Estudi EuroRAP Catalunya 2020: el 30% de la xarxa viària analitzada té un risc alt o molt alt d’accident greu o mortal

A Catalunya hi ha 1.875 km de carretera amb un risc alt o molt alt d’accident greu o mortal, cosa que representa el 30% de la xarxa viària analitzada. Aquest percentatge no ha millorat respecte al trienni anterior. Aquesta és una de les principals conclusions de la 19a edició de l’estudi d’avaluació de carreteres EuroRAP, que ha analitzat un any més l’accidentalitat a la xarxa viària.

EuroRAP és un consorci europeu que analitza el risc d’accidentalitat de les carreteres amb l’objectiu de millorar la seguretat viària. La seva metodologia compara el nombre d’accidents greus i mortals que hi ha hagut els últims 3 anys en un tram de carretera amb el volum de vehicles que hi circulen (la intensitat mitjana diària de trànsit, IMD). A Catalunya, de l’avaluació se’n fa càrrec el RACC en col·laboració amb el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, el Servei Català de Trànsit i la Diputació de Barcelona. L’estudi es publica cada any des del 2002 i analitza més de 6.300 quilòmetres de carreteres interurbanes de titularitat estatal, autonòmica i de les diputacions (que representen el 53% del total de la xarxa viària -més de 12.100 quilòmetres- i el 92% de la mobilitat per carretera de Catalunya).

El risc de patir un accident greu o mortal

En el període analitzat per aquesta edició de l’estudi EuroRAP (trienni 2017-2019), els accidents greus i mortals van augmentar de mitjana un 0,4%, mentre que la mobilitat per carretera a Catalunya va créixer de mitjana un 1,8%. D’aquestes dades es desprèn que el risc global de patir un accident greu o mortal ha disminuït un 1,3% respecte a l’anterior període analitzat (trienni 2016-2018).

Ara bé, el risc de patir un accident greu o mortal continua sent 4 vegades superior en una carretera convencional (amb un sol carril per sentit) que en una autopista, ja que pràcticament tots els trams amb risc molt alt, alt i mitjà es troben en vies convencionals.

En el trienni 2017-2019, només a la demarcació de Lleida ha disminuït el percentatge de quilòmetres amb risc alt i molt alt: a Barcelona representen el 29% dels quilòmetres (+1 punt), a Girona són el 28% (+1 punt); a Tarragona són el 24% (+4 punts), i a Lleida, el 36% (-8 punts).

Els trams amb més risc i més concentració d’accidents

Els 10 trams amb més risc d’accident greu o mortal a Catalunya (2017-2019) són aquests:

Es tracta de vies convencionals de calçada única. La carretera de l’Arrabassada (BP-1417) entre Barcelona i Sant Cugat del Vallès torna a situar-se com el tram de carretera amb més risc d’accident de Catalunya, amb 14 accidents greus en els darrers 3 anys, i puja el risc respecte al trienni anterior. En el 80% dels accidents amb morts i ferits greus hi ha com a mínim una motocicleta involucrada. D’altra banda, el tram de la C-37 entre Alcover i Valls passa del primer al segon lloc de la classificació. Aquest tram destaca per l’alta proporció d’accidents amb vehicles pesants involucrats, que representen el 43% del total de sinistres amb morts i ferits greus del tram.

Quant als 10 trams amb més concentració d’accidents per quilòmetre a Catalunya (2017-2019), per cinquè any consecutiu, el tram que acumula més accidents greus per quilòmetre es troba a la C-58 entre Barcelona i Cerdanyola del Vallès, per on circulen gairebé 145.000 vehicles cada dia. En el trienni analitzat (2017-2019) hi ha hagut un total de 19 accidents amb víctimes greus o mortals. Els trams com aquest amb més volum d’accidents destaquen per l’elevadíssima proporció de sinistres amb motos implicades: de mitjana, en un 75% dels accidents amb morts i ferits greus hi ha estat involucrada una moto o un ciclomotor i la meitat de les víctimes mortals eren motoristes.

Accidentalitat de motos i vehicles pesants

Quant a la xarxa analitzada per EuroRAP, en el 43% de tots els accidents amb morts o ferits greus entre el 2017 i el 2019 hi ha estat involucrada com a mínim una moto o un ciclomotor, una proporció molt elevada atès que aquests vehicles representen al voltant del 5% de la mobilitat global en carretera.

El tram amb més accidents de vehicles pesants és a l’A-2 entre l’enllaç amb l’AP-2 (Sant Feliu de Llobregat) i l’enllaç amb la B-20 (Ronda de Dalt). Lidera aquest rànquing per tercer any consecutiu i ja fa 4 anys que és a la llista. També apareix als rànquings de trams amb més accidents de moto i amb més accidents en general.

Quan la neu posa a prova la mobilitat

Les nevades són fenòmens meteorològics que poden generar greus afectacions al trànsit, especialment quan la neu agafa gruixos que afecten la circulació en vies principals interurbanes i en zones urbanes on no és habitual que nevi. La Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat (Departament d’Interior) disposa del Pla NEUCAT, una eina que, basant-se en l’anticipació i la coordinació de tots els organismes implicats, permet afrontar el fenomen meteorològic advers amb temps i recursos suficients per minimitzar els seus efectes negatius.

L’any 2016, la Direcció General de Protecció Civil (DGPC), conjuntament amb el Servei Català de Trànsit (SCT), va establir un protocol pel qual, quan hi ha una previsió de possibles nevades per part del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), la DGPC, l’SCT i l’SMC, conjuntament amb Mossos d’Esquadra, Carreteres de la Generalitat, diputacions, Carreteres de l’Estat i concessionaris de vies, analitzen les afectacions possibles al trànsit. També es fa seguiment continuat de l’evolució del fenomen i es prenen les mesures preventives adients (repartiment de sal, establiment de màquines llevaneu en punts estratègics dins o a prop de la zona on es preveu que pugui haver-hi més afectacions, etc.). Aquest comitè s’estableix al Centre de Coordinació Operativa de Catalunya de Protecció Civil de la Generalitat (sala CECAT), al Departament d’Interior.

nevades_carretera

A més, el comitè de seguiment reunit al CECAT es manté de forma permanent, analitzant l’evolució de la previsió meteorològica i les seves possibles afectacions, atès que, tractant-se de previsions, no hi ha la total certesa de la seva evolució. Així, es poden modificar de forma àgil les mesures preventives, i informar la població de la situació prevista i les recomanacions que els conductors han de  tenir en compte (dur cadenes, utilitzar vies principals i evitar les secundàries, avançar o retardar els desplaçaments a una zona concreta, restriccions de determinats vehicles, etc.).

En el cas que un fenomen de nevades intenses es produeixi de forma sobtada o es pugui preveure amb molt poca anticipació, el Pla NEUCAT preveu també una reacció immediata, amb un format similar (creació d’un comitè tècnic d’avaluació, seguiment i decisió de mesures), i l’aplicació dels mecanismes que calgui. En aquest cas, la prioritat és evitar que els conductors que es puguin veure sorpresos per una acumulació imprevista de neu es quedin aturats amb els seus vehicles i generin el bloqueig de la via.

nevades_carretera

Per tant, les recomanacions principals són circular per la dreta evitant els avançaments per deixar un espai lliure (a l’esquerra) per permetre el pas de les màquines llevaneu i vehicles d’emergències, i també deixar lliure el voral, així com evitar seguir conduint si es preveu que la intensitat de la nevada podrà provocar acumulacions que dificultin la marxa. Cal recordar que, en tots els casos, és bàsic en l’estratègia oferir una acurada informació al ciutadà, a través dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials.

La flexibilitat i l’anticipació són indispensables per a una bona gestió per part de Protecció Civil, el Servei Català de Trànsit i tots els organismes afectats. Amb tot, cal recordar que els fenòmens meteorològics com les nevades, amb diferents intensitats i afectacions, no es poden evitar. La tasca de l’Administració és preveure-ho en la mesura del possible i intentar evitar-ne les afectacions a la ciutadania i preservar la seva seguretat viària.