Les víctimes mortals disminueixen un 14% als municipis que apliquen bé el pla local de seguretat viària

Moto, Via urbana

A Catalunya, l’any passat, 67 persones van perdre la vida en accident de trànsit en l’àmbit urbà, cosa que representa un 28,1% del total de víctimes mortals que hi va haver a la xarxa viària del país.

A ciutats i pobles, hi tenen lloc un gran nombre de desplaçaments, en els quals conflueixen diferents mitjans de mobilitat: vianants, ciclistes, vehicles particulars, vehicles comercials i de transport públic i, ara també, vehicles de mobilitat personal (VMP). Així doncs, la sinistralitat viària en zona urbana presenta problemàtiques diferents de la de la zona interurbana, que cal afrontar amb mesures més concretes.

En aquest sentit, el Servei Català de Trànsit va iniciar fa més de deu anys una línia de suport als municipis per a l’elaboració de plans locals de seguretat viària (PLSV). L’objectiu d’aquests plans és avançar en la millora de la seguretat viària en l’àmbit urbà mitjançant la col·laboració amb els governs locals i, en particular, amb les policies locals per tal de reduir els accidents de trànsit  al municipi. A més, també es vol protegir els usuaris de la via més vulnerables (vianants, motoristes i ciclistes) i planificar la seguretat viària amb atenció a grups amb necessitats específiques, així com donar resposta als reptes que generen les noves formes de mobilitat.

Més de dos-cents seixanta plans locals

Al conjunt de Catalunya, des que es van posar en marxa el 2006 i fins l’any passat, 266 ciutats i pobles tenen ja plans redactats. Aquests municipis agrupen una població de més de 6,8 milions de ciutadans, de manera que podem dir que el 90,8% de la població de Catalunya disposa de PLSV. De cara a aquest 2020 està prevista l’elaboració de 15 nous PLSV.

Segons un estudi que es va fer amb motiu dels deu anys d’implantació d’aquesta eina, l’existència d’un Pla de seguretat viària representa un element distintiu en les tendències d’accidentalitat viària urbana, sobretot si el PLSV s’aplica correctament. Així doncs, l’estudi constatava que les víctimes mortals havien disminuït un 14% de mitjana a les poblacions que tenien PLSV i l’havien aplicat bé. Per contra, en aquells municipis que no tenien pla la sinistralitat amb víctimes havia augmentat entre un 20% i un 50% i en aquells que en tenien, però no l’havien aplicat o ho havien fet en un grau baix, la sinistralitat també havia augmentat un 9%.

Barcelona, via urbana, bici

Com funcionen?

A través dels plans locals de seguretat viària, l’SCT ofereix assistència tècnica als ens municipals tenint en compte les característiques, la configuració i les particularitats de cada localitat a través d’un diagnòstic previ de l’accidentalitat.

A partir d’aquí, els PLSV inclouen un  pla d’acció amb mesures d’actuació concretes en els entorns de concentració d’accidents o amb percepció de risc o inseguretat  identificats, com també una proposta de mesures físiques correctores i preventives. A banda, s’estudien els principals factors i grups de risc per tal de delimitar l’àmbit d’intervenció i poder incidir en aquells comportaments, col·lectius vulnerables i factors més accidentògens. A més, el pla d’acció inclou mesures relatives a la realització de controls preventius i mesures d’educació per a la mobilitat segura.

Transcorreguts 2-3 anys des de la redacció del Pla, es du a terme un seguiment de les mesures implantades i, posteriorment, passats 4-5 anys, una avaluació del Pla per tal de valorar el grau d’implantació, els objectius assolits i la situació de seguretat viària al municipi, i definir l’estratègia per als anys següents.

A banda dels PLSV, l’SCT també col·labora amb els ajuntaments a través de l’elaboració de treballs tècnics de seguretat viària en un àmbit concret i mitjançant la signatura de convenis sobre procediment sancionador, cessió d’etilòmetres, cinemòmetres i kits de drogues, així com de parcs infantils de bicicletes i ciclomotors i d’adhesió al Servei d’Informació i Atenció de Víctimes de Trànsit (SIAVT), els quals també contribueixen a la millora de la seguretat viària en l’àmbit local.

 

No t’enganxis, que corri l’aire!

Cada dia, malauradament, es produeixen desenes d’accidents, xocs i topades a la carretera. Un alt nombre d’aquests impactes són col·lisions o envestides posteriors; és a dir, el vehicle de darrere topa amb el de davant. L’impacte pot ser més o menys greu en funció de la velocitat i de la distància de seguretat. Si es tracta d’una col·lisió a escassa velocitat, els danys seran lleus; amb sort, els ocupants dels vehicles no prendran mal i serà només el xassís dels automòbils el que rebrà les pitjors conseqüències. Cap accident de trànsit és innocu, però. L’ensurt, els papers de l’assegurança, el cotxe al taller… no són tràmits engrescadors tampoc.

La lesió més freqüent en aquest tipus de col·lisió és la fuetada cervical, que pot acabar desapareixent o fer-se crònica. Però també es poden produir lesions a l’espatlla, al cap, a la cara o a les mans, i altres conseqüències més greus, com hemorràgies internes, hèrnies discals, lesions a la medul·la espinal i fins i tot la mort. La recepta per evitar aquests tipus d’accidents no podria ser més senzilla: moderar la velocitat i, sobretot, mantenir la distància de seguretat. Si tots complim aquests dos preceptes, difícilment col·lidirem amb el vehicle del davant. Val a dir, però, que l’escassa distància entre vehicles és una qüestió que fàcilment recriminem als altres, però el cert és que nosaltres també l’hem d’evitar. Avui dia, la distància insuficient entre vehicles és una infracció massa quotidiana a les nostres carreteres, dissortadament.

No t’enganxis

Però quina és exactament la distància de seguretat que cal mantenir en cada situació? Per parar a temps davant de qualsevol emergència, la distància de seguretat que hem de mantenir amb el vehicle que ens precedeix depèn en gran part de la velocitat. En condicions normals, a 120 km/h, es recorren 33 metres cada segon i es necessiten 98 metres per frenar del tot el vehicle. Cal tenir en compte, a més, que transcorren 1,5 segons fins que el cervell reacciona i dona l’ordre corresponent per frenar. No obstant, el millor indicador per mesurar si la distància de seguretat és òptima no és tant l’espai com el temps. Per saber si la distància és la correcta, es pot aplicar la pauta següent: quan el cotxe que vagi davant passi pel costat d’un element fix (per exemple, un senyal) cal comptar lentament ‘mil cent u’, ‘mil cent dos’, ‘mil cent tres’ (això equival a tres segons). Si en acabar de dir-ho no s’ha arribat encara al mateix punt, la distància és adient.  

No respectar la distància de seguretat posa en risc la integritat física del conductor infractor i també la dels altres; és una infracció greu que comporta una sanció de 200 euros i la pèrdua de 4 punts del carnet de conduir.

El 2019 es van produir 2.241 col·lisions posteriors amb víctimes a les carreteres catalanes (dades provisionals), a causa de les quals han mort 17 persones i 89 més han resultat ferides greus. El 2018, es van produir 2.307 sinistres per envestides posteriors, en què van resultar ferides un total de 3.946 persones (ja siguin lleus o greus).

I si se t’enganxen?

No és fàcil mantenir l’atenció a la carretera quan tens un vehicle enganxat al darrere, ho sabem. És una situació potencialment perillosa, tenint en compte que qualsevol imprevist en què necessitis frenar sobtadament suposarà una envestida posterior amb el vehicle que et segueix tan de prop, perquè no tindrà prou temps ni espai per frenar. El més important és mantenir la calma i no perdre l’atenció del que tenim al davant. Si aquesta situació t’està estressant, el més recomanable és facilitar l’avançament en la mesura que puguis, per tal de prioritzar la teva pròpia seguretat. En canvi, es desaconsella frenar, encendre el llum antiboira posterior o els llums d’emergència, atès que això podria generar una col·lisió.

D’altra banda, és cabdal respectar també l’espai dels conductors que sí que mantenen la distància de seguretat. Si envaïm aquest espai per fer nosaltres un avançament, aquesta distància queda compromesa i obliga a repetir la maniobra de nou per tornar a deixar un espai suficient entre vehicles. Al capdavall, en el 90% dels sinistres viaris hi intervé el factor humà: si hi posem tots una mica de la nostra part, els accidents deixaran de ser quelcom tan habitual i tan quotidià.

La prevenció i la informació: els teus aliats per conduir a l’hivern

Les inclemències del temps no es poden controlar ni evitar però sí que podem intervenir a l’hora de tenir cura dels vehicles i minimitzar possibles incidències i complicacions causades per la neu, el gel, la pluja, el vent o la boira. Els factors meteorològics propis de l’hivern incrementen el risc d’accident i per això cal ser conscients de la importància de revisar l’estat general dels cotxes i els equipaments clau a l’hora de conduir en l’estació més freda de l’any. La informació i les recomanacions de les autoritats relacionades amb les emergències i el trànsit també són fonamentals per conduir de manera segura en condicions adverses.

L’estat general del vehicle ha de ser adequat, però què és fonamental revisar a l’hivern?

 Els pneumàtics: cal comprovar-ne la pressió i el relleu del dibuix per assegurar-nos que tinguin una bona adherència a la calçada.

  • La bateria, el sistema de frens, el sistema de refrigeració i el nivell de líquids anticongelants.
  • L’enllumenat: és bàsic que funcioni correctament per garantir una visibilitat adequada en una època de l’any en què hi ha menys hores de llum natural i la boira fa acte de presència.
  • El funcionament dels eixugaparabrises i les escombretes: també són indispensables perquè puguem veure-hi bé a la carretera en cas de pluja, calamarsa o neu.

Per ser previnguts, tampoc passis per alt…  

  • Portar un pneumàtic de recanvi en bon estat i els estris per col·locar-lo.
  • Les armilles reflectores i els triangles de senyalització, que s’han de portar obligatòriament.
  • De la mateixa manera que si vas a practicar esquí duus tot l’equipament necessari per gaudir d’aquest esport de neu, no oblidis, si t’has de desplaçar per vies nevades o amb risc que hi nevi, portar accessoris bàsics per conduir amb seguretat: les cadenes reglamentàries i adaptades a les rodes del vehicle (assegura’t que saps posar-les) o pneumàtics d’hivern. També és recomanable dur una rasqueta per treure el gel dels vidres, el telèfon mòbil carregat amb bateria, que et permetrà demanar ajuda en cas d’emergència, i una manta.

Cotxe amb cadenes

I la prevenció també passa per…

  • Adaptar la velocitat a les condicions de la via i augmentar la distància de seguretat per evitar perdre el control del vehicle i col·lidir en cas de frenada.
  • Estar atents a la previsió i a la situació meteorològica per tal de planificar els desplaçaments o decidir ajornar-los si les condicions ho requereixen.
  • Informar-se puntualment de l’estat del trànsit per saber si hi ha incidències viàries en la nostra ruta i seguir els consells de la Direcció General de Protecció Civil.

Amb prevenció, informació i prudència pots fer front a les dificultats que et pot suposar conduir amb meteorologia adversa. No deixis que el mal temps aigualeixi els teus desplaçaments!

 

Els patinets irrompen

Només cal circular una estona per qualsevol ciutat per constatar que els patinets elèctrics han arribat per quedar-s’hi, i la seva presència de ben segur continuarà creixent. Són ja molts els usuaris que troben en els Vehicles de Mobilitat Personal (VMP) un mitjà de transport pràctic i sostenible i que l’utilitzen en els seus desplaçaments urbans.

Però com tot element nou que aterra a la mobilitat, ha generat controvèrsia i la necessitat d’una regulació del seu ús. A més, malauradament, també han irromput en la sinistralitat viària. A tall d’exemple: els patinets i rodes elèctrics implicats en accidents de trànsit es van quadruplicar durant el 2019 a la capital catalana, segons dades del consistori de Barcelona.

Font de les imatges: ACN

La Direcció General de Trànsit (DGT) ha posat fil a l’agulla per abordar aquesta qüestió i està tramitant una normativa que va en la línia del que s’està debatent a la Unió Europea. Així, a finals de l’any passat ja va publicar una instrucció que recull i clarifica a quins criteris de la normativa de trànsit actual estan sotmesos els patinets.

Primerament, aquesta instrucció determina que els VMP són vehicles d’una o més rodes, únicament d’una plaça i que van propulsats per motors elèctrics que proporcionen una velocitat màxima d’entre 6 i 25 km/h. En aquest sentit i amb la llei a la mà, els conductors de patinets elèctrics poden ser sancionats per circular amb auriculars o telèfon mòbil (200 €), si porten un passatger (100 €), si van sense llum o elements reflectants a la nit (200 €) o bé si circulen per voreres o zones de vianants (200 €).

A més, els usuaris d’aquests vehicles estan obligats a sotmetre’s a les proves d’alcohol i drogues. Si el conductor supera la taxa  d’alcoholèmia permesa la sanció estarà entre els 500 i 1.000 €  i si dona positiu en drogues se li imposarà una multa de 1.000 €.

Cal tenir en compte que per conduir un VMP no es necessita cap autorització administrativa ni assegurança, i en aquest sentit, tal com succeeix amb els ciclistes, les infraccions no suposaran la detracció de punts del permís.

A l’hivern, carreteres netes

Durant el període hivernal, la neu i el gel poden complicar la circulació. Per evitar o minimitzar les possibles incidències derivades de la meteorologia adversa, els diferents titulars de via activen, entre els mesos de novembre i abril, plans de vialitat hivernal. L’objectiu d’aquestes actuacions és garantir la comoditat, la fluïdesa i la seguretat a les carreteres, així com minimitzar el temps de restriccions o de tancament al trànsit de les vies afectades.

Gran part de la xarxa viària catalana, més de dotze mil quilòmetres de carreteres, està potencialment sotmesa a actuacions en matèria de vialitat hivernal ja que no és estrany que la neu o la boira gebradora facin acte de presència, en algun moment o altre, en bona part del territori. Aproximadament la meitat d’aquesta xarxa viària és gestionada pel Departament de Territori i Sostenibilitat.  Així, la Generalitat té disponibles 120 màquines llevaneus i també a l’entorn d’un centenar de punts d’emmagatzematge de sal a tot Catalunya per facilitar la mobilitat a la xarxa viària de la seva titularitat durant l’època de fred i nevades.

La previsió meteorològica és primordial de cara a determinar quin tipus d’actuació s’ha de dur a terme en cada moment i en quins trams de la xarxa. Amb caràcter general, s’utilitza la informació que dona el Servei Meteorològic de Catalunya. A més, els centres de conservació disposen dels comunicats de previsió de risc que emet el Centre d’Emergències de Catalunya (CECAT) i es disposa d’una xarxa de 52 estacions meteorològiques adscrites a la xarxa viària ubicades a peu de carretera que proporcionen dades en temps real.

Durant la campanya, es duen a terme dos grans tipus d’actuacions: les preventives o programades i les curatives, que són les que no estan programades.

Les primeres es duen a terme per tal d’evitar la formació o la permanència de gel i de neu a la calçada, mitjançant l’estesa de sal, o per prevenir allaus per l’acumulació de neu als vessants per sobre de la carretera. Aquestes actuacions es basen sobretot en les prediccions meteorològiques. Pel que fa a les actuacions curatives no programades, s’apliquen quan els tractaments preventius són insuficients per mantenir la via oberta. Consisteixen, habitualment, en la retirada de la neu i de les plaques de gel amb les màquines llevaneus i l’eventual estesa de fundents per evitar l’acumulació o la formació de més neu o plaques.

A Catalunya hi ha plans d’emergència per nevades (NEUCAT) i per allaus (ALLAUCAT), l’activació dels quals comporta la gestió unificada dels mitjans emprats en la resolució d’aquestes emergències, com les assignades a la vialitat hivernal, a càrrec del Centre d’Emergències de Catalunya (CECAT).

La temporada passada, a les carreteres de la Generalitat, es van gestionar prop de 500 incidències i es van recórrer més de 900.000 quilòmetres per tasques de vialitat hivernal, incloent-hi els que es van fer per l’operació d’estesa de fundents, els realitzats fent tasques de neteja de neu o de gel, així com els quilòmetres totals recorreguts pels vehicles, inclosos els desplaçaments als trams tractats.

Pautes per ser un company de viatge segur i responsable

Amb la parella, amb amics, amb companys de feina o d’estudis… Tots hem anat o anem de copilots algun cop quan ens desplacem per carretera. T’has plantejat  quines característiques tens com a acompanyant? Amb quin tipus t’identifiques més? Et consideres un copilot crític, empàtic, passiu, discutidor o potser admets que adverteixes constantment de possibles riscos, xerres constantment o arribes fins i tot a distreure el conductor amb la teva actitud? Quan pugem a un vehicle, hem de ser conscients que el nostre paper com a copilot és bàsic per garantir una conducció segura, no exposar-nos a situacions de risc i, en definitiva, evitar accidents.

Foto copilot ok

Faràs molt bé de copilot si…

  1. Estàs moderadament alerta respecte al que passa en la conducció i l’entorn. Has de cooperar sense aclaparar qui condueixi perquè ho pugui fer d’una manera més segura.
  2. Compleixes les normes de seguretat i demanes al conductor que també les respecti. Viatjar amb un conductor que no compleix la normativa suposa posar la teva seguretat en mans d’algú que pot fer-te córrer greus riscos. Si saps que un conductor no està en condicions de conduir, has d’evitar anar amb ell i l’hauries d’intentar convèncer que no agafi el vehicle.
  3. Col·labores amb el conductor, per exemple, encarregant-te del GPS si cal fer la cerca d’una nova ruta o lloc de destinació (si no s’ha programat abans de sortir), seleccionant la música d’Spotify o sintonitzant una emissora de ràdio.
  4. No distreus el conductor amb el que dius o fas, ni l’incites a tenir comportaments que el puguin distreure i exposar a situacions de risc.
  5. Mantens la calma i no transmets nerviosisme al conductor, per exemple en el cas de trobar-vos en un embús. Perdre els nervis, criticar els altres usuaris o mantenir discussions i conductes agressives a l’interior del vehicle poden resultar contraproduents i provocar distraccions i ansietat en el conductor.
  6. No intentes comportar-te com un expert ni et queixes constantment de la manera de conduir de qui va al volant o al manillar. “Frena!” “Canvia de marxa!” “Treu l’intermitent!” Donar lliçons i actuar com si el conductor fos el teu alumne no és una actitud adequada que permeti al conductor mantenir una conducció tranquil·la i segura.
  7. T’encarregues dels menuts en el cas que viatgin darrere en el vehicle; evitaràs distraccions per part del conductor i facilitaràs que es concentri al 100% en la conducció.

Seure al costat de qui condueix implica ser corresponsable per evitar problemes en la conducció. El copilot ha de mantenir unes conductes segures i el seu comportament pot resultar fonamental per evitar accidents. El fet que un trajecte acabi resultant un viatge sense riscos o, per contra, insegur i amb contratemps, depèn en part de com actuï l’acompanyant.

Posa en pràctica aquests 7 consells i sigues un copilot segur!

 

2019: menys morts, però una reducció insuficient

C-37, Muntanya, Accident, Mossos

El 2019, 171 persones han mort en 157 accidents mortals a les carreteres de Catalunya. Les víctimes mortals han baixat un 11,4% respecte al 2018 i un 30,5% respecte al 2010. Són menys morts, però es tracta d’una reducció insuficient pel que fa als objectius fixats per la Unió Europea per al 2020, que demanen disminuir a la meitat les víctimes mortals registrades el 2010.

El director del Servei Català de Trànsit, Juli Gendrau, concreta que en els darrers anys s’ha produït “un cert estancament” en la reducció de la sinistralitat viària mortal, i en aquest context s’ha constatat que la majoria dels sinistres tenen relació amb el factor humà i estan associats a variables com la velocitat excessiva, les distraccions o el consum d’alcohol i drogues. En aquest sentit, destaca que “creiem que el salt important per a la reducció de l’accidentalitat hauran de ser les ajudes tecnològiques en la seguretat que s’estan incorporant als vehicles”.

Més morts en la mobilitat d’oci i més víctimes vulnerables i de més edat

De les 171 víctimes mortals que hi ha hagut a Catalunya en zona interurbana el 2019, més de la meitat, 96, un 56,1%, s’han accidentat en cap de setmana o en dia festiu, és a dir, en el que es considera mobilitat d’oci. El cap de setmana més negre de l’any, el que va registrar més morts per accident de trànsit, va ser el del 22 al 24 de març, amb 7 persones finades a les carreteres catalanes.

Si ens fixem en els col·lectius més vulnerables, el 2019 han mort 47 motoristes a la carretera, la qual cosa  suposa un augment d’un 9,3% en el nombre de motoristes morts respecte a l’any anterior. A més, 9 ciclistes han perdut la vida i 10 vianants han mort atropellats. Així, en conjunt, de les 171 persones mortes el 2019, un 38,6% són víctimes de col·lectius vulnerables.

 En la radiografia de la sinistralitat del 2019 també convé destacar que pel que fa a l’edat de les víctimes mortals hi ha hagut un augment del 43% en el nombre de morts dins la franja de 65 a 74 anys respecte al 2018. També val la pena ressaltar la reducció d’un 46,5% dels morts en la franja d’edat de 35 a 44 anys.

Barcelona, AP-7 i A-2 i octubre, les dades més negres

D’altra banda, Barcelona, amb 76 finats a les carreteres, és la demarcació amb més morts, tot i que ha registrat dues víctimes menys que l’any anterior. A les carreteres de Girona és on hi ha hagut una reducció més gran de víctimes mortals, amb 27 morts respecte als 35 del 2018. A Tarragona, amb 40 morts, i a Lleida, amb 28, hi ha hagut 6 víctimes menys que l’any anterior.

Posant la lupa al territori, de la llista de vies on hi ha hagut quatre víctimes mortals o més, veiem que l’AP-7 i l’A-2 són les vies que més morts registren aquest any, amb 15, seguides de l’N-II, amb 11. La C-12 ha registrat 10 morts aquest 2019.

Pel que fa als mesos de l’any, octubre va ser el que va registrar un nombre més elevat de víctimes mortals, amb un total de 21, seguit de l’agost, amb 20, i del març i el juliol, amb 18. El darrer mes de l’any ha estat el menys mortífer a la carretera, amb 7 víctimes mortals.

Menja bé per conduir bé

Sarsuela, suquet de peix, escudella i carn d’olla, rostit d’ànec o pollastre, canelons, garrí al forn, torrons, tronc de Nadal, tortell de Reis… Tot això ben regat amb un bon vi i alguna beguda espirituosa. El que no sabem és que hi ha tantes coses, tants factors que poden entorpir la nostra conducció… Algunes són evidents i tothom les té clares: alcohol, drogues, medicaments, etc. D’altres, en canvi, no semblen tan òbvies i, en canvi, tenen una influència directa a l’hora de manejar vehicles de motor.  Determinats aliments o begudes ens poden provocar males digestions i acidesa, somnolència, cansament, disminució dels reflexos, sobreestimulació… Cal ser-ne molt conscients.

Quan fem un viatge llarg, de ben segur que hi pensem, perquè calculem les parades, on menjar, on descansar… En aquest cas, si ens hem de passar moltes hores conduint, és important menjar lleuger, en poquetes quantitats, més sovint, i, sobretot, hidratar-se molt. Per a la resta de viatges habituals o diaris els consells són pràcticament els mateixos, amb l’afegitó dels beneficis implícits de mantenir una bona alimentació i una vida sana.

Tan important és el que mengem com la quantitat, és a dir, menjar menys pot provocar una disminució de l’atenció durant la conducció, i, per tant, la seguretat viària disminueix i augmenta la possibilitat de patir un incident o un accident. En canvi, una fartanera provocarà segur problemes durant la digestió i augmentarà la son, la falta de concentració i el cansament.

Sí o No: aliments al volant

Una alimentació variada és el més aconsellable per a tot, i també a l’hora de conduir. L’àpat ha d’aportar prou hidrats de carboni, proteïnes i minerals. És important que estigui exempt de greixos, com també és necessari menjar la quantitat justa.

I recorda…

NO es pot menjar mentre es condueix. L’article 18 del Reglament general de conducció recorda que “El conductor d’un vehicle està obligat a mantenir la seva pròpia llibertat de moviments, el camp necessari de visió i l’atenció permanent a la conducció, que garanteixi la seva pròpia seguretat, la de la resta d’ocupants del vehicle i la de la resta d’usuaris de la via”.

 

Apuntant a la velocitat

Els Mossos d’Esquadra utilitzen uns radars mòbils anomenats pistola per fer controls selectius a camions, furgonetes i autocars

C-17 a la Garriga. 10 del matí. Un caporal radarista dels Mossos d’Esquadra apunta i dispara amb un cinemòmetre làser pistola a camions. El límit de velocitat genèric de la via és de 90 km/h, però els vehicles pesants no poden superar els 80 km/h per normativa. 329 camions controlats. 289 circulaven a més velocitat de la permesa. 22 camioners sancionats.

Foto principal
En campanyes de velocitat o de transport, la Policia de la Generalitat treu a la carretera els radars pistola (tècnicament, DigiCam-pro) per controlar els excessos de velocitat de determinats tipus de vehicles que han de circular per llei a límits inferiors, principalment furgonetes, autocars i camions. Com explica el sotsinspector de la Divisió de Trànsit, Carles Gómez: “Els radars pistola ens permeten fer controls selectius de vehicles i, a més, els podem ubicar en punts que els altres radars no permeten, com són els revolts”.

Els Mossos d’Esquadra disposen de nou radars pistola repartits per totes les regions policials. Les vies amb més afluència de transportistes i conductors professionals són les més controlades per aquests tipus de cinemòmetres selectius. Així doncs, se solen ubicar amb els trípodes a la C-17 i C-59 a Barcelona, a l’A-7 a Tarragona, a la C-12 a les Terres de l’Ebre i a l’A-2 al seu pas per Lleida i Barcelona.

A més del punt de control del radar pistola, a la mateixa carretera, més endavant, s’ubiquen diverses patrulles dinàmiques de motoristes dels Mossos que intercepten els vehicles detectats corrent més del compte i els redirigeixen cap a un lloc segur (un polígon industrial, en aquest cas) per fer-los la notificació. “Quan has detectat anomalies més enllà de la velocitat, realitzes una inspecció del tacògraf a través d’una clau de descàrrega”, assenyala el caporal Francesc Xavier Fonollar. Un excés de velocitat pot ser la porta d’entrada a altres irregularitats dels conductors professionals, com la manca d’hores de descans setmanal o la manipulació del sistema.

Foto 1_camions#Dades: en el 38,2% des accidents mortals de trànsit registrats enguany a les carreteres catalanes hi ha hagut implicats camions o furgonetes, és a dir, en 57 dels 149 sinistres amb morts d’aquest 2019 (fins al 27 novembre) hi han estat involucrats aquests tipus de vehicles.

Foto-2_radar-barrera.jpg

#Sabiesque els Mossos d’Esquadra també utilitzen un tipus de radars mòbils que s’anomenen barrera i que són indetectables? Aquest tipus de cinemòmetre està compost de dos làsers i s’ubica enfocant la carretera fent una ‘barrera’. El radar detecta els excessos de velocitat a tots els carrils quan els vehicles creuen els dos rajos que projecta el radar.

Foto 3_detector de radars

#Compte amb l’ús de detectors de radars. Els Mossos d’Esquadra tenen a la seva flota detectors de detectors. Conduir fent ús de mecanismes de detecció de radars és una infracció greu que suposa una sanció de 200 euros i la detracció de 3 punts. I conduir un vehicle que tingui instal·lats inhibidors és una infracció molt greu que suposa 6.000 euros de multa i la retirada de 6 punts del carnet.

Quan circulis, fes-ho per la dreta!

Sovint, el carril de la dreta és el gran oblidat a l’hora de desplaçar-nos. Tot i que hem d’optar-hi quan circulem, ens acostumem a decantar més pel carril central o pel de l’esquerra ja que tenim la percepció que estan més lliures d’obstacles. Ara bé,  la seva ubicació entre el voral i el carril contigu constitueix la manera més segura de moure’s per la calçada i entorpir menys la circulació.

Moto, B-10

Què diu la normativa?

  • Com a norma general, els vehicles han de circular per la dreta. En les vies de doble sentit de la circulació, cal acostar-se tant com sigui possible al costat dret de la calçada per mantenir la separació lateral suficient que permeti creuar amb seguretat un altre vehicle. Incomplir aquesta norma es considera una infracció greu que comporta 200 euros però sense pèrdua de punts.
  • En un revolt o canvi de rasant de visibilitat reduïda, cal deixar completament lliure la meitat de la calçada que correspongui al sentit contrari. No fer-ho comporta la mateixa sanció que el supòsit anterior.
  • Finalment, circular per l’esquerra, en el sentit contrari a l’estipulat, en una via de doble sentit de la circulació és una infracció molt greu que comporta 500 euros de multa i la detracció de 6 punts del permís de conduir.

I en el cas dels avançaments?

En el cas dels avançaments, la cosa canvia. Com a norma general, està totalment prohibit avançar un altre vehicle per la dreta. En aquest cas, s’ha de fer per l’esquerra, senyalitzant-ho sempre i prenent totes les precaucions oportunes. El fet d’avançar un altre vehicle per la dreta quan l’avançament s’hauria d’haver fet per l’esquerra comporta una sanció de 200 euros.

Només hi ha algunes excepcions:

  • Quan el vehicle que es pretén avançar indica clarament el propòsit de canviar de direcció a l’esquerra.
  • Quan el vehicle que es pretén avançar indica clarament el propòsit de parar-se al costat esquerre.
  • En vies amb circulació en ambdós sentits, als tramvies que marxen per la zona central.
  • En poblats, en calçades amb almenys dos carrils reservats a la circulació en el mateix sentit de la marxa, sempre i quan el conductor que vol avançar per la dreta ho pugui fer sense perill per a la resta d’usuaris.

En definitiva, de manera habitual, quan circulis, fes-ho per la dreta! I si has d’avançar, per l’esquerra! Opta per una mobilitat més segura!