L’any 1959 Volvo introduïa el cinturó de seguretat de tres punts d’ancoratge als seients davanters en la fabricació en sèrie de dos models d’automòbil. Abans, altres fabricants havien dissenyat cinturons de dos i tres punts, però Nils Bohlin, enginyer de la marca sueca, es va adonar que la tecnologia podia millorar i que era important que subjectés les parts més fortes del cos: el pit i la pelvis. Havia treballat en l’àmbit aeronàutic i sabia molt bé com afectaven al cos humà les forces en moviment. Seixanta anys més tard i per molt que els vehicles hagin anat incorporant múltiples elements de seguretat, el cinturó ideat per Bohlin, amb una banda sobre el pit i una altra sobre els malucs, ha canviat poc i continua sent primordial per protegir-se en cas d’accident.

Quan es produeix un impacte, el cinturó de seguretat mixt o de tres punts elimina en gran mesura el perill que la persona llisqui i evita que es desplaci excessivament, surti expulsada i xoqui contra el volant, el parabrises o els seients davanters, alhora que distribueix les forces del xoc sobre determinades parts del cos. La seva principal funció és esmorteir la desacceleració del cos en cas d’impacte i per això ha de suportar una tensió de 1.200 kg: la clau està en la capacitat de deformar-se per tal d’absorbir l’energia cinètica del passatger.

Si bé no és un element aïllat, ja que forma part d’un conjunt de seguretat amb el coixí de seguretat o “airbag” i el reposacaps, el seu ús redueix un 50% el risc de mort i un 75% el de patir lesions greus. Tanmateix, i de manera incomprensible, 50 de les víctimes mortals o ferides greus que hi va haver l’any passat a les carreteres i autopistes catalanes no el portaven. Això suposa que un 20,2% de morts o ferits greus en accident de trànsit en zona interurbana durant el 2020 no duien lligat aquest element de seguretat passiva. Així mateix, aquest gener, en la darrera campanya de control sobre l´ús dels sistemes de seguretat passiva coordinada pel Servei Català de Trànsit, Mossos d’Esquadra i policies locals van posar gairebé 800 denúncies en una setmana, la majoria a conductors, per no portar cinturó, fet que suposa que es van multar 114 persones cada dia per no anar cordades.

No fer ús del cinturó suposa una infracció greu i amb la nova reforma de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària està previst que s’elevin de 3 a 4 els punts que es detreuen per no utilitzar aquest i altres sistemes de protecció. A més, s’incorpora explícitament com a causa de sanció el mal ús d’aquests elements.

Fer-ne un bon ús és vital

Amb el cinturó no hi ha valen peròs: portar-lo en qualsevol trajecte i en tots els seients et corda a la vida. Però, més enllà del simple gest de cordar-se, a més, cal fer-ho de manera correcta, així que abans d’engegar tingues en compte aquestes cinc regles:

1. Posa el seient quasi en angle recte, ja que si està massa inclinat la posició pot facilitar que el cinturó produeixi un estrangulament o també afavorir l’anomenat “efecte submarí”, és a dir, que per la inèrcia d’un xoc el cos pressioni el seient cap avall i pugui sortir lliscant per sota de la banda abdominal. Això també es dona si col·loques una tovallola o qualsevol complement per a seients, així que evita-ho, ja que n’alteren la capacitat de retenció. Seu bé, recolzant l’esquena al respatller, i si vas de copilot o al darrere no posis mai els peus sobre el quadre de comandament o sobre el seient del davant.
   
   
2. Col·loca’t la part superior de la cinta pel centre de la clavícula, entre el coll i l’espatlla, i en diagonal pel centre del pit i la part inferior per sota l’abdomen, en contacte amb la cresta ilíaca. Si el cinturó està enganxat al coll, en cas d’accident, pot causar lesions greus com talls o cremades, i si te’l poses per sota el braç, en el moment de l’impacte hi hauria un desplaçament descontrolat de la part superior del cos. Per aquest motiu s’estan començant a substituir els cinturons abdominals a les places centrals de darrere.
   
   
3. Porta el cinturó ben cenyit al cos. Quan t’hagis lligat, procura estirar una mica la banda superior per evitar folgances. Per aquest mateix motiu, no s’han de dur abrics o roba voluminosa i tampoc s’han de posar pinces a la cinta. Si el cinturó queda folgat i no té la tensió adequada, en cas d’impacte, es podria donar l’esmentat efecte submarí.
   
   
4. Un cop cordat, comprova també que el cinturó no està enganxat ni enrotllat per cap part de la cinta ja que pot ser perillós i, a més, perd eficàcia. Si queda retorçat subjectarà pitjor el pes del cos.
   
   
5. Per acabar, si el vehicle ha patit un accident, revisa si s’ha de canviar el cinturó ja que el trenat de la cinta pot haver perdut eficàcia i fins i tot es poden haver malmès els sistemes d’ancoratge. En aquest sentit, els cinturons de seguretat i els ancoratges són un dels punts de revisió en els controls de la ITV, on se supervisa que funcionin correctament, és a dir, que es bloquegen si s’estiren bruscament i es retrauen quan es deixen anar. Portar-los en mal estat és un perill i, com a tal, es considera una falta greu i evidentment no superaria la prova.