I tu, segur que tampoc te la jugues mai al volant?

Converses fora de càmera amb pares i mares que protagonitzen la nova campanya de prevenció d’accidents de l’SCT

Sé que tinc uns ulls que m’observen i m’analitzen quan condueixo. El fet de saber que ell m’està analitzant em fa ser més conscient, ell sempre està molt atent…”. Els ulls desperts i curiosos que examinen l’Anna Castellví són els del seu fill de set anys, en Màrius. Tots dos formen part d’una de les vuit famílies anònimes que apareixen a la darrera campanya de conscienciació viària del Servei Català de Trànsit (SCT) i que té com a eix central conèixer l’opinió dels fills sobre com condueixen els seus progenitors.

Grans veritats i veritats a mitges

La nova acció comunicativa de l’SCT parteix de dues preguntes que es plantegen als pares i mares conductors: “Quan condueixes fas imprudències?” i “Sempre respectes les normes?”. Totes les respostes van en la mateixa direcció ja que els adults afirmen que no adopten comportaments inadequats o imprudents quan es posen al volant. Del lema de la campanya, “Els nens sempre ens diuen la veritat. Al volant, no te la juguis”, ja es pot intuir que els menuts que hi participen no opinaran el mateix que els seus pares. Superar la velocitat permesa, insultar els altres conductors o manipular el mòbil mentre condueixen són algunes de les actituds que els nens observen al volant per part dels seus respectius pares i mares, tot i que aquests ho neguin o no en siguin conscients.

Mare (Anna Castellví)

“Participar en aquesta campanya m’ha fet ser més conscient del meu comportament al cotxe”, comenta l’Anna Castellví, a qui l’ha sorprès que en Màrius digui que algunes vegades utilitza el mòbil a l’hora de conduir. “Jo crec que mai l’he mirat, porto el mans lliures i només el manipulo per posar per exemple l’Spotify, quan vaig de copilot i condueix el meu marit. Conscientment no faig imprudències”, assegura. Segons la seva mare, en Màrius coneix les normes bàsiques de trànsit com els senyals i els límits de velocitat, i tampoc li passa per alt que sempre ha d’anar correctament subjecte a la cadireta: “No m’heu cordat, eeeh?”, explica a càmera reproduint amb naturalitat i amb els ulls oberts com plats un retret que un cop va fer als seus pares. La seva mare, però, puntualitza que només s’han oblidat una vegada de cordar-lo i que el descuit “va ser en un pàrquing”, matisa, sobtada de què el petit se’n recordi d’aquella situació.

Sí, sí, jo sí”, responen en l’espot i quasi alhora el Josep i la Maite davant la pregunta de si sempre respecten les normes quan condueixen; una afirmació amb la qual discrepen les seves dues filles. Es diuen Emma i Mar, tenen 14 i 9 anys, respectivament, i dels seus pares revelen que algun cop perden la paciència perquè no poden avançar, que de vegades perceben que corren més del compte o que diuen paraulotes als altres conductors quan perden els nervis. “En general vam dir la veritat (a la campanya): no acostumem a fer imprudències, tot i que hi ha dies que t’aixeques amb mal peu, tot et surt malament i vas més nerviosa…”, explica la Maite, qui de les seves filles diu que “al cotxe t’estan controlant constantment”. Aquests pares admeten que se senten identificats amb el que les nenes expliquen dels seus comportaments al volant. “Diuen la veritat… descriuen bastant bé com conduïm”, confessen entre riures.

Pares (Josep i Maite)

Les dues germanes sempre miren amb lupa des dels seients de darrere del cotxe els seus pares conductors i “ara, fins i tot estan més pendents que abans de gravar l’espot. Aquesta campanya les ha marcat molt”, reconeixen amb satisfacció els progenitors. “No pots agafar el mòbil, jo te’l miro” o “papa, no pots passar de 80 km/h” són alguns dels advertiments de l’Emma i la Mar a la seva mare i al seu pare quan van amb ells en cotxe i que reflecteixen el grau de conscienciació que tenen vers la seguretat viària.

Qui et digui que mai comet cap imprudència al volant és mentida”, sosté amb resignació el pare de les dues petites després de comprovar les crítiques que li han fet sobre la seva manera de conduir. Mentides o mitges mentides dels pares i grans veritats dels seus fills es posen sobre la taula en aquesta nova campanya amb què volem fer reflexionar sobre comportaments de risc que els adults mostren habitualment mentre condueixen i als quals potser no donen prou importància.

I tu, què en penses? Et consideres un bon conductor? Els teus fills segur que et diuen la veritat!

5 veritats sobre la conducció dels pares i mares

  • “Mira el mòbil un moment per missatges, per si és important.”
  • “De vegades quan hi ha caravana, truca.”
  • “Accelera i després frena súper ràpid.”
  • “Arrenquen i nosaltres no estem lligades.”
  • “Quan ha d’anar ràpid i no pot avançar, s’estressa molt!”

 

Creus que ets un bon conductor? Els teus fills dirien el mateix?

Vuit famílies anònimes, pares i mares amb els seus fills d’entre 7 i 14 anys, protagonitzen la nova campanya de conscienciació viària que hem posat en marxa aquesta setmana. Amb el lema “Els nens sempre ens diuen la veritat. Al volant, no te la juguis”, l’objectiu d’aquesta nova acció publicitària és que els conductors reflexionin sobre les actituds que adopten de manera quotidiana quan condueixen, i que molts cops no perceben com a inadequades però que realment sí que ho són, tal com constaten els més petits.

A la campanya es contraposa el que diuen pares i mares quan els pregunten si respecten les normes o si fan imprudències al volant amb el que opinen els seus fills al respecte. Mentre els grans afirmen que no fan temeritats a l’hora de conduir, el testimoni dels seus fills els contradiu.

Així doncs, a través de la veu sincera dels més menuts, que de manera espontània i informal relaten algunes de les actituds de risc que adopten els seus progenitors quan circulen, se’ns alerta que comportaments quotidians que mostrem poden comportar situacions de perill a la carretera i que, sovint, no en som del tot conscients.

Conductes negligents com fer servir el mòbil, córrer massa o no posar-los el cinturó en algun moment, però també actituds agressives al volant, són alguns dels exemples de mala praxi que revelen els nens i nenes protagonistes davant l’estupor dels seus pares.

Pots veure la nova campanya de conscienciació viària fins a finals d’any a televisió, cinema i ràdio, així com a través de les xarxes socials del Servei Català de Trànsit.

Si vols saber si realment ets un bon conductor, pregunta-ho als teus fills: potser t’emportes una sorpresa i la percepció que ells tenen difereix del que tu puguis pensar… I ja sabem que els nens sempre diuen la veritat! Així que recorda, #AlVolantNoTeLaJuguis!

Un estiu amb menys morts a les carreteres, però massa negre

L’estiu ens evoca moments festius, amables, agradables, divertits, relaxants…, però a la carretera no tot és de color rosa. A l’estiu és quan més persones perden la vida per accident de trànsit. L’estiu a la carretera és massa negre.

Del 21 de juny a l’11 de setembre d’enguany hi ha hagut 50 víctimes mortals a les carreteres catalanes. Són menys que l’estiu de l’any passat, però són dades que ens haurien de fer esborronar. Són xifres que comparem i fins i tot restem –50 el 2019, 56 el 2018–, però les hauríem de sumar perquè són vides i famílies trencades que mai més no tornaran a ser les que eren.

Accident 01

Els accidents de trànsit són fets evitables. Darrere hi ha distraccions, excessos de velocitat, positius en alcohol o drogues, entre altres imprudències. Estem fallant com a societat si acceptem aquestes víctimes amb indiferència i no ens autoexigim permissivitat i tolerància zero cap a aquestes conductes irresponsables en la conducció que són les causants d’aquests morts.

Ho podem dir també amb xifres. La meitat dels conductors morts el 2018 havien consumit alcohol o drogues. Aquest estiu, 22.209 conductors han estat reincidents amb 2 o més infraccions,  13.071 conductors han reincidit amb 2 o més infraccions per excés de velocitat, una desena de conductors han estat multats per excés de velocitat més de 15 vegades. Les distraccions estan darrere d’1 de cada 4 accidents amb víctimes.

Les mesures coercitives i punitives treuen de la circulació conductors borratxos, drogats i embalats, però no són suficient per garantir unes carreteres segures. Cal que remoguem les nostres consciències i que aquestes actituds se’ns facin inacceptables. Només així assolirem l’objectiu de zero víctimes que la Unió Europea s’ha fixat per al 2050.

sinistralitat_estiu2019

De camí a l’escola? Consells per protegir els infants en els seus desplaçaments

Setembre és un mes de nous propòsits, de canvis, de nostàlgia per les vacances d’estiu, de tornada a la rutina i, per als infants i joves, marca sobretot el retrobament amb companys i amics d’escola i la il·lusió per noves experiències i aprenentatges. L’inici del curs escolar suposa també un moment idoni per recordar els hàbits fonamentals per desplaçar-se amb seguretat de camí o tornada del col·legi i una oportunitat d’or per educar els més petits en els valors de la mobilitat segura.

  1. A peu, sempre atents!

Anar caminant a l’escola és la manera més saludable i sostenible de totes les possibles. Els infants que tenen la sort de poder anar-hi a peu han de creuar els carrers sempre per un pas de vianants i amb el semàfor en verd i sempre després d’haver mirat als dos costats. A més, els més menuts haurien d’anar sempre acompanyats per un adult que vetlli per la seva seguretat. També és important tenir en compte que han de caminar per l’interior de la vorera, allunyant-se de la calçada.

Hi ha municipis que faciliten als alumnes la possibilitat d’anar caminant a l’escola. Ho fan a través dels camins escolars, uns itineraris dissenyats específicament i que promouen la mobilitat sostenible, segura i autònoma dels infants en els trajectes cap als centres escolars. A més, són iniciatives que fomenten els valors de respecte, civisme i sostenibilitat.

  1. Al cotxe, tots i sempre, protegits amb cinturó o amb SRI

Si el cotxe és el mitjà de transport utilitzat per portar-los a l’escola, han d’anar sempre protegits amb cinturó de seguretat o un sistema de retenció (SRI) infantil adequat a cada infant. Les presses no són excusa per oblidar-nos de controlar que se l’hagin cordat adequadament o de fer-ho els adults si és necessari. Els nens amb una altura igual o inferior a 135 cm han d’ocupar obligatòriament els seients del darrere i han d’utilitzar un SRI adaptat a la seva talla i pes. A més, és important considerar que la posició més segura del sistema de retenció infantil al vehicle és a contramarxa i al seient central posterior.

Els nens amb una altura igual o inferior a 135 cm han d’ocupar obligatòriament els seients del darrere i han d’utilitzar un SRI adaptat a la seva talla i pes.

Decàleg de la seguretat viària infantil

  1. A l’autocar, el cinturó, també indispensable

Sabies que l’ús del cinturó de seguretat redueix el risc de morir un 75% i que el fet de no utilitzar-lo multiplica per 25 el risc de patir lesions greus o mortals en cas de bolcada o gir brusc? Davant d’aquesta dada, no podem oblidar que, si l’opció per arribar a l’escola és l’autocar, els infants han de cordar-se el cinturó de seguretat en tots els trajectes. Segons la normativa de trànsit, tots els autocars matriculats a partir de l’octubre de 2007 n’han de disposar. I tampoc es pot passar per alt que cal anar correctament assegut tota la ruta, i procurar no aixecar-se fins que l’autocar no estigui completament aturat. A l’hora de pujar i sortir de l’autocar s’ha d’extremar la prudència per no patir cap accident.

  1. En dues rodes, més vulnerables

En el cas  de portar els menuts en motocicleta:  com a norma general només poden viatjar en moto els infants de 12 anys o més. Tot i així, els més grans de 7 anys també poden anar d’acompanyants sempre que circulin amb el pare o la mare o un tutor, o bé amb majors d’edat autoritzats. I per descomptat, sempre han de portar un casc homologat, adequat a la seva talla i, per garantir la màxima protecció, integral.

Els alumnes que apostin per la bicicleta han de saber que els menors de 16 anys han de portar casc obligatòriament tant en vies urbanes com interurbanes. També cal incidir en el fet que no es pot circular amb bicicleta utilitzant auriculars connectats a aparells receptors o reproductors de so i/o dispositius de telefonia mòbil.

Els menors de 16 anys han de portar casc en bicicleta obligatòriament tant en vies urbanes com interurbanes.

La protecció de la mainada a l’espai públic s’ha de garantir al màxim i no es pot improvisar, sigui quina sigui la manera com es desplacin. Creuar un semàfor en vermell perquè fem tard? No cordar-se el cinturó de seguretat si es fa un recorregut curt? En cap cas són una opció i encara menys si es vol transmetre als menuts els hàbits i comportaments adequats de la mobilitat segura.

Molt bon inici de curs! Comencem-lo amb bon peu i aconseguim entre tots una tornada a l’escola segura i responsable.

La carretera no és lloc per córrer

Tots els amants del jòguing (fúting, running, o sortir a córrer, digueu-li com vulgueu) hi estan d’acord: la sensació de llibertat i de poder físic i mental que atorga la pràctica d’aquest esport és addictiva. Catalunya, i el món, s’omple de Rockys (Balboa), Forrests (Gump), Núries (Pica) i Kilians (Jornet) disposats a devorar quilòmetres de carrers, camins i muntanyes. El territori aviat queda petit perquè la febre del jòguing va començar ja fa un grapat d’anys i la majoria de corredors i corredores estan en plena forma i corren cada cop distàncies més llargues. No en va, el nombre de participants a les maratons d’arreu del món no fa més que augmentar.

La febre de córrer s’ha estès també a les carreteres i és habitual veure practicants d’aquest esport a carreteres locals i comarcals o camins forestals o asfaltats. No tots aquests corredors –vianants, en el moment que trepitgen una carretera–, però, coneixen la normativa que se’ls aplica i, per tant, el perill al qual s’exposen si no respecten les normes de seguretat viària necessàries. Enguany, 7 vianants han perdut la vida a les carreteres catalanes i 13 més han resultat ferits de gravetat.

A peu per la carretera

És segur sortir a córrer a la carretera? El més recomanable per al vianant, tant si es desplaça caminant com corrent, és evitar la carretera, especialment de nit o amb condicions de poca visibilitat. L’enorme vulnerabilitat d’un vianant davant d’un eventual xoc amb un vehicle és el principal argument. Ara bé, la circulació de vianants a les carreteres no està prohibida, tret d’autopistes i autovies, i, en tot cas, si és indispensable caminar per vies interurbanes, cal observar la normativa al respecte:

  • Si no hi ha un espai especialment reservat per a vianants, la circulació s’ha de fer per l’esquerra. D’aquesta manera, podreu observar de cara els vehicles que circulen i que s’apropen a la vostra posició.
  • La circulació pel voral s’ha de fer amb prudència, sense entorpir la circulació, i aproximant-se tot el que es pugui a la seva vora exterior.
  • Si es tracta d’un grup, hauran de marxar uns després dels altres, especialment en casos de poca visibilitat o de gran densitat de circulació de vehicles.
  • De nit o quan hi ha poca llum o visibilitat, cal portar algun element lluminós o reflector, com per exemple una armilla reflectora.

Aquestes mesures, entre d’altres, són les que han d’observar també els corredors per no posar en perill la seva integritat. De la mateixa manera, cal evitar l’ús dels auriculars, atès que poden dificultar l’atenció necessària que cal mantenir.

En definitiva, si practiques el jòguing i el teu trajecte ha de passar irremeiablement per un tram de carretera, cal que posis en pràctica totes aquestes normes de seguretat. Corre lluny, corre veloç, però sobretot corre segur!

Campanyes més efectives

Què opina l’espectador d’una campanya publicitària? Li ha agradat? Li ha arribat el missatge? La recorda? Els posttests publicitaris serveixen per mesurar l’impacte d’una campanya i són una eina de màrqueting molt eficaç per donar resposta a tots aquests interrogants. Els posttests consisteixen a projectar la campanya a diversos grups de persones, prèviament seleccionades per una agència segons determinades característiques, i a formular-los preguntes respecte de la campanya per mesurar el seu impacte.

Amb la finalitat d’avaluar les tres campanyes publicitàries que el Servei Català de Trànsit va difondre el 2018 (‘Tots tenim família. A la carretera, víctimes zero’, campanya sobre la Visió Zero; ‘No corris, viu més’, sobre l’excés de velocitat, i ‘Tots cometem errors. Tots en som responsables. L’única diferència és que el/la motorista sempre hi perd’, campanya sobre la vulnerabilitat dels motoristes), una empresa va realitzar els posttests establint tres grups de diferents edats: entre 18 i 25 anys, entre 30 i 50 i entre 55 i 70 anys. El target seleccionat reunia diverses característiques: residents a ciutats, residents a poblacions, conductors de cotxe o moto i usuaris del transport públic, entre d’altres.

‘Tots tenim família’

La campanya ‘Tots tenim família. A la carretera, víctimes zero’ va generar un impacte molt elevat, amb una resposta emocional molt forta per part de l’espectador. Els diversos grups del posttest van coincidir a valorar molt positivament la claredat del missatge de la campanya: no hi pot haver cap víctima a la carretera i no es pot normalitzar la idea que sempre hi haurà víctimes de trànsit. En contrapartida, van sorgir també objeccions, com ara que la campanya és massa dramàtica i es fa patir l’espectador, o que la durada de l’espot és un pèl llarga. Malgrat tot, aquesta campanya va assolir una valoració de 8,4 sobre 10.

‘No corris, viu més’

La campanya de conscienciació sobre l’excés de velocitat a la carretera va generar en els grups del posttest reaccions molt positives. De seguida va captar l’atenció dels espectadors, es va valorar molt positivament el missatge que transmet l’espot que vivim amb massa presses, així com la realització audiovisual i el claim ‘No corris, viu més’. Alhora, entre els grups del posttest es va destacar, també, que s’aconseguia generar un impacte sense recórrer a elements excessivament dramàtics. El pitjor valorat d’aquesta campanya va ser que el format multipantalla, que adopta en alguns moments, genera confusió perquè no hi ha prou temps per identificar les escenes. ‘No corris, viu més’ va rebre una puntuació de 8,3 sobre 10.

 ‘Tots cometem errors. Tots en som responsables’

La campanya de conscienciació sobre la vulnerabilitat dels motoristes, en canvi, va rebre una valoració molt modesta. Tots els grups del posttest van coincidir que els diferents espots de la campanya incorren en el mateix problema: el missatge no s’entén i el format dels espots es percep com a frívol. Tanmateix, tot i que no es consideren ben resoltes les analogies amb els nens que proposa la campanya, sí que es valora positivament la idea que els motoristes són més vulnerables i que són tots els conductors el que han de circular amb prudència i respecte. Aquesta campanya va rebre una puntuació de 4,4 sobre 10.

Conclusions i propostes de millora

Els posttests serveixen, també, per detectar mancances i elaborar suggeriments que poden ajudar a crear campanyes més acurades en el seu missatge i més efectives en el seu format. D’entre les propostes de millora, es van suggerir diversos aspectes:

  • El missatge, com més clar, curt i directe, millor.
  • Es valora positivament que siguin escenes quotidianes i històries reals.
  • Cal buscar l’equilibri entre l’impacte i la cruesa de les escenes.
  • Es recomana que els perfils dels protagonistes dels espots siguin més inclusius.
  • La durada ideal d’un espot és de 40 segons.
  • Es recomanen campanyes adreçades a determinats col·lectius, amb objectius més específics, de prevenció i de comportaments de risc.

Totes aquestes propostes de millora recollides pels posttests publicitaris serveixen per ajustar millor les campanyes i adequar-les a una realitat canviant, com és el món de la mobilitat. I a tu, quina campanya t’agrada més?

Conductors entre reixes

Sovint pensem que mai serem víctimes d’un accident de trànsit, que això els passa als altres. Però encara ens resulta molt més increïble i surrealista pensar en la possibilitat d’entrar a la presó per conduir sota els efectes de l’alcohol, per conducció temerària o per conduir sense permís. És una realitat que no entra en els nostres esquemes però, això, també passa.

L’enduriment de les mesures penals contra els infractors per delictes contra la seguretat viària ha portat a l’àmbit de la justícia penal, inclosa la presó, un col·lectiu de persones que fins ara no hi arribaven. Actualment a Catalunya hi ha 809 persones a la presó que estan complint condemna i que han comès algun delicte contra la seguretat viària. Conduir sense permís, la conducció temerària, conduir sota els efectes de l’alcohol i les drogues i negar-se a sotmetre’s a la prova d’alcoholèmia són, per aquest ordre, els delictes més habituals en aquest tipus d’interns.

La durada de la condemna se situa al voltant d’un any de mitjana, si bé aquells penats classificats com de delicte únic tenen condemnes de pena de presó considerablement més curtes. Sigui com sigui, ingressar en una presó no és una experiència desitjable.

ORIS 9910 SCT penats per delictes-1024x512px

Prendre consciència de la inconsciència.

El programa Hora Punta es desenvolupa a les presons catalanes des del 2011 i, mitjançant aquest, l’Administració penitenciària intenta donar resposta a l’increment de reclusos per delictes de trànsit des de la reforma del codi penal el 2007. És un programa psicoeducatiu que dura tot l’any i que ofereix als interns eines per prendre consciència i per treballar la conducta davant el risc i evitar situacions reincidents en el futur. Al llarg del tractament es treballen 3 objectius: la responsabilització del problema, l’anàlisi funcional de la pròpia conducta i, finalment, la capacitat d’empatitzar.

“Posar-se al lloc de l’altra persona en la mesura de les seves possibilitats, poder entendre el danys causats o el dany potencial que pots causar a altres persones és fonamental en aquest programa”, assegura Margarida Llop, cap de programes de l’àrea de violència del centre penitenciari de Ponent. La Margarida comenta que aquest tipus de presos no es veuen a si mateixos com la resta d’interns. “Sovint ells no es veuen com un pres, el que s’entén per pres. Però avui dia això és molt versàtil i és transgredir una norma… pel sol fet aquest es pot plantejar un que està cometent un delicte, ser o tenir la categoria de delinqüent”.

5

El centre penitenciari de Ponent ha estat pioner en aquest programa. A hores d’ara, hi ha 14 presos que hi estan complint penes per un delicte únic contra la seguretat viària. El programa preveu també dues sessions amb mossos d’esquadra de l’àrea de l’educació per a la mobilitat segura. En Jesús Alcalde, mosso coordinador de l’educació per a la mobilitat segura a Ponent, acompanyat del seu company Hèctor Querol, hi fan xerrades habitualment tant en règim obert com en règim tancat. “L’objectiu principal de la sessió”, diu en Jesús, “és que reflexionin sobre per què han anat a la presó, se’ls fa reflexionar sobre la reincidència i se’ls fa entendre que la societat els dona oportunitats però si reincideixen el càstig és la presó.”

Fer un “reset”

Fer xerrades en un entorn penitenciari és, òbviament, diferent d’altres espais on els mossos fan sessions formatives. Els agents, en aquestes ocasions, sempre van vestits de paisà per tal de crear un ambient relaxat i distès. L’acollida és bona i els interns no veuen els mossos amb hostilitat, sinó que pel tarannà de la reunió sembla més una trobada d’amics on els interns pregunten i demanen consells a la policia.

La sessió comença amb una reflexió personal dels penats sobre per què són a la presó i què cal fer perquè en un futur, quan surtin, no reincideixin i tornin a una vida entre reixes. Les classes són molt dinàmiques i “no costa res que ells participin perquè l’acceptació és boníssima”, assegura l’Hèctor.

La percepció del risc és un element clau en aquestes formacions. La treballen a partir d’un qüestionari on cada intern ha de puntuar, de poc a molt, conductes de risc en la conducció. “El que intentem primer és conèixer des de quina perspectiva ells veuen el risc i, llavors, s’adonen que cadascú el veu diferent i el que pretenem és que vegin que sí que existeix aquest risc i que és molt més greu del que ells consideren”, diu en Jesús.

3

Alguns són molt conscients de la infracció que han comés i un d’ells demana ajuda al Jesús: “A ver si me ayudas y me ‘reseteas’”. Un altre que està complint condemna per conduir sota els efectes de l’alcohol i fer-ho amb reincidència amb el permís retirat explica, fent broma: “Tinc el permís retirat fins el 2023. Ma mare diu que estarà tranquil·la fins llavors”.

“Jo he nascut per conduir i córrer”, diu un dels interns, i el Jesús el corregeix: “Ep! Tu has nascut per conduir i per viure”. Aspectes com la responsabilitat, l’autoconeixement o les conseqüències que es deriven dels propis actes en les víctimes, en la família i en un mateix són tractats amb jocs simbòlics com ara la construcció d’una torre vertical amb 10 fitxes sense que caigui a mode de competició. “Els dones 10 peces i és impossible construir una torre vertical. Nosaltres ho hem intentat i no és possible. El joc dona peu al fet que reflexionin perquè ells s’estan adonant que és impossible fer aquesta torre, però ho continuen fent… ho tornen a fer, torna a caure i aquí és on ho comparem amb la reincidència que els ha portat a la presó”.

La sessió passa volant i sembla que els interns no tenen pressa a marxar. Donen les gràcies efusivament al Jesús i a l’Hèctor. “Recordeu que tothom té dret a una oportunitat i que sou privilegiats perquè teniu l’opció de reflexionar. La vida no té preu i no viure la vida tampoc té preu” és el missatge final d’aquesta jornada formativa.


El Servei Català de Trànsit ha posat en marxa la campanya “Conductors entre reixes”, una campanya de vídeos virals que mostra, mitjançant el testimoni d’interns que compleixen pena a la presó per un delicte contra la seguretat viària, les conseqüències d’una imprudència greu a la carretera i, alhora, les eines formatives amb què les institucions penitenciàries i els cossos policials redrecen aquestes actituds per evitar la seva reincidència.

5 regles clau per actuar amb seguretat en cas d’avaria

Per fi ha arribat el dia anhelat, estàs conduint per una carretera de camí a la teva destinació de vacances d’estiu però de sobte t’adones que el teu vehicle comença a fallar i no pots continuar circulant… Ningú vol patir aquest tipus de contratemps però malauradament els cotxes s’avarien, també quan estem de vacances. Per tant, hem d’estar preparats per afrontar aquesta incidència amb seguretat i amb calma, per tal d’evitar exposar-nos nosaltres mateixos i els altres a situacions de perill.

Et deixem 5 regles clau que has de tenir en compte si el teu cotxe pateix una avaria durant un desplaçament per carretera:

  1. Atura el vehicle fora de la via, si és possible, en un lloc on no destorbi el trànsit, sobretot perquè no es produeixi un accident a conseqüència de l’avaria.
  2. Per avisar de la incidència els altres conductors, senyalitza el teu vehicle amb els triangles, situats com a mínim a 50 metres davant i darrere del vehicle (en vies de doble sentit). Si no en disposes, posa-hi alguna cosa que pugui cridar l’atenció a la resta de conductors, com per exemple, una armilla reflectora.
  1. Activa els llums d’emergència i, si és de nit, amb poca visibilitat, també els de posició. 
  1. Si has de sortir del vehicle, fes-ho per la part més segura, amb prudència, i no oblidis posar-te l’armilla reflectora obligatòria, que has de portar sempre a mà. No val, per exemple, portar-la al maleter.
  1. Allunya’t de la via i, si pots, situa’t darrere de la tanca de protecció. Si al cotxe hi viatgen més ocupants, mantingues el grup unit i evita que circulin per la calçada. A causa d’avaries, es produeixen atropellaments que poden tenir greus conseqüències i, per tant, les mesures d’autoprotecció són indispensables per evitar mals majors.

Les revisions periòdiques i el manteniment òptim dels vehicles són fonamentals per evitar patir un ensurt a la carretera durant les esperades vacances d’estiu. Així que abans de sortir de viatge cal revisar uns elements bàsics, entre ells la pressió i l’estat dels pneumàtics, el nivell de l’oli i el líquid dels frens, la bateria, els llums i els intermitents. Les revisions preventives són bàsiques per a la seguretat viària així com la reparació de desperfectes que poden comportar riscos greus a l’hora de circular tant per a un mateix com per a la resta d’usuaris.

No t’arrisquis que un manteniment deficient del teu vehicle t’espatlli les vacances!

 

#MillennialsSenseFiltres, joves sense embuts

El Marcos, el Kevin, el Jordi, la Judit i la Marta són els protagonistes de #MillennialsSenseFiltres, una campanya sobre els perills de la carretera que aquest estiu hem llançat per arribar als joves. “Millennials” per l’edat, i “Sense filtres” pel format conversa que els estira de la llengua i de la sinceritat.

Aquest mes de juliol ja pots veure al nostre canal de Youtube, TransitCatalunya, i al nostre perfil de Twitter, @transit, aquests tres vídeos que estan farcits de reflexions reals i directes sobre el mòbil, l’alcohol i les drogues o les imprudències al volant. De fet, aquests cinc joves parlen tan sense embuts que moltes de les coses que diuen són l’exemple a NO seguir.

millenials5

“No et dic que no condueixi mai beguda, però crec que drogada no ho faria mai”, “He conduït sense carnet i he sortit molt de festa”, “Veig millor que consultis el mòbil en el semàfor que no conduint”, són algunes de les “perles” que ens han deixat els protagonistes de la campanya. Unes reflexions controvertides que ens serveixen per fer debat a la xarxa amb l’objectiu d’apropar-nos als millennials i fer-los veure que determinades actituds imprudents, que ells poden arribar a considerar quotidianes, són incompatibles amb una conducció segura.

La campanya arriba ara a l’estiu, uns mesos en què la mobilitat d’oci i les sortides nocturnes dels joves es disparen i quan es fa necessari recordar-los aquests missatges: “Ets jove i et queda molt per viure, no corris riscos”, “Si condueixes, mòbil off!”, o bé “Ni molt ni poc. Si condueixes, zero alcohol, zero drogues”. La part més amarga de tot plegat és que enguany ja han mort a les carreteres catalanes 12 joves d’entre 18 i 30 anys. Per molt que la joventut sigui una etapa de viure la vida, cal que siguin conscients que tot es pot acabar per una imprudència. Malauradament, això passa.

“La gent no és conscient que l’helicòpter de l’SCT salva vides”

Parlem amb Mariana García, pilot de l’helicòpter de l’SCT

Segurament no és casualitat que la persona que pilota l’helicòpter del Servei Català de Trànsit i que, per tant, vigila el nostre comportament a la carretera fos examinadora de trànsit durant 8 anys. La Mariana García porta 19 anys treballant per a l’SCT. “Abans era funcionària i em vaig presentar a les oposicions internes de pilot d’helicòpter, em van agafar i vaig fer els cursos de pilot privat d’helicòpter i, posteriorment, de pilot comercial.”

Foto Article 01

“Estic fent una feina que és important per a la societat, crec que la nostra feina salva vides”

Actualment, la Mariana és l’única funcionària pilot que queda a la Generalitat, perquè tots els seus companys s’han anat jubilant. “La part de la meva feina que més m’agrada és volar”, explica la Mariana amb un gran somriure de felicitat a la cara. “Aquesta part és la que em compensa tots els tràmits que haig de fer abans i després de volar. És difícil d’explicar, em gratifica. A banda d’això, considero que la tasca que faig per al Servei Català de Trànsit és molt important”, afirma la pilot amb un to convincent que no deixa lloc a dubtes. “La gent no té la consciència que l’helicòpter de trànsit salva vides. Encara que sigui només per l’efecte dissuasiu, de saber que hi ha un helicòpter que està volant, que està controlant les carreteres. La gent s’ho pensa dues vegades abans de cometre una infracció. Malauradament es necessita un element dissuasiu, com els radars o com l’helicòpter que sobrevola les carreteres.” La pilot es mostra convençuda que “estic fent una feina que és important per a la societat, crec que la nostra feina salva vides”.

“No només visualitzem les infraccions, també millorem la xarxa viària”

Foto Article 04

Però aquest efecte dissuasiu no és l’únic argument que esgrimeix la Mariana per donar valor a la feina que es fa des de l’helicòpter. Afegeix que també “ens permet fer estudis viaris. Des de dalt, des de l’helicòpter, tens una panoràmica de tota la carretera, de tota la zona, cosa que dona molta perspectiva a l’hora de fer informes, estudis. Per exemple, per variar el traçat d’una carretera o per variar la senyalització de les vies. Tot plegat ajuda a millorar el traçat i que hi hagi menys conflictivitat a l’hora de conduir i que hi hagi menys accidents. Per tant, no només visualitzem les infraccions, també millorem la xarxa viària”.

“El conductor que posa en perill les vides de les persones és un conductor nefast, no mereix tenir el carnet de conduir”

Foto Article 02

Ningú millor que una antiga examinadora de trànsit per valorar si els catalans som o no som bons conductors: “Les infraccions que més es capten des de l’helicòpter són les que no respecten les línies contínues. Fem especial incidència en les denúncies que mostren comportaments negligents o temeraris, com els avançaments imprudents que posen en perill les vides dels conductors”. I és que la Mariana ho té claríssim: “Un conductor dolent és el que no respecta les normes de trànsit”, i ho rubrica amb contundència afirmant que “qui posa en perill les vides de les persones és un conductor nefast, no mereix tenir el carnet de conduir”. I punt.

“Un bon pilot no és el més hàbil del món, és el que segueix les normes”

I la persona que pilota l’helicòpter del Servei Català de Trànsit, es considera una bona conductora? La resposta és afirmativa: “Soc una bona conductora perquè compleixo la normativa, el codi de circulació. La meva carrera professional m’ha conscienciat que un bon pilot no és el més hàbil del món, sinó que és el que segueix les normes”. D’això se’n diu predicar amb l’exemple.

Foto Article 03

“Els pilots han de ser prudents, segurs i sistemàtics; no poden ser persones anàrquiques”

La seguretat és un element fonamental per a un pilot. Els controls que passa l’helicòpter són diaris i exhaustius i res no es deixa a la improvisació. Per a la Mariana, els pilots d’helicòpter “han de tenir una sèrie de qualitats: han de ser prudents i segurs, no poden ser persones anàrquiques. En la nostra professió s’ha de ser molt segur, molt sistemàtic. Les proves per ser pilot són molt rigoroses i tot això es té en compte”. Considera que pilotar un helicòpter “és un treball de risc i això és inevitable. Per molta seguretat que hi posis, per un molt bon manteniment que tingui la màquina, sempre tens un punt d’incertesa. Tot i així, donem prioritat a la seguretat per tal de fer que el tant per cent d’inseguretat sigui el mínim”. Hi ha més elements a tenir en compte a l’hora de decidir si és segur volar o no. Per exemple, el factor meteorològic. La Mariana remarca que “el més important és la visibilitat. Si la visibilitat és bona, fins i tot de nit, no hi ha cap problema”.


. Fitxa tècnica de l’helicòpter de l’SCT

hELICOPTER

  • És un helicòpter biturbina que té un equip de captació i gravació d’imatges per filmació.
  • Té dues càmeres visuals, una d’elles gran angular i una per fer ‘zoom’, i també una càmera infrarojos tèrmica per a vols nocturns i per a màxima precisió.
  • Disposa d’un GPS de posicionament cartogràfic, un ‘aerocomputer’ que proporciona els punts quilomètrics i un equip de xarxa de rescat.
  • L’helicòpter té una sistema de transmissió via satèl·lit 3G i 4G, que permet arribar a zones orogràficament complexes i on no es tenia senyal. Per tant, l’aparell té una alta transmissió d’imatges al 100 % del territori.
  • L’helicòpter vola a 3.000 peus (poc més de mil metres) en màxima altura.
  • Ha tornat a volar amb regularitat des del passat mes de desembre del 2018.
  • Té diferents missions, com ara: vols d’inspecció i vigilància, vols de gestió de trànsit i vols per detectar i denunciar infraccions (les més habituals: cinturó, mòbil, avançaments, circulació pels vorals).