavant, aquests controls a gran escala amb segregació total de camions en aquestes superfícies de l’autopista.

Combatre la percepció d’impunitat a l’autopista sense barreres

“L’autopista sense barreres pot donar la percepció d’impunitat a determinats conductors i aquests macrocontrols ens ajuden a posar-los en alerta”, assegura l’inspector Andreu González, cap de la Divisió de Trànsit dels Mossos d’Esquadra. “Abans a l’AP-7 només podíem fer-hi controls de selecció dinàmica i aleatòria i amb aquests dispositius massius a vehicles pesants, la vigilància és molt més intensiva i menys atzarosa”, explica l’inspector.  

Concretament, en quatre operatius policials s’han controlat 453 vehicles pesants i s’han imposat 253 denúncies:

  • 119 per no respectar temps de conducció i descans
  • 47 per distraccions, ITV, auriculars
  • 7 per excés de pes
  • 42 per altres motius de transports
  • 3 alcoholèmies positives i 2 de drogues
  • 33 actes de inspecció de treball
  • 14 vehicles han estat immobilitzats

Aquesta vigilància integral al transport pesant ha incorporant elements tecnològics nous que han facilitat la tasca de control preventiu, com dispositius que permeten detectar manipulacions de tacògraf en dinàmic, sense aturar els camions.