Fugir del lloc d’un accident: una mala decisió

“Fa uns 6 anys, vam investigar un accident al cinturó del Litoral, en el qual un turisme va fer caure una motorista i un tercer cotxe li va passar per sobre… Tots dos conductors, el del vehicle que la fa caure i el que li passa per sobre, s’aturen uns metres més endavant, miren què ha passat, un d’ells truca al 112, i decideixen marxar tots dos del lloc de l’accident.” Aquest és un dels molts exemples que ens podria explicar el sergent Rafa Aguilar, del Grup de Recerca i Documentació (GRD), la divisió dels Mossos d’Esquadra que investiga els accidents de trànsit.

IMG_6816 baixa

 

Dissortadament, l’abandonament del lloc de l’accident i l’omissió del deure de socors són més habituals del que ens puguem pensar. El 2018, hi va haver 198 accidents a les carreteres catalanes en els quals el conductor que va provocar el sinistre va fugir. D’aquests 198 sinistres, un va ser mortal. La tasca dels Mossos al capdavant del GRD és la d’investigar el lloc de l’accident, seguir les pistes i localitzar finalment el conductor que ha fugit del lloc de l’accident. En molts casos, això s’aconsegueix per la suma d’esforços i recursos que es posen a l’abast per localitzar el vehicle que ha fugit. En el cas que relatava el sergent Aguilar, es van localitzar els dos conductors: “Vam arribar a determinar la identificació del conductor que va fer caure la motorista per la trucada al 112. Del cotxe que li va passar per sobre, vam recuperar algunes peces que ens van permetre determinar el model del turisme. La setmana següent vam muntar un control en el mateix punt i vam buscar el turisme fins que el vam trobar, i als baixos tenia encara restes biològiques. Vam imputar un delicte d’homicidi imprudent i omissió del deure de socors als dos conductors”, explica Aguilar.

IMG_6818 baixa

La traçabilitat de les restes

En els sinistres en els quals un vehicle ha fugit del lloc de l’accident són molt importants les restes del vehicle que hi hagin quedat. Sovint, gràcies a aquestes restes es pot localitzar el vehicle fugat i el seu conductor. Si el vehicle ha estat reparat, s’afegeixen dificultats a la seva posterior localització però també hi ha vies per enxampar el responsable: “Quan el vehicle es munta a fàbrica, totes les peces tenen un rellotge, amb la indicació de l’any; a partir d’aquí, si per exemple tenim un vehicle del 2010 i trobem peces del 2017, sabem que alguna cosa s’ha reparat. Seguim les pistes, demanem dades d’aquests canvis de peces fins que finalment podem determinar si ha estat implicat en aquell accident”, explica el sergent Aguilar. “En els accidents amb fugida, treballem estretament amb el gremi de tallers: nosaltres llancem un avís que busquem un vehicle d’una marca i model concret i si entra en reparació un vehicle amb aquestes característiques i amb aquests danys, el taller ens dona l’avís”, precisa Aguilar.

Els motius

Segons el sergent a càrrec de la divisió d’investigació dels accidents de trànsit, no hi ha un perfil tipus de l’infractor que fuig del lloc de l’accident, però sí que hi ha uns denominadors comuns que s’acostumen a complir en aquests casos, com haver consumit alcohol, haver perdut tots els punts del carnet de conduir, no tenir passada la ITV, o no tenir l’assegurança del vehicle, per esmentar els exemples més habituals. “Sovint, són aquestes circumstàncies les que porten alguns conductors a prendre la decisió de fugir del lloc de l’accident; una acció que, de fet, és molt més greu que qualsevol d’aquestes circumstàncies”, puntualitza el sergent Aguilar.

IMG_6821 baixa

Reforma del Codi penal

El 20 de febrer d’enguany, va entrar en vigor la reforma del Codi penal, en la qual s’incorpora el delicte d’abandonament del lloc de l’accident i s’estableixen penes de fins a 4 anys de presó, si el conductor és responsable del sinistre, i també de fins a 6 mesos de presó, si un conductor arriba al lloc d’un accident amb víctimes i no s’atura a auxiliar-les. Amb aquesta mesura, àmpliament reclamada per les entitats que defensen les víctimes d’accidents, es pretén oferir més protecció a les víctimes dels accidents de trànsit.

Tinc una multa, com la pago?

T’ha arribat una multa de trànsit a casa, saps com pagar-la? Ho pots fer a través d’aquestes sis opcions:

  • Per Internet, mitjançant el portal http://multestransit.gencat.cat.
  • Amb targeta, directament a les dependències del Servei Territorial de Trànsit.
  • Amb targeta, trucant al telèfon 012 (des de Catalunya) o al 932 142 124 (des de fora de Catalunya).
  • Llegint el codi QR que apareix a la notificació et pots descarregar l’aplicació del Servei Català de Trànsit que et permetrà pagar la sanció o bé presentar-hi al·legacions.
  • Presentant l’imprès que has rebut a qualsevol de les oficines de “la Caixa”, fins a la data màxima indicada en la notificació.
  • Mitjançant gir postal dirigit al Servei Territorial de Trànsit que t’hagi notificat la denúncia, fent-hi constar el número d’expedient, la data de la denúncia, la matrícula del vehicle i l’import en euros.

Tingues en compte que, excepte per a determinades infraccions, les sancions es poden pagar amb una reducció del 50% de l’import si ho fas en un termini de 20 dies naturals següents a la data de notificació. Aquesta opció significa, tanmateix, que renuncies a presentar qualsevol tipus d’al·legacions o recurs en via administrativa.

També has de saber que si la sanció comporta pèrdua de punts, aquests es detrauran del permís de conducció un cop la sanció sigui ferma.

Notificacions electròniques

També pots rebre els expedients sancionadors de trànsit per mitjans electrònics. Per a això cal que ho sol·licitis fent el tràmit de sol·licitud de subscripció a les notificacions electròniques per a la qual cosa has de disposar d’un certificat digital. Un cop t’hagis donat d’alta d’aquest servei –la DEV, que són les sigles en castellà de Dirección Electrónica Vial– quan tinguis una notificació de trànsit, ja sigui del Servei Català de Trànsit, de la Direcció de Trànsit del Govern Basc, de la Dirección General de Tráfico (DGT) o dels ajuntaments que s’hagin incorporat al sistema, rebràs un avís al correu electrònic o un missatge al mòbil.

Veure (bé) la carretera

rear-mirror-491417_1920Sovint insistim en la importància de revisar el vehicle abans de sortir a la carretera, especialment en els desplaçaments llargs i en èpoques d’operacions especials de trànsit, com les vacances d’estiu o Setmana Santa. En general, el col·lectiu de conductors té prou present la necessitat de revisar l’estat dels pneumàtics i el nivell de l’oli o d’efectuar les revisions periòdiques pertinents. En canvi, un element clau que cal revisar per conduir amb seguretat, i que passa molt més desapercebut, és la vista. Des del Servei Català de Trànsit difonem sovint el missatge que cal conduir sempre amb la màxima atenció a la carretera; però, ho podem fer amb garanties si la qualitat de visió dels nostres ulls no és l’adequada, o encara pitjor, és directament deficient?

Per subratllar la importància de veure (bé) la carretera, el Servei Català de Trànsit està difonent aquesta setmana, amb la col·laboració de l’Associació Visión y Vida, una campanya que pretén sensibilitzar a la població sobre la necessitat de cuidar i mantenir una bona visió al volant. La campanya es farà extensiva a les xarxes socials de l’SCT, com també als panells de missatgeria variable situats a les principals carreteres i autopistes del territori, els quals projectaran els missatges ‘REVISA’T LA VISTA, NO CORRIS RISCOS’, ‘MANTÉN LA SALUT VISUAL, VIATJA SEGUR’ I ‘VEURE-HI BÉ ÉS CONDUIR SEGUR’.

Segons l’estudi L’estat de la salut visual dels conductors espanyols, publicat al 2017 i impulsat per l’Associació Visión y Vida, els conductors amb pitjor visió tenen tres vegades més accidents que la resta. Així mateix, es va constatar que el 68% dels conductors té un problema visual i no fa res per posar-hi remei. En termes generals, a les carreteres espanyoles hi circulen set milions de conductors amb un problema visual que, si no es corregeix, pot afectar la seva conducció. Sis milions i mig es posen al volant amb una visió inferior a la considerada normal (0,8) i prop de 600.000 amb menys visió que la mínima exigida legalment per conduir.

Ateses aquestes dades, potser el primer element que caldria revisar és la vista, per tal de conduir amb seguretat i, al capdavall, reduir la sinistralitat a les carreteres. Una visita a temps a l’oculista pot evitar patir un accident més endavant.

El permís per punts a Europa: cap a un model normatiu comú

L’1 de juliol del 2006 s’implantava a Catalunya el sistema del permís per punts, que juntament amb la posada en marxa del Pla integral contra la velocitat excessiva (PIVE) i altres mesures, ha estat determinant per a la reducció de la sinistralitat viària gairebé a la meitat en una dècada. A la Unió Europea (UE), el primer país a adoptar el permís per punts va ser Alemanya, el 1972 (amb reformes posteriors), i el darrer, Portugal, a mitjans del 2016. En total són fins a 22 els estats europeus que compten amb aquest sistema de permís de conduir com a eina per millorar la seguretat viària, però tenen tots unes característiques i un funcionament comuns? La resposta és que al vell continent no hi ha un model únic de permís per punts, tot i que es comparteix un esquema similar. Cada estat membre l’ha adaptat i modificat de forma diferenciada i amb les seves pròpies peculiaritats legislatives.

El crèdit de punts dels conductors catalans

 Infografia permís per punts

El cert és que hi ha disparitats importants en l’aplicació del permís per punts entre la vintena de països europeus que l’han impulsat. Com a exemples significatius destaquen que uns apliquen un sistema de recompte en què se sumen punts i altres en resten; que cada país de la UE disposa d’un crèdit inicial de punts, del seu propi quadre d’infraccions penalitzades o que cadascun marca un període de temps de privació del permís i de recuperació. Però les diferències van més enllà i posen en evidència la manca d’un criteri homogeni en aspectes també rellevants per a la seguretat viària com els col·lectius als quals s’aplica de manera concreta (en alguns casos als conductors novells, als professionals, als ciclistes o fins i tot als vianants), l’existència o no de bonificacions per comportaments responsables o les mesures de rehabilitació establertes per obtenir el permís de nou un cop retirat.

Aquestes pinzellades comparatives del permís per punts a Europa s’extreuen de l’estudi La situación europea del permiso por puntos de l’Institut Universitari de Trànsit i Seguretat Viària (INTRAS) de la Universitat de València. La investigació,  editada per la Confederació d’Autoescoles l’any passat coincidint amb el desè aniversari de l’entrada en vigor del permís per punts a l’Estat espanyol, es basa en el projecte europeu BestPoint i en altres fonts d’informació. Les seves conclusions són clares i insisteixen en la recomanació de dissenyar un sistema de permís per punts d’aplicació similar a tots els països per tal de donar-li més “credibilitat i rigor”. Els beneficis d’aquesta unificació serien clau, per exemple, per:

 harmonitzar criteris sobre les sancions i les penalitzacions

→ millorar l’intercanvi d’informació d’infraccions entre els diferents països membres de la UE

→ permetre que infraccions greus com conduir sota els efectes de l’alcohol tinguessin les mateixes conseqüències i el mateix rebuig per a tots els conductors europeus. Aconseguir que el tractament de l’infractor estigui recollit de manera homogènia a totes les legislacions nacionals.

Algunes divergències de les normatives europees

A la majoria de països, els punts s’acumulen. Només en sis es detreuen: Espanya, França, Bulgària, Luxemburg, Itàlia i Portugal.

A Alemanya, el permís per punts pot tenir conseqüències sobre els vianants. Poden sumar punts si cometen infraccions que suposen un perill per a la seguretat viària.

El col·lectiu dels ciclistes no s’inclou en la majoria de països, però hi ha casos particulars. A Alemanya, sumen punts amb certes infraccions. A Xipre, només en cas d’infraccions relacionades amb l’alcohol, i a Polònia són sancionats si disposen de permís de conduir.

A Dinamarca (els punts s’anomenen “clips”), els Països Baixos i Àustria, totes les infraccions tenen la mateixa penalització de punts. En canvi, a la majoria de països, el criteri per puntuar-les depèn de la gravetat.

El temps aproximat de privació del permís de conduir pot oscil·lar entre un mes, el període fixat per Romania, i els 24 mesos, a Portugal. En alguns països no s’estableix un temps fix, com a Itàlia o els Països Baixos.

El Parlament Europeu ja va recomanar l’any 2011 que es fessin esforços per implantar un sistema de permís per punts homogeni i amb aspectes més coincidents per a tots els països de la UE, amb l’objectiu de millorar la seva eficàcia a favor de la seguretat viària.

 

El Parlament Europeu proposa mesures per impulsar la seguretat viària a la UE

Cada any, a Europa, 25.500 persones moren i 135.000 més resulten ferides de gravetat a conseqüència d’un sinistre viari. Aquesta xifra fa evident que cal adoptar més mesures, i que aquestes siguin més eficaces, per tal d’assolir la Visió Zero l’any 2050. Amb aquesta premissa el Parlament Europeu va aprovar aquest mes de novembre la resolució no legislativa Salvar vides: impulsar la seguretat dels vehicles a la UE (2017/2085(INI)).

La iniciativa parteix de la base que la seguretat viària depèn de tres factors: vehicle, infraestructures i comportament del conductor, de manera que cal impulsar mesures en tots tres àmbits, remarcant la importància d’adoptar mesures eficaces tant pel que fa a la seguretat activa com passiva dels vehicles.

En la resolució, el Parlament Europeu proposa la incorporació de sistemes d’assistència al conductor que permetin millorar la seguretat viària i tinguin un cost-benefici favorable, així com la instal·lació d’un seguit de sistemes intel·ligents per prevenir accidents o mitigar-ne l’efecte, entre els quals destaquen els sistemes de control de la pressió de pneumàtics, de recordatori del cinturó de seguretat o de permanència al carril.

Amb aquest informe, amb el qual es remarca que la seguretat viària és un afer urgent, el Parlament Europeu posa deures tant a la Comissió Europea com als estats membres.

Així, insta la Comissió Europea a valorar l’harmonització del límit d’alcohol a la sang a 0,0% per a conductors novells durant els dos primers anys i per a conductors professionals; a fixar nous objectius per reduir a la meitat el nombre de persones ferides greus a les carreteres en el període 2020-2030, i a obligar a instal·lar tecnologia de frenada d’emergència automàtica que permeti detectar vianants, ciclistes, autobusos i vehicles pesants, entre d’altres mesures.

Pel que fa als estats membres, el Parlament Europeu els demana que efectuïn controls regulars de carretera als conductors; que millorin l’estat de les infraestructures viàries, i que construeixin i mantinguin infraestructures més segures i modernes per als usuaris més susceptibles, com són vianants i ciclistes, i en millorin la senyalització. Finalment, l’informe demana, tant a la Comissió Europea com als estats membres, que promoguin la mobilitat compartida, sobretot a les àrees urbanes.

Cal destacar que a Catalunya, el Pla estratègic de seguretat viària 2014-2020 (PESV), aprovat pel Govern de la Generalitat el gener del 2014,  fixa com a objectiu principal la reducció del nombre de persones mortes en accidents de trànsit en un 50% respecte del 2010 per donar compliment als objectius establerts per la UE. A més, recull com a fita la reducció del nombre de ferits greus amb seqüeles de per vida en un 40%, també en l’horitzó 2020. EL PESV és un instrument clau per avançar en la millora de la seguretat viària a la xarxa vària catalana i per assolir l’objectiu estratègic de la Visió Zero l’any 2050.