“Tots els problemes a la carretera són sempre culpa dels altres: ens falta autoanàlisi»

Entrevista a David Bosch, pilot professional i director tècnic de l’Escola de conducció FAST ParcMotor. Col·laborador als programes de televisió Autoteràpia (TV3) i Vamos sobre ruedas (Movistar)

– Què defineix un bon conductor?

– Nosaltres sempre comencem les classes teòriques amb aquesta pregunta! Un dels grans problemes que tenim en la conducció no és que la gent no sàpiga conduir, és que es pensen que sí que en saben. Ser un bon conductor es fonamenta en dos aspectes: tenir tècnica i, sobretot, no córrer riscos. A més, també necessites ser conscient de fins a on en saps, ser capaç de llegir l’entorn en què et trobes (no és el mateix anar a 50 per una autovia que anar a 50 en una zona escolar) i, finalment, ser conscient del vehicle que portes, ja sigui un cotxe, una moto o un patinet elèctric.

– Ser bon conductor és saber córrer?

– No! No, no. Mira, jo fa molts anys era un autèntic perill. I no passa res per dir-ho. Jo vaig començar a competir als set anys, vaig passar a les Fórmules als quinze; quan em vaig treure el carnet de conduir ja estava a un nivell altíssim de competició. I en aquells temps no tenia res al cap, em pensava que tenir molta tècnica era suficient, i ara me n’adono que he tingut molta sort de ser encara aquí… Ser un bon conductor és saber adaptar la teva velocitat a l’entorn i la diferència entre córrer més o córrer menys és la diferència entre tenir o no un accident, o patir lesions més o menys greus, no n’hi ha més.

David Bosch ens dona consells per gestionar l’agressivitat al volant

– Quines són les principals errades que detecteu en els cursos de conducció?

– Tots conduïm de forma automàtica, sense pensar. Però no tothom sap mirar a on vol anar; és a dir, quan per exemple creua un vianant, no és el mateix mirar el vianant que mirar l’espai que hi ha al seu costat, m’explico? La nostra mirada és fonamental. En segon lloc, detectem també una por extrema a frenar. Els cotxes d’avui dia ja no són els d’abans i inclouen moltes millores en la frenada. En els cursos de conducció, fem que la gent es faci íntima amiga del fre. El fre no xoca, el fre salva vides! I, per acabar, la postura: molta gent no va ben asseguda i no agafa bé el volant, i això també és fonamental.

– I què ens passa al volant? Per què ens transformem?

– Jo abans m’enfadava molt al cotxe, molt. Fins que vaig arribar a un punt en què vaig triar no enfadar-me. El problema no és el cotxe, és molt més profund: tothom té una vida fora del cotxe, amb pors, frustracions…, i allà on vagis, allò va amb tu. I si vas al futbol, allò va amb tu també, i si l’àrbitre no xiula aquella falta claríssima, tot allò que portes surt i explota, oi? Doncs quan puges al cotxe, tot allò va amb tu també. I quan passa qualsevol cosa a la carretera, fem pataplum! I explotem. I sempre posem el focus en els altres. El que hem de fer és girar-lo i enfocar cap a nosaltres mateixos, i quan hem tingut un mal dia, ser-ne conscients i no traslladar aquella ira o aquell mal humor a la conducció. Perquè, què hi ha de pitjor que un conductor emocionalment desequilibrat? Dos conductors emocionalment desequilibrats! (riu) Per tant, quan vas conduint i passa alguna cosa, allò, per si mateix, no té el poder de fer-te enfadar, el poder d’enfadar-te és teu. És la teva tria.

La regla dels 3 segons per mantenir una òptima distància de seguretat

– Què recomanes per evitar que el mòbil sigui una distracció al volant?

– Tu ara imagina’t que vas conduint i el de darrere fa una brometa i et tapa els ulls amb les mans durant tres o quatre segons. Què fas? Te’l carregues, no? (riu). Doncs és exactament el mateix que abaixar la mirada al mòbil: els teus ulls ja no són a la carretera. Avui dia, els vehicles moderns ja incorporen tecnologies que eviten haver de manipular el mòbil. Però vaja, no hi ha res més efectiu que guardar el mòbil a la jaqueta i aquesta, al maleter. El problema de les distraccions és molt greu. I ja no parlo òbviament d’agafar el telèfon; una conversa per l’altaveu del cotxe també és una distracció, perquè quan tu agafes una trucada de feina al cotxe, tu en aquell moment no ets a la carretera, ets al despatx.

Les distraccions es combaten amb concentració. Als meus alumnes sempre els faig memòria de com conduïen quan tenien sis mesos de carnet: amb els ulls com taronges, atents a tot el que tenien davant del parabrisa, no? I llavors els pregunto: doncs us imagineu com seria recuperar aquella concentració amb la tècnica que teniu ara?

– Què diries als conductors que s’impacienten quan no poden avançar de seguida un ciclista?

– No hem de perdre mai de vista que el ciclista és molt més vulnerable. Molt més. Si un conductor, enfadat i impacient, visualitzés el mal que li pot fer al ciclista, no prendria cap decisió imprudent. I més encara, si fos conscient que les conseqüències de l’accident no serien només per al ciclista, sinó també per a ell mateix, encara menys. Abans de provocar una tragèdia, cal comptar fins a deu i pensar en totes les conseqüències que tindria aquella maniobra imprudent.

La importància de circular per la dreta

– Turismes versus camions, motoristes versus turismes, vianants versus ciclistes… Falta més respecte i empatia a la carretera?

– Totalment. Es fan dos equips, i com més guerra, menys solucions. No són ciclistes, cotxes o vianants, són persones. Falta psicologia, falta empatia, i sobretot el que comentàvem abans del focus, que tots els meus problemes són sempre culpa dels altres: falta autoanàlisi. Si t’hi fixes, la gent està totalment d’acord amb les campanyes i els missatges de seguretat viària, i tant! Però ningú s’ho fa seu, i aquest és el problema. Que no estan parlant dels altres, que estan parlant de tu! Tothom creu que qui ha d’aprendre és l’altre.

– Com es pot superar l’amaxofòbia, la por a conduir?

– Jo penso que avui dia el tractament per superar la por a conduir queda coix, perquè s’està enfocant només des de l’àmbit psicològic, que òbviament és molt important, però cal treballar també l’aspecte tècnic. És vital que aquella persona se senti còmoda al vehicle i li has de donar eines perquè la seva zona de confort sigui el cotxe. Hem d’arribar al punt que vegi que té el control del vehicle, i si té el control, ja no hi ha lloc per a la por. Jo he tractat molts casos, alguns de molt durs, i quan veus que tornen a conduir m’emociono molt i em produeix una satisfacció immensa.

Fer-se gran en la mobilitat: decàleg de consells viaris segurs

Moure’s, transitar, caminar, conduir… són accions que formen part del dia a dia de la gent gran, i ha de ser així en un col·lectiu de la població veterà que cada vegada és més nombrós i actiu, però també cal tenir en compte que l’envelliment sovint ve acompanyat d’una vulnerabilitat més gran als carrers i carreteres.

Des del Servei Català de Trànsit, per acompanyar aquest procés de fer-se gran en la mobilitat, coordinem juntament amb els Mossos d’Esquadra xerrades específiques de seguretat viària  i editem materials com el de Grans vianants o elFes-te veure. A més, aprofitem cada edició del Fira Gran, com la d’enguany, per ser-hi i difondre consells viaris segurs.

En l’estand del Departament d’Interior a la Fira Gran de l’Hospitalet de Llobregat aquest mes d’abril vam impartir xerrades adreçades a les persones de la tercera edat de com s’han d’autoprotegir en la mobilitat i el trànsit per evitar patir accidents.

També s’hi va reflexionar sobre la idea que el dret a la conducció no té límits d’edat. De fet, més de la meitat dels conductors continuen conduint després dels 75 anys, si bé cal tenir en compte la garantia de seguretat i el coneixement de les capacitats i limitacions de cadascú. Així mateix, es va posar sobre la taula que qualsevol activitat està lligada a un cert risc i  que, malgrat que l’envelliment sigui actiu, poden aparèixer canvis físics i cognitius que fan aflorar la fragilitat en la mobilitat i cal ser-ne conscient.

En aquest sentit, es va destacar que l’envelliment pot causar una manca de reflexos i pèrdua d’algunes aptituds per reaccionar davant imprevistos a l’espai viari, tant com a conductors com si som vianants, i es va traslladar aquest decàleg de consells viaris segurs per a la gent gran:  

  1. Com a conductors, cal evitar conduir de nit, en hores punta o quan fa mal temps i es recomana evitar la conducció si es tenen problemes de concentració o una visió defectuosa.
  2. També com a conductors cal procurar fer recorreguts coneguts i intentar viatjar acompanyats.
  3. En zona urbana i com a vianants, cal vigilar sobretot a les interseccions i travesseres per la confluència d’actors, que sempre perjudica el col·lectiu més vulnerable.
  4. En la mobilitat dins dels pobles i ciutats, s’ha de creuar la calçada pels espais senyalitzats o regulats per semàfors o agents; si no hi ha cap espai regulat, cal utilitzar l’espai més visible i mai entre vehicles.
  5. Anant a peu, cal evitar els espais compartits amb ciclistes o vehicles de mobilitat personal perquè un mal ús per part d’aquests no comprometi la seguretat del col·lectiu més vulnerable.
  6. No és recomanable caminar per zones d’obres o espais deteriorats.
  7. En tant que vianants de risc vulnerable elevat, s’ha de circular pel centre de la vorera, ni molt enganxats a la calçada per evitar atropellaments ni molt propers a les façanes.
  8. Cal tenir molt en compte els riscos elevats d’una distracció: cal concentrar-se en els moviments dels altres usuaris per preveure una reacció a temps i no consultar el telèfon mòbil mentre circulem.
  9. Es considera obligatori portar una peça de roba reflectora, sobretot quan sortim o anem sols o en condicions climatològiques adverses.
  10. Cal tenir en compte els efectes de l’increment del consum de medicaments que poden repercutir en la seguretat viària (somnolència, disminució del nivell d’alerta, alteracions de la vista i l’audició, vertígens i tremolors, etc.).

Vianants a la carretera!

Aquest any, marcat per l’aparició de la COVID-19 i per la consegüent reducció de la mobilitat a Catalunya, està tenint un comportament diferent pel que fa a les xifres de mortalitat en general i de vianants morts en accident de trànsit en particular. En general, perquè hi ha hagut un descens important en el nombre de morts a les nostres carreteres, amb una reducció de la mortalitat del 40%. I pel que fa específicament als vianants, a dia d’avui, han mort 13 persones atropellades a Catalunya, 7 a les carreteres i 6 en zona urbana. Per primera vegada, doncs, hi ha més morts per atropellament en zona interurbana que als carrers dels municipis catalans.

Cal tenir en compte que, des del 2010, un total de 462 vianants han mort en accident de trànsit a Catalunya, una dada que representa una mitjana de 45 morts l’any. La majoria de les persones mortes a causa d’atropellaments, gairebé el 70%, han perdut la vida en zones urbanes, en concret 321.

Tot i les dades d’aquest 2020 atípic, és sobretot en els espais urbans on els vianants es desplacen, conviuen i comparteixen l’espai públic amb altres actors de la mobilitat i on, per la seva vulnerabilitat, tenen un risc més elevat de patir accidents de trànsit. Cada any, des del 2010, ha mort una mitjana de 32 persones a causa d’un atropellament en carrers de municipis de Catalunya. Encara que el nombre d’aquest tipus de sinistres és més elevat a la ciutat, cal tenir present que la gravetat de les lesions s’incrementa per als vianants en els accidents en carretera.

IMG_8806 (1)

Les persones grans són un grup cada vegada més ampli de la població, amb més autonomia i amb més presència en la mobilitat, però per la seva major fragilitat presenten uns riscos d’accidentalitat molt elevats en la seva condició de vianant. Des de l’any 2010, el 50% dels vianants morts tenien més de 65 anys, en concret 232 persones. D’aquestes 232 víctimes majors de 65 anys, 176 superaven els 74 anys (el 38% del total dels vianants morts en els darrers deu anys).

IMG_8642

Si bé la majoria dels atropellaments mortals es localitzen a les zones urbanes, els vianants atropellats en vies interurbanes tenen una elevada probabilitat de resultar ferits de gravetat o morts a causa de les altes velocitats dels vehicles que hi circulen.

Des de l’any 2010, el 30% de les víctimes mortals per atropellament han patit accidents en carreteres i autopistes.

 

Pautes per prevenir atropellaments a la carretera

 Per les autopistes i les autovies està totalment prohibida la circulació de vianants. Si inevitablement han de desplaçar-se per altres tipus de vies, han de seguir unes normes bàsiques per no posar en perill la pròpia seguretat ni la de la resta d’usuaris:

  • Si la via no disposa d’un espai especialment reservat per a vianants, s’ha de circular per l’esquerra, en sentit contrari al trànsit.
  • Cal circular pel voral o, si no n’hi ha, per la calçada, aproximant-se tant com es pugui a la vora exterior.
  • Preferiblement, els vianants han de caminar un darrere l’altre.
  • Si és de nit o hi ha poca llum, cal portar una armilla reflectora. També és recomanable portar una llanterna per veure per on es camina i perquè els vehicles els vegin millor.

I com s’ha d’actuar en cas d’avaria?

  • Si és possible, el vehicle s’ha d’aturar fora de la carretera, en un lloc on no entorpeixi el pas, per evitar nous accidents.
  • Cal senyalitzar la presència del vehicle amb els triangles, situats com a mínim 50 metres davant i darrere del vehicle (en vies de doble sentit).
  • S’han d’activar els llums d’emergència i, si és de nit, també els de posició.
  • Cal sortir del vehicle per la part més segura i amb l’armilla reflectora obligatòria posada, i allunyar-se de la calçada, si pot ser darrere la tanca de protecció.

Triangle, C-58

Què has de saber si viatges per primer cop en autocaravana, caravana o càmper

Aquest estiu, davant la incertesa provocada per la crisi de la COVID-19, el caravàning –ja sigui en autocaravana, caravana o furgoneta càmper– s’ha convertit per a molts en l’opció escollida per marxar de vacances.

Però què cal saber si ets novell en aquesta forma de viatjar? Abans d’arrencar el motor i sortir a la carretera, cal que tinguis en compte una sèrie de recomanacions per tal que la conducció sigui el més segura possible:

  1. Sigues conscient de les dimensions del vehicle

Són vehicles més llargs, amples i alts que un cotxe i també, és clar, més pesats. Pot semblar una obvietat, però tenir-ne clares les mides és important a l’hora de circular per passos estrets o baixos. També cal que siguis conscient del seu pes, sobretot quan agafis revolts: extrema la prudència!

2. Distribueix equilibradament la càrrega

No carreguis el vehicle més del necessari i reparteix l’equipatge de forma equilibrada. Una càrrega mal distribuïda pot afectar l’estabilitat i suposar un perill. A part, has de portar l’equipatge ben col·locat i disposar-lo de manera que no entorpeixi la visibilitat del conductor. No deixis maletes, paquets o altres objectes solts a l’interior (no oblidis tancar les portes dels armaris) ja que, en cas d’accident, són un perill.

3. Augmenta la distància de separació i condueix amb suavitat

La distància de seguretat que has de mantenir amb el vehicle de davant ha de ser més gran que si circulessis amb un cotxe perquè la distància de frenada també ho és, sobretot si hi ha pendent de baixada. Per norma general, condueix amb suavitat: evita reduccions brusques de velocitat i, sobretot, frenar en sec.

4. Respecta els límits de velocitat

Les autocaravanes de més de 3.500 kg i els automòbils amb remolc tenen una limitació de velocitat diferent de la d’un turisme: en autopistes i autovies no es pot sobrepassar els 90 km/h i en carreteres convencionals els 80 km/h. Només les autocaravanes de fins a 3.500 kg poden circular a la mateixa velocitat que un cotxe. En el cas d’una càmper, cal veure com està registrada a la fitxa tècnica del vehicle.

5. Ves amb compte en els avançaments, sobretot si fa vent

En un avançament, i ateses les seves característiques, autocaravanes, caravanes i càmpers no responen de la mateixa manera que ho fa un cotxe; no vulguis avançar més d’un vehicle a la vegada i procura fer-ho només en vies que no siguin de doble sentit. En general, es tarda més a fer la maniobra ja que calen més metres així que, abans d’incorporar-te de nou al carril, assegura’t d’haver sobrepassat del tot el vehicle que avances.

Sigues especialment curós amb la distància de separació lateral quan facis un avançament si fa vent, sobretot si avances un vehicle pesant: la maniobra pot provocar turbulències per l’efecte de buit i fer que es descontroli el vehicle.

En qualsevol cas, si circules amb vent molt fort, millor aturar-te.

6. Si viatges amb nens o mascotes

Si vas amb caravana, està prohibit ocupar-ne l’habitacle mentre circules. Adults, nens i mascotes han de viatjar al cotxe, els nens amb el sistema de retenció infantil que els pertoqui i les mascotes lligades amb arnés o a la cistella de transport. En autocaravana, sí que es pot viatjar dins l’habitacle sempre que tingui seients homologats i es faci servir el sistema de retenció corresponent.

Has de saber també que aquests vehicles tenen prohibit l’accés a carrils reversibles i que a determinades poblacions hi pot haver prohibicions municipals pel que fa a l’aparcament.

Abans de marxar de viatge, si és el primer cop que condueixes un vehicle gran o amb remolc, és aconsellable que practiquis algunes maniobres, com l’aparcament, la marxa enrere o el gir tancat. Com en qualsevol vehicle,també és important que en revisis l’estat i que, un cop estiguis de camí, si fas un desplaçament llarg, facis parades per descansar. Bones vacances!