Comunicar la pitjor notícia

Darrere d’una víctima mortal per accident de trànsit hi ha una família que ha de rebre la notícia de la pèrdua sobtada d’una persona estimada, un relat que no voldrien haver d’escoltar però que, un cop el sàpiguen, marcarà un abans i un després a les seves vides. Tanmateix, de quina manera se’ls comuniqui aquesta notícia pot comportar un impacte més o menys traumàtic i pot ajudar en l’assimilació del fet i iniciar el procés de dol.

Així doncs, quan hi ha una mort inesperada, ja sigui en un sinistre viari o en altres circumstàncies, és important com es dona la notícia i l’entorn en què es fa: si bé una comunicació seguint certes pautes no eliminarà el dolor normal per la pèrdua d’un ésser estimat, tampoc n’hi afegirà més.

Majoritàriament, són els cossos policials els que fan aquesta tasca d’informar del que ha passat. Si parlem d’accidents de trànsit, només si la persona mor en el trasllat a l’hospital o al centre mèdic on ha ingressat després de patir l’accident aquesta comunicació recau en els serveis assistencials del centre; així mateix, si la víctima mortal és estrangera i viatjava sola, en aquest cas es fa a través del consolat.

Suport psicològic

A Catalunya, des del 2017 hi ha un conveni de col·laboració entre el Servei Català de Trànsit (SCT) i el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) per tal d’oferir suport presencial i atenció especialitzada psicològica als afectats i persones de l’entorn de les víctimes d’un sinistre viari a tots els municipis catalans (menys Barcelona). Seguint aquest acord, en els supòsits d’accidents amb víctimes mortals, el SEM ofereix suport psicològic quan s’ha de comunicar a un familiar directe una mort per accident de trànsit.

Foto SEM: Xavi Blanco

D’aquesta manera, quan es produeix un accident mortal, agents de la Divisió de Trànsit dels Mossos d’Esquadra i la Unitat d’Atenció Psicològica (UAP) del SEM, formada per dos tècnics d’emergències sanitàries i un psicòleg, acorden un punt de trobada per anar al domicili dels familiars on s’ha de fer la comunicació, un desplaçament que s’intenta fer al més aviat possible. Abans d’adreçar-s’hi, actualitzen la informació i estableixen com es procedirà. Si bé els agents policials acostumen a ser els encarregats d’explicar què ha succeït, amb la informació que es té en aquell moment de l’accident, la comunicació pot comptar amb l’assessorament dels psicòlegs, si s’escau.

Pautes per a una bona comunicació

La notificació de males notícies s’ha de fer sense ambigüitats i assegurant que la persona a qui s’informa ha entès realment què ha passat. En relació amb això, Andrés Cuartero, cap de l’equip de psicòlegs del SEM, apunta que el suport psicològic als familiars “té com a objectiu empoderar-los perquè siguin ells els que ho comuniquin a altres membres, sobretot si hi ha fills o filles menors al domicili” i explica quines són les pautes per fer una bona comunicació: “no tenir pressa, parlar a poc a poc, repetir les vegades que calgui, respondre a les preguntes-angoixes del familiar, dir la veritat, ser clars si pregunten per un aspecte que desconeixem, etc.”

Sobre aquesta qüestió,el sergent i cap de torn dels Mossos d’Esquadra Ramon Codina afegeix: “Els diem el que ha passat, evitant frases fetes, tecnicismes i detalls innecessaris. Per això cal tenir la màxima informació possible, perquè les famílies el primer que volen és saber què ha passat, quan, com… No admeten inconcrecions.”

Per tal de preparar-los per a aquesta tasca, els membres del cos de Mossos d’Esquadra que fan el curs de trànsit tenen una assignatura quan s’estan formant a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) per aprendre com donar el missatge amb la màxima humanitat, empatia i professionalitat possibles i, alhora, saber gestionar l’estrès que poden generar aquestes situacions als mateixos agents. A més, les associacions de víctimes com PAT-APAT i Stop Accidentes participen com a convidades en l’assignatura perquè expliquin la seva experiència i repassar quines coses s’han fet bé i quines malament en alguns casos reals. Com explica Andreu González, cap de la Divisió de Trànsit dels Mossos, l’objectiu és “que els agents vegin no només la importància que té la comunicació, sinó també l’efecte que ocasiona en la víctima ja que, sense voler-ho, li podem infligir més dolor al que ja té per la pèrdua d’un ésser estimat”.

En aquest sentit, el màxim responsable de l’equip de psicòlegs del SEM tambédestaca la importància de fer una bona comunicació: “L’impacte d’un fet traumàtic, com la mort sobtada, abrupta, per un accident de trànsit,  pot veure’s afectat negativament, afegint més dolor, si no es comunica bé. En canvi, una comunicació eficaç des del punt de vista emocional pot ajudar a gestionar l’estrès i l’ansietat inicials i facilitar l’inici del procés de dol.”

Després de l’accident

Els Mossos d’Esquadra han incorporat enguany al procediment un nou àmbit de comunicació amb les víctimes, posterior al moment en què s’informa del fet luctuós. Aquesta comunicació es fa en dos temps, al voltant dels deu dies després de la data de l’accident, per veure com estan i explicar-los que s’ha d’estendre una acta i, posteriorment, al cap d’uns trenta dies, i un cop els familiars hagin tingut temps per aportar les dades sobre els beneficiaris, per formalitzar aquesta acta.

Com detalla el cap de la Divisió de Trànsit de la policia catalana, aquesta comunicació posterior té un doble objectiu: “El primer, com a policia judicial, col·laborar amb la justícia per determinar la situació econòmica en què queden les víctimes d’un accident (familiars dels morts o ferits greus) per tal que la fiscalia i el jutge puguin impulsar la restitució econòmica, és a dir, que cobrin les assegurances i les despeses que se’ls hagin generat al més ràpidament possible. El segon és detectar situacions de vulnerabilitat social, persones que hagin pogut quedar desemparades sense recursos econòmics perquè la persona difunta era qui aportava els recursos econòmics. En aquests casos, avisem els serveis socials perquè actuïn de manera urgent.”

248 persones van morir en accident de trànsit a Catalunya el 2017 i 1.742 van resultar ferides de gravetat

Les víctimes mortals van augmentar l’any passat un 7,4% respecte del 2016, però les persones ferides greus van disminuir un 5,3%

L’any 2017, 248 persones van morir en accidents de trànsit al conjunt de la xarxa viària catalana, una dada que representa un increment del 7,4% respecte de l’any 2016, quan se’n van registrar 231. Del total de víctimes mortals, 168 van perdre la vida en zones interurbanes, és a dir, en carreteres o autopistes, i 80, en zones urbanes, dins els municipis. Si bé la mortalitat a causa de sinistres viaris va augmentar el 2017, el nombre de persones ferides greus va disminuir un 5,3%. En concret, es van registrar 1.742 lesionats de gravetat, mentre que el 2016 n’hi va haver 1.839.

Sinistralitat_Catalunya_2017

REDUCCIÓ RESPECTE DEL 2010→ Pel que fa al compliment de l’objectiu estratègic de reducció del 45% de les víctimes mortals en zona interurbana per al període 2010-2019, en el 2017 s’ha aconseguit una disminució del 32%. També cal destacar que si tenim en compte l’índex de víctimes mortals per milió d’habitants, a Catalunya se situa en 33 persones mortes per milió d’habitants, per sota de la mitjana europea, que és de 55.

MENYS VÍCTIMES MORTALS A TARRAGONA I GIRONA → Tant Tarragona com Girona han registrat una davallada de les víctimes mortals el 2017 en comparació amb l’any anterior. En concret, a Tarragona, han perdut la vida 45 persones, quatre menys que el 2016, i a Girona, 44, una víctima menys que l’any 2016.

Sinistralitat_Catalunya_2017_demarcacions

LES DISTRACCIONS, PRINCIPAL FACTOR CONCURRENT→ Entre els factors concurrents que són darrere dels sinistres mortals, les distraccions, sobretot les relacionades amb l’ús dels mòbils, es mantenen al capdavant i, a més, el 2017 van patir un repunt d’un 4,5% respecte del 2016. Les errades dels conductors i les infraccions per excés de velocitat són també causes destacades que intervenen en els accidents amb víctimes mortals.

MOTORISTES + CICLISTES = UN TERÇ DE LES VÍCTIMES MORTALS EN ZONA INTERURBANA  De les 168 persones mortes l’any passat a la xarxa viària interurbana catalana, 45 eren motoristes i 11, ciclistes. La suma de víctimes mortals d’aquests dos col·lectius representa un terç del total de víctimes mortals en vies interurbanes. I en relació amb el global de les persones que van perdre la vida en accident a Catalunya, el 29% van ser motoristes i el 5%, usuaris de bicicletes.

Totes les dades d’aquesta informació del balanç de la sinistralitat del 2017 són provisionals i a 24 hores.

“La mort d’un fill no se supera, s’afronta”

Parlem amb Joan Puig-Pey, pare d’en Pau, mort en accident de trànsit el 12 d’abril de 2015, sobre com afrontar el dolor per la pèrdua d’un fill en aquestes circumstàncies

“El Servei Català de Trànsit informa que ahir a la tarda es va registrar un accident mortal de trànsit al punt quilomètric 261,5 de l’AP-7 a l’altura de Cambrils (Baix Camp), en sentit nord. Per causes que encara s’estan investigant, un tot terreny ocupat per sis persones va sortir de la via i va bolcar. A conseqüència de l’accident, van morir D. B. I., de 30 anys,i P. P. C., de 27 anys, ambdós, veïns de Barcelona. En el sinistre també va resultar finat un menor.” El diumenge 12 d’abril de 2015, l’SCT va emetre aquest comunicat d’un sinistre viari mortal a l’AP-7 a Cambrils en el qual van perdre la vida tres persones. Una d’aquestes persones era en Pau Puig-Pey Comas, el menor dels quatre fills d’en Joan i la Dolors, que tornava cap a Barcelona l’endemà de treballar en una boda per a uns amics. En Pau era fotògraf de professió, format en el disseny digital, combinava el muay thai amb el futbol i les maratons. Tenia molts projectes de futur. Com en tants altres sinistres, els seus projectes i la seva vida van acabar abruptament i, a partir d’aquell moment, la seva família va iniciar, també abruptament, un procés de dol traumàtic i dolorós.

En el revers d’un accident de trànsit greu o mortal hi ha sempre la història d’una família i d’un cercle proper de persones que són també víctimes del sinistre. La història d’en Joan Puig-Pey, 61 anys, arquitecte de professió, és la història d’un pare que, d’un dia per l’altre, perd el fill de 27 anys, “una experiència monstruosa que ningú a la seva vida hauria de patir”, lamenta. Ell recorda perfectament, com si fos ahir, el moment en què li varen comunicar la mort d‘en Pau: “Aquell diumenge, a mitjanit, truquen al porter automàtic de casa; eren els Mossos. Jo pensava que potser en Pau s’hauria enfilat temeràriament a algun lloc per fer una fotografia…, no m’esperava que el missatge fos molt pitjor… Però, què ha passat, què ha passat?, els deia jo. Aquell moment en què em diuen que el meu fill és mort és una patacada horrorosa; un xoc, la commoció és indescriptible…”

familiars_victimes_transit
Joan Puig-Pey, al seu domicili

El Servei Català de Trànsit ha posat en marxa recentment un servei d’atenció psicològica de resposta immediata adreçat als afectats d’accidents de trànsit i prestat pels psicòlegs del Sistema d’Emergències Mèdiques, en el qual, entre d’altres novetats, es dona suport psicològic en la comunicació a un familiar directe d’una mort per accident de trànsit. “En un accident, les víctimes no només són els que moren o els ferits, també ho som els que rebem un dany psicològic per una pèrdua sobtada i violenta com aquesta; és un problema de salut pública”, assegura en Joan. “En aquests primers moments, quan et comuniquen la mala notícia, s’orienta, de fet, la primera passa del procés de dol”, subratlla.

Les persones darrere les xifres

Pau Puig-Pey és una de les moltes persones que es troben darrere de les xifres associades als accidents de trànsit. Cada persona morta o greument ferida a la carretera és una vida truncada, amb una família darrere que també queda tocada. “El Pau havia finalitzat el seu projecte d’estudis, s’havia emancipat i treballava pel seu compte. S’havia orientat a la vida, era feliç, havia assolit aquella harmonia quan deixes enrere la tumultuosa adolescència… i de sobte tot això s’estronca. Ell i jo havíem arribat a un moment de retrobament; teníem una relació pare-fill i també una relació extra, professional, de persona a persona molt madura i molt propera”, remarca en Joan. “La pèrdua d’un fill suposa també l’estroncament d’unes expectatives pròpies: tu veus que quan el fill creix, quelcom teu es projecta en ell, ho sents com a propi i, d’una manera inconscient, resulta que fas un projecte en la vida de l’altre. Quan això desapareix d’aquesta manera tan violenta i abrupta, el dolor és immens.”.

familiars_victima_transit
En Pau i en Joan Puig-Pey, el dia en que van córrer la Marató de Barcelona, el 2015

El dol

Una de les qüestions que més ressona en l’entorn d’una persona que ha perdut un familiar directe en accident de trànsit és: “com se supera això?” En Joan Puig-Pey, des de la seva vivència, afirma: “Jo no faig servir la paraula superar; la mort d’un fill no se supera, la mort d’una persona estimada s’afronta, cada dia, i afrontant aquest repte hi ha dies que tinc forces i hi ha dies que tot està gris.” Puig-Pey sosté que, al principi, el dolor és tan gran que d’alguna manera els sentits queden anul·lats. “Els primers temps jo no recordo el que se’m deia, però sí recordo petons, abraçades o moments compartits”, explica. Els psicòlegs argumenten que les persones que perden un familiar queden paralitzades, estabornides, i disposar d’un cercle proper de familiars i amics ajuda molt a tirar endavant. En Joan ho corrobora, i afegeix: “A part del seguiment psicològic que jo vaig fer, també em va anar molt bé formar part de  l’associació P(A)T. El seu Punt de Trobada és un grup de dol on es reuneixen persones que gosen fer el pas de trobar-se amb altres que han passat també per aquestes circumstàncies. Al final necessites compartir-ho amb algú! Hi ha un moment en què te n’adones que, si estàs permanentment connectat a aquesta absència física de la persona estimada, t’enfonses encara més… Jo tinc la responsabilitat de poder-me retrobar amb mi mateix, i viure! Ara bé, això no és, ni de bon tros, un procés immediat.”

sa_marina_mallorca
Sa Marina de Valldemossa, Mallorca. Lloc de repòs de Pau Puig-Pey (fotografia feta pel Pau)

Joan Puig-Pey es considera una persona amb un profund fonament espiritual i això l’ha ajudat a gestionar millor el dolor de la pèrdua. “A mi m’ha donat molta serenor escriure poesia i dibuixar; tenir espais de contemplació on trobar-me amb mi mateix per trencar aquest remolí fosc interior que no para mai… Pel que fa al Pau, queden en el meu jo tot de petjades d’estimació i de relació de qualitat que s’han donat, que el van constituir a ell i que m’han realitzat a mi; el Pau físicament ja no hi és, però jo el sento viu a dins meu d’una altra manera”, assegura.

Com seguir endavant

La història dels familiars que perden a algú en accident de trànsit són històries de supervivència. Des del mateix moment del sinistre, els familiars han d’afrontar una duríssima cursa d’obstacles: els tràmits, el dolor de la pèrdua, els records… “Cadascú ho gestiona com pot”, diu en Joan. “Encara recordo quan vam recollir el seu espai vital: el llit per fer, els seus mitjons a terra, la tassa amb dos dits de cafè, l’ordinador encès…, se t’encongeix l’estómac. Ho fiques tot en capses… I tornar-les a obrir costa molt. A casa, cadascú ha fet el seu dol, al seu ritme”, explica. “La meva dona i jo vam voler conèixer i abraçar els Mossos que havien estat al costat del Pau en l’accident, acompanyant-lo en el seu últim alè; va ser una trobada amb molta humanitat. Alhora, ells ens van confessar que aquella trobada els va confirmar en la seva vocació de servei. I és que fins i tot de les experiències més doloroses, n’acabes traient una lliçó de vida”, conclou en Joan.