256 persones van morir en accident de trànsit a Catalunya el 2018

  • Les víctimes mortals van augmentar l’any passat un 7% respecte del 2017

L’any 2018 256 persones van morir en 229 accidents de trànsit al conjunt de la xarxa viària catalana, la qual cosa representa un increment del 7% pel que fa a víctimes mortals i d’un 8% quant a sinistres mortals en relació amb l’any anterior.

Del total de víctimes mortals registrades el 2018, 185 van perdre la vida en zona interurbana i 71 en zona urbana. Quant al nombre d’accidents mortals, 159 van tenir lloc en carreteres i autopistes i 70 dins de municipis.

Respecte al 2010, any de referència de compliment de l’objectiu estratègic de reducció de víctimes, continua la tendència decreixent i es registra un 25% menys de víctimes mortals i 25% menys d’accidents mortals.

Cal dir que aquestes dades de sinistralitat s’han registrat en un context de creixement de la mobilitat dels darrers anys. En concret, la mobilitat durant el 2018 ha augmentat un 2% respecte a l’any 2017 i s’ha assolit un nivell similar al d’abans de la crisi.

sinistralitat_2018

MÉS VÍCTIMES MORTALS A BARCELONA, GIRONA I TARRAGONA→ Barcelona, Girona i Tarragona han registrat un increment de les víctimes mortals el 2018 en comparació amb l’any anterior. En concret, a Barcelona han perdut la vida 119 persones, tres més que el 2017; a Girona les víctimes mortals han estat 48, cinc més que l’any anterior; i a Tarragona hi ha hagut 54 morts per sinistre viari, nou més que el 2017. Lleida, en canvi, amb 35 morts per accident de trànsit, ha registrat una víctima mortal menys que l’any anterior.

MÉS SINISTRALITAT DE VEHICLES SOLS I DISTRACCIONS COM A PRINCIPAL FACTOR CONCURRENT→ En els accidents en zona interurbana, han incrementat un 30% els morts en accidents en els quals només hi ha implicat un sol vehicle, fet que pot indicar la presència de velocitat excessiva, distracció i tòxics. Entre els factors concurrents que són darrere dels sinistres mortals, les distraccions, sobretot les relacionades amb l’ús dels mòbils, es mantenen al capdavant: amb una presència del 23% en el total dels accidents amb víctimes, continuen sent el primer factor concurrent de sinistralitat.

MORTALITAT DELS COL·LECTIUS VULNERABLES→ De les 185 persones mortes l’any passat a la xarxa viària interurbana catalana, 39 eren motoristes, 6 menys que l’any anterior, i 2 ciclistes, 9 menys que el 2017. En canvi, hi ha hagut un increment significatiu dels vianants atropellats, ja que s’ha passat de cinc persones mortes per atropellament el 2017 a 17 l’any passat. També es constata un augment destacat de la mortalitat en els majors de 74 anys (de 7 víctimes mortals el 2017 a 23 l’any passat).

PLA DE CONTENCIÓ→ A partir del mes d’abril, es va implementar un Pla de contenció dels accidents mortals en carretera, que va focalitzar l’acció de control policial en els factors concurrents velocitat, alcohol i drogues i distraccions, en les vies de més afluència de vehicles. Fruit d’aquest Pla, s’ha produït una moderació en el creixement de l’accidentalitat mortal durant els mesos següents. Així, durant el període d’abril a desembre es constata la reducció d’un 18% en els trams prioritzats, mentre que aquests mateixos trams presentaven un increment del 46% en el nombre de víctimes mortals abans del Pla de contenció.

 

Totes les dades d’aquesta informació del balanç de la sinistralitat del 2018 són provisionals i a 24 hores.

 

 

Alerta: bèsties a la carretera!

És de nit, circules per un carretera sense gaire il·luminació i… de cop, un senglar! Tens mil·lèsimes de segon per reaccionar: “Freno o faig un cop de volant?” Aquest exemple fictici passa cada cop més sovint a les carreteres catalanes. Senglars, cérvols, cabirols, guineus, però també cabres, gossos o cavalls creuen carreteres i, a vegades, autopistes o autovies a la recerca de menjar o de parella. Això ha incrementat el nombre d’accidents cinegètics arreu del país, ja sigui per xoc amb la bèstia o per intentar evitar de topar-hi. Sovint aquests accidents només provoquen danys materials, però en altres ocasions evitar l’accident pot derivar en una cosa pitjor, com un xoc frontal amb un altre vehicle o una sortida de via.

El nombre d’accidents per irrupció d’un animal a la via quasi s’ha triplicat en els darrers sis anys a Catalunya –segons dades dels Mossos d’Esquadra, el 2016 se’n van registrar 3.122, mentre que el 2010 n’hi van haver 1.119–, sobretot a causa d’un augment espectacular de la presència d’animals de caça major, en el cas dels senglars especialment, o domèstics a les vies catalanes. Enguany, fins al 31 d’octubre de 2018, els Mossos d’Esquadra han intervingut en 2.496 accidents amb animals implicats. D’aquests, hi ha hagut 134 accidents amb víctimes, els quals han causat un total de 167 víctimes (9 greus, 158 lleus i cap víctima mortal).

Aquests animals prefereixen la quietud del capvespre i la nit per sortir a passejar a la recerca d’alguna cosa per menjar. També prefereixen les carreteres convencionals, on no hi ha tan volum de trànsit, i la primavera i la tardor és quan hi ha més accidents d’aquest tipus.

accidents_cinegetics

Animal a la via: consells

El cap de l’Àrea Regional de Trànsit de Ponent, l’inspector Jordi Batista, ens recorda els següents consells en cas de trobar-nos animals a la via:

  • Fer cas de la senyalització de pas d’animals en llibertat.
  • Moderar la velocitat, especialment en franja horària nocturna o de poca visibilitat.  També en trams de via en què el camp visual es veu reduït per vegetació, arbres o camps de conreu.
  • Sempre que es pugui, utilitzar l’enllumenat de llarg abast.
  • En el cas d’un possible accident, no evitar l’impacte amb l’animal; normalment acostuma a ser més segur que topar amb un vehicle en sentit contrari o sortir de la via.

En cas d’accident, qui n’és responsable?

El 2015 es van fer canvis en la Llei de seguretat viària en el cas dels accidents cinegètics:

  • En la majoria d’atropellaments d’animals, la responsabilitat final és del conductor, tant dels danys materials com dels danys a persones.
  • Però si l’accident o incidència és conseqüència directa de caça, feta el mateix dia o que hagi finalitzat dotze hores abans de l’accident, el responsable és el propietari del terreny.
  • N’és responsable el titular de la via si l’accident està motivat per no haver reparat una tanca o no disposar de la senyalització d’animals solts en trams amb alta accidentalitat.

 

 

“No corris. Viu més”

La pressa, l’estrès, l’ansietat i anar de bòlit s’han convertit, per a molts, en un estil de vida. Aquesta velocitat amb què vivim el nostre dia a dia es trasllada, sovint, a la conducció. I quan això passa es produeix una situació d’alt risc, tant per a la nostra vida com per a la vida dels altres.

Precisament, la velocitat excessiva és un dels principals factors concurrents de la sinistralitat viària. A més de ser una causa directa dels sinistres viaris, és un factor que augmenta la gravetat de les lesions. L’excés de velocitat és una conducta de risc i té conseqüències tràgiques a les carreteres.

Davant d’aquesta situació, el Servei Català de Trànsit ha presentat la nova campanya de conscienciació, que té com a punt de partida creatiu la prevenció d’accidents amb el factor concurrent de la velocitat. L’objectiu principal de la campanya és mostrar de manera contundent com aquest ritme frenètic en què estem immersos pot tenir conseqüències nefastes.

La nova campanya de seguretat viària també vol conscienciar sobre 5 aspectes clau:

  • Ningú hauria de morir ni patir seqüeles per a tota la vida per un accident de trànsit.
  • Els accidents són totalment evitables.
  • La seguretat viària és global i de tots, i un requisit irrenunciable en la mobilitat.
  • L’aposta per la seguretat viària és un valor segur.
  • Ningú està legitimat per posar en perill la vida dels altres.

Campanya velocitat

La proposta creativa mostra diferents situacions de conducció de risc per excés de velocitat, en un muntatge que es va accelerant i amb una veu en off que explica els motius pels quals la gent, suposadament, corre. El lema de la campanya, “No corris, viu més”, és clar, curt i contundent i combina la racionalitat del missatge “no corris” amb l’emotivitat del concepte “viu més”.

 

‘Tenim tanta pressa per fer, escriure i deixar sentir la nostra veu en el silenci de l’eternitat que ens oblidem d’allò que és realment important: VIURE’

Robert Louis Stevenson

El futur dels motoristes, a debat

L’univers dels motoristes va centrar el debat de la 24a edició del Fòrum Barcelona de Seguretat Viària, que va tenir lloc divendres passat a la capital catalana. Com es pot reduir la sinistralitat d’aquest col·lectiu? Quines mesures es poden implementar per pacificar el trànsit a les ciutats? Com pot la formació millorar les aptituds dels motoristes? Quin és el futur de les motos elèctriques? Aquestes i altres qüestions van sorgir en aquesta trobada anual, organitzada per l’Ajuntament de Barcelona amb la col·laboració del Servei Català de Trànsit, la DGT, l’Associació Prevenció d’Accidents de Trànsit P(A)T i el RACC, entre d’altres.

L’anàlisi de la sinistralitat de les motos, des de les diferents perspectives dels participants del Fòrum, va encapçalar el debat. El director del Servei Català de Trànsit (SCT), Juli Gendrau, va recordar que l’accidentalitat amb moto continua sent molt superior en percentatge a la de la resta de vehicles, tenint en compte el que aporta a la mobilitat general. “Una de cada cinc víctimes mortals és motorista”, va subratllar Gendrau, “estem analitzant les causes i les ubicacions dels accidents, en quins trams se’ns en van més vides, per poder aplicar les correccions necessàries perquè no es produeixin”, va afegir. En aquest sentit, el titular de Trànsit va recordar que la intensificació dels controls policials que han efectuat els Mossos d’Esquadra ha comportat una reducció de la sinistralitat en trams que registraven una volum de sinistres elevat.

forum_seguretat_viaria_motoristes

Velocitat excessiva

Un dels principals punts de coincidència del debat va ser l’excés de velocitat, no tant com a factor de risc dels motoristes, sinó com a problema endèmic de tots els conductors. En els motoristes, però, les conseqüències són terribles. “Els conductors corren massa”, puntualitzava Yolanda Doménech, directora de l’Associació P(A)T, “i la velocitat és un factor de risc que agreuja les lesions”, va advertir. El toc d’atenció també el donava Òscar Llatje, coordinador de Seguretat Viària de l’SCT, el qual va remarcar que hi ha un excés de sinistres originats per una caiguda o una sortida de via i “això pot ser degut a una falta de perícia del motorista i a la velocitat excessiva”.  En aquest sentit, el president del RACC, Josep Mateu, insistia també a controlar més els comportaments de risc i a aplicar sancions més dures.

Més formació

Teresa Moralí, presidenta de la secció de Psicologia del Trànsit del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, va insistir que “les aptituds psicològiques en la conducció són clau”. Moralí, que va elogiar iniciatives com les Autoescoles de Qualitat o la Formació 3.0 del Servei Català de Trànsit, va reclamar mesures com augmentar les hores d’intervenció del psicòleg en els cursos de sensibilització, fomentar els plans de mobilitat a les empreses o establir un protocol d’intervenció en els casos de conductors reincidents. La reducció de la sinistralitat passa també per la formació dels conductors, i, en el cas de les motos, l’SCT, amb el programa Formació 3.0, ofereix formació gratuïta als conductors perquè millorin la tècnica de conducció. El director de l’SCT, Juli Gendrau, destacava: “Pel programa Formació 3.0 ja han passat 1.300 participants, i en el camp de la investigació, gràcies als resultats de la Càtedra de Seguretat Viària de Motocicletes, hem sabut que cal implementar millores de traçat i senyalització en algunes carreteres”. En la radiografia que l’SCT va elaborar arran de la Càtedra, Òscar Llatje va explicar que “molts motoristes entren previnguts als revolts que són molt tancats, però hi ha revolts menys tancats, però també perillosos, que no són ben calculats pels motoristes i que concentren molts sinistres”.

forum_seguretat_viaria_motoristes

Menys cotxes, més motos

Més que una percepció, és una realitat. “El nombre de matriculació de turismes està baixant i el de motos, augmenta. Les motos suposen un 48% de la mobilitat a Barcelona”, va assegurar Juan José Vilanova, cap de la Divisió de Trànsit i Seguretat Viària de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Hi va coincidir el director general de la DGT, Pere Navarro, que va vaticinar: “A les ciutats en què baixi el nombre de cotxes, pujarà el nombre de motos”. “I compte amb el boom de les motos elèctriques!”, va afegir.

Equipació

Un altre punt de coincidència de tots els ponents i participants al Fòrum va ser la importància d’una bona equipació per als motoristes. El casc és fonamental, però també ho és utilitzar guants, no circular amb xancletes i protegir cames i braços amb roba adequada per evitar lesions.

El 24è Fòrum Barcelona de Seguretat Viària va servir per radiografiar la sinistralitat actual dels motoristes a les ciutats i carreteres i per palesar la voluntat de les administracions de posar fil a l’agulla. Aplicar els canvis d’actitud i les mesures proposades està en mans de tots i el resultat podria ser un escenari real de zero víctimes a l’asfalt.

L’esforç per reduir la sinistralitat dels motoristes és de tots!

El dijous 28 de juny va tenir lloc a la sala d’actes del Departament d’Interior la jornada “Diàlegs sobre seguretat viària de motocicletes” que va aplegar més de 120 experts de diferents institucions, associacions i empreses vinculades al món de la motocicleta per reflexionar sobre els principals reptes als quals s’enfronta la seguretat viària en el sector dels vehicles motoritzats de dues rodes.

imatge photocallEls ponents i els assistents a la jornada van participar del photocall  instal·lat a la recepció que consistia a col·locar una marca en un mapa en aquell ítem que personalment consideraven més important de cara a millorar la seguretat viària de les motocicletes. També van poder fotografiar-se en format Instagram.

Aquesta jornada vol ser el tret de sortida de la campanya de conscienciació de  seguretat viària adreçada a motoristes sota els missatges #Km0RutaCapalCanvi #0victimes #EntreTotsFemSeguretat i que també vol fer partícips a la resta de conductors i usuaris.

Juli Gendrau, director del Servei Català de Trànsit, encarregat d’inaugurar i cloure l’acte, va assegurar que “la jornada ha servit per originar idees, propostes i bones pràctiques. A curt termini, servirà per fer actuacions des de l’SCT”. El director va afegir que “tots acabem amb deures per fer” i que “les motos són una absoluta prioritat per l’SCT”.

El titular de l’SCT també va alertar del repunt de víctimes mortals de motoristes que s’ha registrat aquest any, sobretot durant els mesos de febrer, març i abril, i en aquest sentit va destacar que fins a la data havien mort a la xarxa viària catalana 21 motoristes. “Aquesta jornada arriba en un moment oportú perquè amb el bon temps augmenta la quantitat de motoristes que circulen en carreteres i ciutats, i perquè la motocicleta continua sent un fet diferencial a Catalunya” –va remarcar Gendrau.

L’eix central dels diàlegs de la jornada va ser la Càtedra de Seguretat Viària de Motocicletes, el director de l’SCT va esmentar que “la càtedra és l’instrument que ha de donar sentit a la prescripció de polítiques actives de seguretat viària en l’àmbit de les motocicletes”.

La trobada va comptar amb la ponència d’Antonio Avenoso, president de l’ETSC (European Transport Safety Council), sobre: “Motociclisme segur: desafiaments i oportunitats i a on va destacar que: “La Unió Europea s’ha marcat l’objectiu de reduir, des del 2011 fins al 2020, a la meitat el nombre de víctimes mortals per accidents de trànsit però no anem per bon camí perquè hi ha hagut un petit repunt”.

A continuació, Juan Velázquez, de la Universitat Politècnica de Catalunya, va presentar els resultats de la Càtedra de Seguretat Viària de Motocicletes-creada per l’SCT fa tres anys- i que va aportar conclusions sobre els principals paràmetres de la sinistralitat viària dels motoristes a Catalunya i sobre mesures que es podrien implementar de manera eficaç, basades en experiències d’altres països amb l’objectiu de reduir l’accidentalitat d’aquest col·lectiu. Aquestes són algunes de les conclusions:

  • Prop d’una tercera part dels accidents de motocicleta greus es produeixen en interseccions i és en les incorporacions en forma de T on es produeixen més ferits i víctimes mortals
  • La causa principal dels sinistres de motocicleta sola és la velocitat inadequada (34,7%) i la manca d’atenció (25,2%)
  • Els accidents més freqüents són els de tipus encalç, en corba o en recta, i col·lisió frontal (35,8%), seguit dels accidents registrats en interseccions (17,9%). Dels accidents per encalç, la majoria es produeixen en via recta i d’altres en retencions.
  • Quant a la lesivitat, en gran part dels casos, els motoristes resulten ferits de gravetat (80,3%) i l’edat més freqüent de les víctimes és la franja compresa entre els 41 i els 50 anys

  • Quan el motorista no intenta evadir la col·lisió, és més elevada la seva gravetat
  • Les motocicletes més accidentades són les de 125 cc (22%) i les de 600-700 cc (26,2%)
  • Els errors més freqüents en col·lisió d’unitats són, per part de la motocicleta, la manca d’atenció (27,9%) i la manca de distància de seguretat (12,7%), i de l’altre vehicle, el fet de no respectar la prioritat de pas (un 38,9%).

Finalment, Velázquez va recomanar als motoristes: “inverteix en la teva seguretat: en roba i proteccions homologades, en vehicles amb mesures de control i seguretat. No tot ho ha de fer la carretera”.

La resta de la jornada va continuar amb quatre diàlegs a on es va debatre en relació al control i l’efectivitat sobre la mobilitat en motocicleta, com millorar la infraestructura per a les motos, la innovació i seguretat per protegir el motorista i l’èxit (o no) de les campanyes de conscienciació adreçades a aquest col·lectiu.

Al nostre canal Youtube trobareu un vídeo-resum de la jornada: https://www.youtube.com/watch?v=Z8FLHug0kQ4 

 

Motoristes més preparats, motoristes més segurs

Els motoristes, de la mateixa manera que els altres conductors, a vegades cometen errades. Així mateix, en ocasions els motoristes pateixen accidents, igual que la resta de conductors. La diferència entre els motoristes (i també els ciclistes) i els conductors dels altres vehicles és que els primers no estan protegits per cap carrosseria i, per tant, qualsevol impacte a segons quina velocitat pot ser fatal.

Partint d’aquesta premissa, quines mesures es poden prendre per reduir la sinistralitat d’aquest col·lectiu? La primera de totes és adoptar una actitud prudent i respectuosa a la carretera per part de tots els usuaris i tenir present que el motorista és més vulnerable. Des del Servei Català de Trànsit s’han impulsat diverses iniciatives i projectes que tenen per objectiu reduir la sinistralitat dels motoristes; una d’elles és la Formació 3.0. El programa Formació 3.0, que enguany arriba a la quarta edició, és un programa formatiu dirigit als conductors de motocicletes que vulguin millorar la seva tècnica de conducció i, alhora, la seva seguretat a la carretera.

formacio_motoristes

 

Vuit sessions formatives

L’edició d’enguany consta de vuit sessions repartides per tot el territori català. L’Hospitalet de l’Infant va ser l’escenari triat per a la primera sessió, el divendres 23 passat, prèvia a l’EutichesBook, el popular esdeveniment motociclista que va tenir lloc l’endemà. Les sessions de la Formació 3.0 són gratuïtes i obertes a tots els motoristes que hi vulguin participar, sense inscripció prèvia. Els motoristes que hi participen fan un recorregut d’uns quinze minuts amb la seva motocicleta, acompanyats i enregistrats en vídeo pels instructors de la formació. Posteriorment, es visualitzen les imatges i es comenten els detalls que poden millorar la conducció del motorista. Quan s’acaba l’activitat, el motorista rep la gravació i un full amb deu punts sobre l’estat tècnic de la motocicleta.

formacio 3.0

Errades més habituals

Els motoristes tracen adequadament els revolts? Frenen correctament la moto segons les circumstàncies de la via? Tenen tots els elements de la moto en bon estat? Aquests són alguns dels errors que s’han detectat en les diferents edicions de la Formació 3.0 i que es poden glossar en cinc aspectes:

  • Velocitat poc adequada a l’entorn. L’excés de confiança és una de les principals causes que fa que els conductors no respectin els senyals de velocitat i que no s’adaptin a les circumstàncies meteorològiques, de la via o del trànsit.
  • Traçat incorrecte dels revolts. S’ha detectat que els motoristes acostumen a entrar massa aviat als revolts, fet que compromet l’estabilitat de la moto.
  • Desconeixement de la tècnica de frenada. Saber frenar correctament és imprescindible. No totes les motos reaccionen igual, ni sempre es frena de la mateixa manera.
  • Mal aprofitament de l’espai. La invasió del carril contrari o de la cuneta en els revolts fa que augmenti la velocitat i sigui més difícil rectificar.
  • Falta de manteniment. Mantenir la moto en bon estat és vital. Revisar el bon funcionament d’alguns elements és bàsic per garantir la seguretat.

formacio 3.0

Des de març fins a octubre, tots els amants de la moto que vulguin millorar la seva tècnica i la seva seguretat tindran l’oportunitat de fer-ho en alguna de les sessions programades pel Servei Català de Trànsit arreu del territori. La propera cita serà el 14 d’abril a les Terres de l’Ebre. En les tres edicions anteriors de la formació han participat més de 1.200 motoristes. Suma-t’hi i aposta per una conducció més segura!

248 persones van morir en accident de trànsit a Catalunya el 2017 i 1.742 van resultar ferides de gravetat

Les víctimes mortals van augmentar l’any passat un 7,4% respecte del 2016, però les persones ferides greus van disminuir un 5,3%

L’any 2017, 248 persones van morir en accidents de trànsit al conjunt de la xarxa viària catalana, una dada que representa un increment del 7,4% respecte de l’any 2016, quan se’n van registrar 231. Del total de víctimes mortals, 168 van perdre la vida en zones interurbanes, és a dir, en carreteres o autopistes, i 80, en zones urbanes, dins els municipis. Si bé la mortalitat a causa de sinistres viaris va augmentar el 2017, el nombre de persones ferides greus va disminuir un 5,3%. En concret, es van registrar 1.742 lesionats de gravetat, mentre que el 2016 n’hi va haver 1.839.

Sinistralitat_Catalunya_2017

REDUCCIÓ RESPECTE DEL 2010→ Pel que fa al compliment de l’objectiu estratègic de reducció del 45% de les víctimes mortals en zona interurbana per al període 2010-2019, en el 2017 s’ha aconseguit una disminució del 32%. També cal destacar que si tenim en compte l’índex de víctimes mortals per milió d’habitants, a Catalunya se situa en 33 persones mortes per milió d’habitants, per sota de la mitjana europea, que és de 55.

MENYS VÍCTIMES MORTALS A TARRAGONA I GIRONA → Tant Tarragona com Girona han registrat una davallada de les víctimes mortals el 2017 en comparació amb l’any anterior. En concret, a Tarragona, han perdut la vida 45 persones, quatre menys que el 2016, i a Girona, 44, una víctima menys que l’any 2016.

Sinistralitat_Catalunya_2017_demarcacions

LES DISTRACCIONS, PRINCIPAL FACTOR CONCURRENT→ Entre els factors concurrents que són darrere dels sinistres mortals, les distraccions, sobretot les relacionades amb l’ús dels mòbils, es mantenen al capdavant i, a més, el 2017 van patir un repunt d’un 4,5% respecte del 2016. Les errades dels conductors i les infraccions per excés de velocitat són també causes destacades que intervenen en els accidents amb víctimes mortals.

MOTORISTES + CICLISTES = UN TERÇ DE LES VÍCTIMES MORTALS EN ZONA INTERURBANA  De les 168 persones mortes l’any passat a la xarxa viària interurbana catalana, 45 eren motoristes i 11, ciclistes. La suma de víctimes mortals d’aquests dos col·lectius representa un terç del total de víctimes mortals en vies interurbanes. I en relació amb el global de les persones que van perdre la vida en accident a Catalunya, el 29% van ser motoristes i el 5%, usuaris de bicicletes.

Totes les dades d’aquesta informació del balanç de la sinistralitat del 2017 són provisionals i a 24 hores.

EuroRAP: mapa de l’accidentalitat a Catalunya

Ahir es va presentar la 16a edició de l’estudi d’avaluació de carreteres EuroRAP (European Road Assessment Programme), que analitza l’accidentalitat a la xarxa viària catalana. El RACC ha comptat amb la col·laboració del Servei Català de Trànsit, el Departament de Territori i Sostenibilitat i la Diputació de Barcelona per elaborar aquest estudi que relaciona l’accidentalitat (morts i ferits greus) en un tram concret de carretera amb la seva intensitat mitjana de trànsit diària (IMD). L’objectiu de l’EuroRAP és la millora de la seguretat viària en carretera i, a Catalunya, es publica cada any des del 2002.

En l’àmbit de Catalunya, l’EuroRAP analitza la distribució dels accidents amb morts i ferits greus que es produeixen a les nostres carreteres més importants (aquelles que tenen un volum de trànsit superior a 5.000 vehicles diaris) en períodes concatenats de tres anys. Per això, la xarxa es divideix en trams, que s’analitzen des de dues vessants:

  • La concentració d’accidents greus per quilòmetre
  • El risc de patir un accident greu en funció del total de vehicles que passen per cada tram i la longitud del tram

En aquesta línia, també analitza la concentració d’accidents de moto i ciclomotor per km, així com de vehicles pesants. L’objectiu final és que l’usuari disposi d’una guia de risc de la carretera per on circula i així pugui adaptar la seva conducció a les condicions de la via.

Accident (foto Mosso R.Codina)L’edició d’enguany de l’EuroRAP ha analitzat 6.362 km de la xarxa viària catalana (carreteres interurbanes i travesseres), que representen el 52% del total (12.138 km), i destaca que el risc de patir un accident greu o mortal a la xarxa analitzada ha disminuït un 3,6% respecte al trienni anterior, malgrat que en els últims dos anys s’ha produït un estancament en la reducció de víctimes mortals. D’altra banda, els quilòmetres amb un índex de risc “molt baix” i “baix” representen quasi la meitat (46%) de la xarxa viària analitzada i, en canvi, els quilòmetres de risc “alt” i “molt alt” sumen una tercera part (33%) de la xarxa. Girona i Barcelona són les dues demarcacions amb un percentatge més alt de quilòmetres de risc “molt alt”.

Trams amb més i amb menys risc

La carretera de l’Arrabassada (BP-1417), entre Barcelona i Sant Cugat, és el tram amb més risc d’accident a Catalunya, per segon any consecutiu. El segon tram amb més risc se situa a la BV-1221, entre Terrassa i Matadepera. L’informe de l’EuroRAP destaca, a més, l’alta proporció d’accidents de moto respecte al total d’accidents amb morts i ferits greus en aquests trams: en el tram de la BP-1417 representen el 81%, i en el tram de la BV-1221, el 67%.

D’altra banda, els trams amb menys risc se situen majoritàriament en vies desdoblades. A més a més, enguany tres vies locals convencionals de calçada única també se situen entre les deu més segures de Catalunya. L’estudi conclou que 529 km tenen un risc igual a zero.

Quant als trams de la xarxa viària on es registren més accidents per quilòmetre (en aquest cas, sense tenir en compte el volum de trànsit que hi passa), el que acumula més accidentalitat greu és a la C-58 entre Barcelona i Cerdanyola del Vallès. El segon tram amb més accidents se situa a la C-31 entre el Prat de Llobregat i l’Hospitalet. En aquesta classificació, de nou les motocicletes i els ciclomotors hi tenen un pes molt elevat, ja que representen més del 80% dels accidents amb morts i ferits greus en trams de vies com la C-31, la C-32 i la Ronda Litoral.

Accidentalitat de motos i camions

Segons les dades analitzades per l’EuroRAP, en el 42% de tots els accidents amb morts i ferits greus hi ha estat involucrada com a mínim una moto o un ciclomotor, i la seva sinistralitat ha augmentat un 36% des del 2013. L’entorn metropolità de Barcelona és on es concentren més accidents greus de motoristes. El tram amb més accidents de moto i ciclomotor també és a la C-58, entre Barcelona i Cerdanyola del Vallès.

Finalment, la Ronda Litoral esdevé alhora el tram amb més concentració d’accidents de vehicles pesants i de motocicletes. En el cas dels camions, l’N-340 i l’A-2 aglutinen sis dels deu trams amb més concentració d’accidents de vehicles pesants.

Un full de ruta per reduir la sinistralitat mortal dels motoristes

En el marc de la reunió del Grup de Treball de Motocicletes del dimarts 25 de juliol passat, el conseller d’Interior, Joaquim Forn, i la directora del Servei Català de Trànsit, Eugenia Doménech, van fer públiques les principals conclusions d’un estudi en què es van analitzar els accidents mortals de motoristes d’aquest 2017 fins a ben entrat el mes de juliol. El Grup de Treball de Motocicletes, que aglutina nombroses entitats públiques (entre les quals, l’SCT), privades i associacions del sector, es reuneix periòdicament per proposar mesures per tal de corregir i disminuir l’augment de la sinistralitat que afecta les motocicletes.

Les dades són prou eloqüents: el nombre de motoristes que han perdut la vida des del gener  de 2017 ençà quasi ha doblat la xifra corresponent a l’any passat, i una de cada tres víctimes mortals a les carreteres catalanes és un motorista. El Servei Català de Trànsit, preocupat per aquest repunt de mortalitat, ha volgut portar a terme un estudi cas per cas dels accidents mortals produïts enguany i això ha permès treure a la llum diverses variables que conflueixen en la majoria d’aquests sinistres.

Reunió del Grup de Treball de Motocicletes del passat 25 de juliol

El diagnòstic

Les dades analitzades indiquen que un 36% dels accidents mortals s’han produït per maniobra del motorista en solitari. Alhora, des del Servei Català de Trànsit s’ha observat una certa acumulació d’accidents mortals als revolts. No es tracta, però, dels revolts més tancats, sinó de revolts més suaus en els quals el motorista no executa o no interpreta bé el traçat, potser per un excés de confiança. D’altra banda, en un 67% dels casos el causant ha estat el motorista i la velocitat ha jugat un paper clau en més de la meitat dels sinistres.

La meteorologia també hi ha influït: enguany, el clima ha estat més favorable i amb menys precipitacions que el 2016, fet que ha generat més mobilitat a la xarxa viària, especialment de motoristes. En l’anàlisi de les dades també s’ha observat que gairebé tots els accidents mortals estan protagonitzats per motos amb un cubicatge superior als 500 cc. En l’àmbit de les demarcacions, es produeix un repunt més destacat a Lleida i a Girona (amb set motoristes morts en cada una de les demarcacions), que partien de registres molt inferiors l’any anterior.

Les propostes

Amb totes aquestes dades a la mà, l’SCT, a més de continuar amb accions que ja s’estan fent, ha proposat una sèrie d’accions noves per reduir la sinistralitat mortal dels motoristes:

  • Formació i sensibilització:
    • ampliació del programa Formació 3.0  adreçat a motoristes habituals
    • inclusió de la formació pràctica en les Autoescoles de Qualitat (AeQ)
  • Canvis normatius:
    • revisió del permís de conduir teoricopràctic per a motoristes
    • revisió de les taxes d’alcoholèmia
    • propostes legals que s’estan elaborant i que s’adreçaran a la DGT
  • Mobilitat i senyalització:
    • estudi i senyalització dels revolts amb risc per a motoristes
    • prova pilot de carrils segregats
  • Recerca i desenvolupament:
    • anàlisi i aplicació dels resultats de la càtedra de seguretat viària de motocicletes
    • millores de seguretat activa i passiva (per a la moto, equipament)

Malgrat aquest increment de motoristes morts a la carretera, enguany s’estan reduint els ferits greus entre aquest col·lectiu. No obstant, tal com remarca Eugenia Doménech, “hem de treballar perquè aquesta reducció es traslladi també a la sinistralitat més greu, la mortal”. Tot això sense oblidar que la resta d’usuaris no només han de respectar les normes, sinó també el motorista, i no perdre de vista que és més vulnerable.

Respectem-nos: conduint i pedalant

Quatre ciclistes han mort a les carreteres catalanes aquests primers mesos del 2017, els mateixos que van perdre la vida al llarg de tot el 2016. Aquest fet ens preocupa al Servei Català de Trànsit a les portes de l’estiu, quan circulen més ciclistes, i ens porta a fer un toc d’alerta a tots els usuaris per aconseguir una protecció més gran dels col·lectius més vulnerables que transiten per la xarxa viària del país i, per tant, una convivència més respectuosa entre tots els tipus de vehicles.

La fragilitat dels ciclistes a la carretera s’ha fet més palesa darrerament arran d’un seguit de sinistres amb repercussió mediàtica. Un cas és el que va ocórrer el diumenge 7 de maig en què una conductora èbria, drogada i amb el carnet retirat va envestir un grup de bicicletes a la localitat valenciana d’Oliva i en el qual van morir tres ciclistes. L’altre accident va passar dies després a la carretera T-704 al terme municipal de Riudoms, al Baix Camp, quan una conductora també beguda va atropellar un grup de sis ciclistes i en va deixar un de ferit greu. La dona quadruplicava la taxa màxima d’alcohol que li estava permesa com a conductora novella.

Díptic ciclistes Conduint...

Aquests fets evidencien la vulnerabilitat d’un col·lectiu que va a l’alça en benefici d’una mobilitat més saludable i sostenible, però que té una exposició al risc molt elevada. Des del Servei Català de Trànsit apel·lem, una vegada més, a la responsabilitat compartida: els conductors han de saber i respectar que els ciclistes poden circular en columnes dobles, que per avançar-los s’ha de mantenir una distància lateral d’1,5 metres, i que es pot trepitjar la línia contínua, si és necessari. A la carretera els ciclistes han de circular prioritàriament pel voral i cal que respectin els senyals de trànsit i els semàfors, que no utilitzin el mòbil mentre van a sobre la bici, que no portin auriculars i que evitin moviments temeraris entre cotxes, motos i autobusos… En definitiva, que adoptin actituds autoprotectores que augmentin la seva seguretat.

Només amb una conscienciació viària respectuosa amb tots els col·lectius i entre tots els usuaris i amb una perspectiva no individual de la conducció podrem avançar cap a l’anhelada Visió Zero, un escenari en el qual no haguem de lamentar víctimes per accidents de trànsit.

Díptic ciclistes Pedalant...