La mobilitat a l’àrea metropolitana de Barcelona durant el confinament

La situació que estem vivint en aquests moments al nostre país i també a nivell mundial no té precedents. Un confinament massiu com l’actual no s’havia viscut mai; tampoc les seves conseqüències. Pel que fa a la mobilitat, el descens del nombre de vehicles a les nostres carreteres també és històric i ens mostra unes xifres inversemblants, que suposen un bon retrat del moment excepcional que ens ha tocat viure.

Durant les dues primeres setmanes de confinament, a les principals entrades i sortides de Barcelona la disminución del volum de trànsit ha estat constant i important. Considerem com a primer dia de confinament el dissabte 14 de març; per tant, la primera setmana de confinament aniria des de dissabte 14 fins al divendres 20 de març, i la segona setmana de confinament seria des del 21 fins al 27 de març. Per tal de fer la comparativa, hem agafat la primera setmana de març i l’hem considerada una ‘setmana normal’, sense elements perturbadors que ens contaminin les dades. Es parteix de la base que durant aquesta setmana normal, al voltant de 6.000.000 de vehicles circulen pel que s’anomena tècnicament Anell 1 de Barcelona.

WhatsApp Image 2020-04-02 at 09.59.54 (1)

D’aquesta manera, durant la primera setmana de confinament van circular a l’àrea metropolitana de Barcelona un total de 2.386.428 vehicles (1.899.845 durant els dies laborables i 486.583 durant el cap de setmana). Respecte una setmana normal, això suposa una reducción del -60,4% (-58,7% els laborables, -65,8% el cap de setmana).

Durant la segona setmana de confinament van circular a l’àrea metropolitana de Barcelona un total de 1.512.722 vehicles (1.371.366 durant els laborables i 141.356 el cap de setmana). Respecte una setmana normal, això puposa una reducción del -74,9% (-70,2% els laborables, -90,1% el cap de setmana).

Comparant les dades de les dues primeres setmanes de confinament és quan veiem que el descens del volum de trànsit és constant. Durant la segona setmana de confinament es va produir una reducción del -36,6% respecte la primera setmana de confinament (-27,8% els laborables, -70,9% el cap de setmana).

Com es pot comprovar, a mesura que van passant els dies i que es van endurint les restriccions, el nombre de vehicles va baixant de manera constant i molt pronunciada. Aquesta reducció dràstica es nota encara molt més durant el cap de setmana. Per tant, sembla evident que els vehicles que circulen entre setmana ho fan, sobretot, per motius laborals.

WhatsApp Image 2020-04-03 at 12.35.25

A l’hivern, carreteres netes

Durant el període hivernal, la neu i el gel poden complicar la circulació. Per evitar o minimitzar les possibles incidències derivades de la meteorologia adversa, els diferents titulars de via activen, entre els mesos de novembre i abril, plans de vialitat hivernal. L’objectiu d’aquestes actuacions és garantir la comoditat, la fluïdesa i la seguretat a les carreteres, així com minimitzar el temps de restriccions o de tancament al trànsit de les vies afectades.

Gran part de la xarxa viària catalana, més de dotze mil quilòmetres de carreteres, està potencialment sotmesa a actuacions en matèria de vialitat hivernal ja que no és estrany que la neu o la boira gebradora facin acte de presència, en algun moment o altre, en bona part del territori. Aproximadament la meitat d’aquesta xarxa viària és gestionada pel Departament de Territori i Sostenibilitat.  Així, la Generalitat té disponibles 120 màquines llevaneus i també a l’entorn d’un centenar de punts d’emmagatzematge de sal a tot Catalunya per facilitar la mobilitat a la xarxa viària de la seva titularitat durant l’època de fred i nevades.

La previsió meteorològica és primordial de cara a determinar quin tipus d’actuació s’ha de dur a terme en cada moment i en quins trams de la xarxa. Amb caràcter general, s’utilitza la informació que dona el Servei Meteorològic de Catalunya. A més, els centres de conservació disposen dels comunicats de previsió de risc que emet el Centre d’Emergències de Catalunya (CECAT) i es disposa d’una xarxa de 52 estacions meteorològiques adscrites a la xarxa viària ubicades a peu de carretera que proporcionen dades en temps real.

Durant la campanya, es duen a terme dos grans tipus d’actuacions: les preventives o programades i les curatives, que són les que no estan programades.

Les primeres es duen a terme per tal d’evitar la formació o la permanència de gel i de neu a la calçada, mitjançant l’estesa de sal, o per prevenir allaus per l’acumulació de neu als vessants per sobre de la carretera. Aquestes actuacions es basen sobretot en les prediccions meteorològiques. Pel que fa a les actuacions curatives no programades, s’apliquen quan els tractaments preventius són insuficients per mantenir la via oberta. Consisteixen, habitualment, en la retirada de la neu i de les plaques de gel amb les màquines llevaneus i l’eventual estesa de fundents per evitar l’acumulació o la formació de més neu o plaques.

A Catalunya hi ha plans d’emergència per nevades (NEUCAT) i per allaus (ALLAUCAT), l’activació dels quals comporta la gestió unificada dels mitjans emprats en la resolució d’aquestes emergències, com les assignades a la vialitat hivernal, a càrrec del Centre d’Emergències de Catalunya (CECAT).

La temporada passada, a les carreteres de la Generalitat, es van gestionar prop de 500 incidències i es van recórrer més de 900.000 quilòmetres per tasques de vialitat hivernal, incloent-hi els que es van fer per l’operació d’estesa de fundents, els realitzats fent tasques de neteja de neu o de gel, així com els quilòmetres totals recorreguts pels vehicles, inclosos els desplaçaments als trams tractats.

Així funcionarà la Zona de Baixes Emissions de Barcelona

El proper 1 de gener s’activa la Zona de Baixes Emissions (ZBE) de les rondes de Barcelona. L’objectiu de la mesura és reduir l’ús dels vehicles privats més contaminants i, d’aquesta manera, vetllar per la qualitat de l’aire i la salut pública.

ZBE_infografia

El meu cotxe hi podrà circular? Hi ha excepcions? En quin horari s’aplica la restricció? Quin control se’n farà? Grans ciutats com Londres, Berlín o París fa anys que han implementat zones de baixes emissions amb restriccions als vehicles més contaminants, però aquí la mesura és nova i genera força dubtes.

A quins vehicles afecta?

Des de l’1 de gener del 2020 es restringeix permanentment la circulació a tots aquells turismes i motocicletes als quals no correspon cap distintiu ambiental de la Direcció General de Trànsit estatal (DGT). Quins són?

Turismes de benzina anteriors a la norma Euro 3 (habitualment matriculats abans del 2000) i els dièsel anteriors a la norma Euro 4 (habitualment matriculats abans del 2005 o 2006)

Motocicletes i ciclomotors anteriors a la norma Euro 2 (habitualment matriculats abans del 2003

Aquesta restricció s’estendrà de manera progressiva, a partir de gener del 2021, a furgonetes, camions i autobusos sense etiqueta ambiental.

Quan i on s’aplica la restricció?

Els vehicles més contaminants no podran circular per la ZBE Rondes de Barcelona els dies laborables, de dilluns a divendres, de 7.00 a 20.00 hores.

L’àrea on s’aplica la restricció té més de 95 km2 i engloba pràcticament tot el terme municipal de Barcelona (en queden fora la Zona Franca industrial i el barri de Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes), els municipis de Sant Adrià de Besòs i l’Hospitalet de Llobregat i part dels municipis d’Esplugues de Llobregat i Cornellà de Llobregat. Les rondes (ronda de Dalt i ronda Litoral) estan excloses de les restriccions, si bé totes les sortides d’aquestes vies amb accés directe a la ZBE estaran tancades per als vehicles més contaminants.

On puc sol·licitar l’etiqueta ambiental?

Senyal_ZBE74d8_verticalAls webs de la DGT, de l’Ajuntament de Barcelona i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) pots comprovar quin és el distintiu ambiental de la DGT que pertoca al teu vehicle introduint-hi la matrícula. Els vehicles amb etiqueta ambiental 0, ECO, C o B poden circular sense restriccions per la ZBE Rondes. Si et pertoca una d’aquestes etiquetes però l’has perdut o no l’has rebut, pots trucar al 060 i t’informaran de com obtenir-la. També es poden adquirir o recollir a les oficines de Correus. La col·locació del distintiu no és obligatòria, però facilita el control per part de la Guàrdia Urbana de Barcelona i de les policies locals dels municipis en cas de controls manuals. Per tant, és recomanable portar-la.

Si al meu vehicle no li pertoca el distintiu ambiental, què puc fer?

A través d’un registre previ, pots sol·licitar un accés esporàdic a la ZBE Rondes de Barcelona amb un màxim de 10 autoritzacions (accessos diaris) l’any. Una vegada acceptada l’alta del vehicle, s’ha de seleccionar i pagar el dia de circulació seleccionat des de l’àrea d’usuari.

En qualsevol cas, hi ha alternatives per poder-te moure per la ZBE, com són els mitjans de transport públic. Pots consultar trajectes i opcions de transport en aquest enllaç. A més, si resideixes a l’àrea metropolitana i decideixes donar de baixa i desballestar un vehicle sense etiqueta ambiental, pots sol·licitar la T-verda, un títol de transport que permet utilitzar, de manera il·limitada i gratuïta, els serveis de transport públic integrats durant 3 anys.

Els vehicles per a persones amb mobilitat reduïda (VPMR), els serveis d’emergències (policia, bombers, ambulàncies) i els serveis essencials (mèdic, funerari) podran circular per la ZBE Rondes de Barcelona amb independència que els correspongui el distintiu ambiental de la DGT o no, sempre que estiguin donats d’alta al Registre metropolità.

Com es farà el control de vehicles a la ZBE i quina sanció comporta?

El control es farà de manera automàtica mitjançant càmeres de lectura que contrastaran les matrícules amb la correspondència de l’etiqueta ambiental de la DGT i amb el Registre metropolità de vehicles autoritzats.

L’incompliment de la normativa establerta a les ordenances municipals dels municipis afectats per la ZBE Rondes de Barcelona preveu sancions econòmiques a partir de 100 euros, en funció de si es tracta d’una infracció lleu, greu o molt greu. S’estableix un període d’adaptació a la normativa de 3 mesos, de manera que no es multarà fins el mes d’abril.

Si encara tens algun dubte, consulta o suggeriment, aquests són els canals de contacte:

Atenció presencial: C. 62, núm. 16-18, Zona Franca, 08040 Barcelona
(laborables de dilluns a divendres de 9 a 14 hores)
Atenció telefònica: 930 333 555 (laborables de dilluns a divendres de 8 a 20 hores) o bé a través del 010 i 012
Atenció en línia: Formulari de contacte de l’usuari

Deu pautes per circular correctament per les rotondes

Sovint el flux de vehicles més o menys ordenat d’una carretera o carrer esdevé un caos descontrolat quan aquesta via desemboca en una rotonda. Qui té la preferència? Per quin carril haig de circular? Què passa quan creua la rotonda un grup de ciclistes? Les rotondes sovint són un punt de conflicte i l’escenari de nombroses col·lisions.

Infografia rotonda DEFINITIVA

Com a norma general, quan circulem per una rotonda en zona interurbana, cal fer-ho pel carril dret i, en rotondes urbanes, pel carril que millor convingui a la destinació que se segueix. No obstant, en una rotonda poden confluir nombroses circumstàncies i diferents tipus de vehicles en el mateix espai/temps. Si vols saber què cal fer –i què no– segueix aquestes deu pautes i no t’equivocaràs:

  1. La preferència de pas la tenen sempre els vehicles que circulen per dins de la rotonda, per davant dels vehicles que s’hi volen incorporar (sempre i quan no hi hagi una senyalització específica que indiqui el contrari).
  2. Un cop dins de la rotonda, té preferència el vehicle que circula pel carril exterior.
  3. Cal moderar la velocitat i ser curós a l’hora d’entrar i sortir d’una rotonda.
  4. Cal senyalitzar les maniobres de canvi de carril i de sortida; és a dir, utilitzar l’intermitent.
  5. Per accedir a la sortida que convingui, cal situar-se prèviament al carril exterior.
  6. Si el vehicle no s’ha pogut situar al carril exterior per accedir a la sortida, cal que faci una nova volta a la rotonda i que ho torni a provar.
  7. No es pot circular en línia recta, sense tenir en compte els carrils de la rotonda i tallant la trajectòria d’altres vehicles.
  8. No es pot sortir de la rotonda des d’un carril interior.
  9. Els ciclistes que circulin en grup han de ser tractats com un únic vehicle. És a dir, els vehicles que es vulguin incorporar hauran d’esperar que passi fins al darrer ciclista del grup per poder-se incorporar al trànsit de la rotonda.
  10. Els vehicles que per les seves dimensions ocupin més d’un carril han de: respectar la prioritat dels conductors que circulen pel carril que necessiten ocupar i senyalitzar els canvis de carril.

 

A tot això, cal afegir-hi que el moment d’incorporar-se a una rotonda és un dels més delicats: cal actuar amb seny i paciència, reduint la velocitat en arribar a la cruïlla i accedir-hi només quan la maniobra es pugui fer de manera segura. Amb una mínima dosi de sentit comú i de respecte vers la resta de conductors, i seguint aquestes pautes, travessar una rotonda deixarà de ser font habitual de conflictes.

Aquest estiu, escull l’autobús

En època de vacances augmenta la mobilitat vinculada a l’oci i el turisme. Tot i que el transport privat en cotxe és l’opció prioritària per a moltes persones, l’autobús és una alternativa que s’ha de tenir en compte i que sorprèn gratament a aquells que l’escullen.

Durant el període estiuenc les empreses operadores d’autobusos ofereixen un 37% més de places per tal de donar resposta a l’augment de la demanda que es produeix. Això suposa un augment del 4% respecte a l’any passat. Aquest mitjà de transport, a més, es caracteritza per la seva flexibilitat i pot adaptar l’oferta a la demanda de manera àgil.

SONY DSC

Cal afegir que, a diferència d’altres mitjans de transport com l’avió, que pugen exponencialment les tarifes per aquestes dates, els bitllets d’autobús de les línies regulars mantenen les mateixes tarifes ajustades que durant la resta de l’any. D’altra banda, no cal dir que viatjar en autobús és molt més barat que en cotxe, si tenim en compte tots els costos associats: combustible, peatges, assegurança, impostos, manteniment i el preu de compra del vehicle.

Un altre dels avantatges del transport en autobús és el fet que connecta totes les poblacions del territori. L’autobús serveix com a eina de cohesió per a les zones rurals menys habitades i ofereix a la població una opció de transport d’alta qualitat amb un itinerari, uns horaris i una freqüència establerts.

A més, l’autobús és el transport per carretera més segur. La flota d’autobusos a Catalunya és de les més modernes d’Europa, i els vehicles estan equipats amb sistemes de seguretat actius i passius, com ara sistema de frenada d’emergència, detector de sortida de carril, cinturons de seguretat, etc. Això afegit al fet que els conductors són professionals amb una alta formació i preparació que tenen com a prioritat la seguretat.

 

A l’autocar, tot i ser el mitjà de transport per carretera més segur, cal que els viatgers respectin unes mesures de seguretat i d’autoprotecció bàsiques:

  • Durant tots els trajectes és fonamental cordar-se el cinturó de seguretat sempre que el vehicle en tingui (obligatori per a tots els autocars matriculats a partir de l’octubre de 2007). El cinturó és primordial per a la seguretat dels passatgers, ja que no utilitzar-lo multiplica per 25 el risc de patir lesions greus o mortals en cas de bolcada o gir brusc.
  • L’equipatge pesat s’ha de situar al maleter del vehicle. A l’interior només s’ha de portar allò que sigui imprescindible i col·locar l’equipatge de mà a les safates superiors, sempre tenint en compte que no sobresurti i que no pugui caure.
  • Anar correctament assegut i evitar estar de peu un cop el vehicle hagi arrencat, i procurar no aixecar-se fins que l’autocar no estigui completament aturat.

Finalment, l’autobús és un mitjà de transport sostenible, ja que genera 6 vegades menys d’emissions contaminants que el cotxe. Els nous vehicles són cada vegada més nets i creix l’ús d’energies alternatives al dièsel.

No és gens estrany que, per motius com els esmentats i sense comptar el cotxe, el bus interurbà sigui l’opció preferida dels viatgers, amb una quota del 50,3%. Això el situa per davant del ferrocarril (46%), de l’avió (2,9%) i del vaixell (0,7%).

Dalt de l’autobús desapareixen les preocupacions sobre la conducció, l’itinerari, la posada al punt del vehicle o possibles avaries. Permet gaudir del trajecte i començar les vacances d’una manera relaxada. Us animem a descobrir en persona totes aquestes virtuts. Aquest estiu, proveu l’autobús.

*Article redactat amb la col·laboració de la Federació Empresarial Catalana d’Autotransports de Viatgers (FECAV)

2022: tecnologia d’automoció per salvar vides

_MG_4457

Es parla molt que el futur de la mobilitat és el vehicle autònom, però mentre no hi arribem, Europa aposta perquè la tecnologia dels vehicles ajudi els conductors a circular millor i de manera més segura. L’objectiu de tot plegat és sortir de l’estacament en la reducció dels accidents de trànsit que pateixen la majoria de països del vell continent.

En aquest sentit, el Parlament Europeu va aprovar ahir una normativa que farà obligatori que els vehicles nous venuts a partir del 2022 portin incorporats de sèrie uns sistemes tecnològics que, entre altres coses, permetran la frenada automàtica d’emergència del cotxe en cas que detecti vianants o ciclistes, per evitar atropellaments. La resta de vehicles tindran dos anys més per adaptar-s’hi, així que el 2024 tot el parc mòbil que circuli haurà d’estar dotat d’aquestes mesures tecnològiques.

D’altra banda, la flamant directiva europea també estableix que els vehicles nous de trinca hauran d’anar equipats amb un assistent intel·ligent de velocitat (ISA) que avisarà el conductor quan superi el límit de velocitat, i el motor rebaixarà la potència perquè li costi circular a més velocitat de la permesa. També s’instal·laran alertes d’abandonament de carril per evitar sobretot topades frontals, i sistemes que ampliaran el camp de visió dels camions perquè els transportistes hi vegin des dels quatre angles. A més, serà obligatori que el vehicle porti una mena de caixa negra registradora que revolucionarà el camp de la investigació dels accidents.

Aquesta proposta de legislació també posa fil a l’agulla per treure de la circulació els reincidents per alcoholèmia. En aquest sentit, aposta per la instal·lació del sistema alcoholock en els vehicles dels conductors que hagin comès aquesta infracció de manera repetida. L’alcoholock bloqueja el cotxe i no permet posar-lo en marxa si detecta que has consumit alcohol.

Els experts diuen que aquest paquet de mesures tecnològiques d’automoció suposarà la revolució que necessita la seguretat viària per continuar avançant en la disminució de les víctimes. Es parla que podrien ajudar a evitar unes 25.000 morts a Europa en els 15 anys següents a l’entrada en vigor.

 

Atropellaments: morts que es podrien evitar

Caminar per una carretera és una acció que cal emprendre amb la màxima cautela i que no està exempta d’una veritable perillositat. La carrVianantsetera és l’espai natural dels vehicles, i la sola presència d’un vianant a la via li atorga a aquest una vulnerabilitat que mai no s’ha de menystenir. La pregunta és: poden circular els vianants per les carreteres? Per les autopistes i les autovies està totalment prohibit; per la resta de vies, sí, però cal fer-ho amb la màxima prudència!

Posar-se l’armilla reflectora quan sortim d’un vehicle aturat al voral d’una carretera és necessari i obligatori, però l’armilla sola no ens protegeix dels impactes dels vehicles que hi circulen. Actuar amb serenor, amb prudència i seguint les pautes necessàries per a la nostra seguretat ens protegeix molt més dels possibles impactes del trànsit rodat.

Conceptes bàsics de seguretat

Quins consells bàsics cal seguir quan circulem com a vianants per la carretera?

  • Si la via no disposa d’un espai especialment reservat per a vianants, la circulació es farà per l’esquerra. D’aquesta manera, podreu observar de cara els vehicles que circulen i que s’acosten a la vostra posició.
  • Cal circular pel voral o, si no n’hi ha, per la calçada, aproximant-se tant com es pugui a la vora exterior.
  • Preferiblement, els vianants han de caminar un darrere l’altre.
  • Si és de nit o hi ha poca llum, cal portar una armilla reflectora. També és recomanable portar una llanterna per veure per on camineu i perquè els vehicles us vegin millor.

I com cal procedir si aturem el vehicle al voral?

  • Si és possible, atureu el vehicle fora de la carretera, en un lloc on no entorpeixi el pas, per evitar nous accidents.
  • Senyalitzeu la presència del vehicle amb els triangles, situats com a mínim 50 metres davant i darrere del vehicle (en vies de doble sentit).
  • Activeu els llums d’emergència i, si és de nit, també els de posició.
  • Sortiu del vehicle per la part més segura i amb l’armilla reflectora obligatòria.
  • Allunyeu-vos de la calçada i situeu-vos rere la tanca de protecció.

Atropellaments mortals

L’any passat, 17 vianants van perdre la vida a les carreteres catalanes, 12 més que l’any anterior. Per aquest motiu, el Servei Català de Trànsit considera necessari fer un crit d’alerta i recordar als vianants que, si irremeiablement han de circular per carretera, ho facin amb la màxima atenció i respectant aquestes mínimes pautes de seguretat. Alhora, l’SCT preveu dissenyar enguany noves campanyes divulgatives adreçades a col·lectius vulnerables, com els vianants, ciclistes o gent gran. I, paral·lelament, l’SCT seguirà donant continuïtat a les campanyes preventives de protecció i control de vianants, amb dues campanyes els mesos d’abril i setembre de 2019. En les dues campanyes que es van dur a terme el passat 2018, es van interposar un total de 1.936 denúncies. Són dades que conviden a reflexionar; cal fer un esforç per part de tots perquè cap vianant perdi la vida a la carretera. I, per sobre de tot, cal evitar actituds imprudents que poden desembocar en un desenllaç tràgic, tal com es denunciava recentment des del compte de Twitter de l’SCT.

Aturar-se al voral per una avaria o per auxiliar les víctimes d’un accident de trànsit no hauria de suposar córrer el risc de morir atropellat, si tothom segueix aquestes pautes de seguretat a la carretera. Probablement, molts ̶o tots̶ aquests atropellaments es podrien evitar.

Conviure a la carretera

. Conversa amb Joaquim Vilaplana, president de la Federació Catalana de Ciclisme

FOTO 2

La convivència en un mateix espai no és fàcil. Per aconseguir que aquesta convivència fructifiqui són necessàries grans dosis de comprensió, respecte i, per què no dir-ho, paciència. I la convivència de ciclistes i conductors a la carretera no n’és una excepció. Cada cop hi ha més ciclistes a la carretera, gent que busca fer esport i sentir-se realitzada fent allò que li agrada. Un col·lectiu que ha vingut per quedar-se. Per això, el president de la Federació Catalana de Ciclisme, Joaquim Vilaplana, assegura que “tal com tenim les vies actualment a Catalunya, compartir-les és una necessitat. Compartir vol dir respectar i el respecte hi ha de ser per les dues bandes.” Segons Vilaplana, “s’ha notat un canvi d’actitud important, tant en el col·lectiu dels conductors com en el dels ciclistes. Els ciclistes també hem hagut de reciclar una mica el nostre comportament a la carretera.”

“S’ha notat un canvi d’actitud important, tant en el col·lectiu dels conductors com en el dels ciclistes”

Durant l’any 2018, hi ha hagut a Catalunya 58 accidents en zona interurbana amb morts i/o ferits greus amb bicicletes implicades, amb el resultat de dues víctimes mortals. No són unes males xifres, però des del Servei Català de Trànsit es busca com a objectiu final aconseguir 0 víctimes a les carreteres. El president de la Federació Catalana de Ciclisme creu que el risc 0 és complicat, que “sempre hi ha risc, sempre hi ha actuacions negligents per part dels dos col·lectius. Cada cap de setmana poden sortir a la carretera entre 30.000 i 40.000 ciclistes, per tant, els accidents són inevitables. Amb les promocions que es fan per compartir les vies, estem estabilitzant i reduint els accidents. Per això és important tenir en compte les normes de conducta a la carretera.”

“Sempre hi ha risc, sempre hi ha actuacions negligents”

Des del Servei Català de Trànsit s’han posat en marxa diverses campanyes per, d’una banda, conscienciar els conductors de la vulnerabilitat dels ciclistes, i de l’altra, conscienciar els ciclistes que ells també han de respectar les normes de circulació quan transiten per una carretera. Quan se li demana a Vilaplana què més pot fer l’SCT per ajudar en aquesta convivència entre conductors i ciclistes, el president respon que “sempre hi ha hagut una bona relació amb el Servei Català de Trànsit, sobretot amb accions destinades als nens i nenes. Això és una bona eina de formació. Demanem a l’SCT que posi en un mateix espai tots aquells actors que intervenen en els riscos. Volem que quedi ben clar el missatge que ens hem de respectar tots els usuaris de les vies, els uns als altres.” Per Vilaplana, “estem en una bona línia.

“Demanem a l’SCT que posi en un mateix espai tots els actors que intervenen en els riscos”

FOTO 1

Potser el risc a les carreteres no es pot eliminar del tot, però de ben segur que es poden dur a terme actuacions que disminueixin la perillositat. En aquest apartat, hi poden ajudar molt els clubs de ciclistes. Segons explica Vilaplana, “hi ha vies de més risc que altres, i els clubs de ciclistes ho han de saber. Els clubs elaboren cada any un calendari de sortides i això implica rutes. Hi ha vies que clarament tenen més afluència de cotxes i, per tant, és interessant que els ciclistes les evitin. S’està fent un treball de senyalització, d’informació, que indiqui que en aquesta via hi ha una afluència més gran de ciclistes. Però també cal deixar clar quines són les vies més perilloses, les que presenten un risc més alt i evitar en el calendari de sortides dels clubs aquestes vies. Aquesta tasca d’informació també l’hem de fer des de la Federació”, assenyala el seu director.

“Hi ha vies que tenen més afluència de cotxes i és interessant que els ciclistes les evitin”

Si juguem a preveure com serà el futur, Vilaplana té clar que la bicicleta s’acabarà convertint en un mitjà de transport més. No només a les grans ciutats, on la bicicleta ha guanyat protagonisme, sinó també a la carretera. El director de la Federació Catalana de Ciclisme s’imagina “un futur en què la bicicleta circuli per les vies interurbanes com un mitjà de transport més, no només com a esport. La bicicleta canviarà, el nombre de bicicletes elèctriques augmentarà, i això també facilitarà l’accés a aquest mitjà de transport. Cada cop veurem més bicicletes a la carretera.” Queda clar, doncs, que la convivència a la carretera és una necessitat i, per tant, i com dèiem al principi, caldrà molta comprensió, respecte i paciència.

Preparats per formar conductors responsables

Enrere queden les nits d’estudi i els nervis davant els exàmens i les proves de selecció per obtenir l’acreditació de professors de formació viària. L’entusiasme i la voluntat de continuar aprenent per ser millors professionals caracteritzen els 65 nous formadors que aquest any 2019 ja podran exercir com a professors a les escoles de conductors de Catalunya. El setembre de l’any passat van començar la darrera fase del curs, que els conduiria a un nou projecte personal. Se senten afortunats, tenint en compte que van iniciar el procés selectiu 503 aspirants. Amb una procedència laboral diversa, tot i que la majoria ja havia tingut abans algun vincle amb el món de les autoescoles, ara inicien un nova etapa plena de reptes i il·lusió.

La Montse Rodríguez, el Jorge Cortés i la Jèssica Hernández són tres dels nous professors que començaran a posar en pràctica enguany tot el que han après per formar els futurs conductors i transmetre’ls els valors de la mobilitat segura i responsable.

Montse Rodríguez, 34 anys: “Que no hi hagi víctimes a la carretera no és cap utopia, és possible.”

montse ok

La Montse és propietària d’una autoescola a Badalona, on va treballar prèviament com a secretària durant 12 anys. Porta cotxe des dels 18 anys i assegura que és “una bona conductora”. Explica  que aquest curs li ha fet veure que en el món de la seguretat viària “encara hi ha molt per fer” i que té l’ambició de saber-ne més i continuar formant-se per poder contribuir al fet que no hi hagi víctimes a la carretera: “Aquest objectiu no és cap utopia, sinó que és totalment possible”, afirma convençuda.  Per a la Montse, “el 99% dels accidents són evitables i, a més, existeix una desinformació general sobre els riscos que comporta la conducció. “La majoria de la gent veu el fet de treure’s el carnet com un tràmit, no gaudeix del procés de formació. Ara mateix, es passa un cop a la vida per l’autoescola i el que els professors ensenyen ha de servir per sempre”, destaca. Aquesta formadora viària novell també defensa el reciclatge obligatori en la formació viària i el foment de l’educació en mobilitat entre els infants i adolescents: “Des de petits ja han d’adquirir bons hàbits perquè s’ha de tenir en compte que són vianants i de grans seran conductors. Des del moment que sortim al carrer, tots estem exposats als riscos del trànsit”.

 

Jèssica Hernández, 25 anys: “Cal tenir molta psicologia per tractar amb els alumnes.”

jèssica ok

L’interès per aquesta professió li ve de família, ja que els seus pares també són formadors viaris i propietaris d’una autoescola a Lleida. Una substitució com a administrativa en el negoci familiar la va acabar d’empènyer a dedicar-se a ser professora i a fer el pas decisiu per inscriure’s al curs de formadors viaris. La Jèssica, que va començar els estudis d’Administració i Dret, té clar que el valor afegit que aporta l’actual model de formació viària és la vessant psicològica i la sensibilització viària: “Passem moltes hores amb els alumnes, creem amb ells un vincle i hem de conscienciar-los, fer-los veure que, per moltes destreses que tinguin, sempre es trobaran amb riscos i per això han de conduir amb responsabilitat. Hem d’aconseguir que se n’adonin en el cas que tinguin falses creences, com per exemple les relacionades amb el consum de drogues. Ens hem d’apropar a l’alumnat, escoltar-lo i preocupar-nos per ell. Ara no només l’hem d’ajudar a aprovar l’examen de conduir, li hem d’oferir alguna cosa més.” Després d’haver obtingut el títol de formadors viaris, també aposta per la formació contínua, tant dels  usuaris com dels professors, i considera que a les escoles hi hauria d’haver una assignatura obligatòria d’educació viària.

Jorge Cortés, 30 anys: “Els formadors viaris tenim la responsabilitat de canviar actituds dels conductors.”

jorge ok

Durant nou anys va treballar com a recepcionista d’una autoescola i el contacte amb els professors i els alumnes li va fer despertar l’interès per dedicar-se a la formació viària. Aquesta és la segona convocatòria per obtenir una plaça de formador en la qual participa. El 2014 ja s’hi va presentar però no va aprovar totes les assignatures del curs. Ara, amb el certificat d’aptitud de formador viari a la mà, aquest tècnic en esports té la intenció d’ampliar els seus coneixements i “guanyar experiència”, per exemple, en l’àmbit de les tècniques de conducció segura i eficient, i per superar la por a conduir, el que s’anomena amaxofòbia. El Jorge sosté que els formadors tenen la responsabilitat d’aconseguir un canvi d’actituds dels conductors: “Nosaltres estem en la primera línia”, afirma. A més, defensa el reciclatge formatiu teòric i pràctic i assegura que aquest curs l’ha portat a la conclusió que “la majoria d’accidents mortals són conseqüència del factor humà, com el consum d’alcohol i drogues, les distraccions amb el mòbil o la velocitat”. Per aquest motiu apunta: “Els formadors viaris hem d’explicar als alumnes quins hàbits poden ser perillosos perquè siguin conscients dels riscos que corren, els hem de donar una informació personalitzada i de qualitat.

256 persones van morir en accident de trànsit a Catalunya el 2018

  • Les víctimes mortals van augmentar l’any passat un 7% respecte del 2017

L’any 2018 256 persones van morir en 229 accidents de trànsit al conjunt de la xarxa viària catalana, la qual cosa representa un increment del 7% pel que fa a víctimes mortals i d’un 8% quant a sinistres mortals en relació amb l’any anterior.

Del total de víctimes mortals registrades el 2018, 185 van perdre la vida en zona interurbana i 71 en zona urbana. Quant al nombre d’accidents mortals, 159 van tenir lloc en carreteres i autopistes i 70 dins de municipis.

Respecte al 2010, any de referència de compliment de l’objectiu estratègic de reducció de víctimes, continua la tendència decreixent i es registra un 25% menys de víctimes mortals i 25% menys d’accidents mortals.

Cal dir que aquestes dades de sinistralitat s’han registrat en un context de creixement de la mobilitat dels darrers anys. En concret, la mobilitat durant el 2018 ha augmentat un 2% respecte a l’any 2017 i s’ha assolit un nivell similar al d’abans de la crisi.

sinistralitat_2018

MÉS VÍCTIMES MORTALS A BARCELONA, GIRONA I TARRAGONA→ Barcelona, Girona i Tarragona han registrat un increment de les víctimes mortals el 2018 en comparació amb l’any anterior. En concret, a Barcelona han perdut la vida 119 persones, tres més que el 2017; a Girona les víctimes mortals han estat 48, cinc més que l’any anterior; i a Tarragona hi ha hagut 54 morts per sinistre viari, nou més que el 2017. Lleida, en canvi, amb 35 morts per accident de trànsit, ha registrat una víctima mortal menys que l’any anterior.

MÉS SINISTRALITAT DE VEHICLES SOLS I DISTRACCIONS COM A PRINCIPAL FACTOR CONCURRENT→ En els accidents en zona interurbana, han incrementat un 30% els morts en accidents en els quals només hi ha implicat un sol vehicle, fet que pot indicar la presència de velocitat excessiva, distracció i tòxics. Entre els factors concurrents que són darrere dels sinistres mortals, les distraccions, sobretot les relacionades amb l’ús dels mòbils, es mantenen al capdavant: amb una presència del 23% en el total dels accidents amb víctimes, continuen sent el primer factor concurrent de sinistralitat.

MORTALITAT DELS COL·LECTIUS VULNERABLES→ De les 185 persones mortes l’any passat a la xarxa viària interurbana catalana, 39 eren motoristes, 6 menys que l’any anterior, i 2 ciclistes, 9 menys que el 2017. En canvi, hi ha hagut un increment significatiu dels vianants atropellats, ja que s’ha passat de cinc persones mortes per atropellament el 2017 a 17 l’any passat. També es constata un augment destacat de la mortalitat en els majors de 74 anys (de 7 víctimes mortals el 2017 a 23 l’any passat).

PLA DE CONTENCIÓ→ A partir del mes d’abril, es va implementar un Pla de contenció dels accidents mortals en carretera, que va focalitzar l’acció de control policial en els factors concurrents velocitat, alcohol i drogues i distraccions, en les vies de més afluència de vehicles. Fruit d’aquest Pla, s’ha produït una moderació en el creixement de l’accidentalitat mortal durant els mesos següents. Així, durant el període d’abril a desembre es constata la reducció d’un 18% en els trams prioritzats, mentre que aquests mateixos trams presentaven un increment del 46% en el nombre de víctimes mortals abans del Pla de contenció.

 

Totes les dades d’aquesta informació del balanç de la sinistralitat del 2018 són provisionals i a 24 hores.