“La principal causa d’accidentalitat és el factor humà, sobretot en els atropellaments”.

L’objectiu primordial del Servei Català de Trànsit (SCT) és reduir la sinistralitat, a les carreteres però també a les vies urbanes. En la millora de la seguretat viària dels nostres pobles i ciutats la tasca de les policies locals esdevé indispensable. Hem acompanyat a una d’aquestes policies durant un control de la campanya de protecció de vianants coordinada per l’SCT i hem aprofitat per conèixer més a fons totes les actuacions d’aquest agent clau en la reducció de l’accidentalitat i la prevenció de les conductes de risc.

Dos quarts de deu del matí. Un agent de trànsit de la Policia Local de Vilafranca detecta un vehicle estacionat sobre la vorera, obstaculitzant el pas de vianants. Baixa de la moto i li imposa la sanció corresponent. Al llarg d’una setmana, en el marc de la campanya de protecció de vianants coordinada pel Servei Català de Trànsit (SCT) que ha tingut lloc aquest mes de febrer es van denunciar, en total, 46 infraccions. Totes les policies locals de Catalunya que es van sumar a la campanya van interposar prop de 2000 denúncies. Aquesta és una de la vintena de campanyes preventives que cada any coordina l’SCT amb els Mossos d’Esquadra i les diferents policies locals  amb l’objectiu de posar especial èmfasi en diversos aspectes relacionats directament amb la seguretat viària i, d’aquesta manera, reduir la sinistralitat.

“Som un més en la lluita per la seguretat viària i per això ens adherim a totes les campanyes que coordina el Servei Català de Trànsit”, ens explica l’inspector Albert Romero, cap de Policia Local de Vilafranca del Penedès, i ens detalla què es busca amb aquesta campanya en concret: “molts som conductors de vehicles, però tots som vianants, i és important la protecció cap a aquest col·lectiu vulnerable, un dels elements més febles de l’espai viari. Per això ens centrem a controlar totes aquelles accions antireglamentàries que generin un risc, especialment de les resta de vehicles cap als vianants”.

Entre les infraccions que més detecten son l’estacionament sobre la vorera, el no respecte de la preferència dels transeünts en un creuament o semàfor així com comportaments indeguts de vehicles de mobilitat personal (VMP) o bicicletes en zones de vianants. “Però també alertem als vianants d’accions no segures que puguin fer ells mateixos”, afegeix. En aquest sentit, el sergent David Muñoz, responsable de trànsit de la Policia Local de Vilafranca, adverteix:“la principal causa d’accidentalitat és el factor humà, sobretot en els atropellaments. La gent, sobretot els joves, van distrets amb el mòbil, tant conduint com si van caminant”.


Prevenció i reducció de l’accidentalitat

A banda de participar en aquestes campanyes coordinades, la Policia Local també porta a terme altres actuacions destinades a garantir la seguretat viària en el municipi ja que, com assenyala Muñoz, “la competència de trànsit en nucli urbà és exclusivament nostra”. I és que, en aquells municipis com Vilafranca en què hi ha Policia local, aquestes esdevenen un actor clau en la seguretat viària dels nostres carrers: duen a terme funcions de tipus informatiu, educatives o de sensibilització viària, accions preventives i també actuacions correctores de la indisciplina viària.

“A Vilafranca, tots els agents fan tasques de seguretat viària de manera genèrica, ja sigui en protecció d’entorns escolars, assistència en accidents o fent controls de disciplina viària però, a més, tenim una unitat especialitzada de trànsit i transport”, detalla el sergent Muñoz. Actualment aquesta unitat està integrada per dos agents, però està previst que s’ampliï amb tres efectius més.

Els agents de trànsit es desplacen amb motocicleta i estan destinats exclusivament a la gestió i el control del que passa a la xarxa viària del municipi. A més, hi ha un agent que fa de monitor d’educació per a la mobilitat segura als alumnes dels diferents centres escolars. “Procurem treballar tot el que podem el camp de la prevenció per no arribar a l’accident i una de les claus és la formació viària”, destaca el responsable de trànsit del cos policial.

La prevenció però també el control de la indisciplina viària son bàsics per reduir els riscos associats i reduir l’accidentalitat. “Quan detectem problemàtiques fem una diagnosi de quina és i a partir d’aquí plantegem unes mesures per reduir l’accidentalitat i les infraccions. Després monitoritzem totes les tasques per veure si ens acostem als objectius i si resolem les problemàtiques”, detalla Muñoz. Entre d’altres, destaca el paper dels dos radars pedagògics que ubiquen a punts on detecten que hi ha un excés de velocitat. “Son molt dissuasius”, assegura.

També ens explica que en la gestió de la seguretat viària del municipi es té en compte el Pla Local de Seguretat Viària, elaborat juntament amb l’SCT, així com el pla de mobilitat municipal. En relació amb la mobilitat, des de la Policia Local es planifiquen les restriccions de circulació quan hi ha esdeveniments culturals o esportius però també es fan propostes de millora d’ordenació i senyalització del trànsit per incidir en la seguretat viària.

Infotrànsit 2025: donar veu a la transversalitat de la seguretat viària

Aquest 2025 al blog Infotrànsit ens hem proposat donar veu a la transversalitat de la seguretat viària. El Servei Català de Trànsit és l’organisme que gestiona el trànsit i la seguretat viària a Catalunya, però som conscients que la prevenció i reducció dels accidents de trànsit és una problemàtica complexa que afecta i implica una gran varietat de professionals i capital humà de diferents àmbits.

En aquest sentit, enguany al blog Infotrànsit publicarem cada mes un monogràfic que posarà de relleu aquest enfocament transversal i en què s’explicaran les perspectives i l’expertesa dels diferents agents implicats en la seguretat viària.

Amb aquest projecte periodístic que engeguem des de l’SCT també volem presentar i explicar una visió holística de la seguretat viària fent visible les sinergies i col·laboracions entre els diferents actors socials, acadèmics i institucionals que contribueixen a desenvolupar les estratègies per salvar vides a les carreteres.

Enguany a l’Infotrànsit s’explicaran les perspectives i l’expertesa dels diferents agents implicats en la seguretat viària

En definitiva volem fer palès que la lluita contra la sinistralitat viària és un projecte de país que té la capacitat de donar resposta als nous reptes i desafiaments que planteja la seguretat en la conducció.

A l’Infotrànsit 2025 donarem veu als sectors que tradicionalment ja s’han associat a la seguretat viària com la policia, els tècnics en infraestructura o els equips mèdics d’emergències, però també recollirem el testimoni d’altres àmbits com l’educació, la psicologia o la recerca acadèmica que també són claus per augmentar la consciència sobre les causes dels accidents i identificar les solucions a llarg termini en matèria de seguretat vària.

Esperem que aquest projecte sigui un granet de sorra que contribueixi a millorar la seguretat viària de Catalunya i que gaudiu de la lectura de les entrevistes i reportatges que hi publicarem.

Una volta al patinet

Per què els patinets elèctrics tenen tant d’èxit? Probablement, d’entre les principals raons podem destacar que són fàcils de conduir, permeten desplaçar-se de forma còmoda i sense esforç, tenen un baix consum i ocupen poc espai. Cada cop són més les persones que es desplacen amb aquest tipus de vehicles a la feina o a l’escola, o per fer qualsevol encàrrec, o en el seu temps lliure. I precisament, com que és un vehicle –i no pas una joguina– cal tenir present quina és la normativa que el regeix i quines pautes cal tenir en compte per no patir un ensurt.

Per tal de fomentar la seguretat de conductors i conductores de patinets elèctrics, el Servei Català de Trànsit (SCT) ha endegat Una volta al patinet, un web interactiu en què, de forma visual i entretinguda, l’usuari posarà a prova els seus coneixements sobre els senyals i les normes de circulació, com també dels principals elements del patinet i quin és l’equipament aconsellable. L’objectiu primordial d’aquest projecte és repassar una normativa que molts desconeixen i que se segueixin unes indicacions bàsiques per circular amb seguretat.

Mitjançant aquest espai interactiu, adreçat especialment als usuaris més joves, es recorda que el patinet és un vehicle, que cal protegir-se adequadament per evitar lesions greus i que cal respectar la resta d’usuaris de la via i conviure-hi. A través de vídeos amb preguntes, Trànsit proposa un recorregut que es reparteix en tres seccions: ‘Ens informem’, ‘Ens preparem’ i ‘Ens movem’.  Al final de cada secció, l’usuari veurà la puntuació que ha obtingut i podrà repetir l’activitat per millorar els resultats. Aquest és un material especialment indicat per a centres educatius, per treballar amb els alumnes, amb el suport del professorat i monitors, tot i que l’SCT recomana aquest recurs formatiu per a tots els conductors de patinet elèctric.

Un qüestionari per resoldre dubtes

És obligatori portar casc? Què cal fer en una cruïlla? Qui té prioritat? Es pot portar acompanyant si és menor? És aconsellable circular amb patinet un dia de pluja? Quins llums i reflectors ha de tenir el vehicle? Es pot portar un paquet? ‘Una volta al patinet’ dona resposta a aquestes i moltes altres qüestions a través d’un qüestionari interactiu que repassa els principals aspectes de la normativa, la seguretat viària, el funcionament del vehicle i l’equipament que cal portar.

Sinistralitat a l’alça

La proliferació dels vehicles de mobilitat personal (VMP) ha crescut exponencialment els darrers anys i, en paral·lel, la sinistralitat associada a aquests vehicles. El 2023 hi va haver 1.078 accidents amb víctimes (lleus o greus) en zona urbana i 5 en zona interurbana. L’any passat se’n van produir 787 en zona urbana (dades provisionals) i un accident mortal en zona interurbana. Els VMP, sobretot el patinet elèctric, són un mitjà de transport cada cop més estès. Per aquest motiu, l’SCT promou l’educació per a la mobilitat segura, amb l’objectiu de conscienciar sobre la seguretat en la seva conducció. L’any 2023 el Servei Català de Trànsit va elaborar una ordenança model per regular els patinets elèctrics a Catalunya, en la qual s’harmonitzaven les diferents normatives municipals amb la finalitat d’esdevenir una guia per als ajuntaments catalans en matèria de vehicles de mobilitat personal.  Alhora, a través del web de Educació per a la mobilitat segura (Edums), Trànsit ha elaborat diferents materials didàctics i divulgatius, com un dossier tècnic de seguretat viària, infografies amb les principals normes de circulació o material audiovisual de suport per a sessions formatives.

Nous radars en remolc per combatre la sinistralitat

L’anàlisi més recent de la sinistralitat a les carreteres catalanes indica que l’accidentalitat a Catalunya és cada cop més dispersa. Els accidents de trànsit no es concentren en unes poques vies, sinó que tenen lloc tant en vies ràpides com en carreteres comarcals o locals. El control de la velocitat —la qual comporta un risc elevat de patir un accident i és causa de lesions més greus— esdevé necessari a qualsevol punt de la xarxa viària catalana. Per aquest motiu, enguany el Servei Català de Trànsit (SCT) posarà en funcionament una nova generació de radars, anomenats radars en remolc o carros radar.

Aquest tipus de radars té diversos avantatges, especialment pel que fa a la seva autonomia i mobilitat, com també respecte a la detecció dels vehicles i posterior gestió de la infracció. D’una banda, els radars en remolc són radars fixos que es poden desplaçar a voluntat a qualsevol punt de la xarxa viària; són autònoms i es poden deixar instal·lats uns quants dies. D’altra banda, aquests cinemòmetres utilitzen tecnologia làser, per la qual cosa poden fer un seguiment dinàmic del vehicle durant uns metres i determinar-ne la velocitat. A més, poden detectar l’excés de velocitat en diversos carrils. Així mateix, el radar en remolc treballa amb connexió a internet, cosa que permet gestionar de forma immediata l’expedient corresponent a la infracció i possibilita, a més, que no sigui necessària la presència d’un agent de trànsit.

Reducció de la sinistralitat

La finalitat d’aquests nous radars no és cap altra que reduir la sinistralitat a les carreteres catalanes, un objectiu que es tradueix en aquest decenni 2020-2030 en reduir al 50% les víctimes mortals per accident de trànsit. De fet, en els trams on ja hi ha instal·lat un cinemòmetre, la sinistralitat ha davallat entre el 65% i el 80%. Amb la mobilitat i l’autonomia que caracteritzen aquests aparells, l’SCT podrà controlar l’excés de velocitat a qualsevol via i, d’aquesta manera, cobrir més territori per frenar la dispersió actual de l’accidentalitat.

Per tal de determinar en quins punts se situaran els carros radar, Trànsit ha elaborat un estudi en què s’ha analitzat els punts on es concentra més sinistralitat i que servirà per triar les ubicacions. Aquests cinemòmetres mòbils se situaran al marge de la carretera i, per tant, seran visibles per als conductors. D’altra banda, els aparells seran més resistents, ja que s’han construït amb una carcassa a prova de vandalismes.

Els primers dos radars en remolc es col·locaran inicialment a la C-31 (al punt quilomètric 196, a Bellvitge, en sentit Castelldefels) i a l’AP-7 (al punt quilomètric 141, a Santa Perpètua de Mogoda, en sentit Tarragona), punts que registren habitualment una elevada accidentalitat.

El Servei Català de Trànsit edita un nou material amb consells per a usuaris de bicicleta

El fulletó Amb bicicleta, vagis per on vagis sigues visible i previsible s’ha imprès en català i anglès i es distribuirà a través dels Serveis Territorials de l’SCT, els Mossos d’Esquadra i policies locals de zones turístiques

El Servei Català de Trànsit (SCT) ha editat aquest estiu un nou material gràfic amb consells viaris per a usuaris de bicicleta amb l’objectiu que aquest col·lectiu vulnerable de la mobilitat prengui consciència de la fragilitat i adopti consells i mesures de protecció per prevenir l’accidentalitat en tots els contextos de la mobilitat.

El fulletó Amb bicicleta, vagis per on vagis sigues visible i previsible en format cartolina s’ha imprès en català i anglès i es distribuiran un total de 9.000 exemplars a través dels Serveis Territorials de l’SCT, els Mossos d’Esquadra i policies locals de zones turístiques com la Costa Daurada.

Enguany a la xarxa viària catalana ha mort un ciclista i 41 un més han resultat ferits de gravetat. Els ciclistes, amb els vianants i la resta de conductors, comparteixen el trànsit per l’espai viari i han de conviure-hi d’una manera respectuosa. És per això que, amb el creixement de l’ús i dels espais destinats a aquest vehicle sostenible, cal recordar també quins són els drets i deures de circular amb bicicleta.

Els consells principals que recull el nou material són:

  • Fer-se visible, amb els llums encesos al vespre nit i matinada, així com portar una peça reflectora
  • Està prohibit circular amb bicicleta sota els efectes de l’alcohol i drogues, així com fer servir auriculars i manipular el mòbil
  • Cal portar casc, a carretera sempre i a zona urbana obligatori per a menors de 16 anys
  • Cal senyalitzar sempre les maniobres i evitar canvis de trajectòria sobtats
  • Si hi ha un espai destinat per a la circulació de bicicletes cal utilitzar-lo. En zona urbana està prohibit circular per les voreres i cal respectar els passos de vianants
  • Cal evitar circular fent ziga-zagues i vigilar amb l’obertura de portes d’altres vehicles
  • Els usuaris de bicicleta tenen prioritat de pas respecte als vehicles de motor quan se circula per un carril bici, un pas per a ciclistes o un voral senyalitzat
  • Per carretera com a normal general cal circular pel voral dret si és transitable

En moto a la feina: seguretat i prevenció

Una persona que es desplaça en moto cada dia per anar a la feina es pot trobar sovint en alguna situació que pot posar en risc, poc o molt, la seva seguretat. Posem per cas que triga 10 minuts per trajecte, això representa 20 minuts cada dia, 100 minuts a la setmana. Mensualment, dedicaria uns 400 minuts a desplaçaments a la feina i, al cap de l’any, sumaria 4.800 minuts, que, traduïts en hores, serien unes 80. Si bé és cert que estem formulant només una hipòtesi, és una qüestió de probabilitat que en 80 hores de conducció aquest motorista pugui patir alguna incidència, ja sigui per la seva —millor o pitjor— tècnica de conducció o per la interacció amb la resta de vehicles. A més, la vulnerabilitat dels motoristes fa que amb una sola incidència n’hi pugui haver prou per patir lesions de gravetat.

Programa Labour de formació per a motoristes

Per tant, com podem millorar la seguretat dels motoristes? No es tracta tant d’alarmar com de prevenir. Una conducció prudent, atenta a tots els elements que trobarem al llarg de la ruta (resta de vehicles, senyals, estat de la calçada, vianants, etc.), la perícia i experiència del conductor, la postura dalt de la moto, l’equipament o el manteniment adequat del vehicle, són elements clau per evitar ensurts.

Formació per a empreses

Per reforçar tots aquests aspectes en la seguretat viària dels motoristes, el Servei Català de Trànsit ofereix des de fa deu anys el programa Formació 3.0: sessions gratuïtes de conducció adreçades a aquest col·lectiu, que  es porten a terme per carretera oberta, en les quals s’enregistra la ruta i després es visiona amb un instructor per comentar les errades i aspectes a millorar. Des d’enguany, a més, l’SCT ha ampliat l’oferta de formació per a motoristes i ofereix també sessions a empreses, mitjançant el programa Labour. Fins ara, prop d’un centenar de treballadors de companyies com Endesa, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals o Vueling, entre d’altres, ja han millorat la seguretat dalt de la moto gràcies a aquests cursos.

L’objectiu del programa Labour és reduir els accidents in itinere (és a dir, d’anada o tornada de la feina) dels motoristes. En aquestes sessions, de dues hores, els instructors exposen els errors detectats i expliquen com corregir-los; assessoren els motoristes per millorar la tècnica de conducció (acceleració, frenada, postura, etc.) i els donen, en definitiva, eines i consells per anticipar qualsevol incidència i minimitzar riscos, tant en entorns de ciutat com a la carretera. Perquè aquestes sessions siguin profitoses, s’organitzen grups homogenis segons el tipus de vehicle (escúter o motocicleta) i segons l’experiència (anys de carnet) perquè el grau d’aprenentatge sigui similar per a tothom. A diferència de la Formació 3.0 en carretera, aquest programa adreçat a treballadors d’empreses posa més èmfasi en l’anticipació, que esdevé primordial, ja que la conducció per ciutat és molt menys fluïda que a la carretera, amb més interacció amb altres vehicles i vianants, moltes més cruïlles i, fins i tot, elements del ferm que poden desestabilitzar, com les tapes de les clavegueres.

Veritats i mentides sobre els radars de velocitat

Un estudi del Servei Català de Trànsit demostra que l’accidentalitat baixa de mitjana entre un 60 i un 70% els següents 5 anys allà on s’han col·locat radars fixos

S’utilitzen criteris tècnics per ubicar els radars, sobretot en punts on hi ha un elevat nombre d’accidents amb morts i ferits greus

248 punts de control de velocitat custodien les carreteres catalanes per evitar l’excés de velocitat. Distribuïts tant en vies principals com secundàries, segueixen criteris de priorització de punts o trams on és necessari reduir la sinistralitat amb morts i ferits greus i on a posteriori s’ha demostrat un clar efecte dissuasiu que redueix la sinistralitat.

La velocitat mata i hi ha evidències científiques clares que demostren que, com més velocitat, l’impacte és més violent, l’efectivitat dels sistemes de seguretat passiva baixa i, per tant, s’incrementa el risc de mort o de patir seqüeles greus permanents.

A més, la ubicació dels radars fixos no és un misteri, ja que tots estan senyalitzats per endavant, surten als avisadors GPS i app i també se’n pot trobar la llista completa a la pàgina web del Servei Català de Trànsit (SCT). I amb el simple compliment de les normes s’eviten sancions per excés de velocitat.

Com es fa la tria de la ubicació dels radars de l’SCT

Des que el Servei Català de Trànsit va assumir competències en matèria de trànsit, la lluita contra la velocitat excessiva ha estat una de les polítiques principals, ja sigui amb l’ús de diversos tipus de radars fixos com en col·laboració directa amb els Mossos d’Esquadra i policies locals fent campanyes intensives de control.

Per desfer aquests ‘mites’ de l’aleatorietat de la tria de les ubicacions fixes amb fins recaptatoris, us expliquem quin són els criteris tècnics:

  • La tria es fa basant-se en un estudi d’accidentalitat que realitza l’SCT que identifica els trams de concentració d’accidents amb morts i ferits greus (TCA), amb una mostra dels cinc anys anteriors. Sempre es prioritzen aquells punts que presenten més accidents i un elevat nombre de morts i ferits greus.
  • Un cop realitzat l’estudi, s’analitza la ubicació sobre el terreny per tal de decidir quina és la millor opció de radar (fix o de tram).
  • Un cop instal·lat el radar, es torna a fer un estudi per analitzar-ne l’eficàcia quant a la reducció d’accidents.

Segons dades de l’SCT, als llocs on hi ha radars l’accidentalitat baixa de mitjana entre un 60 i un 70% els següents cinc anys.

També s’han incorporat nous criteris per a la ubicació dels controls de velocitat, com per exemple:

  • Els controls de suport a les instal·lacions de velocitat variable per suavitzar les congestions i també per reduir les immissions produïdes pels vehicles en períodes d’elevada contaminació.
  • Els controls a petició dels ajuntaments en travesseres o àrees periurbanes per calmar el trànsit que el veïnat percep com a massa sorollós, contaminant o perillós.

De fet, el 20 de juny passat el Govern va aprovar la contractació de quatre radars remolc (o ‘carros’) mòbils que s’instal·laran als punts amb més alta concentració d’accidents, amb un import total de contracte de més d’un milió d’euros. Aquest nou format de radar en remolc es pot instal·lar de forma dinàmica i no requereix instal·lació, perquè és autònom pel que fa a l’energia que necessita per funcionar.

Radars mòbils de Mossos d’Esquadra

La Divisió de Trànsit del cos de Mossos d’Esquadra i el Servei Català del Trànsit treballen de manera coordinada per gestionar els controls de velocitat amb les màximes garanties de seguretat. Tots els cinemòmetres dels quals disposen Mossos d’Esquadra són mòbils i treballen permanentment connectats als sistemes informàtics de l’SCT.

Aquests radars poden estar ubicats en trípodes, dins un cotxe patrulla,  en armaris en línia o en un helicòpter de trànsit. Fins i tot s’estan fent proves en drons.

Falsos mites per escapolir-se dels radars

Els rumors i els ‘falsos mites’ han fet creure a molts conductors que hi ha opcions fiables de manipulació per no ser detectats correctament pels radars i, per tant, evitar la multa. La Divisió de Trànsit dels Mossos d’Esquadra afirma que són ineficaços i que, en cas de fer-ho, resulta molt evident. Cal recordar que ocultar o col·locar algun element que dificulti o modifiqui la placa de matrícula és una infracció.

Així mateix, és fals que els radars catalans s’amaguin dins d’altres objectes, com també l’ús de laques i adhesius per fer il·legible la matrícula o, simplement, tapar-la parcialment. Fins i tot hi ha conductors que, per apurar al màxim la velocitat, no es fixen amb el velocímetre del vehicle, sinó que la controlen amb les indicacions del navegador, tot fent càbales per apurar fins al límit.

(Bon) cap de setmana

La jornada del divendres finalitza i un crit d’eufòria retrona per tots els racons: bon cap de setmana! És el moment d’acomiadar-se dels deures i obligacions i canviar d’aires, arriba el temps de lleure i de descans. Malauradament, per a algunes persones, el cap de setmana esdevindrà més aviat una experiència amarga o, fins i tot, tràgica.

Les estadístiques així ho certifiquen: des de fa anys, els accidents mortals a les carreteres catalanes es reparteixen aproximadament al 50% entre els dies feiners i els caps de setmana, amb la diferència que al cap de setmana es concentren en dos dies i mig. Des de principi d’any, 75 de les 149 persones mortes en accident de trànsit han perdut la vida entre la tarda del divendres i el diumenge, o en festiu. Els diumenges, a més, són el dia més funest de la setmana, amb 26 morts enguany. Actualment, la probabilitat de mort per tipus de dia en un sinistre de trànsit l’encapçala el diumenge, amb un 29%.

La sinistralitat del cap de setmana

Què passa, doncs, els caps de setmana? Entre el migdia del divendres i la nit del diumenge es produeixen al territori un ampli ventall de desplaçaments per carretera, de trajecte curt i de trajecte llarg, d’anada i de retorn, per oci diürn i nocturn…, desplaçaments, en definitiva, de diversa índole concentrats en poc més de dos dies i repartits per la xarxa viària principal i secundària.  Si segmentem la sinistralitat a les carreteres entre la tarda del divendres i el diumenge, s’observa un alt percentatge de xocs frontals (al voltant d’un 35%), originats sovint per distraccions o maniobres imprudents. D’altra banda, un 38% dels morts en cap de setmana són motoristes, un percentatge que també augmenta sensiblement respecte a la resta de dies de la setmana. Pel que fa a l’edat de les víctimes mortals, una de cada quatre víctimes es troba en la franja de 45 a 54 anys.

Les infraccions del cap de setmana

Per analitzar el comportament dels conductors, hem d’observar les denúncies que es posen el cap de setmana. El factor comú que destaca amb claredat per sobre de la resta d’infraccions és l’excés de velocitat. El 55% de les denúncies fetes enguany en cap de setmana per la Divisió de Trànsit dels Mossos d’Esquadra són per velocitat. El percentatge no és exclusiu d’aquest 2023: si analitzem els darrers cinc anys, se situa també al voltant del 50%. Si segmentem les dades de sancions per velocitat per dia, s’observa que els diumenges es corre encara més (57% del total de sancions) que els dissabtes (52%).

En segon lloc, a força distància de l’excés de velocitat, es troben les denúncies respecte a la matriculació o les condicions tècniques del vehicle, amb un 10,5% del total de sancions fetes pels Mossos d’Esquadra els caps de setmana. I en tercer lloc, la infracció d’una norma de circulació, amb un 8% del total de denúncies enguany. Convé destacar que la infracció d’una norma o senyal de trànsit és el segon factor concurrent més habitual en els accidents amb víctimes, només per darrere de les distraccions. A més, si ens fixem en les sancions per tipus de dia, els diumenges augmenten, de nou, per sobre dels dissabtes, amb un 10% de les denúncies per infracció d’una norma respecte al 5% dels dissabtes.

Finalment, el quart factor més habitual en les denúncies fetes en cap de setmana és el consum d’alcohol i drogues, el qual suma un 6,5% de les denúncies d’enguany. No obstant, al contrari d’altres factors, l’alcohol està més present els dissabtes (12% del total de sancions) que els diumenges (2,5%), una proporció que es manté també aquests darrers anys.  

En turisme i de mitjana edat

Qui comet més infraccions els caps de setmana? Si analitzem per franges d’edat les denúncies fetes els dissabtes i diumenges, s’observa que una quarta part de totes les denúncies (el 28%) són contra conductors de 40 a 49 anys. En canvi, la franja dels 20 als 29 anys suma un 11% de les multes. Els infractors més comuns no són els joves, sinó més aviat els conductors de mitjana edat. Si segmentem les sancions per tipus de vehicle, el turisme representa el principal infractor, amb el 88% del total de denúncies, molt per davant de les motos (6%) o els camions (5,5%).

Per tant, si tenim en compte que la gran majoria dels sinistres viaris tenen per causa el factor humà, si es fes un exercici col·lectiu de prudència i responsabilitat i se circulés a menys velocitat, es respectessin les normes i senyals de trànsit o no es consumís alcohol o drogues quan s’ha de conduir, es reduiria dràsticament la xifra de persones mortes a la carretera fins que, al capdavall, el cap de setmana fos un veritable bon cap de setmana per a tothom.

Per un Nadal segur a la carretera

Durant les festes de Nadal augmenten els viatges de curta distància, desplaçaments d’anada i tornada el mateix dia per visitar familiars o amics i també per fer les compres nadalenques. Són trajectes en què sovint s’abaixa la guàrdia, precisament per ser viatges curts i coneguts. Tant si el viatge és curt com llarg, no ens podem distreure mai ni tampoc refiar-nos. Per tant, al cotxe zero distraccions, deixa el mòbil i condueix amb seguretat i sense córrer. A la carretera, seny i prudència.

A més, les festes nadalenques també són sinònim de retrobament, d’alegria i d’alcohol. Però si has de conduir, cal recordar que la millor taxa és 0%. Al volant, zero alcohol. Sempre hi ha l’opció del transport públic o la figura del conductor alternatiu, el que no prova ni una gota d’alcohol.

Gaudim tots plegats d’un Nadal segur a la carretera. El millor regal és que tornis. Viu unes festes sense ensurts.

25 anys compromesos amb la seguretat viària

Enguany fa 25 anys que el Servei Català de Trànsit (SCT) es va crear com a organisme i va assumir les primeres competències. En aquest sentit, hem volgut fer un repàs de l’evolució en aquest quart de segle de la sinistralitat, la conscienciació i les polítiques de seguretat viària a través de converses amb persones que formen part de l’SCT. Totes aquestes converses estan recollides en aquest vídeo, que suposa una mirada al passat, a la feina feta i a les fites assolides, i també una mirada cap al futur, als reptes i als objectius per complir:

Aquestes són algunes de les frases més destacades sobre aquest camí recorregut, sobre aquest viatge compartit durant 25 anys, amb l’objectiu principal de reduir la sinistralitat a les carreteres de Catalunya i caminar cap a una pau viària que ens porti a la Visió Zero al 2050:

“Teníem uns 600 morts l’any 2000, anuals, i això s’ha reduït a uns 200 i escaig. La reducció ha estat molt gran, hem anat complint objectius i cada any més”,  Òscar Llatje, coordinador de Seguretat Viària i Mobilitat

“El que fem és gestionar, regular i ordenar el trànsit, la mobilitat que va per aquesta xarxa viària, i proposem solucions per augmentar la seguretat viària, i també augmentar la fluïdesa”, Jean Peña, responsable de Gestió de Trànsit

“Nosaltres diem que l’educació per a la mobilitat segura és des dels 3 fins als 103 anys. Tenim 100 anys per fer educació per a la mobilitat segura. La formació en el permís per punts és un model de transformació de la persona, de canviar la manera de pensar, d’adquirir uns valors diferents”, Farners de Cruz, cap del Servei de Processos Formatius de Mobilitat Segura

“La llei de trànsit estableix que tot l’import econòmic que es deriva d’unes infraccions de trànsit s’ha de destinar exclusivament a una prevenció dels accidents”, Maria Trilla, cap del Servei Territorial de Trànsit de Lleida

“El permís per punts va fer un canvi radical de xip a la gent, va pensar i va dir ostres, puc perdre el carnet de conduir només cometent infraccions”, Jordi Aguilar, caporal coordinador d’Educació per a la Mobilitat Segura de l’ART Metropolitana Nord

S’han posat en marxa serveis d’atenció a les víctimes de trànsit pioners a l’Estat i a Europa: el SIAVT i l’INVICTES. “És un servei d’inclusió social que ofereix suport i orientació”, Montse Olària, responsable de Gestió i Planificació de Seguretat Viària

“Ara s’estan fent tècniques de reconeixement visual que suggereixen als nostres usuaris que és possible que els conductors vagin sense cinturó o que estiguin parlant pel mòbil”, Josep Marsellès, responsable de l’Àrea de Tecnologies de la Informació

Acte commemoratiu 25 anys compartint viatge

El 18 d’octubre passat es va celebrar l’acte commemoratiu del 25è aniversari de l’SCT sota el lema 25 anys compartint viatge. L’esdeveniment, que es va fer al Convent dels Àngels de Barcelona, va comptar amb la presència del president de la Generalitat, Pere Aragonès i Garcia; del conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena i Garcia, i del director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel i Villaró.

Durant l’acte es va projectar el vídeo publicat en aquest apunt i es va convidar els assistents a demanar un desig de mobilitat segura i sostenible de cara als propers 25 anys.

A l’esdeveniment hi van assistir, a més de càrrecs institucionals presents i passats, treballadors i treballadores de l’organisme. En aquests vídeos de la celebració s’hi condensen declaracions dels assistents:

Acte commemoratiu #SCT25anys: declaracions institucionals
Acte commemoratiu #SCT25anys: equip humà 
Acte commemoratiu #SCT25anys: desitjos

“Tots els servidors i servidores públics que, des de la vostra funció, col·laboreu en els objectius del Servei, tots vosaltres sou l’ànima del Servei Català de Trànsit”, president de la Generalitat, Pere Aragonès