Deu pautes per circular correctament per les rotondes

Sovint el flux de vehicles més o menys ordenat d’una carretera o carrer esdevé un caos descontrolat quan aquesta via desemboca en una rotonda. Qui té la preferència? Per quin carril haig de circular? Què passa quan creua la rotonda un grup de ciclistes? Les rotondes sovint són un punt de conflicte i l’escenari de nombroses col·lisions.

Com a norma general, quan circulem per una rotonda en zona interurbana, cal fer-ho pel carril dret i, en rotondes urbanes, pel carril que millor convingui a la destinació que se segueix. No obstant, en una rotonda poden confluir nombroses circumstàncies i diferents tipus de vehicles en el mateix espai/temps. Si vols saber què cal fer –i què no– segueix aquestes deu pautes i no t’equivocaràs:

  1. La preferència de pas la tenen sempre els vehicles que circulen per dins de la rotonda, per davant dels vehicles que s’hi volen incorporar (sempre i quan no hi hagi una senyalització específica que indiqui el contrari).
  2. Un cop dins de la rotonda, té preferència el vehicle que circula pel carril exterior.
  3. Cal moderar la velocitat i ser curós a l’hora d’entrar i sortir d’una rotonda.
  4. Cal senyalitzar les maniobres de canvi de carril i de sortida; és a dir, utilitzar l’intermitent.
  5. Per accedir a la sortida que convingui, cal situar-se prèviament al carril exterior.
  6. Si el vehicle no s’ha pogut situar al carril exterior per accedir a la sortida, cal que faci una nova volta a la rotonda i que ho torni a provar.
  7. No es pot circular en línia recta, sense tenir en compte els carrils de la rotonda i tallant la trajectòria d’altres vehicles.
  8. No es pot sortir de la rotonda des d’un carril interior.
  9. Els ciclistes que circulin en grup han de ser tractats com un únic vehicle. És a dir, els vehicles que es vulguin incorporar hauran d’esperar que passi fins al darrer ciclista del grup per poder-se incorporar al trànsit de la rotonda.
  10. Els vehicles que per les seves dimensions ocupin més d’un carril han de: respectar la prioritat dels conductors que circulen pel carril que necessiten ocupar i senyalitzar els canvis de carril.

A tot això, cal afegir-hi que el moment d’incorporar-se a una rotonda és un dels més delicats: cal actuar amb seny i paciència, reduint la velocitat en arribar a la cruïlla i accedir-hi només quan la maniobra es pugui fer de manera segura. Amb una mínima dosi de sentit comú i de respecte vers la resta de conductors, i seguint aquestes pautes, travessar una rotonda deixarà de ser font habitual de conflictes.

Revolts amb traçada recomanada, revolts més segurs

No és cap secret que l’àmbit de la motocicleta és una de les principals preocupacions entre les institucions, les entitats i la societat civil que treballen per la millora de la seguretat viària i pel canvi cultural que ens ha de dur a una mobilitat sense víctimes mortals o greus. Perquè l’accidentalitat en moto no té una tendència a la baixa tan clara com passa amb la resta de vehicles. Cal, doncs, seguir investigant i prenent noves mesures.

Font imatges: Televisió de Catalunya

En aquest sentit, el Servei Català de Trànsit (SCT) i la Direcció General d’Infraestructures del Departament de Territori i Sostenibilitat (TES), amb la col·laboració del cos de Mossos d’Esquadra i Anesdor (Associació  Nacional d’Empreses del Sector de les Dues Rodes) –amb qui l’SCT organitza el programa de Formació 3.0– han engegat aquesta setmana les proves de traçat de revolts que es concretaran en una prova pilot de marcatge de traçades en vies on s’ha registrat una alta concentració de motoristes i, en conseqüència, un nombre d’accidents especialment remarcable en aquest col·lectiu.

L’escenari triat, tenint en compte aquests condicionants, ha estat la carretera BV-2115, que envolta el Pantà de Foix, a l’Alt Penedès. Aquesta carretera, sobretot en el tram de Castellet i la Gornal, presenta una sèrie de revolts que s’ajusten a la casuística que ha derivat en els principals accidents mortals i greus que pateixen els motoristes: les sortides de via i les topades frontolaterals. La mala traçada, amb un excés de velocitat o per falta de perícia, és el principal factor concurrent en aquests accidents.

captura vídeo_TV3En la línia positivament experimentada en altres països europeus com Àustria o Luxemburg, la proposta de l’SCT i TES passa per detectar i marcar sobre l’asfalt amb pintura quina seria la millor trajectòria de traçada per als motoristes, a més de reforçar la complexitat del revolt mitjançant prèvia senyalització vertical. El tipus de marcatge, encara per definir, es pot concretar amb triangles o boles que indiquin al motorista per on ha de passar amb total seguretat.

Ara els treballs per definir la traçada més adequada es contrastaran entre les imatges enregistrades des de l’helicòpter de l’SCT en la mateixa sessió i les que es van enregistrar a peu de carretera amb càmeres de 360 graus amb els monitors de formació i els agents de Mossos d’Esquadra. L’objectiu és la reducció de la sinistralitat, amb els fruits positius que l’experiència ja ha donat a Europa.

La carretera no és lloc per córrer

Tots els amants del jòguing (fúting, running, o sortir a córrer, digueu-li com vulgueu) hi estan d’acord: la sensació de llibertat i de poder físic i mental que atorga la pràctica d’aquest esport és addictiva. Catalunya, i el món, s’omple de Rockys (Balboa), Forrests (Gump), Núries (Pica) i Kilians (Jornet) disposats a devorar quilòmetres de carrers, camins i muntanyes. El territori aviat queda petit perquè la febre del jòguing va començar ja fa un grapat d’anys i la majoria de corredors i corredores estan en plena forma i corren cada cop distàncies més llargues. No en va, el nombre de participants a les maratons d’arreu del món no fa més que augmentar.

La febre de córrer s’ha estès també a les carreteres i és habitual veure practicants d’aquest esport a carreteres locals i comarcals o camins forestals o asfaltats. No tots aquests corredors –vianants, en el moment que trepitgen una carretera–, però, coneixen la normativa que se’ls aplica i, per tant, el perill al qual s’exposen si no respecten les normes de seguretat viària necessàries. Enguany, 7 vianants han perdut la vida a les carreteres catalanes i 13 més han resultat ferits de gravetat.

A peu per la carretera

És segur sortir a córrer a la carretera? El més recomanable per al vianant, tant si es desplaça caminant com corrent, és evitar la carretera, especialment de nit o amb condicions de poca visibilitat. L’enorme vulnerabilitat d’un vianant davant d’un eventual xoc amb un vehicle és el principal argument. Ara bé, la circulació de vianants a les carreteres no està prohibida, tret d’autopistes i autovies, i, en tot cas, si és indispensable caminar per vies interurbanes, cal observar la normativa al respecte:

  • Si no hi ha un espai especialment reservat per a vianants, la circulació s’ha de fer per l’esquerra. D’aquesta manera, podreu observar de cara els vehicles que circulen i que s’apropen a la vostra posició.
  • La circulació pel voral s’ha de fer amb prudència, sense entorpir la circulació, i aproximant-se tot el que es pugui a la seva vora exterior.
  • Si es tracta d’un grup, hauran de marxar uns després dels altres, especialment en casos de poca visibilitat o de gran densitat de circulació de vehicles.
  • De nit o quan hi ha poca llum o visibilitat, cal portar algun element lluminós o reflector, com per exemple una armilla reflectora.

Aquestes mesures, entre d’altres, són les que han d’observar també els corredors per no posar en perill la seva integritat. De la mateixa manera, cal evitar l’ús dels auriculars, atès que poden dificultar l’atenció necessària que cal mantenir.

En definitiva, si practiques el jòguing i el teu trajecte ha de passar irremeiablement per un tram de carretera, cal que posis en pràctica totes aquestes normes de seguretat. Corre lluny, corre veloç, però sobretot corre segur!

Conductors entre reixes

Sovint pensem que mai serem víctimes d’un accident de trànsit, que això els passa als altres. Però encara ens resulta molt més increïble i surrealista pensar en la possibilitat d’entrar a la presó per conduir sota els efectes de l’alcohol, per conducció temerària o per conduir sense permís. És una realitat que no entra en els nostres esquemes però, això, també passa.

L’enduriment de les mesures penals contra els infractors per delictes contra la seguretat viària ha portat a l’àmbit de la justícia penal, inclosa la presó, un col·lectiu de persones que fins ara no hi arribaven. Actualment a Catalunya hi ha 809 persones a la presó que estan complint condemna i que han comès algun delicte contra la seguretat viària. Conduir sense permís, la conducció temerària, conduir sota els efectes de l’alcohol i les drogues i negar-se a sotmetre’s a la prova d’alcoholèmia són, per aquest ordre, els delictes més habituals en aquest tipus d’interns.

La durada de la condemna se situa al voltant d’un any de mitjana, si bé aquells penats classificats com de delicte únic tenen condemnes de pena de presó considerablement més curtes. Sigui com sigui, ingressar en una presó no és una experiència desitjable.

ORIS 9910 SCT penats per delictes-1024x512px

Prendre consciència de la inconsciència.

El programa Hora Punta es desenvolupa a les presons catalanes des del 2011 i, mitjançant aquest, l’Administració penitenciària intenta donar resposta a l’increment de reclusos per delictes de trànsit des de la reforma del codi penal el 2007. És un programa psicoeducatiu que dura tot l’any i que ofereix als interns eines per prendre consciència i per treballar la conducta davant el risc i evitar situacions reincidents en el futur. Al llarg del tractament es treballen 3 objectius: la responsabilització del problema, l’anàlisi funcional de la pròpia conducta i, finalment, la capacitat d’empatitzar.

“Posar-se al lloc de l’altra persona en la mesura de les seves possibilitats, poder entendre el danys causats o el dany potencial que pots causar a altres persones és fonamental en aquest programa”, assegura Margarida Llop, cap de programes de l’àrea de violència del centre penitenciari de Ponent. La Margarida comenta que aquest tipus de presos no es veuen a si mateixos com la resta d’interns. “Sovint ells no es veuen com un pres, el que s’entén per pres. Però avui dia això és molt versàtil i és transgredir una norma… pel sol fet aquest es pot plantejar un que està cometent un delicte, ser o tenir la categoria de delinqüent”.

5

El centre penitenciari de Ponent ha estat pioner en aquest programa. A hores d’ara, hi ha 14 presos que hi estan complint penes per un delicte únic contra la seguretat viària. El programa preveu també dues sessions amb mossos d’esquadra de l’àrea de l’educació per a la mobilitat segura. En Jesús Alcalde, mosso coordinador de l’educació per a la mobilitat segura a Ponent, acompanyat del seu company Hèctor Querol, hi fan xerrades habitualment tant en règim obert com en règim tancat. “L’objectiu principal de la sessió”, diu en Jesús, “és que reflexionin sobre per què han anat a la presó, se’ls fa reflexionar sobre la reincidència i se’ls fa entendre que la societat els dona oportunitats però si reincideixen el càstig és la presó.”

Fer un “reset”

Fer xerrades en un entorn penitenciari és, òbviament, diferent d’altres espais on els mossos fan sessions formatives. Els agents, en aquestes ocasions, sempre van vestits de paisà per tal de crear un ambient relaxat i distès. L’acollida és bona i els interns no veuen els mossos amb hostilitat, sinó que pel tarannà de la reunió sembla més una trobada d’amics on els interns pregunten i demanen consells a la policia.

La sessió comença amb una reflexió personal dels penats sobre per què són a la presó i què cal fer perquè en un futur, quan surtin, no reincideixin i tornin a una vida entre reixes. Les classes són molt dinàmiques i “no costa res que ells participin perquè l’acceptació és boníssima”, assegura l’Hèctor.

La percepció del risc és un element clau en aquestes formacions. La treballen a partir d’un qüestionari on cada intern ha de puntuar, de poc a molt, conductes de risc en la conducció. “El que intentem primer és conèixer des de quina perspectiva ells veuen el risc i, llavors, s’adonen que cadascú el veu diferent i el que pretenem és que vegin que sí que existeix aquest risc i que és molt més greu del que ells consideren”, diu en Jesús.

3

Alguns són molt conscients de la infracció que han comés i un d’ells demana ajuda al Jesús: “A ver si me ayudas y me ‘reseteas’”. Un altre que està complint condemna per conduir sota els efectes de l’alcohol i fer-ho amb reincidència amb el permís retirat explica, fent broma: “Tinc el permís retirat fins el 2023. Ma mare diu que estarà tranquil·la fins llavors”.

“Jo he nascut per conduir i córrer”, diu un dels interns, i el Jesús el corregeix: “Ep! Tu has nascut per conduir i per viure”. Aspectes com la responsabilitat, l’autoconeixement o les conseqüències que es deriven dels propis actes en les víctimes, en la família i en un mateix són tractats amb jocs simbòlics com ara la construcció d’una torre vertical amb 10 fitxes sense que caigui a mode de competició. “Els dones 10 peces i és impossible construir una torre vertical. Nosaltres ho hem intentat i no és possible. El joc dona peu al fet que reflexionin perquè ells s’estan adonant que és impossible fer aquesta torre, però ho continuen fent… ho tornen a fer, torna a caure i aquí és on ho comparem amb la reincidència que els ha portat a la presó”.

La sessió passa volant i sembla que els interns no tenen pressa a marxar. Donen les gràcies efusivament al Jesús i a l’Hèctor. “Recordeu que tothom té dret a una oportunitat i que sou privilegiats perquè teniu l’opció de reflexionar. La vida no té preu i no viure la vida tampoc té preu” és el missatge final d’aquesta jornada formativa.


El Servei Català de Trànsit ha posat en marxa la campanya “Conductors entre reixes”, una campanya de vídeos virals que mostra, mitjançant el testimoni d’interns que compleixen pena a la presó per un delicte contra la seguretat viària, les conseqüències d’una imprudència greu a la carretera i, alhora, les eines formatives amb què les institucions penitenciàries i els cossos policials redrecen aquestes actituds per evitar la seva reincidència.

Mascotes a bord!

T’expliquem què has de tenir en compte si viatges amb el teu animal de companyia dins el cotxe

Tant en trajectes llargs com en trajectes curts has de tenir en compte un seguit de qüestions si portes la teva mascota dins el cotxe per tal de fer-ho de la manera més correcta, còmoda i, sobretot, segura! La normativa és molt específica i clara i determina que la teva mascota sempre ha d’anar lligada o a la seva cistella de transport amb independència de la durada del viatge.

dog-2819385_1920

Quins sistemes de retenció hi ha per als nostres animals de companyia

Existeixen diferents sistemes de subjecció per viatjar amb animals a l’interior del vehicle, com ara arnesos, gàbies de transport o reixetes divisòries. L’elecció d’un o l’altre depèn de la talla i el pes de l’animal. Arnesos, cistelles de transport i reixetes divisòries són els més habituals.

Si la teva mascota és petita, la millor opció es portar-la dins d’una cistella de transport al terra del vehicle. Si tens un gos gran, en canvi, és preferible i recomanable que col·loquis la cistella al maleter en posició transversal a la direcció de la marxa. Per a més seguretat, combina aquest sistema amb reixetes divisòries entre el maleter i els seients del darrere.

També pots utilitzar arnesos per a les races petites i mitjanes sempre i quan vagin ben subjectats a les places posteriors.

En qualsevol cas no deixis mai que l’animal vagi en braços d’algun ocupant o solt per dins del vehicle. T’expliquem per què!

Gat i gosUna mascota solta en el cotxe és perillosa perquè…

  • Pot distreure’t.
  • Pot destorbar la teva conducció perquè l’animal pot pujar-te al damunt o interferir en els pedals o canvi de marxes.
  • Suposa un gran perill per als ocupants del vehicle en cas de frenada brusca o impacte. Per exemple, un gos de mida normal multiplica el seu pes en un 35% en cas d’accident a només 50 km/hora.
  • És un risc per a la resta d’usuaris de la via, ja que pot provocar accidents per distracció.

Mai no has de permetre, per molt graciós que sembli, que la teva mascota tregui el cap per la finestra! A més, has de saber que el fet de transportar un animal de manera que pugui interferir en la conducció és una infracció de l’article 18 del Reglament General de Circulació qualificada com a lleu que suposa 80€ de multa.

I per últim, consulta el teu veterinari abans de fer un viatge llarg per evitar marejos, no deixis mai la teva mascota sola dins del vehicle amb altes temperatures i, sobretot, quan obris la porta del cotxe evita que el gos surti corrents i provoqui una situació de risc a la resta d’usuaris de la via.

 

Horitzó 2030: nou compromís de la UE per reduir les víctimes de trànsit

Amb la finalitat d’avançar en la reducció del nombre de víctimes mortals a les carreteres europees, la Comissió Europea (CE) ha presentat una proposta de línies mestres d’actuació per a la dècada 2020-2030; un programa de mesures transversal i que ha d’estar alineat amb els plans estratègics de seguretat viària nacionals. El full de ruta presentat per la CE s’emmarca en l’enfocament de la Visió Zero i recull l’objectiu ambiciós de reduir les víctimes mortals i els ferits greus per accident de trànsit un 50% el 2030 respecte del 2020. A més, les noves actuacions previstes incideixen en la corresponsabilitat dels diversos agents implicats per tal d’avançar cap a una nova mobilitat segura, sostenible i connectada.

Nous reptes i nou context de mobilitat

La planificació estratègica de la CE orientada a l’horitzó 2030 integra els principals sectors i grups d’interès vinculats a la mobilitat: des dels mateixos conductors i usuaris de l’espai públic, passant pels responsables polítics i legisladors de la seguretat viària fins arribar al sector automobilístic, pel que fa a la innovació de sistemes de seguretat i a la tecnologia dels vehicles connectats i automatitzats, entre d’altres. Aquest compromís renovat s’ha adaptat per tant als nous avenços tecnològics, així com a les noves tendències de mobilitat urbana i també socials, com per exemple la coexistència de vehicles no motoritzats i sostenibles amb els de motor, l’ús més gran de la bicicleta o l’increment dels vianants a causa de l’envelliment de la població. D’altra banda, cal destacar el paper clau del disseny i el manteniment òptim de les infraestructures per tal de reduir la probabilitat de patir un sinistre viari o de minimitzar les conseqüències en el cas que es produeixi.

Infografia_Català_C

La seguretat viària ha millorat de manera considerable en les darreres dècades als països de la Unió Europa tot i que les xifres de reducció de la sinistralitat mortal s’han estancat en els últims anys. Entre el 2001 i el 2010, les víctimes mortals en vies interurbanes de la UE es van reduir en un 43%, i en un 19% en el període comprès entre el 2010 i el 2016.

 

 

 

 

 

 

 

2022: tecnologia d’automoció per salvar vides

_MG_4457

Es parla molt que el futur de la mobilitat és el vehicle autònom, però mentre no hi arribem, Europa aposta perquè la tecnologia dels vehicles ajudi els conductors a circular millor i de manera més segura. L’objectiu de tot plegat és sortir de l’estacament en la reducció dels accidents de trànsit que pateixen la majoria de països del vell continent.

En aquest sentit, el Parlament Europeu va aprovar ahir una normativa que farà obligatori que els vehicles nous venuts a partir del 2022 portin incorporats de sèrie uns sistemes tecnològics que, entre altres coses, permetran la frenada automàtica d’emergència del cotxe en cas que detecti vianants o ciclistes, per evitar atropellaments. La resta de vehicles tindran dos anys més per adaptar-s’hi, així que el 2024 tot el parc mòbil que circuli haurà d’estar dotat d’aquestes mesures tecnològiques.

D’altra banda, la flamant directiva europea també estableix que els vehicles nous de trinca hauran d’anar equipats amb un assistent intel·ligent de velocitat (ISA) que avisarà el conductor quan superi el límit de velocitat, i el motor rebaixarà la potència perquè li costi circular a més velocitat de la permesa. També s’instal·laran alertes d’abandonament de carril per evitar sobretot topades frontals, i sistemes que ampliaran el camp de visió dels camions perquè els transportistes hi vegin des dels quatre angles. A més, serà obligatori que el vehicle porti una mena de caixa negra registradora que revolucionarà el camp de la investigació dels accidents.

Aquesta proposta de legislació també posa fil a l’agulla per treure de la circulació els reincidents per alcoholèmia. En aquest sentit, aposta per la instal·lació del sistema alcoholock en els vehicles dels conductors que hagin comès aquesta infracció de manera repetida. L’alcoholock bloqueja el cotxe i no permet posar-lo en marxa si detecta que has consumit alcohol.

Els experts diuen que aquest paquet de mesures tecnològiques d’automoció suposarà la revolució que necessita la seguretat viària per continuar avançant en la disminució de les víctimes. Es parla que podrien ajudar a evitar unes 25.000 morts a Europa en els 15 anys següents a l’entrada en vigor.

 

Fàrmacs no aptes per a la conducció segura

Conduir un vehicle requereix una atenció plena per no posar en perill la nostra seguretat ni la dels altres. Aquesta responsabilitat compartida passa per informar-nos, en el cas de prendre algun medicament, dels possibles efectes que puguin alterar les nostres capacitats a l’hora de conduir de manera segura. La informació sobre els riscos que puguin suposar els tractaments farmacològics a l’hora de sortir a la carretera és bàsica per reduir l’accidentalitat; una tasca preventiva que necessita la implicació de les autoritats sanitàries i de trànsit, dels pacients i dels professionals que els prescriuen.

A l’estat espanyol, un 25% dels medicaments que es venen poden interferir en la conducció i un 17% dels conductors desconeixen el risc potencial que pot suposar el tractament que segueixen en la conducció, segons dades que es van aportar a la Jornada “Fàrmacs i conducció” organitzada per la Societat Catalana de Salut Laboral i FAES FARMA, el passat mes de setembre.

La informació, clau

Hem de prendre algun medicament i hem de conduir? Informar-nos sobre els seus possibles efectes és fonamental. Si a la capsa del fàrmac apareix un pictograma d’un cotxe dins un triangle vermell equilàter amb la llegenda “Conducció. Vegeu prospecte”, cal que llegim les indicacions amb atenció ja que el símbol ens adverteix que el consum de la medecina pot interferir en les aptituds per conduir un vehicle. I a més, sempre que comencem un nou tractament, hem de preguntar al nostre metge com ens pot afectar a l’hora de conduir.

farmacs_conduccio

Amb quins medicaments hem de vigilar?

Els medicaments, inclosos els que no han de ser adquirits amb recepta mèdica, poden causar greus alteracions que interfereixen en la conducció, entre d’altres somnolència, dificultat de concentració o per estar alerta, visió doble o borrosa, sensació de vertigen, disminució dels reflexos, falta de coordinació, sensació d’inestabilitat o marejos. Si prenem alguns d’aquests fàrmacs, compte! Perquè poden influir negativament en la conducció: els que s’utilitzen per tractar els trastorns de la son, l’ansietat, la depressió, l’epilèpsia, la malaltia de Parkinson, les al·lèrgies, les migranyes o la diabetis, entre d’altres.

El factor humà és present en el 90% dels accidents amb víctimes; una xifra prou contundent que ens ha de fer reflexionar sobre la nostra pròpia responsabilitat quan agafem un vehicle. La relació entre conducció i medicaments pot ser perillosa, de la mateixa manera que sempre ho és amb l’alcohol i altres drogues. L’any 2017, i segons dades de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya, de cada deu conductors morts en accident, més de tres havien consumit alcohol, drogues i/o psicofàrmacs (un 38%).

D’altra banda, convé tenir en compte que els conductors professionals han d’extremar encara més les precaucions i informar-se sobre els efectes de la medicació que prenen. Cal destacar que del total de víctimes d’accidents de trànsit de l’any 2017, un 39,9% van patir un sinistre en l’entorn laboral.

Fonts i més informació

Documento de consenso sobre medicamentos y conducción en España: información a la población general y papel de los profesionales sanitarios. – Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad.”

Anuari estadístic d’accidents de trànsit a Catalunya. Any 2017

EuroRap: Diagnosi de l’accidentalitat per millorar la seguretat viària

El tram de la BP-1417 (l’Arrabassada) entre Barcelona i Sant Cugat del Vallès es el que registra més risc d’accidents per tercer any consecutiu.

Gairebé 2.200 km de les carreteres catalanes tenen un risc alt o molt alt  d’accidentalitat viària greu o mortal, segons les conclusions de la 17a edició dels Resultats de l’estudi EuroRap, que avui ha presentat el RACC conjuntament amb el Servei Català de Trànsit el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona. L’estudi, que relaciona el nombre d’accidents greus i mortals en els últims 3 anys en un tram de carretera amb la seva Intensitat Mitjana Diària (IMD), ha analitzat 6.300 km de carreteres del total de més de 12.000 km a Catalunya.

La xarxa viària es divideix en trams, que s’analitzen des de dues vessants:

  • La concentració d’accidents greus per quilòmetre
  • El risc de patir un accident greu en funció del total de vehicles que passen per cada tram i la longitud del tram

carretera corbes

Principals conclusions

→Els quilòmetres de risc “alt” i “molt alt”, en concret 2.195, representen el 34% de la nostra xarxa, un punt percentual més que en el trienni anterior.  Lleida és la demarcació amb més quilòmetres de carreteres amb aquesta tipologia

→El tram de la BP-1417 (l’Arrabassada) entre Barcelona i Sant Cugat del Vallès torna a ser el que registra més risc d’accidents per tercer any consecutiu. Cal tenir en compte que en 73% d’accidents amb morts i ferits greus registrats en aquest tram, hi ha estat involucrada una moto o un ciclomotor. Per darrere de l’Arrabassada apareixen com a trams amb més risc d’accident a Catalunya la BV-501 entre Martorelles i Vilanova del Vallès i la C-37 entre Alcover i Valls.

→Els 10 trams amb més risc d’accident són vies convencionals de calçada única.

→En el darrer estudi els accidents greus i mortals en la xarxa EuroRAP han disminuït a Catalunya un 2,54%. En canvi s’ha incrementat lleugerament la mobilitat global en carretera en un 0,46%.

El risc de patir un accident en una  carretera convencionals de calçada única – és a dir, amb un sol carril per sentit – és quatre vegades superior que a les autovies i autopistes.

→El tram que acumula més accidentalitat greu per quilòmetre (sense tenir en compte el trànsit que hi passa) es troba a la C-58 entre Barcelona i Cerdanyola.

→La C-16 entre Sant Cugat i Terrassa és el tram amb menys risc de Catalunya. Tot i la seva intensitat (quasi 25.000 vehicles diaris) no ha registrat cap accident mortal o greu en l’últim trienni.

Les motocicletes estan involucrades en el 43% dels accidents amb morts i ferits greus en carretera (especialment a l’entorn metropolità de Barcelona), malgrat que representen menys del 5% de la mobilitat total.

→El tram amb més concentració d’accidents de vehicles pesants és l’A-2 entre l’enllaç amb l’AP-2 i l’enllaç amb la B-20, que també es troba entre els trams amb més sinistres de moto i ciclomotor.

→513 km tenen un risc igual a zero. Per tant, en el 8,1% de la xarxa analitzada per EuroRAP no hi ha hagut cap accident mortal o greu en els darrers tres anys.

El coordinador de Seguretat Viària i Mobilitat de l’SCT, Òscar Llatje, ha puntualitzat en la presentació d’aquest estudi que “de cara al futur, l’EuroRap ha de tenir en compte altres indicadors més qualitatius, com ara quin és el comportament del conductor i l’ús que en fa de la via, així com la velocitat a la qual circula”.

Més informació del darrer estudi EuroRap

 

 

 

 

 

 

 

 

“No corris. Viu més”

La pressa, l’estrès, l’ansietat i anar de bòlit s’han convertit, per a molts, en un estil de vida. Aquesta velocitat amb què vivim el nostre dia a dia es trasllada, sovint, a la conducció. I quan això passa es produeix una situació d’alt risc, tant per a la nostra vida com per a la vida dels altres.

Precisament, la velocitat excessiva és un dels principals factors concurrents de la sinistralitat viària. A més de ser una causa directa dels sinistres viaris, és un factor que augmenta la gravetat de les lesions. L’excés de velocitat és una conducta de risc i té conseqüències tràgiques a les carreteres.

Davant d’aquesta situació, el Servei Català de Trànsit ha presentat la nova campanya de conscienciació, que té com a punt de partida creatiu la prevenció d’accidents amb el factor concurrent de la velocitat. L’objectiu principal de la campanya és mostrar de manera contundent com aquest ritme frenètic en què estem immersos pot tenir conseqüències nefastes.

La nova campanya de seguretat viària també vol conscienciar sobre 5 aspectes clau:

  • Ningú hauria de morir ni patir seqüeles per a tota la vida per un accident de trànsit.
  • Els accidents són totalment evitables.
  • La seguretat viària és global i de tots, i un requisit irrenunciable en la mobilitat.
  • L’aposta per la seguretat viària és un valor segur.
  • Ningú està legitimat per posar en perill la vida dels altres.

Campanya velocitat

La proposta creativa mostra diferents situacions de conducció de risc per excés de velocitat, en un muntatge que es va accelerant i amb una veu en off que explica els motius pels quals la gent, suposadament, corre. El lema de la campanya, “No corris, viu més”, és clar, curt i contundent i combina la racionalitat del missatge “no corris” amb l’emotivitat del concepte “viu més”.

 

‘Tenim tanta pressa per fer, escriure i deixar sentir la nostra veu en el silenci de l’eternitat que ens oblidem d’allò que és realment important: VIURE’

Robert Louis Stevenson