Fàrmacs no aptes per a la conducció segura

Conduir un vehicle requereix una atenció plena per no posar en perill la nostra seguretat ni la dels altres. Aquesta responsabilitat compartida passa per informar-nos, en el cas de prendre algun medicament, dels possibles efectes que puguin alterar les nostres capacitats a l’hora de conduir de manera segura. La informació sobre els riscos que puguin suposar els tractaments farmacològics a l’hora de sortir a la carretera és bàsica per reduir l’accidentalitat; una tasca preventiva que necessita la implicació de les autoritats sanitàries i de trànsit, dels pacients i dels professionals que els prescriuen.

A l’estat espanyol, un 25% dels medicaments que es venen poden interferir en la conducció i un 17% dels conductors desconeixen el risc potencial que pot suposar el tractament que segueixen en la conducció, segons dades que es van aportar a la Jornada “Fàrmacs i conducció” organitzada per la Societat Catalana de Salut Laboral i FAES FARMA, el passat mes de setembre.

La informació, clau

Hem de prendre algun medicament i hem de conduir? Informar-nos sobre els seus possibles efectes és fonamental. Si a la capsa del fàrmac apareix un pictograma d’un cotxe dins un triangle vermell equilàter amb la llegenda “Conducció. Vegeu prospecte”, cal que llegim les indicacions amb atenció ja que el símbol ens adverteix que el consum de la medecina pot interferir en les aptituds per conduir un vehicle. I a més, sempre que comencem un nou tractament, hem de preguntar al nostre metge com ens pot afectar a l’hora de conduir.

farmacs_conduccio

Amb quins medicaments hem de vigilar?

Els medicaments, inclosos els que no han de ser adquirits amb recepta mèdica, poden causar greus alteracions que interfereixen en la conducció, entre d’altres somnolència, dificultat de concentració o per estar alerta, visió doble o borrosa, sensació de vertigen, disminució dels reflexos, falta de coordinació, sensació d’inestabilitat o marejos. Si prenem alguns d’aquests fàrmacs, compte! Perquè poden influir negativament en la conducció: els que s’utilitzen per tractar els trastorns de la son, l’ansietat, la depressió, l’epilèpsia, la malaltia de Parkinson, les al·lèrgies, les migranyes o la diabetis, entre d’altres.

El factor humà és present en el 90% dels accidents amb víctimes; una xifra prou contundent que ens ha de fer reflexionar sobre la nostra pròpia responsabilitat quan agafem un vehicle. La relació entre conducció i medicaments pot ser perillosa, de la mateixa manera que sempre ho és amb l’alcohol i altres drogues. L’any 2017, i segons dades de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya, de cada deu conductors morts en accident, més de tres havien consumit alcohol, drogues i/o psicofàrmacs (un 38%).

D’altra banda, convé tenir en compte que els conductors professionals han d’extremar encara més les precaucions i informar-se sobre els efectes de la medicació que prenen. Cal destacar que del total de víctimes d’accidents de trànsit de l’any 2017, un 39,9% van patir un sinistre en l’entorn laboral.

Fonts i més informació

Documento de consenso sobre medicamentos y conducción en España: información a la población general y papel de los profesionales sanitarios. – Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad.”

Anuari estadístic d’accidents de trànsit a Catalunya. Any 2017

Veure (bé) la carretera

rear-mirror-491417_1920Sovint insistim en la importància de revisar el vehicle abans de sortir a la carretera, especialment en els desplaçaments llargs i en èpoques d’operacions especials de trànsit, com les vacances d’estiu o Setmana Santa. En general, el col·lectiu de conductors té prou present la necessitat de revisar l’estat dels pneumàtics i el nivell de l’oli o d’efectuar les revisions periòdiques pertinents. En canvi, un element clau que cal revisar per conduir amb seguretat, i que passa molt més desapercebut, és la vista. Des del Servei Català de Trànsit difonem sovint el missatge que cal conduir sempre amb la màxima atenció a la carretera; però, ho podem fer amb garanties si la qualitat de visió dels nostres ulls no és l’adequada, o encara pitjor, és directament deficient?

Per subratllar la importància de veure (bé) la carretera, el Servei Català de Trànsit està difonent aquesta setmana, amb la col·laboració de l’Associació Visión y Vida, una campanya que pretén sensibilitzar a la població sobre la necessitat de cuidar i mantenir una bona visió al volant. La campanya es farà extensiva a les xarxes socials de l’SCT, com també als panells de missatgeria variable situats a les principals carreteres i autopistes del territori, els quals projectaran els missatges ‘REVISA’T LA VISTA, NO CORRIS RISCOS’, ‘MANTÉN LA SALUT VISUAL, VIATJA SEGUR’ I ‘VEURE-HI BÉ ÉS CONDUIR SEGUR’.

Segons l’estudi L’estat de la salut visual dels conductors espanyols, publicat al 2017 i impulsat per l’Associació Visión y Vida, els conductors amb pitjor visió tenen tres vegades més accidents que la resta. Així mateix, es va constatar que el 68% dels conductors té un problema visual i no fa res per posar-hi remei. En termes generals, a les carreteres espanyoles hi circulen set milions de conductors amb un problema visual que, si no es corregeix, pot afectar la seva conducció. Sis milions i mig es posen al volant amb una visió inferior a la considerada normal (0,8) i prop de 600.000 amb menys visió que la mínima exigida legalment per conduir.

Ateses aquestes dades, potser el primer element que caldria revisar és la vista, per tal de conduir amb seguretat i, al capdavall, reduir la sinistralitat a les carreteres. Una visita a temps a l’oculista pot evitar patir un accident més endavant.

Estrès i conducció

Qui no ha patit algun cop l’estrès? Qui més qui menys, ha anat estressat alguna vegada, o ha sentit com l’estrès li ha provocat cansament, fatiga, mal humor… Però, què ens passa quan conduïm estressats? Sabem com  ens pot afectar l’estrès en la conducció?

Què és l’estrès?

L’estrès pot ser aquell dolor muscular que se’ns posa a les cervicals, o aquell mal de cap sobtat, o la fatiga física i psicològica. També pot ser aquell mal humor que se’ns posa, o bé aquella cadena de pensaments negatius o catastrofistes que ens ve, de sobte, i que no hi podem deixar de pensar.

«La resposta d’estrès és el conjunt de canvis que podem observar al nostre organisme davant d’una situació d’excés de demanda o d’exigència de l’entorn

Quan estem passant per una etapa de sobrecàrrega professional, acadèmica o personal podem notar que ens estressem. Les experiències negatives com ara adversitats, dificultats o problemes ens poden generar nervis i inquietud. O simplement podem sentir estrès un dia ple de coses a fer.

Val a dir que l’estrès, per si mateix, no és bo ni dolent. Fins i tot una mica d’estrès és necessari per estar activats i poder respondre a les demandes de l’ambient. De fet, la reacció de l’estrès depèn de la forma en què valorem els nostres propis recursos d’afrontament. Les persones valorem constantment el que ens està passant i el que significa per a nosaltres. Aquesta valoració dels recursos personals i de la capacitat que tenim per fer front a les demandes externes o internes determina en gran proporció que ens sentim angoixats, desafiats o optimistes.

Quines són les respostes del nostre cos a l’estrès?

L’estrès afecta un conjunt ampli de variables psicofisiològiques (per exemple, respostes associades al sistema cardiovascular) i metabòliques, així com diversos òrgans.

També ens afecta psicològicament. La principal resposta psicològica és una sensació subjectiva de malestar emocional i l’experiència d’emocions negatives, com ara ansietat, por, ira, depressió, etc., en contrast amb les emocions positives que no solen donar-se amb l’estrès, com l’alegria o el plaer.

estres_conduccio

L’estrès també ens pot causar preocupació, pèrdua de control, conducta agressiva, i ús de substàncies psicoactives com alcohol o drogues.

Ens pot influir l’estrès en la conducció?

Per conduir necessitem un estat d’alerta moderat, que ens permeti mantenir una atenció sostinguda en tots els estímuls tant del vehicle com de la circulació. També ens cal una concentració que ens permeti seguir l’itinerari fins al nostre destí. Així mateix, és necessari mantenir una estabilitat emotivoafectiva i una actitud col·laboradora, tranquil·la i prudent per conduir amb seguretat.

L’estrès, doncs, pot afectar la nostra capacitat de donar resposta a les situacions que planteja el trànsit, de ser conscients de nosaltres mateixos i dels altres usuaris de la via pública; pot interferir en la nostra competència per conduir disminuint les nostres capacitats, i ens pot posar en risc.

Prendre consciència

 Per tot això, abans de conduir és important preguntar-se si el nostre estat emocional en el moment de desplaçar-nos pot tenir alguns efectes en el comportament i la conducció.

Estar atent a la possibilitat de sentir-se massa alterat o nerviós durant la mobilitat, abans que ens passi, és un comportament responsable i preventiu.

Si som capaços de preveure l’impacte de l’emoció en el nostre comportament i en el dels altres i gestionar-la perquè no es converteixi en un perill, podrem conduir amb seguretat. Per tant, prendre consciència d’un mateix ens pot ajudar a evitar riscos.

Què podem fer si notem estrès mentre conduïm?

  • Acceptar. Les obres, les afectacions a la via, les retencions o altres situacions com ara l’excés de velocitat i el comportament imprudent dels altres usuaris de la via ens poden generar nerviosisme. Si acceptem que el trànsit de vegades és imprevisible i que hi poden haver incidències no previstes, ens serà més fàcil d’assumir. L’acceptació és una forma útil d’adaptar-se a situacions que no es troben sota el nostre control i que no depenen de nosaltres.
  • Relaxar-nos. L’estat de relaxació és antagònic amb l’estat d’estrès. Si estem relaxats, no podem estar estressats. Una manera molt senzilla d’arribar a la relaxació és respirant profundament.
  • Gestionar millor el nostre temps. Sortir amb prou temps del nostre lloc d’origen farà que després anem més tranquils. La solució és planificar-se bé i establir objectius clars, específics i assolibles.