Conductors entre reixes

Sovint pensem que mai serem víctimes d’un accident de trànsit, que això els passa als altres. Però encara ens resulta molt més increïble i surrealista pensar en la possibilitat d’entrar a la presó per conduir sota els efectes de l’alcohol, per conducció temerària o per conduir sense permís. És una realitat que no entra en els nostres esquemes però, això, també passa.

L’enduriment de les mesures penals contra els infractors per delictes contra la seguretat viària ha portat a l’àmbit de la justícia penal, inclosa la presó, un col·lectiu de persones que fins ara no hi arribaven. Actualment a Catalunya hi ha 809 persones a la presó que estan complint condemna i que han comès algun delicte contra la seguretat viària. Conduir sense permís, la conducció temerària, conduir sota els efectes de l’alcohol i les drogues i negar-se a sotmetre’s a la prova d’alcoholèmia són, per aquest ordre, els delictes més habituals en aquest tipus d’interns.

La durada de la condemna se situa al voltant d’un any de mitjana, si bé aquells penats classificats com de delicte únic tenen condemnes de pena de presó considerablement més curtes. Sigui com sigui, ingressar en una presó no és una experiència desitjable.

ORIS 9910 SCT penats per delictes-1024x512px

Prendre consciència de la inconsciència.

El programa Hora Punta es desenvolupa a les presons catalanes des del 2011 i, mitjançant aquest, l’Administració penitenciària intenta donar resposta a l’increment de reclusos per delictes de trànsit des de la reforma del codi penal el 2007. És un programa psicoeducatiu que dura tot l’any i que ofereix als interns eines per prendre consciència i per treballar la conducta davant el risc i evitar situacions reincidents en el futur. Al llarg del tractament es treballen 3 objectius: la responsabilització del problema, l’anàlisi funcional de la pròpia conducta i, finalment, la capacitat d’empatitzar.

“Posar-se al lloc de l’altra persona en la mesura de les seves possibilitats, poder entendre el danys causats o el dany potencial que pots causar a altres persones és fonamental en aquest programa”, assegura Margarida Llop, cap de programes de l’àrea de violència del centre penitenciari de Ponent. La Margarida comenta que aquest tipus de presos no es veuen a si mateixos com la resta d’interns. “Sovint ells no es veuen com un pres, el que s’entén per pres. Però avui dia això és molt versàtil i és transgredir una norma… pel sol fet aquest es pot plantejar un que està cometent un delicte, ser o tenir la categoria de delinqüent”.

5

El centre penitenciari de Ponent ha estat pioner en aquest programa. A hores d’ara, hi ha 14 presos que hi estan complint penes per un delicte únic contra la seguretat viària. El programa preveu també dues sessions amb mossos d’esquadra de l’àrea de l’educació per a la mobilitat segura. En Jesús Alcalde, mosso coordinador de l’educació per a la mobilitat segura a Ponent, acompanyat del seu company Hèctor Querol, hi fan xerrades habitualment tant en règim obert com en règim tancat. “L’objectiu principal de la sessió”, diu en Jesús, “és que reflexionin sobre per què han anat a la presó, se’ls fa reflexionar sobre la reincidència i se’ls fa entendre que la societat els dona oportunitats però si reincideixen el càstig és la presó.”

Fer un “reset”

Fer xerrades en un entorn penitenciari és, òbviament, diferent d’altres espais on els mossos fan sessions formatives. Els agents, en aquestes ocasions, sempre van vestits de paisà per tal de crear un ambient relaxat i distès. L’acollida és bona i els interns no veuen els mossos amb hostilitat, sinó que pel tarannà de la reunió sembla més una trobada d’amics on els interns pregunten i demanen consells a la policia.

La sessió comença amb una reflexió personal dels penats sobre per què són a la presó i què cal fer perquè en un futur, quan surtin, no reincideixin i tornin a una vida entre reixes. Les classes són molt dinàmiques i “no costa res que ells participin perquè l’acceptació és boníssima”, assegura l’Hèctor.

La percepció del risc és un element clau en aquestes formacions. La treballen a partir d’un qüestionari on cada intern ha de puntuar, de poc a molt, conductes de risc en la conducció. “El que intentem primer és conèixer des de quina perspectiva ells veuen el risc i, llavors, s’adonen que cadascú el veu diferent i el que pretenem és que vegin que sí que existeix aquest risc i que és molt més greu del que ells consideren”, diu en Jesús.

3

Alguns són molt conscients de la infracció que han comés i un d’ells demana ajuda al Jesús: “A ver si me ayudas y me ‘reseteas’”. Un altre que està complint condemna per conduir sota els efectes de l’alcohol i fer-ho amb reincidència amb el permís retirat explica, fent broma: “Tinc el permís retirat fins el 2023. Ma mare diu que estarà tranquil·la fins llavors”.

“Jo he nascut per conduir i córrer”, diu un dels interns, i el Jesús el corregeix: “Ep! Tu has nascut per conduir i per viure”. Aspectes com la responsabilitat, l’autoconeixement o les conseqüències que es deriven dels propis actes en les víctimes, en la família i en un mateix són tractats amb jocs simbòlics com ara la construcció d’una torre vertical amb 10 fitxes sense que caigui a mode de competició. “Els dones 10 peces i és impossible construir una torre vertical. Nosaltres ho hem intentat i no és possible. El joc dona peu al fet que reflexionin perquè ells s’estan adonant que és impossible fer aquesta torre, però ho continuen fent… ho tornen a fer, torna a caure i aquí és on ho comparem amb la reincidència que els ha portat a la presó”.

La sessió passa volant i sembla que els interns no tenen pressa a marxar. Donen les gràcies efusivament al Jesús i a l’Hèctor. “Recordeu que tothom té dret a una oportunitat i que sou privilegiats perquè teniu l’opció de reflexionar. La vida no té preu i no viure la vida tampoc té preu” és el missatge final d’aquesta jornada formativa.


El Servei Català de Trànsit ha posat en marxa la campanya “Conductors entre reixes”, una campanya de vídeos virals que mostra, mitjançant el testimoni d’interns que compleixen pena a la presó per un delicte contra la seguretat viària, les conseqüències d’una imprudència greu a la carretera i, alhora, les eines formatives amb què les institucions penitenciàries i els cossos policials redrecen aquestes actituds per evitar la seva reincidència.

5 regles clau per actuar amb seguretat en cas d’avaria

Per fi ha arribat el dia anhelat, estàs conduint per una carretera de camí a la teva destinació de vacances d’estiu però de sobte t’adones que el teu vehicle comença a fallar i no pots continuar circulant… Ningú vol patir aquest tipus de contratemps però malauradament els cotxes s’avarien, també quan estem de vacances. Per tant, hem d’estar preparats per afrontar aquesta incidència amb seguretat i amb calma, per tal d’evitar exposar-nos nosaltres mateixos i els altres a situacions de perill.

Et deixem 5 regles clau que has de tenir en compte si el teu cotxe pateix una avaria durant un desplaçament per carretera:

  1. Atura el vehicle fora de la via, si és possible, en un lloc on no destorbi el trànsit, sobretot perquè no es produeixi un accident a conseqüència de l’avaria.
  2. Per avisar de la incidència els altres conductors, senyalitza el teu vehicle amb els triangles, situats com a mínim a 50 metres davant i darrere del vehicle (en vies de doble sentit). Si no en disposes, posa-hi alguna cosa que pugui cridar l’atenció a la resta de conductors, com per exemple, una armilla reflectora.
  1. Activa els llums d’emergència i, si és de nit, amb poca visibilitat, també els de posició. 
  1. Si has de sortir del vehicle, fes-ho per la part més segura, amb prudència, i no oblidis posar-te l’armilla reflectora obligatòria, que has de portar sempre a mà. No val, per exemple, portar-la al maleter.
  1. Allunya’t de la via i, si pots, situa’t darrere de la tanca de protecció. Si al cotxe hi viatgen més ocupants, mantingues el grup unit i evita que circulin per la calçada. A causa d’avaries, es produeixen atropellaments que poden tenir greus conseqüències i, per tant, les mesures d’autoprotecció són indispensables per evitar mals majors.

Les revisions periòdiques i el manteniment òptim dels vehicles són fonamentals per evitar patir un ensurt a la carretera durant les esperades vacances d’estiu. Així que abans de sortir de viatge cal revisar uns elements bàsics, entre ells la pressió i l’estat dels pneumàtics, el nivell de l’oli i el líquid dels frens, la bateria, els llums i els intermitents. Les revisions preventives són bàsiques per a la seguretat viària així com la reparació de desperfectes que poden comportar riscos greus a l’hora de circular tant per a un mateix com per a la resta d’usuaris.

No t’arrisquis que un manteniment deficient del teu vehicle t’espatlli les vacances!

 

#MillennialsSenseFiltres, joves sense embuts

El Marcos, el Kevin, el Jordi, la Judit i la Marta són els protagonistes de #MillennialsSenseFiltres, una campanya sobre els perills de la carretera que aquest estiu hem llançat per arribar als joves. “Millennials” per l’edat, i “Sense filtres” pel format conversa que els estira de la llengua i de la sinceritat.

Aquest mes de juliol ja pots veure al nostre canal de Youtube, TransitCatalunya, i al nostre perfil de Twitter, @transit, aquests tres vídeos que estan farcits de reflexions reals i directes sobre el mòbil, l’alcohol i les drogues o les imprudències al volant. De fet, aquests cinc joves parlen tan sense embuts que moltes de les coses que diuen són l’exemple a NO seguir.

millenials5

“No et dic que no condueixi mai beguda, però crec que drogada no ho faria mai”, “He conduït sense carnet i he sortit molt de festa”, “Veig millor que consultis el mòbil en el semàfor que no conduint”, són algunes de les “perles” que ens han deixat els protagonistes de la campanya. Unes reflexions controvertides que ens serveixen per fer debat a la xarxa amb l’objectiu d’apropar-nos als millennials i fer-los veure que determinades actituds imprudents, que ells poden arribar a considerar quotidianes, són incompatibles amb una conducció segura.

La campanya arriba ara a l’estiu, uns mesos en què la mobilitat d’oci i les sortides nocturnes dels joves es disparen i quan es fa necessari recordar-los aquests missatges: “Ets jove i et queda molt per viure, no corris riscos”, “Si condueixes, mòbil off!”, o bé “Ni molt ni poc. Si condueixes, zero alcohol, zero drogues”. La part més amarga de tot plegat és que enguany ja han mort a les carreteres catalanes 12 joves d’entre 18 i 30 anys. Per molt que la joventut sigui una etapa de viure la vida, cal que siguin conscients que tot es pot acabar per una imprudència. Malauradament, això passa.

“La gent no és conscient que l’helicòpter de l’SCT salva vides”

Parlem amb Mariana García, pilot de l’helicòpter de l’SCT

Segurament no és casualitat que la persona que pilota l’helicòpter del Servei Català de Trànsit i que, per tant, vigila el nostre comportament a la carretera fos examinadora de trànsit durant 8 anys. La Mariana García porta 19 anys treballant per a l’SCT. “Abans era funcionària i em vaig presentar a les oposicions internes de pilot d’helicòpter, em van agafar i vaig fer els cursos de pilot privat d’helicòpter i, posteriorment, de pilot comercial.”

Foto Article 01

“Estic fent una feina que és important per a la societat, crec que la nostra feina salva vides”

Actualment, la Mariana és l’única funcionària pilot que queda a la Generalitat, perquè tots els seus companys s’han anat jubilant. “La part de la meva feina que més m’agrada és volar”, explica la Mariana amb un gran somriure de felicitat a la cara. “Aquesta part és la que em compensa tots els tràmits que haig de fer abans i després de volar. És difícil d’explicar, em gratifica. A banda d’això, considero que la tasca que faig per al Servei Català de Trànsit és molt important”, afirma la pilot amb un to convincent que no deixa lloc a dubtes. “La gent no té la consciència que l’helicòpter de trànsit salva vides. Encara que sigui només per l’efecte dissuasiu, de saber que hi ha un helicòpter que està volant, que està controlant les carreteres. La gent s’ho pensa dues vegades abans de cometre una infracció. Malauradament es necessita un element dissuasiu, com els radars o com l’helicòpter que sobrevola les carreteres.” La pilot es mostra convençuda que “estic fent una feina que és important per a la societat, crec que la nostra feina salva vides”.

“No només visualitzem les infraccions, també millorem la xarxa viària”

Foto Article 04

Però aquest efecte dissuasiu no és l’únic argument que esgrimeix la Mariana per donar valor a la feina que es fa des de l’helicòpter. Afegeix que també “ens permet fer estudis viaris. Des de dalt, des de l’helicòpter, tens una panoràmica de tota la carretera, de tota la zona, cosa que dona molta perspectiva a l’hora de fer informes, estudis. Per exemple, per variar el traçat d’una carretera o per variar la senyalització de les vies. Tot plegat ajuda a millorar el traçat i que hi hagi menys conflictivitat a l’hora de conduir i que hi hagi menys accidents. Per tant, no només visualitzem les infraccions, també millorem la xarxa viària”.

“El conductor que posa en perill les vides de les persones és un conductor nefast, no mereix tenir el carnet de conduir”

Foto Article 02

Ningú millor que una antiga examinadora de trànsit per valorar si els catalans som o no som bons conductors: “Les infraccions que més es capten des de l’helicòpter són les que no respecten les línies contínues. Fem especial incidència en les denúncies que mostren comportaments negligents o temeraris, com els avançaments imprudents que posen en perill les vides dels conductors”. I és que la Mariana ho té claríssim: “Un conductor dolent és el que no respecta les normes de trànsit”, i ho rubrica amb contundència afirmant que “qui posa en perill les vides de les persones és un conductor nefast, no mereix tenir el carnet de conduir”. I punt.

“Un bon pilot no és el més hàbil del món, és el que segueix les normes”

I la persona que pilota l’helicòpter del Servei Català de Trànsit, es considera una bona conductora? La resposta és afirmativa: “Soc una bona conductora perquè compleixo la normativa, el codi de circulació. La meva carrera professional m’ha conscienciat que un bon pilot no és el més hàbil del món, sinó que és el que segueix les normes”. D’això se’n diu predicar amb l’exemple.

Foto Article 03

“Els pilots han de ser prudents, segurs i sistemàtics; no poden ser persones anàrquiques”

La seguretat és un element fonamental per a un pilot. Els controls que passa l’helicòpter són diaris i exhaustius i res no es deixa a la improvisació. Per a la Mariana, els pilots d’helicòpter “han de tenir una sèrie de qualitats: han de ser prudents i segurs, no poden ser persones anàrquiques. En la nostra professió s’ha de ser molt segur, molt sistemàtic. Les proves per ser pilot són molt rigoroses i tot això es té en compte”. Considera que pilotar un helicòpter “és un treball de risc i això és inevitable. Per molta seguretat que hi posis, per un molt bon manteniment que tingui la màquina, sempre tens un punt d’incertesa. Tot i així, donem prioritat a la seguretat per tal de fer que el tant per cent d’inseguretat sigui el mínim”. Hi ha més elements a tenir en compte a l’hora de decidir si és segur volar o no. Per exemple, el factor meteorològic. La Mariana remarca que “el més important és la visibilitat. Si la visibilitat és bona, fins i tot de nit, no hi ha cap problema”.


. Fitxa tècnica de l’helicòpter de l’SCT

hELICOPTER

  • És un helicòpter biturbina que té un equip de captació i gravació d’imatges per filmació.
  • Té dues càmeres visuals, una d’elles gran angular i una per fer ‘zoom’, i també una càmera infrarojos tèrmica per a vols nocturns i per a màxima precisió.
  • Disposa d’un GPS de posicionament cartogràfic, un ‘aerocomputer’ que proporciona els punts quilomètrics i un equip de xarxa de rescat.
  • L’helicòpter té una sistema de transmissió via satèl·lit 3G i 4G, que permet arribar a zones orogràficament complexes i on no es tenia senyal. Per tant, l’aparell té una alta transmissió d’imatges al 100 % del territori.
  • L’helicòpter vola a 3.000 peus (poc més de mil metres) en màxima altura.
  • Ha tornat a volar amb regularitat des del passat mes de desembre del 2018.
  • Té diferents missions, com ara: vols d’inspecció i vigilància, vols de gestió de trànsit i vols per detectar i denunciar infraccions (les més habituals: cinturó, mòbil, avançaments, circulació pels vorals).

 

Com fer seguretat viària als adolescents i no defallir en l’intent

Foto classe institut

Van néixer al 2004, com aquell qui diu fa 4 dies, però han rebut molta més cultura viària que els seus pares, i ja no parlem dels seus avis. Tenen només 14 o 15 anys però de petits anaven amb cadireta, no han vist ningú anar amb moto sense casc i tenen bastant més clar que molts adults que no es pot beure si s’ha d’agafar el cotxe. Encara no tenen el permís de conduir però ja tenen idees fermes sobre alguns aspectes bàsics de la seguretat viària. Això és fruit, entre altres coses, d’un canvi cultural que s’està gestant des de fa més de 20 anys, en què certs comportaments i actituds en la mobilitat ja han estat incorporats de manera natural en l’ADN d’aquests adolescents, els nostres futurs conductors i conductores.

 Jocs de rol i dinàmiques de grup per evitar accidents

Em feia especialment gràcia anar a una xerrada de conscienciació que mossos responsables de l’educació per a la mobilitat segura fan, de manera habitual, a escoles i instituts de tot Catalunya. En la meva època no existien aquest tipus d’activitats. Com a molt, t’explicaven el significat dels senyals de trànsit i poca cosa més. A la generació dels pares dels actuals adolescents no ens havien parlat mai de comportaments de risc, del perill de conduir sota l’efecte de l’alcohol i les drogues, de la importància de portar el casc, de ser conscients de prendre decisions segures. Millorar la seguretat viària requereix un canvi i, sense educació, no hi ha canvi possible. L’aprenentatge de la mobilitat segura és el procés imprescindible per aconseguir-ho i cal fer-ho des de la infància per tal d’adquirir un seguit d’hàbits i valors que ens estan ajudant a construir una consciència col·lectiva sòlida en seguretat viària.

Els joves i la seva sinistralitat: L’any 2010, 40 joves d’entre 16 i 25 anys van morir en accidents de trànsit a les carreteres catalanes. Actualment hem aconseguit reduir aquesta xifra en un 50%. Cap altre grup d’edat registra un descens tan significatiu

Avui anem a l’IES de Torrefarrera. Jesús Alcalde, mosso coordinador de l’educació per a la mobilitat segura a Ponent, acompanyat del seu company Albert Barrot, tenen previst fer-hi una xerrada als estudiants de 3r de l’ESO. No és el primer cop que venen a aquest institut. De fet, hi fan sessions des de 1r de l’ESO fins a batxillerat. A molts dels alumnes ja els coneixen i “fins i tot a alguns els portem fent formació des de la primària”.

Els esperem a la classe. Arriben del pati, sorollosos, alguns fan cara de sorpresa en veure els mossos, d’altres riuen, d’altres fan comentaris sottovoce. En Jesús té experiència i domina a la perfecció les tècniques de dinàmica de grup. Els fa moure i seure tots en rotllana perquè així tothom es pugui veure les cares. Malgrat que són companys de classe estan vergonyosos, no gosen parlar. Silenci sepulcral de cop. Per això comença amb un exercici: els fa dir, un per un, si creuen que el company de la seva dreta es deixa influenciar pel grup. Reaccions de sorpresa, de cert malestar, respostes del tipus “però que dius?” o “no és cert!” quan algú diu que el del costat té un comportament de borrego… Però ha aconseguit trencar el gel i tots estan més relaxats i més participatius.

Els agents educadors tracten i debaten la valoració de la seguretat, la vulnerabilitat i el risc, la influència del grup, la gestió dels límits i capacitats i el pes de les emocions en les nostres accions. Sovint els adolescents actuen de manera gregària per no sentir-se exclosos del grup perquè en l’adolescència el pitjor que et pot passar és que diguin que “ets un pringat. Els amics són el més important. La resta no existeix, no interessa.

La sessió és àgil, fresca, directa i divertida. En Jesús parla als joves en el seu llenguatge, busca el feedback, planteja jocs de rol i dinàmiques amb una intenció clara. “Volem que reflexionin, que pensin. No els venim a alliçonar sinó que busquem que s’adonin que és a les seves mans prendre decisions correctes que no posin en risc la seva seguretat.” Està al seu abast fer les coses de manera diferent de com les fan o  les han fet els seus pares, que no van tenir accés a tanta informació i formació com ells. “Sou el futur”, els diu. Ells es miren i riuen. Els adolescents sempre riuen, tot els fa gràcia.

L’impacte de la formació: Durant l’any 2018, els mossos educadors van realitzar 494 sessions a 89 instituts de secundària de Catalunya, en les quals van participar 12.576 alumnes d’entre 12 i 18 anys

Però en aquestes sessions els joves aprenen a valorar la manera d’afrontar una situació complexa de trànsit i la capacitat per actuar i ser conscient de la influència que s’exerceix sobre algú i la que fan els altres, per decidir la conducta més segura en cada moment.

“La importància de la prevenció és voler canviar. Voleu canviar?” Tots fan que sí amb el cap. Per últim, la pregunta del milió: “Per què les policies fem controls?”. La resposta és contundent, sense vacil·lacions: “per evitar que hi hagi un accident, per evitar que algú mori a la carretera”.

La sessió arriba al final. El temps ha passat volant. Estan contents i de ben segur que, quan arribin a casa, ho explicaran als pares. És la pluja fina, gairebé imperceptible però eficaç a llarg termini. Aquesta és la qüestió que marcarà el canvi en la seguretat viària al nostre país. Noves generacions més conscienciades i implicades en una seguretat viària global i sense fissures.

Fugir del lloc d’un accident: una mala decisió

“Fa uns 6 anys, vam investigar un accident al cinturó del Litoral, en el qual un turisme va fer caure una motorista i un tercer cotxe li va passar per sobre… Tots dos conductors, el del vehicle que la fa caure i el que li passa per sobre, s’aturen uns metres més endavant, miren què ha passat, un d’ells truca al 112, i decideixen marxar tots dos del lloc de l’accident.” Aquest és un dels molts exemples que ens podria explicar el sergent Rafa Aguilar, del Grup de Recerca i Documentació (GRD), la divisió dels Mossos d’Esquadra que investiga els accidents de trànsit.

IMG_6816 baixa

 

Dissortadament, l’abandonament del lloc de l’accident i l’omissió del deure de socors són més habituals del que ens puguem pensar. El 2018, hi va haver 198 accidents a les carreteres catalanes en els quals el conductor que va provocar el sinistre va fugir. D’aquests 198 sinistres, un va ser mortal. La tasca dels Mossos al capdavant del GRD és la d’investigar el lloc de l’accident, seguir les pistes i localitzar finalment el conductor que ha fugit del lloc de l’accident. En molts casos, això s’aconsegueix per la suma d’esforços i recursos que es posen a l’abast per localitzar el vehicle que ha fugit. En el cas que relatava el sergent Aguilar, es van localitzar els dos conductors: “Vam arribar a determinar la identificació del conductor que va fer caure la motorista per la trucada al 112. Del cotxe que li va passar per sobre, vam recuperar algunes peces que ens van permetre determinar el model del turisme. La setmana següent vam muntar un control en el mateix punt i vam buscar el turisme fins que el vam trobar, i als baixos tenia encara restes biològiques. Vam imputar un delicte d’homicidi imprudent i omissió del deure de socors als dos conductors”, explica Aguilar.

IMG_6818 baixa

La traçabilitat de les restes

En els sinistres en els quals un vehicle ha fugit del lloc de l’accident són molt importants les restes del vehicle que hi hagin quedat. Sovint, gràcies a aquestes restes es pot localitzar el vehicle fugat i el seu conductor. Si el vehicle ha estat reparat, s’afegeixen dificultats a la seva posterior localització però també hi ha vies per enxampar el responsable: “Quan el vehicle es munta a fàbrica, totes les peces tenen un rellotge, amb la indicació de l’any; a partir d’aquí, si per exemple tenim un vehicle del 2010 i trobem peces del 2017, sabem que alguna cosa s’ha reparat. Seguim les pistes, demanem dades d’aquests canvis de peces fins que finalment podem determinar si ha estat implicat en aquell accident”, explica el sergent Aguilar. “En els accidents amb fugida, treballem estretament amb el gremi de tallers: nosaltres llancem un avís que busquem un vehicle d’una marca i model concret i si entra en reparació un vehicle amb aquestes característiques i amb aquests danys, el taller ens dona l’avís”, precisa Aguilar.

Els motius

Segons el sergent a càrrec de la divisió d’investigació dels accidents de trànsit, no hi ha un perfil tipus de l’infractor que fuig del lloc de l’accident, però sí que hi ha uns denominadors comuns que s’acostumen a complir en aquests casos, com haver consumit alcohol, haver perdut tots els punts del carnet de conduir, no tenir passada la ITV, o no tenir l’assegurança del vehicle, per esmentar els exemples més habituals. “Sovint, són aquestes circumstàncies les que porten alguns conductors a prendre la decisió de fugir del lloc de l’accident; una acció que, de fet, és molt més greu que qualsevol d’aquestes circumstàncies”, puntualitza el sergent Aguilar.

IMG_6821 baixa

Reforma del Codi penal

El 20 de febrer d’enguany, va entrar en vigor la reforma del Codi penal, en la qual s’incorpora el delicte d’abandonament del lloc de l’accident i s’estableixen penes de fins a 4 anys de presó, si el conductor és responsable del sinistre, i també de fins a 6 mesos de presó, si un conductor arriba al lloc d’un accident amb víctimes i no s’atura a auxiliar-les. Amb aquesta mesura, àmpliament reclamada per les entitats que defensen les víctimes d’accidents, es pretén oferir més protecció a les víctimes dels accidents de trànsit.

El millor moment per deixar-ho

Llegíem darrerament que el marit de la reina Isabel II de la Gran Bretanya, el príncep Felip, de 97 anys, havia entregat voluntàriament el seu permís de conduir a la Policia. D’aquesta manera volia deixar ben clar que havia decidit no tornar a conduir mai més, forçat sobretot per un accident que havia tingut poques setmanes abans i perquè dies després l’havien agafat in fraganti conduint sense el cinturó de seguretat posat. En realitat, ja feia temps que rebia la pressió d’una societat que considerava que, potser, ja era massa gran per agafar el cotxe.

També hem pogut llegir últimament que, del total de víctimes mortals que portem comptades fins ara a les nostres carreteres, aproximadament un 36% tenen més de 65 anys. Unes dades inèdites fins ara i que demostren un augment de morts a la carretera que s’inclouen dins la franja d’edat anomenada eufemísticament “gent gran”.

Home

Amb totes aquestes informacions, és fàcil que sorgeixi la pregunta següent: “Caldria posar un límit d’edat per conduir?”. És evident que amb l’edat perdem visió, reflexos al volant i capacitat auditiva. Però abans de respondre categòricament a la pregunta, recordem aquella rondalla anomenada “El plat de fusta”, en què un home castiga el seu pare, ja gran, a menjar en un racó i en un plat de fusta perquè, a causa de l’edat, no parava de vessar-ho tot i trencar els plats. Pocs dies després, l’home es troba el seu fill petit treballant un petit tronc amb el seu ganivet. L’home li pregunta: “Què fas?”, i el nen li respon: “Estic fent un plat de fusta, perquè quan tu siguis vell hi mengis com ara l’avi. Com que veig que al teu pare li donaves un plat de fusta, ara jo n’estic fent un per a tu.” No cal dir que, en un primer moment, el pare no s’ho pren massa bé, però acaba comprenent la moralitat de la rondalla i permet a l’avi tornar a menjar amb tota la família.

Per tant, i tornant a la pregunta de si cal posar un límit d’edat per conduir, la gent que no forma part del col·lectiu de la gent gran podria veure’s temptada a respondre amb un sí rotund. Però a quina edat posem la línia? 64 anys? 65? 70? No tots envellim igual i segur que, quan ens arribés l’edat marcada per llei pensaríem: “Home, doncs encara estic prou bé, no veig per què ara haig de deixar de conduir”. I és que no disposar del permís de conduir suposa per a tots una gran pèrdua de la nostra independència, un preu que, arribat el moment, no tots estem disposats a pagar. No tots estem disposats a menjar en un plat de fusta.

Dona

Però és cert que, davant l’augment de la mortalitat dels conductors, passatgers i vianants de més de 65 anys, hauríem de prendre algunes mesures. Un aspecte important a considerar és la vulnerabilitat relacionada amb l’edat. El mateix accident pot tenir conseqüències diferents segons les condicions físiques de les persones afectades. Per això són tan importants les mesures de seguretat activa i passiva, sigui quina sigui l’edat de conductors i passatgers.

En qualsevol cas, la conducció requereix un exercici de responsabilitat per part de tots i cadascun de nosaltres, tant en el mateix moment en què es condueix com en l’obtenció i renovació dels permisos, que inclouen el reconeixement psicofísic dels conductors cada 10 anys en general i cada 5 a partir dels 65 anys. No obstant això, aquest temps es pot reduir en funció dels problemes psicofísics que es detectin en les revisions. Des del Servei Català de Trànsit demanem a tothom, sigui quina sigui la seva edat, un exercici de responsabilitat i sinceritat en el reconeixement psicofísic perquè els professionals puguin fer la seva feina i ens marquin les adaptacions que necessitem per conduir i el termini en què cal renovar el permís de conduir. Es tracta de no enganyar-nos, ni nosaltres mateixos ni tampoc els responsables que ens han de permetre, o no, renovar el permís de conduir. Les conseqüències de fer trampes poden ser massa greus.

 

 

 

 

 

 

Imprudències que no passen desapercebudes

Un cotxe circula per la T-11 entre Reus i Tarragona. La conductora agafa el mòbil i consulta una aplicació per saber el recorregut que ha de fer. Per a ella només ha estat “un moment”, el temps suficient per perdre l’atenció en la circulació i començar a desviar-se de la trajectòria. Dos agents que patrullen en un vehicle de paisà de Mossos d’Esquadra per la mateixa via han vist la infracció i indiquen a la noia que els segueixi i s’aturi. Li comuniquen que ha comès una infracció greu de circulació que li suposarà la pèrdua de 3 punts del permís de conduir i una multa de 200 euros.

Els vehicles espiell són cotxes no logotipats dels Mossos d’Esquadra amb els quals es porta a terme un patrullatge policial dinàmic. La priorització d’aquest tipus de controls és una de les mesures que s’ha implementat aquest 2019, amb l’objectiu de continuar treballant per contenir la sinistralitat viària a les carreteres catalanes i conscienciar els conductors del perill que suposen les distraccions i altres imprudències al volant.

Com el seu nom indica, els vehicles espiell permeten als Mossos vigilar les carreteres sense ser reconeguts o detectats pels conductors. A dins hi van dos agents uniformats que són els encarregats de captar infraccions de trànsit –distraccions, sobretot l’ús del telèfon mòbil, però també avançaments incorrectes o no portar el cinturó de seguretat– que els conductors cometen mentre circulen sense ser conscients de la presència d’un cotxe policial. “La idea és que puguis aturar al mateix moment el conductor i notificar-li la denúncia”, explica l’inspector Antoni Vilafranca, cap de l’Àrea Regional de Trànsit Camp de Tarragona.

“Només ha estat un moment”, “no l’agafo mai”, “em trucaven de l’escola/de la feina”, “pensava que era una emergència”… Les excuses que posen els conductors són nombroses i recurrents però el cert és que, com que són enxampats in fraganti, la majoria reconeixen i accepten que estaven fent una cosa que no haurien hagut de fer: conduir manipulant el mòbil.

Amb tot, l’any passat les distraccions van ser la causa de gairebé un de cada quatre accidents amb víctimes. “Hem passat de parlar amb el telèfon a l’orella a comunicar-nos via whatsapp amb el telèfon entre les cames i utilitzar d’aquesta manera el mòbil és tant o més perillós. No estar pendents del que està passant davant nostre a la carretera pot provocar accidents amb conseqüències que a vegades ni ens imaginem”, alerta Xavier Piña, sergent de l’Àrea Regional de Trànsit Central.

Les distraccions causades per l’ús del mòbil són les més freqüents però també se’n detecten d’altres. A l’AP-7 a Santa Perpètua de Mogoda una patrulla de l’ART Metropolitana Nord observa el conductor d’una furgoneta que està menjant d’una carmanyola mentre condueix. Els agents l’avisen i el fan aturar a la següent àrea de servei. El conductor de la furgoneta enxampada s’excusa i diu que tenia previst fer una parada per menjar però que té molta pressa i finalment no li ha donat temps. Comportaments com aquest també poden causar que l’atenció es desviï de la carretera durant uns segons i en conseqüència comportar greus riscos al volant.

 

 

Per a tu, quin preu té la vida?

Entrevista a Ester Busquets, doctora en Ètica de la Universitat de Vic

A l’SCT, la nostra activitat gira entorn la prevenció dels accidents de trànsit i la reducció de la sinistralitat; per tant, ens interessen tots aquells factors del comportament humà que incideixen en la conducció. La majoria d’estudis demostren que el factor humà és el principal element implicat en la sinistralitat. Cal tenir en compte que davant d’una mateixa situació els conductors tenim reaccions diferents d’acord amb la nostra personalitat, aprenentatge, etc. Les actituds i les conductes insegures són els factors de risc més habituals i més difícils de modificar.

Anant més enllà, la doctora en Ètica de la Universitat de Vic, Ester Busquets, ens planteja la pregunta següent: “Què faries si fos el darrer dia de la teva vida? A ningú ens passa pel cap pensar a fer coses dolentes, com per exemple conduir begut, causar danys, mentir, ofendre, etc. Més aviat es tractaria de fer coses boniques.” Potser mai no ens ho hem plantejat a l’hora de sortir a la carretera, però sí que som conscients que cada dia hi moren persones.

110_4350SCT – Llavors, com explicaria el fet que som capaços de frenar on sabem que hi ha un radar per evitar pagar la multa però en canvi som incapaços de reduir la velocitat per l’estima a la pròpia vida i la dels altres?

EB – Arran del darrer anunci de l’SCT en relació amb la velocitat, “No corris, viu més”, hem vist que la velocitat és incompatible amb la vida. Moltes vegades no donem valor a allò que en té i, a la vida ̶ho descobrim només en situacions límit, per exemple, en malalties ̶, valorem el que hem tingut quan no ho tenim.

Des del punt de vista social, estem vivint una època en què les persones viuen centrades en elles mateixes i el seu entorn més directe i s’està perdent el sentit de comunitat. D’això Busquets en diu “cultura del jo” o bé “hiperindividualisme”.

SCT – Com ens explicaria aquesta “cultura del jo” que l’ésser humà trasllada també a la conducció?

EB – L’hiperindividualisme seria l’individu centrat en ell mateix i les seves circumstàncies. Si m’ho permeteu, faré referència a una frase del filòsof alemany Hans Jonas: “La irresponsabilitat és l’oblit de l’altre”. Per tant, la responsabilitat és recordar-te de l’altre. Dit això, en la conducció és on més es manifesta. L’ètica en tu mateix resideix en la reflexió i és el que fa que acabis conduint responsablement.

SCT – Què es pot fer per pal·liar aquesta societat hiperindividualista?

EB – Aquesta és una qüestió social, aprenem a partir de models i no necessàriament aquests ens ajuden. Haurien de canviar temes de base, educar en valors, en virtuts i en actituds. A través dels mitjans rebem missatges contraris a la seguretat que no eduquen en la responsabilitat.

Si tant estimem la vida, per què la menyspreem quan sortim a la carretera?

SCT – Creu que la duresa o l’increment en les sancions, pel que fa a les infraccions de circulació, són un bon mètode per conscienciar els conductors del perill que suposa el seu comportament a la carretera?

EB – La sanció és necessària però no suficient, perquè és una mesura temporal per arribar a la conscienciació. Cal acompanyar-la de tot un projecte educatiu i de conscienciació global.

SCT – Per què considera que hem d’educar en saviesa i no en coneixement?

EB – Perquè la saviesa i la consciència moral, que s’educa en context social, realment millora quan un mateix pren consciència del sentit de conduir responsablement. El coneixement no serveix, serveixen els models. S’ha d’insistir en un canvi a positiu i fer visibles més models de conducció segura.

SCT – Per educar en virtuts, s’hauria de començar a les escoles introduint aquests valors als infants? Hauria d’existir com una assignatura bàsica més?

EB – Sí que s’haurien d’introduir aquests valors des de petits i introduir-los des de l’experiència i des de l’emoció. No s’aprèn sense emoció, sense l’experiència de sentir. Hem d’educar en la consciència que conduir és important i que, per tant, estàs fent una cosa important. Hem d’educar en actituds responsables.

A la cadireta, sense abric

A l’hivern tapem els nostres fills amb abric, guants, bufandes… per evitar que pateixin fred, però a dins del cotxe deixar-los l’abric posat és un risc. Els experts apunten que si un infant va equipat amb aquesta peça de roba té un 80% més de probabilitats de sortir disparat del vehicle en cas de frenada brusca.

Segons un estudi del comparador d’assegurances Acierto.com, el 52% dels pares tenen aquest mal costum i per desconeixement incrementen la perillositat dels desplaçaments del seus fills durant l’hivern.

Imatge bona

Una de les claus perquè els infants circulin amb seguretat a les cadiretes dels vehicles és que els arnesos estiguin ben subjectes i enganxats al seu cos, fet que no es produeix si van amb abric. L’anorac genera un volum fals al tòrax de l’infant que fa que quan ajustem la subjecció aquesta quedi massa folgada. D’aquesta manera, en cas d’accident,  s’augmenta la probabilitat que l’abric llisqui cap endavant i es deslliuri del sistema de retenció.

Així doncs, per la seguretat dels infants, el millor és treure’ls l’abric abans d’asseure’ls a les cadiretes per poder-los ajustar els arnesos de manera òptima. Un truc que recomanen els experts per comprovar si van ben subjectes és que, si podem passar dos o més dits per sota el cinturó a l’altura de l’espatlla, és que no estan ben lligats i els hem d’ajustar més. D’altra banda, si fa molt de fred a l’interior del vehicle, la millor opció és posar-los l’abric per sobre o una manta, i d’aquesta manera no es modifica el sistema de subjecció.