Un estiu amb menys morts a les carreteres, però massa negre

L’estiu ens evoca moments festius, amables, agradables, divertits, relaxants…, però a la carretera no tot és de color rosa. A l’estiu és quan més persones perden la vida per accident de trànsit. L’estiu a la carretera és massa negre.

Del 21 de juny a l’11 de setembre d’enguany hi ha hagut 50 víctimes mortals a les carreteres catalanes. Són menys que l’estiu de l’any passat, però són dades que ens haurien de fer esborronar. Són xifres que comparem i fins i tot restem –50 el 2019, 56 el 2018–, però les hauríem de sumar perquè són vides i famílies trencades que mai més no tornaran a ser les que eren.

Accident 01

Els accidents de trànsit són fets evitables. Darrere hi ha distraccions, excessos de velocitat, positius en alcohol o drogues, entre altres imprudències. Estem fallant com a societat si acceptem aquestes víctimes amb indiferència i no ens autoexigim permissivitat i tolerància zero cap a aquestes conductes irresponsables en la conducció que són les causants d’aquests morts.

Ho podem dir també amb xifres. La meitat dels conductors morts el 2018 havien consumit alcohol o drogues. Aquest estiu, 22.209 conductors han estat reincidents amb 2 o més infraccions,  13.071 conductors han reincidit amb 2 o més infraccions per excés de velocitat, una desena de conductors han estat multats per excés de velocitat més de 15 vegades. Les distraccions estan darrere d’1 de cada 4 accidents amb víctimes.

Les mesures coercitives i punitives treuen de la circulació conductors borratxos, drogats i embalats, però no són suficient per garantir unes carreteres segures. Cal que remoguem les nostres consciències i que aquestes actituds se’ns facin inacceptables. Només així assolirem l’objectiu de zero víctimes que la Unió Europea s’ha fixat per al 2050.

sinistralitat_estiu2019

La carretera no és lloc per córrer

Tots els amants del jòguing (fúting, running, o sortir a córrer, digueu-li com vulgueu) hi estan d’acord: la sensació de llibertat i de poder físic i mental que atorga la pràctica d’aquest esport és addictiva. Catalunya, i el món, s’omple de Rockys (Balboa), Forrests (Gump), Núries (Pica) i Kilians (Jornet) disposats a devorar quilòmetres de carrers, camins i muntanyes. El territori aviat queda petit perquè la febre del jòguing va començar ja fa un grapat d’anys i la majoria de corredors i corredores estan en plena forma i corren cada cop distàncies més llargues. No en va, el nombre de participants a les maratons d’arreu del món no fa més que augmentar.

La febre de córrer s’ha estès també a les carreteres i és habitual veure practicants d’aquest esport a carreteres locals i comarcals o camins forestals o asfaltats. No tots aquests corredors –vianants, en el moment que trepitgen una carretera–, però, coneixen la normativa que se’ls aplica i, per tant, el perill al qual s’exposen si no respecten les normes de seguretat viària necessàries. Enguany, 7 vianants han perdut la vida a les carreteres catalanes i 13 més han resultat ferits de gravetat.

A peu per la carretera

És segur sortir a córrer a la carretera? El més recomanable per al vianant, tant si es desplaça caminant com corrent, és evitar la carretera, especialment de nit o amb condicions de poca visibilitat. L’enorme vulnerabilitat d’un vianant davant d’un eventual xoc amb un vehicle és el principal argument. Ara bé, la circulació de vianants a les carreteres no està prohibida, tret d’autopistes i autovies, i, en tot cas, si és indispensable caminar per vies interurbanes, cal observar la normativa al respecte:

  • Si no hi ha un espai especialment reservat per a vianants, la circulació s’ha de fer per l’esquerra. D’aquesta manera, podreu observar de cara els vehicles que circulen i que s’apropen a la vostra posició.
  • La circulació pel voral s’ha de fer amb prudència, sense entorpir la circulació, i aproximant-se tot el que es pugui a la seva vora exterior.
  • Si es tracta d’un grup, hauran de marxar uns després dels altres, especialment en casos de poca visibilitat o de gran densitat de circulació de vehicles.
  • De nit o quan hi ha poca llum o visibilitat, cal portar algun element lluminós o reflector, com per exemple una armilla reflectora.

Aquestes mesures, entre d’altres, són les que han d’observar també els corredors per no posar en perill la seva integritat. De la mateixa manera, cal evitar l’ús dels auriculars, atès que poden dificultar l’atenció necessària que cal mantenir.

En definitiva, si practiques el jòguing i el teu trajecte ha de passar irremeiablement per un tram de carretera, cal que posis en pràctica totes aquestes normes de seguretat. Corre lluny, corre veloç, però sobretot corre segur!

La contramarxa salva els més petits

La seguretat dels més petits quan viatgen en cotxe preocupa la majoria de pares, però a vegades hi ha informació tan diversa que es fa complicat escollir la millor opció. Avui volem posar llum sobre una qüestió que fa temps que sona, però que som conscients que genera molts dubtes i fins i tot confusió. Els nadons i nens han de viatjar a contramarxa?

La normativa viària estatal no obliga a portar la mainada d’esquenes al sentit de la circulació; tanmateix, remet al compliment de les instruccions dels fabricants i aquests, sobretot en els grups de cadiretes 0 (fins als 9 kg de pes dels nadons), indiquen la instal·lació del sistema a contramarxa. A més, les autoritats de Trànsit recomanem fer-ho el màxim de temps possible i com a mínim fins que el menor tingui 15 mesos. Els experts en la matèria aconsellen allargar la contramarxa fins als quatre anys i els pioners de les cadiretes en sentit contrari, els suecs, fins als set anys.

Per què? Simplement perquè està demostrat que és més segur i que es redueix un 80% el risc que els nens pateixin lesions greus en cas d’accident. En aquest sentit, els formadors en mobilitat segura de l’Àrea Regional de Trànsit de Girona, Xavier Duran i Robert de Litran, asseguren que “portar els més petits a contramarxa els protegeix en cas de col·lisió les parts més febles, que són el cap, les cervicals i les vèrtebres”. “La contramarxa contraresta la desproporcionalitat en l’evolució del creixement dels nens, en què el cap és més gran”, afegeixen. Ells ho tenen molt clar i demanen als pares que “no tinguin pressa per posar-los mirant de cara”.

Cal tenir present que el cap d’un nen representa el 25% del pes total del seu cos, en contraposició amb els adults, en què només és un 6%. En cas de patir un impacte, a contramarxa la força és absorbida per la cadireta i d’aquesta manera li evita al menor una fuetada que el seu coll i cervicals podrien no suportar.

decaleg-cadireta-ok-2018-FINAL#Sabiesque la posició més segura del sistema de retenció infantil al vehicle és a contramarxa i al seient central posterior?

 #Sabiesque sempre cal seguir les instruccions del fabricant de la cadireta per a una instal·lació correcta? Col·locar-la bé és tan important com la qualitat i l’estat del sistema de retenció.

 

 

La velocitat, un perill persistent

A 229 km/h en un tram de carretera on la velocitat màxima permesa és de 90 km/h. Així circulava un motorista divendres passat per la C-1412b al terme municipal d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà) quan els Mossos d’Esquadra el van denunciar penalment per un delicte contra la seguretat del trànsit.

La velocitat excessiva continua sent un dels principals factors concurrents de la sinistralitat viària. Entre els conductors implicats en accidents mortals en el que portem d’aquest 2019 (segons dades fins al 15 de juliol) han augmentat les causes d’accidentalitat associades a la manca d’atenció (10%) però també, i en major mesura, a la velocitat (18%). Sembla que hi ha qui no és conscient, encara, que córrer massa és una conducta de risc que comporta conseqüències tràgiques a les carreteres. I és que, a més de ser una causa directa de sinistres viaris, és un factor que augmenta la gravetat de les lesions dels qui pateixen l’accident.

WhatsApp Image 2019-08-06 at 13.53.58 (1)Per aquest motiu, al llarg d’aquesta setmana coordinem una nova campanya policial de controls de velocitat. Aquesta actuació es realitza conjuntament amb els Mossos d’Esquadra i les policies locals de trànsit de Catalunya i afecta tant l’àmbit interurbà com l’urbà, on la velocitat excessiva pot tenir greus conseqüències sobretot per a la seguretat dels col·lectius més vulnerables, com són els vianants i els ciclistes.

A la darrera campanya de control de la velocitat, realitzada del 29 d’abril al 5 de maig, es van imposar gairebé 19.000 denúncies, de les quals 18.906 van ser administratives i 8 penals.

Per tant, campanyes preventives i intensives com aquesta, que tenen com a objectiu vigilar el compliment dels límits de velocitat, continuen sent necessàries per insistir que la velocitat excessiva és un perill a la carretera.

Quins efectes té la velocitat excessiva en la seguretat viària?  

  • L’increment de la velocitat augmenta la violència dels impactes en els sinistres viaris. Per exemple, una col·lisió a 50 km/h equivaldria a una caiguda des de 10 metres d’altura, mentre que tenir un accident a 160 km/h multiplica per deu la força del xoc i, per tant, les seves conseqüències.
  • La distància de seguretat que s’ha de mantenir amb el cotxe del davant per parar a temps davant de qualsevol emergència depèn, fonamentalment, de la velocitat. En condicions normals, a 120 km/h recorres la distància equivalent a un camp de futbol abans d’aturar un cotxe.
  • La distància necessària per a la detenció d’un vehicle s’obté sumant la distància de reacció més la distància de frenada. Per tant, la velocitat a la qual circules influeix directament en aquestes variables i incrementa el risc que puguis tenir un accident.

velocitat_factor_ric_infografia_ok

Per què és important que condueixis a una velocitat adequada?

  1. T’ajuda a controlar el moviment del vehicle.
  2. Fa que puguis superar més fàcilment un obstacle o qualsevol imprevist a la via.
  3. Et permet reduir la velocitat de forma suau i progressiva.

A la carretera, no corris, viu més!

Conductors entre reixes

Sovint pensem que mai serem víctimes d’un accident de trànsit, que això els passa als altres. Però encara ens resulta molt més increïble i surrealista pensar en la possibilitat d’entrar a la presó per conduir sota els efectes de l’alcohol, per conducció temerària o per conduir sense permís. És una realitat que no entra en els nostres esquemes però, això, també passa.

L’enduriment de les mesures penals contra els infractors per delictes contra la seguretat viària ha portat a l’àmbit de la justícia penal, inclosa la presó, un col·lectiu de persones que fins ara no hi arribaven. Actualment a Catalunya hi ha 809 persones a la presó que estan complint condemna i que han comès algun delicte contra la seguretat viària. Conduir sense permís, la conducció temerària, conduir sota els efectes de l’alcohol i les drogues i negar-se a sotmetre’s a la prova d’alcoholèmia són, per aquest ordre, els delictes més habituals en aquest tipus d’interns.

La durada de la condemna se situa al voltant d’un any de mitjana, si bé aquells penats classificats com de delicte únic tenen condemnes de pena de presó considerablement més curtes. Sigui com sigui, ingressar en una presó no és una experiència desitjable.

ORIS 9910 SCT penats per delictes-1024x512px

Prendre consciència de la inconsciència.

El programa Hora Punta es desenvolupa a les presons catalanes des del 2011 i, mitjançant aquest, l’Administració penitenciària intenta donar resposta a l’increment de reclusos per delictes de trànsit des de la reforma del codi penal el 2007. És un programa psicoeducatiu que dura tot l’any i que ofereix als interns eines per prendre consciència i per treballar la conducta davant el risc i evitar situacions reincidents en el futur. Al llarg del tractament es treballen 3 objectius: la responsabilització del problema, l’anàlisi funcional de la pròpia conducta i, finalment, la capacitat d’empatitzar.

“Posar-se al lloc de l’altra persona en la mesura de les seves possibilitats, poder entendre el danys causats o el dany potencial que pots causar a altres persones és fonamental en aquest programa”, assegura Margarida Llop, cap de programes de l’àrea de violència del centre penitenciari de Ponent. La Margarida comenta que aquest tipus de presos no es veuen a si mateixos com la resta d’interns. “Sovint ells no es veuen com un pres, el que s’entén per pres. Però avui dia això és molt versàtil i és transgredir una norma… pel sol fet aquest es pot plantejar un que està cometent un delicte, ser o tenir la categoria de delinqüent”.

5

El centre penitenciari de Ponent ha estat pioner en aquest programa. A hores d’ara, hi ha 14 presos que hi estan complint penes per un delicte únic contra la seguretat viària. El programa preveu també dues sessions amb mossos d’esquadra de l’àrea de l’educació per a la mobilitat segura. En Jesús Alcalde, mosso coordinador de l’educació per a la mobilitat segura a Ponent, acompanyat del seu company Hèctor Querol, hi fan xerrades habitualment tant en règim obert com en règim tancat. “L’objectiu principal de la sessió”, diu en Jesús, “és que reflexionin sobre per què han anat a la presó, se’ls fa reflexionar sobre la reincidència i se’ls fa entendre que la societat els dona oportunitats però si reincideixen el càstig és la presó.”

Fer un “reset”

Fer xerrades en un entorn penitenciari és, òbviament, diferent d’altres espais on els mossos fan sessions formatives. Els agents, en aquestes ocasions, sempre van vestits de paisà per tal de crear un ambient relaxat i distès. L’acollida és bona i els interns no veuen els mossos amb hostilitat, sinó que pel tarannà de la reunió sembla més una trobada d’amics on els interns pregunten i demanen consells a la policia.

La sessió comença amb una reflexió personal dels penats sobre per què són a la presó i què cal fer perquè en un futur, quan surtin, no reincideixin i tornin a una vida entre reixes. Les classes són molt dinàmiques i “no costa res que ells participin perquè l’acceptació és boníssima”, assegura l’Hèctor.

La percepció del risc és un element clau en aquestes formacions. La treballen a partir d’un qüestionari on cada intern ha de puntuar, de poc a molt, conductes de risc en la conducció. “El que intentem primer és conèixer des de quina perspectiva ells veuen el risc i, llavors, s’adonen que cadascú el veu diferent i el que pretenem és que vegin que sí que existeix aquest risc i que és molt més greu del que ells consideren”, diu en Jesús.

3

Alguns són molt conscients de la infracció que han comés i un d’ells demana ajuda al Jesús: “A ver si me ayudas y me ‘reseteas’”. Un altre que està complint condemna per conduir sota els efectes de l’alcohol i fer-ho amb reincidència amb el permís retirat explica, fent broma: “Tinc el permís retirat fins el 2023. Ma mare diu que estarà tranquil·la fins llavors”.

“Jo he nascut per conduir i córrer”, diu un dels interns, i el Jesús el corregeix: “Ep! Tu has nascut per conduir i per viure”. Aspectes com la responsabilitat, l’autoconeixement o les conseqüències que es deriven dels propis actes en les víctimes, en la família i en un mateix són tractats amb jocs simbòlics com ara la construcció d’una torre vertical amb 10 fitxes sense que caigui a mode de competició. “Els dones 10 peces i és impossible construir una torre vertical. Nosaltres ho hem intentat i no és possible. El joc dona peu al fet que reflexionin perquè ells s’estan adonant que és impossible fer aquesta torre, però ho continuen fent… ho tornen a fer, torna a caure i aquí és on ho comparem amb la reincidència que els ha portat a la presó”.

La sessió passa volant i sembla que els interns no tenen pressa a marxar. Donen les gràcies efusivament al Jesús i a l’Hèctor. “Recordeu que tothom té dret a una oportunitat i que sou privilegiats perquè teniu l’opció de reflexionar. La vida no té preu i no viure la vida tampoc té preu” és el missatge final d’aquesta jornada formativa.


El Servei Català de Trànsit ha posat en marxa la campanya “Conductors entre reixes”, una campanya de vídeos virals que mostra, mitjançant el testimoni d’interns que compleixen pena a la presó per un delicte contra la seguretat viària, les conseqüències d’una imprudència greu a la carretera i, alhora, les eines formatives amb què les institucions penitenciàries i els cossos policials redrecen aquestes actituds per evitar la seva reincidència.

5 regles clau per actuar amb seguretat en cas d’avaria

Per fi ha arribat el dia anhelat, estàs conduint per una carretera de camí a la teva destinació de vacances d’estiu però de sobte t’adones que el teu vehicle comença a fallar i no pots continuar circulant… Ningú vol patir aquest tipus de contratemps però malauradament els cotxes s’avarien, també quan estem de vacances. Per tant, hem d’estar preparats per afrontar aquesta incidència amb seguretat i amb calma, per tal d’evitar exposar-nos nosaltres mateixos i els altres a situacions de perill.

Et deixem 5 regles clau que has de tenir en compte si el teu cotxe pateix una avaria durant un desplaçament per carretera:

  1. Atura el vehicle fora de la via, si és possible, en un lloc on no destorbi el trànsit, sobretot perquè no es produeixi un accident a conseqüència de l’avaria.
  2. Per avisar de la incidència els altres conductors, senyalitza el teu vehicle amb els triangles, situats com a mínim a 50 metres davant i darrere del vehicle (en vies de doble sentit). Si no en disposes, posa-hi alguna cosa que pugui cridar l’atenció a la resta de conductors, com per exemple, una armilla reflectora.
  1. Activa els llums d’emergència i, si és de nit, amb poca visibilitat, també els de posició. 
  1. Si has de sortir del vehicle, fes-ho per la part més segura, amb prudència, i no oblidis posar-te l’armilla reflectora obligatòria, que has de portar sempre a mà. No val, per exemple, portar-la al maleter.
  1. Allunya’t de la via i, si pots, situa’t darrere de la tanca de protecció. Si al cotxe hi viatgen més ocupants, mantingues el grup unit i evita que circulin per la calçada. A causa d’avaries, es produeixen atropellaments que poden tenir greus conseqüències i, per tant, les mesures d’autoprotecció són indispensables per evitar mals majors.

Les revisions periòdiques i el manteniment òptim dels vehicles són fonamentals per evitar patir un ensurt a la carretera durant les esperades vacances d’estiu. Així que abans de sortir de viatge cal revisar uns elements bàsics, entre ells la pressió i l’estat dels pneumàtics, el nivell de l’oli i el líquid dels frens, la bateria, els llums i els intermitents. Les revisions preventives són bàsiques per a la seguretat viària així com la reparació de desperfectes que poden comportar riscos greus a l’hora de circular tant per a un mateix com per a la resta d’usuaris.

No t’arrisquis que un manteniment deficient del teu vehicle t’espatlli les vacances!

 

8 coses que has de tenir en compte abans de marxar de vacances en cotxe

IMG_7097bArriba l’estiu i, per a molts, és el moment de gaudir de les vacances. Tot a punt? Si el que tens previst és fer un viatge en cotxe, abans de marxar has de tenir en compte una sèrie de consells:

  1. Revisa el vehicle: sovint tenim planificat amb detall l’itinerari i el calendari de les vacances però ens oblidem del més important, la posada al punt prèvia del vehicle amb què ens desplaçarem. Comprova pneumàtics, frens, direcció i nivell de l’oli, però també els filtres d’aire, el líquid del parabrisa, els cinturons de seguretat i els llums. El manteniment correcte del vehicle és bàsic per a la seguretat, actua amb previsió i no ho deixis per a última hora.
  2. Abans d’iniciar la marxa revisa també la posició dels retrovisors i del seient i assegura’t que adoptes una postura correcta. Per conduir, porta un calçat adequat, res de xancletes!
  3. No carreguis excessivament el vehicle: porta l’equipatge ben col·locat i disposa’l de manera que no entorpeixi la visibilitat del conductor. No deixis maletes, paquets o altres objectes solts a l’interior del vehicle ja que, en cas d’accident, són un perill.
  4. Descansa: abans i durant el viatge. La fatiga incideix en la seguretat viària així que, abans d’emprendre el trajecte, descansa suficientment. Si el viatge és llarg, fes aturades periòdiques d’uns deu minuts cada dues hores i, si notes cansament, fes-ho abans. En desplaçaments llunyans, és convenient comptar amb un conductor alternatiu.
  5. Programa el recorregut: tens clar on has d’anar i quina és la millor ruta? Planifica-ho amb antelació i evita vies conflictives. Si has de fer servir el navegador, programa’l abans d’iniciar la marxa, d’aquesta manera no et distrauràs quan condueixis. Abans de marxar informa’t de l’estat del trànsit per saber si hi ha alguna incidència d’última hora que afecti el teu trajecte.
  6. Evita les hores de més calor: intenta no conduir quan faci més calor ja que les altes temperatures poden produir deshidratació i augmentar la fatiga. Tingues en compte, també, la previsió meteorològica.
  7. Hidrata’t bé, no mengis de manera abundant, ja que provoca somnolència, i no consumeixis alcohol ni drogues. Tampoc prenguis begudes estimulants ni medicaments que puguin alterar les teves capacitats a l’hora de conduir.
  8. Porta sempre el permís de conduir i la documentació del vehicle, així com els elements obligatoris de seguretat (armilla reflectant i dos triangles de senyalització) i roda de recanvi en perfecte estat.

Recorda que cal respectar sempre les normes de circulació i, un cop estigueu instal·lats a la vostra destinació, no abaixis la guàrdia: els desplaçaments curts, encara que siguin per vies conegudes, poden ser tant o més perillosos que el viatge llarg. Bones vacances!

“La gent no és conscient que l’helicòpter de l’SCT salva vides”

Parlem amb Mariana García, pilot de l’helicòpter de l’SCT

Segurament no és casualitat que la persona que pilota l’helicòpter del Servei Català de Trànsit i que, per tant, vigila el nostre comportament a la carretera fos examinadora de trànsit durant 8 anys. La Mariana García porta 19 anys treballant per a l’SCT. “Abans era funcionària i em vaig presentar a les oposicions internes de pilot d’helicòpter, em van agafar i vaig fer els cursos de pilot privat d’helicòpter i, posteriorment, de pilot comercial.”

Foto Article 01

“Estic fent una feina que és important per a la societat, crec que la nostra feina salva vides”

Actualment, la Mariana és l’única funcionària pilot que queda a la Generalitat, perquè tots els seus companys s’han anat jubilant. “La part de la meva feina que més m’agrada és volar”, explica la Mariana amb un gran somriure de felicitat a la cara. “Aquesta part és la que em compensa tots els tràmits que haig de fer abans i després de volar. És difícil d’explicar, em gratifica. A banda d’això, considero que la tasca que faig per al Servei Català de Trànsit és molt important”, afirma la pilot amb un to convincent que no deixa lloc a dubtes. “La gent no té la consciència que l’helicòpter de trànsit salva vides. Encara que sigui només per l’efecte dissuasiu, de saber que hi ha un helicòpter que està volant, que està controlant les carreteres. La gent s’ho pensa dues vegades abans de cometre una infracció. Malauradament es necessita un element dissuasiu, com els radars o com l’helicòpter que sobrevola les carreteres.” La pilot es mostra convençuda que “estic fent una feina que és important per a la societat, crec que la nostra feina salva vides”.

“No només visualitzem les infraccions, també millorem la xarxa viària”

Foto Article 04

Però aquest efecte dissuasiu no és l’únic argument que esgrimeix la Mariana per donar valor a la feina que es fa des de l’helicòpter. Afegeix que també “ens permet fer estudis viaris. Des de dalt, des de l’helicòpter, tens una panoràmica de tota la carretera, de tota la zona, cosa que dona molta perspectiva a l’hora de fer informes, estudis. Per exemple, per variar el traçat d’una carretera o per variar la senyalització de les vies. Tot plegat ajuda a millorar el traçat i que hi hagi menys conflictivitat a l’hora de conduir i que hi hagi menys accidents. Per tant, no només visualitzem les infraccions, també millorem la xarxa viària”.

“El conductor que posa en perill les vides de les persones és un conductor nefast, no mereix tenir el carnet de conduir”

Foto Article 02

Ningú millor que una antiga examinadora de trànsit per valorar si els catalans som o no som bons conductors: “Les infraccions que més es capten des de l’helicòpter són les que no respecten les línies contínues. Fem especial incidència en les denúncies que mostren comportaments negligents o temeraris, com els avançaments imprudents que posen en perill les vides dels conductors”. I és que la Mariana ho té claríssim: “Un conductor dolent és el que no respecta les normes de trànsit”, i ho rubrica amb contundència afirmant que “qui posa en perill les vides de les persones és un conductor nefast, no mereix tenir el carnet de conduir”. I punt.

“Un bon pilot no és el més hàbil del món, és el que segueix les normes”

I la persona que pilota l’helicòpter del Servei Català de Trànsit, es considera una bona conductora? La resposta és afirmativa: “Soc una bona conductora perquè compleixo la normativa, el codi de circulació. La meva carrera professional m’ha conscienciat que un bon pilot no és el més hàbil del món, sinó que és el que segueix les normes”. D’això se’n diu predicar amb l’exemple.

Foto Article 03

“Els pilots han de ser prudents, segurs i sistemàtics; no poden ser persones anàrquiques”

La seguretat és un element fonamental per a un pilot. Els controls que passa l’helicòpter són diaris i exhaustius i res no es deixa a la improvisació. Per a la Mariana, els pilots d’helicòpter “han de tenir una sèrie de qualitats: han de ser prudents i segurs, no poden ser persones anàrquiques. En la nostra professió s’ha de ser molt segur, molt sistemàtic. Les proves per ser pilot són molt rigoroses i tot això es té en compte”. Considera que pilotar un helicòpter “és un treball de risc i això és inevitable. Per molta seguretat que hi posis, per un molt bon manteniment que tingui la màquina, sempre tens un punt d’incertesa. Tot i així, donem prioritat a la seguretat per tal de fer que el tant per cent d’inseguretat sigui el mínim”. Hi ha més elements a tenir en compte a l’hora de decidir si és segur volar o no. Per exemple, el factor meteorològic. La Mariana remarca que “el més important és la visibilitat. Si la visibilitat és bona, fins i tot de nit, no hi ha cap problema”.


. Fitxa tècnica de l’helicòpter de l’SCT

hELICOPTER

  • És un helicòpter biturbina que té un equip de captació i gravació d’imatges per filmació.
  • Té dues càmeres visuals, una d’elles gran angular i una per fer ‘zoom’, i també una càmera infrarojos tèrmica per a vols nocturns i per a màxima precisió.
  • Disposa d’un GPS de posicionament cartogràfic, un ‘aerocomputer’ que proporciona els punts quilomètrics i un equip de xarxa de rescat.
  • L’helicòpter té una sistema de transmissió via satèl·lit 3G i 4G, que permet arribar a zones orogràficament complexes i on no es tenia senyal. Per tant, l’aparell té una alta transmissió d’imatges al 100 % del territori.
  • L’helicòpter vola a 3.000 peus (poc més de mil metres) en màxima altura.
  • Ha tornat a volar amb regularitat des del passat mes de desembre del 2018.
  • Té diferents missions, com ara: vols d’inspecció i vigilància, vols de gestió de trànsit i vols per detectar i denunciar infraccions (les més habituals: cinturó, mòbil, avançaments, circulació pels vorals).

 

Mascotes a bord!

T’expliquem què has de tenir en compte si viatges amb el teu animal de companyia dins el cotxe

Tant en trajectes llargs com en trajectes curts has de tenir en compte un seguit de qüestions si portes la teva mascota dins el cotxe per tal de fer-ho de la manera més correcta, còmoda i, sobretot, segura! La normativa és molt específica i clara i determina que la teva mascota sempre ha d’anar lligada o a la seva cistella de transport amb independència de la durada del viatge.

dog-2819385_1920

Quins sistemes de retenció hi ha per als nostres animals de companyia

Existeixen diferents sistemes de subjecció per viatjar amb animals a l’interior del vehicle, com ara arnesos, gàbies de transport o reixetes divisòries. L’elecció d’un o l’altre depèn de la talla i el pes de l’animal. Arnesos, cistelles de transport i reixetes divisòries són els més habituals.

Si la teva mascota és petita, la millor opció es portar-la dins d’una cistella de transport al terra del vehicle. Si tens un gos gran, en canvi, és preferible i recomanable que col·loquis la cistella al maleter en posició transversal a la direcció de la marxa. Per a més seguretat, combina aquest sistema amb reixetes divisòries entre el maleter i els seients del darrere.

També pots utilitzar arnesos per a les races petites i mitjanes sempre i quan vagin ben subjectats a les places posteriors.

En qualsevol cas no deixis mai que l’animal vagi en braços d’algun ocupant o solt per dins del vehicle. T’expliquem per què!

Gat i gosUna mascota solta en el cotxe és perillosa perquè…

  • Pot distreure’t.
  • Pot destorbar la teva conducció perquè l’animal pot pujar-te al damunt o interferir en els pedals o canvi de marxes.
  • Suposa un gran perill per als ocupants del vehicle en cas de frenada brusca o impacte. Per exemple, un gos de mida normal multiplica el seu pes en un 35% en cas d’accident a només 50 km/hora.
  • És un risc per a la resta d’usuaris de la via, ja que pot provocar accidents per distracció.

Mai no has de permetre, per molt graciós que sembli, que la teva mascota tregui el cap per la finestra! A més, has de saber que el fet de transportar un animal de manera que pugui interferir en la conducció és una infracció de l’article 18 del Reglament General de Circulació qualificada com a lleu que suposa 80€ de multa.

I per últim, consulta el teu veterinari abans de fer un viatge llarg per evitar marejos, no deixis mai la teva mascota sola dins del vehicle amb altes temperatures i, sobretot, quan obris la porta del cotxe evita que el gos surti corrents i provoqui una situació de risc a la resta d’usuaris de la via.

 

El cinturó et pot salvar la vida

Et llançaries en paracaigudes sense cordar-te’l? Voldries pujar a una muntanya russa sense subjectar-te bé? Escalaries una paret vertical sense cordes i arnès? Les respostes a aquestes qüestions són evidents, però si ens situem a bord d’un vehicle, sembla que el sentit comú desapareix. Si més no, en alguns casos. La percepció del risc davalla si se circula amb cotxe i no hauria de ser així, atès que parlem d’una màquina, sofisticada i estètica, sí, però que pesa més d’una tona i es desplaça a molts metres per segon. De fet, per fer-nos una idea dels danys que pot produir, un xoc a 140 km/h equivaldria a l’impacte d’una caiguda des de dalt d’un edifici de 20 plantes (uns 77 metres).

463020-PFO39Y-210

Tot i que l’ús del cinturó de seguretat s’ha generalitzat en els darrers anys, encara avui dia es produeixen greus lesions o la mort en accidents de trànsit per no dur cordat el cinturó. Enguany, han mort 7 persones per no cordar-se el cinturó i 8 més han resultat ferides de gravetat. Aquestes són dades encara provisionals, però ja ens indiquen que un 13% del total de víctimes mortals del que portem de 2019 no duien el cinturó cordat, una xifra que no es pot considerar residual. Sense anar més lluny, el 2018 van perdre la vida a l’asfalt 20 persones per no portar el cinturó i 41 més van quedar greument ferides.

Més conscienciació

Cinturó autocarEncara resta feina per fer quan l’ús del cinturó no és habitual en els passatgers posteriors o en els usuaris dels autocars, per exemple. Des del Servei Català de Trànsit, s’han fet diverses campanyes de conscienciació, com la campanya “Passatgers segurs, a l’autocar també”, i es duen a terme controls policials preventius al llarg de l’any per consolidar l’ús del cinturó entre tots els ocupants del vehicle. Precisament aquesta setmana, fins al diumenge 9 de juny, Mossos d’Esquadra i les policies locals estan realitzant una campanya de controls intensius per vetllar per la seguretat de transport escolar i de menors, i de viatgers. Alhora, els vehicles espiell dels Mossos d’Esquadra, que vigilen les carreteres sense ser reconeguts pels conductors, també detecten habitualment infraccions de trànsit com circular sense portar el cinturó.

No obstant, també és necessari que els usuaris prenguin consciència de la importància de portar el cinturó cordat. No en va, no portar el cinturó és, juntament amb la velocitat i la conducció sota els efectes de l’alcohol i altres drogues, una de les principals causes de lesions derivades dels accidents de trànsit, especialment lesions internes a la zona del tòrax i del cap. A més, no utilitzar aquest sistema de seguretat passiva implica una sanció econòmica de 200 € i la pèrdua de 3 punts del carnet de conduir.

La conscienciació, però, ha de començar per un mateix. El clac del cinturó et pot salvar de la mort o de patir una greu lesió per a tota la vida. Si ets el conductor i hi ha més ocupants al vehicle, no engeguis el motor fins que tothom no es cordi el cinturó. Gests com aquests salven vides. Si tots hi posem de la nostra part, és possible reduir a zero les víctimes per no portar cordat el cinturó de seguretat.