El millor moment per deixar-ho

Llegíem darrerament que el marit de la reina Isabel II de la Gran Bretanya, el príncep Felip, de 97 anys, havia entregat voluntàriament el seu permís de conduir a la Policia. D’aquesta manera volia deixar ben clar que havia decidit no tornar a conduir mai més, forçat sobretot per un accident que havia tingut poques setmanes abans i perquè dies després l’havien agafat in fraganti conduint sense el cinturó de seguretat posat. En realitat, ja feia temps que rebia la pressió d’una societat que considerava que, potser, ja era massa gran per agafar el cotxe.

També hem pogut llegir últimament que, del total de víctimes mortals que portem comptades fins ara a les nostres carreteres, aproximadament un 36% tenen més de 65 anys. Unes dades inèdites fins ara i que demostren un augment de morts a la carretera que s’inclouen dins la franja d’edat anomenada eufemísticament “gent gran”.

Home

Amb totes aquestes informacions, és fàcil que sorgeixi la pregunta següent: “Caldria posar un límit d’edat per conduir?”. És evident que amb l’edat perdem visió, reflexos al volant i capacitat auditiva. Però abans de respondre categòricament a la pregunta, recordem aquella rondalla anomenada “El plat de fusta”, en què un home castiga el seu pare, ja gran, a menjar en un racó i en un plat de fusta perquè, a causa de l’edat, no parava de vessar-ho tot i trencar els plats. Pocs dies després, l’home es troba el seu fill petit treballant un petit tronc amb el seu ganivet. L’home li pregunta: “Què fas?”, i el nen li respon: “Estic fent un plat de fusta, perquè quan tu siguis vell hi mengis com ara l’avi. Com que veig que al teu pare li donaves un plat de fusta, ara jo n’estic fent un per a tu.” No cal dir que, en un primer moment, el pare no s’ho pren massa bé, però acaba comprenent la moralitat de la rondalla i permet a l’avi tornar a menjar amb tota la família.

Per tant, i tornant a la pregunta de si cal posar un límit d’edat per conduir, la gent que no forma part del col·lectiu de la gent gran podria veure’s temptada a respondre amb un sí rotund. Però a quina edat posem la línia? 64 anys? 65? 70? No tots envellim igual i segur que, quan ens arribés l’edat marcada per llei pensaríem: “Home, doncs encara estic prou bé, no veig per què ara haig de deixar de conduir”. I és que no disposar del permís de conduir suposa per a tots una gran pèrdua de la nostra independència, un preu que, arribat el moment, no tots estem disposats a pagar. No tots estem disposats a menjar en un plat de fusta.

Dona

Però és cert que, davant l’augment de la mortalitat dels conductors, passatgers i vianants de més de 65 anys, hauríem de prendre algunes mesures. Un aspecte important a considerar és la vulnerabilitat relacionada amb l’edat. El mateix accident pot tenir conseqüències diferents segons les condicions físiques de les persones afectades. Per això són tan importants les mesures de seguretat activa i passiva, sigui quina sigui l’edat de conductors i passatgers.

En qualsevol cas, la conducció requereix un exercici de responsabilitat per part de tots i cadascun de nosaltres, tant en el mateix moment en què es condueix com en l’obtenció i renovació dels permisos, que inclouen el reconeixement psicofísic dels conductors cada 10 anys en general i cada 5 a partir dels 65 anys. No obstant això, aquest temps es pot reduir en funció dels problemes psicofísics que es detectin en les revisions. Des del Servei Català de Trànsit demanem a tothom, sigui quina sigui la seva edat, un exercici de responsabilitat i sinceritat en el reconeixement psicofísic perquè els professionals puguin fer la seva feina i ens marquin les adaptacions que necessitem per conduir i el termini en què cal renovar el permís de conduir. Es tracta de no enganyar-nos, ni nosaltres mateixos ni tampoc els responsables que ens han de permetre, o no, renovar el permís de conduir. Les conseqüències de fer trampes poden ser massa greus.

 

 

 

 

 

 

Trucs per a conductors novells

Obtenir el permís de conduir és un moment molt esperat per a molts joves; significa que ja ets adult, ja formes part del grup dels conductors, i això comporta independència i llibertat a l’hora de desplaçar-te. Gràcies a aquest permís, s’obren les portes a noves experiències. Amb tot, cal tenir en compte que també s’han d’acceptar noves responsabilitats.

DSC_4408Ara és el moment de posar en pràctica tot allò après a l’autoescola i, en  moltes ocasions, tindràs la percepció que saber circular no és el mateix que saber conduir. Mai no s’ha d’oblidar que cal respectar les normes, mantenir una atenció constant i adequar la velocitat no només als límits establerts, sinó també a les circumstàncies de la via. Igualment, cal recordar que l’alcohol i les drogues provoquen alteracions en el nostre organisme que perjudiquen greument la conducció segura.

A l’hora de conduir, és normal estar nerviós les primeres setmanes o, fins i tot, els primers mesos. Ara ja no tens ni el professor al costat ni els pedals addicionals, que eren com una xarxa salvadora. Ara és el moment de guanyar experiència a poc a poc i per tu mateix.

A continuació trobaràs trucs que et trauran la por i el nerviosisme d’aquesta primera etapa.

  1. Confia en tu i en allò que has après. Tu ets el que condueix, no tinguis vergonya i intenta prendre’t com a consells o crítiques constructives el que et diguin els passatgers que t’acompanyen.
  2. No t’atabalis. A tots se’ns ha calat el cotxe alguna vegada. En aquest cas, tranquil·litza’t, tots hem estat conductors novells i hem passat per això. La “L” que portes a la part del darrere del cotxe acredita que passes per aquests moments, i la resta de conductors et respectaran. La pràctica diària t’hi ajudarà.
  3. Condueix sense tensions ni preocupacions. Quan pugis al cotxe, deixa fora tots els problemes i centra’t en la carretera. En cas contrari, és millor que no condueixis.
  4. Circula primer pel tram conegut. Abans de fer un viatge llarg, circula per vies conegudes fent-hi trajectes curts. Conèixer el recorregut et farà tenir més confiança.
  5. Concentra’t en la carretera i la conducció. Evita les distraccions com ara la ràdio i les converses amb els passatgers. Busca un aliat amb qui tinguis plena confiança i amb experiència en la conducció.
  6. Vigila amb els ciclistes, motoristes i vianants. Aquests col·lectius són els més vulnerables a la via pública, ja que no porten carrosseria. Així doncs, respecta el carril bici, les distàncies de seguretat i els passos de vianants. Contribueix a la seguretat de tots, a banda de la teva. Condueix amb precaució. No estàs sol!
  7. Tingues el mòbil desconnectat. Fins i tot les notificacions i el mans lliures poden despistar durant la conducció. Al volant, no utilitzis cap dispositiu mòbil per tal d’evitar distraccions i neguits afegits. És important imposar-se bons hàbits des del principi.
  8. Coneix el trajecte. Quan hagis de circular per un tram que no coneixes, estudia primer el recorregut que has de fer per saber a quin carril has de col·locar-te a l’hora de girar en una intersecció o sortir d’una rotonda. Tingues en compte que és millor donar una volta i perdre un cert temps que patir un accident. També és important consultar la meteorologia i estar alerta del canvi de condicions en el paviment.
  9. No et comparis amb altres conductors novells. Cada persona és un món i cadascú té un ritme d’aprenentatge diferent. Ves al teu ritme. No vulguis agafar confiança massa aviat.
  10. Corda’t sempre el cinturó i revisa-ho tot abans. Interioritzar i assumir aquestes accions des d’un principi farà que siguin com un reflex. La seguretat és molt important i conduint un cotxe t’hi jugues molt. Quan pugis al vehicle, corda’t el cinturó, revisa els retrovisors i assegura’t que coneixes bé tots els botons i elements de l’interior.Conductors novells-1

El permís per punts a Europa: cap a un model normatiu comú

L’1 de juliol del 2006 s’implantava a Catalunya el sistema del permís per punts, que juntament amb la posada en marxa del Pla integral contra la velocitat excessiva (PIVE) i altres mesures, ha estat determinant per a la reducció de la sinistralitat viària gairebé a la meitat en una dècada. A la Unió Europea (UE), el primer país a adoptar el permís per punts va ser Alemanya, el 1972 (amb reformes posteriors), i el darrer, Portugal, a mitjans del 2016. En total són fins a 22 els estats europeus que compten amb aquest sistema de permís de conduir com a eina per millorar la seguretat viària, però tenen tots unes característiques i un funcionament comuns? La resposta és que al vell continent no hi ha un model únic de permís per punts, tot i que es comparteix un esquema similar. Cada estat membre l’ha adaptat i modificat de forma diferenciada i amb les seves pròpies peculiaritats legislatives.

El crèdit de punts dels conductors catalans

 Infografia permís per punts

El cert és que hi ha disparitats importants en l’aplicació del permís per punts entre la vintena de països europeus que l’han impulsat. Com a exemples significatius destaquen que uns apliquen un sistema de recompte en què se sumen punts i altres en resten; que cada país de la UE disposa d’un crèdit inicial de punts, del seu propi quadre d’infraccions penalitzades o que cadascun marca un període de temps de privació del permís i de recuperació. Però les diferències van més enllà i posen en evidència la manca d’un criteri homogeni en aspectes també rellevants per a la seguretat viària com els col·lectius als quals s’aplica de manera concreta (en alguns casos als conductors novells, als professionals, als ciclistes o fins i tot als vianants), l’existència o no de bonificacions per comportaments responsables o les mesures de rehabilitació establertes per obtenir el permís de nou un cop retirat.

Aquestes pinzellades comparatives del permís per punts a Europa s’extreuen de l’estudi La situación europea del permiso por puntos de l’Institut Universitari de Trànsit i Seguretat Viària (INTRAS) de la Universitat de València. La investigació,  editada per la Confederació d’Autoescoles l’any passat coincidint amb el desè aniversari de l’entrada en vigor del permís per punts a l’Estat espanyol, es basa en el projecte europeu BestPoint i en altres fonts d’informació. Les seves conclusions són clares i insisteixen en la recomanació de dissenyar un sistema de permís per punts d’aplicació similar a tots els països per tal de donar-li més “credibilitat i rigor”. Els beneficis d’aquesta unificació serien clau, per exemple, per:

 harmonitzar criteris sobre les sancions i les penalitzacions

→ millorar l’intercanvi d’informació d’infraccions entre els diferents països membres de la UE

→ permetre que infraccions greus com conduir sota els efectes de l’alcohol tinguessin les mateixes conseqüències i el mateix rebuig per a tots els conductors europeus. Aconseguir que el tractament de l’infractor estigui recollit de manera homogènia a totes les legislacions nacionals.

Algunes divergències de les normatives europees

A la majoria de països, els punts s’acumulen. Només en sis es detreuen: Espanya, França, Bulgària, Luxemburg, Itàlia i Portugal.

A Alemanya, el permís per punts pot tenir conseqüències sobre els vianants. Poden sumar punts si cometen infraccions que suposen un perill per a la seguretat viària.

El col·lectiu dels ciclistes no s’inclou en la majoria de països, però hi ha casos particulars. A Alemanya, sumen punts amb certes infraccions. A Xipre, només en cas d’infraccions relacionades amb l’alcohol, i a Polònia són sancionats si disposen de permís de conduir.

A Dinamarca (els punts s’anomenen “clips”), els Països Baixos i Àustria, totes les infraccions tenen la mateixa penalització de punts. En canvi, a la majoria de països, el criteri per puntuar-les depèn de la gravetat.

El temps aproximat de privació del permís de conduir pot oscil·lar entre un mes, el període fixat per Romania, i els 24 mesos, a Portugal. En alguns països no s’estableix un temps fix, com a Itàlia o els Països Baixos.

El Parlament Europeu ja va recomanar l’any 2011 que es fessin esforços per implantar un sistema de permís per punts homogeni i amb aspectes més coincidents per a tots els països de la UE, amb l’objectiu de millorar la seva eficàcia a favor de la seguretat viària.