Empatia i proximitat a la Justícia

Aquest és el reclam de l’Associació per a la Prevenció d’Accidents de Trànsit, P(A)T, que ha promogut una guia de bones pràctiques: L’atenció a les víctimes de sinistres de trànsit i de violència viària a les institucions de justícia

La P(A)T ha impulsat, juntament amb la Càtedra ETHOS de la Universitat Ramon Llull, la guia L’atenció a les víctimes de sinistres de trànsit i de violència viària a les institucions de justícia,que inclou 30 pautes i recomanacions per oferir a les víctimes de trànsit una atenció en els processos juridicolegals amb més empatia, humanitat, dignitat, comprensió i proximitat. El document vol donar eines a tots els operadors judicials, jutges, fiscals i advocats per fer compatible el rigor jurídic amb l’atenció a les necessitats emocionals de les víctimes de trànsit.

“La guia neix d’una necessitat, perquè actualment els processos judicials suposen un dany afegit a les víctimes que han patit un accident de trànsit o han perdut un familiar, i hi ha una victimització secundària”, assegura Yolanda Domenech, directora de P(A)T.

La guia, que ha tingut el suport del Servei Català de Trànsit, s’ha elaborat a partir de les aportacions d’un grup de treball amb víctimes, agents i professionals diversos que intervenen en els processos juridicolegals arran d’un sinistre de trànsit, i també amb psicòlegs especialitzats en dol i trauma, així com sociòlegs i filòsofs. La publicació ha estat coordinada pel doctor Francesc Torralba, catedràtic de la Universitat Ramon Llull, que en destaca principalment els punts següents:  

  • “La víctima ha de ser escoltada i ha de poder participar activament en el procés des del moment zero”, que és l’accident. Hi ha d’haver un acompanyament psicològic i emocional sempre.
  • En els processos judicials s’utilitzen llenguatges molt diferents: la víctima fa un relat autobiogràfic molt intens emocionalment i la part jurídica és tècnica i precisa. Cal adaptar i simplificar el llenguatge jurídic, que sovint dificulta la comprensió per part de la víctima. “És necessària una pedagogia i didàctica lingüística que permeti la comprensió a les víctimes i que no hi hagi una situació de desequilibri.”
  • En les institucions judicials s’ha d’evitar la revictimització o victimització secundària. “El procés de dol té la seva temporalitat, i reviure la situació en els processos judicials activa de nou emocions de dolor i fa molt de mal. Cal agilitzar-los per ajudar a tancar ferides.”
  • Al llarg de tot el procés judicial hi ha d’haver un referent únic, atès que “el canvi de jutges en un mateix procés accentua els problemes de comunicació”.
  • Per una banda hi ha la reparació de la víctima i per l’altra dictar sentència en la Justícia. La Justícia no pot satisfer les expectatives de la víctima perquè mai no podrà reparar la pèrdua d’un ésser estimat, i les institucions judicials no faran desaparèixer el dolor encara que la sentència sigui justa. Per això cal acompanyar les víctimes psicològicament i emocionalment. “La víctima no sempre té raó, però sempre hauria de ser escoltada des de l’empatia i la sensibilitat a la justícia.”
  • La guia apunta com un camí a seguir la justícia restaurativa entre el victimari i la víctima o els seus familiars. En algunes víctimes, aquesta mediació ha tingut un efecte sanador quan el victimari ha expressat penediment i ha sol·licitat el perdó.”

Durant la presentació de la guia al Col·legi de Periodistes de Catalunya van intervenir diverses personalitats vinculades al món de la seguretat viària. En recollim les frases més destacades:

“Cal tenir en compte que la presumpció d’innocència existeix en paral·lel a la presumpció de la victimització. Actualment, en la majoria de processos no se’t considera víctima si no es considera culpable el perpetuador, i hem de deixar d’associar justícia a trobar un culpable. Les víctimes han de ser protegides de la victimització secundària o la revictimització”, Aleksandra Ivankovic, directora adjunta de VICTIM SUPPORT EUROPE

“És una guia per ajudar les persones que arriben a les institucions judicials i no troben la humanitat i proximitat que necessitarien. És molt important l’empatia i atendre les emocions en el procés judicial, i crec que s’han de potenciar la mediació i la justícia restaurativa. Ara cal que aquesta guia es practiqui, no només que es llegeixi”, Jordi Jané, professor de Dret Constitucional i de la Unió Europea a l’Escola Judicial

“Les sentències mai no compensaran les víctimes, però els jutges no poden infligir més dolor a les víctimes. Cal fomentar la mediació perquè pot ser un mecanisme per alleugerir el dolor”, Isabel López Riera, fiscal delegada de Seguretat Viària de Catalunya

“En lloc d’empatia, diria que cal una proximitat òptima cap a les víctimes en els processos judicials; és la proximitat justa per no perdre l’objectivitat. D’altra banda, cal posar les víctimes al centre en els processos de rehabilitació dels centres penitenciaris”, Nicolás Barnes Méndez, psicòleg de la Unitat de Programes d’Intervenció Especialitzada de la Direcció General d’Afers Penitenciaris de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima del Departament de Justícia)

“És necessari un acompanyament des del minut zero a les víctimes de violència viària, els jutjats són massa freds. Els processos judicials estan orientats al victimari, cal posar esforços en les víctimes i cal involucrar tots els operadors. Cal aconseguir una justícia més amable, empàtica, que disposi un tracte més humà i sensible”,Maria Hilari, degana del Col·legi d’Advocats de Figueres i representant del Consell d’Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya

“El llenguatge jurídic ha de ser comprensible i accessible per a les persones que estan de dol personal. Cal incorporar l’accessibilitat comunicativa en el llenguatge de la Justícia, perquè això també implica una atenció més ètica a les víctimes. L’Administració de justícia destaca per la seva cruesa i ha d’acompanyar de forma diferent les víctimes de trànsit, tal com es demana a la guia”, Ramon Lamiel, director del Servei Català de Trànsit

(Bon) cap de setmana

La jornada del divendres finalitza i un crit d’eufòria retrona per tots els racons: bon cap de setmana! És el moment d’acomiadar-se dels deures i obligacions i canviar d’aires, arriba el temps de lleure i de descans. Malauradament, per a algunes persones, el cap de setmana esdevindrà més aviat una experiència amarga o, fins i tot, tràgica.

Les estadístiques així ho certifiquen: des de fa anys, els accidents mortals a les carreteres catalanes es reparteixen aproximadament al 50% entre els dies feiners i els caps de setmana, amb la diferència que al cap de setmana es concentren en dos dies i mig. Des de principi d’any, 75 de les 149 persones mortes en accident de trànsit han perdut la vida entre la tarda del divendres i el diumenge, o en festiu. Els diumenges, a més, són el dia més funest de la setmana, amb 26 morts enguany. Actualment, la probabilitat de mort per tipus de dia en un sinistre de trànsit l’encapçala el diumenge, amb un 29%.

La sinistralitat del cap de setmana

Què passa, doncs, els caps de setmana? Entre el migdia del divendres i la nit del diumenge es produeixen al territori un ampli ventall de desplaçaments per carretera, de trajecte curt i de trajecte llarg, d’anada i de retorn, per oci diürn i nocturn…, desplaçaments, en definitiva, de diversa índole concentrats en poc més de dos dies i repartits per la xarxa viària principal i secundària.  Si segmentem la sinistralitat a les carreteres entre la tarda del divendres i el diumenge, s’observa un alt percentatge de xocs frontals (al voltant d’un 35%), originats sovint per distraccions o maniobres imprudents. D’altra banda, un 38% dels morts en cap de setmana són motoristes, un percentatge que també augmenta sensiblement respecte a la resta de dies de la setmana. Pel que fa a l’edat de les víctimes mortals, una de cada quatre víctimes es troba en la franja de 45 a 54 anys.

Les infraccions del cap de setmana

Per analitzar el comportament dels conductors, hem d’observar les denúncies que es posen el cap de setmana. El factor comú que destaca amb claredat per sobre de la resta d’infraccions és l’excés de velocitat. El 55% de les denúncies fetes enguany en cap de setmana per la Divisió de Trànsit dels Mossos d’Esquadra són per velocitat. El percentatge no és exclusiu d’aquest 2023: si analitzem els darrers cinc anys, se situa també al voltant del 50%. Si segmentem les dades de sancions per velocitat per dia, s’observa que els diumenges es corre encara més (57% del total de sancions) que els dissabtes (52%).

En segon lloc, a força distància de l’excés de velocitat, es troben les denúncies respecte a la matriculació o les condicions tècniques del vehicle, amb un 10,5% del total de sancions fetes pels Mossos d’Esquadra els caps de setmana. I en tercer lloc, la infracció d’una norma de circulació, amb un 8% del total de denúncies enguany. Convé destacar que la infracció d’una norma o senyal de trànsit és el segon factor concurrent més habitual en els accidents amb víctimes, només per darrere de les distraccions. A més, si ens fixem en les sancions per tipus de dia, els diumenges augmenten, de nou, per sobre dels dissabtes, amb un 10% de les denúncies per infracció d’una norma respecte al 5% dels dissabtes.

Finalment, el quart factor més habitual en les denúncies fetes en cap de setmana és el consum d’alcohol i drogues, el qual suma un 6,5% de les denúncies d’enguany. No obstant, al contrari d’altres factors, l’alcohol està més present els dissabtes (12% del total de sancions) que els diumenges (2,5%), una proporció que es manté també aquests darrers anys.  

En turisme i de mitjana edat

Qui comet més infraccions els caps de setmana? Si analitzem per franges d’edat les denúncies fetes els dissabtes i diumenges, s’observa que una quarta part de totes les denúncies (el 28%) són contra conductors de 40 a 49 anys. En canvi, la franja dels 20 als 29 anys suma un 11% de les multes. Els infractors més comuns no són els joves, sinó més aviat els conductors de mitjana edat. Si segmentem les sancions per tipus de vehicle, el turisme representa el principal infractor, amb el 88% del total de denúncies, molt per davant de les motos (6%) o els camions (5,5%).

Per tant, si tenim en compte que la gran majoria dels sinistres viaris tenen per causa el factor humà, si es fes un exercici col·lectiu de prudència i responsabilitat i se circulés a menys velocitat, es respectessin les normes i senyals de trànsit o no es consumís alcohol o drogues quan s’ha de conduir, es reduiria dràsticament la xifra de persones mortes a la carretera fins que, al capdavall, el cap de setmana fos un veritable bon cap de setmana per a tothom.

Per un Nadal segur a la carretera

Durant les festes de Nadal augmenten els viatges de curta distància, desplaçaments d’anada i tornada el mateix dia per visitar familiars o amics i també per fer les compres nadalenques. Són trajectes en què sovint s’abaixa la guàrdia, precisament per ser viatges curts i coneguts. Tant si el viatge és curt com llarg, no ens podem distreure mai ni tampoc refiar-nos. Per tant, al cotxe zero distraccions, deixa el mòbil i condueix amb seguretat i sense córrer. A la carretera, seny i prudència.

A més, les festes nadalenques també són sinònim de retrobament, d’alegria i d’alcohol. Però si has de conduir, cal recordar que la millor taxa és 0%. Al volant, zero alcohol. Sempre hi ha l’opció del transport públic o la figura del conductor alternatiu, el que no prova ni una gota d’alcohol.

Gaudim tots plegats d’un Nadal segur a la carretera. El millor regal és que tornis. Viu unes festes sense ensurts.

Alcohol, drogues… i conducció? Pensa-t’ho dues vegades

Un home de mitjana edat surt a sopar amb els amics i pren un parell de copes. Quan arriba el moment de tornar a casa, no s’ho pensa dues vegades i agafa el cotxe. El que no ha meditat prou aquest home és que, si condueix begut, té moltes possibilitats de patir o de provocar un accident. I doncs, per què no s’ho pensa dues vegades? Hi ha diferents factors que ho poden explicar. L’alcohol és una droga socialment normalitzada, associada a moments de plaer i diversió; costa ‘renunciar-hi’ quan s’ha de conduir. L’alcohol provoca sensació d’eufòria i de fals control. Si, a més, aquest home ha combinat altres vegades alcohol i conducció i (afortunadament) no ha patit cap accident encara, circularà convençut que les estadístiques d’accidents no fan amb ell.

I què en diuen, les estadístiques? Doncs el 2022, quatre de cada deu conductors o vianants morts (un 39%) havien consumit alcohol, drogues o psicofàrmacs, segons dades de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC). A més, l’alcohol i les drogues van representar el 6,1% del total dels factors concurrents en sinistres amb víctimes a les carreteres (aproximadament uns 1.100 accidents). D’altra banda, l’any passat Mossos d’Esquadra i policies locals van detectar 11.702 conductors amb alcoholèmies penals (superiors a 0,6 mg/l), un 52,3% més que el 2019.

Consum en conductors morts

Si desglossem el 39% de conductors morts amb presència d’alcohol, drogues o psicofàrmacs, veiem que el 27,1% havien ingerit alcohol, el 19,7% havien consumit drogues i psicofàrmacs o que un 15% de morts havien consumit només drogues. El consum és majoritari entre els conductors homes, en la franja d’edat d’entre 30 i 49 anys i circulant amb turisme. Cal destacar, no obstant, el cas dels vianants morts, en què un 29,3% havien pres alcohol, drogues o psicofàrmacs. A més, segons dades de l’IMLCFC, la mitjana d’alcohol detectada en sang en els conductors morts per accident de trànsit el 2021 era d’1,67 g/l, una taxa elevada que suposaria un delicte penal.

Quant a les drogues, se’n manté el consum els darrers anys. “La substància més detectada és la cocaïna, seguida molt de prop pel cànnabis; en el cas dels psicofàrmacs, les benzodiazepines i els antidepressius s’han detectat per igual. Cal destacar que en la meitat dels casos en els quals s’han detectat benzodiazepines, s’hi ha trobat també alcohol, una barreja explosiva, perquè els efectes del consum de diverses substàncies es potencien entre si i són més perilloses per a la conducció”, afirma la Dra. Geli Gallego, cap del Servei del Laboratori Forense de l’IMLCFC.

Controls a les carreteres

Si ens fixem en els resultats dels controls d’alcohol i drogues efectuats pels Mossos d’Esquadra al llarg de 2022, els percentatges de positius són molt reveladors. Per tipus de vehicle, els conductors de turisme sumen la majoria de positius, un 86% en els d’alcohol i un 76% en els de drogues. A molta distància, en segon lloc es troben els conductors de furgoneta, amb un 6% dels positius en alcohol i un 15% en drogues. D’altra banda, les dues franges d’edat on predominen els positius són la de 21-30 anys (36% en alcohol i 38% en drogues) i la de 31-40 anys (21% en alcohol i 30% en drogues). El notable augment de les denúncies penals per positiu en alcoholèmia o drogues del 2022 respecte al 2019 també es mereix una anàlisi. “És un creixement exponencial i podria estar relacionat amb la sortida de les restriccions de la pandèmia de la COVID-19: van ser molts mesos de restriccions i, un cop finalitzades, vam notar aquest increment preocupant de taxes més altes, tant en els controls com en els sinistres en què actuem”, reflexiona el sergent Rafa Aguilar, cap de l’Àrea d’Investigació d’Accidents dels Mossos d’Esquadra. “Alhora, aquest augment en els positius penals també està relacionat amb la formació rebuda per tots els agents en la detecció dels signes que denoten la conducció sota la influència de substàncies estupefaents, que ha estat impartida els anys 2020 i 2021”, afegeix Aguilar.

Prevenció

Malauradament, el consum d’alcohol o drogues associat a la conducció continua present al llarg dels anys. Una eina per combatre-ho, a més de les campanyes de conscienciació, són els controls preventius que efectuen els Mossos d’Esquadra. “Amb els controls, el que pretenem evitar, senzillament, és que aquell conductor que ha consumit alcohol o drogues condueixi per la nostra xarxa viària”, explica el sergent Aguilar. “Els controls es fan per múltiples factors: zones d’oci, mobilitat segons l’estació de l’any, sopars de Nadal… però també planifiquem controls en qualsevol franja horària i dia de la setmana perquè la casuística és molt variada i cal estar sempre previnguts”, puntualitza el cap de l’Àrea d’Investigació d’Accidents.

Al capdavall, però, qui té la capacitat per capgirar aquesta situació són els conductors. “Estem parlant que un de cada tres conductors morts havia consumit alcohol, drogues d’abús o psicofàrmacs abans de patir l’accident…. A més, entre totes les substàncies, cal assenyalar l’alcohol com la principalment relacionada”, subratlla la Dra. Gallego.

Les estadístiques són prou eloqüents. S’hi pot fer més, cal fer-hi més. Per començar, si s’ha consumit alcohol o drogues i es vol conduir, pensar-s’ho dues vegades.

Dades de l’IMLCFC per a Trànsit

L’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC) és un òrgan tècnic adscrit al Departament de Justícia, Drets i Memòria. Des de l’any 2003, col·labora amb l’SCT en l’aportació de les dades toxicològiques de les persones mortes en accident de trànsit que tenen lloc a Catalunya, durant els 30 dies següents als fets i amb els criteris d’interpretació del Servei del Laboratori Forense. Entre d’altres, el Servei de Laboratori realitza anàlisis biològiques, d’hemogenètica, clíniques i de toxicologia.

“Tots els problemes a la carretera són sempre culpa dels altres: ens falta autoanàlisi”

Entrevista a David Bosch, pilot professional i director tècnic de l’Escola de conducció FAST ParcMotor. Col·laborador als programes de televisió Autoteràpia (TV3) i Vamos sobre ruedas (Movistar)

– Què defineix un bon conductor?

– Nosaltres sempre comencem les classes teòriques amb aquesta pregunta! Un dels grans problemes que tenim en la conducció no és que la gent no sàpiga conduir, és que es pensen que sí que en saben. Ser un bon conductor es fonamenta en dos aspectes: tenir tècnica i, sobretot, no córrer riscos. A més, també necessites ser conscient de fins a on en saps, ser capaç de llegir l’entorn en què et trobes (no és el mateix anar a 50 per una autovia que anar a 50 en una zona escolar) i, finalment, ser conscient del vehicle que portes, ja sigui un cotxe, una moto o un patinet elèctric.

– Ser bon conductor és saber córrer?

– No! No, no. Mira, jo fa molts anys era un autèntic perill. I no passa res per dir-ho. Jo vaig començar a competir als set anys, vaig passar a les Fórmules als quinze; quan em vaig treure el carnet de conduir ja estava a un nivell altíssim de competició. I en aquells temps no tenia res al cap, em pensava que tenir molta tècnica era suficient, i ara me n’adono que he tingut molta sort de ser encara aquí… Ser un bon conductor és saber adaptar la teva velocitat a l’entorn i la diferència entre córrer més o córrer menys és la diferència entre tenir o no un accident, o patir lesions més o menys greus, no n’hi ha més.

David Bosch ens dona consells per gestionar l’agressivitat al volant

– Quines són les principals errades que detecteu en els cursos de conducció?

– Tots conduïm de forma automàtica, sense pensar. Però no tothom sap mirar a on vol anar; és a dir, quan per exemple creua un vianant, no és el mateix mirar el vianant que mirar l’espai que hi ha al seu costat, m’explico? La nostra mirada és fonamental. En segon lloc, detectem també una por extrema a frenar. Els cotxes d’avui dia ja no són els d’abans i inclouen moltes millores en la frenada. En els cursos de conducció, fem que la gent es faci íntima amiga del fre. El fre no xoca, el fre salva vides! I, per acabar, la postura: molta gent no va ben asseguda i no agafa bé el volant, i això també és fonamental.

– I què ens passa al volant? Per què ens transformem?

– Jo abans m’enfadava molt al cotxe, molt. Fins que vaig arribar a un punt en què vaig triar no enfadar-me. El problema no és el cotxe, és molt més profund: tothom té una vida fora del cotxe, amb pors, frustracions…, i allà on vagis, allò va amb tu. I si vas al futbol, allò va amb tu també, i si l’àrbitre no xiula aquella falta claríssima, tot allò que portes surt i explota, oi? Doncs quan puges al cotxe, tot allò va amb tu també. I quan passa qualsevol cosa a la carretera, fem pataplum! I explotem. I sempre posem el focus en els altres. El que hem de fer és girar-lo i enfocar cap a nosaltres mateixos, i quan hem tingut un mal dia, ser-ne conscients i no traslladar aquella ira o aquell mal humor a la conducció. Perquè, què hi ha de pitjor que un conductor emocionalment desequilibrat? Dos conductors emocionalment desequilibrats! (riu) Per tant, quan vas conduint i passa alguna cosa, allò, per si mateix, no té el poder de fer-te enfadar, el poder d’enfadar-te és teu. És la teva tria.

La regla dels 3 segons per mantenir una òptima distància de seguretat

– Què recomanes per evitar que el mòbil sigui una distracció al volant?

– Tu ara imagina’t que vas conduint i el de darrere fa una brometa i et tapa els ulls amb les mans durant tres o quatre segons. Què fas? Te’l carregues, no? (riu). Doncs és exactament el mateix que abaixar la mirada al mòbil: els teus ulls ja no són a la carretera. Avui dia, els vehicles moderns ja incorporen tecnologies que eviten haver de manipular el mòbil. Però vaja, no hi ha res més efectiu que guardar el mòbil a la jaqueta i aquesta, al maleter. El problema de les distraccions és molt greu. I ja no parlo òbviament d’agafar el telèfon; una conversa per l’altaveu del cotxe també és una distracció, perquè quan tu agafes una trucada de feina al cotxe, tu en aquell moment no ets a la carretera, ets al despatx.

Les distraccions es combaten amb concentració. Als meus alumnes sempre els faig memòria de com conduïen quan tenien sis mesos de carnet: amb els ulls com taronges, atents a tot el que tenien davant del parabrisa, no? I llavors els pregunto: doncs us imagineu com seria recuperar aquella concentració amb la tècnica que teniu ara?

– Què diries als conductors que s’impacienten quan no poden avançar de seguida un ciclista?

– No hem de perdre mai de vista que el ciclista és molt més vulnerable. Molt més. Si un conductor, enfadat i impacient, visualitzés el mal que li pot fer al ciclista, no prendria cap decisió imprudent. I més encara, si fos conscient que les conseqüències de l’accident no serien només per al ciclista, sinó també per a ell mateix, encara menys. Abans de provocar una tragèdia, cal comptar fins a deu i pensar en totes les conseqüències que tindria aquella maniobra imprudent.

La importància de circular per la dreta

– Turismes versus camions, motoristes versus turismes, vianants versus ciclistes… Falta més respecte i empatia a la carretera?

– Totalment. Es fan dos equips, i com més guerra, menys solucions. No són ciclistes, cotxes o vianants, són persones. Falta psicologia, falta empatia, i sobretot el que comentàvem abans del focus, que tots els meus problemes són sempre culpa dels altres: falta autoanàlisi. Si t’hi fixes, la gent està totalment d’acord amb les campanyes i els missatges de seguretat viària, i tant! Però ningú s’ho fa seu, i aquest és el problema. Que no estan parlant dels altres, que estan parlant de tu! Tothom creu que qui ha d’aprendre és l’altre.

– Com es pot superar l’amaxofòbia, la por a conduir?

– Jo penso que avui dia el tractament per superar la por a conduir queda coix, perquè s’està enfocant només des de l’àmbit psicològic, que òbviament és molt important, però cal treballar també l’aspecte tècnic. És vital que aquella persona se senti còmoda al vehicle i li has de donar eines perquè la seva zona de confort sigui el cotxe. Hem d’arribar al punt que vegi que té el control del vehicle, i si té el control, ja no hi ha lloc per a la por. Jo he tractat molts casos, alguns de molt durs, i quan veus que tornen a conduir m’emociono molt i em produeix una satisfacció immensa.

Trànsit engega dues campanyes per prevenir situacions de risc i per conscienciar de la fragilitat dels ciclistes

El Servei Català de Trànsit (SCT) ha engegat dues campanyes més de conscienciació viària: una orientada a les múltiples situacions de risc que sovint correm quan circulem (i que no percebem com a perilloses) i l’altra, més centrada en prendre consciència de la fragilitat dels ciclistes a la carretera. L’objectiu final de totes dues és la prevenció dels accidents de trànsit i la millora de la sinistralitat a les carreteres catalanes. Ambdues, però, posen el focus en col·lectius diferents i adopten també diferents solucions creatives per transmetre el missatge de forma efectiva.

Situacions de risc quotidianes

Posar música al cotxe, distreure’s amb la canalla, respondre un missatge al mòbil, comprovar a la bossa de mà que has agafat les claus de casa, emportar-te la feina al cotxe… Amb la campanya ‘No te la fotis’, l’SCT posa de relleu de forma distesa situacions quotidianes com aquestes que comporten un greu risc per a la seguretat viària. La finalitat de la campanya no és una altra que fer reflexionar, des del testimoniatge i l’experiència viscuda, sobre aquelles situacions i comportaments no percebuts com a potencialment perillosos que adoptem de manera habitual en la conducció i que poden donar lloc a un desenllaç tràgic.

Per a aquesta acció comunicativa, l’SCT ha optat pel testimoni de persones reals que, entrevistades de forma amena i distesa per la periodista i comunicadora Elisenda Carod, expliquen els contratemps i distraccions que es troben en el seu dia a dia al volant. ‘No te la fotis’, per tant, busca incitar a tothom (conductors i acompanyants) a la reflexió i a una presa de consciència real que qualsevol distracció o imprudència pot comportar greus conseqüències. La campanya es difondrà en premsa impresa i digital, televisió, cinema i xarxes socials.

La fragilitat dels ciclistes

Enguany, 7 ciclistes han perdut la vida a les carreteres catalanes (3 més que l’any passat) i 51 més han resultat ferits de gravetat. Des del 2010, han mort 88 persones d’aquest col·lectiu. La prevenció de la sinistralitat dels ciclistes es fa cada cop més necessària, atès que els darrers anys la bicicleta ha incrementat la seva popularitat com a mitjà de desplaçament en zones urbanes i en la mobilitat de lleure en zona interurbana. Amb l’objectiu de prendre consciència de la vulnerabilitat dels ciclistes a la carretera, Trànsit posa en marxa també la campanya ‘A la carretera, més respecte, menys accidents’, una acció comunicativa que recorda a tots els usuaris la fragilitat dels ciclistes i que apel·la al sentit de la responsabilitat i a la consideració de la resta de conductors, atès que un accident afecta a tots els implicats.

La idea central de la campanya gira al voltant de la comparació de les dimensions i capacitats de la bicicleta amb la resta de vehicles: si comparem el pes, la velocitat, el nombre de rodes o l’amplitud del xassís, les bicicletes sempre hi surten perdent. D’aquesta manera, la idea central de l’espot explota de forma molt visual aquesta desigualtat manifesta entre les bicicletes i la resta de vehicles i, alhora, exemplifica que en un accident les conseqüències per al ciclista poden ser molt més greus. La campanya es difondrà en premsa impresa i digital i a les xarxes socials.

En marcha una campaña para reducir la siniestralidad en las carreteras de Girona y promover una conducción más responsable

En la carretera, el riesgo comienza en uno mismo. Sobre todo, si tenemos en cuenta que el factor humano está presente en el 90% de los siniestros viales con víctimas. Manipular el teléfono móvil, exceder los límites de velocidad establecidos y el consumo de alcohol y otras drogas son algunas de las principales causas de los accidentes mortales en las carreteras de Girona. Ante esta problemática, el Servicio Catalán de Tráfico (SCT) ha iniciado una nueva campaña de concienciación vial centrada en el territorio de Girona. Con el lema “El punto de salida comienza contigo. En la carretera, sé vivo. Vívela con seguridad”, la campaña apela a la responsabilidad de todos los usuarios de la red viaria.

La campaña se centra en mensajes genéricos de seguridad vial, fomentando la prevención y precaución de todos los usuarios y también una conducción respetuosa con la normativa de tráfico. También insta a no bajar la guardia en ninguno de los recorridos, aunque puedan ser trayectos ya conocidos. Esta acción comunicativa se difunde en prensa escrita, exteriores y redes sociales, y se han realizado adaptaciones para diferentes colectivos: ciclistas, peatones, motoristas y ocupantes de turismo.

La siniestralidad en la red viaria interurbana de Girona
 
El pasado año hubo un repunte de siniestralidad en la red viaria interurbana de Girona, una tendencia que se mantiene también este año. En 2021 un total de 135 personas fallecieron en 127 accidentes de tráfico en zona interurbana en el conjunto de Catalunya, un 22,9% menos de víctimas mortales respecto a 2019, año de referencia. Sin embargo, en la demarcación de Girona, con 34 muertes en 2021 y 27 en 2019, hubo un incremento de casi el 26% de víctimas mortales.
 
Este 2022, desde el 1 de enero, 35 personas han muerto en 33 accidentes de tráfico en las carreteras de Girona. En el mismo período del año 2019, en la demarcación de Girona había habido 27 víctimas mortales en 23 siniestros, lo que supone que, a día de hoy, existe un incremento de casi el 30% de víctimas mortales, si bien en el conjunto de Catalunya existe una reducción del 9,5% respecto al 2019. Si lo comparamos con el año pasado, con 33 muertes en las carreteras de Girona, el aumento es del 6,1%. De hecho, las víctimas mortales que se han registrado hasta ahora en la demarcación de Girona superan ya el total de víctimas que hubo en el conjunto del año tanto en 2019 como el año pasado.
 
Detrás de estos datos, existen tragedias personales y daños irreparables que nos obligan a todos a reflexionar en nuestra parte de responsabilidad a la hora de garantizar una movilidad más segura por el bien de todos. Conduzcamos con prudencia y civismo y tengamos presente que, como dice la campaña, nosotros mismos somos el punto de partida. Por tanto, evitemos cualquier riesgo en la carretera.

En marxa una campanya per reduir la sinistralitat a les carreteres gironines i promoure-hi una conducció més responsable

A la carretera, el risc comença en un mateix. Sobretot, si tenim en compte que  el factor humà és present en el 90% dels sinistres viaris amb víctimes. Manipular el telèfon mòbil, excedir els límits de velocitat establerts i el consum d’alcohol i altres drogues són algunes de les principals causes dels accidents mortals a les carreteres gironines. Davant d’aquesta problemàtica, el Servei Català de Trànsit (SCT) ha endegat una nova campanya de conscienciació viària centrada en el territori gironí. Amb el lema “El punt de sortida comença amb tu. A la carretera, sigues viu. Viu-la amb seguretat”, la campanya apel·la a la responsabilitat de tots els usuaris de la xarxa viària.

La campanya se centra en missatges genèrics de seguretat viària, fomentant la prevenció i precaució de tots els usuaris i també una conducció respectuosa amb la normativa de trànsit. També insta a no abaixar la guàrdia en cap dels recorreguts, malgrat que puguin ser trajectes ja coneguts. Aquesta acció comunicativa es difon en premsa escrita, exteriors i xarxes socials, i s’han fet adaptacions per a diferents col·lectius: ciclistes, vianants, motoristes i ocupants de turisme.

La sinistralitat a la xarxa viària interurbana de Girona

L’any passat hi va haver un repunt de sinistralitat a la xarxa viària interurbana de Girona, una tendència que es manté també enguany. El 2021 un total de 135 persones van morir en 127 accidents de trànsit en zona interurbana al conjunt de Catalunya, un 22,9% menys de víctimes mortals respecte al 2019, any de referència. No obstant això, a la demarcació de Girona,amb 34 morts el 2021 i 27 el 2019, hi va haver un increment de gairebé el 26% de víctimes mortals.

Aquest 2022, des de l’1 de gener, 35 persones han mort en 33 accidents de trànsit a les carreteres gironines. En el mateix període de l’any 2019, a la demarcació de Girona hi havia hagut 27 víctimes mortals en 23 sinistres, cosa que suposa que, a dia d’avui, hi ha un increment de gairebé el 30% de víctimes mortals, si bé al conjunt de Catalunya hi ha una reducció del 9,5% respecte al 2019. Si ho comparem amb l’any passat, amb 33 morts a les carreteres gironines, l’augment és del 6,1%. De fet, les víctimes mortals que s’han registrat fins ara a la demarcació de Girona ja superen el total de víctimes que hi va haver en el conjunt de l’any tant el 2019 com l’any passat.

Rere d’aquestes dades, hi ha tragèdies personals i danys irreparables que ens obliguen a tots a reflexionar en la nostra part de responsabilitat a l’hora de garantir una mobilitat més segura pel bé de tots. Conduïm amb prudència i civisme i tinguem present que, com diu la campanya, nosaltres mateixos som el punt de sortida. Per tant, evitem qualsevol risc a la carretera.

10 anys fent costat a les víctimes

El Servei d’Informació i Atenció a les Víctimes de Trànsit (SIAVT) ha celebrat recentment el desè aniversari. Des del 2012, mitjançant el 900 100 268, de nou del matí a vuit del vespre i cada dia de l’any, el SIAVT ha donat resposta a les necessitats dels familiars i afectats per accident de trànsit. Durant aquests deu anys d’existència, el servei ha rebut 4.300 consultes, en les quals ha ofert orientació i informació sobre els tràmits després del sinistre, la possibilitat de conèixer els recursos existents, rebre informació sobre els drets que els reconeix la legislació vigent i el suport psicològic davant d’un sinistre de trànsit.

Més proactivitat

A més, al 2021 el Servei d’Informació i Atenció a les Víctimes de Trànsit va ampliar els serveis i va començar a fer un seguiment proactiu periòdic als familiars de les víctimes mortals dels accidents de trànsit per tal de donar-los suport durant l’any posterior a l’accident, en tots els tràmits i recursos en els àmbits jurídic, sanitari, psicològic i social. L’objectiu prioritari és que les víctimes i els familiars no se sentin sols i desemparats. Fins l’any passat, quan es produïa un accident mortal, els Mossos d’Esquadra o les policies locals informaven els familiars de l’existència del SIAVT –entregant-los un tríptic– i eren aquests els que s’hi havien de posar en contacte. Atesa la situació de desconcert i dolor, això suposava una dificultat afegida que feia que, a vegades, no s’arribés a utilitzar el recurs. Ara, un cop s’ha omplert un formulari de cessió de dades que habilita els psicòlegs del SIAVT a trucar-los, ja s’estableix un primer contacte i, a partir d’aquí, si cal, es fa un seguiment proactiu al llarg d’un any, durant el qual se’ls dona suport i assessorament sobre els diferents tràmits.

Servei pioner

Un servei com el que ofereix el SIAVT no es pot trobar actualment a cap país o regió d’Europa. En paraules del president de la FEVR (Federació Europea de Víctimes a la Carretera), Filippo Randi, “el SIAVT és un model molt interessant que es pot replicar en altres països europeus. Les persones tenen el dret a recuperar la seva qualitat de vida després d’un sinistre de trànsit i han d’existir serveis especialitzats amb professionals de diferents disciplines que puguin respondre a les necessitats de cada moment. És primordial per al benestar de les víctimes que coneguin els recursos existents. La col·laboració entre el SIAVT i les associacions de víctimes és essencial per poder ampliar l’abast d’aquest servei, sempre pensant en el benefici de les víctimes”.

Jornada commemorativa

Aquestes declaracions del director del FEVR es van poder escoltar a la Jornada de commemoració dels 10 anys del SIAVT que va organitzar el Servei Català de Trànsit aquest mes de novembre. Durant aquesta jornada, es van celebrar diverses taules rodones amb la participació de psicòlegs, membres de diversos cossos policials i fiscals, així com representants de les associacions STOP Accidentes, Prevenció d’Accidents de Trànsit i responsables del programa Game-Over de l’Institut Guttmann. Una de les principals conclusions que es van poder extreure dels diversos debats i intervencions va ser la necessitat de donar a conèixer a més gent l’existència del Servei d’Informació i Atenció a les Víctimes de Trànsit, un servei encara desconegut per la gran majoria de la població i que pot arribar a ser de vital importància per a tots aquells familiars i afectats per un accident de trànsit.

Vigilància als camions de l’AP-7

Els Mossos d’Esquadra fan controls a gran escala amb segregació total de vehicles pesants a les antigues esplanades dels peatges

L’alliberament de peatges a l’autopista AP-7 ha permès habilitar unes zones de control de la mobilitat a les antigues esplanades de les cabines. Aquesta nova configuració de la infraestructura ha permès per primera vegada desenvolupar dinàmiques de vigilància policial segregades i exclusives a vehicles pesants, principalment a les zones de la Roca del Vallès i de Martorell en tots dos sentits de la circulació.

En aquests dispositius preventius, en què participen diferents àrees de control i un nombre  elevat d’efectius policials, es desvien del trànsit tots els camions que circulen per l’autopista cap a la zona de vigilància habilitada, on els agents  duen a terme un cribratge i selecció dels vehicles pesants a controlar. Així ho fan periòdicament els Mossos d’Esquadra a peu d’autopista, amb la col·laboració del Servei Català de Trànsit i el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, a través de macrocontrols.

Enguany la Divisió de Trànsit ha detectat un increment del 20% de les infraccions en els temps de descans dels transportistes i des de l’alliberament dels peatges s’han duplicat els accidents mortals amb vehicles pesants implicats en aquest eix viari. Per intentar capgirar aquests indicadors i per augmentar la seguretat viària dels camioners i de tots els usuaris de l’AP-7 s’han realitzat, i es continuaran planificant més endavant, aquests controls a gran escala amb segregació total de camions en aquestes superfícies de l’autopista.

Combatre la percepció d’impunitat a l’autopista sense barreres

“L’autopista sense barreres pot donar la percepció d’impunitat a determinats conductors i aquests macrocontrols ens ajuden a posar-los en alerta”, assegura l’inspector Andreu González, cap de la Divisió de Trànsit dels Mossos d’Esquadra. “Abans a l’AP-7 només podíem fer-hi controls de selecció dinàmica i aleatòria i amb aquests dispositius massius a vehicles pesants, la vigilància és molt més intensiva i menys atzarosa”, explica l’inspector.  

Concretament, en quatre operatius policials s’han controlat 453 vehicles pesants i s’han imposat 253 denúncies:

  • 119 per no respectar temps de conducció i descans
  • 47 per distraccions, ITV, auriculars
  • 7 per excés de pes
  • 42 per altres motius de transports
  • 3 alcoholèmies positives i 2 de drogues
  • 33 actes de inspecció de treball
  • 14 vehicles han estat immobilitzats

Aquesta vigilància integral al transport pesant ha incorporant elements tecnològics nous que han facilitat la tasca de control preventiu, com dispositius que permeten detectar manipulacions de tacògraf en dinàmic, sense aturar els camions.