Europa, estancada

Una xifra que esgarrifa: 25.100 persones van morir per accident de trànsit l’any passat al conjunt de la Unió Europea. Dit d’una altra manera que també espanta: 70 morts al dia, 500 cada setmana per la mobilitat.

Només són 200 morts menys, un 1%, que el 2017. Un estancament que ja fa un lustre que s’allarga i que fa perillar els objectius fixats per les institucions comunitàries, com la reducció del 50% per al 2020 o el de zero morts per al 2050. Davant d’això, s’ha accelerat l’entrada en vigor d’un paquet de mesures tecnològiques que aniran de sèrie als vehicles, com vam explicar en aquest apunt.

Sinistralitat_Europa_2018

Segons les dades facilitades per la Comissió Europea, la ràtio de morts al vell continent se situa als 49 per milió d’habitants. A Catalunya l’any passat van morir 260 persones, la qual cosa suposa 34,5 víctimes per milió d’habitants. Aquestes dades la situen dins dels cinc primers països de la Unió Europea amb millors resultats després del Regne Unit (28), Dinamarca (30), Irlanda (31) i Suècia (32).

L’anàlisi de les dades també conclou que per cada víctima mortal viària n’hi ha cinc que pateixen lesions greus, i s’estima que l’any passat hi va haver 135.000 persones ferides de gravetat a tota la Unió Europea. Més al detall, també s’especifica que els col·lectius més vulnerables (vianants, ciclistes i motoristes) suposen el 43% dels morts.

Els efectes i beneficis de les mesures adoptades encara tardaran a arribar i mentrestant els països han de prendre mesures valentes per fer front als excessos de velocitat, la conducció sota els efectes de l’alcohol i les distraccions, i reduir així el nombre de persones que perden la vida cada any en accidents de trànsit. Hi estem treballant.

En els desplaçaments laborals, cap risc

A Catalunya, cada any hi ha més de 30.000 víctimes per sinistre viari, un 40% de les quals són víctimes de trànsit en l’entorn laboral. En concret, l’any 2017, 14.446 de les 36.167 persones mortes o ferides per accident de trànsit a les carreteres catalanes van ser víctimes en desplaçaments de treball. La majoria, en concret 11.135, es van accidentar en el trajecte per anar o tornar de la feina (in itinere), però també hi va haver 3.311 persones que van tenir l’accident durant la jornada laboral (en jornada).

Els accidents de trànsit que ocorren durant la jornada laboral són responsabilitat de l’empresa i, en conseqüència, existeix l’obligació empresarial i la necessitat d’intervenir-hi i integrar-la en el pla de prevenció de riscos laborals. Però, si bé l’empresa és un agent important en la seguretat viària laboral, la seva capacitat d’intervenció és limitada, sobretot pel que fa als accidents in itinere, que, de fet, són els més nombrosos. Així doncs, la seguretat viària és cosa de tots, també en l’àmbit laboral.

Cal tenir en compte que les víctimes de trànsit van suposar un 13% del total de víctimes d’accident laboral (109.835). Amb tot, si ens fixem en la gravetat, el percentatge s’eleva: gairebé la meitat dels accidents mortals a la feina són per sinistre viari.

En aquest context, la millora de la seguretat viària en l’entorn laboral és una de les fites del Servei Català de Trànsit per reduir el nombre total d’accidents de trànsit a Catalunya. Així, l’actual Pla de seguretat viària preveu diverses mesures en matèria de prevenció de riscos laborals agrupades en tres nivells: investigació i recerca, formació en seguretat viària laboral i disseny de recursos i material de suport. Entre altres accions, s’han impulsat cursos d’autoaprenentatge virtual sobre els accidents de trànsit in itinere per a tots els treballadors de l’Administració, cursos presencials de seguretat viària en jornada per a col·lectius de conductors en diferents organismes, un curs de seguretat viària laboral online per a treballadors i empreses, i s’han editat dues guies: La seguretat en els desplaçaments per anar i tornar de la feina i La seguretat en els desplaçaments amb vehicles durant la jornada de treball.

Com que la seguretat viària a l’entorn laboral és una matèria que té implicacions tant en l’àrea de la seguretat viària com en l’àmbit de la prevenció de riscos laborals, es treballa sobre la base de polítiques de cooperació i participació amb tots els agents implicats d’ambdues àrees. L’objectiu últim és millorar la mobilitat i reduir la sinistralitat, ja que 4 de cada 10 víctimes de trànsit tenen l’accident en desplaçaments de treball.

En els desplaçaments laborals, tant per anar o tornar de la feina com durant la jornada laboral, cap risc!

 

Horitzó 2030: nou compromís de la UE per reduir les víctimes de trànsit

Amb la finalitat d’avançar en la reducció del nombre de víctimes mortals a les carreteres europees, la Comissió Europea (CE) ha presentat una proposta de línies mestres d’actuació per a la dècada 2020-2030; un programa de mesures transversal i que ha d’estar alineat amb els plans estratègics de seguretat viària nacionals. El full de ruta presentat per la CE s’emmarca en l’enfocament de la Visió Zero i recull l’objectiu ambiciós de reduir les víctimes mortals i els ferits greus per accident de trànsit un 50% el 2030 respecte del 2020. A més, les noves actuacions previstes incideixen en la corresponsabilitat dels diversos agents implicats per tal d’avançar cap a una nova mobilitat segura, sostenible i connectada.

Nous reptes i nou context de mobilitat

La planificació estratègica de la CE orientada a l’horitzó 2030 integra els principals sectors i grups d’interès vinculats a la mobilitat: des dels mateixos conductors i usuaris de l’espai públic, passant pels responsables polítics i legisladors de la seguretat viària fins arribar al sector automobilístic, pel que fa a la innovació de sistemes de seguretat i a la tecnologia dels vehicles connectats i automatitzats, entre d’altres. Aquest compromís renovat s’ha adaptat per tant als nous avenços tecnològics, així com a les noves tendències de mobilitat urbana i també socials, com per exemple la coexistència de vehicles no motoritzats i sostenibles amb els de motor, l’ús més gran de la bicicleta o l’increment dels vianants a causa de l’envelliment de la població. D’altra banda, cal destacar el paper clau del disseny i el manteniment òptim de les infraestructures per tal de reduir la probabilitat de patir un sinistre viari o de minimitzar les conseqüències en el cas que es produeixi.

Infografia_Català_C

La seguretat viària ha millorat de manera considerable en les darreres dècades als països de la Unió Europa tot i que les xifres de reducció de la sinistralitat mortal s’han estancat en els últims anys. Entre el 2001 i el 2010, les víctimes mortals en vies interurbanes de la UE es van reduir en un 43%, i en un 19% en el període comprès entre el 2010 i el 2016.

 

 

 

 

 

 

 

2022: tecnologia d’automoció per salvar vides

_MG_4457

Es parla molt que el futur de la mobilitat és el vehicle autònom, però mentre no hi arribem, Europa aposta perquè la tecnologia dels vehicles ajudi els conductors a circular millor i de manera més segura. L’objectiu de tot plegat és sortir de l’estacament en la reducció dels accidents de trànsit que pateixen la majoria de països del vell continent.

En aquest sentit, el Parlament Europeu va aprovar ahir una normativa que farà obligatori que els vehicles nous venuts a partir del 2022 portin incorporats de sèrie uns sistemes tecnològics que, entre altres coses, permetran la frenada automàtica d’emergència del cotxe en cas que detecti vianants o ciclistes, per evitar atropellaments. La resta de vehicles tindran dos anys més per adaptar-s’hi, així que el 2024 tot el parc mòbil que circuli haurà d’estar dotat d’aquestes mesures tecnològiques.

D’altra banda, la flamant directiva europea també estableix que els vehicles nous de trinca hauran d’anar equipats amb un assistent intel·ligent de velocitat (ISA) que avisarà el conductor quan superi el límit de velocitat, i el motor rebaixarà la potència perquè li costi circular a més velocitat de la permesa. També s’instal·laran alertes d’abandonament de carril per evitar sobretot topades frontals, i sistemes que ampliaran el camp de visió dels camions perquè els transportistes hi vegin des dels quatre angles. A més, serà obligatori que el vehicle porti una mena de caixa negra registradora que revolucionarà el camp de la investigació dels accidents.

Aquesta proposta de legislació també posa fil a l’agulla per treure de la circulació els reincidents per alcoholèmia. En aquest sentit, aposta per la instal·lació del sistema alcoholock en els vehicles dels conductors que hagin comès aquesta infracció de manera repetida. L’alcoholock bloqueja el cotxe i no permet posar-lo en marxa si detecta que has consumit alcohol.

Els experts diuen que aquest paquet de mesures tecnològiques d’automoció suposarà la revolució que necessita la seguretat viària per continuar avançant en la disminució de les víctimes. Es parla que podrien ajudar a evitar unes 25.000 morts a Europa en els 15 anys següents a l’entrada en vigor.

 

Imprudències que no passen desapercebudes

Un cotxe circula per la T-11 entre Reus i Tarragona. La conductora agafa el mòbil i consulta una aplicació per saber el recorregut que ha de fer. Per a ella només ha estat “un moment”, el temps suficient per perdre l’atenció en la circulació i començar a desviar-se de la trajectòria. Dos agents que patrullen en un vehicle de paisà de Mossos d’Esquadra per la mateixa via han vist la infracció i indiquen a la noia que els segueixi i s’aturi. Li comuniquen que ha comès una infracció greu de circulació que li suposarà la pèrdua de 3 punts del permís de conduir i una multa de 200 euros.

Els vehicles espiell són cotxes no logotipats dels Mossos d’Esquadra amb els quals es porta a terme un patrullatge policial dinàmic. La priorització d’aquest tipus de controls és una de les mesures que s’ha implementat aquest 2019, amb l’objectiu de continuar treballant per contenir la sinistralitat viària a les carreteres catalanes i conscienciar els conductors del perill que suposen les distraccions i altres imprudències al volant.

Com el seu nom indica, els vehicles espiell permeten als Mossos vigilar les carreteres sense ser reconeguts o detectats pels conductors. A dins hi van dos agents uniformats que són els encarregats de captar infraccions de trànsit –distraccions, sobretot l’ús del telèfon mòbil, però també avançaments incorrectes o no portar el cinturó de seguretat– que els conductors cometen mentre circulen sense ser conscients de la presència d’un cotxe policial. “La idea és que puguis aturar al mateix moment el conductor i notificar-li la denúncia”, explica l’inspector Antoni Vilafranca, cap de l’Àrea Regional de Trànsit Camp de Tarragona.

“Només ha estat un moment”, “no l’agafo mai”, “em trucaven de l’escola/de la feina”, “pensava que era una emergència”… Les excuses que posen els conductors són nombroses i recurrents però el cert és que, com que són enxampats in fraganti, la majoria reconeixen i accepten que estaven fent una cosa que no haurien hagut de fer: conduir manipulant el mòbil.

Amb tot, l’any passat les distraccions van ser la causa de gairebé un de cada quatre accidents amb víctimes. “Hem passat de parlar amb el telèfon a l’orella a comunicar-nos via whatsapp amb el telèfon entre les cames i utilitzar d’aquesta manera el mòbil és tant o més perillós. No estar pendents del que està passant davant nostre a la carretera pot provocar accidents amb conseqüències que a vegades ni ens imaginem”, alerta Xavier Piña, sergent de l’Àrea Regional de Trànsit Central.

Les distraccions causades per l’ús del mòbil són les més freqüents però també se’n detecten d’altres. A l’AP-7 a Santa Perpètua de Mogoda una patrulla de l’ART Metropolitana Nord observa el conductor d’una furgoneta que està menjant d’una carmanyola mentre condueix. Els agents l’avisen i el fan aturar a la següent àrea de servei. El conductor de la furgoneta enxampada s’excusa i diu que tenia previst fer una parada per menjar però que té molta pressa i finalment no li ha donat temps. Comportaments com aquest també poden causar que l’atenció es desviï de la carretera durant uns segons i en conseqüència comportar greus riscos al volant.

 

 

Quina és la valoració de la seguretat viària a Catalunya?

La intensificació d’un seguit de mesures aquest 2019 per endurir i perseguir els comportaments negligents a la xarxa viària té una correlació directa amb l’actual demanda social per tal de millorar la seguretat a les nostres carreteres. En la seva majoria, la ciutadania, tal com es desprèn de la darrera Enquesta de seguretat pública de Catalunya (2016/2017), reclama més intervenció de les administracions en relació amb les conductes infractores a la carretera, sobretot les que tenen a veure amb la conducció sota els efectes de l’alcohol i l’ús del mòbil. Així mateix, l’estudi també conclou que la valoració general de la seguretat viària a Catalunya és positiva.

Infografia resultats okPel que fa a les mesures que s’han proposat per reduir la mortalitat dels motoristes, han obtingut una valoració mitjana notable:

  • portar elements reflectors, com ara armilles reflectores (mitjana: 8,1);
  • ampliar i millorar la formació pràctica per a motoristes (mitjana: 7,6);
  • fer un carril especial per a motos a les vies principals d’entrada i sortida de les ciutats (mitjana: 7,3).

També es valoren amb una mitjana de notable les propostes per augmentar la seguretat dels ciclistes:

  • portar elements reflectors, com ara armilles reflectores (mitjana: 8,9);
  • campanyes informatives sobre les obligacions i responsabilitats dels conductors i dels ciclistes (mitjana: 8,4);
  • reforç de la senyalització d’obligatorietat de separació d’1,5 metres en avançaments als ciclistes.

Atropellaments: morts que es podrien evitar

Caminar per una carretera és una acció que cal emprendre amb la màxima cautela i que no està exempta d’una veritable perillositat. La carrVianantsetera és l’espai natural dels vehicles, i la sola presència d’un vianant a la via li atorga a aquest una vulnerabilitat que mai no s’ha de menystenir. La pregunta és: poden circular els vianants per les carreteres? Per les autopistes i les autovies està totalment prohibit; per la resta de vies, sí, però cal fer-ho amb la màxima prudència!

Posar-se l’armilla reflectora quan sortim d’un vehicle aturat al voral d’una carretera és necessari i obligatori, però l’armilla sola no ens protegeix dels impactes dels vehicles que hi circulen. Actuar amb serenor, amb prudència i seguint les pautes necessàries per a la nostra seguretat ens protegeix molt més dels possibles impactes del trànsit rodat.

Conceptes bàsics de seguretat

Quins consells bàsics cal seguir quan circulem com a vianants per la carretera?

  • Si la via no disposa d’un espai especialment reservat per a vianants, la circulació es farà per l’esquerra. D’aquesta manera, podreu observar de cara els vehicles que circulen i que s’acosten a la vostra posició.
  • Cal circular pel voral o, si no n’hi ha, per la calçada, aproximant-se tant com es pugui a la vora exterior.
  • Preferiblement, els vianants han de caminar un darrere l’altre.
  • Si és de nit o hi ha poca llum, cal portar una armilla reflectora. També és recomanable portar una llanterna per veure per on camineu i perquè els vehicles us vegin millor.

I com cal procedir si aturem el vehicle al voral?

  • Si és possible, atureu el vehicle fora de la carretera, en un lloc on no entorpeixi el pas, per evitar nous accidents.
  • Senyalitzeu la presència del vehicle amb els triangles, situats com a mínim 50 metres davant i darrere del vehicle (en vies de doble sentit).
  • Activeu els llums d’emergència i, si és de nit, també els de posició.
  • Sortiu del vehicle per la part més segura i amb l’armilla reflectora obligatòria.
  • Allunyeu-vos de la calçada i situeu-vos rere la tanca de protecció.

Atropellaments mortals

L’any passat, 17 vianants van perdre la vida a les carreteres catalanes, 12 més que l’any anterior. Per aquest motiu, el Servei Català de Trànsit considera necessari fer un crit d’alerta i recordar als vianants que, si irremeiablement han de circular per carretera, ho facin amb la màxima atenció i respectant aquestes mínimes pautes de seguretat. Alhora, l’SCT preveu dissenyar enguany noves campanyes divulgatives adreçades a col·lectius vulnerables, com els vianants, ciclistes o gent gran. I, paral·lelament, l’SCT seguirà donant continuïtat a les campanyes preventives de protecció i control de vianants, amb dues campanyes els mesos d’abril i setembre de 2019. En les dues campanyes que es van dur a terme el passat 2018, es van interposar un total de 1.936 denúncies. Són dades que conviden a reflexionar; cal fer un esforç per part de tots perquè cap vianant perdi la vida a la carretera. I, per sobre de tot, cal evitar actituds imprudents que poden desembocar en un desenllaç tràgic, tal com es denunciava recentment des del compte de Twitter de l’SCT.

Aturar-se al voral per una avaria o per auxiliar les víctimes d’un accident de trànsit no hauria de suposar córrer el risc de morir atropellat, si tothom segueix aquestes pautes de seguretat a la carretera. Probablement, molts ̶o tots̶ aquests atropellaments es podrien evitar.

Conviure a la carretera

. Conversa amb Joaquim Vilaplana, president de la Federació Catalana de Ciclisme

FOTO 2

La convivència en un mateix espai no és fàcil. Per aconseguir que aquesta convivència fructifiqui són necessàries grans dosis de comprensió, respecte i, per què no dir-ho, paciència. I la convivència de ciclistes i conductors a la carretera no n’és una excepció. Cada cop hi ha més ciclistes a la carretera, gent que busca fer esport i sentir-se realitzada fent allò que li agrada. Un col·lectiu que ha vingut per quedar-se. Per això, el president de la Federació Catalana de Ciclisme, Joaquim Vilaplana, assegura que “tal com tenim les vies actualment a Catalunya, compartir-les és una necessitat. Compartir vol dir respectar i el respecte hi ha de ser per les dues bandes.” Segons Vilaplana, “s’ha notat un canvi d’actitud important, tant en el col·lectiu dels conductors com en el dels ciclistes. Els ciclistes també hem hagut de reciclar una mica el nostre comportament a la carretera.”

“S’ha notat un canvi d’actitud important, tant en el col·lectiu dels conductors com en el dels ciclistes”

Durant l’any 2018, hi ha hagut a Catalunya 58 accidents en zona interurbana amb morts i/o ferits greus amb bicicletes implicades, amb el resultat de dues víctimes mortals. No són unes males xifres, però des del Servei Català de Trànsit es busca com a objectiu final aconseguir 0 víctimes a les carreteres. El president de la Federació Catalana de Ciclisme creu que el risc 0 és complicat, que “sempre hi ha risc, sempre hi ha actuacions negligents per part dels dos col·lectius. Cada cap de setmana poden sortir a la carretera entre 30.000 i 40.000 ciclistes, per tant, els accidents són inevitables. Amb les promocions que es fan per compartir les vies, estem estabilitzant i reduint els accidents. Per això és important tenir en compte les normes de conducta a la carretera.”

“Sempre hi ha risc, sempre hi ha actuacions negligents”

Des del Servei Català de Trànsit s’han posat en marxa diverses campanyes per, d’una banda, conscienciar els conductors de la vulnerabilitat dels ciclistes, i de l’altra, conscienciar els ciclistes que ells també han de respectar les normes de circulació quan transiten per una carretera. Quan se li demana a Vilaplana què més pot fer l’SCT per ajudar en aquesta convivència entre conductors i ciclistes, el president respon que “sempre hi ha hagut una bona relació amb el Servei Català de Trànsit, sobretot amb accions destinades als nens i nenes. Això és una bona eina de formació. Demanem a l’SCT que posi en un mateix espai tots aquells actors que intervenen en els riscos. Volem que quedi ben clar el missatge que ens hem de respectar tots els usuaris de les vies, els uns als altres.” Per Vilaplana, “estem en una bona línia.

“Demanem a l’SCT que posi en un mateix espai tots els actors que intervenen en els riscos”

FOTO 1

Potser el risc a les carreteres no es pot eliminar del tot, però de ben segur que es poden dur a terme actuacions que disminueixin la perillositat. En aquest apartat, hi poden ajudar molt els clubs de ciclistes. Segons explica Vilaplana, “hi ha vies de més risc que altres, i els clubs de ciclistes ho han de saber. Els clubs elaboren cada any un calendari de sortides i això implica rutes. Hi ha vies que clarament tenen més afluència de cotxes i, per tant, és interessant que els ciclistes les evitin. S’està fent un treball de senyalització, d’informació, que indiqui que en aquesta via hi ha una afluència més gran de ciclistes. Però també cal deixar clar quines són les vies més perilloses, les que presenten un risc més alt i evitar en el calendari de sortides dels clubs aquestes vies. Aquesta tasca d’informació també l’hem de fer des de la Federació”, assenyala el seu director.

“Hi ha vies que tenen més afluència de cotxes i és interessant que els ciclistes les evitin”

Si juguem a preveure com serà el futur, Vilaplana té clar que la bicicleta s’acabarà convertint en un mitjà de transport més. No només a les grans ciutats, on la bicicleta ha guanyat protagonisme, sinó també a la carretera. El director de la Federació Catalana de Ciclisme s’imagina “un futur en què la bicicleta circuli per les vies interurbanes com un mitjà de transport més, no només com a esport. La bicicleta canviarà, el nombre de bicicletes elèctriques augmentarà, i això també facilitarà l’accés a aquest mitjà de transport. Cada cop veurem més bicicletes a la carretera.” Queda clar, doncs, que la convivència a la carretera és una necessitat i, per tant, i com dèiem al principi, caldrà molta comprensió, respecte i paciència.

Preparats per formar conductors responsables

Enrere queden les nits d’estudi i els nervis davant els exàmens i les proves de selecció per obtenir l’acreditació de professors de formació viària. L’entusiasme i la voluntat de continuar aprenent per ser millors professionals caracteritzen els 65 nous formadors que aquest any 2019 ja podran exercir com a professors a les escoles de conductors de Catalunya. El setembre de l’any passat van començar la darrera fase del curs, que els conduiria a un nou projecte personal. Se senten afortunats, tenint en compte que van iniciar el procés selectiu 503 aspirants. Amb una procedència laboral diversa, tot i que la majoria ja havia tingut abans algun vincle amb el món de les autoescoles, ara inicien un nova etapa plena de reptes i il·lusió.

La Montse Rodríguez, el Jorge Cortés i la Jèssica Hernández són tres dels nous professors que començaran a posar en pràctica enguany tot el que han après per formar els futurs conductors i transmetre’ls els valors de la mobilitat segura i responsable.

Montse Rodríguez, 34 anys: “Que no hi hagi víctimes a la carretera no és cap utopia, és possible.”

montse ok

La Montse és propietària d’una autoescola a Badalona, on va treballar prèviament com a secretària durant 12 anys. Porta cotxe des dels 18 anys i assegura que és “una bona conductora”. Explica  que aquest curs li ha fet veure que en el món de la seguretat viària “encara hi ha molt per fer” i que té l’ambició de saber-ne més i continuar formant-se per poder contribuir al fet que no hi hagi víctimes a la carretera: “Aquest objectiu no és cap utopia, sinó que és totalment possible”, afirma convençuda.  Per a la Montse, “el 99% dels accidents són evitables i, a més, existeix una desinformació general sobre els riscos que comporta la conducció. “La majoria de la gent veu el fet de treure’s el carnet com un tràmit, no gaudeix del procés de formació. Ara mateix, es passa un cop a la vida per l’autoescola i el que els professors ensenyen ha de servir per sempre”, destaca. Aquesta formadora viària novell també defensa el reciclatge obligatori en la formació viària i el foment de l’educació en mobilitat entre els infants i adolescents: “Des de petits ja han d’adquirir bons hàbits perquè s’ha de tenir en compte que són vianants i de grans seran conductors. Des del moment que sortim al carrer, tots estem exposats als riscos del trànsit”.

 

Jèssica Hernández, 25 anys: “Cal tenir molta psicologia per tractar amb els alumnes.”

jèssica ok

L’interès per aquesta professió li ve de família, ja que els seus pares també són formadors viaris i propietaris d’una autoescola a Lleida. Una substitució com a administrativa en el negoci familiar la va acabar d’empènyer a dedicar-se a ser professora i a fer el pas decisiu per inscriure’s al curs de formadors viaris. La Jèssica, que va començar els estudis d’Administració i Dret, té clar que el valor afegit que aporta l’actual model de formació viària és la vessant psicològica i la sensibilització viària: “Passem moltes hores amb els alumnes, creem amb ells un vincle i hem de conscienciar-los, fer-los veure que, per moltes destreses que tinguin, sempre es trobaran amb riscos i per això han de conduir amb responsabilitat. Hem d’aconseguir que se n’adonin en el cas que tinguin falses creences, com per exemple les relacionades amb el consum de drogues. Ens hem d’apropar a l’alumnat, escoltar-lo i preocupar-nos per ell. Ara no només l’hem d’ajudar a aprovar l’examen de conduir, li hem d’oferir alguna cosa més.” Després d’haver obtingut el títol de formadors viaris, també aposta per la formació contínua, tant dels  usuaris com dels professors, i considera que a les escoles hi hauria d’haver una assignatura obligatòria d’educació viària.

Jorge Cortés, 30 anys: “Els formadors viaris tenim la responsabilitat de canviar actituds dels conductors.”

jorge ok

Durant nou anys va treballar com a recepcionista d’una autoescola i el contacte amb els professors i els alumnes li va fer despertar l’interès per dedicar-se a la formació viària. Aquesta és la segona convocatòria per obtenir una plaça de formador en la qual participa. El 2014 ja s’hi va presentar però no va aprovar totes les assignatures del curs. Ara, amb el certificat d’aptitud de formador viari a la mà, aquest tècnic en esports té la intenció d’ampliar els seus coneixements i “guanyar experiència”, per exemple, en l’àmbit de les tècniques de conducció segura i eficient, i per superar la por a conduir, el que s’anomena amaxofòbia. El Jorge sosté que els formadors tenen la responsabilitat d’aconseguir un canvi d’actituds dels conductors: “Nosaltres estem en la primera línia”, afirma. A més, defensa el reciclatge formatiu teòric i pràctic i assegura que aquest curs l’ha portat a la conclusió que “la majoria d’accidents mortals són conseqüència del factor humà, com el consum d’alcohol i drogues, les distraccions amb el mòbil o la velocitat”. Per aquest motiu apunta: “Els formadors viaris hem d’explicar als alumnes quins hàbits poden ser perillosos perquè siguin conscients dels riscos que corren, els hem de donar una informació personalitzada i de qualitat.

Tecnologies d’assistència a la conducció: un plus de seguretat que pot fomentar la distracció?

Frenada automàtica d’emergència, assistent en embussos, alerta de canvi involuntari de carril, detector de vehicles a l’angle mort, control de creuer adaptatiu, assistent d’aparcament… les noves tecnologies d’assistència a la conducció augmenten la nostra seguretat a l’asfalt i minimitzen els riscos, però poden esdevenir en alguns casos un factor de distracció?

foto

Davant l’eventual punt de vista de qui creu que aquests sistemes avançats d’assistència poden esdevenir un factor de distracció, Joan Blancafort, secretari general de FECAVEM (Federació Catalana de Venedors de Vehicles a Motor), es mostra contundent: “Aquests sistemes venen incorporats de sèrie i es dissenyen per evitar distraccions del conductor; en tot cas, les distraccions poden tenir més a veure amb altres elements, com el mòbil. Segons un informe de la DGT, s’estima una reducció de sinistralitat del 57% si tot el parc mòbil disposés de sistemes d’assistència a la conducció; un total de 51.000 accidents s’evitarien”, assegura Blancafort.

Segons el portaveu de FECAVEM, hi ha una demanda a l’alça d’aquests sistemes i la seguretat es consolida com un factor de compra decisiu. La qüestió és: en fan ús els usuaris, d’aquesta tecnologia? La Raquel Oliveras, funcionària, condueix un Renault Grand Scenic Zen i ho té molt clar: “El meu vehicle està equipat amb la majoria d’aquests sistemes i he de dir que són molt útils, els faig servir habitualment i em donen un plus de seguretat”, assegura. L’Eva Gustems, administrativa, condueix un Renault Kadjar i hi coincideix: “Els tinc activats gairebé tots per defecte; són eines que et donen suport a l’hora de conduir. Possiblement, el més útil per a mi és el detector de vehicles en angle mort, especialment quan condueixes per Barcelona!”, afegeix.

Informació dels sistemes al concessionari

El moment de la compra en el concessionari és un moment clau en què l’usuari ha de conèixer els diferents sistemes d’assistència a la conducció amb què va equipat el vehicle. “Generalment, ens trobem que el comprador està informat d’aquests sistemes i s’interessa per l’equipament del model i, en resposta a aquest interès, l’equip comercial l’informa de l’equipament que incorpora el vehicle durant el procés de compra i en el moment de recollida li explica el seu funcionament de manera detallada”, subratlla Joan Blancafort. L’Eva explica que en el moment de la compra “ens van vendre un pack Safety i van posar molta dedicació a explicar els beneficis d’adquirir-lo; un cop ens el van entregar, ens van fer una repassada bastant ràpida per totes les coses que porta el vehicle, així que vam tirar de manual”. El Xavier Aguilà, empleat de banca, condueix un Toyota Auris Hybrid i recorda que, en el moment d’adquirir el cotxe, el venedor li va explicar el funcionament d’aquests sistemes “a mitges”. Per la seva banda, la Raquel assegura que “el venedor ens ho va explicar en el moment de la compra, tot i que sempre amplies posteriorment amb el manual’.

Factor de distracció?

Poden aquestes tecnologies d’assistència a la conducció esdevenir un element de distracció? Es pot córrer el perill que, amb aquestes ajudes a la conducció, l’usuari es pugui relaxar al volant? Tal com afirma Joan Blancafort, “els sistemes d’assistència ADAS han vingut per quedar-se, perquè aporten un plus de seguretat i efectivitat,  atès que informen el conductor en temps real i minimitzen l’error humà”. La manipulació d’aquests sistemes, però, no ha d’esdevenir mai un factor de distracció durant la conducció; és primordial, per tant, que el conductor en conegui perfectament el funcionament i es programi o manipuli el que sigui necessari abans d’iniciar la marxa.

En aquest sentit, la Raquel reconeix que “a vegades, la pantalla et distreu” i l’Eva indica que “hi ha molts sistemes que els pots tenir sempre activats, però d’altres els has de manipular abans o durant la conducció, i no tots els comandaments estan al volant”.

foto 2

El 2018, la distracció es manté com a primer factor concurrent de sinistralitat, amb una presència del 23% en el total dels accidents amb víctimes. El factor humà té una àmplia i directa incidència en la sinistralitat a les nostres carreteres; per tant, totes les ajudes tecnològiques que suposin una millora en la seguretat viària són molt benvingudes, però cal seguir aplicant tota la prudència i la màxima atenció al volant.