Etiqueta: La xarxa

Esto es todo desde el SCT

InfotrànsitDeixa un comentari

Desde hace más de 20 años, el Servicio Catalán de Tráfico pone a disposición de las emisoras del país un servicio gratuito de crónicas radiofónicas. Cualquier radio puede solicitar al departamento de prensa del SCT una crónica sobre el estado de la red viaria (o bien en directo, o bien grabada con pocos minutos de margen). Por lo tanto, los ciudadanos de Cataluña ya hace muchos años que escuchan estas crónicas en los informativos o programas diversos de su emisora preferida. De hecho, según datos del Centro de Estudios de Opinión, casi el 16% de la población se informa del estado del tráfico escuchando la radio. Por eso, y después de tanto tiempo, ha llegado el momento de resolver todas las dudas que la ciudadanía se plantea día sí y día también sobre las crónicas del tráfico y los responsables que le ponen voz; es decir, nosotros.

¿En las crónicas siempre decimos lo mismo?

No, rotundamente no. Es muy desalentador que alguien considere que siempre explicamos lo mismo, no solo porque significa dar poco valor al trabajo que hacemos, sino que además no es verdad. Siempre intentamos destacar aquello que es noticia, las incidencias más importantes y que afectan más gravemente a la movilidad de los conductores. Es cierto que muy a menudo la protagonista es la red viaria del área metropolitana de Barcelona y, por lo tanto, puede parecer que siempre repetimos las vías que forman parte de esta zona. Pero esto no es culpa nuestra, sino que las vías que rodean Barcelona son las que concentran más volumen de tráfico y, por lo tanto, las que registran más incidencias y las que más salen en las crónicas.

¿Si ya estoy parado en una retención, de que sirven las crónicas?

Quién se plantee esta cuestión, tiene un problema de base. Cuando en una crónica del tráfico informamos de una incidencia y de unas retenciones, el objetivo de esta información no es aquella persona que ya está atrapada en la cola, sino que va dirigida a las personas que se dirigen hacia el punto donde hay la retención, para evitar la incidencia (si es posible) y buscar vías alternativas. Y a pesar de esto, está demostrado que el conductor que ya está atrapado en una cola, quiere que en las crónicas se informe, o bien porque quiere saber el motivo por el que está parado o bien porque sencillamente él también quiere sentirse protagonista de nuestras crónicas.

¿De dónde sale la información?

Esta cuestión no tiene una respuesta fácil. Podríamos decir que cogemos toda la información que nos dan las diversas fuentes, la contrastamos, la filtramos y la pulimos para elaborar un discurso radiofónico claro y comprensible que se adapte a las necesidades de los oyentes y también de las emisoras de radio. Las fuentes de información son muy numerosas y variadas: las cámaras del Servicio Catalán de Tráfico, la información del web del mismo SCT que nutren desde el CIVICAT, los equipos aéreos del SCT (helicóptero y avioneta), los Mossos d’Esquadra, avisos de los usuarios en las redes sociales… Todo ello lo desmenuzamos, cultivamos, regamos y transformamos en las crónicas que salen cada día en las radios del país.

¿Somos centralistas?

De ninguna manera, amamos toda Cataluña con la misma intensidad. Pero ya hemos explicado que la red viaria del área metropolitana de Barcelona es la que concentra el mayor volumen de tráfico y, por lo tanto, es la que más se menciona. Y no se puede negar que, hasta hace pocos años, también es la que se tenía mejor controlada. Pero también es muy cierto que, con la mejora de los medios técnicos y tecnológicos que se han aplicado estos últimos años a la información viaria, hemos conseguido una mejor cobertura de toda la red del país y, actualmente, pocas de las incidencias que pasan fuera del AMB se nos escapan (lo decimos pero con la boca pequeña, por si acaso).

La opinión de los expertos

¿Y qué piensan de todo ello los máximos responsables de las radios que emiten nuestras crónicas? Para la directora de informativos de RNE en Cataluña, Sonia Urbano, una buena crónica del tráfico tiene que ser “comprensible, debe tener un ritmo dinámico y que el tono no sea siempre el mismo. Es importante destacar solo las incidencias, excepto en el supuesto de que todo el tráfico sea fluido. La información tiene que ser concreta y la duración no debe superar el minuto”. También para la responsable de actualidad de La Xarxa, Nuria de José Gomar, la crónica del tráfico “debe ser precisa y la información debe estar lo más actualizada posible. Más allá de los nombres técnicos de las vías, son necesarias referencias geográficas para que los oyentes se sitúen rápidamente y de manera fácil”.

Todos ellos tienen claro que los oyentes valoran mucho la información del tráfico: “Sí, totalmente. De hecho, en los informativos siempre colocamos tráfico y tiempo después de los titulares o, incluso, si hay operaciones especiales o incidencias climatológicas que afecten al tráfico, abrimos los informativos con las crónicas”, afirma Sonia Urbano. Nuria de José Gomar también dice que “estamos convencidos que nuestros oyentes la valoran. Priorizamos la información de servicio y la del tráfico es esencial”.

Això és tot des de l’SCT

InfotrànsitDeixa un comentari

Des de fa més de 20 anys, el Servei Català de Trànsit posa a disposició de les emissores del país un servei gratuït de cròniques radiofòniques. Qualsevol ràdio pot sol·licitar al departament de premsa de l’SCT una crònica sobre l’estat de la xarxa viària (o bé en directe, o bé enregistrada amb pocs minuts de marge). Per tant, els ciutadans de Catalunya ja fa molts anys que escolten aquestes cròniques als informatius o programes diversos de la seva emissora preferida. De fet, segons dades del Centre d’Estudis d’Opinió, gairebé el 16% de la població s’informa de l’estat del trànsit escoltant la ràdio. Per això, i després de tant de temps, ha arribat l’hora de resoldre tots els dubtes que la ciutadania es planteja dia sí i dia també sobre les cròniques del trànsit i els responsables que hi posen veu; és a dir, nosaltres.

A les cròniques sempre hi diem el mateix?

No, rotundament no. És molt descoratjador que algú consideri que sempre expliquem el mateix, no només perquè significa donar poc valor a la feina que fem, sinó que a més no és veritat. Sempre intentem destacar allò que és notícia, les incidències més importants i que afecten més greument la mobilitat dels conductors. És cert que molt sovint la protagonista és la xarxa viària de l’àrea metropolitana de Barcelona i, per tant, pot semblar que repetim molt sovint les vies que en formen part. Però això no és culpa nostra, sinó que les vies que envolten Barcelona són les que concentren més volum de trànsit i, d’aquesta manera, les que registren més incidències i les que més surten a les cròniques.

Si ja estic aturat en una retenció, de què serveixen les cròniques?

Qui es plantegi aquesta qüestió, té un problema de base. Quan en una crònica del trànsit informem d’una incidència i d’unes retencions, l’objectiu d’aquesta informació no és aquella persona que ja està atrapada a la cua, sinó que va adreçada a les persones que es dirigeixen cap al punt on hi ha la retenció, per tal d’evitar la incidència (si és possible) i buscar vies alternatives. I malgrat això, està demostrat que el conductor que ja està atrapat en una cua, vol que a les cròniques se n’informi, o bé perquè vol saber el motiu pel qual està aturat o bé perquè senzillament ell també es vol sentir protagonista de les nostres cròniques.

D’on surt la informació?

Aquesta qüestió no té una resposta fàcil. Podríem dir que agafem tota la informació que ens donen les diverses fonts, la contrastem, la filtrem i la polim per elaborar un discurs radiofònic clar i entenedor que s’adapti a les necessitats dels oients i també de les emissores de ràdio. Les fonts d’informació són molt nombroses i diverses: les càmeres del Servei Català de Trànsit, la informació del web del mateix SCT que nodreixen des del CIVICAT, els equips aeris de l’SCT (helicòpter i avioneta), els Mossos d’Esquadra, avisos dels usuaris a les xarxes socials… Tot plegat ho esmicolem, cultivem, reguem i transformem en les cròniques que surten cada dia a les ràdios del país.

Som centralistes?

De cap manera, ens estimem tot Catalunya amb la mateixa intensitat. Però ja hem explicat que la xarxa viària de l’àrea metropolitana de Barcelona és la que concentra el major volum de trànsit i, per tant, és la que més es menciona. I no es pot negar que, fins fa pocs anys, també és la que es tenia més ben controlada. Però també és ben cert que, amb la millora dels mitjans tècnics i tecnològics que s’han aplicat aquests darrers anys a la informació viària, hem aconseguit una millor cobertura de tota la xarxa del país, i, actualment, poques incidències de les que passen fora de l’AMB se’ns escapen (ho direm però amb la boca petita, per si de cas).

L’opinió dels experts

I què en pensen de tot plegat els màxims responsables de les ràdios que emeten les nostres cròniques? Per a la directora d’informatius de l’RNE a Catalunya, Sonia Urbano, una bona crònica del trànsit ha de ser “entenedora, ha de tenir un ritme dinàmic i que el to no sigui sempre el mateix. És important destacar només les incidències, excepte en el cas que tot el trànsit sigui fluid. La informació ha de ser concreta i la durada no ha de ser superior al minut”. També per a la responsable d’actualitat de La Xarxa, Núria de José Gomar, la crònica del trànsit “ha de ser precisa i la informació ha d’estar el més actualitzada possible. Més enllà dels noms tècnics de les vies, hi ha d’haver referències geogràfiques per tal que els oients se situïn ràpidament i de manera fàcil”.

Tots ells tenen clar que els oients valoren molt la informació del trànsit: “Sí, totalment. De fet, en els informatius sempre col·loquem trànsit i temps després dels titulars o, fins i tot, si hi ha operacions especials o incidències climatològiques que afectin el trànsit, obrim els informatius amb les cròniques”, afirma Sonia Urbano. Núria de José Gomar també diu que “estem convençuts que els nostres oients la valoren. Prioritzem la informació de servei i la del trànsit és essencial”.