Deu pautes per circular correctament per les rotondes

Sovint el flux de vehicles més o menys ordenat d’una carretera o carrer esdevé un caos descontrolat quan aquesta via desemboca en una rotonda. Qui té la preferència? Per quin carril haig de circular? Què passa quan creua la rotonda un grup de ciclistes? Les rotondes sovint són un punt de conflicte i l’escenari de nombroses col·lisions.

Com a norma general, quan circulem per una rotonda en zona interurbana, cal fer-ho pel carril dret i, en rotondes urbanes, pel carril que millor convingui a la destinació que se segueix. No obstant, en una rotonda poden confluir nombroses circumstàncies i diferents tipus de vehicles en el mateix espai/temps. Si vols saber què cal fer –i què no– segueix aquestes deu pautes i no t’equivocaràs:

  1. La preferència de pas la tenen sempre els vehicles que circulen per dins de la rotonda, per davant dels vehicles que s’hi volen incorporar (sempre i quan no hi hagi una senyalització específica que indiqui el contrari).
  2. Un cop dins de la rotonda, té preferència el vehicle que circula pel carril exterior.
  3. Cal moderar la velocitat i ser curós a l’hora d’entrar i sortir d’una rotonda.
  4. Cal senyalitzar les maniobres de canvi de carril i de sortida; és a dir, utilitzar l’intermitent.
  5. Per accedir a la sortida que convingui, cal situar-se prèviament al carril exterior.
  6. Si el vehicle no s’ha pogut situar al carril exterior per accedir a la sortida, cal que faci una nova volta a la rotonda i que ho torni a provar.
  7. No es pot circular en línia recta, sense tenir en compte els carrils de la rotonda i tallant la trajectòria d’altres vehicles.
  8. No es pot sortir de la rotonda des d’un carril interior.
  9. Els ciclistes que circulin en grup han de ser tractats com un únic vehicle. És a dir, els vehicles que es vulguin incorporar hauran d’esperar que passi fins al darrer ciclista del grup per poder-se incorporar al trànsit de la rotonda.
  10. Els vehicles que per les seves dimensions ocupin més d’un carril han de: respectar la prioritat dels conductors que circulen pel carril que necessiten ocupar i senyalitzar els canvis de carril.

A tot això, cal afegir-hi que el moment d’incorporar-se a una rotonda és un dels més delicats: cal actuar amb seny i paciència, reduint la velocitat en arribar a la cruïlla i accedir-hi només quan la maniobra es pugui fer de manera segura. Amb una mínima dosi de sentit comú i de respecte vers la resta de conductors, i seguint aquestes pautes, travessar una rotonda deixarà de ser font habitual de conflictes.

En cas d’accident, fes el PAS

Saps què has de fer si mai et trobes amb un accident de trànsit?

Presenciar un xoc a la carretera pot ser un trasbals, però saber quin protocol seguir, en quin ordre s’ha d’actuar i també què no s’ha de fer és vital per oferir una ajuda útil a les persones que han patit un accident i als equips d’emergència que les assistiran. Així que, si mai ets testimoni d’un sinistre viari o ets el primer en arribar al lloc d’un accident, mantingues la calma i recorda una norma fonamental, el PAS, que és l’acrònim de les tres pautes que has de seguir:

Protegeix la zona
Alerta trucant al telèfon d’emergències @112
Socorre la persona que ha patit l’accident

Triangle, C-58

A continuació, et detallem el protocol pas a pas:

  1. Protegeix la zona accidentada

El pas inicial és l’autoprotecció, així que el primer que has de fer és aparcar tan bé com puguis el teu vehicle i posar-te l’armilla reflectant abans de baixar. Pel que fa a la protecció del lloc de l’accident, encén les llums d’emergència o posició i senyalitza la zona amb els triangles de presenyalització.

  1. Alerta els serveis d’emergència

A continuació, truca als serveis d’emergència marcant directament el 112. Fes-ho des d’un indret segur i mantingues la calma. Com més informació facilitis, millor, tant pel que fa al lloc de l’accident (carretera, punt quilomètric, sentit) com al nombre de ferits i tota la informació que puguis aportar sobre el seu estat (si estan conscients, si sagnen, etc.). També son rellevants les característiques i el nombre de vehicles implicats en l’accident. Com que en carretera és fàcil no saber on et trobes exactament, és útil tenir instal·lada al mòbil l’aplicació gratuïta My112, que permet l’enviament automàtic de les coordenades de localització de qui es posa en contacte amb els serveis d’emergències.

Després de facilitar tota la informació, respon les preguntes que et faci l’operador/a, segueix els consells que et doni i no pengis fins que no t’ho indiqui. Un cop hagis notificat l’accident, si la situació empitjora o canvia abans que arribin els equips d’emergència, torna a trucar al 112.

  1. Socorre les persones ferides

En aquest punt, cal tenir clar què no s’ha de fer. Com a norma general, no s’ha de moure els ferits, és a dir, no se’ls ha de treure del vehicle. Si la víctima és un motorista, en cap cas se li ha de treure el casc. Tampoc has d’intentar traslladar els ferits pel teu compte ni els has de donar beguda, menjar o medicaments. En canvi, el que sí que pots fer és quedar-te a prop d’ells, si és possible al seu costat, tranquil·litzant-los. En cas necessari, i sempre que en sàpigues, realitza els primers auxilis. I un cop hagin arribat els serveis d’emergències, no marxis del lloc de l’accident fins que aquests no t’ho indiquin.

infografia MMEE

Font: Mossos d’Esquadra

Revolts amb traçada recomanada, revolts més segurs

No és cap secret que l’àmbit de la motocicleta és una de les principals preocupacions entre les institucions, les entitats i la societat civil que treballen per la millora de la seguretat viària i pel canvi cultural que ens ha de dur a una mobilitat sense víctimes mortals o greus. Perquè l’accidentalitat en moto no té una tendència a la baixa tan clara com passa amb la resta de vehicles. Cal, doncs, seguir investigant i prenent noves mesures.

Font imatges: Televisió de Catalunya

En aquest sentit, el Servei Català de Trànsit (SCT) i la Direcció General d’Infraestructures del Departament de Territori i Sostenibilitat (TES), amb la col·laboració del cos de Mossos d’Esquadra i Anesdor (Associació  Nacional d’Empreses del Sector de les Dues Rodes) –amb qui l’SCT organitza el programa de Formació 3.0– han engegat aquesta setmana les proves de traçat de revolts que es concretaran en una prova pilot de marcatge de traçades en vies on s’ha registrat una alta concentració de motoristes i, en conseqüència, un nombre d’accidents especialment remarcable en aquest col·lectiu.

L’escenari triat, tenint en compte aquests condicionants, ha estat la carretera BV-2115, que envolta el Pantà de Foix, a l’Alt Penedès. Aquesta carretera, sobretot en el tram de Castellet i la Gornal, presenta una sèrie de revolts que s’ajusten a la casuística que ha derivat en els principals accidents mortals i greus que pateixen els motoristes: les sortides de via i les topades frontolaterals. La mala traçada, amb un excés de velocitat o per falta de perícia, és el principal factor concurrent en aquests accidents.

captura vídeo_TV3En la línia positivament experimentada en altres països europeus com Àustria o Luxemburg, la proposta de l’SCT i TES passa per detectar i marcar sobre l’asfalt amb pintura quina seria la millor trajectòria de traçada per als motoristes, a més de reforçar la complexitat del revolt mitjançant prèvia senyalització vertical. El tipus de marcatge, encara per definir, es pot concretar amb triangles o boles que indiquin al motorista per on ha de passar amb total seguretat.

Ara els treballs per definir la traçada més adequada es contrastaran entre les imatges enregistrades des de l’helicòpter de l’SCT en la mateixa sessió i les que es van enregistrar a peu de carretera amb càmeres de 360 graus amb els monitors de formació i els agents de Mossos d’Esquadra. L’objectiu és la reducció de la sinistralitat, amb els fruits positius que l’experiència ja ha donat a Europa.

Els vehicles connectats, més a prop

En un futur no gaire llunyà, els vehicles convencionals i els connectats hauran de coexistir a les nostres carreteres. Per aconseguir-ho, caldrà preparar la infraestructura viària del futur per facilitar aquesta convivència. Precisament aquest és l’objectiu del projecte europeu d’R+D INFRAMIX, una iniciativa multidisciplinària en què participen 11 empreses i institucions europees.

Aquest projecte posa en el seu epicentre la recerca de solucions per dissenyar, actualitzar, adaptar i provar elements físics i digitals de la infraestructura viària. L’objectiu és crear un model d’autopista que permeti un trànsit ininterromput, predictible, segur i eficient, capaç de gestionar el període de transició de vehicles. Amb aquesta idea ben present i com a un nou pas per assolir aquests objectius, durant aquest més de setembre s’han fet unes proves a l’AP-7 a les comarques gironines amb un vehicle connectat a través d’una xarxa de tecnologia de comunicació d’última generació.

Inframix post1

Durant els quatre dies que han durat les proves, s’han fet simulacions amb un vehicle amb conductor al seu interior que, mitjançant una xarxa de tecnologia d’última generació, ha rebut dades sobre tres escenaris diferents:

  • Assignació dinàmica de carril: en aquest escenari, l’objectiu era avaluar l’obertura d’un carril dedicat a vehicles autònoms i les diverses senyalitzacions que es poden observar durant el circuit.
  • Obres a l’autopista: l’objectiu era la senyalització, tant als panells de missatgeria variable com als pòrtics i als trolley situats al voral previ a l’inici de l’obra.
  • Retencions: dins d’aquest escenari, l’objectiu era avaluar l’aplicació d’estratègies de trànsit que ajudin a millorar el flux de trànsit i la seguretat viària.

Per poder-ho portar a la pràctica, es van haver d’instal·lar tecnologies de detecció com ara sensors i tecnologies de comunicació d’última generació al lloc de les proves. “Autopistas”, la companyia del grup Abertis, ha liderat la creació d’aquesta nova senyalització i altres elements físics amb l’objectiu que la convivència, en un futur més proper del que sembla, dels vehicles convencionals amb altres d’automatitzats sigui el més ràpida, fluida i saludable possible.

1   

Un estiu amb menys morts a les carreteres, però massa negre

L’estiu ens evoca moments festius, amables, agradables, divertits, relaxants…, però a la carretera no tot és de color rosa. A l’estiu és quan més persones perden la vida per accident de trànsit. L’estiu a la carretera és massa negre.

Del 21 de juny a l’11 de setembre d’enguany hi ha hagut 50 víctimes mortals a les carreteres catalanes. Són menys que l’estiu de l’any passat, però són dades que ens haurien de fer esborronar. Són xifres que comparem i fins i tot restem –50 el 2019, 56 el 2018–, però les hauríem de sumar perquè són vides i famílies trencades que mai més no tornaran a ser les que eren.

Accident 01

Els accidents de trànsit són fets evitables. Darrere hi ha distraccions, excessos de velocitat, positius en alcohol o drogues, entre altres imprudències. Estem fallant com a societat si acceptem aquestes víctimes amb indiferència i no ens autoexigim permissivitat i tolerància zero cap a aquestes conductes irresponsables en la conducció que són les causants d’aquests morts.

Ho podem dir també amb xifres. La meitat dels conductors morts el 2018 havien consumit alcohol o drogues. Aquest estiu, 22.209 conductors han estat reincidents amb 2 o més infraccions,  13.071 conductors han reincidit amb 2 o més infraccions per excés de velocitat, una desena de conductors han estat multats per excés de velocitat més de 15 vegades. Les distraccions estan darrere d’1 de cada 4 accidents amb víctimes.

Les mesures coercitives i punitives treuen de la circulació conductors borratxos, drogats i embalats, però no són suficient per garantir unes carreteres segures. Cal que remoguem les nostres consciències i que aquestes actituds se’ns facin inacceptables. Només així assolirem l’objectiu de zero víctimes que la Unió Europea s’ha fixat per al 2050.

sinistralitat_estiu2019

La carretera no és lloc per córrer

Tots els amants del jòguing (fúting, running, o sortir a córrer, digueu-li com vulgueu) hi estan d’acord: la sensació de llibertat i de poder físic i mental que atorga la pràctica d’aquest esport és addictiva. Catalunya, i el món, s’omple de Rockys (Balboa), Forrests (Gump), Núries (Pica) i Kilians (Jornet) disposats a devorar quilòmetres de carrers, camins i muntanyes. El territori aviat queda petit perquè la febre del jòguing va començar ja fa un grapat d’anys i la majoria de corredors i corredores estan en plena forma i corren cada cop distàncies més llargues. No en va, el nombre de participants a les maratons d’arreu del món no fa més que augmentar.

La febre de córrer s’ha estès també a les carreteres i és habitual veure practicants d’aquest esport a carreteres locals i comarcals o camins forestals o asfaltats. No tots aquests corredors –vianants, en el moment que trepitgen una carretera–, però, coneixen la normativa que se’ls aplica i, per tant, el perill al qual s’exposen si no respecten les normes de seguretat viària necessàries. Enguany, 7 vianants han perdut la vida a les carreteres catalanes i 13 més han resultat ferits de gravetat.

A peu per la carretera

És segur sortir a córrer a la carretera? El més recomanable per al vianant, tant si es desplaça caminant com corrent, és evitar la carretera, especialment de nit o amb condicions de poca visibilitat. L’enorme vulnerabilitat d’un vianant davant d’un eventual xoc amb un vehicle és el principal argument. Ara bé, la circulació de vianants a les carreteres no està prohibida, tret d’autopistes i autovies, i, en tot cas, si és indispensable caminar per vies interurbanes, cal observar la normativa al respecte:

  • Si no hi ha un espai especialment reservat per a vianants, la circulació s’ha de fer per l’esquerra. D’aquesta manera, podreu observar de cara els vehicles que circulen i que s’apropen a la vostra posició.
  • La circulació pel voral s’ha de fer amb prudència, sense entorpir la circulació, i aproximant-se tot el que es pugui a la seva vora exterior.
  • Si es tracta d’un grup, hauran de marxar uns després dels altres, especialment en casos de poca visibilitat o de gran densitat de circulació de vehicles.
  • De nit o quan hi ha poca llum o visibilitat, cal portar algun element lluminós o reflector, com per exemple una armilla reflectora.

Aquestes mesures, entre d’altres, són les que han d’observar també els corredors per no posar en perill la seva integritat. De la mateixa manera, cal evitar l’ús dels auriculars, atès que poden dificultar l’atenció necessària que cal mantenir.

En definitiva, si practiques el jòguing i el teu trajecte ha de passar irremeiablement per un tram de carretera, cal que posis en pràctica totes aquestes normes de seguretat. Corre lluny, corre veloç, però sobretot corre segur!

La contramarxa salva els més petits

La seguretat dels més petits quan viatgen en cotxe preocupa la majoria de pares, però a vegades hi ha informació tan diversa que es fa complicat escollir la millor opció. Avui volem posar llum sobre una qüestió que fa temps que sona, però que som conscients que genera molts dubtes i fins i tot confusió. Els nadons i nens han de viatjar a contramarxa?

La normativa viària estatal no obliga a portar la mainada d’esquenes al sentit de la circulació; tanmateix, remet al compliment de les instruccions dels fabricants i aquests, sobretot en els grups de cadiretes 0 (fins als 9 kg de pes dels nadons), indiquen la instal·lació del sistema a contramarxa. A més, les autoritats de Trànsit recomanem fer-ho el màxim de temps possible i com a mínim fins que el menor tingui 15 mesos. Els experts en la matèria aconsellen allargar la contramarxa fins als quatre anys i els pioners de les cadiretes en sentit contrari, els suecs, fins als set anys.

Per què? Simplement perquè està demostrat que és més segur i que es redueix un 80% el risc que els nens pateixin lesions greus en cas d’accident. En aquest sentit, els formadors en mobilitat segura de l’Àrea Regional de Trànsit de Girona, Xavier Duran i Robert de Litran, asseguren que “portar els més petits a contramarxa els protegeix en cas de col·lisió les parts més febles, que són el cap, les cervicals i les vèrtebres”. “La contramarxa contraresta la desproporcionalitat en l’evolució del creixement dels nens, en què el cap és més gran”, afegeixen. Ells ho tenen molt clar i demanen als pares que “no tinguin pressa per posar-los mirant de cara”.

Cal tenir present que el cap d’un nen representa el 25% del pes total del seu cos, en contraposició amb els adults, en què només és un 6%. En cas de patir un impacte, a contramarxa la força és absorbida per la cadireta i d’aquesta manera li evita al menor una fuetada que el seu coll i cervicals podrien no suportar.

decaleg-cadireta-ok-2018-FINAL#Sabiesque la posició més segura del sistema de retenció infantil al vehicle és a contramarxa i al seient central posterior?

 #Sabiesque sempre cal seguir les instruccions del fabricant de la cadireta per a una instal·lació correcta? Col·locar-la bé és tan important com la qualitat i l’estat del sistema de retenció.

 

 

La velocitat, un perill persistent

A 229 km/h en un tram de carretera on la velocitat màxima permesa és de 90 km/h. Així circulava un motorista divendres passat per la C-1412b al terme municipal d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà) quan els Mossos d’Esquadra el van denunciar penalment per un delicte contra la seguretat del trànsit.

La velocitat excessiva continua sent un dels principals factors concurrents de la sinistralitat viària. Entre els conductors implicats en accidents mortals en el que portem d’aquest 2019 (segons dades fins al 15 de juliol) han augmentat les causes d’accidentalitat associades a la manca d’atenció (10%) però també, i en major mesura, a la velocitat (18%). Sembla que hi ha qui no és conscient, encara, que córrer massa és una conducta de risc que comporta conseqüències tràgiques a les carreteres. I és que, a més de ser una causa directa de sinistres viaris, és un factor que augmenta la gravetat de les lesions dels qui pateixen l’accident.

WhatsApp Image 2019-08-06 at 13.53.58 (1)Per aquest motiu, al llarg d’aquesta setmana coordinem una nova campanya policial de controls de velocitat. Aquesta actuació es realitza conjuntament amb els Mossos d’Esquadra i les policies locals de trànsit de Catalunya i afecta tant l’àmbit interurbà com l’urbà, on la velocitat excessiva pot tenir greus conseqüències sobretot per a la seguretat dels col·lectius més vulnerables, com són els vianants i els ciclistes.

A la darrera campanya de control de la velocitat, realitzada del 29 d’abril al 5 de maig, es van imposar gairebé 19.000 denúncies, de les quals 18.906 van ser administratives i 8 penals.

Per tant, campanyes preventives i intensives com aquesta, que tenen com a objectiu vigilar el compliment dels límits de velocitat, continuen sent necessàries per insistir que la velocitat excessiva és un perill a la carretera.

Quins efectes té la velocitat excessiva en la seguretat viària?  

  • L’increment de la velocitat augmenta la violència dels impactes en els sinistres viaris. Per exemple, una col·lisió a 50 km/h equivaldria a una caiguda des de 10 metres d’altura, mentre que tenir un accident a 160 km/h multiplica per deu la força del xoc i, per tant, les seves conseqüències.
  • La distància de seguretat que s’ha de mantenir amb el cotxe del davant per parar a temps davant de qualsevol emergència depèn, fonamentalment, de la velocitat. En condicions normals, a 120 km/h recorres la distància equivalent a un camp de futbol abans d’aturar un cotxe.
  • La distància necessària per a la detenció d’un vehicle s’obté sumant la distància de reacció més la distància de frenada. Per tant, la velocitat a la qual circules influeix directament en aquestes variables i incrementa el risc que puguis tenir un accident.

velocitat_factor_ric_infografia_ok

Per què és important que condueixis a una velocitat adequada?

  1. T’ajuda a controlar el moviment del vehicle.
  2. Fa que puguis superar més fàcilment un obstacle o qualsevol imprevist a la via.
  3. Et permet reduir la velocitat de forma suau i progressiva.

A la carretera, no corris, viu més!

Conductors entre reixes

Sovint pensem que mai serem víctimes d’un accident de trànsit, que això els passa als altres. Però encara ens resulta molt més increïble i surrealista pensar en la possibilitat d’entrar a la presó per conduir sota els efectes de l’alcohol, per conducció temerària o per conduir sense permís. És una realitat que no entra en els nostres esquemes però, això, també passa.

L’enduriment de les mesures penals contra els infractors per delictes contra la seguretat viària ha portat a l’àmbit de la justícia penal, inclosa la presó, un col·lectiu de persones que fins ara no hi arribaven. Actualment a Catalunya hi ha 809 persones a la presó que estan complint condemna i que han comès algun delicte contra la seguretat viària. Conduir sense permís, la conducció temerària, conduir sota els efectes de l’alcohol i les drogues i negar-se a sotmetre’s a la prova d’alcoholèmia són, per aquest ordre, els delictes més habituals en aquest tipus d’interns.

La durada de la condemna se situa al voltant d’un any de mitjana, si bé aquells penats classificats com de delicte únic tenen condemnes de pena de presó considerablement més curtes. Sigui com sigui, ingressar en una presó no és una experiència desitjable.

ORIS 9910 SCT penats per delictes-1024x512px

Prendre consciència de la inconsciència.

El programa Hora Punta es desenvolupa a les presons catalanes des del 2011 i, mitjançant aquest, l’Administració penitenciària intenta donar resposta a l’increment de reclusos per delictes de trànsit des de la reforma del codi penal el 2007. És un programa psicoeducatiu que dura tot l’any i que ofereix als interns eines per prendre consciència i per treballar la conducta davant el risc i evitar situacions reincidents en el futur. Al llarg del tractament es treballen 3 objectius: la responsabilització del problema, l’anàlisi funcional de la pròpia conducta i, finalment, la capacitat d’empatitzar.

“Posar-se al lloc de l’altra persona en la mesura de les seves possibilitats, poder entendre el danys causats o el dany potencial que pots causar a altres persones és fonamental en aquest programa”, assegura Margarida Llop, cap de programes de l’àrea de violència del centre penitenciari de Ponent. La Margarida comenta que aquest tipus de presos no es veuen a si mateixos com la resta d’interns. “Sovint ells no es veuen com un pres, el que s’entén per pres. Però avui dia això és molt versàtil i és transgredir una norma… pel sol fet aquest es pot plantejar un que està cometent un delicte, ser o tenir la categoria de delinqüent”.

5

El centre penitenciari de Ponent ha estat pioner en aquest programa. A hores d’ara, hi ha 14 presos que hi estan complint penes per un delicte únic contra la seguretat viària. El programa preveu també dues sessions amb mossos d’esquadra de l’àrea de l’educació per a la mobilitat segura. En Jesús Alcalde, mosso coordinador de l’educació per a la mobilitat segura a Ponent, acompanyat del seu company Hèctor Querol, hi fan xerrades habitualment tant en règim obert com en règim tancat. “L’objectiu principal de la sessió”, diu en Jesús, “és que reflexionin sobre per què han anat a la presó, se’ls fa reflexionar sobre la reincidència i se’ls fa entendre que la societat els dona oportunitats però si reincideixen el càstig és la presó.”

Fer un “reset”

Fer xerrades en un entorn penitenciari és, òbviament, diferent d’altres espais on els mossos fan sessions formatives. Els agents, en aquestes ocasions, sempre van vestits de paisà per tal de crear un ambient relaxat i distès. L’acollida és bona i els interns no veuen els mossos amb hostilitat, sinó que pel tarannà de la reunió sembla més una trobada d’amics on els interns pregunten i demanen consells a la policia.

La sessió comença amb una reflexió personal dels penats sobre per què són a la presó i què cal fer perquè en un futur, quan surtin, no reincideixin i tornin a una vida entre reixes. Les classes són molt dinàmiques i “no costa res que ells participin perquè l’acceptació és boníssima”, assegura l’Hèctor.

La percepció del risc és un element clau en aquestes formacions. La treballen a partir d’un qüestionari on cada intern ha de puntuar, de poc a molt, conductes de risc en la conducció. “El que intentem primer és conèixer des de quina perspectiva ells veuen el risc i, llavors, s’adonen que cadascú el veu diferent i el que pretenem és que vegin que sí que existeix aquest risc i que és molt més greu del que ells consideren”, diu en Jesús.

3

Alguns són molt conscients de la infracció que han comés i un d’ells demana ajuda al Jesús: “A ver si me ayudas y me ‘reseteas’”. Un altre que està complint condemna per conduir sota els efectes de l’alcohol i fer-ho amb reincidència amb el permís retirat explica, fent broma: “Tinc el permís retirat fins el 2023. Ma mare diu que estarà tranquil·la fins llavors”.

“Jo he nascut per conduir i córrer”, diu un dels interns, i el Jesús el corregeix: “Ep! Tu has nascut per conduir i per viure”. Aspectes com la responsabilitat, l’autoconeixement o les conseqüències que es deriven dels propis actes en les víctimes, en la família i en un mateix són tractats amb jocs simbòlics com ara la construcció d’una torre vertical amb 10 fitxes sense que caigui a mode de competició. “Els dones 10 peces i és impossible construir una torre vertical. Nosaltres ho hem intentat i no és possible. El joc dona peu al fet que reflexionin perquè ells s’estan adonant que és impossible fer aquesta torre, però ho continuen fent… ho tornen a fer, torna a caure i aquí és on ho comparem amb la reincidència que els ha portat a la presó”.

La sessió passa volant i sembla que els interns no tenen pressa a marxar. Donen les gràcies efusivament al Jesús i a l’Hèctor. “Recordeu que tothom té dret a una oportunitat i que sou privilegiats perquè teniu l’opció de reflexionar. La vida no té preu i no viure la vida tampoc té preu” és el missatge final d’aquesta jornada formativa.


El Servei Català de Trànsit ha posat en marxa la campanya “Conductors entre reixes”, una campanya de vídeos virals que mostra, mitjançant el testimoni d’interns que compleixen pena a la presó per un delicte contra la seguretat viària, les conseqüències d’una imprudència greu a la carretera i, alhora, les eines formatives amb què les institucions penitenciàries i els cossos policials redrecen aquestes actituds per evitar la seva reincidència.

5 regles clau per actuar amb seguretat en cas d’avaria

Per fi ha arribat el dia anhelat, estàs conduint per una carretera de camí a la teva destinació de vacances d’estiu però de sobte t’adones que el teu vehicle comença a fallar i no pots continuar circulant… Ningú vol patir aquest tipus de contratemps però malauradament els cotxes s’avarien, també quan estem de vacances. Per tant, hem d’estar preparats per afrontar aquesta incidència amb seguretat i amb calma, per tal d’evitar exposar-nos nosaltres mateixos i els altres a situacions de perill.

Et deixem 5 regles clau que has de tenir en compte si el teu cotxe pateix una avaria durant un desplaçament per carretera:

  1. Atura el vehicle fora de la via, si és possible, en un lloc on no destorbi el trànsit, sobretot perquè no es produeixi un accident a conseqüència de l’avaria.
  2. Per avisar de la incidència els altres conductors, senyalitza el teu vehicle amb els triangles, situats com a mínim a 50 metres davant i darrere del vehicle (en vies de doble sentit). Si no en disposes, posa-hi alguna cosa que pugui cridar l’atenció a la resta de conductors, com per exemple, una armilla reflectora.
  1. Activa els llums d’emergència i, si és de nit, amb poca visibilitat, també els de posició. 
  1. Si has de sortir del vehicle, fes-ho per la part més segura, amb prudència, i no oblidis posar-te l’armilla reflectora obligatòria, que has de portar sempre a mà. No val, per exemple, portar-la al maleter.
  1. Allunya’t de la via i, si pots, situa’t darrere de la tanca de protecció. Si al cotxe hi viatgen més ocupants, mantingues el grup unit i evita que circulin per la calçada. A causa d’avaries, es produeixen atropellaments que poden tenir greus conseqüències i, per tant, les mesures d’autoprotecció són indispensables per evitar mals majors.

Les revisions periòdiques i el manteniment òptim dels vehicles són fonamentals per evitar patir un ensurt a la carretera durant les esperades vacances d’estiu. Així que abans de sortir de viatge cal revisar uns elements bàsics, entre ells la pressió i l’estat dels pneumàtics, el nivell de l’oli i el líquid dels frens, la bateria, els llums i els intermitents. Les revisions preventives són bàsiques per a la seguretat viària així com la reparació de desperfectes que poden comportar riscos greus a l’hora de circular tant per a un mateix com per a la resta d’usuaris.

No t’arrisquis que un manteniment deficient del teu vehicle t’espatlli les vacances!