Darrere d’una víctima mortal per accident de trànsit hi ha una família que ha de rebre la notícia de la pèrdua sobtada d’una persona estimada, un relat que no voldrien haver d’escoltar però que, un cop el sàpiguen, marcarà un abans i un després a les seves vides. Tanmateix, de quina manera se’ls comuniqui aquesta notícia pot comportar un impacte més o menys traumàtic i pot ajudar en l’assimilació del fet i iniciar el procés de dol.

Així doncs, quan hi ha una mort inesperada, ja sigui en un sinistre viari o en altres circumstàncies, és important com es dona la notícia i l’entorn en què es fa: si bé una comunicació seguint certes pautes no eliminarà el dolor normal per la pèrdua d’un ésser estimat, tampoc n’hi afegirà més.

Majoritàriament, són els cossos policials els que fan aquesta tasca d’informar del que ha passat. Si parlem d’accidents de trànsit, només si la persona mor en el trasllat a l’hospital o al centre mèdic on ha ingressat després de patir l’accident aquesta comunicació recau en els serveis assistencials del centre; així mateix, si la víctima mortal és estrangera i viatjava sola, en aquest cas es fa a través del consolat.

Suport psicològic

A Catalunya, des del 2017 hi ha un conveni de col·laboració entre el Servei Català de Trànsit (SCT) i el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) per tal d’oferir suport presencial i atenció especialitzada psicològica als afectats i persones de l’entorn de les víctimes d’un sinistre viari a tots els municipis catalans (menys Barcelona). Seguint aquest acord, en els supòsits d’accidents amb víctimes mortals, el SEM ofereix suport psicològic quan s’ha de comunicar a un familiar directe una mort per accident de trànsit.

Foto SEM: Xavi Blanco

D’aquesta manera, quan es produeix un accident mortal, agents de la Divisió de Trànsit dels Mossos d’Esquadra i la Unitat d’Atenció Psicològica (UAP) del SEM, formada per dos tècnics d’emergències sanitàries i un psicòleg, acorden un punt de trobada per anar al domicili dels familiars on s’ha de fer la comunicació, un desplaçament que s’intenta fer al més aviat possible. Abans d’adreçar-s’hi, actualitzen la informació i estableixen com es procedirà. Si bé els agents policials acostumen a ser els encarregats d’explicar què ha succeït, amb la informació que es té en aquell moment de l’accident, la comunicació pot comptar amb l’assessorament dels psicòlegs, si s’escau.

Pautes per a una bona comunicació

La notificació de males notícies s’ha de fer sense ambigüitats i assegurant que la persona a qui s’informa ha entès realment què ha passat. En relació amb això, Andrés Cuartero, cap de l’equip de psicòlegs del SEM, apunta que el suport psicològic als familiars “té com a objectiu empoderar-los perquè siguin ells els que ho comuniquin a altres membres, sobretot si hi ha fills o filles menors al domicili” i explica quines són les pautes per fer una bona comunicació: “no tenir pressa, parlar a poc a poc, repetir les vegades que calgui, respondre a les preguntes-angoixes del familiar, dir la veritat, ser clars si pregunten per un aspecte que desconeixem, etc.”

Sobre aquesta qüestió,el sergent i cap de torn dels Mossos d’Esquadra Ramon Codina afegeix: “Els diem el que ha passat, evitant frases fetes, tecnicismes i detalls innecessaris. Per això cal tenir la màxima informació possible, perquè les famílies el primer que volen és saber què ha passat, quan, com… No admeten inconcrecions.”

Per tal de preparar-los per a aquesta tasca, els membres del cos de Mossos d’Esquadra que fan el curs de trànsit tenen una assignatura quan s’estan formant a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) per aprendre com donar el missatge amb la màxima humanitat, empatia i professionalitat possibles i, alhora, saber gestionar l’estrès que poden generar aquestes situacions als mateixos agents. A més, les associacions de víctimes com PAT-APAT i Stop Accidentes participen com a convidades en l’assignatura perquè expliquin la seva experiència i repassar quines coses s’han fet bé i quines malament en alguns casos reals. Com explica Andreu González, cap de la Divisió de Trànsit dels Mossos, l’objectiu és “que els agents vegin no només la importància que té la comunicació, sinó també l’efecte que ocasiona en la víctima ja que, sense voler-ho, li podem infligir més dolor al que ja té per la pèrdua d’un ésser estimat”.

En aquest sentit, el màxim responsable de l’equip de psicòlegs del SEM tambédestaca la importància de fer una bona comunicació: “L’impacte d’un fet traumàtic, com la mort sobtada, abrupta, per un accident de trànsit,  pot veure’s afectat negativament, afegint més dolor, si no es comunica bé. En canvi, una comunicació eficaç des del punt de vista emocional pot ajudar a gestionar l’estrès i l’ansietat inicials i facilitar l’inici del procés de dol.”

Després de l’accident

Els Mossos d’Esquadra han incorporat enguany al procediment un nou àmbit de comunicació amb les víctimes, posterior al moment en què s’informa del fet luctuós. Aquesta comunicació es fa en dos temps, al voltant dels deu dies després de la data de l’accident, per veure com estan i explicar-los que s’ha d’estendre una acta i, posteriorment, al cap d’uns trenta dies, i un cop els familiars hagin tingut temps per aportar les dades sobre els beneficiaris, per formalitzar aquesta acta.

Com detalla el cap de la Divisió de Trànsit de la policia catalana, aquesta comunicació posterior té un doble objectiu: “El primer, com a policia judicial, col·laborar amb la justícia per determinar la situació econòmica en què queden les víctimes d’un accident (familiars dels morts o ferits greus) per tal que la fiscalia i el jutge puguin impulsar la restitució econòmica, és a dir, que cobrin les assegurances i les despeses que se’ls hagin generat al més ràpidament possible. El segon és detectar situacions de vulnerabilitat social, persones que hagin pogut quedar desemparades sense recursos econòmics perquè la persona difunta era qui aportava els recursos econòmics. En aquests casos, avisem els serveis socials perquè actuïn de manera urgent.”