No t’enganxis, que corri l’aire!

Cada dia, malauradament, es produeixen desenes d’accidents, xocs i topades a la carretera. Un alt nombre d’aquests impactes són col·lisions o envestides posteriors; és a dir, el vehicle de darrere topa amb el de davant. L’impacte pot ser més o menys greu en funció de la velocitat i de la distància de seguretat. Si es tracta d’una col·lisió a escassa velocitat, els danys seran lleus; amb sort, els ocupants dels vehicles no prendran mal i serà només el xassís dels automòbils el que rebrà les pitjors conseqüències. Cap accident de trànsit és innocu, però. L’ensurt, els papers de l’assegurança, el cotxe al taller… no són tràmits engrescadors tampoc.

La lesió més freqüent en aquest tipus de col·lisió és la fuetada cervical, que pot acabar desapareixent o fer-se crònica. Però també es poden produir lesions a l’espatlla, al cap, a la cara o a les mans, i altres conseqüències més greus, com hemorràgies internes, hèrnies discals, lesions a la medul·la espinal i fins i tot la mort. La recepta per evitar aquests tipus d’accidents no podria ser més senzilla: moderar la velocitat i, sobretot, mantenir la distància de seguretat. Si tots complim aquests dos preceptes, difícilment col·lidirem amb el vehicle del davant. Val a dir, però, que l’escassa distància entre vehicles és una qüestió que fàcilment recriminem als altres, però el cert és que nosaltres també l’hem d’evitar. Avui dia, la distància insuficient entre vehicles és una infracció massa quotidiana a les nostres carreteres, dissortadament.

No t’enganxis

Però quina és exactament la distància de seguretat que cal mantenir en cada situació? Per parar a temps davant de qualsevol emergència, la distància de seguretat que hem de mantenir amb el vehicle que ens precedeix depèn en gran part de la velocitat. En condicions normals, a 120 km/h, es recorren 33 metres cada segon i es necessiten 98 metres per frenar del tot el vehicle. Cal tenir en compte, a més, que transcorren 1,5 segons fins que el cervell reacciona i dona l’ordre corresponent per frenar. No obstant, el millor indicador per mesurar si la distància de seguretat és òptima no és tant l’espai com el temps. Per saber si la distància és la correcta, es pot aplicar la pauta següent: quan el cotxe que vagi davant passi pel costat d’un element fix (per exemple, un senyal) cal comptar lentament ‘mil cent u’, ‘mil cent dos’, ‘mil cent tres’ (això equival a tres segons). Si en acabar de dir-ho no s’ha arribat encara al mateix punt, la distància és adient.  

No respectar la distància de seguretat posa en risc la integritat física del conductor infractor i també la dels altres; és una infracció greu que comporta una sanció de 200 euros i la pèrdua de 4 punts del carnet de conduir.

El 2019 es van produir 2.241 col·lisions posteriors amb víctimes a les carreteres catalanes (dades provisionals), a causa de les quals han mort 17 persones i 89 més han resultat ferides greus. El 2018, es van produir 2.307 sinistres per envestides posteriors, en què van resultar ferides un total de 3.946 persones (ja siguin lleus o greus).

I si se t’enganxen?

No és fàcil mantenir l’atenció a la carretera quan tens un vehicle enganxat al darrere, ho sabem. És una situació potencialment perillosa, tenint en compte que qualsevol imprevist en què necessitis frenar sobtadament suposarà una envestida posterior amb el vehicle que et segueix tan de prop, perquè no tindrà prou temps ni espai per frenar. El més important és mantenir la calma i no perdre l’atenció del que tenim al davant. Si aquesta situació t’està estressant, el més recomanable és facilitar l’avançament en la mesura que puguis, per tal de prioritzar la teva pròpia seguretat. En canvi, es desaconsella frenar, encendre el llum antiboira posterior o els llums d’emergència, atès que això podria generar una col·lisió.

D’altra banda, és cabdal respectar també l’espai dels conductors que sí que mantenen la distància de seguretat. Si envaïm aquest espai per fer nosaltres un avançament, aquesta distància queda compromesa i obliga a repetir la maniobra de nou per tornar a deixar un espai suficient entre vehicles. Al capdavall, en el 90% dels sinistres viaris hi intervé el factor humà: si hi posem tots una mica de la nostra part, els accidents deixaran de ser quelcom tan habitual i tan quotidià.

La Formació 3.0 supera els 700 participants el 2019

Amb una mitjana d’edat de 43 anys i de 19 anys de permís de conduir: aquest és el perfil del motorista que participa en la Formació 3.0, un programa que té com a objectiu millorar la seguretat viària dels conductors de vehicles de dues rodes a peu de carretera. En concret, el 2019, un total de 706 motoristes han assistit a les 25 activitats formatives gratuïtes organitzades pel Servei Català de Trànsit (SCT) i ANESDOR (Associació Nacional d’Empreses del Sector de les Dues Rodes) i amb la col·laboració dels Mossos d’Esquadra, entre els mesos d’agost i desembre. L’ampliació d’aquesta formació, amb el triple de sessions l’any passat, ha permès augmentar gairebé en un 45% el nombre de participants de les quatre edicions anteriors.

El reciclatge de coneixements és fonamental perquè els motoristes puguin corregir hàbits inadequats a l’hora de conduir una motocicleta i, en definitiva, per evitar riscos i accidents, on sempre tenen les de perdre per la seva fragilitat. L’experiència de conduir un vehicle de dues rodes no sempre és garantia d’adoptar unes conductes apropiades i segures, un fet que precisament s’evidencia a les sessions de la Formació 3.0.

Detecta, corregeix i condueix amb seguretat!

Els instructors de l’activitat detecten uns errors comuns entre els participants, que corregeixen amb uns consells clau perquè millorin la seva seguretat al manillar. Entre les principals errades que cometen els motoristes destaquen la velocitat poc adequada a l’entorn, la manca de reconeixement de situacions de risc per reaccionar anticipadament, el traçat de revolts incorrecte, el desconeixement general de la tècnica de frenada apropiada i disposar de motos que no s’adapten al nivell tècnic i a les característiques de l’usuari, ja sigui per la seva edat, alçada, pes o condició física.

A més, en la darrera convocatòria de la Formació 3.0, s’han observat algunes deficiències tècniques dels vehicles o de posició dels seus elements, entre els quals destaquen un desgast excessiu dels pneumàtics, de les pastilles o dels discos de fre i una regulació incorrecta dels retrovisors.

Aquest any, es preveu que la Formació 3.0 comenci el proper mes de març i s’allargui fins l’octubre, amb sessions distribuïdes per tot el territori a carreteres obertes i  freqüentades per motoristes La majoria dels participants valoren satisfactòriament l’activitat i, en concret, un 80% la qualifica amb un 5 (en una escala de l’1 al 5).

Si ets motorista i vols millorar les tècniques de conducció del teu vehicle, estigues atent al web de l’SCT i al perfil de Twitter @transit, perquè aviat publicarem el calendari de les sessions d’enguany. Val a dir que gairebé la meitat dels participants de l’activitat el 2019 es van assabentar de les formacions a través de les xarxes socials.

Si condueixes moto, no perdis l’oportunitat de formar-te i ser un motorista 3.0!

La prevenció i la informació: els teus aliats per conduir a l’hivern

Les inclemències del temps no es poden controlar ni evitar però sí que podem intervenir a l’hora de tenir cura dels vehicles i minimitzar possibles incidències i complicacions causades per la neu, el gel, la pluja, el vent o la boira. Els factors meteorològics propis de l’hivern incrementen el risc d’accident i per això cal ser conscients de la importància de revisar l’estat general dels cotxes i els equipaments clau a l’hora de conduir en l’estació més freda de l’any. La informació i les recomanacions de les autoritats relacionades amb les emergències i el trànsit també són fonamentals per conduir de manera segura en condicions adverses.

L’estat general del vehicle ha de ser adequat, però què és fonamental revisar a l’hivern?

 Els pneumàtics: cal comprovar-ne la pressió i el relleu del dibuix per assegurar-nos que tinguin una bona adherència a la calçada.

  • La bateria, el sistema de frens, el sistema de refrigeració i el nivell de líquids anticongelants.
  • L’enllumenat: és bàsic que funcioni correctament per garantir una visibilitat adequada en una època de l’any en què hi ha menys hores de llum natural i la boira fa acte de presència.
  • El funcionament dels eixugaparabrises i les escombretes: també són indispensables perquè puguem veure-hi bé a la carretera en cas de pluja, calamarsa o neu.

Per ser previnguts, tampoc passis per alt…  

  • Portar un pneumàtic de recanvi en bon estat i els estris per col·locar-lo.
  • Les armilles reflectores i els triangles de senyalització, que s’han de portar obligatòriament.
  • De la mateixa manera que si vas a practicar esquí duus tot l’equipament necessari per gaudir d’aquest esport de neu, no oblidis, si t’has de desplaçar per vies nevades o amb risc que hi nevi, portar accessoris bàsics per conduir amb seguretat: les cadenes reglamentàries i adaptades a les rodes del vehicle (assegura’t que saps posar-les) o pneumàtics d’hivern. També és recomanable dur una rasqueta per treure el gel dels vidres, el telèfon mòbil carregat amb bateria, que et permetrà demanar ajuda en cas d’emergència, i una manta.

Cotxe amb cadenes

I la prevenció també passa per…

  • Adaptar la velocitat a les condicions de la via i augmentar la distància de seguretat per evitar perdre el control del vehicle i col·lidir en cas de frenada.
  • Estar atents a la previsió i a la situació meteorològica per tal de planificar els desplaçaments o decidir ajornar-los si les condicions ho requereixen.
  • Informar-se puntualment de l’estat del trànsit per saber si hi ha incidències viàries en la nostra ruta i seguir els consells de la Direcció General de Protecció Civil.

Amb prevenció, informació i prudència pots fer front a les dificultats que et pot suposar conduir amb meteorologia adversa. No deixis que el mal temps aigualeixi els teus desplaçaments!

 

No pots viure sense ell? Al cotxe et pot desconnectar de la vida!

No podem viure sense ell i, en conseqüència, sense cap dels elements que són vitals per al seu funcionament i bon estat: sense memòria, sense bateria, sense cobertura, sense connexió, sense carregador i, alguns, ni tan sols sense la seva funda. Ja sabreu sobre quin objecte estem parlant; una eina actualment imprescindible en la comunicació entre les persones i, també per a alguns, en les seves activitats d’oci. Aquest dispositiu tan útil i pràctic en moltes situacions quotidianes pot resultar letal si l’utilitzem mentre conduïm. Precisament alertar sobre les conseqüències tràgiques que pot comportar l’ús del telèfon mòbil en la conducció és l’objectiu principal de la darrera campanya de conscienciació viària que hem posat en marxa.

Amb el lema “Quan condueixis, aparca el mòbil”, aquesta nova acció comunicativa es difon als principals mitjans de televisió, ràdio, premsa, mitjans digitals, i també a cinemes i a les xarxes socials. La campanya s’allargarà fins al 31 de desembre d’enguany i la seva difusió s’intensificarà en els períodes de mobilitat més elevada. Es preveu que també s’emeti durant el 2020.

En els darrers anys, les distraccions se situen com el primer factor concurrent dels sinistres amb víctimes a Catalunya i, dins d’aquest grup, la manipulació del mòbil n’és la primera causa. En concret, la falta d’atenció està present en un de cada quatre accidents de trànsit amb víctimes. Aquest 2019, un 24% del total de sinistres amb persones mortes, ferits greus o lleus, han estat provocats per distraccions en la conducció.

Vital per a la comunicació, letal per a la conducció

L’eix central de la campanya es basa a mostrar els efectes dramàtics que pot tenir usar el mòbil a l’hora de conduir un vehicle. L’estratègia comunicativa aposta per l’ús del simbolisme per tal de comparar components fonamentals d’un mòbil amb elements que tenen relació amb les conseqüències que pot provocar el seu ús en la conducció. Un d’aquests conceptes comuns que apareix en l’espot de la campanya és la memòria, peça clau dels mòbils per emmagatzemar dades, i que s’associa amb la imatge d’un ram de flors a la carrereta per simbolitzar l’absència i el record que una víctima mortal d’un accident de trànsit deixa entre els seus éssers estimats.

Al volant o al manillar, escrius o llegeixes whatsapps, respons trucades o interactues a les xarxes socials? Si ets dels que a l’hora de conduir no poden desenganxar-se del mòbil, tingues en compte que utilitzar-lo durant la conducció equival en risc de perillositat a circular quadruplicant la taxa d’alcoholèmia permesa. I tampoc passis per alt que escriure un missatge de text al mateix temps que condueixes multiplica per quatre el risc d’accident.

Encara t’arriscaràs a posar en perill la teva vida i la dels altres? Potser no pots viure sense mòbil, però al cotxe, pots morir per culpa seva!

I tu, segur que tampoc te la jugues mai al volant?

Converses fora de càmera amb pares i mares que protagonitzen la nova campanya de prevenció d’accidents de l’SCT

Sé que tinc uns ulls que m’observen i m’analitzen quan condueixo. El fet de saber que ell m’està analitzant em fa ser més conscient, ell sempre està molt atent…”. Els ulls desperts i curiosos que examinen l’Anna Castellví són els del seu fill de set anys, en Màrius. Tots dos formen part d’una de les vuit famílies anònimes que apareixen a la darrera campanya de conscienciació viària del Servei Català de Trànsit (SCT) i que té com a eix central conèixer l’opinió dels fills sobre com condueixen els seus progenitors.

Grans veritats i veritats a mitges

La nova acció comunicativa de l’SCT parteix de dues preguntes que es plantegen als pares i mares conductors: “Quan condueixes fas imprudències?” i “Sempre respectes les normes?”. Totes les respostes van en la mateixa direcció ja que els adults afirmen que no adopten comportaments inadequats o imprudents quan es posen al volant. Del lema de la campanya, “Els nens sempre ens diuen la veritat. Al volant, no te la juguis”, ja es pot intuir que els menuts que hi participen no opinaran el mateix que els seus pares. Superar la velocitat permesa, insultar els altres conductors o manipular el mòbil mentre condueixen són algunes de les actituds que els nens observen al volant per part dels seus respectius pares i mares, tot i que aquests ho neguin o no en siguin conscients.

Mare (Anna Castellví)

“Participar en aquesta campanya m’ha fet ser més conscient del meu comportament al cotxe”, comenta l’Anna Castellví, a qui l’ha sorprès que en Màrius digui que algunes vegades utilitza el mòbil a l’hora de conduir. “Jo crec que mai l’he mirat, porto el mans lliures i només el manipulo per posar per exemple l’Spotify, quan vaig de copilot i condueix el meu marit. Conscientment no faig imprudències”, assegura. Segons la seva mare, en Màrius coneix les normes bàsiques de trànsit com els senyals i els límits de velocitat, i tampoc li passa per alt que sempre ha d’anar correctament subjecte a la cadireta: “No m’heu cordat, eeeh?”, explica a càmera reproduint amb naturalitat i amb els ulls oberts com plats un retret que un cop va fer als seus pares. La seva mare, però, puntualitza que només s’han oblidat una vegada de cordar-lo i que el descuit “va ser en un pàrquing”, matisa, sobtada de què el petit se’n recordi d’aquella situació.

Sí, sí, jo sí”, responen en l’espot i quasi alhora el Josep i la Maite davant la pregunta de si sempre respecten les normes quan condueixen; una afirmació amb la qual discrepen les seves dues filles. Es diuen Emma i Mar, tenen 14 i 9 anys, respectivament, i dels seus pares revelen que algun cop perden la paciència perquè no poden avançar, que de vegades perceben que corren més del compte o que diuen paraulotes als altres conductors quan perden els nervis. “En general vam dir la veritat (a la campanya): no acostumem a fer imprudències, tot i que hi ha dies que t’aixeques amb mal peu, tot et surt malament i vas més nerviosa…”, explica la Maite, qui de les seves filles diu que “al cotxe t’estan controlant constantment”. Aquests pares admeten que se senten identificats amb el que les nenes expliquen dels seus comportaments al volant. “Diuen la veritat… descriuen bastant bé com conduïm”, confessen entre riures.

Pares (Josep i Maite)

Les dues germanes sempre miren amb lupa des dels seients de darrere del cotxe els seus pares conductors i “ara, fins i tot estan més pendents que abans de gravar l’espot. Aquesta campanya les ha marcat molt”, reconeixen amb satisfacció els progenitors. “No pots agafar el mòbil, jo te’l miro” o “papa, no pots passar de 80 km/h” són alguns dels advertiments de l’Emma i la Mar a la seva mare i al seu pare quan van amb ells en cotxe i que reflecteixen el grau de conscienciació que tenen vers la seguretat viària.

Qui et digui que mai comet cap imprudència al volant és mentida”, sosté amb resignació el pare de les dues petites després de comprovar les crítiques que li han fet sobre la seva manera de conduir. Mentides o mitges mentides dels pares i grans veritats dels seus fills es posen sobre la taula en aquesta nova campanya amb què volem fer reflexionar sobre comportaments de risc que els adults mostren habitualment mentre condueixen i als quals potser no donen prou importància.

I tu, què en penses? Et consideres un bon conductor? Els teus fills segur que et diuen la veritat!

5 veritats sobre la conducció dels pares i mares

  • “Mira el mòbil un moment per missatges, per si és important.”
  • “De vegades quan hi ha caravana, truca.”
  • “Accelera i després frena súper ràpid.”
  • “Arrenquen i nosaltres no estem lligades.”
  • “Quan ha d’anar ràpid i no pot avançar, s’estressa molt!”

 

Creus que ets un bon conductor? Els teus fills dirien el mateix?

Vuit famílies anònimes, pares i mares amb els seus fills d’entre 7 i 14 anys, protagonitzen la nova campanya de conscienciació viària que hem posat en marxa aquesta setmana. Amb el lema “Els nens sempre ens diuen la veritat. Al volant, no te la juguis”, l’objectiu d’aquesta nova acció publicitària és que els conductors reflexionin sobre les actituds que adopten de manera quotidiana quan condueixen, i que molts cops no perceben com a inadequades però que realment sí que ho són, tal com constaten els més petits.

A la campanya es contraposa el que diuen pares i mares quan els pregunten si respecten les normes o si fan imprudències al volant amb el que opinen els seus fills al respecte. Mentre els grans afirmen que no fan temeritats a l’hora de conduir, el testimoni dels seus fills els contradiu.

Així doncs, a través de la veu sincera dels més menuts, que de manera espontània i informal relaten algunes de les actituds de risc que adopten els seus progenitors quan circulen, se’ns alerta que comportaments quotidians que mostrem poden comportar situacions de perill a la carretera i que, sovint, no en som del tot conscients.

Conductes negligents com fer servir el mòbil, córrer massa o no posar-los el cinturó en algun moment, però també actituds agressives al volant, són alguns dels exemples de mala praxi que revelen els nens i nenes protagonistes davant l’estupor dels seus pares.

Pots veure la nova campanya de conscienciació viària fins a finals d’any a televisió, cinema i ràdio, així com a través de les xarxes socials del Servei Català de Trànsit.

Si vols saber si realment ets un bon conductor, pregunta-ho als teus fills: potser t’emportes una sorpresa i la percepció que ells tenen difereix del que tu puguis pensar… I ja sabem que els nens sempre diuen la veritat! Així que recorda, #AlVolantNoTeLaJuguis!

Un estiu amb menys morts a les carreteres, però massa negre

L’estiu ens evoca moments festius, amables, agradables, divertits, relaxants…, però a la carretera no tot és de color rosa. A l’estiu és quan més persones perden la vida per accident de trànsit. L’estiu a la carretera és massa negre.

Del 21 de juny a l’11 de setembre d’enguany hi ha hagut 50 víctimes mortals a les carreteres catalanes. Són menys que l’estiu de l’any passat, però són dades que ens haurien de fer esborronar. Són xifres que comparem i fins i tot restem –50 el 2019, 56 el 2018–, però les hauríem de sumar perquè són vides i famílies trencades que mai més no tornaran a ser les que eren.

Accident 01

Els accidents de trànsit són fets evitables. Darrere hi ha distraccions, excessos de velocitat, positius en alcohol o drogues, entre altres imprudències. Estem fallant com a societat si acceptem aquestes víctimes amb indiferència i no ens autoexigim permissivitat i tolerància zero cap a aquestes conductes irresponsables en la conducció que són les causants d’aquests morts.

Ho podem dir també amb xifres. La meitat dels conductors morts el 2018 havien consumit alcohol o drogues. Aquest estiu, 22.209 conductors han estat reincidents amb 2 o més infraccions,  13.071 conductors han reincidit amb 2 o més infraccions per excés de velocitat, una desena de conductors han estat multats per excés de velocitat més de 15 vegades. Les distraccions estan darrere d’1 de cada 4 accidents amb víctimes.

Les mesures coercitives i punitives treuen de la circulació conductors borratxos, drogats i embalats, però no són suficient per garantir unes carreteres segures. Cal que remoguem les nostres consciències i que aquestes actituds se’ns facin inacceptables. Només així assolirem l’objectiu de zero víctimes que la Unió Europea s’ha fixat per al 2050.

sinistralitat_estiu2019

De camí a l’escola? Consells per protegir els infants en els seus desplaçaments

Setembre és un mes de nous propòsits, de canvis, de nostàlgia per les vacances d’estiu, de tornada a la rutina i, per als infants i joves, marca sobretot el retrobament amb companys i amics d’escola i la il·lusió per noves experiències i aprenentatges. L’inici del curs escolar suposa també un moment idoni per recordar els hàbits fonamentals per desplaçar-se amb seguretat de camí o tornada del col·legi i una oportunitat d’or per educar els més petits en els valors de la mobilitat segura.

  1. A peu, sempre atents!

Anar caminant a l’escola és la manera més saludable i sostenible de totes les possibles. Els infants que tenen la sort de poder anar-hi a peu han de creuar els carrers sempre per un pas de vianants i amb el semàfor en verd i sempre després d’haver mirat als dos costats. A més, els més menuts haurien d’anar sempre acompanyats per un adult que vetlli per la seva seguretat. També és important tenir en compte que han de caminar per l’interior de la vorera, allunyant-se de la calçada.

Hi ha municipis que faciliten als alumnes la possibilitat d’anar caminant a l’escola. Ho fan a través dels camins escolars, uns itineraris dissenyats específicament i que promouen la mobilitat sostenible, segura i autònoma dels infants en els trajectes cap als centres escolars. A més, són iniciatives que fomenten els valors de respecte, civisme i sostenibilitat.

  1. Al cotxe, tots i sempre, protegits amb cinturó o amb SRI

Si el cotxe és el mitjà de transport utilitzat per portar-los a l’escola, han d’anar sempre protegits amb cinturó de seguretat o un sistema de retenció (SRI) infantil adequat a cada infant. Les presses no són excusa per oblidar-nos de controlar que se l’hagin cordat adequadament o de fer-ho els adults si és necessari. Els nens amb una altura igual o inferior a 135 cm han d’ocupar obligatòriament els seients del darrere i han d’utilitzar un SRI adaptat a la seva talla i pes. A més, és important considerar que la posició més segura del sistema de retenció infantil al vehicle és a contramarxa i al seient central posterior.

Els nens amb una altura igual o inferior a 135 cm han d’ocupar obligatòriament els seients del darrere i han d’utilitzar un SRI adaptat a la seva talla i pes.

Decàleg de la seguretat viària infantil

  1. A l’autocar, el cinturó, també indispensable

Sabies que l’ús del cinturó de seguretat redueix el risc de morir un 75% i que el fet de no utilitzar-lo multiplica per 25 el risc de patir lesions greus o mortals en cas de bolcada o gir brusc? Davant d’aquesta dada, no podem oblidar que, si l’opció per arribar a l’escola és l’autocar, els infants han de cordar-se el cinturó de seguretat en tots els trajectes. Segons la normativa de trànsit, tots els autocars matriculats a partir de l’octubre de 2007 n’han de disposar. I tampoc es pot passar per alt que cal anar correctament assegut tota la ruta, i procurar no aixecar-se fins que l’autocar no estigui completament aturat. A l’hora de pujar i sortir de l’autocar s’ha d’extremar la prudència per no patir cap accident.

  1. En dues rodes, més vulnerables

En el cas  de portar els menuts en motocicleta:  com a norma general només poden viatjar en moto els infants de 12 anys o més. Tot i així, els més grans de 7 anys també poden anar d’acompanyants sempre que circulin amb el pare o la mare o un tutor, o bé amb majors d’edat autoritzats. I per descomptat, sempre han de portar un casc homologat, adequat a la seva talla i, per garantir la màxima protecció, integral.

Els alumnes que apostin per la bicicleta han de saber que els menors de 16 anys han de portar casc obligatòriament tant en vies urbanes com interurbanes. També cal incidir en el fet que no es pot circular amb bicicleta utilitzant auriculars connectats a aparells receptors o reproductors de so i/o dispositius de telefonia mòbil.

Els menors de 16 anys han de portar casc en bicicleta obligatòriament tant en vies urbanes com interurbanes.

La protecció de la mainada a l’espai públic s’ha de garantir al màxim i no es pot improvisar, sigui quina sigui la manera com es desplacin. Creuar un semàfor en vermell perquè fem tard? No cordar-se el cinturó de seguretat si es fa un recorregut curt? En cap cas són una opció i encara menys si es vol transmetre als menuts els hàbits i comportaments adequats de la mobilitat segura.

Molt bon inici de curs! Comencem-lo amb bon peu i aconseguim entre tots una tornada a l’escola segura i responsable.

La carretera no és lloc per córrer

Tots els amants del jòguing (fúting, running, o sortir a córrer, digueu-li com vulgueu) hi estan d’acord: la sensació de llibertat i de poder físic i mental que atorga la pràctica d’aquest esport és addictiva. Catalunya, i el món, s’omple de Rockys (Balboa), Forrests (Gump), Núries (Pica) i Kilians (Jornet) disposats a devorar quilòmetres de carrers, camins i muntanyes. El territori aviat queda petit perquè la febre del jòguing va començar ja fa un grapat d’anys i la majoria de corredors i corredores estan en plena forma i corren cada cop distàncies més llargues. No en va, el nombre de participants a les maratons d’arreu del món no fa més que augmentar.

La febre de córrer s’ha estès també a les carreteres i és habitual veure practicants d’aquest esport a carreteres locals i comarcals o camins forestals o asfaltats. No tots aquests corredors –vianants, en el moment que trepitgen una carretera–, però, coneixen la normativa que se’ls aplica i, per tant, el perill al qual s’exposen si no respecten les normes de seguretat viària necessàries. Enguany, 7 vianants han perdut la vida a les carreteres catalanes i 13 més han resultat ferits de gravetat.

A peu per la carretera

És segur sortir a córrer a la carretera? El més recomanable per al vianant, tant si es desplaça caminant com corrent, és evitar la carretera, especialment de nit o amb condicions de poca visibilitat. L’enorme vulnerabilitat d’un vianant davant d’un eventual xoc amb un vehicle és el principal argument. Ara bé, la circulació de vianants a les carreteres no està prohibida, tret d’autopistes i autovies, i, en tot cas, si és indispensable caminar per vies interurbanes, cal observar la normativa al respecte:

  • Si no hi ha un espai especialment reservat per a vianants, la circulació s’ha de fer per l’esquerra. D’aquesta manera, podreu observar de cara els vehicles que circulen i que s’apropen a la vostra posició.
  • La circulació pel voral s’ha de fer amb prudència, sense entorpir la circulació, i aproximant-se tot el que es pugui a la seva vora exterior.
  • Si es tracta d’un grup, hauran de marxar uns després dels altres, especialment en casos de poca visibilitat o de gran densitat de circulació de vehicles.
  • De nit o quan hi ha poca llum o visibilitat, cal portar algun element lluminós o reflector, com per exemple una armilla reflectora.

Aquestes mesures, entre d’altres, són les que han d’observar també els corredors per no posar en perill la seva integritat. De la mateixa manera, cal evitar l’ús dels auriculars, atès que poden dificultar l’atenció necessària que cal mantenir.

En definitiva, si practiques el jòguing i el teu trajecte ha de passar irremeiablement per un tram de carretera, cal que posis en pràctica totes aquestes normes de seguretat. Corre lluny, corre veloç, però sobretot corre segur!

Campanyes més efectives

Què opina l’espectador d’una campanya publicitària? Li ha agradat? Li ha arribat el missatge? La recorda? Els posttests publicitaris serveixen per mesurar l’impacte d’una campanya i són una eina de màrqueting molt eficaç per donar resposta a tots aquests interrogants. Els posttests consisteixen a projectar la campanya a diversos grups de persones, prèviament seleccionades per una agència segons determinades característiques, i a formular-los preguntes respecte de la campanya per mesurar el seu impacte.

Amb la finalitat d’avaluar les tres campanyes publicitàries que el Servei Català de Trànsit va difondre el 2018 (‘Tots tenim família. A la carretera, víctimes zero’, campanya sobre la Visió Zero; ‘No corris, viu més’, sobre l’excés de velocitat, i ‘Tots cometem errors. Tots en som responsables. L’única diferència és que el/la motorista sempre hi perd’, campanya sobre la vulnerabilitat dels motoristes), una empresa va realitzar els posttests establint tres grups de diferents edats: entre 18 i 25 anys, entre 30 i 50 i entre 55 i 70 anys. El target seleccionat reunia diverses característiques: residents a ciutats, residents a poblacions, conductors de cotxe o moto i usuaris del transport públic, entre d’altres.

‘Tots tenim família’

La campanya ‘Tots tenim família. A la carretera, víctimes zero’ va generar un impacte molt elevat, amb una resposta emocional molt forta per part de l’espectador. Els diversos grups del posttest van coincidir a valorar molt positivament la claredat del missatge de la campanya: no hi pot haver cap víctima a la carretera i no es pot normalitzar la idea que sempre hi haurà víctimes de trànsit. En contrapartida, van sorgir també objeccions, com ara que la campanya és massa dramàtica i es fa patir l’espectador, o que la durada de l’espot és un pèl llarga. Malgrat tot, aquesta campanya va assolir una valoració de 8,4 sobre 10.

‘No corris, viu més’

La campanya de conscienciació sobre l’excés de velocitat a la carretera va generar en els grups del posttest reaccions molt positives. De seguida va captar l’atenció dels espectadors, es va valorar molt positivament el missatge que transmet l’espot que vivim amb massa presses, així com la realització audiovisual i el claim ‘No corris, viu més’. Alhora, entre els grups del posttest es va destacar, també, que s’aconseguia generar un impacte sense recórrer a elements excessivament dramàtics. El pitjor valorat d’aquesta campanya va ser que el format multipantalla, que adopta en alguns moments, genera confusió perquè no hi ha prou temps per identificar les escenes. ‘No corris, viu més’ va rebre una puntuació de 8,3 sobre 10.

 ‘Tots cometem errors. Tots en som responsables’

La campanya de conscienciació sobre la vulnerabilitat dels motoristes, en canvi, va rebre una valoració molt modesta. Tots els grups del posttest van coincidir que els diferents espots de la campanya incorren en el mateix problema: el missatge no s’entén i el format dels espots es percep com a frívol. Tanmateix, tot i que no es consideren ben resoltes les analogies amb els nens que proposa la campanya, sí que es valora positivament la idea que els motoristes són més vulnerables i que són tots els conductors el que han de circular amb prudència i respecte. Aquesta campanya va rebre una puntuació de 4,4 sobre 10.

Conclusions i propostes de millora

Els posttests serveixen, també, per detectar mancances i elaborar suggeriments que poden ajudar a crear campanyes més acurades en el seu missatge i més efectives en el seu format. D’entre les propostes de millora, es van suggerir diversos aspectes:

  • El missatge, com més clar, curt i directe, millor.
  • Es valora positivament que siguin escenes quotidianes i històries reals.
  • Cal buscar l’equilibri entre l’impacte i la cruesa de les escenes.
  • Es recomana que els perfils dels protagonistes dels espots siguin més inclusius.
  • La durada ideal d’un espot és de 40 segons.
  • Es recomanen campanyes adreçades a determinats col·lectius, amb objectius més específics, de prevenció i de comportaments de risc.

Totes aquestes propostes de millora recollides pels posttests publicitaris serveixen per ajustar millor les campanyes i adequar-les a una realitat canviant, com és el món de la mobilitat. I a tu, quina campanya t’agrada més?