Categoria: Mobilitat

(Bon) cap de setmana

InfotrànsitDeixa un comentari

La jornada del divendres finalitza i un crit d’eufòria retrona per tots els racons: bon cap de setmana! És el moment d’acomiadar-se dels deures i obligacions i canviar d’aires, arriba el temps de lleure i de descans. Malauradament, per a algunes persones, el cap de setmana esdevindrà més aviat una experiència amarga o, fins i tot, tràgica.

Les estadístiques així ho certifiquen: des de fa anys, els accidents mortals a les carreteres catalanes es reparteixen aproximadament al 50% entre els dies feiners i els caps de setmana, amb la diferència que al cap de setmana es concentren en dos dies i mig. Des de principi d’any, 75 de les 149 persones mortes en accident de trànsit han perdut la vida entre la tarda del divendres i el diumenge, o en festiu. Els diumenges, a més, són el dia més funest de la setmana, amb 26 morts enguany. Actualment, la probabilitat de mort per tipus de dia en un sinistre de trànsit l’encapçala el diumenge, amb un 29%.

La sinistralitat del cap de setmana

Què passa, doncs, els caps de setmana? Entre el migdia del divendres i la nit del diumenge es produeixen al territori un ampli ventall de desplaçaments per carretera, de trajecte curt i de trajecte llarg, d’anada i de retorn, per oci diürn i nocturn…, desplaçaments, en definitiva, de diversa índole concentrats en poc més de dos dies i repartits per la xarxa viària principal i secundària.  Si segmentem la sinistralitat a les carreteres entre la tarda del divendres i el diumenge, s’observa un alt percentatge de xocs frontals (al voltant d’un 35%), originats sovint per distraccions o maniobres imprudents. D’altra banda, un 38% dels morts en cap de setmana són motoristes, un percentatge que també augmenta sensiblement respecte a la resta de dies de la setmana. Pel que fa a l’edat de les víctimes mortals, una de cada quatre víctimes es troba en la franja de 45 a 54 anys.

Les infraccions del cap de setmana

Per analitzar el comportament dels conductors, hem d’observar les denúncies que es posen el cap de setmana. El factor comú que destaca amb claredat per sobre de la resta d’infraccions és l’excés de velocitat. El 55% de les denúncies fetes enguany en cap de setmana per la Divisió de Trànsit dels Mossos d’Esquadra són per velocitat. El percentatge no és exclusiu d’aquest 2023: si analitzem els darrers cinc anys, se situa també al voltant del 50%. Si segmentem les dades de sancions per velocitat per dia, s’observa que els diumenges es corre encara més (57% del total de sancions) que els dissabtes (52%).

En segon lloc, a força distància de l’excés de velocitat, es troben les denúncies respecte a la matriculació o les condicions tècniques del vehicle, amb un 10,5% del total de sancions fetes pels Mossos d’Esquadra els caps de setmana. I en tercer lloc, la infracció d’una norma de circulació, amb un 8% del total de denúncies enguany. Convé destacar que la infracció d’una norma o senyal de trànsit és el segon factor concurrent més habitual en els accidents amb víctimes, només per darrere de les distraccions. A més, si ens fixem en les sancions per tipus de dia, els diumenges augmenten, de nou, per sobre dels dissabtes, amb un 10% de les denúncies per infracció d’una norma respecte al 5% dels dissabtes.

Finalment, el quart factor més habitual en les denúncies fetes en cap de setmana és el consum d’alcohol i drogues, el qual suma un 6,5% de les denúncies d’enguany. No obstant, al contrari d’altres factors, l’alcohol està més present els dissabtes (12% del total de sancions) que els diumenges (2,5%), una proporció que es manté també aquests darrers anys.  

En turisme i de mitjana edat

Qui comet més infraccions els caps de setmana? Si analitzem per franges d’edat les denúncies fetes els dissabtes i diumenges, s’observa que una quarta part de totes les denúncies (el 28%) són contra conductors de 40 a 49 anys. En canvi, la franja dels 20 als 29 anys suma un 11% de les multes. Els infractors més comuns no són els joves, sinó més aviat els conductors de mitjana edat. Si segmentem les sancions per tipus de vehicle, el turisme representa el principal infractor, amb el 88% del total de denúncies, molt per davant de les motos (6%) o els camions (5,5%).

Per tant, si tenim en compte que la gran majoria dels sinistres viaris tenen per causa el factor humà, si es fes un exercici col·lectiu de prudència i responsabilitat i se circulés a menys velocitat, es respectessin les normes i senyals de trànsit o no es consumís alcohol o drogues quan s’ha de conduir, es reduiria dràsticament la xifra de persones mortes a la carretera fins que, al capdavall, el cap de setmana fos un veritable bon cap de setmana per a tothom.

Elles, pioneres al volant

InfotrànsitDeixa un comentari

Dones que van ser protagonistes anònimes i emancipades a la seva època i que es van incorporar simultàniament als homes al món de l’automòbil. Elles també van agafar el volant i van contribuir a la història de l’automoció. Però, com sempre, són les grans oblidades i menyspreades de la història en un món on el patriarcat dominava i domina totes les esferes. Els intermitents, els eixugaparabrises, els retrovisors, els cinturons retràctils, les pastilles i els llums de fre són alguns dels invents realitzats per les senyores de l’època.

Les primeres dones conductores van ser dones adinerades o actrius de cinema que van emprendre aventures conduint els seus propis vehicles. En el cas d’una de les grans estrelles cinematogràfiques de principis de segle, Florence Lawrence, a banda de lluir el seu nou artefacte va inventar el canvi de direcció i de frenada, precursors dels actuals intermitents i llums de fre. O la també actriu, Anita King, que el 1915, amb el suport de la Paramount, va recórrer els EUA de costa a costa.

Les dones també van ser grans aventureres i és a principis del segle XX, entre el 1900 i el 1930, quan van fer llargs trajectes i, fins i tot, van recórrer el món damunt d’aquestes primeres andròmines. El 1909, Harriet White Fisher es va atrevir a agafar el volant del seu Locomobile de 40 cavalls i va visitar els Estats Units, Anglaterra, Itàlia, Egipte, l’Índia i el Japó. A Espanya, Piedad Alvárez es va convertir en la primera dona taxista el 1932. I, ja posades, també van competir en carreres automobilístiques mundials, com va ser el cas de Camille du Gast a França.

Però lluny d’anar de ‘paquets’ es van pujar al món de l’automòbil des del primer moment. Com escriu Emilia Pardo Bazán en un article del 1897, “és una de les millors conquestes de la civilització” també per a les dames de l’època, ja que les alliberava d’haver de viatjar sempre amb “lacais i palafreners”.

La Segona Guerra Mundial ho va trastocar tot; amb la gran majoria d’homes al front, les dones van agafar part dels rols masculins tant a casa com a la feina. Dones anònimes que van conduir ambulàncies i altres vehicles de motor, van fer de mecàniques o van treballar a tota mena de fàbriques del sector automobilístic. Encara que la majoria no eren persones conegudes, sí que ho era la premi Nobel Marie Curie, que va convertir automòbils en ambulàncies i en unitats de raig X portàtils per millorar l’assistència dels soldats al front. O, fins i tot, la princesa Isabel, a posteriori reina d’Anglaterra, que es va unir al Auxiliary Territorial Service (ATS), on va rebre formació sobre mecànica. A més, al llarg del seu regnat va conduir els seus propis vehicles.

Als anys 50, al pur estil de la sèrie “Mad Men”, General Motors va crear un grup precursor de disseny industrial format per dones i que va marcar un avenç tant en el disseny d’interiors dels vehicles, com en matèria de seguretat. Els deien les “damisel·les del disseny” i van modernitzar l’estil, però van afegir també nous elements, com per exemple els cinturons retràctils o els indicatius de porta oberta. A banda, les dones van ser un reclam publicitari típic de l’època: és el cas del pòster de “Rosie the Riveter”, que va ser una de les peces de propaganda més recordada de l’època. El govern nord-americà va crear aquests pòsters publicitaris amb la intenció d’encoratjar les dones a treballar en llocs on tradicionalment ho feia l’altre sexe. 

Aventureres, conductores, dones a la segona Guerra Mundial, però també inventores, com són la pilot britànica Dorothy Levitt, que va patentar el primer eixugaparabrises; la doctora June McCarroll, a qui se li atribueix la idea de pintar les línies de separació a la calçada per prevenir accidents; Magaret Wilcox, que va inventar el sistema de calefacció per millorar la comoditat a l’hivern i Mary Anderson, que passarà a la història per patentar el 1903 als EUA el primer eixugaparabrises.

Pioneres al volant en totes les seves facetes en un segle XX on el món està a les mans dels homes que van destacar pel seu enginy i el seu esperit aventurer i que van aportar al món de l’automoció la versatilitat del punt de vista femení.

* Casa Seat va exposar l’octubre passat “Pioneres”, un homenatge a les dones que han fet història en el sector de l’automòbil i que són poc conegudes. Material d’on s’ha extret la informació i algunes fotos per elaborar aquest article.

Això és tot des de l’SCT

InfotrànsitDeixa un comentari

Des de fa més de 20 anys, el Servei Català de Trànsit posa a disposició de les emissores del país un servei gratuït de cròniques radiofòniques. Qualsevol ràdio pot sol·licitar al departament de premsa de l’SCT una crònica sobre l’estat de la xarxa viària (o bé en directe, o bé enregistrada amb pocs minuts de marge). Per tant, els ciutadans de Catalunya ja fa molts anys que escolten aquestes cròniques als informatius o programes diversos de la seva emissora preferida. De fet, segons dades del Centre d’Estudis d’Opinió, gairebé el 16% de la població s’informa de l’estat del trànsit escoltant la ràdio. Per això, i després de tant de temps, ha arribat l’hora de resoldre tots els dubtes que la ciutadania es planteja dia sí i dia també sobre les cròniques del trànsit i els responsables que hi posen veu; és a dir, nosaltres.

A les cròniques sempre hi diem el mateix?

No, rotundament no. És molt descoratjador que algú consideri que sempre expliquem el mateix, no només perquè significa donar poc valor a la feina que fem, sinó que a més no és veritat. Sempre intentem destacar allò que és notícia, les incidències més importants i que afecten més greument la mobilitat dels conductors. És cert que molt sovint la protagonista és la xarxa viària de l’àrea metropolitana de Barcelona i, per tant, pot semblar que repetim molt sovint les vies que en formen part. Però això no és culpa nostra, sinó que les vies que envolten Barcelona són les que concentren més volum de trànsit i, d’aquesta manera, les que registren més incidències i les que més surten a les cròniques.

Si ja estic aturat en una retenció, de què serveixen les cròniques?

Qui es plantegi aquesta qüestió, té un problema de base. Quan en una crònica del trànsit informem d’una incidència i d’unes retencions, l’objectiu d’aquesta informació no és aquella persona que ja està atrapada a la cua, sinó que va adreçada a les persones que es dirigeixen cap al punt on hi ha la retenció, per tal d’evitar la incidència (si és possible) i buscar vies alternatives. I malgrat això, està demostrat que el conductor que ja està atrapat en una cua, vol que a les cròniques se n’informi, o bé perquè vol saber el motiu pel qual està aturat o bé perquè senzillament ell també es vol sentir protagonista de les nostres cròniques.

D’on surt la informació?

Aquesta qüestió no té una resposta fàcil. Podríem dir que agafem tota la informació que ens donen les diverses fonts, la contrastem, la filtrem i la polim per elaborar un discurs radiofònic clar i entenedor que s’adapti a les necessitats dels oients i també de les emissores de ràdio. Les fonts d’informació són molt nombroses i diverses: les càmeres del Servei Català de Trànsit, la informació del web del mateix SCT que nodreixen des del CIVICAT, els equips aeris de l’SCT (helicòpter i avioneta), els Mossos d’Esquadra, avisos dels usuaris a les xarxes socials… Tot plegat ho esmicolem, cultivem, reguem i transformem en les cròniques que surten cada dia a les ràdios del país.

Som centralistes?

De cap manera, ens estimem tot Catalunya amb la mateixa intensitat. Però ja hem explicat que la xarxa viària de l’àrea metropolitana de Barcelona és la que concentra el major volum de trànsit i, per tant, és la que més es menciona. I no es pot negar que, fins fa pocs anys, també és la que es tenia més ben controlada. Però també és ben cert que, amb la millora dels mitjans tècnics i tecnològics que s’han aplicat aquests darrers anys a la informació viària, hem aconseguit una millor cobertura de tota la xarxa del país, i, actualment, poques incidències de les que passen fora de l’AMB se’ns escapen (ho direm però amb la boca petita, per si de cas).

L’opinió dels experts

I què en pensen de tot plegat els màxims responsables de les ràdios que emeten les nostres cròniques? Per a la directora d’informatius de l’RNE a Catalunya, Sonia Urbano, una bona crònica del trànsit ha de ser “entenedora, ha de tenir un ritme dinàmic i que el to no sigui sempre el mateix. És important destacar només les incidències, excepte en el cas que tot el trànsit sigui fluid. La informació ha de ser concreta i la durada no ha de ser superior al minut”. També per a la responsable d’actualitat de La Xarxa, Núria de José Gomar, la crònica del trànsit “ha de ser precisa i la informació ha d’estar el més actualitzada possible. Més enllà dels noms tècnics de les vies, hi ha d’haver referències geogràfiques per tal que els oients se situïn ràpidament i de manera fàcil”.

Tots ells tenen clar que els oients valoren molt la informació del trànsit: “Sí, totalment. De fet, en els informatius sempre col·loquem trànsit i temps després dels titulars o, fins i tot, si hi ha operacions especials o incidències climatològiques que afectin el trànsit, obrim els informatius amb les cròniques”, afirma Sonia Urbano. Núria de José Gomar també diu que “estem convençuts que els nostres oients la valoren. Prioritzem la informació de servei i la del trànsit és essencial”.     

Conducció gelada: riscos i remeis

infotransitDeixa un comentari

Conduir amb gel és una situació perillosa que fa que tinguem més possibilitats de perdre el control del vehicle, i que a Catalunya pot passar sobretot entre els mesos de novembre i març a les zones més interiors i de muntanya. Les plaques de gel no només es formen allà on ha nevat. La caiguda de temperatures, sobretot a la nit i matinada; el fred després de ploure, la humitat permanent o la boira gebradora són fenòmens que hi estan relacionats i que fan que el gel faci acte de presència a les carreteres.

Al llarg del 2022 hi va haver a la xarxa viària catalana 107 accidents en asfalt gelat, nevat o relliscós, i al 2021 161. Si fem una mirada enrere, des del 2010 s’han registrat en aquestes condicions de glaç a la calçada o terra lliscant al volant de 2.000 accidents, dels quals 9 han estat mortals.

Tot i que, a vegades, és un element inesperat i que ens pot agafar desprevinguts, l’agent de trànsit Joan López, coordinador d’Educació per a la Mobilitat Segura de la Regió Policial Central dels Mossos d’Esquadra, ens dona alguns trucs per saber com prevenir i afrontar el gel a l’asfalt.

1) PREVENCIÓ

    La gran majoria de vehicles d’avui en dia, quan la temperatura exterior és inferior a 4 graus, avisen de la possible existència de gel a la carretera, cosa que hem de tenir en compte per prendre mesures preventives.

    El fet de veure l’asfalt blanc o brillant també ens pot indicar que hi ha gel, però sovint el que veiem a la carretera són els productes salins que, davant d’episodis de baixes temperatures, es fan servir per evitar que es formin les plaques de gel.

    2) UBICACIÓ

    Tot i que les plaques de gel poden passar totalment desapercebudes a la vista, hi ha uns llocs i unes condicions que les fan més probables i previsibles. El gel a les carreteres pot formar-se en qualsevol lloc humit i perdurar durant el dia allà on no toqui el sol.

    A més, també és probable trobar-ne a les entrades i sortides dels túnels, als ponts i zones properes als rius.

    3) CONSELLS

      L’agent López remarca també que “si et desplaces per zones de muntanya o de baixes temperatures constants, és molt recomanable portar pneumàtics d’hivern, o bé els nous quatre estacions, ja que s’evitaran possibles ensurts i situacions desagradables”. Convé destacar que les característiques dels pneumàtics d’hivern els fan útils no només sobre neu, sinó en una gran diversitat de sòls, on tenen una millor adherència i resposta de frenada a baixa temperatura.

      Gel al parabrisa

      Amb el Joan López també hem repassat els remeis per evitar el gel al vehicle. Quan les temperatures són baixes i tenim el cotxe estacionat al carrer, és probable que al matí tinguem el parabrisa glaçat. La millor manera d’evitar-ho és ser previsors i, si no podem posar el vehicle sota cobert, es pot tapar el vidre amb un plàstic, manta o cartró.

      Si no hem tingut aquesta previsió i el vidre està cobert de gel, el millor és fer servir algun producte anticongelant específic. Si no en tenim, s’hauria d’utilitzar un producte que tingui una alta graduació d’alcohol i que no porti greixos perquè enllardaria el vidre. Per ajudar a treure el gel també es pot utilitzar una rascleta de plàstic.

      Un altre recurs és posar en marxa la calefacció amb el ventilador al màxim quan engeguem el motor del vehicle, ja que l’escalfor serà progressiva i no hi haurà canvis sobtats de temperatura. Abans d’iniciar la marxa, cal treure el gel de tots els vidres, també dels laterals i els retrovisors.

      Sobretot, tingues en compte el que no podem fer:

      • Provocar contrastos de temperatura molt sobtats, com per exemple aplicar-hi aigua calenta o enfocar aire de temperatura elevada contra el parabrisa: el vidre es pot esquerdar o, fins i tot, trencar.
      • Activar els eixugaparabrises, perquè és molt probable que estiguin enganxats al gel i s’espatllin.
      • Tirar-hi sal: tot i que és un producte que evita la congelació, no descongela. Es podria ratllar el vidre innecessàriament.

      La informació és poder

      InfotrànsitDeixa un comentari

      La mobilitat a la xarxa viària catalana ha canviat molt durant els dos darrers anys. Una pandèmia mundial i l’alliberament dels peatges de diverses autopistes han suposat una sacsejada molt important en els nostres costums i en la nostra manera de desplaçar-nos, en el com i en el quan ens desplacem. Si a això hi afegim que la xifra del nombre de vehicles que circulen per les nostres vies ja arriba a nivells prepandèmia, ara més que mai és vital estar ben informats abans i durant els nostres desplaçaments.

      Abans d’iniciar el viatge

      Diuen que la informació és poder i informar-se abans d’agafar el vehicle ens pot ajudar a moure’ns amb més seguretat. Saber per endavant l’estat del trànsit, conèixer quines són les vies que van més plenes o si hi ha alguna incidència important que compliqui la circulació ens permetrà prendre les millors decisions per fer la nostra mobilitat més segura.

      Una de les opcions per informar-se abans d’iniciar el viatge és consultar el compte de Twitter del Servei Català de Trànsit (@transit). Des d’aquest compte informem minut a minut de totes les incidències que hi ha a la nostra xarxa: accidents, avariats, obres, retencions, incidències provocades per la meteorologia i qualsevol altra incidència que pugui afectar el trànsit i que pugui dificultar la circulació. D’aquesta manera, es té l’opció de buscar alternatives que ens permetin no haver de perdre el temps atrapats en una cua.

      Una segona opció és consultar la web d’incidències (https://cit.transit.gencat.cat/cit) de l’SCT, en què es pot trobar tota la informació del trànsit de la xarxa viària que pugui ser d’interès per als conductors.

      En ruta

      Un cop en marxa, els panells de missatgeria variable situats a molts punts de les nostres vies ens permeten també estar informats d’incidències properes al lloc per on circulem. Els panells ens avisen de possibles retencions, talls de carril o talls de via, de manera que podem estar alerta i, si cal, anar reduint la velocitat. I fins i tot, si ens és possible, buscar vies alternatives per tal d’evitar la incidència.

      En aquest sentit, el Servei Català de Trànsit ha instal·lat recentment uns panells Full Matrix amb la tecnologia més actual en aquest camp. Aquests nous panells donen més possibilitats de senyalització i de configuració de missatges. Els leds es disposen uniformement a tota la superfície del panell i es poden construir missatges amb un alt grau de llibertat.

      Les cròniques radiofòniques de trànsit

      I l’opció darrera, però no per això la menys vàlida, són les cròniques radiofòniques de l’estat del trànsit que realitzem els periodistes del departament de premsa de l’SCT i que es poden escoltar a la majoria d’emissores del país (a vegades, també fins i tot al 3/24). Les cròniques radiofòniques tenen utilitat tant si les escoltem abans d’agafar el cotxe com si ja estem conduint. A més, es poden escoltar mentre fem altres activitats, des de sota la dutxa fins a darrere el volant. I estan redactades i explicades amb voluntat de servei, el que significa que s’hi explica amb claredat les incidències més importants i que estan provocant retencions destacades.

      Així doncs, si quan fem plans per al cap de setmana sempre ens assegurem d’escoltar la previsió meteorològica, també cal agafar com a costum estar ben informats de l’estat de la xarxa viària abans d’iniciar qualsevol trajecte amb el nostre vehicle. I un cop ja som al volant, continuem tenint eines per estar ben informats i que, d’aquesta manera, tinguem un viatge més segur i còmode.     

      Plans de contenció per reduir la sinistralitat

      Infotrànsit1 comentari

      Arran de l’augment exponencial de la sinistralitat que es va registrar el mes d’abril, amb 23 víctimes mortals, el Servei Català de Trànsit i la Divisió de Trànsit dels Mossos d’Esquadra vam iniciar un primer pla de contenció per posar fre al degoteig de víctimes a les carreteres. El pla se sosté principalment sobre quatre pilars:

      • Intensificació de la presència policial a tot el país
      • Increment dels vols d’informació, vigilància i control
      • Reforç de radars en línia per controlar la velocitat
      • Difusió constant de consells de seguretat i missatges de conscienciació viària als panells de les carreteres i a les xarxes socials

      Objectius

      Els principals objectius d’aquest pla específic per reduir la sinistralitat són: 

      • Prevenir i reduir els accidents greus i mortals, amb especial atenció als accidents de motoristes, ciclistes i vianants
      • Reduir els comportaments de risc, amb un pla de patrullatge integral que controla distraccions, excessos de velocitat, ús dels sistemes de seguretat passiva i consum d’alcohol i drogues, entre d’altres
      • Promoure una mobilitat segura del transport de mercaderies en vehicles pesants i lleugers

      Els controls policials han abundat especialment en les vies que concentren un alt nombre de víctimes mortals o ferides greus, és a dir, l’AP-7, l’A-2, l’N-II, l’N-260, la C-13, la C-14, la C-31, la C-32, la C-25, la C-35 i la C-58.

      Resultats

      Pel que fa a l’activitat policial d’aquest pla de contenció per part de la Divisió de Trànsit dels Mossos d’Esquadra, s’han efectuat 850 controls i s’han interposat 20.295 denúncies relacionades amb la seguretat viària durant el mes de maig. Les sancions més comunes han estat per:

      • Manca d‘ITV
      • Distraccions
      • Excés de velocitat
      • Consum d’alcohol o drogues
      • No obeir els senyals de trànsit

      Respecte a la resta de mesos de l’any, “s’ha detectat un increment d’infraccions per distraccions i també un augment de denúncies per consum d’alcohol i drogues”, explica l’inspector Andreu González, cap de la Divisió de Trànsit dels Mossos d’Esquadra. D’altra banda, s’ha observat una reducció d’infraccions per excés de velocitat, si ho comparem amb altres mesos d’aquest 2022. Alhora, les denúncies en l’àmbit del transport durant el mes de maig van ser similars a les de la resta de mesos. “Respecte als fets penals relacionats amb el trànsit, els delictes de conducció sota els efectes de l’alcohol i conduir sense permís han estat els més representats”, subratlla González.

      • C-245,Mossos

      AP-7

      Conforme ha anat avançant el 2022, amb la mobilitat ja plenament recuperada després de la pandèmia, ha anat cobrant un funest protagonisme l’autopista AP-7, fins al punt d’acumular el 20% de les víctimes mortals d’enguany. Amb l’alliberament dels peatges, el volum de trànsit en aquesta via ha augmentat fins a un 40%. Si bé el transvasament de trànsit d’altres vies menys segures a l’AP-7 ha comportat una notòria reducció de la sinistralitat en aquestes carreteres, això també ha generat diversos efectes colaterals per a l’AP-7, com ara l’ús massiu d’una via que necessita reformes estructurals, l’increment exponencial del trànsit de vehicles pesants o el preocupant augment dels atropellaments mortals.

      Per tal de neutralitzar aquesta creixent sinistralitat a l’AP-7, el Departament d’Interior ha donat continuïtat al pla de contenció, ara de forma específica i intensiva per a l’autopista AP-7. A grans trets, les mesures consisteixen en:

      • Controls de velocitat per reduir la velocitat mitjana de conducció: controls estàtics i dinàmics al llarg de tota la via i també controls específics a vehicles que tenen velocitats limitades, com el transport de mercaderies
      • Controls integrals en vehicles de transport per detectar conducció sota els efectes de l’alcohol o les drogues, i per assegurar el compliment dels temps de conducció i de descans
      • Reforç de la inspecció aèria per detectar infraccions

      Al juny, durant aquest pla específic de vigilància de l’AP-7, dirigit especialment al control de la velocitat excessiva i del transport, es van fer 339 controls de velocitat, amb 306.236 vehicles controlats i 6.505 vehicles denunciats (això suposa el doble de controls i el triple de denúncies a l’AP-7 respecte al 2019). En relació amb els controls integrals en vehicles de transport, se’n van fer 145, en els quals es van detectar 199 infraccions de la normativa de transports i 816 de la normativa de trànsit. D’aquestes, convé destacar que 327 van ser per excés de velocitat i 296, per distraccions.

      Aquestes mesures es van posar en marxa el cap de setmana llarg de la Segona Pasqua i es mantenen per als propers mesos. No obstant, paral·lelament a totes aquestes mesures, cal també la complicitat de tots els conductors i conductores, atès que la prudència i el compliment de les normes són indispensables per reduir el nombre de víctimes a les carreteres.

      Vianants a les vies: la baula més feble de la mobilitat

      infotransitDeixa un comentari

      Una persona que va a peu per la carretera és la baula més feble del trànsit. Els vianants que caminen per zones interurbanes o els conductors que, per un imprevist en el vehicle o altres incidències, es converteixen en vianants han de ser conscients d’aquesta fragilitat extrema i dels riscos que corren. Les mesures d’autoprotecció, com fer-se ben visibles i distanciar-se de la calçada principal, els poden salvar la vida en aquesta situació de vulnerabilitat elevada i d’entorn hostil a causa de les velocitats dels vehicles que hi circulen. En aquestes situacions de risc cal que els vianants hi posin llum i distància.

      Per aportar xifres a la problemàtica, enguany 9 vianants han perdut la vida a les carreteres catalanes. Al llarg de tot el 2021, 14 persones que anaven a peu van morir a les vies de Catalunya, fet que va suposar un increment dels atropellaments mortals en un 27,3% respecte al 2019, quan se’n van registrar 12. Convé destacar que dels 14 atropellaments mortals registrats l’any passat, 10 van ser imprudències, 9 sense llum solar i 7 en autopistes/autovies. A més, dels 14 vianants atropellats mortalment en zona interurbana el 2021, 12 eren homes i 2, dones.

      L’any 2020, tot i l’excepcionalitat de les dades de sinistralitat davant l’escenari de pandèmia i que es considera un any invàlid per a les estadístiques, convé destacar que es van registrar 11 vianants morts en zona interurbana, només un menys que el 2019, tot i el descens de la mobilitat que hi va haver. En aquest sentit cal tenir en compte que el nombre de vianants morts el 2021 i el 2020 suposen el 10% del total de víctimes mortals registrades a les carreteres catalanes.

      Les dades de sinistralitat revelen que hi ha diversos perfils de vianants que han acabat perdent la vida a les carreteres catalanes aquests darrers anys, però se’n diferencien i identifiquen dos grans grups: persones que transitaven a peu per la carretera mal equipades quant a peces reflectores o que havien comès alguna altra negligència, i conductors que per circumstàncies puntuals havien hagut de baixar del vehicle i van passar a ser vianants. Són dos perfils diferents que requereixen consells viaris distints per augmentar la seguretat i que resumim en aquestes dues infografies:

      Cal tenir en compte que un conductor, amb l’enllumenat del vehicle, no percep un vianant fins a 10 metres de distància. En canvi, si va equipat amb armilla reflectora, la visibilitat augmenta fins als 150 metres.

      En aquest punt, cal tenir en compte que properament entrarà en escena un element nou que suposarà un augment de la seguretat dels usuaris que tinguin un imprevist o contratemps amb el vehicle durant la circulació per carretera. Es tracta del senyal lluminós V-16, un dispositiu que no requereix sortir del vehicle per col·locar-lo, atès que se situa a la part superior, simplement traient el braç per la finestra. D’aquesta manera, els usuaris no hauran d’abandonar el vehicle per situar els triangles a la distància estipulada i no s’exposaran al risc com a vianants en un entorn de trànsit viari ràpid.

      A partir de l’1 de gener de 2026, aquest senyal substituirà definitivament els triangles, haurà de tenir geolocalització i connexió a la DGT 3.0 i des d’aquesta data en serà obligatori l’ús. Tanmateix, la DGT ha anunciat que al segon semestre d’aquest 2022 publicarà una modificació del Reial decret 159/2021 amb la finalitat que els productes que surtin al mercat siguin de la màxima qualitat possible i siguin ja senyals connectats, un requisit que serà indispensable quan l’ús d’aquest senyal lluminós sigui obligatori.

      L’efecte badoc, un parany que cal evitar

      infotransitDeixa un comentari

      En el món de la ciència, en l’aprenentatge, en la gastronomia…, en molts àmbits de la vida, tenir curiositat és una virtut. En el terreny de la seguretat viària, però, és un perill. Un cotxe aturat al voral, una topada a la calçada en sentit contrari, un incendi de vegetació proper, els llums dels vehicles d’emergències…, qualsevol d’aquestes incidències genera sovint el consegüent efecte badoc; és a dir, l’alentiment de la circulació causat per la curiositat dels conductors envers alguna circumstància externa.

      L’efecte badoc és una forma de distracció i, com a tal, suposa una desviació de l’atenció a la carretera. Les distraccions, amb la manipulació del mòbil al capdavant, són la primera causa dels accidents amb víctimes a les carreteres catalanes. Els tipus d’accidents generats per aquest comportament són alhora els habituals en les distraccions: encalços, sortides de via, xocs frontals i atropellaments.

      Conseqüències

      Aquesta curiositat dels conductors per veure què està passant es tradueix en una reducció brusca de la velocitat i en la desviació de l’atenció a la carretera, maniobres que suposen un perill afegit i que generen molt sovint nous sinistres. “En molts casos, es tracta d’accidents lleus o amb danys materials, atès que habitualment es produeixen a una velocitat reduïda –assenyala Jordi Batista, sotscap de la Divisió de Trànsit dels Mossos d’Esquadra– tot i que aquesta dràstica reducció de la velocitat per l’efecte badoc en vies ràpides sí que pot comportar conseqüències greus.”

      No obstant, a banda de les lesions més o menys lleus, de l’ensurt o dels danys materials al vehicle, “els sinistres per culpa d’aquestes distraccions generen també un desviament de recursos de vehicles d’emergències (ambulàncies, bombers, policia, grues, manteniment de carreteres) que sempre són necessaris per poder gestionar el primer incident viari”, puntualitza Batista.

      Mesures

      Com es pot pal·liar l’efecte badoc? La primera consideració és apel·lar a la prudència i al sentit comú dels conductors. Cal dominar la nostra curiositat i evitar imprudències que poden posar en perill la seguretat. De fet, davant una incidència a la carretera, cal estar més atent que mai a qualsevol canvi en el flux del trànsit i anticipar les maniobres brusques dels que probablement cauran en el parany de l’efecte badoc.

      En aquestes situacions, els agents de trànsit dels Mossos d’Esquadra també efectuen tasques de regulació, per evitar amb la seva presència les possibles distraccions. “Una de les mesures que emprem en els casos més greus és l’anomenat kit de discrecionalitat, que, mitjançant dos suports metàl·lics i una lona de plàstic, es col·loca en el punt de l’accident i així evita l’efecte badoc i alhora garanteix l’anonimat de les persones implicades en el sinistre”, afegeix Batista.

      Cal tenir en compte que els agents de trànsit poden sancionar aquestes distraccions, en funció de la manca d’atenció que hagi representat l’acció concreta i de la seva afectació en la llibertat de moviment de les mans. “Ens trobem fins i tot amb conductors que, a més de reduir la velocitat per veure què ha passat, graven l’incident amb els seus mòbils, ja sigui per curiositat o morbositat, o per penjar-ho a les xarxes socials”, es lamenta el sotscap de Trànsit.  

      Com hem d’actuar?

      Davant d’una incidència a la carretera, cal actuar amb seguretat i amb responsabilitat:

      • Evitar la minoració innecessària de la velocitat, especialment de forma brusca i sobtada
      • Mantenir l’atenció a la carretera en tot moment
      • Activar els intermitents d’emergència quan es detecta una retenció, per tal d’avisar la resta d’usuaris i evitar així accidents per encalç
      • Mantenir una distància de seguretat correcta amb el vehicle de davant
      • No manipular el mòbil

      Seguir aquestes pautes no ha de ser complicat; el més important és ser capaç de resistir l’impuls de la curiositat. Cal tenir sempre present que, si caiem en el parany de l’efecte badoc, posarem en risc la nostra seguretat i la de qui ens envolta.

      El parabrisa: consells bàsics per mantenir-lo en bon estat

      infotransitDeixa un comentari

      La visibilitat correcta de l’entorn, clau per a una conducció segura, ens la proporciona un element del vehicle que sovint ens passa desapercebut i al qual no parem prou atenció. A més, també ens aïlla de la intrusió d’elements de l’exterior i ens protegeix en cas de patir un accident. Parlem del parabrisa, una peça vulnerable però bàsica per a la seguretat i l’estructura dels vehicles que, al llarg de la seva història, ha contribuït a evitar accidents i víctimes a la carretera.

      El Reglament general de circulació, a l’article 19, recull que és responsabilitat del titular del vehicle garantir la visibilitat correcta de les superfícies amb vidres. En aquest sentit, per comprovar que el parabrisa no s’hagi deteriorat, la prevenció és fonamental: cal dedicar uns moments a fer-ne una revisió visual i observar amb detall si té algun desperfecte que, per petit que sigui, pugui acabar interferint en la nostra seguretat. Per tal d’evitar malmetre el parabrisa, l’inspector i sotscap de la Divisió de Trànsit de Mossos d’Esquadra Jordi Batista ens fa algunes recomanacions davant de situacions concretes en què ens podem trobar a la carretera.

      1) Canvis de temperatura

      Si estaciones el cotxe al carrer en ple hivern, sovint pots trobar-te el parabrisa cobert d’una placa de gel o neu. En aquest cas és molt contraproduent desglaçar-lo amb aigua calenta, ja que passem d’un estat molt fred a un augment considerable de temperatura en molt poc temps. Això provoca molta tensió a la superfície del vidre, que pot produir esquerdes o, si ja en té, augmentar-les molt més.

      • Què podem fer? Per evitar trobar-nos amb el parabrisa glaçat, amb previsió, es pot tapar la superfície del vidre, per exemple, amb un cartó. No s’haurien d’activar les escombretes (es corre el risc de ratllar el vidre o de fer malbé el motor). Es recomana utilitzar productes adequats o bé engegar el vehicle i utilitzar l’aire de la calefacció a mesura que el vehicle es vagi escalfant. Per ajudar a treure el gel també es pot utilitzar una rascleta de plàstic.

      2) Brutícia excessiva (mosquits, fang, etc.)

      Sobretot a l’estiu i si fem un viatge llarg, l’impacte continuat de mosquits pot arribar a crear una capa que dificulti veure-hi bé. En aquestes condicions és difícil retirar-la del parabrisa si fem servir les escombretes i aigua, ja que sovint, i més si ho fem en marxa, es crea una capa greixosa que ens deixa sense visibilitat durant uns moments. Això també pot passar si ha plogut fang o després d’un temps d’inactivitat en què s’hagi dipositat sorra al vidre.

      • Què podem fer? En aquests casos és preferible netejar-ho a mà amb el vehicle estacionat, utilitzar un sabó neutre i evitar rascar perquè es pot ratllar el parabrisa. El sabó neutre evita crear una capa de greix que normalment apareix quan plou i accionem les escombretes.

      3) Impactes d’objectes

      L’impacte de pedres o objectes en marxa, i fins i tot fenòmens climatològics sobtats com pedregades de dimensions considerables, poden provocar danys al vidre, sovint no visibles. Aquests impactes que semblen inofensius poden derivar en un problema greu al llarg del temps. L’alteració de la superfície del parabrisa per una esquerda o ratllada pot influir en la capacitat de protecció en un accident i dificultar la conducció nocturna, ja que pot distorsionar la il·luminació ambiental de la carretera i de la resta d’usuaris.

      • Què podem fer? Invertir uns minuts a revisar els vidres ens pot ajudar a detectar aquests danys. Si es troben al camp de visió, caldrà adreçar-se a un establiment especialitzat on facin la reparació adequada en funció de la gravetat de l’esquerda.

      D’altra banda, l’inspector Jordi Batista també destaca que és important fer una neteja correcta del parabrisa i comprovar que les escombretes no han perdut efectivitat: “Si observem que a l’hora d’activar-les no deixen el vidre prou net i no evacuen l’aigua suficientment, és possible que toqui renovar-les. Utilitzar un recanvi adequat i de qualitat és important per garantir que durin més temps”, remarca. A més a més, en cas d’haver d’afegir líquid al dipòsit, s’aconsella utilitzar sabó neutre o un producte específic de neteja.

      Per acabar, convé subratllar que el parabrisa és un element que es revisa a la ITV. En el supòsit que s’hi detectin esquerdes, impactes o qualsevol altre desperfecte es podrà considerar com una deficiència lleu o greu.

      L’eixugaparabrises, un invent de Mary Anderson (1866-1953)

      Circular sota la pluja o la neu pels carrers d’una gran metròpoli de principis del segle XX no devia resultar gens còmode ni segur. Així ho va constatar la promotora immobiliària i viticultora estatunidenca  Mary Anderson, en un viatge a la ciutat de Nova York l’hivern del 1903. A Anderson la va sorprendre que els conductors dels tramvies i dels cotxes s’haguessin d’aturar sovint per retirar a mà la neu que els impedia veure correctament i conduir de manera segura. A partir de llavors, va començar a dissenyar un artefacte que permetés retirar del vidre frontal les gotes d’aigua, els flocs de neu o qualsevol altre element que afectés la visibilitat. El nou dispositiu, que va patentar el 1903, consistia en un braç metàl·lic oscil·lant que fregava el parabrises amb una làmina de goma i que s’accionava amb una palanca manual des de l’interior del vehicle.

      El 1905, Anderson va intentar que una empresa canadenca comercialitzés el seu enginy però, tot i la millora que suposava per a la seguretat viària, finalment la companyia va desestimar l’oferta perquè va considerar que no seria rendible econòmicament. El 1908, amb l’aparició del Ford T (considerat el primer vehicle utilitari), l’eixugaparabrises es va convertir en un equipament fonamental per als cotxes, i cap al 1916 el seu ús es va popularitzar en la indústria de l’automòbil. Tot i això, l’autora d’aquest eficaç invent no va arribar a rebre mai cap compensació per drets de propietat. No va ser fins al 2011 que Mary Anderson va entrar a formar part de la National Inventors of Fame.