L’1 de juliol del 2006 s’implantava a Catalunya el sistema del permís per punts, que juntament amb la posada en marxa del Pla integral contra la velocitat excessiva (PIVE) i altres mesures, ha estat determinant per a la reducció de la sinistralitat viària gairebé a la meitat en una dècada. A la Unió Europea (UE), el primer país a adoptar el permís per punts va ser Alemanya, el 1972 (amb reformes posteriors), i el darrer, Portugal, a mitjans del 2016. En total són fins a 22 els estats europeus que compten amb aquest sistema de permís de conduir com a eina per millorar la seguretat viària, però tenen tots unes característiques i un funcionament comuns? La resposta és que al vell continent no hi ha un model únic de permís per punts, tot i que es comparteix un esquema similar. Cada estat membre l’ha adaptat i modificat de forma diferenciada i amb les seves pròpies peculiaritats legislatives.

El crèdit de punts dels conductors catalans

 

El cert és que hi ha disparitats importants en l’aplicació del permís per punts entre la vintena de països europeus que l’han impulsat. Com a exemples significatius destaquen que uns apliquen un sistema de recompte en què se sumen punts i altres en resten; que cada país de la UE disposa d’un crèdit inicial de punts, del seu propi quadre d’infraccions penalitzades o que cadascun marca un període de temps de privació del permís i de recuperació. Però les diferències van més enllà i posen en evidència la manca d’un criteri homogeni en aspectes també rellevants per a la seguretat viària com els col·lectius als quals s’aplica de manera concreta (en alguns casos als conductors novells, als professionals, als ciclistes o fins i tot als vianants), l’existència o no de bonificacions per comportaments responsables o les mesures de rehabilitació establertes per obtenir el permís de nou un cop retirat.

Aquestes pinzellades comparatives del permís per punts a Europa s’extreuen de l’estudi La situación europea del permiso por puntos de l’Institut Universitari de Trànsit i Seguretat Viària (INTRAS) de la Universitat de València. La investigació,  editada per la Confederació d’Autoescoles l’any passat coincidint amb el desè aniversari de l’entrada en vigor del permís per punts a l’Estat espanyol, es basa en el projecte europeu BestPoint i en altres fonts d’informació. Les seves conclusions són clares i insisteixen en la recomanació de dissenyar un sistema de permís per punts d’aplicació similar a tots els països per tal de donar-li més “credibilitat i rigor”. Els beneficis d’aquesta unificació serien clau, per exemple, per:

 → harmonitzar criteris sobre les sancions i les penalitzacions

→ millorar l’intercanvi d’informació d’infraccions entre els diferents països membres de la UE

→ permetre que infraccions greus com conduir sota els efectes de l’alcohol tinguessin les mateixes conseqüències i el mateix rebuig per a tots els conductors europeus. Aconseguir que el tractament de l’infractor estigui recollit de manera homogènia a totes les legislacions nacionals.

Algunes divergències de les normatives europees

≠ A la majoria de països, els punts s’acumulen. Només en sis es detreuen: Espanya, França, Bulgària, Luxemburg, Itàlia i Portugal.

≠ A Alemanya, el permís per punts pot tenir conseqüències sobre els vianants. Poden sumar punts si cometen infraccions que suposen un perill per a la seguretat viària.

≠ El col·lectiu dels ciclistes no s’inclou en la majoria de països, però hi ha casos particulars. A Alemanya, sumen punts amb certes infraccions. A Xipre, només en cas d’infraccions relacionades amb l’alcohol, i a Polònia són sancionats si disposen de permís de conduir.

≠ A Dinamarca (els punts s’anomenen “clips”), els Països Baixos i Àustria, totes les infraccions tenen la mateixa penalització de punts. En canvi, a la majoria de països, el criteri per puntuar-les depèn de la gravetat.

≠ El temps aproximat de privació del permís de conduir pot oscil·lar entre un mes, el període fixat per Romania, i els 24 mesos, a Portugal. En alguns països no s’estableix un temps fix, com a Itàlia o els Països Baixos.

El Parlament Europeu ja va recomanar l’any 2011 que es fessin esforços per implantar un sistema de permís per punts homogeni i amb aspectes més coincidents per a tots els països de la UE, amb l’objectiu de millorar la seva eficàcia a favor de la seguretat viària.