L’efecte badoc, un parany que cal evitar

En el món de la ciència, en l’aprenentatge, en la gastronomia…, en molts àmbits de la vida, tenir curiositat és una virtut. En el terreny de la seguretat viària, però, és un perill. Un cotxe aturat al voral, una topada a la calçada en sentit contrari, un incendi de vegetació proper, els llums dels vehicles d’emergències…, qualsevol d’aquestes incidències genera sovint el consegüent efecte badoc; és a dir, l’alentiment de la circulació causat per la curiositat dels conductors envers alguna circumstància externa.

L’efecte badoc és una forma de distracció i, com a tal, suposa una desviació de l’atenció a la carretera. Les distraccions, amb la manipulació del mòbil al capdavant, són la primera causa dels accidents amb víctimes a les carreteres catalanes. Els tipus d’accidents generats per aquest comportament són alhora els habituals en les distraccions: encalços, sortides de via, xocs frontals i atropellaments.

Conseqüències

Aquesta curiositat dels conductors per veure què està passant es tradueix en una reducció brusca de la velocitat i en la desviació de l’atenció a la carretera, maniobres que suposen un perill afegit i que generen molt sovint nous sinistres. “En molts casos, es tracta d’accidents lleus o amb danys materials, atès que habitualment es produeixen a una velocitat reduïda –assenyala Jordi Batista, sotscap de la Divisió de Trànsit dels Mossos d’Esquadra– tot i que aquesta dràstica reducció de la velocitat per l’efecte badoc en vies ràpides sí que pot comportar conseqüències greus.”

No obstant, a banda de les lesions més o menys lleus, de l’ensurt o dels danys materials al vehicle, “els sinistres per culpa d’aquestes distraccions generen també un desviament de recursos de vehicles d’emergències (ambulàncies, bombers, policia, grues, manteniment de carreteres) que sempre són necessaris per poder gestionar el primer incident viari”, puntualitza Batista.

Mesures

Com es pot pal·liar l’efecte badoc? La primera consideració és apel·lar a la prudència i al sentit comú dels conductors. Cal dominar la nostra curiositat i evitar imprudències que poden posar en perill la seguretat. De fet, davant una incidència a la carretera, cal estar més atent que mai a qualsevol canvi en el flux del trànsit i anticipar les maniobres brusques dels que probablement cauran en el parany de l’efecte badoc.

En aquestes situacions, els agents de trànsit dels Mossos d’Esquadra també efectuen tasques de regulació, per evitar amb la seva presència les possibles distraccions. “Una de les mesures que emprem en els casos més greus és l’anomenat kit de discrecionalitat, que, mitjançant dos suports metàl·lics i una lona de plàstic, es col·loca en el punt de l’accident i així evita l’efecte badoc i alhora garanteix l’anonimat de les persones implicades en el sinistre”, afegeix Batista.

Cal tenir en compte que els agents de trànsit poden sancionar aquestes distraccions, en funció de la manca d’atenció que hagi representat l’acció concreta i de la seva afectació en la llibertat de moviment de les mans. “Ens trobem fins i tot amb conductors que, a més de reduir la velocitat per veure què ha passat, graven l’incident amb els seus mòbils, ja sigui per curiositat o morbositat, o per penjar-ho a les xarxes socials”, es lamenta el sotscap de Trànsit.  

Com hem d’actuar?

Davant d’una incidència a la carretera, cal actuar amb seguretat i amb responsabilitat:

  • Evitar la minoració innecessària de la velocitat, especialment de forma brusca i sobtada
  • Mantenir l’atenció a la carretera en tot moment
  • Activar els intermitents d’emergència quan es detecta una retenció, per tal d’avisar la resta d’usuaris i evitar així accidents per encalç
  • Mantenir una distància de seguretat correcta amb el vehicle de davant
  • No manipular el mòbil

Seguir aquestes pautes no ha de ser complicat; el més important és ser capaç de resistir l’impuls de la curiositat. Cal tenir sempre present que, si caiem en el parany de l’efecte badoc, posarem en risc la nostra seguretat i la de qui ens envolta.

Aturats a la carretera: per què?

Els conductors que es mouen per Barcelona triguen 31 minuts extres en el temps dels seus trajectes diaris a causa dels embussos. Així ho constata un estudi publicat aquest mes per la companyia de navegadors TomTom.

foto principal retencions.jpg

Però, per què trobem cues? Cada dia entren i surten de la capital catalana prop d’un milió de vehicles. En condicions normals, és a dir, sense cap element que pugui influir en la circulació, es considera que les retencions es produeixen per un problema d’equilibri entre la capacitat de la via i el volum de vehicles que hi circulen. Això vol dir que si la demanda de la mobilitat supera l’oferta de la infraestructura, l’embús està assegurat. I això és el que passa cada dia als accessos de Barcelona en hores punta, entre les 7 i les 9 del matí, i entre les 6 i les 8 de la tarda.

L’indicador factor de retenció permet quantificar el conjunt d’afectacions que es produeixen tenint en compte la longitud de la retenció (en quilòmetres) i el temps que aquesta està activa (en hores). Així, a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’any 2016, el factor de retenció en dies feiners va ser de 57.278, un valor que se situa entorn del que trobàvem l’any 2008. Es constata d’aquesta manera un increment de la mobilitat originat per la recuperació econòmica. En aquest sentit cal tenir en compte que l’any 2012, en plena crisi econòmica, el factor de retenció als accessos a la ciutat de dilluns a divendres era de 28.019, la meitat del que tenim ara.

Però, a banda de la intensitat de vehicles que circulen per la via, en la formació de retencions també hi poden incidir altres factors, que alteren de forma parcial o total l’ús de la infraestructura viària, com els accidents, les avaries o les obres, entre d’altres. Així, l’any passat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona es van produir prop de 2.300 incidències per causes diferents de la circulació que van originar cues o agreujar les existents.

Precisament unes obres, combinades amb una operació retorn de vacances en ple mes d’agost, van ser la causa del que es considera l’embús més gran registrat fins avui. Va tenir lloc l’any 2010 a la Xina, a l’autopista que uneix el Tibet i Pequín, on es va formar una cua que va superar els 100 quilòmetres i els problemes viaris van durar quinze dies.

Tot i que les retencions són inevitables en determinats moments, també és veritat que hi ha actuacions que ajuden a minimitzar-les, com l’establiment de mesures especials de trànsit, la gestió mitjançant la velocitat variable o els carrils per a vehicles d’alta ocupació, entre d’altres. També amb una utilització més gran del transport públic, compartint cotxe en els desplaçaments d’anada i tornada a la feina o aplicant la flexibilitat horària podem ajudar a reduir les retencions i a gaudir d’una mobilitat més segura, sostenible i saludable. En tot cas és important que el conductor s’informi abans d’iniciar el viatge de l’estat del trànsit i que també ho faci durant el trajecte, especialment a través de la ràdio.