Bateries de liti i el vehicle elèctric: una relació profitosa

Actualment, el mercat de l’automoció ofereix una àmplia oferta de vehicles elèctrics. Els models híbrids –que utilitzen el motor elèctric com a suport al motor de combustió– van ser els primers a aparèixer i han ajudat a reduir el consum de gasolina, així com les emissions contaminants. Els vehicles híbrids formen part del nostre mobiliari urbà, però la seva autonomia, limitada per la bateria, impedeix que aquests recorrin grans distàncies si no és amb l’ajut del motor de combustió.

L’ús de les bateries de liti –bateries recarregables basades en la química del liti– en el camp de l’automoció és una revolució. Models actuals basats exclusivament en motors elèctrics i alimentats per bateries de liti tenen autonomies superiors als 500 km però el seu preu és, ara per ara, elevat. L’electroquímica o el funcionament d’aquestes bateries és similar a les bateries que trobem en dispositius portàtils, com ara els telèfons mòbils. No obstant, la investigació científica en nous nanomaterials, així com millores en el disseny de components i cel·les, ha fet augmentar la capacitat d’emmagatzematge i la fiabilitat de les bateries, i ha obert noves oportunitats al sector del vehicle elèctric.

El futur del vehicle elèctric és, doncs, electritzant. Està clar que les bateries d’ió liti necessiten millores substancials pel que fa a la seva densitat d’energia (actualment de 250 Whkg-1) per assolir autonomies superiors. Però d’igual importància serà el preu a pagar pel consumidor per aquesta tecnologia i la disponibilitat d’una xarxa de punts de recàrrega, com es comença ja a veure als EUA o Suïssa.

Conjuntament amb centres de recerca europeus, l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) està treballant en nous sistemes electroquímics basats en l’ió liti però substituint el cobalt, que forma part d’un dels components de la bateria, per sofre ( www.helis-project.eu). L’objectiu del projecte és doblar la densitat d’energia de la propera generació de bateries per a l’automoció a 500 Whkg-1 i reduir-ne, a la vegada, el cost.  S’esperen, doncs, millores substancials en la capacitat d’emmagatzematge electroquímic de les bateries de liti en els pròxims anys i una forta lluita amb altres tecnologies per implementar-se en el sector del vehicle elèctric.

Dr. Jordi Jacas Biendicho, investigador del grup d’Emmagatzematge i Sistemes Autònoms d’Energia del Departament de Materials Avançats per a l’Energia de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC)

 

2022: tecnologia d’automoció per salvar vides

_MG_4457

Es parla molt que el futur de la mobilitat és el vehicle autònom, però mentre no hi arribem, Europa aposta perquè la tecnologia dels vehicles ajudi els conductors a circular millor i de manera més segura. L’objectiu de tot plegat és sortir de l’estacament en la reducció dels accidents de trànsit que pateixen la majoria de països del vell continent.

En aquest sentit, el Parlament Europeu va aprovar ahir una normativa que farà obligatori que els vehicles nous venuts a partir del 2022 portin incorporats de sèrie uns sistemes tecnològics que, entre altres coses, permetran la frenada automàtica d’emergència del cotxe en cas que detecti vianants o ciclistes, per evitar atropellaments. La resta de vehicles tindran dos anys més per adaptar-s’hi, així que el 2024 tot el parc mòbil que circuli haurà d’estar dotat d’aquestes mesures tecnològiques.

D’altra banda, la flamant directiva europea també estableix que els vehicles nous de trinca hauran d’anar equipats amb un assistent intel·ligent de velocitat (ISA) que avisarà el conductor quan superi el límit de velocitat, i el motor rebaixarà la potència perquè li costi circular a més velocitat de la permesa. També s’instal·laran alertes d’abandonament de carril per evitar sobretot topades frontals, i sistemes que ampliaran el camp de visió dels camions perquè els transportistes hi vegin des dels quatre angles. A més, serà obligatori que el vehicle porti una mena de caixa negra registradora que revolucionarà el camp de la investigació dels accidents.

Aquesta proposta de legislació també posa fil a l’agulla per treure de la circulació els reincidents per alcoholèmia. En aquest sentit, aposta per la instal·lació del sistema alcoholock en els vehicles dels conductors que hagin comès aquesta infracció de manera repetida. L’alcoholock bloqueja el cotxe i no permet posar-lo en marxa si detecta que has consumit alcohol.

Els experts diuen que aquest paquet de mesures tecnològiques d’automoció suposarà la revolució que necessita la seguretat viària per continuar avançant en la disminució de les víctimes. Es parla que podrien ajudar a evitar unes 25.000 morts a Europa en els 15 anys següents a l’entrada en vigor.

 

Generació distribuïda per a la carrega ràpida de vehicles elèctrics, noves tecnologies

La disponibilitat de punts de recàrrega de vehicles elèctrics no és només un requisit tècnic per al funcionament dels vehicles elèctrics, sinó també un dels components més crítics per a l’acceptació de l’usuari. La Comissió Europea ha proposat un nombre mínim de punts de recàrrega per a cada Estat membre basat en les previsions del parc de vehicles elèctrics l’any 2020. Un de cada 10 d’aquests punts de recàrrega ha de ser públicament accessible. D’altra banda, els usuaris de vehicles elèctrics han optat per la tecnologia de càrrega ràpida com la principal solució per a aquests punts de recàrrega públics.

Foto 2 Apunt 3

Actualment, les estacions de càrrega ràpida disponibles produeixen un gran impacte a la xarxa de distribució elèctrica. Com a conseqüència, els costos d’instal·lació depenen en gran mesura de les característiques d’aquesta, i poden ser considerablement elevats segons el tipus de xarxa: congestionades (zones urbanes), xarxes febles (zones rurals) o on la xarxa està disponible.

En aquest context, Mataró ha posat en marxa un prototip de punt de recàrrega ràpida de vehicles elèctrics que funciona amb un motor de cogeneració de gas natural i és capaç de produir també energia tèrmica per al seu reaprofitament.

Els avantatges del prototip, anomenat COFAST, respecte a altres carregadors convencionals, són la seva independència de la xarxa elèctrica, que permet instal·lar punts de recàrrega ràpids sense haver de reforçar la xarxa de distribució i de contractar nova potència elèctrica; així com la seva alta eficiència energètica, reforçada per la gestió intel·ligent del sistema, que garanteix l’estalvi i la reducció d’emissions de CO² que suposa l’aprofitament de la calor residual.

Foto 3 Apunt 3

El dispositiu és fruit d’un projecte innovador finançat en part per l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia a través d’Innoenergy. Ha estat desenvolupat per empreses privades i centres de recerca (Pasch, IREC, CINERGIA, Sige i Naturgy) amb l’objectiu d’arribar a diferents sectors i usuaris a escala europea. El projecte COFAST consisteix en un punt de recàrrega ràpida de vehicles elèctrics ubicat a la via pública en un dels principals accessos viaris de la ciutat, a l’exterior de l’edifici d’oficines del Tub Verd, al número 92 de la carretera de Barcelona (N-II). L’estació de recàrrega s’alimenta d’un motor de cogeneració de gas natural que, a la vegada que produeix l’electricitat, genera energia tèrmica. La instal·lació també disposa d’un sistema de gestió intel·ligent que permet optimitzar el seu funcionament. A més, disposa d’una bateria per optimitzar el funcionament global.  L’escalfor residual produïda en el procés de cogeneració s’injecta al Tub Verd, la xarxa que distribueix calor i fred a diferents instal·lacions municipals i edificis privats de Mataró, que actualment reaprofita energia procedent de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals del municipi i del Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme.

El punt de recàrrega pot ser utilitzat per dos vehicles a la vegada. Té tres possibilitats de connexió estàndard (CHAdeMO, CCS i AC Mode 3) i una potència de fins a 50 kW, que permet carregar fins al 80% de la bateria en mitja hora.

Estarà gestionat per l’empresa publicoprivada Mataró Energia Sostenible, SA, integrada per Naturgy i Aigües de Mataró, SA, que també gestiona el Tub Verd. Les recàrregues seran gratuïtes mitjançant un conveni de col·laboració signat amb l’Ajuntament de Mataró, que assumirà el cost de l’electricitat distribuïda als vehicles i les despeses de manteniment.

El nou punt forma part de la xarxa municipal de punts de recàrrega de Mataró, iniciativa que s’emmarca d’una banda en el Pacte per la Mobilitat, i més concretament en el Pla d’implementació urbana del vehicle elèctric (PIUVE), i de l’altra en el Pla d’acció per l’energia sostenible i el clima. Amb tot això, s’avança en l’objectiu de reduir les emissions contaminants associades a la utilització de vehicles de gasolina i dièsel perquè Mataró esdevingui una ciutat cada vegada més sostenible i amable.

Alba Colet Subirachs, cap del laboratori de microxarxes elèctriques, Energy SmartLab, de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC)

 

 

 

Tecnologies d’assistència a la conducció: un plus de seguretat que pot fomentar la distracció?

Frenada automàtica d’emergència, assistent en embussos, alerta de canvi involuntari de carril, detector de vehicles a l’angle mort, control de creuer adaptatiu, assistent d’aparcament… les noves tecnologies d’assistència a la conducció augmenten la nostra seguretat a l’asfalt i minimitzen els riscos, però poden esdevenir en alguns casos un factor de distracció?

foto

Davant l’eventual punt de vista de qui creu que aquests sistemes avançats d’assistència poden esdevenir un factor de distracció, Joan Blancafort, secretari general de FECAVEM (Federació Catalana de Venedors de Vehicles a Motor), es mostra contundent: “Aquests sistemes venen incorporats de sèrie i es dissenyen per evitar distraccions del conductor; en tot cas, les distraccions poden tenir més a veure amb altres elements, com el mòbil. Segons un informe de la DGT, s’estima una reducció de sinistralitat del 57% si tot el parc mòbil disposés de sistemes d’assistència a la conducció; un total de 51.000 accidents s’evitarien”, assegura Blancafort.

Segons el portaveu de FECAVEM, hi ha una demanda a l’alça d’aquests sistemes i la seguretat es consolida com un factor de compra decisiu. La qüestió és: en fan ús els usuaris, d’aquesta tecnologia? La Raquel Oliveras, funcionària, condueix un Renault Grand Scenic Zen i ho té molt clar: “El meu vehicle està equipat amb la majoria d’aquests sistemes i he de dir que són molt útils, els faig servir habitualment i em donen un plus de seguretat”, assegura. L’Eva Gustems, administrativa, condueix un Renault Kadjar i hi coincideix: “Els tinc activats gairebé tots per defecte; són eines que et donen suport a l’hora de conduir. Possiblement, el més útil per a mi és el detector de vehicles en angle mort, especialment quan condueixes per Barcelona!”, afegeix.

Informació dels sistemes al concessionari

El moment de la compra en el concessionari és un moment clau en què l’usuari ha de conèixer els diferents sistemes d’assistència a la conducció amb què va equipat el vehicle. “Generalment, ens trobem que el comprador està informat d’aquests sistemes i s’interessa per l’equipament del model i, en resposta a aquest interès, l’equip comercial l’informa de l’equipament que incorpora el vehicle durant el procés de compra i en el moment de recollida li explica el seu funcionament de manera detallada”, subratlla Joan Blancafort. L’Eva explica que en el moment de la compra “ens van vendre un pack Safety i van posar molta dedicació a explicar els beneficis d’adquirir-lo; un cop ens el van entregar, ens van fer una repassada bastant ràpida per totes les coses que porta el vehicle, així que vam tirar de manual”. El Xavier Aguilà, empleat de banca, condueix un Toyota Auris Hybrid i recorda que, en el moment d’adquirir el cotxe, el venedor li va explicar el funcionament d’aquests sistemes “a mitges”. Per la seva banda, la Raquel assegura que “el venedor ens ho va explicar en el moment de la compra, tot i que sempre amplies posteriorment amb el manual’.

Factor de distracció?

Poden aquestes tecnologies d’assistència a la conducció esdevenir un element de distracció? Es pot córrer el perill que, amb aquestes ajudes a la conducció, l’usuari es pugui relaxar al volant? Tal com afirma Joan Blancafort, “els sistemes d’assistència ADAS han vingut per quedar-se, perquè aporten un plus de seguretat i efectivitat,  atès que informen el conductor en temps real i minimitzen l’error humà”. La manipulació d’aquests sistemes, però, no ha d’esdevenir mai un factor de distracció durant la conducció; és primordial, per tant, que el conductor en conegui perfectament el funcionament i es programi o manipuli el que sigui necessari abans d’iniciar la marxa.

En aquest sentit, la Raquel reconeix que “a vegades, la pantalla et distreu” i l’Eva indica que “hi ha molts sistemes que els pots tenir sempre activats, però d’altres els has de manipular abans o durant la conducció, i no tots els comandaments estan al volant”.

foto 2

El 2018, la distracció es manté com a primer factor concurrent de sinistralitat, amb una presència del 23% en el total dels accidents amb víctimes. El factor humà té una àmplia i directa incidència en la sinistralitat a les nostres carreteres; per tant, totes les ajudes tecnològiques que suposin una millora en la seguretat viària són molt benvingudes, però cal seguir aplicant tota la prudència i la màxima atenció al volant.

 

L’SCT i Applus IDIADA presenten el Catalonia Living Lab al 25è Congrés Mundial sobre ITS a Copenhaguen

Avui divendres, 21 de setembre, el Servei Català de Trànsit (SCT), juntament amb Applus IDIADA, han presentat la plataforma Catalonia Living Lab al 25è Congrés Mundial sobre ITS (Sistemes Intel·ligents de Transport) celebrat a Copenhaguen. Un congrés, considerat punt de trobada i referència de tots els actors i el sector relacionat amb els ITS, que enguany ha estat molt centrat en el vehicle autònom i connectat.

El director del Servei Català de Trànsit, Juli Gendrau, ha explicat que “el Catalonia Living Lab és una plataforma amb agents públics i privats per la qual Catalunya es posiciona a nivell mundial per a la realització de proves i tests del vehicle autònom i connectat”. Es tracta d’un Fòrum Industrial per la Conducció Connectada i Autònoma, dissenyat conjuntament per la Generalitat, la indústria i els agents del sector. Ofereix un entorn integral per al desenvolupament i les proves de vehicles connectats i autònoms a Europa, i, d’aquesta manera, Catalunya esdevé un entorn de proves únic en l’àmbit d’aquest tipus de vehicle.

Recordem que aquesta plataforma es concreta en una xarxa de localitzacions a Catalunya –en circuits, carreteres, zones industrials, espais urbans i pàrquings– on empreses de tot el món poden realitzar proves en relació amb el desplegament d’aquests ITS. Està previst que les proves es puguin dur a terme en diversos punts en tres circuits: el Circuit de Catalunya, el Parcmotor de Castellolí i les instal·lacions d’Applus IDIADA, set rutes  –que sumen gairebé 200 km, amb trams, entre d’altres, a l’AP-2 i a l’AP-7, on ja s’han fet proves– i set zones obertes –que superen els 12 km² de superfície.

Catalonia_Living_Lab

Entre els socis del Catalonia Living Lab, hi ha l’Administració, com la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona; fabricants de vehicles, com ara CIAC, Seat i Nissan; empreses de telecomunicacions, com Cellnex, i el sector de la recerca i la innovació, com Applus Idiada i el Mobile Word Capital, entre d’altres. Podeu ampliar la informació al web http://catalonialivinglab.com/ i veure’n el vídeo promocional.

L’SCT, nou membre dels projectes europeus C-MOBILE i C-ROADS

Des d’aquest juliol passat, el Servei Català de Trànsit és associated partner del projecte europeu C-MOBILE, que va néixer l’any 2017. L’objectiu principal d’aquest projecte és desenvolupar una aplicació per a mòbil que puguin utilitzar tots els ciutadans i que els permeti donar informació de trànsit, obres, límits de velocitat, incidències en el trànsit, el pas de vehicles d’emergència i vehicles aturats, entre d’altres.

També des del juliol passat, l’SCT ha estat nomenat membre de l’Administration Advisory Board de la plataforma europea C-ROADS, on es despleguen sistemes cooperatius harmonitzats a Europa. En el cas de Catalunya, la prova pilot es du a terme a l’AP-7, a la Ronda de Girona, on es prova la connectivitat entre vehicle-vehicle (V2V) i entre infraestructura-vehicle (I2V). En concret, emetent missatges sobre treballs de manteniment de carreteres i obres, la detecció d’un vehicle lent o aturat, accidents i incidents i meteorologia, entre d’altres.

Tecnologia al servei del ciutadà als nous panells de missatgeria variable

Missatges més gràfics i clars: això és el que permeten els cinc nous panells que el Servei Català de Trànsit va instal·lar en fase de proves el mes de maig i que aquesta setmana entren en funcionament. “L’objectiu és que l’usuari entengui millor amb un cop d’ull la informació que estem donant, que no hagi de llegir tant”, explica Cristina Pou, subdirectora general de Gestió del Trànsit.

Els panells de missatgeria variable (PMV) són un dels mitjans clau de difusió d’informació de què disposa el Servei Català de Trànsit, i en té 131 de propis distribuïts a les carreteres de la xarxa viària principal.

Els dispositius que hi ha actualment tenen una zona de text a la part central on es poden escriure missatges (en tres línies amb 12 caràcters cadascuna) i dues zones gràfiques, situades als extrems, on es poden representar imatges en color. Així doncs, presenten força limitacions a l’hora d’informar l’usuari, cosa que no passa amb els nous panells, que Pou descriu com “d’última generació”. “Són els primers a l’estat espanyol amb tecnologia full matrix, un sistema que d’altres països europeus ja empren”, explica. Aquests panells tenen una matriu de píxels a tota la superfície, de manera que no tenen cap tipus de límit a l’hora d’escriure missatges o representar gràfics a qualsevol punt del panell. “Amb la nova tecnologia, el panell és com una pissarra”, subratlla la subdirectora general de Gestió del Trànsit. Aquesta flexibilitat a l’hora de dissenyar text i gràfics que permet, entre d’altres, poder representar lletres més grans per destacar missatges d’especial rellevància fa que el conductor requereixi menys temps per comprendre el missatge.

Panell Fluid per C-58

Els nous dispositius estan instal·lats a les principals vies d’accés a Barcelona: a la C-58, a l’altura de Badia del Vallès; a la C-32, entre el Masnou i Montgat; a la C-31, a l’Hospitalet de Llobregat; a la B-23, entre el Papiol i Molins de Rei, i a l’AP-7, a Sant Cugat del Vallès. La subdirectora general de Gestió del Trànsit explica que, en funció de com funcionin i un cop estiguin consolidats, se’n faran noves comandes. “Hi ha un canvi total en la manera d’informar i necessitem que l’usuari l’interioritzi”, conclou. També explica que, a iniciativa de l’SCT, s’ha creat un grup de treball en l’àmbit europeu perquè tots els organismes facin servir els mateixos pictogrames i hi hagi homogeneïtat en els missatges.

El transport públic amb vehicles autònoms

Com serà l’escena de la mobilitat catalana en un futur no gaire llunyà? Sempre és complicat fer prediccions sobre una possible realitat futura, però encara que alguns ho puguin considerar ciència ficció, la creació d’una xarxa de transport públic amb vehicles autònoms s’endevina, des de fa uns anys, com una alternativa de futur al vehicle privat de tota la vida. Professionals de l’àmbit de la mobilitat preveuen poder circular de manera automàtica per la ciutat cap al 2020, i arribar al Nivell 5 d’automatització –és a dir, vehicle sense conductor– cap al 2025-2030. Dins d’aquest panorama de progrés i d’innovació, des del Servei Català de Trànsit s’està treballant en aquest sentit per tal de definir quin model de mobilitat volem a les ciutats i pobles de Catalunya.

Vehicles Autònoms

L’aplicació del vehicle autònom en el transport públic genera encara diverses incògnites: el finançament i la viabilitat; la seguretat; la legalitat i la responsabilitat del conductor; la transformació del model de mobilitat, o la desconfiança dels usuaris a l’hora d’utilitzar un vehicle sense conductor. Però també són molts els avantatges que aporta a l’entorn, com ara l’eficiència energètica i la sostenibilitat. A més, la intel·ligència artificial aplicada facilitarà un descens de la sinistralitat i l’augment de la comoditat. Sense oblidar que el vehicle autònom en el transport públic permetrà una major capacitat d’adaptació a la demanda.

Paradoxalment, hi ha la possibilitat que en un escenari en què el vehicle privat autònom ja estigui del tot establert i generalitzat, aquest faci la competència al transport públic, gràcies sobretot a una major flexibilitat. És a dir, l’usuari pot preferir utilitzar un vehicle autònom privat per sobre del transport públic.

Vehicle Autònom

El juny del 2018 s’ha presentat la primera iniciativa que acostarà el transport públic autònom als municipis catalans al setembre. Una proposta liderada per l’Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU), un referent català en el sector de la mobilitat. La iniciativa ofereix als ajuntaments de Catalunya la possibilitat de participar d’una gira itinerant per experimentar el vehicle públic autònom al municipi respectiu, amb un carril d’una ruta de transport reservat per a la circulació de fins a quatre vehicles autònoms. D’aquesta manera, es vol conscienciar sobre els canvis econòmics i culturals, en la mobilitat, en la planificació urbanística o en el paisatge que comportaria l’arribada d’aquesta modalitat de transport emergent i de futur.

Durant la celebració de la XIV Jornada Catalana de la Mobilitat, organitzada per l’AMTU, es va poder veure per primer cop a Catalunya un autobús autònom en exposició. Era la primera vegada a tot Europa en què municipis mitjans i petits tenien accés a provar el transport públic autònom.

Per tant, és segur que l’ús dels vehicles autònoms en el transport públic arribarà. Potser no ho farà de forma immediata, però la tecnologia ja està preparada. Ara només falta que la societat catalana i les administracions públiques també ho estiguin per tal d’incorporar-la del tot.

L’autoescola per als vehicles autònoms

Car learning at act (CARLA) és el nom d’un simulador, un projecte desenvolupat per la UAB, que aprofita la tecnologia dels videojocs per entrenar sistemes d’intel·ligència artificial (IA) per a cotxes sense conductor.

El projecte el desenvolupa un equip de la UAB del Centre de Visió per Computador (CVC-UAB) i compta amb el finançament del fabricant de processadors INTEL, que ha despertat també l’interès de fabricants de cotxes del sector i que ja treballen amb algun prototip.

Aquest entorn virtual permet que els cotxes autònoms aprenguin a conduir i els posen a prova davant de diferents situacions reals, algunes d’elles crítiques, que ens podem trobar en la conducció.

HighresScreenshot00000.jpg.pngL’investigador de la UAB Computer Science Department, i cap del projecte, Antonio M. López, ens explica que “En la conducció autònoma, un dels components més importants és la intel·ligència artificial, i aquesta s’ha de desenvolupar a base d’entrenament amb dades i metadades”. Atès que són procediments cars, l’equip de la UAB fa temps que treballa en l’ús de videojocs per a l’entrenament d’algoritmes de visió per computador de cara a la recerca en la conducció autònoma.

features.jpgDesprés de presentar el projecte en diverses conferències de prestigi del sector, a mitjans de l’any 2016, l’empresa Intel els va proposar començar a desenvolupar un simulador des de zero. “La idea era que tot fos open source i, d’aquesta manera, assegurar-nos que qualsevol persona es pugui beneficiat del simulador per fer les seves proves, per desenvolupar la seva IA, constrastar les seves idees, etc.”, afegeix Antonio M. López.

Ara fa sis mesos que CARLA es va obrir i, tot i que hi ha altres simuladors més senzills i d’altres enfocats a un altre tipus de vehicle com els drons, en l’actualitat és el simulador principal i de més qualitat pel que fa a la conducció autònoma.

Dins el sector del vehicle autònom, existeixen altres simuladors privats, d’empreses, i CARLA es presenta com a complement d’aquests simuladors perquè, segons l’investigador, “al ser open source ofereix la possibilitat de comparar diferents idees a nivell mundial sota un mateix marc conegut per tothom”.

Cal tenir en compte que CARLA ha estat ben acollit per la comunitat que treballa el cotxe autònom i que està en continu desenvolupament atenent les necessitats tècniques i noves funcions que sorgeixen de la seva aplicació per part dels investigadors, empreses i fabricants.

features22.jpg - Còpia

El cotxe multiusuari: adeu al cotxe propi?

El cotxe multiusuari (en anglès, car sharing) és una iniciativa que aposta per la sostenibilitat i l’estalvi per a l’usuari i que es presenta com a alternativa al cotxe en propietat. Aquest sistema de mobilitat proposa compartir l’ús d’una flota de vehicles que l’empresa responsable del servei gestiona, assignant els cotxes segons les reserves i facturant els serveis a final de mes. D’aquesta manera, l’usuari, que s’ha abonat prèviament al servei, lloga un vehicle compartit i paga l’ús que en fa, per quilòmetres o per hores o dies. Així, dins els termes d’allò que contracta, el conductor es despreocupa del combustible, l’assegurança del vehicle o l’aparcament.

Aquest sistema es diferencia del cotxe compartit (en anglès, car pooling), que parteix de la idea que dues o més persones que fan trajectes similars acorden fer-los conjuntament, en el cotxe privat d’una d’elles, de manera regular i  organitzada, compartint també els costos del viatge. En el cas del cotxe compartit no es necessita una empresa que ho gestioni, atès que es tracta d’un acord entre usuaris, però coincideix amb el cotxe multiusuari en el seu caràcter sostenible i estalviador per als conductors.

Una minoria d’usuaris que creix

El sistema de cotxe multiusuari pretén millorar la mobilitat en favor del medi ambient i estalviar les despeses i maldecaps que pot originar tenir un cotxe propi. Ara bé, quin és l’ús que en fa el col·lectiu de conductors? “A Espanya, hi ha aproximadament 2.600 vehicles (1.600 dels quals són elèctrics), i comptem amb uns 300.000 clients registrats, el 2% de la població espanyola amb permís de conduir. A Catalunya, el nombre de vehicles és de 500 (cap d’elèctric), amb uns 40.000 clients registrats”, assegura Pau Noy, president de l’Associació Espanyola de Car Sharing. Malgrat que la ciutadania no aposti encara en gran mesura per aquesta opció, el nombre d’empreses que aposten per aquest sistema va creixent gradualment. “A Espanya, existeixen vuit empreses de car sharing, de les quals dues actuen a Barcelona i la seva àrea metropolitana”, apunta Pau Noy. A Barcelona hi són presents Avancar i Bluemove. Barcelona, Madrid, Sevilla i Bilbao són les principals metròpolis on s’està desenvolupant el cotxe multiusuari. A més, Barcelona és l’única ciutat on el servei s’ha estès per la seva àrea metropolitana.

Surt a compte?

Per saber si val la pena oblidar-se del cotxe en propietat i passar-se al sistema de cotxe multiusuari, cal treure la calculadora i posar-ho tot en una balança, no només l’aspecte econòmic. “El preu mitjà que paga un usuari de car sharing depèn del tipus de contracte que triï i del recorregut que faci, però pot estar entre 2 i 4 euros per km, comptant la tarifa temporal, i cobrint totes les despeses”, explica Noy. En l’actualitat, el cotxe multiusuari encara és un sistema limitat a les grans ciutats i el seu ús encara es troba lluny de ser generalitzat, però si s’expandeix podria arribar a ser una alternativa al cotxe propi. Segons Noy, “la demanda d’aquest tipus de servei va creixent constantment els darrers anys, una demanda que es caracteritza per un gran coneixement del producte per part del públic de Madrid i Barcelona i per un baix ús fora d’aquestes dues ciutats”. “No obstant, en el proper decenni s’espera multiplicar la demanda per cinc en aquestes dues ciutats i que el servei irrompi a les principals ciutats d’Espanya i, de forma més important, a les ciutats mitjanes catalanes”, afegeix.

Una opció de futur?

Malgrat que el sistema de cotxe multiusuari és una iniciativa sostenible, que permetria reduir el nombre de vehicles a carreteres i carrers, l’evolució de la seva implantació encara és molt tímida. Segons Pau Noy, cal impulsar mesures per fomentar aquest sistema de mobilitat, en l’àmbit públic i privat: “Alemanya acaba d’aprovar una llei del car sharing en l’àmbit federal; caldria aprovar a escala espanyola una llei similar, que reconegués el fet del car sharing i li atorgués els privilegis que mereix en tant que servei d’interès públic.” “Les administracions locals i regionals s’han d’implicar en la difusió del producte i en la seva integració amb les xarxes de transport públic, copiant el que fan les ciutats europees; portem molt retard”, avisa Noy.

Caldria veure, al capdavall, si en un futur proper es consolidés el cotxe multiusuari i s’estengués el seu ús més enllà de les grans metròpolis, si el conjunt de conductors abandonaria la idea de tenir un vehicle en propietat en favor de compartir una xarxa de vehicles des de qualsevol punt del territori quan fos necessari desplaçar-se. És a dir: disposar lliurement d’un cotxe propi i pagar les despeses que se’n deriven o utilitzar a demanda una xarxa de vehicles compartits on només es paga el desplaçament.

 

El botó d’emergència, més seguretat de sèrie

Des de l’1 d’abril tots els cotxes i furgonetes de nova fabricació matriculats a Europa han de portar incorporat, obligatòriament, el botó d’emergència o eCall, un sistema intel·ligent de trucada als equips d’emergència que, en cas d’accident, genera una alerta immediata i facilita la localització exacta del vehicle.

La implantació d’aquest servei gratuït, amb cobertura a tot Europa, té per objectiu retallar el temps de resposta dels serveis d’emergència i, d’aquesta manera, reduir el nombre de víctimes així com la gravetat de les lesions causades per un sinistre viari. Amb l’entrada en vigor d’aquesta normativa aprovada pel Parlament europeu l’abril del 2015, es calcula que el nombre de persones mortes a les carreteres europees es pot reduir almenys un 4% i el de ferides greus,  almenys un 6%.

A Catalunya, el CAT112 està preparat des del passat mes d’octubre per gestionar aquest tipus de trucades.

Com funciona?

Si hi ha hagut un xoc que fa disparar els sensors del sistema, com per exemple que s’hagi activat l’airbag, el botó d’emergència es connecta automàticament amb el centre d’emergències (112) més proper. En aquest sentit, Natàlia Clop, responsable d’organització del CAT112, explica que l’activació del botó d’emergència “genera una trucada d’àudio que va acompanyada d’un paquet de dades que beneficia la gestió de l’emergència”. Així, quan acaba de passar l’accident, els serveis d’emergència tenen constància que aquest ha tingut lloc i on ha estat exactament gràcies a una targeta SIM virtual i a la localització per satèl·lit. També els arriba informació rellevant com el tipus de vehicle i el combustible que consumeix o el nombre de passatgers (amb el cinturó de seguretat cordat).

Tanmateix, si es produeix una emergència que els sensors no són capaços de detectar, el botó d’emergència també pot ser activar de manera manual pels ocupants del vehicle. En qualsevol cas, les trucades eCall tenen el mateix comportament que una trucada al 112 i, per tant, es podrà efectuar la trucada sempre que hi hagi cobertura d’algun operador telefònic.

Menys temps de resposta, més vides salvades

La incorporació del botó d’emergència com a element de sèrie de cotxes i furgonetes nous es converteix, en conseqüència,  en un avenç important quant a la seguretat viària, ja que facilitarà que es puguin atendre els ferits al més aviat possible durant l’anomenada golden hour –la primera hora des que s’ha produït l’accident–, que és en la qual es produeixen el 75% de les morts per accident de trànsit. La responsable d’organització del CAT112, Natàlia Clop, destaca, així, que “el més important és que proporciona la localització de l’accident i això permet reduir el temps de la trucada i la gestió de l’emergència”. I és que, segons la Comissió Europea, el sistema permet una reducció del temps de resposta dels serveis d’emergència d’un 50% en zones rurals i d’un 40% en zones urbanes. Aquesta actuació més ràpida dels equips que atenen un accident de trànsit gràcies al botó d’emergència permetrà no només salvar vides, sinó també reduir la gravetat de les lesions de les persones ferides en un sinistre viari.