Mascotes a bord!

T’expliquem què has de tenir en compte si viatges amb el teu animal de companyia dins el cotxe

Tant en trajectes llargs com en trajectes curts has de tenir en compte un seguit de qüestions si portes la teva mascota dins el cotxe per tal de fer-ho de la manera més correcta, còmoda i, sobretot, segura! La normativa és molt específica i clara i determina que la teva mascota sempre ha d’anar lligada o a la seva cistella de transport amb independència de la durada del viatge.

dog-2819385_1920

Quins sistemes de retenció hi ha per als nostres animals de companyia

Existeixen diferents sistemes de subjecció per viatjar amb animals a l’interior del vehicle, com ara arnesos, gàbies de transport o reixetes divisòries. L’elecció d’un o l’altre depèn de la talla i el pes de l’animal. Arnesos, cistelles de transport i reixetes divisòries són els més habituals.

Si la teva mascota és petita, la millor opció es portar-la dins d’una cistella de transport al terra del vehicle. Si tens un gos gran, en canvi, és preferible i recomanable que col·loquis la cistella al maleter en posició transversal a la direcció de la marxa. Per a més seguretat, combina aquest sistema amb reixetes divisòries entre el maleter i els seients del darrere.

També pots utilitzar arnesos per a les races petites i mitjanes sempre i quan vagin ben subjectats a les places posteriors.

En qualsevol cas no deixis mai que l’animal vagi en braços d’algun ocupant o solt per dins del vehicle. T’expliquem per què!

Una mascota solta en el cotxe és perillosa perquè…

  • Pot distreure’t.
  • Pot destorbar la teva conducció perquè l’animal pot pujar-te al damunt o interferir en els pedals o canvi de marxes.
  • Suposa un gran perill per als ocupants del vehicle en cas de frenada brusca o impacte. Per exemple, un gos de mida normal multiplica el seu pes en un 35% en cas d’accident a només 50 km/hora.
  • És un risc per a la resta d’usuaris de la via, ja que pot provocar accidents per distracció.

Mai no has de permetre, per molt graciós que sembli, que la teva mascota tregui el cap per la finestra! A més, has de saber que el fet de transportar un animal de manera que pugui interferir en la conducció és una infracció de l’article 18 del Reglament General de Circulació qualificada com a lleu que suposa 80€ de multa.

I per últim, consulta el teu veterinari abans de fer un viatge llarg per evitar marejos, no deixis mai la teva mascota sola dins del vehicle amb altes temperatures i, sobretot, quan obris la porta del cotxe evita que el gos surti corrents i provoqui una situació de risc a la resta d’usuaris de la via.

El cotxe multiusuari: adeu al cotxe propi?

El cotxe multiusuari (en anglès, car sharing) és una iniciativa que aposta per la sostenibilitat i l’estalvi per a l’usuari i que es presenta com a alternativa al cotxe en propietat. Aquest sistema de mobilitat proposa compartir l’ús d’una flota de vehicles que l’empresa responsable del servei gestiona, assignant els cotxes segons les reserves i facturant els serveis a final de mes. D’aquesta manera, l’usuari, que s’ha abonat prèviament al servei, lloga un vehicle compartit i paga l’ús que en fa, per quilòmetres o per hores o dies. Així, dins els termes d’allò que contracta, el conductor es despreocupa del combustible, l’assegurança del vehicle o l’aparcament.

Aquest sistema es diferencia del cotxe compartit (en anglès, car pooling), que parteix de la idea que dues o més persones que fan trajectes similars acorden fer-los conjuntament, en el cotxe privat d’una d’elles, de manera regular i  organitzada, compartint també els costos del viatge. En el cas del cotxe compartit no es necessita una empresa que ho gestioni, atès que es tracta d’un acord entre usuaris, però coincideix amb el cotxe multiusuari en el seu caràcter sostenible i estalviador per als conductors.

Una minoria d’usuaris que creix

El sistema de cotxe multiusuari pretén millorar la mobilitat en favor del medi ambient i estalviar les despeses i maldecaps que pot originar tenir un cotxe propi. Ara bé, quin és l’ús que en fa el col·lectiu de conductors? “A Espanya, hi ha aproximadament 2.600 vehicles (1.600 dels quals són elèctrics), i comptem amb uns 300.000 clients registrats, el 2% de la població espanyola amb permís de conduir. A Catalunya, el nombre de vehicles és de 500 (cap d’elèctric), amb uns 40.000 clients registrats”, assegura Pau Noy, president de l’Associació Espanyola de Car Sharing. Malgrat que la ciutadania no aposti encara en gran mesura per aquesta opció, el nombre d’empreses que aposten per aquest sistema va creixent gradualment. “A Espanya, existeixen vuit empreses de car sharing, de les quals dues actuen a Barcelona i la seva àrea metropolitana”, apunta Pau Noy. A Barcelona hi són presents Avancar i Bluemove. Barcelona, Madrid, Sevilla i Bilbao són les principals metròpolis on s’està desenvolupant el cotxe multiusuari. A més, Barcelona és l’única ciutat on el servei s’ha estès per la seva àrea metropolitana.

Surt a compte?

Per saber si val la pena oblidar-se del cotxe en propietat i passar-se al sistema de cotxe multiusuari, cal treure la calculadora i posar-ho tot en una balança, no només l’aspecte econòmic. “El preu mitjà que paga un usuari de car sharing depèn del tipus de contracte que triï i del recorregut que faci, però pot estar entre 2 i 4 euros per km, comptant la tarifa temporal, i cobrint totes les despeses”, explica Noy. En l’actualitat, el cotxe multiusuari encara és un sistema limitat a les grans ciutats i el seu ús encara es troba lluny de ser generalitzat, però si s’expandeix podria arribar a ser una alternativa al cotxe propi. Segons Noy, “la demanda d’aquest tipus de servei va creixent constantment els darrers anys, una demanda que es caracteritza per un gran coneixement del producte per part del públic de Madrid i Barcelona i per un baix ús fora d’aquestes dues ciutats”. “No obstant, en el proper decenni s’espera multiplicar la demanda per cinc en aquestes dues ciutats i que el servei irrompi a les principals ciutats d’Espanya i, de forma més important, a les ciutats mitjanes catalanes”, afegeix.

Una opció de futur?

Malgrat que el sistema de cotxe multiusuari és una iniciativa sostenible, que permetria reduir el nombre de vehicles a carreteres i carrers, l’evolució de la seva implantació encara és molt tímida. Segons Pau Noy, cal impulsar mesures per fomentar aquest sistema de mobilitat, en l’àmbit públic i privat: “Alemanya acaba d’aprovar una llei del car sharing en l’àmbit federal; caldria aprovar a escala espanyola una llei similar, que reconegués el fet del car sharing i li atorgués els privilegis que mereix en tant que servei d’interès públic.” “Les administracions locals i regionals s’han d’implicar en la difusió del producte i en la seva integració amb les xarxes de transport públic, copiant el que fan les ciutats europees; portem molt retard”, avisa Noy.

Caldria veure, al capdavall, si en un futur proper es consolidés el cotxe multiusuari i s’estengués el seu ús més enllà de les grans metròpolis, si el conjunt de conductors abandonaria la idea de tenir un vehicle en propietat en favor de compartir una xarxa de vehicles des de qualsevol punt del territori quan fos necessari desplaçar-se. És a dir: disposar lliurement d’un cotxe propi i pagar les despeses que se’n deriven o utilitzar a demanda una xarxa de vehicles compartits on només es paga el desplaçament.

 

Alerta: bèsties a la carretera!

senglar-collserolaÉs de nit, circules per un carretera sense gaire il·luminació i… de cop, un senglar! Tens mil·lèsimes de segon per reaccionar: “Freno o faig un cop de volant?” Aquest exemple fictici passa cada cop més sovint a les carreteres catalanes. Senglars, cérvols, cabirols, guineus, però també cabres, gossos o cavalls creuen carreteres i, a vegades, autopistes o autovies a la recerca de menjar o de parella. Això ha incrementat el nombre d’accidents cinegètics arreu del país, ja sigui per xoc amb la bèstia o per intentar evitar de topar-hi. Sovint aquests accidents només provoquen danys materials, però en altres ocasions evitar l’accident pot derivar en una cosa pitjor, com un xoc frontal amb un altre vehicle o una sortida de via.

El nombre d’accidents per irrupció d’un animal a la via quasi s’ha triplicat en els darrers sis anys a Catalunya –segons dades dels Mossos d’Esquadra, l’any passat se’n van registrar 3.122, mentre que el 2010 n’hi van haver 1.119–, sobretot a causa d’un augment espectacular de la presència d’animals de caça major, en el cas dels senglars especialment, o domèstics a les vies catalanes.

Aquests animals prefereixen la quietud del capvespre i la nit per sortir a passejar a la recerca d’alguna cosa per menjar. També prefereixen les carreteres convencionals, on no hi ha tan volum de trànsit, i la primavera i la tardor és quan hi ha més accidents d’aquest tipus.

Animal a la via: consells

El cap de l’Àrea Regional de Trànsit de Ponent, l’inspector Jordi Batista, ens recorda els següents consells en cas de trobar-nos animals a la via:

  • Fer cas de la senyalització de pas d’animals en llibertat.
  • Moderar la velocitat, especialment en franja horària nocturna o de poca visibilitat.  També en trams de via en què el camp visual es veu reduït per vegetació, arbres o camps de conreu.
  • Sempre que es pugui, utilitzar l’enllumenat de llarg abast.
  • En el cas d’un possible accident, no evitar l’impacte amb l’animal; normalment acostuma a ser més segur que topar amb un vehicle en sentit contrari o sortir de la via.

infografia-accidents-cinegetics-corregit

En cas d’accident, qui n’és responsable?

El 2015 es van fer canvis en la Llei de seguretat viària en el cas dels accidents cinegètics:

  • En la majoria d’atropellaments d’animals, la responsabilitat final és del conductor, tant dels danys materials com dels danys a persones.
  • Però si l’accident o incidència és conseqüència directa de caça, feta el mateix dia o que hagi finalitzat dotze hores abans de l’accident, el responsable és el propietari del terreny.
  • N’és responsable el titular de la via si l’accident està motivat per no haver reparat una tanca o no disposar de la senyalització d’animals solts en trams amb alta accidentalitat.