256 persones van morir en accident de trànsit a Catalunya el 2018

  • Les víctimes mortals van augmentar l’any passat un 7% respecte del 2017

L’any 2018 256 persones van morir en 229 accidents de trànsit al conjunt de la xarxa viària catalana, la qual cosa representa un increment del 7% pel que fa a víctimes mortals i d’un 8% quant a sinistres mortals en relació amb l’any anterior.

Del total de víctimes mortals registrades el 2018, 185 van perdre la vida en zona interurbana i 71 en zona urbana. Quant al nombre d’accidents mortals, 159 van tenir lloc en carreteres i autopistes i 70 dins de municipis.

Respecte al 2010, any de referència de compliment de l’objectiu estratègic de reducció de víctimes, continua la tendència decreixent i es registra un 25% menys de víctimes mortals i 25% menys d’accidents mortals.

Cal dir que aquestes dades de sinistralitat s’han registrat en un context de creixement de la mobilitat dels darrers anys. En concret, la mobilitat durant el 2018 ha augmentat un 2% respecte a l’any 2017 i s’ha assolit un nivell similar al d’abans de la crisi.

sinistralitat_2018

MÉS VÍCTIMES MORTALS A BARCELONA, GIRONA I TARRAGONA→ Barcelona, Girona i Tarragona han registrat un increment de les víctimes mortals el 2018 en comparació amb l’any anterior. En concret, a Barcelona han perdut la vida 119 persones, tres més que el 2017; a Girona les víctimes mortals han estat 48, cinc més que l’any anterior; i a Tarragona hi ha hagut 54 morts per sinistre viari, nou més que el 2017. Lleida, en canvi, amb 35 morts per accident de trànsit, ha registrat una víctima mortal menys que l’any anterior.

MÉS SINISTRALITAT DE VEHICLES SOLS I DISTRACCIONS COM A PRINCIPAL FACTOR CONCURRENT→ En els accidents en zona interurbana, han incrementat un 30% els morts en accidents en els quals només hi ha implicat un sol vehicle, fet que pot indicar la presència de velocitat excessiva, distracció i tòxics. Entre els factors concurrents que són darrere dels sinistres mortals, les distraccions, sobretot les relacionades amb l’ús dels mòbils, es mantenen al capdavant: amb una presència del 23% en el total dels accidents amb víctimes, continuen sent el primer factor concurrent de sinistralitat.

MORTALITAT DELS COL·LECTIUS VULNERABLES→ De les 185 persones mortes l’any passat a la xarxa viària interurbana catalana, 39 eren motoristes, 6 menys que l’any anterior, i 2 ciclistes, 9 menys que el 2017. En canvi, hi ha hagut un increment significatiu dels vianants atropellats, ja que s’ha passat de cinc persones mortes per atropellament el 2017 a 17 l’any passat. També es constata un augment destacat de la mortalitat en els majors de 74 anys (de 7 víctimes mortals el 2017 a 23 l’any passat).

PLA DE CONTENCIÓ→ A partir del mes d’abril, es va implementar un Pla de contenció dels accidents mortals en carretera, que va focalitzar l’acció de control policial en els factors concurrents velocitat, alcohol i drogues i distraccions, en les vies de més afluència de vehicles. Fruit d’aquest Pla, s’ha produït una moderació en el creixement de l’accidentalitat mortal durant els mesos següents. Així, durant el període d’abril a desembre es constata la reducció d’un 18% en els trams prioritzats, mentre que aquests mateixos trams presentaven un increment del 46% en el nombre de víctimes mortals abans del Pla de contenció.

 

Totes les dades d’aquesta informació del balanç de la sinistralitat del 2018 són provisionals i a 24 hores.

 

 

248 persones van morir en accident de trànsit a Catalunya el 2017 i 1.742 van resultar ferides de gravetat

Les víctimes mortals van augmentar l’any passat un 7,4% respecte del 2016, però les persones ferides greus van disminuir un 5,3%

L’any 2017, 248 persones van morir en accidents de trànsit al conjunt de la xarxa viària catalana, una dada que representa un increment del 7,4% respecte de l’any 2016, quan se’n van registrar 231. Del total de víctimes mortals, 168 van perdre la vida en zones interurbanes, és a dir, en carreteres o autopistes, i 80, en zones urbanes, dins els municipis. Si bé la mortalitat a causa de sinistres viaris va augmentar el 2017, el nombre de persones ferides greus va disminuir un 5,3%. En concret, es van registrar 1.742 lesionats de gravetat, mentre que el 2016 n’hi va haver 1.839.

Sinistralitat_Catalunya_2017

REDUCCIÓ RESPECTE DEL 2010→ Pel que fa al compliment de l’objectiu estratègic de reducció del 45% de les víctimes mortals en zona interurbana per al període 2010-2019, en el 2017 s’ha aconseguit una disminució del 32%. També cal destacar que si tenim en compte l’índex de víctimes mortals per milió d’habitants, a Catalunya se situa en 33 persones mortes per milió d’habitants, per sota de la mitjana europea, que és de 55.

MENYS VÍCTIMES MORTALS A TARRAGONA I GIRONA → Tant Tarragona com Girona han registrat una davallada de les víctimes mortals el 2017 en comparació amb l’any anterior. En concret, a Tarragona, han perdut la vida 45 persones, quatre menys que el 2016, i a Girona, 44, una víctima menys que l’any 2016.

Sinistralitat_Catalunya_2017_demarcacions

LES DISTRACCIONS, PRINCIPAL FACTOR CONCURRENT→ Entre els factors concurrents que són darrere dels sinistres mortals, les distraccions, sobretot les relacionades amb l’ús dels mòbils, es mantenen al capdavant i, a més, el 2017 van patir un repunt d’un 4,5% respecte del 2016. Les errades dels conductors i les infraccions per excés de velocitat són també causes destacades que intervenen en els accidents amb víctimes mortals.

MOTORISTES + CICLISTES = UN TERÇ DE LES VÍCTIMES MORTALS EN ZONA INTERURBANA  De les 168 persones mortes l’any passat a la xarxa viària interurbana catalana, 45 eren motoristes i 11, ciclistes. La suma de víctimes mortals d’aquests dos col·lectius representa un terç del total de víctimes mortals en vies interurbanes. I en relació amb el global de les persones que van perdre la vida en accident a Catalunya, el 29% van ser motoristes i el 5%, usuaris de bicicletes.

Totes les dades d’aquesta informació del balanç de la sinistralitat del 2017 són provisionals i a 24 hores.

“La mort d’un fill no se supera, s’afronta”

Parlem amb Joan Puig-Pey, pare d’en Pau, mort en accident de trànsit el 12 d’abril de 2015, sobre com afrontar el dolor per la pèrdua d’un fill en aquestes circumstàncies

“El Servei Català de Trànsit informa que ahir a la tarda es va registrar un accident mortal de trànsit al punt quilomètric 261,5 de l’AP-7 a l’altura de Cambrils (Baix Camp), en sentit nord. Per causes que encara s’estan investigant, un tot terreny ocupat per sis persones va sortir de la via i va bolcar. A conseqüència de l’accident, van morir D. B. I., de 30 anys,i P. P. C., de 27 anys, ambdós, veïns de Barcelona. En el sinistre també va resultar finat un menor.” El diumenge 12 d’abril de 2015, l’SCT va emetre aquest comunicat d’un sinistre viari mortal a l’AP-7 a Cambrils en el qual van perdre la vida tres persones. Una d’aquestes persones era en Pau Puig-Pey Comas, el menor dels quatre fills d’en Joan i la Dolors, que tornava cap a Barcelona l’endemà de treballar en una boda per a uns amics. En Pau era fotògraf de professió, format en el disseny digital, combinava el muay thai amb el futbol i les maratons. Tenia molts projectes de futur. Com en tants altres sinistres, els seus projectes i la seva vida van acabar abruptament i, a partir d’aquell moment, la seva família va iniciar, també abruptament, un procés de dol traumàtic i dolorós.

En el revers d’un accident de trànsit greu o mortal hi ha sempre la història d’una família i d’un cercle proper de persones que són també víctimes del sinistre. La història d’en Joan Puig-Pey, 61 anys, arquitecte de professió, és la història d’un pare que, d’un dia per l’altre, perd el fill de 27 anys, “una experiència monstruosa que ningú a la seva vida hauria de patir”, lamenta. Ell recorda perfectament, com si fos ahir, el moment en què li varen comunicar la mort d‘en Pau: “Aquell diumenge, a mitjanit, truquen al porter automàtic de casa; eren els Mossos. Jo pensava que potser en Pau s’hauria enfilat temeràriament a algun lloc per fer una fotografia…, no m’esperava que el missatge fos molt pitjor… Però, què ha passat, què ha passat?, els deia jo. Aquell moment en què em diuen que el meu fill és mort és una patacada horrorosa; un xoc, la commoció és indescriptible…”

familiars_victimes_transit
Joan Puig-Pey, al seu domicili

El Servei Català de Trànsit ha posat en marxa recentment un servei d’atenció psicològica de resposta immediata adreçat als afectats d’accidents de trànsit i prestat pels psicòlegs del Sistema d’Emergències Mèdiques, en el qual, entre d’altres novetats, es dona suport psicològic en la comunicació a un familiar directe d’una mort per accident de trànsit. “En un accident, les víctimes no només són els que moren o els ferits, també ho som els que rebem un dany psicològic per una pèrdua sobtada i violenta com aquesta; és un problema de salut pública”, assegura en Joan. “En aquests primers moments, quan et comuniquen la mala notícia, s’orienta, de fet, la primera passa del procés de dol”, subratlla.

Les persones darrere les xifres

Pau Puig-Pey és una de les moltes persones que es troben darrere de les xifres associades als accidents de trànsit. Cada persona morta o greument ferida a la carretera és una vida truncada, amb una família darrere que també queda tocada. “El Pau havia finalitzat el seu projecte d’estudis, s’havia emancipat i treballava pel seu compte. S’havia orientat a la vida, era feliç, havia assolit aquella harmonia quan deixes enrere la tumultuosa adolescència… i de sobte tot això s’estronca. Ell i jo havíem arribat a un moment de retrobament; teníem una relació pare-fill i també una relació extra, professional, de persona a persona molt madura i molt propera”, remarca en Joan. “La pèrdua d’un fill suposa també l’estroncament d’unes expectatives pròpies: tu veus que quan el fill creix, quelcom teu es projecta en ell, ho sents com a propi i, d’una manera inconscient, resulta que fas un projecte en la vida de l’altre. Quan això desapareix d’aquesta manera tan violenta i abrupta, el dolor és immens.”.

familiars_victima_transit
En Pau i en Joan Puig-Pey, el dia en que van córrer la Marató de Barcelona, el 2015

El dol

Una de les qüestions que més ressona en l’entorn d’una persona que ha perdut un familiar directe en accident de trànsit és: “com se supera això?” En Joan Puig-Pey, des de la seva vivència, afirma: “Jo no faig servir la paraula superar; la mort d’un fill no se supera, la mort d’una persona estimada s’afronta, cada dia, i afrontant aquest repte hi ha dies que tinc forces i hi ha dies que tot està gris.” Puig-Pey sosté que, al principi, el dolor és tan gran que d’alguna manera els sentits queden anul·lats. “Els primers temps jo no recordo el que se’m deia, però sí recordo petons, abraçades o moments compartits”, explica. Els psicòlegs argumenten que les persones que perden un familiar queden paralitzades, estabornides, i disposar d’un cercle proper de familiars i amics ajuda molt a tirar endavant. En Joan ho corrobora, i afegeix: “A part del seguiment psicològic que jo vaig fer, també em va anar molt bé formar part de  l’associació P(A)T. El seu Punt de Trobada és un grup de dol on es reuneixen persones que gosen fer el pas de trobar-se amb altres que han passat també per aquestes circumstàncies. Al final necessites compartir-ho amb algú! Hi ha un moment en què te n’adones que, si estàs permanentment connectat a aquesta absència física de la persona estimada, t’enfonses encara més… Jo tinc la responsabilitat de poder-me retrobar amb mi mateix, i viure! Ara bé, això no és, ni de bon tros, un procés immediat.”

sa_marina_mallorca
Sa Marina de Valldemossa, Mallorca. Lloc de repòs de Pau Puig-Pey (fotografia feta pel Pau)

Joan Puig-Pey es considera una persona amb un profund fonament espiritual i això l’ha ajudat a gestionar millor el dolor de la pèrdua. “A mi m’ha donat molta serenor escriure poesia i dibuixar; tenir espais de contemplació on trobar-me amb mi mateix per trencar aquest remolí fosc interior que no para mai… Pel que fa al Pau, queden en el meu jo tot de petjades d’estimació i de relació de qualitat que s’han donat, que el van constituir a ell i que m’han realitzat a mi; el Pau físicament ja no hi és, però jo el sento viu a dins meu d’una altra manera”, assegura.

Com seguir endavant

La història dels familiars que perden a algú en accident de trànsit són històries de supervivència. Des del mateix moment del sinistre, els familiars han d’afrontar una duríssima cursa d’obstacles: els tràmits, el dolor de la pèrdua, els records… “Cadascú ho gestiona com pot”, diu en Joan. “Encara recordo quan vam recollir el seu espai vital: el llit per fer, els seus mitjons a terra, la tassa amb dos dits de cafè, l’ordinador encès…, se t’encongeix l’estómac. Ho fiques tot en capses… I tornar-les a obrir costa molt. A casa, cadascú ha fet el seu dol, al seu ritme”, explica. “La meva dona i jo vam voler conèixer i abraçar els Mossos que havien estat al costat del Pau en l’accident, acompanyant-lo en el seu últim alè; va ser una trobada amb molta humanitat. Alhora, ells ens van confessar que aquella trobada els va confirmar en la seva vocació de servei. I és que fins i tot de les experiències més doloroses, n’acabes traient una lliçó de vida”, conclou en Joan.