Autor: infotransit

Cataluña se sitúa entre los 10 países con menos muertos por accidente de tráfico de la Unión Europea en el 2023

infotransitDeixa un comentari

Aunque el año pasado las víctimas mortales aumentaron un 9%, la ratio por millón de habitantes es 10 puntos por debajo de la media europea

El año pasado en Cataluña hubo un total de 288 muertos por accidentes de tráfico, sumando a las víctimas registradas hasta 30 días, tanto a las carreteras como en los pueblos y ciudades del país. Según los datos que se publicaran en el Anuario Estadístico de accidentes de tráfico en Cataluña 2023 eso supone un aumento del 9,1% respecto de la cifra registrada en el 2022, cuando murieron 264.

Concretamente, 181 víctimas fueron en zona interurbana ( 12 más que el año anterior) y 107 en zona urbana (18 más que en el 2022). Además, el indicador conjunto de muertos y heridos graves por accidentes de tráfico también tuvo una evolución negativa, ya que se registró un aumento del 8,8% (de 1792 a 1950).

Sin embargo, si abrimos el foco territorial y situamos Cataluña en el marco de la Unión Europea (UE), tiene una ratio de 36 muertas por millón de habitantes, hasta diez puntos por debajo de la media europea (46), según datos recientes publicadas por la Comisión Europea. En este sentido está en la cola de los países de la UE en este ranking, con una ratio similar a Alemania y Holanda, concretamente a la posición octava por detrás. Además, este indicador del 2023 en Cataluña es más bajo que al conjunto del estado español (38) y se aleja de los países con más siniestralidad mortal como Bulgaria (82 muertos por millón), Croacia (71) o Portugal (61).

El año pasado en toda la UE, 20.400 personas perdieron la vida en accidentes de tráfico, lo que supone un descenso del 1% con respecto al año anterior. Aunque la tendencia a largo plazo muestra una reducción del 10% en comparación con el 2019, el ritmo actual de caída no llega al descenso anual del 4,5% necesario para alcanzar el objetivo de la UE de reducir a la mitad a los muertos por accidente de tráfico el año 2030, alerta la Comisión.

En Cataluña el número de víctimas mortales por accidentes de tráfico ha bajado un 5,3% respecto de las que se registraron en el 2019, año de referencia para el cumplimiento de estos objetivos europeos. Para afrontar los retos viales de los próximos años, el SCT se ha dotado del Plan de Seguridad Vial (PSV) 2024-2026, un instrumento técnico trienal que tiene como objetivo ordenar el conjunto de medidas, recursos y acciones necesarias para reducir la siniestralidad.

Catalunya se situa entre els 10 països amb menys morts per accident de trànsit de la Unió Europea el 2023

infotransitDeixa un comentari

Tot i que l’any passat les víctimes mortals van augmentar un 9%, la ràtio per milió d’habitants és 10 punts per sota de la mitjana europea

L’any passat a Catalunya hi van haver un total de 288 morts per accidents de trànsit, sumant les víctimes registrades fins a 30 dies, tant a les carreteres com als pobles i ciutats del país. Segons les dades que es publicaran a l’Anuari Estadístic d’accidents de trànsit a Catalunya 2023 això suposa un augment del 9,1% respecte de la xifra registrada el 2022, quan en van morir 264.

Concretament, 181 víctimes van ser en zona interurbana ( 12 més que l’any anterior) i 107 en zona urbana (18 més que el 2022). A més, l’indicador conjunt de morts i ferits greus per accidents de trànsit també va tenir una evolució negativa atès va registrar un augment del 8,8% (de 1792 a 1950).  

Tot i això, si obrim el focus territorial i situem Catalunya en el marc de la Unió Europea (UE), té una ràtio de 36 morts per milió d’habitants, fins a deu punts per sota de la mitjana europea (46), segons dades recents publicades per la Comissió Europea. En aquest sentit és a la cua dels països de la UE en aquest rànquing, amb una ràtio similar a Alemanya i Holanda, concretament a la posició vuitena per darrere. A més, aquest indicador del 2023 a Catalunya és més baix que al conjunt de l’estat espanyol (38) i s’allunya dels països amb més sinistralitat mortal com Bulgària (82 morts per milió), Croàcia (71) o Portugal (61).

L’any passat a tota la UE, 20.400 persones van perdre la vida en accidents de trànsit, la qual cosa suposa un descens de l’1% respecte a l’any anterior. Tot i que la tendència a llarg termini mostra una reducció del 10% en comparació amb el 2019, el ritme actual de caiguda no arriba al descens anual del 4,5% necessari per assolir l’objectiu de la UE de reduir a la meitat els morts per accident de trànsit l’any 2030, alerta la Comissió.

A Catalunya el nombre de víctimes mortals per accidents de trànsit ha baixat un 5,3% respecte les que es van registrar el 2019, any de referència per al compliment d’aquests objectius europeus. Per afrontar els reptes viaris dels propers anys, l’SCT s’ha dotat del Pla de Seguretat Viària (PSV) 2024-2026, un instrument tècnic triennal que té com a objectiu ordenar el conjunt de mesures, recursos i accions necessàries per reduir la sinistralitat.

El Servicio Catalán de Tráfico edita un nuevo material con consejos para usuarios de bicicleta

infotransitDeixa un comentari

El folleto En bicicleta, vayas por donde vayas seas visible y previsible se ha impreso en catalán e inglés y se distribuirá a través de los Servicios Territoriales del SCT, los Mossos d’Esquadra y policías locales de zonas turísticas

El Servicio Catalán de Tráfico (SCT) ha editado este verano un nuevo material gráfico con consejos viales para usuarios de bicicleta con el objetivo que este colectivo vulnerable de la movilidad tome conciencia de la fragilidad y adopte consejos y medidas de protección para prevenir la accidentalidad en todos los contextos de la movilidad.

El folleto En bicicleta, vayas por donde vayas seas visible y previsible en formato cartulina se ha impreso en catalán e inglés y se distribuirán un total de 9.000 ejemplares a través de los Servicios Territoriales del SCT, los Mossos d’Esquadra y policías locales de zonas turísticas como la Costa Daurada.

Este año en la red vial catalana ha muerto un ciclista y 41 han resultado heridos de gravedad. Los ciclistas, con los peatones y el resto de los conductores, comparten el tráfico por el espacio vial y tienen que convivir de una manera respetuosa. Por esto, con el crecimiento del uso y de los espacios destinados a este vehículo sostenible, hay que recordar también cuáles son los derechos y deberes de circular en bicicleta.

Los consejos principales que recoge el nuevo material son:

  • Hacerse visible, con las luces encendidas por la noche y madrugada, así como llevar una pieza reflectora
  • Está prohibido circular en bicicleta bajo los efectos del alcohol y drogas, así como utilizar auriculares y manipular el móvil
  • Hay que llevar casco, en carretera siempre y en zona urbana obligatorio para menores de 16 años
  • Hace falta señalizar siempre las maniobras y evitar cambios de trayectoria repentinos
  • Si hay un espacio destinado para la circulación de bicicletas hay que utilizarlo. En zona urbana está prohibido circular por las aceras y hay que respetar los pasos de peatones
  • Evitar circular zigzagueando y vigilar con la abertura de puertas de otros vehículos
  • Los usuarios de bicicleta tienen prioridad de paso con respecto a los vehículos de motor cuando se circula por un carril bici, un paso para ciclistas o un arcén señalizado
  • Por carretera como normal general hay que circular por el arcén derecho si es transitable

El Servei Català de Trànsit edita un nou material amb consells per a usuaris de bicicleta

infotransitDeixa un comentari

El fulletó Amb bicicleta, vagis per on vagis sigues visible i previsible s’ha imprès en català i anglès i es distribuirà a través dels Serveis Territorials de l’SCT, els Mossos d’Esquadra i policies locals de zones turístiques

El Servei Català de Trànsit (SCT) ha editat aquest estiu un nou material gràfic amb consells viaris per a usuaris de bicicleta amb l’objectiu que aquest col·lectiu vulnerable de la mobilitat prengui consciència de la fragilitat i adopti consells i mesures de protecció per prevenir l’accidentalitat en tots els contextos de la mobilitat.

El fulletó Amb bicicleta, vagis per on vagis sigues visible i previsible en format cartolina s’ha imprès en català i anglès i es distribuiran un total de 9.000 exemplars a través dels Serveis Territorials de l’SCT, els Mossos d’Esquadra i policies locals de zones turístiques com la Costa Daurada.

Enguany a la xarxa viària catalana ha mort un ciclista i 41 un més han resultat ferits de gravetat. Els ciclistes, amb els vianants i la resta de conductors, comparteixen el trànsit per l’espai viari i han de conviure-hi d’una manera respectuosa. És per això que, amb el creixement de l’ús i dels espais destinats a aquest vehicle sostenible, cal recordar també quins són els drets i deures de circular amb bicicleta.

Els consells principals que recull el nou material són:

  • Fer-se visible, amb els llums encesos al vespre nit i matinada, així com portar una peça reflectora
  • Està prohibit circular amb bicicleta sota els efectes de l’alcohol i drogues, així com fer servir auriculars i manipular el mòbil
  • Cal portar casc, a carretera sempre i a zona urbana obligatori per a menors de 16 anys
  • Cal senyalitzar sempre les maniobres i evitar canvis de trajectòria sobtats
  • Si hi ha un espai destinat per a la circulació de bicicletes cal utilitzar-lo. En zona urbana està prohibit circular per les voreres i cal respectar els passos de vianants
  • Cal evitar circular fent ziga-zagues i vigilar amb l’obertura de portes d’altres vehicles
  • Els usuaris de bicicleta tenen prioritat de pas respecte als vehicles de motor quan se circula per un carril bici, un pas per a ciclistes o un voral senyalitzat
  • Per carretera com a normal general cal circular pel voral dret si és transitable

Motorista, en verano, rueda también bien equipado

infotransitDeixa un comentari

Este verano el Servicio Catalán de Tráfico pide a los motoristas conciencia de la propia fragilidad, y al resto de usuarios, respeto y prudencia para reducir a las víctimas de este colectivo vulnerable

Cada año, en las carreteras catalanas, mueren aproximadamente una cincuentena de motoristas, cosa que representa una de cada tres víctimas mortales en la red vial de Cataluña. Los motoristas son un colectivo vulnerable de la movilidad y, en este sentido, el riesgo de que un usuario de estos vehículos de dos ruedas tenga un accidente es más elevado y las consecuencias pueden ser más graves a causa de la menor estabilidad y la falta de protección que ofrecen las motocicletas. Con estos vehículos no hay carrocería que proteja el conductor o pasajero y, en caso de caída, los cuerpos sufren el impacto directo.

Por este motivo, para conseguir la protección y la seguridad del motorista es imprescindible ir siempre bien equipado, con el casco y también con ropa adecuada. Con el buen tiempo es cuando hay más motoristas circulando, aunque últimamente los efectos del cambio climático están desestacionalizando la movilidad y la accidentalidad. Sea como sea, desde el Servicio Catalán de Tráfico se pide a los motoristas que sean conscientes de la propia fragilidad y de la percepción del riesgo, y ahora que vienen los meses de verano y de más calor, también hace falta que se protejan con un equipamiento adecuado. Así pues, este verano, aunque haga calor y resulte incómodo, un equipo de protección correcto sigue siendo básico en todos los trayectos, también en los que se hacen dentro del espacio urbano. Sobre todo, viajar con chancletas, camiseta o pantalones cortos no es una opción.

Como asegura el subinspector de los Mossos d’Esquadra Josep Sánchez, “aunque actualmente sólo el casco es de uso obligatorio, hace falta que los motoristas sean conscientes de que es muy aconsejable ir bien protegido porque|para que, en caso de caída, el asfalto es muy abrasivo, y más en verano por las altas temperaturas”.

Hay que tener en cuenta que en el mercado ya existen los elementos del equipamiento imprescindible para preservar la seguridad de los motoristas adaptados a la estación del año con las temperaturas más cálidas. Son chaquetas, pantalones, guantes y botas más ligeros transpirables y ventilados con microperforaciones, para dejar pasar el viento para que el motorista se pueda seguir protegiendo también en verano de las abrasiones en caso de caídas y accidentes. Uno de los protagonistas moteros de la campaña del Servicio Catalán de Tráfico “La ruta más segura”, Nils, sentenció: ¿“Prefieres pasar calor o dejarte la piel”? I, de hecho, la carrocería de un motorista es la ropa que lleva, una simple caída puede provocarle heridas graves por las quemaduras del rozamiento contra el asfalto.

Además, conviene destacar que la fragilidad de los motoristas también depende del resto de vehículos de la red vial. Los conductores de coches, furgonetas o camiones tienen que ser conscientes de que una imprudencia suya, una mala decisión, un movimiento brusco, un cambio de sentido prohibido o un exceso de velocidad pueden tener consecuencias muy graves, incluso la muerte, para los motoristas. Así pues, desde el Servicio Catalán de Tráfico también se pide al resto de usuarios de la carretera que tengan respeto y prudencia para reducir a las víctimas de este colectivo vulnerable.

Motorista, a l’estiu, roda també ben equipat

infotransitDeixa un comentari

Aquest estiu el Servei Català de Trànsit demana als motoristes consciència de la pròpia fragilitat, i a la resta d’usuaris, respecte i prudència per reduir les víctimes d’aquest col·lectiu vulnerable

Cada any, a les carreteres catalanes, moren aproximadament una cinquantena de motoristes, cosa que representa una de cada tres víctimes mortals a la xarxa viària de Catalunya. Els motoristes són un col·lectiu vulnerable de la mobilitat i, en aquest sentit, el risc que un usuari d’aquests vehicles de dues rodes tingui un accident és més elevat i les conseqüències poden ser més greus a causa de la menor estabilitat i la manca de protecció que ofereixen les motocicletes. Amb aquests vehicles no hi ha carrosseria que protegeixi el conductor o passatger i, en cas de caiguda, els cossos en pateixen l’impacte directe.

Per aquest motiu, per aconseguir la protecció i la seguretat del motorista és imprescindible anar sempre ben equipat, amb el casc i també amb roba adequada. Amb el bon temps és quan hi ha més motoristes circulant, tot i que darrerament els efectes del canvi climàtic n’estan desestacionalitzant la mobilitat i l’accidentalitat. Sigui com sigui, des del Servei Català de Trànsit es demana als motoristes que siguin conscients de la pròpia fragilitat i de la percepció del risc, i ara que venen els mesos d’estiu i de més calor, també cal que es protegeixin amb un equipament adequat. Així doncs, aquest estiu, encara que faci calor i resulti incòmode, un equip de protecció correcte continua sent bàsic en tots els trajectes, també en els que es fan dins l’espai urbà. Sobretot, viatjar amb xancletes, samarreta o pantalons curts no és una opció.

Com assegura el sotsinspector dels Mossos d’Esquadra Josep Sánchez, “tot i que actualment només el casc és d’ús obligatori, cal que els motoristes siguin conscients que és molt aconsellable anar ben protegit perquè, en cas de caiguda, l’asfalt és molt abrasiu, i més a l’estiu per les altes temperatures”.

Cal tenir en compte que al mercat ja existeixen els elements de l’equipament imprescindible per preservar la seguretat dels motoristes adaptats a l’estació de l’any amb les temperatures més càlides. Són jaquetes, pantalons, guants i botes més lleugers, transpirables i ventilats amb microperforacions per deixar passar el vent perquè el motorista es pugui seguir protegint també a l’estiu de les abrasions en cas de caigudes i accidents. Un dels protagonistes moters de la campanya del Servei Català de Trànsit “La ruta més segura”, en Nils, va sentenciar: “Prefereixes passar calor o deixar-t’hi la pell?”I, de fet, la carrosseria d’un motorista és la roba que porta, una simple caiguda pot provocar-li ferides greus per les cremades del fregament contra l’asfalt.

A més, convé destacar que la fragilitat dels motoristes també depèn de la resta de vehicles de la xarxa viària. Els conductors de cotxes, furgonetes o camions han de ser conscients que una imprudència seva, una mala decisió, un moviment brusc, un canvi de sentit prohibit o un excés de velocitat poden tenir conseqüències molt greus, fins i tot la mort, per als motoristes. Així doncs, des del Servei Català de Trànsit també es demana a la resta d’usuaris de la carretera que tinguin respecte i prudència per reduir les víctimes d’aquest col·lectiu vulnerable.

Verdades y mentiras sobre los radares de velocidad

infotransitDeixa un comentari

Un estudio del Servicio Catalán de Tráfico demuestra que la accidentalidad baja de media entre un 60 y un 70% en los siguientes 5 años allí donde se han colocado radares fijos

Se utilizan criterios técnicos para ubicar los radares, sobre todo en puntos donde existe un elevado número de accidentes con muertes y heridos graves

248 puntos de control de velocidad custodian las carreteras catalanas para evitar el exceso de velocidad. Distribuidos tanto en vías principales como secundarias, siguen criterios de priorización de puntos o tramos en los que es necesario reducir la siniestralidad con muertos y heridos graves y donde a posteriori se ha demostrado un claro efecto disuasivo que reduce la siniestralidad.

La velocidad mata y existen evidencias científicas claras que demuestran que, a mayor velocidad, el impacto es más violento, la efectividad de los sistemas de seguridad pasiva baja y, por tanto, se incrementa el riesgo de muerte o de sufrir secuelas graves permanentes.

Además, la ubicación de los radares fijos no es un misterio, ya que todos están señalizados de antemano, salen en los avisadores GPS y app y también se puede encontrar la lista completa en la página web del Servicio Catalán de Tráfico (SCT). Y con el simple cumplimiento de las normas se evitan sanciones por exceso de velocidad.

Cómo se elige la ubicación de los radares del SCT

Desde que el Servicio Catalán de Tráfico asumió competencias en materia de tráfico, la lucha contra la velocidad excesiva ha sido una de las políticas principales, ya sea con el uso de diversos tipos de radares fijos como en colaboración directa con los Mossos d’Esquadra y policías locales realizando campañas intensivas de control.

Para deshacer estos ‘mitos’ de la aleatoriedad de la elección de las ubicaciones fijas con fines recaudatorios, os explicamos cuáles son los criterios técnicos:

  • La elección se realiza en base a un estudio de accidentalidad que realiza el SCT que identifica los tramos de concentración de accidentes con muertes y heridos graves (TCA), con una muestra de los cinco años anteriores. Siempre se priorizan aquellos puntos que presentan mayor número de accidentes y un elevado número de muertos y heridos graves.
  • Una vez realizado el estudio, se analiza la ubicación sobre el terreno para decidir cuál es la mejor opción de radar (fijo o de tramo).
  • Una vez instalado el radar, se vuelve a realizar un estudio para analizar su eficacia respecto a la reducción de accidentes.

También se han incorporado nuevos criterios para la ubicación de los controles de velocidad, como por ejemplo:

  • Los controles de apoyo a las instalaciones de velocidad variable para suavizar las retenciones, así como para reducir las inmisiones producidas por los vehículos en períodos de elevada contaminación.
  • Los controles a petición de los ayuntamientos en travesías o áreas periurbanas para calmar el tráfico que el vecindario percibe como demasiado ruidoso, contaminante o peligroso.

De hecho, el pasado 20 de junio el Gobierno aprobó la contratación de cuatro radares remolque (o ‘carros’) móviles que se instalarán en los puntos con mayor concentración de accidentes, con un importe total de contrato de más de un millón de euros. Pueden ser instalados de forma dinámica y no requieren instalación, porque son autónomos a nivel de la energía que necesitan para funcionar.

Radares móviles de Mossos d’Esquadra

La División de Tráfico del cuerpo de Mossos d’Esquadra y el Servicio Catalán de Tráfico trabajan de forma coordinada para gestionar los controles de velocidad con las mayores garantías de seguridad. Todos los cinemómetros de los que dispone Mossos d’Esquadra son móviles y trabajan permanentemente conectados a los sistemas informáticos del SCT.

Estos radares pueden estar ubicados en trípodes, dentro de un coche patrulla, en armarios en línea o en un helicóptero de tráfico. Incluso se están haciendo pruebas en drones.

Falsos mitos para evitar los radares

Los rumores y los ‘falsos mitos’ han hecho creer a muchos conductores que existen opciones fiables de manipulación para no ser detectados correctamente por los radares y, por tanto, evitar la multa. La División de Tráfico de los Mossos afirma que son ineficaces y que, en caso de hacerlo, resulta muy evidente. Tenemos que recordar que ocultar o colocar algún elemento que dificulte o modifique la placa de matrícula es una infracción.

Así mismo, es falso que los radares catalanes se escondan dentro de otros objetos, así como el uso de lacas y pegatinas para hacer ilegible la matrícula o simplemente taparla parcialmente. Incluso hay conductores que, para apurar al máximo la velocidad, no se fijan en el velocímetro del vehículo, sino que la controlan con las indicaciones del navegador, haciendo cábalas para apurar hasta el límite.

Veritats i mentides sobre els radars de velocitat

infotransitDeixa un comentari

Un estudi del Servei Català de Trànsit demostra que l’accidentalitat baixa de mitjana entre un 60 i un 70% els següents 5 anys allà on s’han col·locat radars fixos

S’utilitzen criteris tècnics per ubicar els radars, sobretot en punts on hi ha un elevat nombre d’accidents amb morts i ferits greus

248 punts de control de velocitat custodien les carreteres catalanes per evitar l’excés de velocitat. Distribuïts tant en vies principals com secundàries, segueixen criteris de priorització de punts o trams on és necessari reduir la sinistralitat amb morts i ferits greus i on a posteriori s’ha demostrat un clar efecte dissuasiu que redueix la sinistralitat.

La velocitat mata i hi ha evidències científiques clares que demostren que, com més velocitat, l’impacte és més violent, l’efectivitat dels sistemes de seguretat passiva baixa i, per tant, s’incrementa el risc de mort o de patir seqüeles greus permanents.

A més, la ubicació dels radars fixos no és un misteri, ja que tots estan senyalitzats per endavant, surten als avisadors GPS i app i també se’n pot trobar la llista completa a la pàgina web del Servei Català de Trànsit (SCT). I amb el simple compliment de les normes s’eviten sancions per excés de velocitat.

Com es fa la tria de la ubicació dels radars de l’SCT

Des que el Servei Català de Trànsit va assumir competències en matèria de trànsit, la lluita contra la velocitat excessiva ha estat una de les polítiques principals, ja sigui amb l’ús de diversos tipus de radars fixos com en col·laboració directa amb els Mossos d’Esquadra i policies locals fent campanyes intensives de control.

Per desfer aquests ‘mites’ de l’aleatorietat de la tria de les ubicacions fixes amb fins recaptatoris, us expliquem quin són els criteris tècnics:

  • La tria es fa basant-se en un estudi d’accidentalitat que realitza l’SCT que identifica els trams de concentració d’accidents amb morts i ferits greus (TCA), amb una mostra dels cinc anys anteriors. Sempre es prioritzen aquells punts que presenten més accidents i un elevat nombre de morts i ferits greus.
  • Un cop realitzat l’estudi, s’analitza la ubicació sobre el terreny per tal de decidir quina és la millor opció de radar (fix o de tram).
  • Un cop instal·lat el radar, es torna a fer un estudi per analitzar-ne l’eficàcia quant a la reducció d’accidents.

Segons dades de l’SCT, als llocs on hi ha radars l’accidentalitat baixa de mitjana entre un 60 i un 70% els següents cinc anys.

També s’han incorporat nous criteris per a la ubicació dels controls de velocitat, com per exemple:

  • Els controls de suport a les instal·lacions de velocitat variable per suavitzar les congestions i també per reduir les immissions produïdes pels vehicles en períodes d’elevada contaminació.
  • Els controls a petició dels ajuntaments en travesseres o àrees periurbanes per calmar el trànsit que el veïnat percep com a massa sorollós, contaminant o perillós.

De fet, el 20 de juny passat el Govern va aprovar la contractació de quatre radars remolc (o ‘carros’) mòbils que s’instal·laran als punts amb més alta concentració d’accidents, amb un import total de contracte de més d’un milió d’euros. Aquest nou format de radar en remolc es pot instal·lar de forma dinàmica i no requereix instal·lació, perquè és autònom pel que fa a l’energia que necessita per funcionar.

Radars mòbils de Mossos d’Esquadra

La Divisió de Trànsit del cos de Mossos d’Esquadra i el Servei Català del Trànsit treballen de manera coordinada per gestionar els controls de velocitat amb les màximes garanties de seguretat. Tots els cinemòmetres dels quals disposen Mossos d’Esquadra són mòbils i treballen permanentment connectats als sistemes informàtics de l’SCT.

Aquests radars poden estar ubicats en trípodes, dins un cotxe patrulla,  en armaris en línia o en un helicòpter de trànsit. Fins i tot s’estan fent proves en drons.

Falsos mites per escapolir-se dels radars

Els rumors i els ‘falsos mites’ han fet creure a molts conductors que hi ha opcions fiables de manipulació per no ser detectats correctament pels radars i, per tant, evitar la multa. La Divisió de Trànsit dels Mossos d’Esquadra afirma que són ineficaços i que, en cas de fer-ho, resulta molt evident. Cal recordar que ocultar o col·locar algun element que dificulti o modifiqui la placa de matrícula és una infracció.

Així mateix, és fals que els radars catalans s’amaguin dins d’altres objectes, com també l’ús de laques i adhesius per fer il·legible la matrícula o, simplement, tapar-la parcialment. Fins i tot hi ha conductors que, per apurar al màxim la velocitat, no es fixen amb el velocímetre del vehicle, sinó que la controlen amb les indicacions del navegador, tot fent càbales per apurar fins al límit.

Empatía y proximidad a la Justicia

infotransitDeixa un comentari

Este es el reclamo de la Asociación para la Prevención de Accidentes de Tráfico, P(A)T, que ha promovido una guía de buenas prácticas: La atención a las víctimas de siniestros de tráfico y de violencia viaria en las instituciones judiciales

La P(A)T ha impulsado, junto con la Cátedra ETHOS de la Universidad Ramon Llull, la guía La atención a las víctimas de siniestros de tráfico y de violencia viaria en las instituciones judiciales, que incluye 30 pautas y recomendaciones para ofrecer a las víctimas de tráfico una atención en los procesos juridicolegales con más empatía, humanidad, dignidad, comprensión y proximidad. El documento quiere dar herramientas a todos los operadores judiciales, jueces, fiscales y abogados para hacer compatible el rigor jurídico con la atención a las necesidades emocionales de las víctimas de tráfico.

“La guía nace de una necesidad, porque actualmente los procesos judiciales suponen un daño añadido a las víctimas que han sufrido un accidente de tráfico o han perdido un familiar, y hay una victimización secundaria”, asegura Yolanda Domenech, directora de P(A)T.

La guía, que ha tenido el apoyo del Servicio Catalán de Tráfico, se ha elaborado a partir de las aportaciones de un grupo de trabajo con víctimas, agentes y profesionales diversos que intervienen en los procesos juridicolegales a raíz de un siniestro de tráfico, y también con psicólogos especializados en luto y trauma, así como sociólogos y filósofos. La publicación ha sido coordinada por el doctor Francesc Torralba, catedrático de la Universidad Ramon Llull, que destaca principalmente los puntos siguientes:

  • “La víctima debe ser escuchada y tiene que poder participar activamente en el proceso desde el momento cero”, que es el accidente. Debe haber un acompañamiento psicológico y emocional siempre.
  • En los procesos judiciales se utilizan lenguajes muy diferentes: la víctima hace un relato autobiográfico muy intenso emocionalmente y la parte jurídica es técnica y precisa. Hay que adaptar y simplificar el lenguaje jurídico, que a menudo dificulta la comprensión por parte de la víctima. “Es necesaria una pedagogía y didáctica lingüística que permita la comprensión a las víctimas y que no haya una situación de desequilibrio.”
  • En las instituciones judiciales se debe evitar la revictimización o victimización secundaria. “El proceso de luto tiene su temporalidad, y revivir la situación en los procesos judiciales activa de nuevo emociones de dolor y hace mucho daño. Hay que agilizarlos para ayudar a cerrar heridas.”
  • A lo largo de todo el proceso judicial debe haber un referente único, dado que “el cambio de jueces en un mismo proceso acentúa los problemas de comunicación”.
  • Por un lado está la reparación de la víctima y por el otro dictar sentencia en la Justicia. La Justicia no puede satisfacer las expectativas de la víctima porque nunca podrá reparar la pérdida de un ser querido, y las instituciones judiciales no harán desaparecer el dolor aunque la sentencia sea justa. Por eso hace falta acompañar a las víctimas psicológicamente y emocionalmente. “La víctima no siempre tiene razón, pero siempre tendría que ser escuchada desde la empatía y la sensibilidad a la justicia.”
  • La guía apunta como un camino a seguir la justicia restaurativa entre el victimario y la víctima o sus familiares. “En algunas víctimas, esta mediación ha tenido un efecto sanador cuando el victimario ha expresado arrepentimiento y ha solicitado el perdón.”

Durante la presentación de la guía en el Colegio de Periodistas de Cataluña intervinieron varias personalidades vinculadas al mundo de la seguridad vial. Recogemos las frases más destacadas:

“Hay que tener en cuenta que la presunción de inocencia existe en paralelo a la presunción de la victimización. Actualmente, en la mayoría de procesos no se te considera víctima si no se considera culpable al perpetuador, y tenemos que dejar de asociar justicia a encontrar un culpable. Las víctimas deben ser protegidas de la victimización secundaria o la revictimización”, Aleksandra Ivankovic, directora adjunta de VICTIM SUPPORT EUROPE

“Es una guía para ayudar a las personas que llegan a las instituciones judiciales y no encuentran la humanidad y proximidad que necesitarían. Es muy importante la empatía y atender las emociones en el proceso judicial, y creo que se tienen que potenciar la mediación y la justicia restaurativa. Ahora es necesario que esta guía se practique, no solo que se lea”, Jordi Jané, profesor de Derecho Constitucional y de la Unión Europea en la Escuela Judicial

“Las sentencias nunca compensarán a las víctimas, pero los jueces no pueden infligir más dolor a las víctimas. Hay que fomentar la mediación porque puede ser un mecanismo para atenuar el dolor”, Isabel López Riera, fiscal delegada de Seguridad Vial de Cataluña

“En lugar de empatía, diría que hace falta una proximidad óptima hacia las víctimas en los procesos judiciales; es la proximidad justa para no perder la objetividad. Además, hay que poner a las víctimas en el centro en los procesos de rehabilitación de los centros penitenciarios”, Nicolás Barnes Méndez, psicólogo de la Unidad de Programas de Intervención Especializada de la Dirección General de Asuntos Penitenciarios de Medidas Penales, Reinserción y Atención a la Víctima del Departamento de Justicia

“Es necesario un acompañamiento desde el minuto cero a las víctimas de violencia vial, los juzgados son demasiados fríos. Los procesos judiciales están orientados al victimario, hay que poner esfuerzos en las víctimas y hay que involucrar a todos los operadores. Hay que conseguir una justicia más amable, empática, que disponga un trato más humano y sensible”, Maria Hilari, decana del Colegio de Abogados de Figueres y representante del Consejo de Ilustres Colegios de Abogados de Cataluña

“El lenguaje jurídico debe ser comprensible y accesible para las personas que están de luto personal. Hay que incorporar la accesibilidad comunicativa en el lenguaje de la Justicia, porque eso también implica una atención más ética a las víctimas. La Administración de justicia destaca por su crudeza y debe acompañar de una forma distinta a las víctimas de tráfico, tal como se pide a la guía”, Ramon Lamiel, director del Servicio Catalán de Tráfico

Empatia i proximitat a la Justícia

infotransitDeixa un comentari

Aquest és el reclam de l’Associació per a la Prevenció d’Accidents de Trànsit, P(A)T, que ha promogut una guia de bones pràctiques: L’atenció a les víctimes de sinistres de trànsit i de violència viària a les institucions de justícia

La P(A)T ha impulsat, juntament amb la Càtedra ETHOS de la Universitat Ramon Llull, la guia L’atenció a les víctimes de sinistres de trànsit i de violència viària a les institucions de justícia,que inclou 30 pautes i recomanacions per oferir a les víctimes de trànsit una atenció en els processos juridicolegals amb més empatia, humanitat, dignitat, comprensió i proximitat. El document vol donar eines a tots els operadors judicials, jutges, fiscals i advocats per fer compatible el rigor jurídic amb l’atenció a les necessitats emocionals de les víctimes de trànsit.

“La guia neix d’una necessitat, perquè actualment els processos judicials suposen un dany afegit a les víctimes que han patit un accident de trànsit o han perdut un familiar, i hi ha una victimització secundària”, assegura Yolanda Domenech, directora de P(A)T.

La guia, que ha tingut el suport del Servei Català de Trànsit, s’ha elaborat a partir de les aportacions d’un grup de treball amb víctimes, agents i professionals diversos que intervenen en els processos juridicolegals arran d’un sinistre de trànsit, i també amb psicòlegs especialitzats en dol i trauma, així com sociòlegs i filòsofs. La publicació ha estat coordinada pel doctor Francesc Torralba, catedràtic de la Universitat Ramon Llull, que en destaca principalment els punts següents:  

  • “La víctima ha de ser escoltada i ha de poder participar activament en el procés des del moment zero”, que és l’accident. Hi ha d’haver un acompanyament psicològic i emocional sempre.
  • En els processos judicials s’utilitzen llenguatges molt diferents: la víctima fa un relat autobiogràfic molt intens emocionalment i la part jurídica és tècnica i precisa. Cal adaptar i simplificar el llenguatge jurídic, que sovint dificulta la comprensió per part de la víctima. “És necessària una pedagogia i didàctica lingüística que permeti la comprensió a les víctimes i que no hi hagi una situació de desequilibri.”
  • En les institucions judicials s’ha d’evitar la revictimització o victimització secundària. “El procés de dol té la seva temporalitat, i reviure la situació en els processos judicials activa de nou emocions de dolor i fa molt de mal. Cal agilitzar-los per ajudar a tancar ferides.”
  • Al llarg de tot el procés judicial hi ha d’haver un referent únic, atès que “el canvi de jutges en un mateix procés accentua els problemes de comunicació”.
  • Per una banda hi ha la reparació de la víctima i per l’altra dictar sentència en la Justícia. La Justícia no pot satisfer les expectatives de la víctima perquè mai no podrà reparar la pèrdua d’un ésser estimat, i les institucions judicials no faran desaparèixer el dolor encara que la sentència sigui justa. Per això cal acompanyar les víctimes psicològicament i emocionalment. “La víctima no sempre té raó, però sempre hauria de ser escoltada des de l’empatia i la sensibilitat a la justícia.”
  • La guia apunta com un camí a seguir la justícia restaurativa entre el victimari i la víctima o els seus familiars. “En algunes víctimes, aquesta mediació ha tingut un efecte sanador quan el victimari ha expressat penediment i ha sol·licitat el perdó.”

Durant la presentació de la guia al Col·legi de Periodistes de Catalunya van intervenir diverses personalitats vinculades al món de la seguretat viària. En recollim les frases més destacades:

“Cal tenir en compte que la presumpció d’innocència existeix en paral·lel a la presumpció de la victimització. Actualment, en la majoria de processos no se’t considera víctima si no es considera culpable el perpetuador, i hem de deixar d’associar justícia a trobar un culpable. Les víctimes han de ser protegides de la victimització secundària o la revictimització”, Aleksandra Ivankovic, directora adjunta de VICTIM SUPPORT EUROPE

“És una guia per ajudar les persones que arriben a les institucions judicials i no troben la humanitat i proximitat que necessitarien. És molt important l’empatia i atendre les emocions en el procés judicial, i crec que s’han de potenciar la mediació i la justícia restaurativa. Ara cal que aquesta guia es practiqui, no només que es llegeixi”, Jordi Jané, professor de Dret Constitucional i de la Unió Europea a l’Escola Judicial

“Les sentències mai no compensaran les víctimes, però els jutges no poden infligir més dolor a les víctimes. Cal fomentar la mediació perquè pot ser un mecanisme per alleugerir el dolor”, Isabel López Riera, fiscal delegada de Seguretat Viària de Catalunya

“En lloc d’empatia, diria que cal una proximitat òptima cap a les víctimes en els processos judicials; és la proximitat justa per no perdre l’objectivitat. D’altra banda, cal posar les víctimes al centre en els processos de rehabilitació dels centres penitenciaris”, Nicolás Barnes Méndez, psicòleg de la Unitat de Programes d’Intervenció Especialitzada de la Direcció General d’Afers Penitenciaris de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima del Departament de Justícia)

“És necessari un acompanyament des del minut zero a les víctimes de violència viària, els jutjats són massa freds. Els processos judicials estan orientats al victimari, cal posar esforços en les víctimes i cal involucrar tots els operadors. Cal aconseguir una justícia més amable, empàtica, que disposi un tracte més humà i sensible”,Maria Hilari, degana del Col·legi d’Advocats de Figueres i representant del Consell d’Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya

“El llenguatge jurídic ha de ser comprensible i accessible per a les persones que estan de dol personal. Cal incorporar l’accessibilitat comunicativa en el llenguatge de la Justícia, perquè això també implica una atenció més ètica a les víctimes. L’Administració de justícia destaca per la seva cruesa i ha d’acompanyar de forma diferent les víctimes de trànsit, tal com es demana a la guia”, Ramon Lamiel, director del Servei Català de Trànsit