Animals a la carretera!

El Servei Català de Trànsit ha posat en marxa aquest 2024 un sistema pioner que alerta els conductors de la presència de fauna a la carretera. Aquest sistema de detecció d’animals a la via, instal·lat a l’N-260 a Cabanelles, serveix per avisar de manera dinàmica els usuaris de la irrupció d’animals a la carretera o als vorals, i és una eina de millora de la seguretat viària.

L’avisador de fauna que ha posat en marxa l’SCT consisteix en càmeres equipades amb sensors que vigilen la carretera en tots els sentits de circulació i també l’entorn de la infraestructura per detectar i enregistrar la presència d’animals. En cas que el sistema en detecti, mitjançant tecnologia IA es genera un avís que posa en marxa els panells lluminosos a peu de carretera per alertar els conductors amb un senyal de perill de la presència d’animals i la necessitat de reduir la velocitat als vehicles que estiguin circulant.

Els elements principals que permeten el funcionament d’aquest sistema de detecció i avís de fauna a la xarxa viària són:

  1. Sensors per a la detecció d’animals

El sistema de detecció que s’utilitza és l’anàlisi d’imatges de vídeo mitjançant un sistema d’intel·ligència artificial capaç de detectar animals a la via i als voltants més immediats d’aquesta. Concretament la zona delimitada amb la probabilitat més alta de pas d’animals té unes dimensions aproximades de 270 metres de llarg i 60 metres d’ample.

  • Senyals dinàmiques d’advertència

La carretera s’ha equipat amb senyalització variable vertical (panells Full Matrix RGB), un panell en cada sentit de la circulació, per tal d’alertar els conductors de la presència d’animals a la via. Els senyals lluminosos d’advertència s’activen i s’encenen de forma dinàmica quan el sistema de sensors detecta animals.

Els senyals marquen el perill per la presència d’animals combinat amb una reducció de velocitat de la via per augmentar la seguretat viària. El límit del tram és 90 Km/h i quan s’activi el sistema la velocitat es reduirà com a mínim 20 km/h.

  • Sistema d’alimentació

El sistema de detecció i senyalització de l’avisador de fauna instal·lat a l’N-260 és autònom i s’alimenta energèticament amb panells solars i bateries.

El sistema que alerta de la presència d’animals a la carretera s’ha posat en marxa l’estiu d’aquest 2024 i aquestes són les deteccions efectuades els darrers mesos:

  • AGOST: 32
  • SETEMBRE: 67
  • OCTUBRE: 35
  • NOVEMBRE: 133
  • DESEMBRE: 87*

(* fins al 13 de desembre)

Davant de l’augment de la sinistralitat per la presència de fauna salvatge, l’organisme ha instal·lat aquest dispositiu que funciona amb càmeres d’intel·ligència artificial en aquest tram de l’Alt Empordà (N-260, Cabanelles), en què els Agents Rurals van detectar una presència intensa d’unglats. L’SCT n’està fent un seguiment exhaustiu per tal de comprovar la reducció de la sinistralitat gràcies a la instal·lació d’aquest sistema, en un estudi amb dades de sinistralitat abans i després de la seva posada en marxa.

Entrevista a Òscar Llatje: “La IA pràcticament pot acabar amb els accidents viaris ocasionats pel factor humà”

En una col·laboració de la Casa SEAT i Carnet, han entrevistat l’Òscar Llatje, que és el coordinador de seguretat viària i mobilitat del Servei Català de Trànsit. Amb ell han parlat sobre la mobilitat i la seguretat viària a Catalunya i l’aplicació de la tecnologia en aquesta matèria, actualment i en el futur. La presència del factor humà en la sinistralitat i com pot influir positivament la introducció de la intel·ligència artificial en la conducció dels vehicles és un dels temes destacats de la conversa, que també publiquem al nostre blog InfoTrànsit:

Quina és la missió del Servei Català de Trànsit i què feu per complir-la?

La missió del Servei Català de Trànsit és millorar la seguretat viària de les carreteres, gestionar-ne el trànsit perquè hi hagi menys retencions i contaminació, i coordinar-nos amb altres autoritats del trànsit com ajuntaments, titulars de carreteres i societat civil a través d’organitzacions interessades en aquests mateixos objectius.

Per tirar endavant aquesta missió, la part més important del nostre negoci és la gestió de les multes i el seguiment, dia a dia, del que passa a les carreteres. Comptem tots els vehicles que hi circulen i les seves velocitats per desenvolupar tota mena d’accions que milloren la fluïdesa del trànsit.

“Tenim un índex d’accidents per nombre de cotxes que circulen similar al de Dinamarca, Anglaterra i Alemanya”

Podries fer un balanç en matèria de seguretat viària de Barcelona i Catalunya en comparació amb altres ciutats i territoris?

Anem bé. A Catalunya, l’any 2003 vam començar una política molt forta en tres eixos: el control de la velocitat mitjançant la instal·lació de radars i el patrullatge policial, l’ús d’accessoris de seguretat, i la lluita contra l’alcohol i les drogues en la conducció.

Tot això ha produït un decrement espectacular dels accidents: l’any 2000, als inicis del Servei Català de Trànsit, hi havia de l’ordre de 600 morts anuals a les nostres carreteres. Actualment n’hi ha uns 200, xifra que ens col·loca al nivell dels millors països d’Europa: tenim un índex d’accidents per nombre de cotxes que circulen similar al de Dinamarca, Anglaterra i Alemanya. Unes dades que demostren que estem en el vagó de capçalera de la seguretat viària a Europa.

Amb les noves tecnologies, com ha canviat l’enfocament de les estratègies per combatre l’accidentalitat?

La inclusió de noves tecnologies al mercat està tardant, però n’hi ha que s’han introduït progressivament fins a ser comunes a tots els vehicles. Per exemple, el coixí de seguretat (airbag) o el control de tracció i, cada vegada més, les càmeres i els sistemes d’ubicació d’objectes que avisen de la pèrdua de carril. Nosaltres encoratgem la indústria i tots els actors implicats a seguir aquests passos. De fet, som totalment solidaris amb la nova normativa europea que està a punt de sortir, que obligarà a implementar en els vehicles de qualsevol gamma avisadors que ajuden al control de la conducció.

Pel que fa a les tecnologies habilitadores, en els últims anys hem participat en projectes com el Catalonia Living Lab, una iniciativa que consisteix a oferir Catalunya a empreses del sector automobilístic perquè puguin provar vehicles amb intel·ligència artificial.

De quina manera la IA pot ajudar a millorar la seguretat viària?

Més del 90% dels accidents viaris són per culpa del factor humà. La intel·ligència artificial, no tant per la intel·ligència com per la velocitat de càlcul i processament, la diversitat de sensors de què disposa per a la presa de decisions i, sobretot, la capacitat de reacció, pràcticament pot acabar amb aquest percentatge d’accidents.

En quin estadi està la implementació de la IA?

Hi ha hagut una explosió pública i publicitada de la IA molt gran. S’hi han bolcat moltes esperances i potser ara estem una mica decebuts. Estem en un període de transició. De moment hi ha molt pocs cotxes que disposin d’un nivell d’intel·ligència artificial com el que veiem a la ciència-ficció, en què no hi ha mans al volant i, segurament, no hi ha ni conductor. Aquest seria el nivell d’automatització 5. Ara estem entre el 2 i el 3, però a poc a poc la IA va penetrant en el mercat. Sobretot pel sector de l’alta gamma, com sempre passa amb les innovacions.

Com creus que seran les nostres carreteres d’aquí a 50 anys?

Allà on faci falta, hauran de ser segregades, amb carrils especials per als usuaris febles: els vianants, els vehicles de mobilitat personal i les bicicletes. Però, si no hi ha una gran demanda de segregació en algun punt concret, les vies d’alta capacitat de trànsit de llarg recorregut com l’AP-7 o qualsevol altra autopista es mantindran tal com estan. Això sí, probablement tornaran a tenir peatges i implementaran més ajudes a la conducció.

“El meu desig és que el vehicle autònom no necessiti cap ajuda”

Com a enginyer industrial, el meu desig és que el vehicle autònom no necessiti cap ajuda; que sigui totalment autònom. És a dir, que sigui capaç de prendre decisions tant si hi ha connexió i ajuda en carretera com si no. La comunicació i la connectivitat haurien de ser només un extra.

Com pot contribuir la gestió del trànsit a la protecció del medi ambient?

Hem d’intentar no tenir cotxes funcionant a 10 quilòmetres per hora o parats durant hores als accessos de Barcelona. Des del Servei Català de Trànsit intentem mitigar la demanda de trànsit que s’acumula en determinats moments perquè sigui el més laminada possible, intentant buscar les velocitats òptimes de funcionament perquè el consum energètic sigui el més eficient i generi els mínims contaminants per quilòmetre.

El futur de la mobilitat urbana i sostenible en tres paraules

Automatització, energia neta i menys demanda de mobilitat.

Això és tot des de l’SCT

Des de fa més de 20 anys, el Servei Català de Trànsit posa a disposició de les emissores del país un servei gratuït de cròniques radiofòniques. Qualsevol ràdio pot sol·licitar al departament de premsa de l’SCT una crònica sobre l’estat de la xarxa viària (o bé en directe, o bé enregistrada amb pocs minuts de marge). Per tant, els ciutadans de Catalunya ja fa molts anys que escolten aquestes cròniques als informatius o programes diversos de la seva emissora preferida. De fet, segons dades del Centre d’Estudis d’Opinió, gairebé el 16% de la població s’informa de l’estat del trànsit escoltant la ràdio. Per això, i després de tant de temps, ha arribat l’hora de resoldre tots els dubtes que la ciutadania es planteja dia sí i dia també sobre les cròniques del trànsit i els responsables que hi posen veu; és a dir, nosaltres.

A les cròniques sempre hi diem el mateix?

No, rotundament no. És molt descoratjador que algú consideri que sempre expliquem el mateix, no només perquè significa donar poc valor a la feina que fem, sinó que a més no és veritat. Sempre intentem destacar allò que és notícia, les incidències més importants i que afecten més greument la mobilitat dels conductors. És cert que molt sovint la protagonista és la xarxa viària de l’àrea metropolitana de Barcelona i, per tant, pot semblar que repetim molt sovint les vies que en formen part. Però això no és culpa nostra, sinó que les vies que envolten Barcelona són les que concentren més volum de trànsit i, d’aquesta manera, les que registren més incidències i les que més surten a les cròniques.

Si ja estic aturat en una retenció, de què serveixen les cròniques?

Qui es plantegi aquesta qüestió, té un problema de base. Quan en una crònica del trànsit informem d’una incidència i d’unes retencions, l’objectiu d’aquesta informació no és aquella persona que ja està atrapada a la cua, sinó que va adreçada a les persones que es dirigeixen cap al punt on hi ha la retenció, per tal d’evitar la incidència (si és possible) i buscar vies alternatives. I malgrat això, està demostrat que el conductor que ja està atrapat en una cua, vol que a les cròniques se n’informi, o bé perquè vol saber el motiu pel qual està aturat o bé perquè senzillament ell també es vol sentir protagonista de les nostres cròniques.

D’on surt la informació?

Aquesta qüestió no té una resposta fàcil. Podríem dir que agafem tota la informació que ens donen les diverses fonts, la contrastem, la filtrem i la polim per elaborar un discurs radiofònic clar i entenedor que s’adapti a les necessitats dels oients i també de les emissores de ràdio. Les fonts d’informació són molt nombroses i diverses: les càmeres del Servei Català de Trànsit, la informació del web del mateix SCT que nodreixen des del CIVICAT, els equips aeris de l’SCT (helicòpter i avioneta), els Mossos d’Esquadra, avisos dels usuaris a les xarxes socials… Tot plegat ho esmicolem, cultivem, reguem i transformem en les cròniques que surten cada dia a les ràdios del país.

Som centralistes?

De cap manera, ens estimem tot Catalunya amb la mateixa intensitat. Però ja hem explicat que la xarxa viària de l’àrea metropolitana de Barcelona és la que concentra el major volum de trànsit i, per tant, és la que més es menciona. I no es pot negar que, fins fa pocs anys, també és la que es tenia més ben controlada. Però també és ben cert que, amb la millora dels mitjans tècnics i tecnològics que s’han aplicat aquests darrers anys a la informació viària, hem aconseguit una millor cobertura de tota la xarxa del país, i, actualment, poques incidències de les que passen fora de l’AMB se’ns escapen (ho direm però amb la boca petita, per si de cas).

L’opinió dels experts

I què en pensen de tot plegat els màxims responsables de les ràdios que emeten les nostres cròniques? Per a la directora d’informatius de l’RNE a Catalunya, Sonia Urbano, una bona crònica del trànsit ha de ser “entenedora, ha de tenir un ritme dinàmic i que el to no sigui sempre el mateix. És important destacar només les incidències, excepte en el cas que tot el trànsit sigui fluid. La informació ha de ser concreta i la durada no ha de ser superior al minut”. També per a la responsable d’actualitat de La Xarxa, Núria de José Gomar, la crònica del trànsit “ha de ser precisa i la informació ha d’estar el més actualitzada possible. Més enllà dels noms tècnics de les vies, hi ha d’haver referències geogràfiques per tal que els oients se situïn ràpidament i de manera fàcil”.

Tots ells tenen clar que els oients valoren molt la informació del trànsit: “Sí, totalment. De fet, en els informatius sempre col·loquem trànsit i temps després dels titulars o, fins i tot, si hi ha operacions especials o incidències climatològiques que afectin el trànsit, obrim els informatius amb les cròniques”, afirma Sonia Urbano. Núria de José Gomar també diu que “estem convençuts que els nostres oients la valoren. Prioritzem la informació de servei i la del trànsit és essencial”.     

Les primeres sancions de la intel·ligència artificial

La nova eina de l’SCT permet detectar infraccions com no portar el cinturó cordat o fer servir el telèfon al volant

El Servei Català de Trànsit ha començat a sancionar els conductors que utilitzen el mòbil o que no porten posat el cinturó de seguretat captats gràcies a la intel·ligència artificial. Cada any a Catalunya es posen més de 20.000 sancions per manipular dispositius de telefonia mòbil o altres sistemes de comunicació durant la conducció. Fins ara els conductors que cometien aquesta infracció només podien ser enxampats in fraganti i sancionats al moment pels agents de l’autoritat a peu de carretera. Els vehicles espiell –patrulles dinàmiques no logotipades– dels Mossos d’Esquadra i les sancions des dels mitjans aeris han fet possible ampliar el nombre d’infraccions localitzades. Ara, el Servei Català de Trànsit ha aconseguit automatitzar-ne la detecció i ja pot combatre més intensament la principal causa d’accidents amb víctimes a les vies catalanes.

Equipament amb intel·ligència artificial per erradicar les distraccions

Aquesta nova tecnologia basada en intel·ligència artificial funciona a través d’unes càmeres que capten i fotografien tots els vehicles a peu de carretera indiscriminadament i, amb un procediment de filtratge automatitzat, només envia al sistema informàtic aquells arxius en què detecta que hi ha una probabilitat elevada que hi hagi una persona utilitzant el mòbil mentre condueix. Diversos paràmetres, com la posició del conductor en el vehicle, fan possible que el sistema faci un cribratge automàtic de les imatges realitzades. En última instància aquestes fotografies seleccionades sempre són revisades per un tècnic de l’SCT per verificar que s’està cometent aquesta infracció.  

Les primeres càmeres amb l’equipament de captació d’imatges a peu de carretera són a la B-23 i a la C-58, dues de les vies amb més volum de trànsit de Catalunya. A tall d’exemple, durant les tres primeres setmanes de setembre, el sistema ha analitzat gairebé 200.000 fotos. La verificació humana al final del procés té la finalitat de preservar el caràcter garantista del procediment sancionador de l’SCT, a més  d’ajudar el sistema d’intel·ligència artificial a ser cada vegada més precís en el cribratge de fotografies.

Respondre una trucada sense el mans lliures, llegir un whatsapp o mirar les xarxes socials són accions que, si es fan durant la conducció, poden provocar un accident o fins i tot poden ser letals. Les distraccions estan presents en 1 de cada 4 accidents de trànsit amb víctimes a les carreteres catalanes, i manipular el mòbil n’és la causa més habitual. Cal tenir present que utilitzar el mòbil mentre es condueix equival en risc de perillositat a circular quadruplicant la taxa d’alcoholèmia permesa. És un mal hàbit i una conducta de risc que provoca desviacions de trajectòria, sortides de via, xocs frontals i, el pitjor de tot, víctimes.

La informació és poder

La mobilitat a la xarxa viària catalana ha canviat molt durant els dos darrers anys. Una pandèmia mundial i l’alliberament dels peatges de diverses autopistes han suposat una sacsejada molt important en els nostres costums i en la nostra manera de desplaçar-nos, en el com i en el quan ens desplacem. Si a això hi afegim que la xifra del nombre de vehicles que circulen per les nostres vies ja arriba a nivells prepandèmia, ara més que mai és vital estar ben informats abans i durant els nostres desplaçaments.

Abans d’iniciar el viatge

Diuen que la informació és poder i informar-se abans d’agafar el vehicle ens pot ajudar a moure’ns amb més seguretat. Saber per endavant l’estat del trànsit, conèixer quines són les vies que van més plenes o si hi ha alguna incidència important que compliqui la circulació ens permetrà prendre les millors decisions per fer la nostra mobilitat més segura.

Una de les opcions per informar-se abans d’iniciar el viatge és consultar el compte de Twitter del Servei Català de Trànsit (@transit). Des d’aquest compte informem minut a minut de totes les incidències que hi ha a la nostra xarxa: accidents, avariats, obres, retencions, incidències provocades per la meteorologia i qualsevol altra incidència que pugui afectar el trànsit i que pugui dificultar la circulació. D’aquesta manera, es té l’opció de buscar alternatives que ens permetin no haver de perdre el temps atrapats en una cua.

Una segona opció és consultar la web d’incidències (https://cit.transit.gencat.cat/cit) de l’SCT, en què es pot trobar tota la informació del trànsit de la xarxa viària que pugui ser d’interès per als conductors.

En ruta

Un cop en marxa, els panells de missatgeria variable situats a molts punts de les nostres vies ens permeten també estar informats d’incidències properes al lloc per on circulem. Els panells ens avisen de possibles retencions, talls de carril o talls de via, de manera que podem estar alerta i, si cal, anar reduint la velocitat. I fins i tot, si ens és possible, buscar vies alternatives per tal d’evitar la incidència.

En aquest sentit, el Servei Català de Trànsit ha instal·lat recentment uns panells Full Matrix amb la tecnologia més actual en aquest camp. Aquests nous panells donen més possibilitats de senyalització i de configuració de missatges. Els leds es disposen uniformement a tota la superfície del panell i es poden construir missatges amb un alt grau de llibertat.

Les cròniques radiofòniques de trànsit

I l’opció darrera, però no per això la menys vàlida, són les cròniques radiofòniques de l’estat del trànsit que realitzem els periodistes del departament de premsa de l’SCT i que es poden escoltar a la majoria d’emissores del país (a vegades, també fins i tot al 3/24). Les cròniques radiofòniques tenen utilitat tant si les escoltem abans d’agafar el cotxe com si ja estem conduint. A més, es poden escoltar mentre fem altres activitats, des de sota la dutxa fins a darrere el volant. I estan redactades i explicades amb voluntat de servei, el que significa que s’hi explica amb claredat les incidències més importants i que estan provocant retencions destacades.

Així doncs, si quan fem plans per al cap de setmana sempre ens assegurem d’escoltar la previsió meteorològica, també cal agafar com a costum estar ben informats de l’estat de la xarxa viària abans d’iniciar qualsevol trajecte amb el nostre vehicle. I un cop ja som al volant, continuem tenint eines per estar ben informats i que, d’aquesta manera, tinguem un viatge més segur i còmode.     

Coneix els 8 ADAS que són obligatoris en els cotxes nous

Els sistemes electrònics d’assistència en la conducció augmenten la seguretat activa dels vehicles

La seguretat del vehicle té un paper fonamental tant en la disminució del risc de patir un accident com en la reducció dels danys en cas que finalment es produeixi. Als inicis de l’automoció, els elements de seguretat eren un privilegi, però amb el temps i els avenços tecnològics s’han convertit en un requisit. Així, els automòbils moderns cada cop estan més equipats amb sistemes d’assistència en la conducció, els anomenats ADAS (Advanced Driver Assistance Systems, en anglès), uns elements que incrementen notablement la seguretat activa –ja que permeten preveure situacions de risc– i suposen un pas previ a la conducció autònoma i, en conseqüència, a la consecució de la fita de la Visió Zero. 

Des del juliol de 2022 els cotxes nous homologats a la Unió Europea hauran de portar de sèrie 8 d’aquests elements electrònics d’assistència i, posteriorment, se n’aniran incorporant d’altres. Amb aquest projecte es vol reduir a zero les morts per accidents de trànsit a Europa el 2050. A continuació t’expliquem quins són, com funcionen i per a què serveixen aquests 8 sistemes:

  • Assistent de velocitat intel·ligent (Intelligent Speed Adaptation, ISA): connecta el control de velocitat intel·ligent (Adaptive Cruise Control, ACC)  amb el sistema de reconeixement de senyals (una càmera interior en concordança amb el GPS les va llegint) de manera que avisa el conductor i, si cal, limita automàticament la velocitat del vehicle actuant sobre el funcionament del motor o de l’accelerador. L’objectiu és clar: evitar que es sobrepassin els límits permesos a cada via.

  • Càmera de marxa enrere: s’activa quan el conductor posa la marxa enrere (o connectant el sistema quan es prem un botó) i permet realitzar amb seguretat aquesta maniobra, ja que redueix el risc que pot comportar la manca de visibilitat. A més de facilitar les maniobres d’aparcament, pot detectar elements que queden en un angle mort en els retrovisors. Així, alerta el conductor si s’interposen obstacles en moviment als laterals en una trajectòria de fins a 30 metres, primer a través d’un avís visual i, si no reacciona, amb un senyal sonor progressiu, fins que arriba el moment en què el sistema actua sobre els frens.
  • Alerta de canvi de carril (Lane Departure Warning, LDW): la funció d’aquest assistent –que s’activa quan se superen els 60 km/h– és corregir un canvi involuntari de carril i que el conductor reprengui el control del vehicle. Així, detecta les línies que delimiten el carril i la posició del vehicle, de manera que si el cotxe s’acosta a una línia sense que el conductor hagi activat l’intermitent, activa una alerta –lluminosa, sonora o per vibració– per advertir el conductor que està perdent la trajectòria. Si el cotxe també disposa del sistema de manteniment de carril, actua sobre la direcció o sobre el sistema ESP i els frens de cada roda per corregir la desviació.
     
  • Detector de fatiga i somnolència: el sistema emet un senyal lluminós –una tassa de cafè i un missatge de text– que adverteix el conductor que ha de fer una pausa quan fa més de dues hores que condueix sense parar o quan li detecta fatiga, és a dir, si basant-se en patrons marcats, detecta una conducció errònia que identifica com a cansament. Per això, el sistema utilitza diferents tecnologies, com un sensor situat al volant que analitza la pressió de les mans del conductor, així com els moviments i els canvis de direcció, o també, en els sistemes més evolucionats, una càmera de reconeixement facial que analitza les faccions de la cara i els moviments dels ulls, entre d’altres.

  • Sistema de frenada d’emergència: conegut també com a BAS (Brake Assist System) o EBA (Electronic Brake Assist), segons la marca del vehicle,redueix el risc d’accident per envestida o en un revolt ja que la seva funcionalitat és escurçar al màxim la distància de frenada. Per aquest motiu, funciona amb una sèrie de sensors i està associat al sistema de frenada ABS i al control d’estabilitat (ESP), que ja són obligatoris. Així, davant d’una situació d’emergència, el sistema detecta si el pedal de fre està sent pitjat amb prou intensitat en relació amb els llindars establerts i, si no és el cas, s’activa de manera autònoma fins que el conductor aixeca el peu del pedal. En els sistemes que també detecten vianants o ciclistes, emet un avís sonor o lluminós i, si el conductor no reacciona, activa automàticament el fre i tensa els cinturons de seguretat. Funciona a una velocitat entre 5 i 40 km/h, és a dir, en trànsit urbà, si bé hi ha cotxes en els quals també actua a una velocitat més elevada.

  • Bloqueig del vehicle amb alcoholímetre: en aquest cas la UE obliga a preinstal·lar un sistema a tots els cotxes nous per facilitar la implementació d’un alcoholímetre de bloqueig, també denominat Alcolock. Aquest aparell analitza la taxa d’alcohol del conductor i impedeix que el vehicle es posi en marxa si se supera el límit establert o si no fa el control. Disposa d’uns sensors per identificar l’usuari que garanteixen que no es puguin utilitzar dispositius mecànics per eludir el control i, a més, recull i arxiva els resultats per crear-ne un historial d’ús.

  • Caixa negra (Event Data Recorder, EDR): col·locada al xassís, normalment sota el seient del conductor, registra diversos paràmetres tant del vehicle com dels seus ocupants per tal de recopilar informació per reconstruir un accident i saber què ha passat abans, durant i després. Per això, quan hi ha un sinistre, grava totes les dades dels 30 segons previs fins als 5 segons posteriors. No fa gravacions d’imatges ni d’àudio, sinó que analitza paràmetres com la velocitat, les revolucions del motor, la frenada, el funcionament dels airbags o dels sistemes de seguretat, entre d’altres. Les dades s’extreuen connectant-la després a un ordinador i serveixen, no tant per establir la culpabilitat en un accident, sinó per analitzar-ne les causes i incentivar millores en la seguretat viària.
     
  • Alerta de cinturó a les places posteriors: obligatòria als seients davanters des del 2014, ara s’amplia també als acompanyants que van a les places de darrere d’un vehicle. En arrencar el motor, el panell recorda l’obligació de l’ús del cinturó mitjançant una icona lumínica. Si el cotxe recorre una distància predeterminada o supera els 25 km/h i un dels ocupants no s’ha cordat el cinturó, el sistema avisa el conductor amb un senyal acústic.

Com amb la resta d’elements de seguretat activa i passiva, és important conèixer tots els sistemes, saber-los utilitzar correctament en totes les situacions (habituals o d’emergència) i fer-ne un manteniment correcte amb l’objectiu d’optimitzar al màxim les prestacions que ens ofereixen per evitar i pal·liar els danys d’un accident. Tanmateix, encara és més important que qui condueix respecti les normes i eviti riscos. I és que, més enllà de les noves tecnologies d’assistència a la conducció, en darrera instància, la persona que condueix és la màxima responsable de dur a terme una conducció segura i eficaç.

ABS, el sistema de frenada que salva vides

Fa més de quaranta anys, el 1978, Mercedes Benz va començar a oferir com a equipament opcional del seu model Clase S de l’època el sistema antibloqueig de frens, també conegut com a ABS (per la denominació original en alemany Antiblockiersystem). Patentat per Bosch, aquest sistema, que evita el bloqueig de les rodes en cas de frenada brusca i que, per tant, el conductor perdi el control del vehicle, va suposar un gran avenç en els sistemes de seguretat activa, això és, el conjunt d’elements que tenen per objectiu evitar que es produeixi un accident. Tanmateix, els primer anys només portaven ABS cotxes de gamma alta. A mitjans dels anys 80 el model Scorpio de la marca Ford va ser el primer de gamma mitjana en incorporar-lo de sèrie, i no va ser fins al 2003 que el sistema es va convertir en obligatori per a turismes a la Unió Europea.

Com funciona l’antibloqueig?

Amb un vehicle sense ABS, quan es frena bruscament les rodes poden quedar bloquejades i això pot comportar la pèrdua de control de la direcció o pèrdua d’estabilitat, així com un augment de la distància de frenada i, per tant, un risc més gran d’accident.

El sistema antibloqueig té per objectiu mantenir l’estabilitat i la maniobrabilitat del vehicle en situacions de frenada d’emergència o sobre superfícies de baixa adherència (si la calçada està mullada o amb gel, per exemple). En aquests supòsits, el sistema ABS controla constantment la velocitat de cada roda i modifica electrònicament la pressió de frenada en funció de l’adherència disponible, redueix la pressió en una o més rodes i impedeix que es parin totalment. D’aquesta manera s’aconsegueix que les rodes no deixin de girar i s’evita que s’acabi derrapant sense tenir el control de la direcció i sense poder canviar la trajectòria davant d’un obstacle.

Com s’ha de fer servir?

Si et trobes en una situació d’emergència, trepitja el pedal de fre ràpidament i de forma completa i mantén-lo accionat a fons fins que el vehicle es pari del tot. També es recomana prémer alhora el pedal d’embragatge per interrompre la connexió entre les rodes i el motor. Mentre frenis, pot ser que notis una sensació de vibració al pedal que, de fet, indica que el sistema ABS funciona correctament. Per això és important que, encara que notis la vibració, mantinguis una pressió ferma i constant sobre el pedal, fins i tot en superfícies amb poca adherència. Per contra, no trepitgis repetidament el fre ja que, si ho fas, l’ABS deixarà de funcionar.

Tot i que l’ABS pot escurçar la distància de frenada, és important que mantinguis sempre una distància de seguretat adequada amb el vehicle que circula per davant i extremis la precaució en cas de situacions de risc. Si cal, maniobra per evitar qualsevol obstacle.

Quins sistemes el complementen?

El control de tracció o ASR: també denominat TCS, el fabricant Bosch el va treure al mercat el 1986 i Mercedes-Benz va ser la primera marca en incorporar-lo. Aquest sistema electrònic antiderrapatge, que comparteix sensors amb l’ABS, evita que les rodes patinin quan s’accelera, sobretot si se circula per superfícies lliscants.

El control d’estabilitat o ESP: desenvolupat també per Bosch i comercialitzat primer per Mercedes-Benz, aquest sistema de seguretat activa ha suposat un gran avenç i és obligatori a la Unió Europea des de finals del 2014. També conegut com a ESC, VDC o DSC depenent de la marca comercial, ajuda a mantenir la trajectòria del vehicle i evitar sortides de via o invasions del sentit contrari en situacions en què s’arriba a un límit d’adherència crític.


L’ABS a les motocicletes

El primer equipament ABS en motocicletes, que es podia trobar, de manera opcional, en un model de la marca BMW, data del 1988. Des de llavors va tenir un creixement relativament lent comparat amb el d’altres vehicles i associat primer a motocicletes de gamma alta -BMW també va ser el primer fabricant en incorporar-lo de sèrie en tots els seus models l’any 2013-. No obstant això, una norma europea estableix que des del 2016 el sistema ABS sigui obligatori en aquelles motos noves que tenen una cilindrada igual o superior a 125 cc. Aquest canvi suposa una millora en la seguretat viària dels motoristes, ja que el sistema contribueix a reduir la distància necessària de frenada i a evitar que el vehicle caigui a terra pel bloqueig de la roda davantera en cas de frenada d’emergència. La mateixa norma també es va estendre a les motos de cilindrada inferior, i fins als 51 cc l’obligatorietat d’estar equipades amb la tecnologia CBS, un sistema d’assistència a la frenada combinada  pel qual el fre de la roda davantera i el de la posterior treballen de manera conjunta i automàtica per equilibrar la maniobra.

Inteligencia artificial para combatir las distracciones con el móvil en la carretera

Las desatenciones están detrás de 1 de cada 4 accidentes con víctimas en la red vial de Cataluña

El Servicio Catalán de Tráfico hace una prueba piloto con un sistema que automatiza la detección de conductores que utilizan el móvil


Responder a una llamada sin el manos libres, leer un whatsapp o mirar las redes sociales son acciones que, si se hacen durante la conducción, pueden provocar un accidente o incluso pueden ser letales. Las distracciones están presentes en 1 de cada 4 accidentes de tráfico con víctimas en las carreteras catalanas, y manipular el móvil es la causa más habitual. Hay que tener presente que utilizar el móvil mientras se conduce equivale en riesgo de peligrosidad a circular cuadruplicando la tasa de alcoholemia permitida. Es un mal hábito y una conducta de riesgo que provoca desviaciones de trayectoria, salidas de vía, choques frontales y, lo peor de todo, víctimas.

Cada año en Cataluña se ponen más de 20.000 sanciones por manipular dispositivos de telefonía móvil u otros sistemas de comunicación durante la conducción. Hasta ahora los conductores que cometen esta infracción solo pueden ser pillados in fraganti y sancionados al momento por los agentes de la autoridad a pie de carretera. Los vehículos “espiell” –patrullas dinámicas no logotipadas– de Mossos d’Esquadra y las sanciones desde los medios aéreos han hecho posible ampliar el número de infracciones localizadas, pero el Servicio Catalán de Tráfico está realizando una prueba piloto para automatizar la detección y poder combatir más intensamente la principal causa de accidentes con víctimas en las vías catalanas.

Equipamiento con inteligencia artificial para erradicar las distracciones

Esta nueva tecnología basada en inteligencia artificial funciona a través de unas cámaras que captan y fotografían todos los vehículos a pie de carretera indiscriminadamente y, con un procedimiento de filtraje automatizado, solamente envía al sistema informático aquellos archivos en los que detecta que existe una probabilidad elevada de que haya una persona utilizando el móvil mientras conduce. Varios parámetros, como la posición del conductor en el vehículo, hacen posible que el sistema haga un cribado automático de las imágenes realizadas. En última instancia estas fotografías seleccionadas siempre serán revisadas por un técnico del SCT para verificar que se está cometiendo esta infracción.

La prueba piloto se está desarrollando con el equipamiento de captación de imágenes a pie de carretera en la B-23 y en la C-58, dos de las vías con más volumen de tráfico de Cataluña. A modo de ejemplo, de las imágenes obtenidas durante tres días, el sistema de inteligencia artificial acabó validando casi 600 imágenes con infracciones por uso del móvil al volante. La verificación humana al final del proceso tiene la finalidad de preservar el carácter garantista del procedimiento sancionador del SCT, además de ayudar al sistema de inteligencia artificial a ser cada vez más preciso en el cribado de fotografías.

El SCT estima que este verano este equipamiento ya estará en funcionamiento e integrado en el sistema sancionador del organismo, con el objetivo principal de erradicar el uso del móvil al volante.

Conviene recordar que utilizar el móvil mientras se conduce es una infracción grave que supone una sanción económica de 200 euros y la detracción de 3 puntos, aunque a partir de marzo de 2022, con la entrada en vigor de la nueva Ley de tráfico, la pérdida de puntos del permiso aumentará a 6.

Intel·ligència artificial per combatre les distraccions amb el mòbil a la carretera

Les desatencions són darrere d’1 de cada 4 accidents amb víctimes a la xarxa viària de Catalunya

El Servei Català de Trànsit fa una prova pilot amb un sistema que automatitza la detecció de conductors que utilitzen el mòbil

Respondre una trucada sense el mans lliures, llegir un whatsapp o mirar les xarxes socials són accions que, si es fan durant la conducció, poden provocar un accident o fins i tot poden ser letals. Les distraccions estan presents en 1 de cada 4 accidents de trànsit amb víctimes a les carreteres catalanes, i manipular el mòbil n’és la causa més habitual. Cal tenir present que utilitzar el mòbil mentre es condueix equival en risc de perillositat a circular quadruplicant la taxa d’alcoholèmia permesa. És un mal hàbit i una conducta de risc que provoca desviacions de trajectòria, sortides de via, xocs frontals i, el pitjor de tot, víctimes.

Cada any a Catalunya es posen més de 20.000 sancions per manipular dispositius de telefonia mòbil o altres sistemes de comunicació durant la conducció. Fins ara els conductors que cometen aquesta infracció només poden ser enxampats in fraganti i sancionats al moment pels agents de l’autoritat a peu de carretera. Els vehicles espiell –patrulles dinàmiques no logotipades– dels Mossos d’Esquadra i les sancions des dels mitjans aeris han fet possible ampliar el nombre d’infraccions localitzades, però el Servei Català de Trànsit està fent una prova pilot per automatitzar-ne la detecció i poder combatre més intensament la principal causa d’accidents amb víctimes a les vies catalanes.

Equipament amb intel·ligència artificial per erradicar les distraccions

Aquesta nova tecnologia basada en intel·ligència artificial funciona a través d’unes càmeres que capten i fotografien tots els vehicles a peu de carretera indiscriminadament i, amb un procediment de filtratge automatitzat, només envia al sistema informàtic aquells arxius en què detecta que hi ha una probabilitat elevada que hi hagi una persona utilitzant el mòbil mentre condueix. Diversos paràmetres, com la posició del conductor en el vehicle, fan possible que el sistema faci un cribratge automàtic de les imatges realitzades. En última instància aquestes fotografies seleccionades sempre seran revisades per un tècnic de l’SCT per verificar que s’està cometent aquesta infracció.  

La prova pilot s’està desenvolupant amb l’equipament de captació d’imatges a peu de carretera a la B-23 i a la C-58, dues de les vies amb més volum de trànsit de Catalunya. A tall d’exemple, de les imatges obtingudes durant tres dies, el sistema d’intel·ligència artificial va acabar validant gairebé 600 imatges amb infraccions per ús del mòbil al volant. La verificació humana al final del procés té la finalitat de preservar el caràcter garantista del procediment sancionador de l’SCT, a més  d’ajudar el sistema d’intel·ligència artificial a ser cada vegada més precís en el cribratge de fotografies.

L’SCT estima que aquest estiu aquest equipament ja estarà en funcionament i integrat en el sistema sancionador de l’organisme, amb l’objectiu principal d’erradicar l’ús del mòbil al volant.

Convé recordar que fer servir el mòbil mentre es condueix és una infracció greu que suposa una sanció econòmica de 200 euros i la detracció de 3 punts, tot i que a partir del març de 2022, amb l’entrada en vigor de la nova Llei de trànsit, la pèrdua de punts del permís augmentarà a 6.

PMV: informació i conscienciació a peu de carretera

Circulant per autopistes i carreteres, sovint t’hauràs trobat amb panells situats sobre la via que difonen diferents missatges. Són els PMV, panells de missatgeria variable, un element clau en la difusió de la informació viària de què disposa el Servei Català de Trànsit. En total, hi ha 127 panells de l’SCT distribuïts a nombrosos punts de la xarxa viària catalana.

La funció principal dels PMV és informar els conductors sobre les incidències que es poden trobar més endavant, ja sigui advertir d’una situació de perill o avisar de restriccions de trànsit. Alhora, també s’utilitzen per difondre missatges de conscienciació i de seguretat viària, atès que esdevenen un immillorable canal de comunicació directa amb el seu públic: els conductors i conductores. També hi ha panells de format més petit que poden indicar la velocitat màxima de la via o l’estat dels carrils.

En el terreny de la informació viària, el ventall de possibles missatges és força ampli. Així doncs, un panell de missatgeria variable pot anunciar:

  • Afectacions viàries immediates: talls de carril, obres, accidents, incidències meteorològiques, retencions, etc.
  • Avisos d’incidències viàries futures: previsions de talls per obres, per proves esportives, talls per manifestacions properes, etc.
  • Restriccions per a vehicles pesants o de matèries perilloses
  • Mesures especials: carrils addicionals
  • Campanyes informatives i missatges de conscienciació viària

Ubicació i renovació

Quin criteri se segueix per decidir la ubicació de cada panell? Majoritàriament, se situen en trams de la xarxa viària principal, on es produeix una major intensitat de circulació i on habitualment es disposa de càmeres que permeten seguir en temps real quines incidències s’estan produint. Els panells s’ubiquen a l’inici dels trams, després d’incorporacions i en punts de decisió importants.

D’altra banda, la xarxa de PMV es va renovant, amb nous panells que en substitueixen d’altres en mal estat, i panells que incorporen millores, com els panells amb tecnologia full matrix, la qual permet escriure sense limitacions missatges o representar gràfics a qualsevol punt del panell i afavorir així una ràpida lectura i comprensió per part del conductor. Actualment l’SCT disposa de cinc panells amb tecnologia full matrix i enguany se n’instal·laran cinc més: a la C-32 a Castelldefels, A-2 a Sant Vicenç dels Horts, B-23 a Sant Feliu de Llobregat i dos a la C-58 (Ripollet i Cerdanyola del Vallès).

Els panells distreuen?

Algunes veus discordants sostenen que els panells de missatgeria variable poden distreure el conductor, però res més lluny de la realitat. Els PMV estan situats en vies d’alta capacitat i millor traçat, on el risc d’accident és més baix. El disseny i ubicació dels panells en garanteixen la lectura a molta distància i sense apartar la vista del traçat de la via, seguint el principi de seguretat “vista a la carretera, mans al volant”. A més, es troben en llocs oberts, amb molta visibilitat, i els missatges són curts, fàcilment assimilables pels conductors. Les dades de sinistralitat demostren que prop dels panells de missatgeria variable no hi ha cap concentració d’accidents, ni greus ni lleus.