5 claus per anar de passatger en moto amb seguretat

21 juliol 2021 InfotrànsitDeixa un comentari

Viatjar com a passatger en moto pot resultar per a alguns un privilegi i per a d’altres un veritable mal tràngol. Hi ha qui es pot identificar amb una sensació de relaxament o, al contrari, amb un estat d’alerta permanent o, fins i tot, de por. El cert és que adoptar-hi un comportament inadequat, ja sigui pel fet d’experimentar unes emocions o altres, pot acabar interferint en la conducció i, en definitiva, en la seguretat dels ocupants del vehicle.

Et donem algunes pautes perquè, si et desplaces com a acompanyant en moto, prenguis una actitud correcta i responsable, ja que evitar riscos durant els desplaçaments també depèn de tu. Apunta’t aquests 5 consells per viatjar amb seguretat des del seient de darrere de la moto:

En primer lloc, has de ser conscient que sobre la moto, tant qui condueix com qui va de passatger és igual de vulnerable. Per tant, anar de copilot no eximeix de portar un equipament que pugui minimitzar les lesions en cas d’accident. A més de dur l’element de seguretat indispensable i obligatori per a tots els motoristes, el casc, que ha de ser homologat, de la talla adequada i preferiblement integral, també és necessari protegir cada part del cos amb peces de roba específiques, en tots els trajectes i en totes les èpoques de l’any. Això vol dir que a l’estiu, encara que passis calor i et resulti incòmode, un equip de protecció correcte continua sent bàsic en tots els trajectes, també en els que es fan dins l’àmbit urbà. Viatjar, per exemple, amb xancletes, samarreta o pantalons curts no és una opció, ja que qualsevol caiguda a l’asfalt podria causar-te lesions greus i abrasions a la pell.

Si ets novell i aquest estiu has d’anar en moto com a acompanyant per primer cop, és recomanable que prèviament facis un recorregut curt d’adaptació i prova i que el conductor t’expliqui en quines situacions us podeu trobar, per exemple en una frenada, en una acceleració o a l’hora d’agafar un revolt. Disposar d’informació t’ajudarà a tenir més confiança i a rebaixar la tensió que puguis sentir en un primer trajecte com a copilot.

Posició còmoda i no forçada. Els passatgers han de seure de forma adequada, això és, a cavall darrere qui condueix. En cap cas es poden situar en un lloc intermedi entre el conductor i el manillar del vehicle. Els peus s’han de col·locar als estreps i cal tenir una bona subjecció amb les mans, que es poden posar a la cintura del conductor (sense exercir-hi una pressió excessiva que limiti els seus moviments) o a les anses del vehicle. En cap situació s’haurien de deixar les mans sobre les espatlles del pilot o sense agafar-se enlloc. Tampoc es pot recolzar tot el pes sobre l’esquena del conductor. A més, tingues en compte que has d’evitar qualsevol comportament que pugui minvar l’atenció i concentració del conductor. En aquest sentit, cal insistir que imprudències com fer-se una selfie o gravar-se amb el mòbil mentre se circula com a passatger, a banda de distreure el conductor, podria fer desestabilitzar el vehicle i acabar en un accident amb conseqüències irreparables. Així mateix, tampoc t’has de moure massa per no desequilibrar el pilot, i tingues present que és millor deixar els comentaris sobre qualsevol cosa que et cridi l’atenció durant el viatge per quan arribeu al lloc de destinació. D’aquesta manera ajudaràs a prevenir qualsevol distracció sobre el manillar.

Separa el teu casc del conductor. Un error que es pot cometre quan se circula com a acompanyant sobre dues rodes és apropar el cap al del pilot. S’ha d’intentar separar-lo, millor situant-lo cap a un dels costats per evitar cops entre els dos cascos, sobretot a l’hora d’accelerar o de frenar.

Comunicació adequada. És important mantenir un sistema de comunicació entre el conductor i l’acompanyant que sigui senzill i ràpid, com per exemple donar uns copets a la cama o a l’espatlla, que permeti avisar de qualsevol incidència.

Per acabar, i tot i que pugui resultar obvi, s’ha d’insistir que no has de pujar a la moto si el conductor ha consumit alcohol o observes que no té les condicions adequades per posar-se al manillar.

Com a norma general, els nens més grans de 12 anys poden viatjar com a passatgers de motocicleta o ciclomotor. No obstant, a partir dels 7 anys també poden anar d’acompanyants sempre que circulin amb el pare, la mare o un tutor, o bé amb una persona major d’edat autoritzada per aquests. Cal remarcar i recordar que és obligatori que utilitzin un casc de protecció, que vagin asseguts amb una cama a cada costat i amb els peus recolzats en els reposapeus laterals i que ocupin el seient corresponent darrere del conductor. En cap cas poden situar-se entre el conductor i el manillar del ciclomotor o motocicleta.

Si viatges com a copilot en moto, maximitza la teva seguretat, posa en pràctica aquests consells i gaudeix del trajecte sense riscos!

En moto, no val qualsevol casc

07 abril 202107 abril 2021 InfotrànsitDeixa un comentari

Per als motoristes, l’elecció adequada d’un casc és vital per a la seva seguretat. Patir una lesió al cap per un accident de moto pot tenir conseqüències irreversibles. Per això és fonamental que, a l’hora de triar un casc, es tinguin en compte uns requisits i recomanacions clau perquè el nivell de protecció sigui el més elevat possible. Així mateix, utilitzar-lo de manera correcta també és bàsic perquè pugui actuar de barrera de seguretat si es té un accident a la carretera.

Una mica d’història

Per buscar els orígens de la implantació d’aquest accessori de seguretat ens hem de remuntar als anys trenta del segle XX i a un nom propi, el de l’oficial de l’exèrcit britànic, arqueòleg i escriptor Thomas Edward Lawrence, més conegut com a Lawrence d’Aràbia. La seva mort el 1935, amb 46 anys, a conseqüència d’un sinistre de motocicleta que va fer que el seu cap impactés fatalment contra l’asfalt d’una carretera del comtat anglès de Dorset, on s’havia retirat, va impulsar les investigacions sobre l’ús del casc. Un dels metges que va atendre Lawrence, el neurocirurgià Hugh Cairns, commogut pel tràgic accident del seu pacient, es va dedicar intensament a conscienciar sobre la necessitat d’utilitzar el casc per part dels motoristes per evitar traumatismes cranioencefàlics. Els estudis científics i pioners de Cairns sobre l’eficàcia de portar protegit el cap van donar el seus fruits, fins al punt que el 1941, durant la Segona Guerra Mundial, l’exèrcit de la Gran Bretanya va obligar tots els seus membres motoristes a utilitzar el casc. Des de llavors, es va anar avançant en el desenvolupament d’aquest sistema de seguretat passiva, però caldria esperar força anys perquè les legislacions de trànsit d’arreu del món comencessin a imposar-lo entre el col·lectiu motorista. En el cas de l’Estat espanyol, el Reglament general de circulació va incorporar el 1992 l’obligatorietat de portar el casc en motocicletes de qualsevol cilindrada i en ciclomotors, en tots els tipus de vies (interurbanes i urbanes) i tant per als conductors com per als acompanyants.com per als acompanyants.

Aposta pel casc més segur!

Des dels primers models, l’evolució tecnològica del casc ha fet que aquesta peça sigui actualment indispensable per a la protecció dels motoristes, però què s’ha de tenir present a l’hora d’adquirir-lo i utilitzar-lo? Apunta’t aquests 7 consells bàsics:

Ha de ser homologat, que vol dir que ha superat uns controls de qualitat i seguretat estrictes per evitar fractures al crani i lesions a la cara i als ulls. Als països de la Unió Europa l’homologació acceptada, i que cal comprovar a l’etiqueta, és la ECE/ONU R22.
És preferible que sigui integral. Aquest casc d’una sola peça es considera el més segur, ja que protegeix tot el cap, la cara i la barbeta de possibles impactes.
Cal que sigui de la talla adequada: el casc s’ha d’adaptar al contorn cranial de cada persona perquè pugui protegir amb eficàcia el cap i evitar lesions cerebrals. És per això que s’ha d’emprovar abans de comprar-lo. No ha d’exercir pressió sobre cap zona del cap ni pot quedar gran.
És important mantenir la visera neta per tenir una bona visió de la carretera. A més, el casc ha de disposar d’un sistema de ventilació adient amb la visera abaixada per tal d’evitar que el baf ens limiti o redueixi la visibilitat.
Cal que estigui en bon estat per garantir la màxima seguretat. En general, els fabricants consideren que poden tenir un període de vida útil d’entre cinc i vuit anys, sobretot en funció dels materials del casc, però cal tenir en compte altres factors. Després d’un accident de trànsit o d’haver patit un impacte, s’hauria de canviar per un de nou. De la mateixa manera, és importat tenir cura de la part interior i la part exterior per detectar possibles defectes que disminueixen les propietats de protecció, i no s’ha de deixar a temperatures extremes tant de calor com de fred durant períodes llargs de temps.
És recomanable l’ús de casc d’alta visibilitat, ja que ens ajudarà a fer-nos més visibles per a la resta de conductors.
I, encara que sembli obvi, convé recordar que s’ha de portar en tots els trajectes i cordat correctament. La corretja de subjecció ha de quedar ajustada per sota de la barbeta, no pot quedar baldera per evitar que el casc es desprengui en cas d’accident.

D’altra banda, cal insistir en el fet que en moto, a banda del casc, que és obligatori, també s’ha de portar un equipament adequat en tots els desplaçaments i en totes les èpoques de l’any. Sobre dues rodes, el cos dels motoristes és l’única carrosseria i, per tant, és bàsic utilitzar les peces de roba necessàries per minimitzar possibles lesions. Si vas en moto, la teva seguretat és prioritària! No oblidis que escollir el casc adequat i portar un bon equipament et poden salvar la vida.

L’equipament, clau a l’hora de protegir-se!

11 octubre 2017 InfotrànsitDeixa un comentari

El cap de setmana passat, van morir tres motoristes a la xarxa viària catalana. Amb aquests, ja són 36 els motoristes morts aquest any d’un total de 119 víctimes mortals, el 30,2%. L’any passat, en el mateix període, n’hi havia hagut 26. Les dades són preocupants i constaten la vulnerabilitat d’un col·lectiu que, si bé ha de respectar com la resta d’usuaris les normes de circulació i compartir amb responsabilitat la via pública, només compta amb el seu equipament com a única protecció en cas de caiguda o accident.

L’equipament és per als motoristes el que la carrosseria és per als conductors de la resta de vehicles. Els motoristes no tenen ni coixins ni cinturons de seguretat, ni tampoc para-xocs ni reposacaps que minimitzin el cop o les lesions en cas de patir un accident. Per tot això, en l’apunt d’avui repassarem l’equipament que han de portar, els elements que el conformen i la protecció que ofereixen.

Elements de protecció

El casc. És l’element de protecció obligatori per a qualsevol persona que vagi en moto, inclosos els passatgers. El casc protegeix el cap, la part més fràgil del cos, on es produeixen lesions més greus en cas d’accident. A més de minimitzar l’impacte contra el terra, un vehicle o qualsevol altre element, protegeix la cara de possibles cremades amb el paviment o de lesions. També cobreix els ulls i evita que les brosses o la pols hi puguin entrar.

Espatllera o tortuga. Aquesta peça protegeix la columna vertebral i pot evitar lesions medul·lars greus. En el moment de la compra és important comprovar que estigui homologada.

Guants. Quan tenim un accident, l’acte reflex és parar el cop amb les mans, per això és convenient utilitzar guants que tinguin reforços al palmell i al dors. A més, no podem oblidar que els guants també ens protegeixen de les inclemències del temps.

Jaqueta i pantalons o granota. A part de convertir-se en la segona pell del motorista, aquestes peces serveixen per millorar la seva visibilitat, per això és bo que siguin de colors vius i que tinguin detalls reflectors. També cal que s’ajustin al cos i que permetin llibertat de moviments.

Botes. Per al calçat, el més recomanable són les botes fins als turmells, ja que poden evitar ferides greus produïdes per abrasió. A l’hora de comprar-les, cal assegurar-se que la sola és antilliscant perquè els peus no patinin sobre els pedals.

Riscos afegits durant la conducció

A banda de l’equipament, també cal tenir en compte que hi ha una sèrie de riscos als quals s’exposen els motoristes pel fet de conduir o viatjar en un vehicle de dues rodes. Entre d’altres, la inestabilitat del vehicle, que obliga a utilitzar el propi cos de contrapès i a estar atent no només al trànsit sinó també a l’equilibri sobre el vehicle, i les dimensions de la motocicleta o ciclomotor, que fan que el motorista corri el risc de no ser vist pels altres usuaris de la via pública.