¿Sabes qué trámites electrónicos puedes hacer con el SCT?

Presentar alegaciones y recursos a una multa, identificar al conductor o conductora de una infracción de tráfico, solicitar la devolución de ingresos indebidos o consultar los propios expedientes son algunos de los trámites del procedimiento sancionador de tráfico que se pueden hacer por medios electrónicos.

Para realizar estos trámites es necesario disponer de un certificado digital, aunque algunos trámites también se pueden hacer con la contraseña específica asignada a ese expediente. La contraseña se indica en el impreso de notificación que envía el Servicio Catalán de Tráfico (SCT). En la web del SCT encontrarás manuales que explican paso a paso cómo realizar estos trámites.

Además, también puedes solicitar recibir las notificaciones del procedimiento sancionador de tráfico electrónicamente: Solicitud de suscripción a las notificaciones electrónicas (DEV)

Alegaciones y recursos

De acuerdo con la Ley de tráfico, una vez notificada una denuncia o acuerdo de incoación, la persona interesada dispone de un plazo de 20 días naturales, contados desde el siguiente al de la notificación, para presentar un escrito de alegaciones. Tiene que dirigir el escrito al Servicio Territorial de Tráfico que instruye el expediente sancionador, aportando o proponiendo las pruebas que considere pertinentes para su defensa.

Recuerda que, si se efectúa el pago con descuento, las alegaciones se considerarán como no presentadas.

También se puede presentar un recurso potestativo de reposición o un recurso extraordinario de revisión contra la resolución sancionadora.

Finalmente, se puede presentar un recurso de reposición contra la provisión de apremio ante la Agencia Tributaria de Cataluña.

Identificación de conductor/a

Es necesario hacer esta identificación cuando la Administración te ha enviado un requerimiento de conductor o conductora o cuando has recibido un acuerdo de incoación de oficio de un expediente sancionador, pero no eres la persona que conducía el vehículo en el momento de la infracción.

1. Si has recibido un requerimiento, la persona titular o arrendataria a largo plazo del vehículo, cuando la Administración se lo requiera, es responsable de facilitarle los datos de la persona que conducía el vehículo en el momento de la infracción. Tiene veinte días naturales para contestar, contados desde el siguiente al día que haya recibido la notificación de requerimiento. La persona que ha sido objeto de un requerimiento de conductor no puede abonar la sanción.

2. Si has recibido un acuerdo de incoación de oficio, tienes que identificar a la persona que conducía el vehículo en el plazo de veinte días naturales contados desde el siguiente al día que hayas recibido la notificación. Ten en cuenta que, si realizas el pago con descuento, el procedimiento finalizará y no se atenderá la identificación. La persona identificada dispondrá de un plazo para pagar con descuento a partir del momento en que se le notifique la denuncia.

Solicitud de devolución de ingresos indebidos

Cuando la persona denunciada ha pagado una denuncia o sanción y esta no es firme porque se han estimado las alegaciones o los recursos presentados o cuando se ha producido un pago en exceso, se puede solicitar la devolución del importe ingresado indebidamente.

Si el importe se ha abonado en periodo voluntario, es el Servicio Catalán de Tráfico quien tiene que hacer la devolución. En cambio, si el pago se ha realizado por la vía ejecutiva, su devolución corresponde a la Agencia Tributaria de Cataluña.

Se puede presentar una solicitud de devolución de ingresos en nombre propio o bien con representante.

Consulta de tus expedientes

Puedes consultar tus expedientes. Si dispones de un certificado digital, debes entrar en este trámite e identificarte. La identificación también se puede hacer con idCAT Móvil.

Una vez te has identificado, puedes visualizar los expedientes sancionadores que el Servicio Catalán de Tráfico tiene abiertos con tu número de documento y puedes consultar los datos y la fotografía captada por el radar en las sanciones de velocidad.

Pago de sanciones

Las sanciones por infracciones de tráfico se pueden pagar tanto si tienes un certificado digital como si no. En la web del SCT encontrarás un manual detallado que lo explica.

App de tráfico

A través de la App de tráfico puedes consultar un expediente sancionador, pagar una sanción, identificar al conductor o conductora que ha cometido una infracción y presentar alegaciones.

Esta aplicación también ofrece otros servicios como consultar el mapa del tráfico, las cámaras, las restricciones al transporte de mercancías y consejos de seguridad.

Saps quins tràmits electrònics pots fer amb l’SCT?

Presentar al·legacions i recursos a una multa, identificar el conductor o conductora d’una infracció de trànsit, sol·licitar la devolució d’ingressos indeguts o consultar els propis expedients són alguns dels tràmits del procediment sancionador de trànsit que es poden fer per mitjans electrònics.

Per fer aquests tràmits cal disposar d’un certificat digital, tot i que alguns tràmits també es poden fer amb la contrasenya específica assignada a aquell expedient. La contrasenya s’indica en l’imprès de notificació que envia el Servei Català de Trànsit (SCT). Al web de l’SCT hi trobaràs manuals que expliquen pas a pas com fer aquests tràmits.

A més, també pots demanar rebre les notificacions del procediment sancionador de trànsit electrònicament: Sol·licitud de subscripció a les notificacions electròniques (DEV)

Al·legacions i recursos

D’acord amb la Llei de trànsit, un cop notificada una denúncia o acord d’incoació, la persona interessada disposa d’un termini de 20 dies naturals, comptats des de l’endemà de la notificació, per presentar un escrit d’al·legacions. Ha de dirigir l’escrit al Servei Territorial de Trànsit que instrueix l’expedient sancionador i hi ha d’aportar o proposar les proves que consideri pertinents per a la seva defensa.

Recorda que si es fa el pagament amb descompte, les al·legacions es consideraran com a no presentades.

També es pot presentar un recurs potestatiu de reposició o un recurs extraordinari de revisió contra la resolució sancionadora.

Finalment, es pot presentar un recurs de reposició contra la provisió de constrenyiment davant l’Agència Tributària de Catalunya.

Identificació de conductor/a

És necessari fer aquesta identificació quan l’Administració t’ha enviat un requeriment de conductor o conductora o quan has rebut un acord d’incoació d’ofici d’un expedient sancionador però no ets la persona que conduïa el vehicle en el moment de la infracció.

  1. Si has rebut un requeriment, la persona titular o arrendatària a llarg termini del vehicle, quan l’Administració l’hi requereix, és responsable de facilitar-li les dades de la persona que conduïa el vehicle en el moment de la infracció. Té vint dies naturals per contestar, comptats des de l’endemà del dia que hagi rebut la notificació de requeriment. La persona que ha estat objecte d’un requeriment de conductor no pot abonar la sanció.
  2. Si has rebut un acord d’incoació d’ofici, has d’identificar la persona que conduïa el vehicle en el termini de vint dies naturals comptats des de l’endemà del dia que hagis rebut la notificació. Tingues en compte que si fas el pagament amb descompte, el procediment finalitzarà i no s’atendrà la identificació. La persona identificada disposarà d’un termini per pagar amb descompte a partir del moment que se li notifiqui la denúncia.

Sol·licitud de devolució d’ingressos indeguts

Quan la persona denunciada ha pagat una denúncia o sanció i aquesta no ha esdevingut ferma perquè s’han estimat les al·legacions o els recursos presentats o quan s’ha produït un pagament en excés, es pot sol·licitar la devolució de l’import ingressat indegudament.

Si l’import s’ha abonat en període voluntari, és el Servei Català de Trànsit qui ha de fer la devolució. En canvi, si el pagament s’ha fet per la via executiva, la devolució correspon a l’Agència Tributària de Catalunya.

Es pot presentar una sol·licitud de devolució d’ingressos en nom propi o bé amb representant

Consulta dels teus expedients

Pots consultar els teus expedients. Si disposes d’un certificat digital, has d’entrar a aquest tràmit i identificar-te. La identificació també es pot fer amb idCAT Mòbil

Un cop t’has identificat, pots visualitzar els expedients sancionadors que el Servei Català de Trànsit té oberts amb el teu número de document i en pots consultar les dades i la fotografia captada pel radar en les sancions de velocitat.

Pagament de sancions

Les sancions per infraccions de trànsit es poden pagar tant si tens un certificat digital com si no. Al web de l’SCT hi trobaràs un manual detallat que ho explica.

App de trànsit

A través de l’App de trànsit pots consultar un expedient sancionador, pagar una sanció, identificar el conductor o conductora que ha comès una infracció i presentar al·legacions.

Aquesta aplicació també ofereix altres serveis com consultar el mapa del trànsit, les càmeres, les restriccions al transport de mercaderies i consells de seguretat.

10 años acompañando a las víctimas

El Servicio de Información y Atención a las Víctimas de Tráfico (SIAVT) ha celebrado recientemente su décimo aniversario. Desde el 2012, mediante el 900 100 268, de nueve de la mañana a ocho de la noche y cada día del año, el SIAVT ha dado respuesta a las necesidades de los familiares y afectados por accidente de tráfico. Durante estos diez años de existencia, el servicio ha recibido 4.300 consultas, en las que ha ofrecido orientación e información sobre los trámites después del siniestro, la posibilidad de conocer los recursos existentes, recibir información sobre los derechos que les reconoce la legislación vigente y el apoyo psicológico ante un siniestro de tráfico.

Más proactividad

Además, en 2021 el Servicio de Información y Atención a las Víctimas de Tráfico amplió los servicios y empezó a hacer un seguimiento proactivo periódico a los familiares de las víctimas mortales de los accidentes de tráfico para apoyarlos durante el año posterior al accidente, en todos los trámites y recursos en los ámbitos jurídico, sanitario, psicológico y social. El objetivo prioritario es que las víctimas y los familiares no se sientan solos y desamparados. Hasta el año pasado, cuando se producía un accidente mortal, los Mossos d’Esquadra o las policías locales informaban a los familiares de la existencia del SIAVT –entregándoles un tríptico– y eran estos los que se tenían que poner en contacto. Teniendo en cuenta la situación de desconcierto y dolor, esto suponía una dificultad añadida que hacía que, a veces, no se llegara a utilizar el recurso. Ahora, una vez se ha llenado un formulario de cesión de datos que habilita a los psicólogos del SIAVT a llamarles, ya se establece un primer contacto y, a partir de aquí, si es necesario, se hace un seguimiento proactivo a lo largo de un año, durante el cual se les apoya y asesora sobre los diferentes trámites.

Servicio pionero

Un servicio como el que ofrece el SIAVT no se puede encontrar actualmente en ningún país o región de Europa. En palabras del presidente de la FEVR (Federación Europea de Víctimas en la Carretera), Filippo Randi, “el SIAVT es un modelo muy interesante que se puede replicar en otros países europeos. Las personas tienen el derecho a recuperar su calidad de vida después de un siniestro de tráfico y tienen que existir servicios especializados con profesionales de diferentes disciplinas que puedan responder a las necesidades de cada momento. Es primordial para el bienestar de las víctimas que conozcan los recursos existentes. La colaboración entre el SIAVT y las asociaciones de víctimas es esencial para poder ampliar el alcance de este servicio, siempre pensando en el beneficio de las víctimas”.

Jornada conmemorativa

Estas declaraciones del director del FEVR se dieron durante la Jornada de conmemoración de los 10 años del SIAVT que organizó el Servicio Catalán de Tráfico este mes de noviembre. Durante esta jornada, se celebraron varias mesas redondas con la participación de psicólogos, miembros de varios cuerpos policiales y fiscales, así como representantes de las asociaciones STOP Accidentes, Prevención de Accidentes de Tráfico y responsables del programa Game-Over del Instituto Guttmann. Una de las principales conclusiones que se pudieron extraer de los diversos debates e intervenciones fue la necesidad de dar a conocer a más gente la existencia del Servicio de Información y Atención a las Víctimas de Tráfico, un servicio todavía desconocido para la gran mayoría de la población y que puede llegar a ser de vital importancia para todos aquellos familiares y afectados por un accidente de tráfico.

10 anys fent costat a les víctimes

El Servei d’Informació i Atenció a les Víctimes de Trànsit (SIAVT) ha celebrat recentment el desè aniversari. Des del 2012, mitjançant el 900 100 268, de nou del matí a vuit del vespre i cada dia de l’any, el SIAVT ha donat resposta a les necessitats dels familiars i afectats per accident de trànsit. Durant aquests deu anys d’existència, el servei ha rebut 4.300 consultes, en les quals ha ofert orientació i informació sobre els tràmits després del sinistre, la possibilitat de conèixer els recursos existents, rebre informació sobre els drets que els reconeix la legislació vigent i el suport psicològic davant d’un sinistre de trànsit.

Més proactivitat

A més, al 2021 el Servei d’Informació i Atenció a les Víctimes de Trànsit va ampliar els serveis i va començar a fer un seguiment proactiu periòdic als familiars de les víctimes mortals dels accidents de trànsit per tal de donar-los suport durant l’any posterior a l’accident, en tots els tràmits i recursos en els àmbits jurídic, sanitari, psicològic i social. L’objectiu prioritari és que les víctimes i els familiars no se sentin sols i desemparats. Fins l’any passat, quan es produïa un accident mortal, els Mossos d’Esquadra o les policies locals informaven els familiars de l’existència del SIAVT –entregant-los un tríptic– i eren aquests els que s’hi havien de posar en contacte. Atesa la situació de desconcert i dolor, això suposava una dificultat afegida que feia que, a vegades, no s’arribés a utilitzar el recurs. Ara, un cop s’ha omplert un formulari de cessió de dades que habilita els psicòlegs del SIAVT a trucar-los, ja s’estableix un primer contacte i, a partir d’aquí, si cal, es fa un seguiment proactiu al llarg d’un any, durant el qual se’ls dona suport i assessorament sobre els diferents tràmits.

Servei pioner

Un servei com el que ofereix el SIAVT no es pot trobar actualment a cap país o regió d’Europa. En paraules del president de la FEVR (Federació Europea de Víctimes a la Carretera), Filippo Randi, “el SIAVT és un model molt interessant que es pot replicar en altres països europeus. Les persones tenen el dret a recuperar la seva qualitat de vida després d’un sinistre de trànsit i han d’existir serveis especialitzats amb professionals de diferents disciplines que puguin respondre a les necessitats de cada moment. És primordial per al benestar de les víctimes que coneguin els recursos existents. La col·laboració entre el SIAVT i les associacions de víctimes és essencial per poder ampliar l’abast d’aquest servei, sempre pensant en el benefici de les víctimes”.

Jornada commemorativa

Aquestes declaracions del director del FEVR es van poder escoltar a la Jornada de commemoració dels 10 anys del SIAVT que va organitzar el Servei Català de Trànsit aquest mes de novembre. Durant aquesta jornada, es van celebrar diverses taules rodones amb la participació de psicòlegs, membres de diversos cossos policials i fiscals, així com representants de les associacions STOP Accidentes, Prevenció d’Accidents de Trànsit i responsables del programa Game-Over de l’Institut Guttmann. Una de les principals conclusions que es van poder extreure dels diversos debats i intervencions va ser la necessitat de donar a conèixer a més gent l’existència del Servei d’Informació i Atenció a les Víctimes de Trànsit, un servei encara desconegut per la gran majoria de la població i que pot arribar a ser de vital importància per a tots aquells familiars i afectats per un accident de trànsit.

Vigilancia a los camiones de la AP-7

Este otoño los Mossos d’Esquadra han realizado controles a gran escala con segregación total de vehículos pesados en las antiguas explanadas de los peajes


La liberación de peajes en la autopista AP-7 ha permitido habilitar unas zonas de control de la movilidad en las antiguas explanadas de las cabinas. Esta nueva configuración de la infraestructura ha permitido por primera vez desarrollar dinámicas de vigilancia policial segregadas y exclusivas a vehículos pesados, principalmente en las zonas de la Roca del Vallès y de Martorell en ambos sentidos de la circulación.

En estos dispositivos preventivos, en los que participan diferentes áreas de control y un elevado número de efectivos policiales, se desvían del tráfico todos los camiones que circulan por la autopista hacia la zona de vigilancia habilitada, donde los agentes realizan un cribado y selección de los vehículos pesados a controlar. Así lo han hecho este otoño los Mossos d’Esquadra a pie de autopista, con la colaboración del Servicio Catalán de Tráfico y el Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana, en un total de cuatro macrocontroles.

Este año la División de Tráfico ha detectado un incremento del 20% de las infracciones en los tiempos de descanso de los transportistas y desde la liberación de los peajes se han duplicado los accidentes mortales con vehículos pesados implicados en este eje vial. Para intentar cambiar estos indicadores y para aumentar la seguridad vial de los camioneros y de todos los usuarios de la AP-7 se han realizado, y se seguirán planificando más adelante, estos controles a gran escala con segregación total de camiones en estas superficies de la autopista.

Combatir la percepción de impunidad en la autopista sin barreras

“La autopista sin barreras puede dar la percepción de impunidad a determinados conductores y estos macrocontroles nos ayudan a ponerlos en alerta”, asegura el inspector Andreu González, jefe de la División de Tráfico de los Mossos d’Esquadra. “Antes en la AP-7 solo podíamos hacer controles de selección dinámica y aleatoria y con estos dispositivos masivos en vehículos pesados, la vigilancia es mucho más intensiva y menos azarosa”, explica el inspector.

Concretamente, en estos cuatro operativos policiales se han controlado 453 vehículos pesados y se han impuesto 253 denuncias:

  • 119 para no respetar tiempo de conducción y descanso
  • 47 por distracciones, ITV, auriculares
  • 7 por exceso de peso
  • 42 por otros motivos de transportes
  • 3 alcoholemias positivas y 2 de drogas
  • 33 actos de inspección de trabajo
  • 14 vehículos han sido inmovilizados

Esta vigilancia integral al transporte pesado ha incorporado elementos tecnológicos nuevos que han facilitado la tarea de control preventivo, como dispositivos que permiten detectar manipulaciones de tacógrafo en dinámico, sin parar los camiones.

Vigilància als camions de l’AP-7

Aquesta tardor els Mossos d’Esquadra han fet controls a gran escala amb segregació total de vehicles pesants a les antigues esplanades dels peatges

L’alliberament de peatges a l’autopista AP-7 ha permès habilitar unes zones de control de la mobilitat a les antigues esplanades de les cabines. Aquesta nova configuració de la infraestructura ha permès per primera vegada desenvolupar dinàmiques de vigilància policial segregades i exclusives a vehicles pesants, principalment a les zones de la Roca del Vallès i de Martorell en tots dos sentits de la circulació.

En aquests dispositius preventius, en què participen diferents àrees de control i un nombre  elevat d’efectius policials, es desvien del trànsit tots els camions que circulen per l’autopista cap a la zona de vigilància habilitada, on els agents  duen a terme un cribratge i selecció dels vehicles pesants a controlar. Així ho han fet aquesta tardor els Mossos d’Esquadra a peu d’autopista, amb la col·laboració del Servei Català de Trànsit i el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, en un total de quatre macrocontrols.

Enguany la Divisió de Trànsit ha detectat un increment del 20% de les infraccions en els temps de descans dels transportistes i des de l’alliberament dels peatges s’han duplicat els accidents mortals amb vehicles pesants implicats en aquest eix viari. Per intentar capgirar aquests indicadors i per augmentar la seguretat viària dels camioners i de tots els usuaris de l’AP-7 s’han realitzat, i es continuaran planificant més endavant, aquests controls a gran escala amb segregació total de camions en aquestes superfícies de l’autopista.

Combatre la percepció d’impunitat a l’autopista sense barreres

“L’autopista sense barreres pot donar la percepció d’impunitat a determinats conductors i aquests macrocontrols ens ajuden a posar-los en alerta”, assegura l’inspector Andreu González, cap de la Divisió de Trànsit dels Mossos d’Esquadra. “Abans a l’AP-7 només podíem fer-hi controls de selecció dinàmica i aleatòria i amb aquests dispositius massius a vehicles pesants, la vigilància és molt més intensiva i menys atzarosa”, explica l’inspector.  

Concretament, en aquests quatre operatius policials s’han controlat 453 vehicles pesants i s’han imposat 253 denúncies:

  • 119 per no respectar temps de conducció i descans
  • 47 per distraccions, ITV, auriculars
  • 7 per excés de pes
  • 42 per altres motius de transports
  • 3 alcoholèmies positives i 2 de drogues
  • 33 actes de inspecció de treball
  • 14 vehicles han estat immobilitzats

Aquesta vigilància integral al transport pesant ha incorporant elements tecnològics nous que han facilitat la tasca de control preventiu, com dispositius que permeten detectar manipulacions de tacògraf en dinàmic, sense aturar els camions.

La información es poder

La movilidad en la red viaria catalana ha cambiado mucho durante los dos últimos años. Una pandemia mundial y la liberación de los peajes de varias autopistas han supuesto un zarandeo muy importante en nuestras costumbres y en nuestra manera de desplazarnos, en el cómo y en el cuándo nos desplazamos. Si a esto le añadimos que la cifra del número de vehículos que circulan por nuestras vías ya llega a niveles prepandemia, ahora más que nunca es vital estar bien informados antes y durante nuestros desplazamientos.

Antes de iniciar el viaje

Dicen que la información es poder e informarse antes de coger el vehículo nos puede ayudar a movernos con más seguridad. Saber por adelantado el estado del tráfico, conocer cuáles son las vías que van más llenas o si hay alguna incidencia importante que complique la circulación nos permitirá tomar las mejores decisiones para hacer nuestra movilidad más segura.

Una de las opciones para informarse antes de iniciar el viaje es consultar la cuenta de Twitter del Servicio Catalán de Tráfico (@transit). Desde esta cuenta informamos minuto a minuto de todas las incidencias que hay en nuestra red: accidentes, averiados, obras, retenciones, incidencias provocadas por la meteorología y cualquier otra incidencia que pueda afectar al tráfico y que pueda dificultar la circulación. De este modo, se tiene la opción de buscar alternativas que nos permitan no tener que perder nuestro tiempo atrapados en una cola.

Una segunda opción es consultar la página web de incidencias (https://cit.transit.gencat.cat/cit) del SCT, donde se puede encontrar toda la información del tráfico en la red viaria de interés para los conductores.

En ruta

Una vez en marcha, los paneles de mensajería variable situados en muchos puntos de nuestras vías nos permiten también estar informados de incidencias próximas al lugar por donde estamos circulando. Los paneles nos avisan de posibles retenciones, cortes de carril o cortes de vía, de manera que podemos estar alerta y, si hace falta, ir reduciendo la velocidad. E incluso, si nos es posible, buscar vías alternativas para evitar la incidencia.

En este sentido, el Servicio Catalán de Tráfico ha instalado recientemente unos paneles Full Matrix con la tecnología más actual en este campo. Estos nuevos paneles dan más posibilidades de señalización y de configuración de mensajes. Los leds se disponen uniformemente en toda la superficie del panel y se pueden construir mensajes con un alto grado de libertad.

Las crónicas radiofónicas de tráfico

Y la última opción, pero no por eso la menos válida, son las crónicas radiofónicas del estado del tráfico que realizamos los periodistas del departamento de prensa del SCT y que se pueden escuchar en la mayoría de emisoras del país (a veces, también incluso en el 3/24). Las crónicas radiofónicas tienen utilidad tanto si las escuchamos antes de coger el coche como si ya estamos conduciendo. Además, se pueden escuchar mientras hacemos otras actividades, bajo la ducha o tras el volante. Y están redactadas y explicadas con voluntad de servicio, lo que significa que se explican con claridad las incidencias más importantes y que están provocando retenciones destacadas.

Así pues, si cuando estamos haciendo planes para el fin de semana siempre nos aseguramos de escuchar la previsión meteorológica, también hay que coger como costumbre estar bien informados del estado de la red viaria antes de iniciar cualquier trayecto con nuestro vehículo. Y una vez ya estamos tras el volante, continuamos teniendo herramientas para estar bien informados y, de este modo, tener un viaje más seguro y cómodo.

La informació és poder

La mobilitat a la xarxa viària catalana ha canviat molt durant els dos darrers anys. Una pandèmia mundial i l’alliberament dels peatges de diverses autopistes han suposat una sacsejada molt important en els nostres costums i en la nostra manera de desplaçar-nos, en el com i en el quan ens desplacem. Si a això hi afegim que la xifra del nombre de vehicles que circulen per les nostres vies ja arriba a nivells prepandèmia, ara més que mai és vital estar ben informats abans i durant els nostres desplaçaments.

Abans d’iniciar el viatge

Diuen que la informació és poder i informar-se abans d’agafar el vehicle ens pot ajudar a moure’ns amb més seguretat. Saber per endavant l’estat del trànsit, conèixer quines són les vies que van més plenes o si hi ha alguna incidència important que compliqui la circulació ens permetrà prendre les millors decisions per fer la nostra mobilitat més segura.

Una de les opcions per informar-se abans d’iniciar el viatge és consultar el compte de Twitter del Servei Català de Trànsit (@transit). Des d’aquest compte informem minut a minut de totes les incidències que hi ha a la nostra xarxa: accidents, avariats, obres, retencions, incidències provocades per la meteorologia i qualsevol altra incidència que pugui afectar el trànsit i que pugui dificultar la circulació. D’aquesta manera, es té l’opció de buscar alternatives que ens permetin no haver de perdre el temps atrapats en una cua.

Una segona opció és consultar la web d’incidències (https://cit.transit.gencat.cat/cit) de l’SCT, en què es pot trobar tota la informació del trànsit de la xarxa viària que pugui ser d’interès per als conductors.

En ruta

Un cop en marxa, els panells de missatgeria variable situats a molts punts de les nostres vies ens permeten també estar informats d’incidències properes al lloc per on circulem. Els panells ens avisen de possibles retencions, talls de carril o talls de via, de manera que podem estar alerta i, si cal, anar reduint la velocitat. I fins i tot, si ens és possible, buscar vies alternatives per tal d’evitar la incidència.

En aquest sentit, el Servei Català de Trànsit ha instal·lat recentment uns panells Full Matrix amb la tecnologia més actual en aquest camp. Aquests nous panells donen més possibilitats de senyalització i de configuració de missatges. Els leds es disposen uniformement a tota la superfície del panell i es poden construir missatges amb un alt grau de llibertat.

Les cròniques radiofòniques de trànsit

I l’opció darrera, però no per això la menys vàlida, són les cròniques radiofòniques de l’estat del trànsit que realitzem els periodistes del departament de premsa de l’SCT i que es poden escoltar a la majoria d’emissores del país (a vegades, també fins i tot al 3/24). Les cròniques radiofòniques tenen utilitat tant si les escoltem abans d’agafar el cotxe com si ja estem conduint. A més, es poden escoltar mentre fem altres activitats, des de sota la dutxa fins a darrere el volant. I estan redactades i explicades amb voluntat de servei, el que significa que s’hi explica amb claredat les incidències més importants i que estan provocant retencions destacades.

Així doncs, si quan fem plans per al cap de setmana sempre ens assegurem d’escoltar la previsió meteorològica, també cal agafar com a costum estar ben informats de l’estat de la xarxa viària abans d’iniciar qualsevol trajecte amb el nostre vehicle. I un cop ja som al volant, continuem tenint eines per estar ben informats i que, d’aquesta manera, tinguem un viatge més segur i còmode.     

Visión y conducción

Conducir es una actividad básica en nuestras vidas. Y nuestra visión es fundamental para llevar a cabo una conducción correcta y para tomar decisiones en la carretera. Hasta un 90% de la información que necesitamos, la recibimos a través de nuestros ojos y, en la carretera, tomamos unas 15 decisiones por cada kilómetro recorrido. Es por eso que hay que cumplir una serie de requisitos visuales a la hora de ponernos tras el volante.

Según la norma, los conductores que necesitan usar equipamientos ópticos como gafas o lentillas para lograr la agudeza visual necesaria para la conducción deben informar de ello durante el examen psicofísico y esta condición ha de constar en el informe. En cambio, las lentes intraoculares no se consideran lentes correctoras y, por lo tanto, no hay que notificarlo.

La agudeza visual mínima para conducir

La agudeza visual mide la capacidad del ojo para distinguir detalles. A la hora de realizar las pruebas, deben incorporarse los sistemas de corrección visual que se necesiten. Ahora bien, puede pasar que un ojo perfectamente graduado no llegue a tener una buena agudeza visual, sobre todo debido a tres causas:

–             Aparición de cataratas:  el cristalino va volviéndose opaco.

–             Alteraciones de la retina, como retinopatías o DMAE (degeneración macular asociada a la edad), que pueden provocar ceguera.

–             Ojo vago.

La agudeza visual mínima binocular para conducir es de 0.5 para el conductor común, tanto para obtener el carné de conducir como para renovarlo. Si se trata de un profesional, para no ser considerado conductor con visión monocular, debe tener un mínimo de 0.8 en el ojo de mayor agudeza visual y 0.1 en el de peor agudeza. Además, en caso de necesitar lentes correctoras, no podrán exceder de 8 dioptrías.

Los deslumbramientos o sensibilidad al contraste

En el Reglamento general de conductores, el deslumbramiento se denomina “sensibilidad al contraste”. Tanto los conductores corrientes como los profesionales no deben presentar alteraciones en su capacidad de recuperación a esta sensibilidad, ni a la visión mesópica (aquella con baja iluminación).

El deslumbramiento al volante se produce cuando en el campo visual aparece una fuente luminosa más brillante que la iluminación general. En este momento, se produce una contracción máxima de la pupila, acompañada de molestias visuales temporales como lagrimeo, parpadeo frecuente o pérdida momentánea de visión, por lo que resulta muy peligroso a la hora de conducir.

Si se sufre algún tipo de alteración de la visión, se establecerán restricciones para garantizar la seguridad durante la conducción, ya que la sensibilidad al contraste es fundamental para la visión nocturna en la carretera. La normativa no establece unos límites concretos en este caso y, por lo tanto, el médico y el examinador tendrán la última palabra. No es un tema menor, puesto que cuando se llega a los 50 años se va perdiendo esta capacidad y a partir de los 65 se convierte en un aspecto clave para la renovación de la licencia.

La importancia de las revisiones visuales en la conducción

Es importante destacar que el propio conductor debe valorar su capacidad para conducir en términos generales, pero también respecto a su visión, y que es crucial que lo indique cuando sienta que no está capacitado para ello. Sin embargo, según la Sociedad Española de Oftalmología, el 68% de los conductores tiene algún problema de visión y no hace nada para solucionarlo. Por lo tanto, hay que ser prudente, hacerse una revisión visual anual y, si se detecta algún problema, mirar de solucionarlo lo más pronto posible.

Datos (según el estudio ‘Estado de la salud visual de los conductores en España 2017’)

–             Uno de cada cuatro conductores circula con una agudeza visual binocular inferior al límite exigido al conductor profesional (0.8) y lo más probable es que sea porque no lleva la graduación actualizada.

–             El 27,2% de los conductores tienen, al menos, una deficiencia visual que afecta a la conducción.

–             600.000 españoles se ponen al volante con una agudeza visual inferior a la que obliga la ley (0.5).

–             Los conductores con mala visión (0.4 de agudeza visual, por debajo del mínimo legal) tienen tres veces más accidentes que el resto de conductores.

–             Un conductor de más de 55 años necesita 8 veces más tiempo para recuperarse de un deslumbramiento que un joven; y uno de 45, 4 veces más luz que un joven para poder distinguir el contenido de las señales.

Por todo ello, el Servicio Catalán de Tráfico (SCT) se suma a la campaña de la asociación Visión y Vida y desde los paneles de mensajería variable también fomenta una buena revisión de la vista antes de conducir. Porque ver bien es sinónimo de seguridad en los desplazamientos.

Visió i conducció

Conduir és una activitat bàsica a les nostres vides. I la nostra visió és fonamental per dur a terme una conducció correcta i per prendre decisions a la carretera. Fins a un 90% de la informació que necessitem, la rebem mitjançant els nostres ulls i, a la carretera, prenem unes 15 decisions per cada quilòmetre recorregut. És per aquest motiu que cal complir un seguit de requisits visuals a l’hora de posar-nos darrere el volant.

Segons la norma, els conductors que necessiten fer servir equipaments òptics com poden ser ulleres o lentilles per assolir l’agudesa visual necessària per a la conducció n’han d’informar durant l’examen psicofísic i ha de constar a l’informe. En canvi, les lents intraoculars no es consideren lents correctores i, per tant, no cal notificar-ho.

L’agudesa visual mínima per conduir

L’agudesa visual mesura la capacitat de l’ull per distingir detalls. A l’hora de fer les proves, cal incorporar-hi els sistemes de correcció visual que es necessitin. Ara bé, pot passar que un ull perfectament graduat no arribi a tenir una bona agudesa visual, sobretot degut a tres causes:

–          Aparició de cataractes: el cristal·lí  es va tornant opac.
–          Alteracions de la retina, com retinopaties o DMAE (degeneració macular associada a l’edat), que poden provocar ceguesa.
–          Ull gandul.

L’agudesa visual mínima binocular per conduir és de 0.5 per al conductor comú, tant per obtenir el carnet de conduir com per renovar-lo. Si es tracta d’un professional, per no ser considerat conductor amb visió monocular, ha de tenir un mínim de 0.8 a l’ull de més agudesa visual i 0.1 en el de pitjor agudesa. A més, en cas de necessitar lents correctores, no podran excedir les 8 diòptries.

Els enlluernaments o sensibilitat al contrast

En el Reglament general de conductors, l’enlluernament s’anomena “sensibilitat al contrast”. Tant els conductors comuns com els professionals no han de presentar alteracions en la seva capacitat de recuperació a aquesta sensibilitat, ni a la visió mesòpica (aquella amb baixa il·luminació).

L’enlluernament al volant es produeix quan en el camp visual hi apareix una font lluminosa més brillant que la il·luminació general. En aquest moment, es produeix una contracció màxima de la pupil·la, acompanyada de molèsties visuals temporals com llagrimeig, parpelleig freqüent o pèrdua momentània de visió, cosa que  pot resultar molt perillosa a l’hora de conduir.

Si es pateix algun tipus d’alteració a la visió, s’establiran restriccions per garantir la seguretat durant la conducció, ja que la sensibilitat al contrast és fonamental per a la visió nocturna a la carretera. La normativa no estableix uns límits concrets en aquest cas i, per tant, el metge i l’examinador tindran l’última paraula. No és un tema menor, ja que quan s’arriba als 50 anys es va perdent aquesta capacitat i a partir dels 65 es converteix en un aspecte clau per a la renovació de la llicència.

La importància de les revisions visuals en la conducció

És important destacar que el mateix conductor ha de valorar la seva capacitat per conduir en termes generals, però també respecte a la seva visió. I que quan senti que no està capacitat per conduir, ho faci saber. Tot i la importància de ser conscients de les pròpies limitacions, segons la Societat Espanyola d’Oftalmologia, el 68% dels conductors té algun problema de visió i no fa res per solucionar-ho. Per tant, cal ser prudent, fer-se una revisió visual anual i, si es detecta algun problema, mirar de posar-hi remei al més aviat possible. 

Dades (segons l’estudi ‘El Estado de la salud visual de los conductores en España 2017’)

  • Un de cada quatre conductors circula amb una agudesa visual binocular inferior al límit exigit al conductor professional (0.8) i el més probable és que sigui perquè no porta la graduació actualitzada.
  • El 27,2% dels conductors tenen, almenys, una deficiència visual que afecta la conducció.
  • 600.000 espanyols es posen al volant amb una agudesa visual inferior a la que obliga la llei (0.5).
  • Els conductors amb mala visió (0.4 d’agudesa visual, per sota del mínim legal) tenen tres cops més accidents que la resta de conductors.
  • Un conductor de més de 55 anys necessita 8 vegades més temps per recuperar-se d’un enlluernament que un jove; i un de 45, 4 cops més llum que un jove per poder distingir el contingut dels senyals.

És per tot això que el Servei Català de Trànsit (SCT) se suma a la campanya de l’associació Visión y Vida i des dels panells de missatgeria variable també fomenta una bona revisió de la vista abans de conduir.  Perquè veure-hi bé és sinònim de seguretat en els desplaçaments.