Europa, estancada

Una xifra que esgarrifa: 25.100 persones van morir per accident de trànsit l’any passat al conjunt de la Unió Europea. Dit d’una altra manera que també espanta: 70 morts al dia, 500 cada setmana per la mobilitat.

Només són 200 morts menys, un 1%, que el 2017. Un estancament que ja fa un lustre que s’allarga i que fa perillar els objectius fixats per les institucions comunitàries, com la reducció del 50% per al 2020 o el de zero morts per al 2050. Davant d’això, s’ha accelerat l’entrada en vigor d’un paquet de mesures tecnològiques que aniran de sèrie als vehicles, com vam explicar en aquest apunt.

Sinistralitat_Europa_2018

Segons les dades facilitades per la Comissió Europea, la ràtio de morts al vell continent se situa als 49 per milió d’habitants. A Catalunya l’any passat van morir 260 persones, la qual cosa suposa 34,5 víctimes per milió d’habitants. Aquestes dades la situen dins dels cinc primers països de la Unió Europea amb millors resultats després del Regne Unit (28), Dinamarca (30), Irlanda (31) i Suècia (32).

L’anàlisi de les dades també conclou que per cada víctima mortal viària n’hi ha cinc que pateixen lesions greus, i s’estima que l’any passat hi va haver 135.000 persones ferides de gravetat a tota la Unió Europea. Més al detall, també s’especifica que els col·lectius més vulnerables (vianants, ciclistes i motoristes) suposen el 43% dels morts.

Els efectes i beneficis de les mesures adoptades encara tardaran a arribar i mentrestant els països han de prendre mesures valentes per fer front als excessos de velocitat, la conducció sota els efectes de l’alcohol i les distraccions, i reduir així el nombre de persones que perden la vida cada any en accidents de trànsit. Hi estem treballant.

2022: tecnologia d’automoció per salvar vides

_MG_4457

Es parla molt que el futur de la mobilitat és el vehicle autònom, però mentre no hi arribem, Europa aposta perquè la tecnologia dels vehicles ajudi els conductors a circular millor i de manera més segura. L’objectiu de tot plegat és sortir de l’estacament en la reducció dels accidents de trànsit que pateixen la majoria de països del vell continent.

En aquest sentit, el Parlament Europeu va aprovar ahir una normativa que farà obligatori que els vehicles nous venuts a partir del 2022 portin incorporats de sèrie uns sistemes tecnològics que, entre altres coses, permetran la frenada automàtica d’emergència del cotxe en cas que detecti vianants o ciclistes, per evitar atropellaments. La resta de vehicles tindran dos anys més per adaptar-s’hi, així que el 2024 tot el parc mòbil que circuli haurà d’estar dotat d’aquestes mesures tecnològiques.

D’altra banda, la flamant directiva europea també estableix que els vehicles nous de trinca hauran d’anar equipats amb un assistent intel·ligent de velocitat (ISA) que avisarà el conductor quan superi el límit de velocitat, i el motor rebaixarà la potència perquè li costi circular a més velocitat de la permesa. També s’instal·laran alertes d’abandonament de carril per evitar sobretot topades frontals, i sistemes que ampliaran el camp de visió dels camions perquè els transportistes hi vegin des dels quatre angles. A més, serà obligatori que el vehicle porti una mena de caixa negra registradora que revolucionarà el camp de la investigació dels accidents.

Aquesta proposta de legislació també posa fil a l’agulla per treure de la circulació els reincidents per alcoholèmia. En aquest sentit, aposta per la instal·lació del sistema alcoholock en els vehicles dels conductors que hagin comès aquesta infracció de manera repetida. L’alcoholock bloqueja el cotxe i no permet posar-lo en marxa si detecta que has consumit alcohol.

Els experts diuen que aquest paquet de mesures tecnològiques d’automoció suposarà la revolució que necessita la seguretat viària per continuar avançant en la disminució de les víctimes. Es parla que podrien ajudar a evitar unes 25.000 morts a Europa en els 15 anys següents a l’entrada en vigor.

 

El permís per punts a Europa: cap a un model normatiu comú

L’1 de juliol del 2006 s’implantava a Catalunya el sistema del permís per punts, que juntament amb la posada en marxa del Pla integral contra la velocitat excessiva (PIVE) i altres mesures, ha estat determinant per a la reducció de la sinistralitat viària gairebé a la meitat en una dècada. A la Unió Europea (UE), el primer país a adoptar el permís per punts va ser Alemanya, el 1972 (amb reformes posteriors), i el darrer, Portugal, a mitjans del 2016. En total són fins a 22 els estats europeus que compten amb aquest sistema de permís de conduir com a eina per millorar la seguretat viària, però tenen tots unes característiques i un funcionament comuns? La resposta és que al vell continent no hi ha un model únic de permís per punts, tot i que es comparteix un esquema similar. Cada estat membre l’ha adaptat i modificat de forma diferenciada i amb les seves pròpies peculiaritats legislatives.

El crèdit de punts dels conductors catalans

 Infografia permís per punts

El cert és que hi ha disparitats importants en l’aplicació del permís per punts entre la vintena de països europeus que l’han impulsat. Com a exemples significatius destaquen que uns apliquen un sistema de recompte en què se sumen punts i altres en resten; que cada país de la UE disposa d’un crèdit inicial de punts, del seu propi quadre d’infraccions penalitzades o que cadascun marca un període de temps de privació del permís i de recuperació. Però les diferències van més enllà i posen en evidència la manca d’un criteri homogeni en aspectes també rellevants per a la seguretat viària com els col·lectius als quals s’aplica de manera concreta (en alguns casos als conductors novells, als professionals, als ciclistes o fins i tot als vianants), l’existència o no de bonificacions per comportaments responsables o les mesures de rehabilitació establertes per obtenir el permís de nou un cop retirat.

Aquestes pinzellades comparatives del permís per punts a Europa s’extreuen de l’estudi La situación europea del permiso por puntos de l’Institut Universitari de Trànsit i Seguretat Viària (INTRAS) de la Universitat de València. La investigació,  editada per la Confederació d’Autoescoles l’any passat coincidint amb el desè aniversari de l’entrada en vigor del permís per punts a l’Estat espanyol, es basa en el projecte europeu BestPoint i en altres fonts d’informació. Les seves conclusions són clares i insisteixen en la recomanació de dissenyar un sistema de permís per punts d’aplicació similar a tots els països per tal de donar-li més “credibilitat i rigor”. Els beneficis d’aquesta unificació serien clau, per exemple, per:

 harmonitzar criteris sobre les sancions i les penalitzacions

→ millorar l’intercanvi d’informació d’infraccions entre els diferents països membres de la UE

→ permetre que infraccions greus com conduir sota els efectes de l’alcohol tinguessin les mateixes conseqüències i el mateix rebuig per a tots els conductors europeus. Aconseguir que el tractament de l’infractor estigui recollit de manera homogènia a totes les legislacions nacionals.

Algunes divergències de les normatives europees

A la majoria de països, els punts s’acumulen. Només en sis es detreuen: Espanya, França, Bulgària, Luxemburg, Itàlia i Portugal.

A Alemanya, el permís per punts pot tenir conseqüències sobre els vianants. Poden sumar punts si cometen infraccions que suposen un perill per a la seguretat viària.

El col·lectiu dels ciclistes no s’inclou en la majoria de països, però hi ha casos particulars. A Alemanya, sumen punts amb certes infraccions. A Xipre, només en cas d’infraccions relacionades amb l’alcohol, i a Polònia són sancionats si disposen de permís de conduir.

A Dinamarca (els punts s’anomenen “clips”), els Països Baixos i Àustria, totes les infraccions tenen la mateixa penalització de punts. En canvi, a la majoria de països, el criteri per puntuar-les depèn de la gravetat.

El temps aproximat de privació del permís de conduir pot oscil·lar entre un mes, el període fixat per Romania, i els 24 mesos, a Portugal. En alguns països no s’estableix un temps fix, com a Itàlia o els Països Baixos.

El Parlament Europeu ja va recomanar l’any 2011 que es fessin esforços per implantar un sistema de permís per punts homogeni i amb aspectes més coincidents per a tots els països de la UE, amb l’objectiu de millorar la seva eficàcia a favor de la seguretat viària.