Mesures per descongestionar la xarxa viària

Carrils addicionals i en sentit contrari a l’habitual, inversió de prioritats a rotondes, cancel·lació dels carrils lents o d’incorporació, canvi en el funcionament habitual del carril BUS VAO… són mesures especials de circulació, ordenació i regulació del trànsit, dispositius de senyalització i d’abalisament que estableix el Servei Català de Trànsit (SCT) en coordinació amb la Divisió de Trànsit dels Mossos d’Esquadra i que s’adopten de manera preventiva per millorar la fluïdesa del trànsit quan hi ha operacions especials en què hi ha previsió d’un augment de la mobilitat, entre d’altres. L’objectiu és doble: incrementar la capacitat de les carreteres on s’estableixen i, alhora, garantir la seguretat viària dels usuaris que hi circulen.

El responsable de Gestió del Trànsit de l’SCT, Jean Charles Peña, explica que, per tal de possibilitar aquests dispositius, “primer es fa un estudi preliminar sobre la situació de la carretera i tram de via on són necessaris, per poder conèixer l’estat de la infraestructura (traçat, interseccions, enllaços i rotondes, nombre i amplada de carrils, existència i amplada de vorals, existència i estat de passos de mitjana, etc.), així com les condicions de la circulació en determinats períodes o moments de saturació o col·lapse (intensitats de trànsit, hores punta i vall, descompensació dels fluxos viaris, ocupació de la via, etc.)”. D’aquesta manera, segons el responsable de Trànsit, “es poden dimensionar els recursos materials i humans necessaris (vehicles, operaris, material de senyalització i d’abalisament), així com els temps d’intervenció i adopció de la mesura”. A continuació, i en coordinació amb els Mossos d’Esquadra, es fa una inspecció sobre el terreny i, posteriorment, abans d’implementar el dispositiu en qüestió, es comunica al titular de via.

Un cop muntats, s’indiquen a través de senyalització fixa circumstancial i de panells lluminosos de missatge variable, a més de amb els corresponents elements d’abalisament o dispositius guia (cons especials de trànsit, fites, etc.). Al llarg de l’any, l’SCT instal·la més de 5.000 quilòmetres de mesures especials en el decurs d’unes 8.000 hores de servei.

El control, la vigilància i la gestió es fa des del Centre d’Informació Viària de Catalunya (CIVICAT), que obté la informació sobre l’estat de la xarxa viària gràcies a les càmeres fixes, els equips mòbils d’Informació Viària (EMIV) i els mitjans aeris de què disposa l’SCT, i que compta amb el suport a peu de carretera dels equips de senyalització.


Principals mesures que es prenen a la xarxa viària catalana

Carrils addicionals en sentit contrari a l’habitual en vies segregades per descongestionar la calçada amb més intensitat de circulació.

Carril addicional en vies convencionals aprofitant l’existència de vorals amples en el sentit majoritari de la marxa.

Inversió de prioritats en rotondes per afavorir la branca i el sentit de circulació amb més intensitat de trànsit, segons la distribució de fluxos.

Eliminació dels carrils d’avançament per evitar trenats i friccions i aconseguir uniformitzar i laminar la velocitat.

Establiment de sentit únic de circulació en el sentit principal de la marxa i de desviaments alternatius en el sentit contrari.

Circulació per carrils habilitats en sentit contrari

Un dels dispositius especials més freqüent són els carrils que s’habiliten en sentit contrari a l’habitual, que es fan servir en autopistes i autovies per augmentar-ne la capacitat. A Catalunya, molts caps de setmana d’estiu, o en altres operacions especials com Setmana Santa, és habitual veure carrils addicionals a l’AP-7 entre Sant Celoni i la Roca del Vallès i entre Vilafranca i Martorell, però també a la C-32 sud entre Gavà i l’Hospitalet i a la C-32 nord entre Arenys de Mar i Vilassar de Mar, i entre Vilassar i la B-20/Pota Nord. Aquesta mesura s’estableix obrint la mitjana de l’autopista i col·locant cons en un carril de la calçada contrària, de manera que la configuració habitual de la via queda modificada. D’aquesta manera, s’augmenta la capacitat del sentit més congestionat, però amb l’inconvenient que els vehicles de la calçada afectada, i que van en tots dos sentits, han de conviure amb l’única separació que suposa la línia de cons.

Per qüestions de seguretat, l’accés a aquests carrils està habilitat únicament per a turismes (sense remolc) i motocicletes. Tingues en compte, a més, que és obligatori encendre els llums d’encreuament, que has de circular a una velocitat d’entre 60 i 80 km/h i que cal que augmentis la distància de seguretat amb el vehicle precedent. Per descomptat, en cap cas pots traspassar la línia de cons per desplaçar-te lateralment i fer avançaments.

Aquests carrils s’obren en funció del volum de retenció i també si la velocitat dels vehicles a l’entrada de la mesura està prou alentida per garantir la seguretat dels usuaris que hi volen accedir. De vegades, hi ha determinades situacions que fan que no es pugui posar en marxa la mesura: és el cas de la pluja, que incrementaria les situacions de risc quan es condueix en el sentit contrari a l’habitual de la marxa.

Aturats a la carretera: per què?

Els conductors que es mouen per Barcelona triguen 31 minuts extres en el temps dels seus trajectes diaris a causa dels embussos. Així ho constata un estudi publicat aquest mes per la companyia de navegadors TomTom.

foto principal retencions.jpg

Però, per què trobem cues? Cada dia entren i surten de la capital catalana prop d’un milió de vehicles. En condicions normals, és a dir, sense cap element que pugui influir en la circulació, es considera que les retencions es produeixen per un problema d’equilibri entre la capacitat de la via i el volum de vehicles que hi circulen. Això vol dir que si la demanda de la mobilitat supera l’oferta de la infraestructura, l’embús està assegurat. I això és el que passa cada dia als accessos de Barcelona en hores punta, entre les 7 i les 9 del matí, i entre les 6 i les 8 de la tarda.

L’indicador factor de retenció permet quantificar el conjunt d’afectacions que es produeixen tenint en compte la longitud de la retenció (en quilòmetres) i el temps que aquesta està activa (en hores). Així, a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’any 2016, el factor de retenció en dies feiners va ser de 57.278, un valor que se situa entorn del que trobàvem l’any 2008. Es constata d’aquesta manera un increment de la mobilitat originat per la recuperació econòmica. En aquest sentit cal tenir en compte que l’any 2012, en plena crisi econòmica, el factor de retenció als accessos a la ciutat de dilluns a divendres era de 28.019, la meitat del que tenim ara.

Però, a banda de la intensitat de vehicles que circulen per la via, en la formació de retencions també hi poden incidir altres factors, que alteren de forma parcial o total l’ús de la infraestructura viària, com els accidents, les avaries o les obres, entre d’altres. Així, l’any passat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona es van produir prop de 2.300 incidències per causes diferents de la circulació que van originar cues o agreujar les existents.

Precisament unes obres, combinades amb una operació retorn de vacances en ple mes d’agost, van ser la causa del que es considera l’embús més gran registrat fins avui. Va tenir lloc l’any 2010 a la Xina, a l’autopista que uneix el Tibet i Pequín, on es va formar una cua que va superar els 100 quilòmetres i els problemes viaris van durar quinze dies.

Tot i que les retencions són inevitables en determinats moments, també és veritat que hi ha actuacions que ajuden a minimitzar-les, com l’establiment de mesures especials de trànsit, la gestió mitjançant la velocitat variable o els carrils per a vehicles d’alta ocupació, entre d’altres. També amb una utilització més gran del transport públic, compartint cotxe en els desplaçaments d’anada i tornada a la feina o aplicant la flexibilitat horària podem ajudar a reduir les retencions i a gaudir d’una mobilitat més segura, sostenible i saludable. En tot cas és important que el conductor s’informi abans d’iniciar el viatge de l’estat del trànsit i que també ho faci durant el trajecte, especialment a través de la ràdio.