2019: menos muertos, pero una reducción insuficiente

C-37, Muntanya, Accident, Mossos

En 2019, 171 personas han muerto en 157 accidentes mortales en las carreteras de Cataluña. Las víctimas mortales han bajado un 11,4% respecto del 2018 y un 30,5% respecto del 2010. Son menos muertes, pero se trata de una reducción insuficiente con respecto a los objetivos fijados por la Unión Europea para el 2020, que piden disminuir a la mitad las víctimas mortales registradas en el 2010.

El director del Servicio Catalán de Tráfico, Juli Gendrau, concreta que en los últimos años se ha producido “un cierto estancamiento” en la reducción de la siniestralidad vial mortal, y en este contexto se ha constatado que la mayoría de los siniestros tienen relación con el factor humano y están asociados a variables como la velocidad excesiva, las distracciones o el consumo de alcohol y drogas. En este sentido, destaca que “creemos que el salto importante para la reducción de la accidentalidad tendrán que ser las ayudas tecnológicas en la seguridad que se están incorporando a los vehículos”.

Más muertos en la movilidad de ocio y más víctimas vulnerables y de mayor edad

De las 171 víctimas mortales que ha habido en Cataluña en zona interurbana en el 2019, más de la mitad, 96, un 56,1%, se han accidentado en fin de semana o en día festivo, es decir, en lo que se considera movilidad de ocio. El fin de semana más negro del año, el que registró más muertes por accidente de tráfico, fue el del 22 al 24 de marzo, con 7 personas fallecidas en las carreteras catalanas.

Si nos fijamos en los colectivos más vulnerables, en el 2019 han muerto 47 motoristas en la carretera, lo que supone un aumento de un 9,3% en el número de motoristas muertos respecto del año anterior. Además, 9 ciclistas han perdido la vida y 10 peatones han muerto atropellados. Así, en conjunto, de las 171 personas muertas en el 2019, un 38,6% son víctimas de colectivos vulnerables.

En la radiografía de la siniestralidad del 2019 también conviene destacar que con respecto a la edad de las víctimas mortales ha habido un aumento del 43% en el número de muertos dentro de la franja de 65 a 74 años respecto del 2018. También vale la pena resaltar la reducción de un 46,5% de los muertos en la franja de edad de 35 a 44 años.

Barcelona, AP-7 y A-2 y octubre, los datos más negros

Por otra parte, Barcelona, con 76 fallecidos en las carreteras, es la demarcación con más muertes, aunque ha registrado dos víctimas menos que el año anterior. En las carreteras de Girona es donde ha habido una mayor reducción de víctimas mortales, con 27 muertos respecto a los 35 de 2018. En Tarragona, con 40 muertos, y en Lérida, con 28, ha habido 6 víctimas menos que en el año anterior.

Poniendo la lupa en el territorio, de la lista de vías donde ha habido cuatro o más víctimas mortales, vemos que la AP-7 y la A-2 son las vías que más muertes registran este año, con 15, seguidas de la N-II, con 11. La C-12 ha registrado 10 muertos este 2019.

Con respecto a los meses del año, octubre fue el que registró a un número más elevado de víctimas mortales, con un total de 21, seguido de agosto, con 20, y  marzo y julio, con 18. El último mes del año ha sido el menos mortífero en la carretera, con 7 víctimas mortales.

2019: menys morts, però una reducció insuficient

C-37, Muntanya, Accident, Mossos

El 2019, 171 persones han mort en 157 accidents mortals a les carreteres de Catalunya. Les víctimes mortals han baixat un 11,4% respecte al 2018 i un 30,5% respecte al 2010. Són menys morts, però es tracta d’una reducció insuficient pel que fa als objectius fixats per la Unió Europea per al 2020, que demanen disminuir a la meitat les víctimes mortals registrades el 2010.

El director del Servei Català de Trànsit, Juli Gendrau, concreta que en els darrers anys s’ha produït “un cert estancament” en la reducció de la sinistralitat viària mortal, i en aquest context s’ha constatat que la majoria dels sinistres tenen relació amb el factor humà i estan associats a variables com la velocitat excessiva, les distraccions o el consum d’alcohol i drogues. En aquest sentit, destaca que “creiem que el salt important per a la reducció de l’accidentalitat hauran de ser les ajudes tecnològiques en la seguretat que s’estan incorporant als vehicles”.

Més morts en la mobilitat d’oci i més víctimes vulnerables i de més edat

De les 171 víctimes mortals que hi ha hagut a Catalunya en zona interurbana el 2019, més de la meitat, 96, un 56,1%, s’han accidentat en cap de setmana o en dia festiu, és a dir, en el que es considera mobilitat d’oci. El cap de setmana més negre de l’any, el que va registrar més morts per accident de trànsit, va ser el del 22 al 24 de març, amb 7 persones finades a les carreteres catalanes.

Si ens fixem en els col·lectius més vulnerables, el 2019 han mort 47 motoristes a la carretera, la qual cosa  suposa un augment d’un 9,3% en el nombre de motoristes morts respecte a l’any anterior. A més, 9 ciclistes han perdut la vida i 10 vianants han mort atropellats. Així, en conjunt, de les 171 persones mortes el 2019, un 38,6% són víctimes de col·lectius vulnerables.

 En la radiografia de la sinistralitat del 2019 també convé destacar que pel que fa a l’edat de les víctimes mortals hi ha hagut un augment del 43% en el nombre de morts dins la franja de 65 a 74 anys respecte al 2018. També val la pena ressaltar la reducció d’un 46,5% dels morts en la franja d’edat de 35 a 44 anys.

Barcelona, AP-7 i A-2 i octubre, les dades més negres

D’altra banda, Barcelona, amb 76 finats a les carreteres, és la demarcació amb més morts, tot i que ha registrat dues víctimes menys que l’any anterior. A les carreteres de Girona és on hi ha hagut una reducció més gran de víctimes mortals, amb 27 morts respecte als 35 del 2018. A Tarragona, amb 40 morts, i a Lleida, amb 28, hi ha hagut 6 víctimes menys que l’any anterior.

Posant la lupa al territori, de la llista de vies on hi ha hagut quatre víctimes mortals o més, veiem que l’AP-7 i l’A-2 són les vies que més morts registren aquest any, amb 15, seguides de l’N-II, amb 11. La C-12 ha registrat 10 morts aquest 2019.

Pel que fa als mesos de l’any, octubre va ser el que va registrar un nombre més elevat de víctimes mortals, amb un total de 21, seguit de l’agost, amb 20, i del març i el juliol, amb 18. El darrer mes de l’any ha estat el menys mortífer a la carretera, amb 7 víctimes mortals.

Y tú, ¿seguro que tampoco te la juegas nunca al volante?

Conversaciones fuera de cámara con padres y madres que protagonizan la nueva campaña de prevención de accidentes del SCT

Sé que tengo unos ojos que me observan y me analizan cuando conduzco. El hecho de saber que él me está analizando me hace ser más consciente, él siempre está muy atento…”. Los ojos despiertos y curiosos que examinan a Anna Castellví son los de su hijo de siete años, Màrius. Los dos forman parte de una de las ocho familias anónimas que aparecen en la última campaña de concienciación vial del Servicio Catalán de Tráfico (SCT) y que tiene como eje central conocer la opinión de los hijos sobre cómo conducen sus progenitores.

Grandes verdades y verdades a medias

La nueva acción comunicativa del SCT parte de dos preguntas que se plantean a los padres y madres conductores: “Cuando conduces, ¿cometes imprudencias?” y “¿Siempre respetas las normas?”. Todas las respuestas van en la misma dirección ya que los adultos afirman que no adoptan comportamientos inadecuados o imprudentes cuando se ponen al volante. Del lema de la campaña, “Los niños siempre nos dicen la verdad. Al volante, no te la juegues”, ya se puede intuir que los menores que participan no opinarán lo mismo que sus padres. Superar la velocidad permitida, insultar a los demás conductores o manipular el móvil mientras conducen son algunas de las actitudes que los niños observan al volante por parte de sus respectivos padres y madres, aunque estos lo nieguen o no sean conscientes de ello.

Mare (Anna Castellví)

Participar en esta campaña me ha hecho ser más consciente de mi comportamiento en el coche”, comenta Anna Castellví, a quien le ha sorprendido que Màrius diga que algunas veces utiliza el móvil a la hora de conducir. “Yo creo que nunca lo he mirado, llevo el manos libres y solo lo manipulo para poner por ejemplo Spotify, cuando voy de copiloto y conduce a mi marido. Conscientemente no hago imprudencias”, asegura. Según su madre, Màrius conoce las normas básicas de tráfico como las señales y los límites de velocidad, y tampoco le pasa por alto que siempre tiene que ir correctamente sujeto a la sillita: “No me habéis abrochado, ¿eeeh?”, explica a cámara reproduciendo con naturalidad y con los ojos abiertos como platos un reproche que hizo algún día a sus padres. Su madre, sin embargo, puntualiza que solo se han olvidado una vez de abrocharlo y que el descuido “fue en un parking”, matiza, sorprendida de que el pequeño se acuerde de aquella situación.

Sí, sí… yo sí”, responden en el spot y casi al mismo tiempo Josep y Maite ante la pregunta de si respetan siempre las normas cuando conducen; una afirmación con la que discrepan sus dos hijas. Se llaman Emma y Mar, tienen 14 y 9 años, respectivamente, y de sus padres revelan que alguna vez pierden la paciencia porque no pueden avanzar, que a veces perciben que corren más de lo que deberían o que dicen palabrotas a los demás conductores cuando pierden los nervios. “En general dijimos la verdad (en la campaña): no acostumbramos a hacer imprudencias aunque hay días que te levantas con mal pie, todo te sale mal y vas más nerviosa…”, explica Maite, quien de sus hijas dice que “en el coche te están controlando constantemente”. Estos padres admiten que se sienten identificados con lo que las niñas explican sobre sus comportamientos al volante. “Dicen la verdad, describen bastante bien cómo conducimos”, confiesan entre risas.

Pares (Josep i Maite)

Las dos hermanas siempre miran con lupa desde los asientos traseros del coche a sus padres conductores y “ahora, incluso están más pendientes que antes de grabar el spot. Esta campaña las ha marcado mucho”, reconocen con satisfacción los progenitores. “No puedes coger el móvil, yo te lo miro” o “papá, no puedes pasar de 80 km/h” son algunas de las advertencias de Emma y Mar a su madre y a su padre cuando van con ellos en coche y que reflejan el grado de concienciación que tienen sobre seguridad vial.

Quien te diga que nunca comete ninguna imprudencia al volante miente”, afirma con resignación el padre de las dos pequeñas después de comprobar las críticas que le han hecho sobre su manera de conducir. Mentiras o medias mentiras de los padres y grandes verdades de sus hijos se ponen sobre la mesa en esta nueva campaña con la que queremos hacer reflexionar sobre comportamientos de riesgo que los adultos muestran habitualmente mientras conducen y a los que quizá no dan suficiente importancia.

¿Y tú qué piensas? ¿Te consideras un buen conductor? ¡Tus hijos seguro que te dicen la verdad!

5 verdades sobre la conducción de los padres y madres

  • “Mira el móvil un momento por mensajes, por si es importante.”
  • “A veces, cuando hay caravana, grita.”
  • “Acelera y después frena súper rápido.”
  • “Arrancan y nosotras no estamos abrochadas.”
  • “Cuando tiene que ir rápido y no puede avanzar, se estresa.”

I tu, segur que tampoc te la jugues mai al volant?

Converses fora de càmera amb pares i mares que protagonitzen la nova campanya de prevenció d’accidents de l’SCT

Sé que tinc uns ulls que m’observen i m’analitzen quan condueixo. El fet de saber que ell m’està analitzant em fa ser més conscient, ell sempre està molt atent…”. Els ulls desperts i curiosos que examinen l’Anna Castellví són els del seu fill de set anys, en Màrius. Tots dos formen part d’una de les vuit famílies anònimes que apareixen a la darrera campanya de conscienciació viària del Servei Català de Trànsit (SCT) i que té com a eix central conèixer l’opinió dels fills sobre com condueixen els seus progenitors.

Grans veritats i veritats a mitges

La nova acció comunicativa de l’SCT parteix de dues preguntes que es plantegen als pares i mares conductors: “Quan condueixes fas imprudències?” i “Sempre respectes les normes?”. Totes les respostes van en la mateixa direcció ja que els adults afirmen que no adopten comportaments inadequats o imprudents quan es posen al volant. Del lema de la campanya, “Els nens sempre ens diuen la veritat. Al volant, no te la juguis”, ja es pot intuir que els menuts que hi participen no opinaran el mateix que els seus pares. Superar la velocitat permesa, insultar els altres conductors o manipular el mòbil mentre condueixen són algunes de les actituds que els nens observen al volant per part dels seus respectius pares i mares, tot i que aquests ho neguin o no en siguin conscients.

Mare (Anna Castellví)

“Participar en aquesta campanya m’ha fet ser més conscient del meu comportament al cotxe”, comenta l’Anna Castellví, a qui l’ha sorprès que en Màrius digui que algunes vegades utilitza el mòbil a l’hora de conduir. “Jo crec que mai l’he mirat, porto el mans lliures i només el manipulo per posar per exemple l’Spotify, quan vaig de copilot i condueix el meu marit. Conscientment no faig imprudències”, assegura. Segons la seva mare, en Màrius coneix les normes bàsiques de trànsit com els senyals i els límits de velocitat, i tampoc li passa per alt que sempre ha d’anar correctament subjecte a la cadireta: “No m’heu cordat, eeeh?”, explica a càmera reproduint amb naturalitat i amb els ulls oberts com plats un retret que un cop va fer als seus pares. La seva mare, però, puntualitza que només s’han oblidat una vegada de cordar-lo i que el descuit “va ser en un pàrquing”, matisa, sobtada de què el petit se’n recordi d’aquella situació.

Sí, sí, jo sí”, responen en l’espot i quasi alhora el Josep i la Maite davant la pregunta de si sempre respecten les normes quan condueixen; una afirmació amb la qual discrepen les seves dues filles. Es diuen Emma i Mar, tenen 14 i 9 anys, respectivament, i dels seus pares revelen que algun cop perden la paciència perquè no poden avançar, que de vegades perceben que corren més del compte o que diuen paraulotes als altres conductors quan perden els nervis. “En general vam dir la veritat (a la campanya): no acostumem a fer imprudències, tot i que hi ha dies que t’aixeques amb mal peu, tot et surt malament i vas més nerviosa…”, explica la Maite, qui de les seves filles diu que “al cotxe t’estan controlant constantment”. Aquests pares admeten que se senten identificats amb el que les nenes expliquen dels seus comportaments al volant. “Diuen la veritat… descriuen bastant bé com conduïm”, confessen entre riures.

Pares (Josep i Maite)

Les dues germanes sempre miren amb lupa des dels seients de darrere del cotxe els seus pares conductors i “ara, fins i tot estan més pendents que abans de gravar l’espot. Aquesta campanya les ha marcat molt”, reconeixen amb satisfacció els progenitors. “No pots agafar el mòbil, jo te’l miro” o “papa, no pots passar de 80 km/h” són alguns dels advertiments de l’Emma i la Mar a la seva mare i al seu pare quan van amb ells en cotxe i que reflecteixen el grau de conscienciació que tenen vers la seguretat viària.

Qui et digui que mai comet cap imprudència al volant és mentida”, sosté amb resignació el pare de les dues petites després de comprovar les crítiques que li han fet sobre la seva manera de conduir. Mentides o mitges mentides dels pares i grans veritats dels seus fills es posen sobre la taula en aquesta nova campanya amb què volem fer reflexionar sobre comportaments de risc que els adults mostren habitualment mentre condueixen i als quals potser no donen prou importància.

I tu, què en penses? Et consideres un bon conductor? Els teus fills segur que et diuen la veritat!

5 veritats sobre la conducció dels pares i mares

  • “Mira el mòbil un moment per missatges, per si és important.”
  • “De vegades quan hi ha caravana, truca.”
  • “Accelera i després frena súper ràpid.”
  • “Arrenquen i nosaltres no estem lligades.”
  • “Quan ha d’anar ràpid i no pot avançar, s’estressa molt!”

 

Curvas con trazada recomendada, curvas más seguras

No es ningún secreto que el ámbito de la motocicleta es una de las principales preocupaciones entre las instituciones, las entidades y la sociedad civil que trabajan por la mejora de la seguridad vial y por el cambio cultural que nos tiene que llevar a una movilidad sin víctimas mortales o graves. Porque la accidentalidad en moto no tiene una tendencia a la baja tan clara como pasa con el resto de vehículos. Es necesario, pues, seguir investigando y tomando nuevas medidas.

Fuente imágenes: Televisió de Catalunya

En este sentido, el Servicio Catalán de Tráfico (SCT) y la Dirección General de Infraestructuras del Departamento de Territorio y Sostenibilidad (TES), con la colaboración del cuerpo de Mossos d’Esquadra y Anesdor (Asociación Nacional de Empresas del Sector de las Dos Ruedas) –con quien el SCT organiza el programa de Formación 3.0– han puesto en marcha esta semana las pruebas de trazado de curvas que se concretarán en una prueba piloto de marcaje de trazadas en vías donde se ha registrado un alta concentración de motoristas y, en consecuencia, un número de accidentes especialmente destacable en este colectivo.

El escenario escogido, teniendo en cuenta estos condicionantes, ha sido la carretera BV-2115, que rodea el Pantano de Foix, en L’Alt Penedès. Esta carretera, sobre todo en el tramo de Castellet i la Gornal, presenta una serie de curvas que se ajustan a la casuística que ha derivado en los principales accidentes mortales y graves que sufren los motoristas: las salidas de vía y los choques fronto-laterales. La mala trazada, con un exceso de velocidad o por falta de pericia, es el principal factor concurrente en estos accidentes.

captura vídeo_TV3En la línea positivamente experimentada en otros países europeos como Austria o Luxemburgo, la propuesta del SCT y TES pasa por detectar y marcar sobre el asfalto con pintura cuál sería la mejor trayectoria de trazada para los motoristas, además de reforzar la complejidad de la curva mediante previa señalización vertical. El tipo de marcaje, todavía por definir, se puede concretar con triángulos o bolas que indiquen al motorista por dónde tiene que pasar con total seguridad.

Ahora los trabajos para definir la trazada más adecuada se contrastarán entre las imágenes registradas desde el helicóptero del SCT en la misma sesión y las que se registraron a pie de carretera con cámaras de 360 grados con los monitores de formación y los agentes de Mossos d’Esquadra. El objetivo es la reducción de la siniestralidad, con los frutos positivos que la experiencia ya ha dado en Europa.

Revolts amb traçada recomanada, revolts més segurs

No és cap secret que l’àmbit de la motocicleta és una de les principals preocupacions entre les institucions, les entitats i la societat civil que treballen per la millora de la seguretat viària i pel canvi cultural que ens ha de dur a una mobilitat sense víctimes mortals o greus. Perquè l’accidentalitat en moto no té una tendència a la baixa tan clara com passa amb la resta de vehicles. Cal, doncs, seguir investigant i prenent noves mesures.

Font imatges: Televisió de Catalunya

En aquest sentit, el Servei Català de Trànsit (SCT) i la Direcció General d’Infraestructures del Departament de Territori i Sostenibilitat (TES), amb la col·laboració del cos de Mossos d’Esquadra i Anesdor (Associació  Nacional d’Empreses del Sector de les Dues Rodes) –amb qui l’SCT organitza el programa de Formació 3.0– han engegat aquesta setmana les proves de traçat de revolts que es concretaran en una prova pilot de marcatge de traçades en vies on s’ha registrat una alta concentració de motoristes i, en conseqüència, un nombre d’accidents especialment remarcable en aquest col·lectiu.

L’escenari triat, tenint en compte aquests condicionants, ha estat la carretera BV-2115, que envolta el Pantà de Foix, a l’Alt Penedès. Aquesta carretera, sobretot en el tram de Castellet i la Gornal, presenta una sèrie de revolts que s’ajusten a la casuística que ha derivat en els principals accidents mortals i greus que pateixen els motoristes: les sortides de via i les topades frontolaterals. La mala traçada, amb un excés de velocitat o per falta de perícia, és el principal factor concurrent en aquests accidents.

captura vídeo_TV3En la línia positivament experimentada en altres països europeus com Àustria o Luxemburg, la proposta de l’SCT i TES passa per detectar i marcar sobre l’asfalt amb pintura quina seria la millor trajectòria de traçada per als motoristes, a més de reforçar la complexitat del revolt mitjançant prèvia senyalització vertical. El tipus de marcatge, encara per definir, es pot concretar amb triangles o boles que indiquin al motorista per on ha de passar amb total seguretat.

Ara els treballs per definir la traçada més adequada es contrastaran entre les imatges enregistrades des de l’helicòpter de l’SCT en la mateixa sessió i les que es van enregistrar a peu de carretera amb càmeres de 360 graus amb els monitors de formació i els agents de Mossos d’Esquadra. L’objectiu és la reducció de la sinistralitat, amb els fruits positius que l’experiència ja ha donat a Europa.

Cómo impartir seguridad vial a los adolescentes y no desfallecer en el intento

Foto classe institut

Nacieron en 2004, parece que hace 4 días, pero han recibido mucha más cultura vial que sus padres, por no hablar de sus abuelos. Tienen solo 14 o 15 años pero de pequeños ya iban en sillita en el coche, nunca han visto a un motorista sin casco y tienen más claro que muchos adultos que no se puede beber si se tiene que coger el coche. Aún no tienen el permiso de conducir pero ya tienen ideas firmes sobre algunos aspectos básicos de la seguridad vial. Esto es fruto, entre otras cosas, de un cambio cultural que se viene gestando desde hace más de 20 años, en el que ciertos comportamientos y actitudes en la movilidad ya están incorporados de manera natural en el ADN de estos adolescentes, nuestros futuros conductores y conductoras.

Juegos de rol y dinámicas de grupo para evitar accidentes

Tenía especial interés en acudir a una de las charlas de concienciación que mossos d’Esquadra responsables de la educación para la movilidad segura realizan de manera habitual en escuelas e institutos de Cataluña.

En mi época no existían este tipo de actividades. Como mucho, te explicaban el significado de las señales de tráfico y poco más. A la generación de los padres de los actuales adolescentes no nos habían hablado nunca de comportamientos de riesgo, del peligro de conducir bajo los efectos del alcohol y las drogas, de la importancia de llevar casco en la moto y en la bici y de ser conscientes de tomar decisiones seguras. Para mejorar la seguridad vial es necesario un cambio y, sin educación, ese cambio no es posible.

Los jóvenes y su siniestralidad: En el 2010, 40 jóvenes de entre 16 y 25 años fallecieron en accidentes de tráfico en las carreteras catalanas. Actualmente hemos conseguido reducir esta cifra en un 50%. Ningún otro grupo de edad registra un descenso tan significativo

El aprendizaje de la movilidad segura es el proceso imprescindible para conseguirlo y se debe hacer desde la infancia con el fin de adquirir hábitos y valores que nos están ayudando a construir una conciencia colectiva sólida en seguridad vial.

Hoy vamos al IES de Torrefarrera, donde Jesús Caldera, mosso coordinador de la educación para la movilidad segura en Lleida, acompañado de su compañero Albert Barrot, tienen previsto dar una charla a los estudiantes de 3º de la ESO. No es la primera vez que vienen a este instituto. De hecho, se imparten sesiones desde primero de la ESO hasta bachillerato. A muchos alumnos ya los conocen e “incluso a algunos les venimos dando formación desde la primaria”.

Los esperamos en la clase. Llegan del patio alborotados, algunos ponen cara de sorpresa al ver a los mossos, otros sonríen, hacen comentarios sottovoce. Jesús tiene experiencia y domina a la perfección las técnicas de dinámica de grupo. Les hace mover las sillas y sentarse en círculo para que así todos puedan verse las caras. Aunque son compañeros de clase tienen vergüenza y no hablan. Silencio sepulcral de golpe. Por eso empieza con un ejercicio en el que les hace decir, uno por uno, si creen que el compañero que está sentado a su lado se deja influenciar por el grupo. Reacciones de sorpresa, de cierto malestar, respuestas del tipo “¿pero qué dices?” o “¡no es verdad!” cuando alguno dice que el de al lado tiene un comportamiento de “borrego”… Pero se ha roto el hielo y ahora todos están más relajados y participativos.

Los agentes educadores tratan y debaten la valoración de la seguridad, la vulnerabilidad y el riesgo, la influencia del grupo, la gestión de los límites y capacidades y el peso de las emociones en nuestras acciones. A menudo, los adolescentes actúan de manera gregaria para no sentirse excluidos del grupo porque en la adolescencia lo peor que te puede pasar es que te digan que “eres un pringado”. Los amigos son lo más importante. El resto no existe, no interesa.

La sesión es ágil, fresca, directa y divertida. Jesús se dirige a los jóvenes en su lenguaje, busca el feedback, plantea juegos de rol y dinámicas con una intención clara. “Queremos que reflexionen, que piensen. No venimos a darles lecciones magistrales sino que buscamos que se den cuenta de que está en sus manos tomar decisiones correctas que no pongan en riesgo su seguridad.” Depende de ellos hacer las cosas diferentes a como las hacen o las han hecho sus padres, que no tuvieron acceso a la información y a la formación como ellos. “Sois el futuro”, les dice. Ellos se miran y se ríen. Los adolescentes siempre ríen, todo les parece divertido.

El impacto de la formación: A lo largo del 2018, los mossos educadores realizaron 494 sesiones en 89 institutos de secundaria de Cataluña, en los que participaron 12.576 alumnos de 12 a 18 años

En estas sesiones, los jóvenes aprenden a valorar la manera de afrontar una situación compleja de tráfico y la capacidad para actuar y ser consciente de la influencia que se ejerce sobre alguien y la que ejercen los otros para decidir la conducta más segura en todo momento.

“La importancia de la prevención es querer cambiar. ¿Queréis cambiar?” Todos asienten con la cabeza. Por último, la pregunta del millón: “¿Por qué las policías hacemos controles?”. La respuesta es contundente, sin vacilaciones: “Para evitar que haya un accidente, para evitar que alguien muera en la carretera”.

La sesión llega al final. El tiempo ha pasado volando. Están contentos y seguro que cuando lleguen a casa se lo explicarán a sus padres. Es la lluvia fina, casi imperceptible, que cala y que es eficaz a largo plazo. Esta es la cuestión que marcará el cambio en la seguridad vial en nuestro país. Nuevas generaciones más concienciadas e implicadas en una seguridad vial global y sin fisuras.

 

 

 

 

 

 

Com fer seguretat viària als adolescents i no defallir en l’intent

Foto classe institut

Van néixer al 2004, com aquell qui diu fa 4 dies, però han rebut molta més cultura viària que els seus pares, i ja no parlem dels seus avis. Tenen només 14 o 15 anys però de petits anaven amb cadireta, no han vist ningú anar amb moto sense casc i tenen bastant més clar que molts adults que no es pot beure si s’ha d’agafar el cotxe. Encara no tenen el permís de conduir però ja tenen idees fermes sobre alguns aspectes bàsics de la seguretat viària. Això és fruit, entre altres coses, d’un canvi cultural que s’està gestant des de fa més de 20 anys, en què certs comportaments i actituds en la mobilitat ja han estat incorporats de manera natural en l’ADN d’aquests adolescents, els nostres futurs conductors i conductores.

 Jocs de rol i dinàmiques de grup per evitar accidents

Em feia especialment gràcia anar a una xerrada de conscienciació que mossos responsables de l’educació per a la mobilitat segura fan, de manera habitual, a escoles i instituts de tot Catalunya. En la meva època no existien aquest tipus d’activitats. Com a molt, t’explicaven el significat dels senyals de trànsit i poca cosa més. A la generació dels pares dels actuals adolescents no ens havien parlat mai de comportaments de risc, del perill de conduir sota l’efecte de l’alcohol i les drogues, de la importància de portar el casc, de ser conscients de prendre decisions segures. Millorar la seguretat viària requereix un canvi i, sense educació, no hi ha canvi possible. L’aprenentatge de la mobilitat segura és el procés imprescindible per aconseguir-ho i cal fer-ho des de la infància per tal d’adquirir un seguit d’hàbits i valors que ens estan ajudant a construir una consciència col·lectiva sòlida en seguretat viària.

Els joves i la seva sinistralitat: L’any 2010, 40 joves d’entre 16 i 25 anys van morir en accidents de trànsit a les carreteres catalanes. Actualment hem aconseguit reduir aquesta xifra en un 50%. Cap altre grup d’edat registra un descens tan significatiu

Avui anem a l’IES de Torrefarrera. Jesús Alcalde, mosso coordinador de l’educació per a la mobilitat segura a Ponent, acompanyat del seu company Albert Barrot, tenen previst fer-hi una xerrada als estudiants de 3r de l’ESO. No és el primer cop que venen a aquest institut. De fet, hi fan sessions des de 1r de l’ESO fins a batxillerat. A molts dels alumnes ja els coneixen i “fins i tot a alguns els portem fent formació des de la primària”.

Els esperem a la classe. Arriben del pati, sorollosos, alguns fan cara de sorpresa en veure els mossos, d’altres riuen, d’altres fan comentaris sottovoce. En Jesús té experiència i domina a la perfecció les tècniques de dinàmica de grup. Els fa moure i seure tots en rotllana perquè així tothom es pugui veure les cares. Malgrat que són companys de classe estan vergonyosos, no gosen parlar. Silenci sepulcral de cop. Per això comença amb un exercici: els fa dir, un per un, si creuen que el company de la seva dreta es deixa influenciar pel grup. Reaccions de sorpresa, de cert malestar, respostes del tipus “però que dius?” o “no és cert!” quan algú diu que el del costat té un comportament de borrego… Però ha aconseguit trencar el gel i tots estan més relaxats i més participatius.

Els agents educadors tracten i debaten la valoració de la seguretat, la vulnerabilitat i el risc, la influència del grup, la gestió dels límits i capacitats i el pes de les emocions en les nostres accions. Sovint els adolescents actuen de manera gregària per no sentir-se exclosos del grup perquè en l’adolescència el pitjor que et pot passar és que diguin que “ets un pringat. Els amics són el més important. La resta no existeix, no interessa.

La sessió és àgil, fresca, directa i divertida. En Jesús parla als joves en el seu llenguatge, busca el feedback, planteja jocs de rol i dinàmiques amb una intenció clara. “Volem que reflexionin, que pensin. No els venim a alliçonar sinó que busquem que s’adonin que és a les seves mans prendre decisions correctes que no posin en risc la seva seguretat.” Està al seu abast fer les coses de manera diferent de com les fan o  les han fet els seus pares, que no van tenir accés a tanta informació i formació com ells. “Sou el futur”, els diu. Ells es miren i riuen. Els adolescents sempre riuen, tot els fa gràcia.

L’impacte de la formació: Durant l’any 2018, els mossos educadors van realitzar 494 sessions a 89 instituts de secundària de Catalunya, en les quals van participar 12.576 alumnes d’entre 12 i 18 anys

Però en aquestes sessions els joves aprenen a valorar la manera d’afrontar una situació complexa de trànsit i la capacitat per actuar i ser conscient de la influència que s’exerceix sobre algú i la que fan els altres, per decidir la conducta més segura en cada moment.

“La importància de la prevenció és voler canviar. Voleu canviar?” Tots fan que sí amb el cap. Per últim, la pregunta del milió: “Per què les policies fem controls?”. La resposta és contundent, sense vacil·lacions: “per evitar que hi hagi un accident, per evitar que algú mori a la carretera”.

La sessió arriba al final. El temps ha passat volant. Estan contents i de ben segur que, quan arribin a casa, ho explicaran als pares. És la pluja fina, gairebé imperceptible però eficaç a llarg termini. Aquesta és la qüestió que marcarà el canvi en la seguretat viària al nostre país. Noves generacions més conscienciades i implicades en una seguretat viària global i sense fissures.

Europa, estancada

Una cifra que estremece: 25.100 personas murieron por accidente de tráfico el año pasado en el conjunto de la Unión Europea. Dicho de otro modo que también asusta: 70 muertos al día, 500 cada semana por la movilidad.

Solo son 200 muertos menos, un 1%, que en 2017. Un estancamiento que ya hace un lustro que se alarga y que hace peligrar los objetivos fijados por las instituciones comunitarias, como la reducción del 50% para el 2020 o el de cero muertos para el 2050. Ante esto, se ha acelerado la entrada en vigor de un paquete de medidas tecnológicas que irán de serie en los vehículos, como explicamos en este post.

Sinistralitat_Europa_2018

Según los datos facilitados por la Comisión Europea, la ratio de muertes en el viejo continente se sitúa en 49 por millón de habitantes. En las calles y carreteras de Cataluña el año pasado murieron 260 personas, lo que supone 34,5 víctimas por millón de habitantes. Estos datos la sitúan dentro de los cinco primeros países de la Unión Europea con mejores resultados tras el Reino Unido (28), Dinamarca (30), Irlanda (31) y Suecia (32).

El análisis de los datos también concluye que por cada víctima mortal en carretera hay cinco que sufren lesiones graves, y se estima que el año pasado hubo 135.000 personas heridas de gravedad en toda la Unión Europea. Más al detalle, también se especifica que los colectivos más vulnerables (peatones, ciclistas y motoristas) suponen el 43% de los muertos.

Los efectos y beneficios de las medidas adoptadas aún tardarán en llegar y mientras tanto los países deben tomar medidas valientes para hacer frente a los excesos de velocidad, la conducción bajo los efectos del alcohol y las distracciones, y reducir así el número de personas que pierden la vida cada año en accidentes de tráfico. Estamos trabajando en ello.

Europa, estancada

Una xifra que esgarrifa: 25.100 persones van morir per accident de trànsit l’any passat al conjunt de la Unió Europea. Dit d’una altra manera que també espanta: 70 morts al dia, 500 cada setmana per la mobilitat.

Només són 200 morts menys, un 1%, que el 2017. Un estancament que ja fa un lustre que s’allarga i que fa perillar els objectius fixats per les institucions comunitàries, com la reducció del 50% per al 2020 o el de zero morts per al 2050. Davant d’això, s’ha accelerat l’entrada en vigor d’un paquet de mesures tecnològiques que aniran de sèrie als vehicles, com vam explicar en aquest apunt.

Sinistralitat_Europa_2018

Segons les dades facilitades per la Comissió Europea, la ràtio de morts al vell continent se situa als 49 per milió d’habitants. A Catalunya l’any passat van morir 260 persones, la qual cosa suposa 34,5 víctimes per milió d’habitants. Aquestes dades la situen dins dels cinc primers països de la Unió Europea amb millors resultats després del Regne Unit (28), Dinamarca (30), Irlanda (31) i Suècia (32).

L’anàlisi de les dades també conclou que per cada víctima mortal viària n’hi ha cinc que pateixen lesions greus, i s’estima que l’any passat hi va haver 135.000 persones ferides de gravetat a tota la Unió Europea. Més al detall, també s’especifica que els col·lectius més vulnerables (vianants, ciclistes i motoristes) suposen el 43% dels morts.

Els efectes i beneficis de les mesures adoptades encara tardaran a arribar i mentrestant els països han de prendre mesures valentes per fer front als excessos de velocitat, la conducció sota els efectes de l’alcohol i les distraccions, i reduir així el nombre de persones que perden la vida cada any en accidents de trànsit. Hi estem treballant.