Etiqueta: infracció

Infraccions que poden acabar en delicte

infotransitDeixa un comentari

Saltar-se un estop . Travessar una línia contínua. Fer un gir prohibit. La infracció d’una norma de circulació o d’un senyal va més enllà d’un incompliment de la normativa de trànsit. Sovint, comporta un sinistre amb víctimes. A vegades aquestes víctimes són lleus, però també n’hi ha de greus i de mortals.

És sabut que el primer factor concurrent en els accidents de trànsit amb víctimes són les distraccions (un 23% dels accidents), amb el mòbil al capdavant. Però, molt a prop de les distraccions, el segon factor més habitual és la infracció d’una norma de circulació, entesa com una infracció que té una incidència directa en el sinistre (un 22% dels accidents), per davant d’altres factors com l’errada del conductor, l’excés de velocitat o l’alcohol. Cal tenir en compte que en un mateix accident poden concórrer diversos factors, com per exemple l’excés de velocitat i l’errada del conductor.

En els darrers anys, les distraccions s’han mantingut com a principal factor concurrent. No obstant, si viatgem uns quants anys enrere, quan el mòbil no estava tan consolidat com a element de distracció al volant, la infracció d’una norma de circulació era el principal factor. Això indica un predomini sostingut en el temps d’un cert comportament generalitzat al volant que ignora o desobeeix la normativa de circulació. Amb les darreres modificacions del Codi penal, però, fer un avançament amb línia contínua o no respectar un senyal d’estop, per exemple, si suposa la causa del sinistre i aquest ha provocat lesions o la mort d’alguna persona, pot comportar una responsabilitat penal per al conductor. De fet, en el 42% dels accidents amb morts i ferits greus del 2022 es va imputar el conductor per un delicte de lesions o d’homicidi per imprudència greu, segons dades dels Mossos d’Esquadra.

Les infraccions més habituals

“Sovint, ens trobem en les col·lisions per encalç que la infracció de la normativa ha estat no mantenir la distància de seguretat; en les envestides, no respectar el senyal d’estop, de cediu el pas o de gir prohibit són infraccions recurrents; quan parlem de col·lisions frontals, a banda de les distraccions, la causa principal acostuma a ser un avançament en lloc prohibit o amb línia contínua”, detalla el sergent Rafa Aguilar, cap de l’Àrea d’Investigació d’Accidents dels Mossos d’Esquadra.

La recepta més efectiva per evitar aquestes col·lisions és la simple observació i respecte de les normes i senyals de circulació. “Conduir per les vies on és d’aplicació la normativa de trànsit constitueix una gran responsabilitat. Cal posar sempre màxima atenció a la conducció i a la senyalització de la via”, remarca el sergent Aguilar. “Quan s’adquireix una certa experiència en la conducció, es tendeix a abaixar la guàrdia i el cert és que una sola distracció, un excés de confiança, no respectar un senyal, pot tenir conseqüències tràgiques tant per al mateix conductor com per a la resta d’usuaris, més encara si es tracta d’usuaris vulnerables”, afegeix.

És primordial, per tant, deixar de normalitzar la infracció d’una norma de circulació com una cosa quotidiana o, fins i tot, “inevitable”. Darrere d’aquesta infracció, hi pot haver un sinistre amb víctimes i, en funció de les lesions i del tipus d’imprudència, la infracció pot acabar en delicte.

Com pots denunciar una infracció de trànsit

infotransit4 comentaris

Un conductor que parla pel mòbil o avança amb línia contínua, un motorista que fa un gir temerari, algú que llança una burilla per la finestra del vehicle… Tots hem estat en alguna ocasió testimonis d’una infracció de trànsit i ens hem lamentat que, just en el moment que passava, no hi hagués cap patrulla policial que enxampés l’infractor.

Davant conductes a la carretera que suposen un incompliment de les normes de trànsit i fins i tot poden arribar a posar en perill altres usuaris, hi ha persones que es plantegen que no es volen quedar de braços plegats. Si veiem algú conduint de forma temerària, una primera opció és trucar al 112 per tal que avisin la policia.

Però, què més es pot fer en aquests casos? Com s’estableix en el Reglament de procediment sancionador en matèria de trànsit, qualsevol persona pot denunciar infraccions de trànsit que observi a la carretera. Aquesta denúncia voluntària es pot fer, entre d’altres, a través del formulari propi de la web del Servei Català de Trànsit (SCT).En aquest apartat s’ha de seleccionar com a tema “Sancions de trànsit” i com a subtema “Denúncies”. Per tal de fer la denúncia cal acreditar un document nacional d’identitat així com explicar de forma clara el fet del qual es vol informar per tal que s’iniciï l’expedient sancionador. En aquest sentit és important recopilar totes les dades possibles referents a la infracció com ara la identificació del vehicle, la via i el punt quilomètric, el dia i la hora, possibles testimonis, així com les dades del denunciant, etc.

A més, si es disposa d’una fotografia o vídeo que corrobori la infracció i que s’hagi obtingut legítimament, cal adjuntar-lo en el mateix formulari. En aquest sentit, Xavier López Orós, cap del Servei d’Assessorament Jurídic i Recursos de l’SCT, assenyala que per tal que una denúncia voluntària prosperi “és important que hi hagi com més proves millor, perquè en el cas d’una denúncia d’un particular les opinions de denunciant i denunciat tenen el mateix valor i, si no hi ha més proves que la mera denúncia, acaba sent la paraula d’un contra la de l’altre”.

Cal tenir present, a més, que també es pot efectuar una denúncia voluntària de trànsit mitjançant un escrit adreçat al servei territorial de Trànsit corresponent o bé adreçant-se a una patrulla policial de trànsit, que elaborarà la butlleta de denúncia.

Quin recorregut tenen aquestes denúncies?

Un cop presentada la denúncia voluntària, aquesta segueix el mateix camí procedimental que una denúncia obligatòria: es notifica a la persona interessada que pot fer al·legacions o bé pagar amb descompte i finalitzar el procediment, es practiquen les proves corresponents i es dicta la resolució que estima les al·legacions o bé s’imposa la sanció. L’única diferència, com ja s’ha exposat, és que les denúncies voluntàries no tenen presumpció de veracitat i, en el cas que el denunciat s’oposi a la denúncia, si no hi ha més proves, serà difícil que aquesta pugui tirar endavant.