Cómo la IA nos puede ayudar a salvar vidas en las carreteras catalanas

infotransitDeixa un comentari

En el apunte de este mes de abril del blog Infotrànsit publicamos un monográfico que pone de relieve el impacto de la inteligencia artificial (IA) en la movilidad, no sólo en cuanto a la mejora de la fluidez en la red viaria sino también en una reducción de la siniestralidad. En este sentido, desde el Servei Català de Trànsit (SCT) se han impulsado dos sistemas pioneros para reducir los accidentes que funcionan a partir del reconocimiento de imágenes en base a la IA: uno para alertar de la presencia de ciclistas dentro de túnel y otro para avisar a los conductores de la presencia de fauna en carretera.

Además, estamos trabajando, junto con la Universidad Politécnica de Cataluña (UPC), en la implantación de un sistema de IA predictiva para informar del riesgo de accidente en la AP-7 entre el Vendrell y Granollers.

Para profundizar en la aplicación de la inteligencia artificial en la mejora de la movilidad y la seguridad vial en escenarios actuales y futuros, Gerard Franco i Panadés, investigador en IA y doctorando industrial, nos explica el proyecto colaborativo de SCT, CARNET y UPC.


Cómo la inteligencia artificial puede transformar la gestión del tráfico interurbano

En los últimos años, la inteligencia artificial (IA) ha pasado de ser una promesa tecnológica a una herramienta concreta con un creciente impacto en la movilidad. En el SCT, esta revolución digital nos abre nuevas vías para hacer frente a retos estructurales como la congestión, la seguridad vial o la eficiencia en la gestión de los recursos públicos.

Pero, ¿qué significa exactamente aplicar IA en la gestión del tráfico interurbano? ¿Y cómo puede ayudarnos a salvar vidas?

Más que datos: conocimiento en tiempo real

Las carreteras catalanas están equipadas con una amplia red de sensores, cámaras, estaciones meteorológicas y otras fuentes de datos. Hasta hace poco tiempo, su análisis dependía mayoritariamente de enfoques estadísticos clásicos o de la supervisión humana. Ahora, con la IA, podemos procesar simultáneamente millones de datos en tiempo real y extraer patrones, predicciones y alertas automatizadas.

Esta capacidad de análisis se basa en algoritmos de aprendizaje automático (machine learning), especialmente en técnicas avanzadas como redes neuronales recurrentes o modelos basados ​​en transformers, que son capaces de capturar patrones irregulares y complejos en la evolución temporal de los datos de tráfico.

Hacia una gestión proactiva del riesgo

Una de las grandes ventajas de la IA es su capacidad predictiva. Si hasta ahora muchas actuaciones se hacían de forma reactiva (después de un atasco o accidente), ahora podemos anticipar escenarios de riesgo y activar medidas preventivas.

Por ejemplo, los modelos de IA pueden:

• Estimar la probabilidad de un accidente en un tramo concreto, en función de factores como la densidad de tráfico, la velocidad media, la climatología o la siniestralidad histórica.

• Apoyar la decisión en la señalización variable, adaptándola de forma dinámica para reducir la velocidad o advertir de condiciones peligrosas.

• Optimizar la planificación de recursos (como patrullas o servicios de emergencia) a partir de predicciones de movilidad.

Todo esto no sólo mejora la fluidez del tráfico, sino que contribuye directamente a reducir la accidentalidad y, por tanto, a salvar vidas.

IA como herramienta para entender mejor el comportamiento humano

La siniestralidad no depende sólo del estado de la vía o de la meteorología: también influyen los comportamientos de los conductores. Mediante el uso de modelos basados ​​en IA y técnicas como el análisis de trayectorias, la detección de patrones de conducción agresiva o la segmentación de perfiles de movilidad, podemos identificar zonas y franjas horarias con riesgo elevado por conducta imprudente, fatiga o inexperiencia.

Aunque actualmente, en el SCT no estemos trabajando en esta línea de investigación, en caso de que en un futuro se explotara, esta información cruzada con datos de siniestralidad puede permitir diseñar campañas de sensibilización más efectivas, adaptar las estrategias de control y establecer prioridades de inversión en infraestructuras.

Una transformación que ya ha empezado

En Cataluña, ya estamos testando varios de estos modelos en entornos reales, como en la AP-7 y otros ejes de alta capacidad. Actualmente se está implementando el sistema MARIA-AP7 para los 100km más conflictivos de esta autopista, entre El Vendrell y Granollers, y que integra IA en sistemas de apoyo a la decisión operativa para la gestión del tráfico y en cuadros de mando inteligentes.

En este eje también estamos trabajando con sistemas de análisis predictivo que nos permiten anticipar situaciones de congestión y adaptar las estrategias de gestión en tiempo real. Estos sistemas predicen datos de tráfico como la intensidad, la velocidad o la probabilidad de accidente utilizando los antecedentes de incidencias para generar alertas preventivas para los conductores y recomendaciones operativas para los gestores de tráfico.

El objetivo final no es sustituir a las personas, sino aumentar su capacidad de actuación, hacer más eficiente la gestión pública y avanzar hacia una movilidad más segura, inteligente y sostenible.

Com la IA ens pot ajudar a salvar vides a les carreteres catalanes

infotransitDeixa un comentari

En l’apunt d’aquest mes d’abril del blog Infotrànsit publiquem un monogràfic que posa de relleu l’impacte de la intel·ligència artificial (IA) en la mobilitat, no només pel que fa a la millora de la fluïdesa a la xarxa viària sinó també en una reducció de la sinistralitat. En aquest sentit, des del Servei Català de Trànsit (SCT) s’han impulsat dos sistemes pioners per reduir els accidents que funcionen a partir del reconeixement d’imatges en base a l’IA:  un per alertar de la presència de ciclistes dins de túnel i un altre per avisar als conductors de la presència de fauna a la carretera.

A més, estem treballant, juntament amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), en la implantació d’un sistema d’IA predictiva per informar del risc d’accident a l’AP-7 entre el Vendrell i Granollers.

Per aprofundir en l’aplicació de la intel·ligència artificial en la millora de la mobilitat i la seguretat viària en escenaris actuals i futurs, Gerard Franco i Panadés, investigador en IA i doctorand industrial, ens explica el projecte col·laboratiu de l’SCT, CARNET i l’UPC.

Com la intel·ligència artificial pot transformar la gestió del trànsit interurbà

En els últims anys, la intel·ligència artificial (IA) ha passat de ser una promesa tecnològica a una eina concreta amb un impacte creixent en la mobilitat. A l’SCT, aquesta revolució digital ens obre noves vies per fer front a reptes estructurals com la congestió, la seguretat viària o l’eficiència en la gestió dels recursos públics.

Però, què vol dir exactament aplicar IA a la gestió del trànsit interurbà? I com pot ajudar-nos a salvar vides?

Més que dades: coneixement en temps real

Les carreteres catalanes estan equipades amb una àmplia xarxa de sensors, càmeres, estacions meteorològiques i altres fonts de dades. Fins fa poc, la seva anàlisi depenia majoritàriament d’enfocaments estadístics clàssics o de la supervisió humana. Ara, amb la IA, podem processar simultàniament milions de dades en temps real i extreure patrons, prediccions i alertes automatitzades.

Aquesta capacitat d’anàlisi es basa en algoritmes d’aprenentatge automàtic (machine learning), especialment en tècniques avançades com les xarxes neuronals recurrents o els models basats en transformers, que són capaços de capturar patrons irregulars i complexos en l’evolució temporal de les dades de trànsit.


Cap a una gestió proactiva del risc

Un dels grans avantatges de la IA és la seva capacitat predictiva. Si fins ara moltes actuacions es feien de forma reactiva (després d’un embús o d’un accident), ara podem anticipar escenaris de risc i activar mesures preventives.

Per exemple, els models d’IA poden:

  • Estimar la probabilitat d’un accident en un tram concret, en funció de factors com la densitat de trànsit, la velocitat mitjana, la climatologia o la sinistralitat històrica.
  • Donar suport a la decisió en la senyalització variable, adaptant-la de forma dinàmica per reduir la velocitat o advertir de condicions perilloses.
  • Optimitzar la planificació de recursos (com les patrulles o els serveis d’emergència) a partir de prediccions de mobilitat.

Tot això no només millora la fluïdesa del trànsit, sinó que contribueix directament a reduir l’accidentalitat i, per tant, a salvar vides.

IA com a eina per entendre millor el comportament humà

La sinistralitat no depèn només de l’estat de la via o del meteorologia: també hi influeixen els comportaments dels conductors. Mitjançant l’ús de models basats en IA i tècniques com l’anàlisi de trajectòries, la detecció de patrons de conducció agressiva o la segmentació de perfils de mobilitat, podem identificar zones i franges horàries amb un risc elevat per conducta imprudent, fatiga o inexperiència.

Tot i que actualment, a l’SCT no estiguem treballant en aquesta línia d’investigació, en el cas que en un futur s’explotés, aquesta informació encreuada amb dades de sinistralitat, pot permetre dissenyar campanyes de sensibilització més efectives, adaptar les estratègies de control i establir prioritats d’inversió en infraestructures.

Una transformació que ja ha començat

A Catalunya, ja estem testant diversos d’aquests models en entorns reals, com ara a l’AP-7 i altres eixos d’alta capacitat. Actualment s’està implementant el sistema MARIA-AP7 per als 100km més conflictius d’aquesta autopista, entre el Vendrell i Granollers, i que integra IA en sistemes de suport a la decisió operativa per a la gestió del trànsit i en quadres de comandament intel·ligents. 

En aquest eix, també estem treballant amb sistemes d’anàlisi predictiva que ens permeten anticipar situacions de congestió i adaptar les estratègies de gestió en temps real. Aquests sistemes prediuen dades de trànsit com la intensitat, la velocitat o la probabilitat d’accident fent ús dels antecedents d’incidències per generar alertes preventives per als conductors i recomanacions operatives per als gestors de trànsit. 

L’objectiu final no és substituir les persones, sinó augmentar la seva capacitat d’actuació, fer més eficient la gestió pública i avançar cap a una mobilitat més segura, intel·ligent i sostenible.

Francesc Torralba: “La víctima ignorada y no escuchada es doblament víctima”

infotransitDeixa un comentari

El proyecto del Infotransit 2025 pretende dar voz a la transversalidad de la seguridad vial y en este sentido se explicarán las perspectivas y experiencias de los diferentes actores implicados. Más allá de los sectores que tradicionalmente ya se han asociado a la seguridad vial también queremos recoger al testimonio de otros ámbitos como la educación, la psicología o la investigación académica y en este caso también la aportación desde la filosofía. Hemos entrevistado y conversado con el filósofo y teólogo Francesc Torralba que coordinó desde la Cátedra ETHOS de la Universidad Ramon Llull y por encargo de la asociación P(A)T la Guía de buenas prácticas para la atención a las víctimas de siniestros de tráfico y de violencia vial a las instituciones de justicia.

¿La coordinación de esta guía de buenas prácticas para la atención de las víctimas de tráfico a las instituciones judiciales, fue su primera aproximación al mundo de la seguridad vial y de las víctimas de tráfico?

Pues sí, realmente ha sido mi primera aproximación y fue una aproximación muy fecunda porque se puso rostro a las víctimas. Cuando se habla de las víctimas, aparecen números y en este grupo de trabajo de la guía había personas que habían vivido un accidente o supervivientes de un siniestro o que habían perdido un ser querido, el hijo, el hermano o la pareja. Fue una aproximación en este mundo de las víctimas de la violencia vial o de los accidentes de tráfico, muy directo, muy emocional. Allí había abogados, filósofos, juristas, había jueces, pero la víctima habla desde la experiencia y se le rompe la voz, porque allí se le ha roto la vida. Fue realmente una aproximación valiosísima por el hecho de poder dar voz a estas personas.

Una de las cosas primordiales que se pide a la guía es que los operadores judiciales actúen con más empatía. ¿Usted cree que la empatía es incompatible con el rigor jurídico o la imparcialidad de los jueces?

No, yo no creo que sea incompatible. Yo creo que los profesionales del ámbito jurídico cuando tratan a una víctima, en este caso de violencia vial, pero podría ser una víctima de violencia de género, podría ser una víctima de un maltrato, podría ser una víctima de abuso sexual cuando era niño, cuando tratan a cualquier víctima, como exigencia fundamental, tiene que estar la empatía, que quiere decir tacto, sensibilidad, escucha, atención, cuidado, delicadeza y eso no quita que el juez sea justo en el veredicto y justo en la sentencia.

“Empatía quiere decir tacto, sensibilidad, escucha, atención, cuidado, delicadeza y eso no quita que el juez sea justo en el veredicto y justo en la sentencia”

Otra de las cuestiones que da una atención más ética a las víctimas es la accesibilidad comunicativa a través del lenguaje. Todas las administraciones dan pasos en esta dirección, pero la Justicia es muy reticente.

Cada disciplina tiene su lenguaje y el lenguaje jurídico es muy técnico. Es muy comprensible para los que están iniciados, de manera tal que lo que no está iniciado en aquel lenguaje se queda fuera. Pero están hablando de tu vida, de tu hijo, de lo que pasó, de qué compensaciones habrá, de qué indemnizaciones, y hay un abismo entre el lenguaje jurídico que utilizan los operadores judiciales y el lenguaje de las víctimas que es un lenguaje hecho de lágrimas, de silencios, es un lenguaje cotidiano y coloquial. En este sentido podemos decir que hay una opacidad comunicatòria y que se necesita un traductor, a un gestor que ayude a decir lo que está pasando. Las víctimas tienen el derecho a ser informadas, pero no tienen el deber de ser juristas, abogados, fiscales o jueces para entenderlo. Porque se está hablando de sus vidas y aquí hay un abismo.

Usted pone énfasis en la diferencia entre víctimas de tráfico y víctimas de violencia vial. ¿Nos puede profundizar?

Sí, cuando hablamos de accidente, es un error humano, una distracción. Aquel señor que un momento dado levantó la vista, pasaba un niño y lo atropelló. Y este niño tenía 6 años y muere, desgraciadamente, muere. Eso es una víctima de un accidente de tráfico, fruto de una distracción. Ahora, otra cosa ya es la violencia vial, la conducción temeraria: usted iba a 150 km/h y en contra dirección, usted iba a todo trapo, usted tiene una forma de conducir agresiva, prepotente, soberbia, se piensa que es el único en el mundo, no respeta las normas. Si una víctima o familiar sabe que es por un error o una distracción, puede llegar a asumirlo e incluso perdonar, pero cuando ha habido una actitud temeraria, déspota, prepotente, agresiva, eso naturalmente le cuesta horrores asumirlo y cuesta mucho más perdonar. Eso tiene incidencia directa en los procesos de duelo y en el proceso de aceptación.

“La víctima tiene que entender que la sentencia no tiene como finalidad curar la ausencia de su ser querido”

En la presentación de la guía dijo que la víctima no siempre tiene razón, pero que siempre tendría que ser escuchada desde la empatía y la sensibilidad.

Es así, la víctima no siempre tiene razón, porque a veces se puede dejar mover por el resentimiento. Yo entiendo que lo que ha pasado es muy gordo, pero tenemos un código penal que dice eso. La víctima no siempre tiene razón en sus planteamientos, y a veces no sabe todo lo que ha pasado, pero tiene que ser siempre escuchada, porque la víctima ignorada es doblament víctima, nos hace mucho daño que nos ignoren. Por otra parte, la víctima espera que se haga justicia, pero la Justicia es lenta, es burocrática y no siempre cumple sus expectativas porque hay mil atenuantes que ella no contemplaba. Pero la víctima tiene que entender que la sentencia no tiene como finalidad curar la ausencia de su ser querido, esta no es la finalidad de una sentencia, un juez tiene que aplicar la ley.

¿La justicia restaurativa o mediación entre el victimario y la víctima o sus familiares es un camino que se tendría que impulsar más?

Ahora lo estamos investigando, tenemos un proyecto muy interesante en el marco de colaboración entre la cátedra ETHOS y la asociación P(A)T. Consiste en dos grupos, por una parte víctimas de violencia vial y de accidentes de tráfico, que nos narran su historia y que nos narran si ven posibilidades de perdonar como un ejercicio para sacarse de encima el resentimiento, es decir, si ven posible una reconciliación, una restauración. Y el otro grupo son victimarios y les vamos a visitar en la prisión, algunos sentenciados y encarcelados, otros no, pero que siguen sintiendo culpa por aquello que hicieron o pasó, siguen pensando y no lo digieren. El objetivo del proyecto es saber cómo podemos generar estos procesos de arrepentimiento y de concepción del perdón, porque eso es restaurador para los dos, víctima y victimario: uno se libera del resentimiento y el otro se libera de la culpa. La restauración va por un ámbito que decimos metajurístic, que es ético.

“La justicia restaurativa genera procesos de arrepentimiento y de concepción del perdón que libera del resentimiento a la víctima y de la culpa en el victimario”

¿Que haya un culpable de esta muerte, ayuda u obstaculiza el proceso de duelo?

Obstaculiza, sobre todo si tú eres un culpable. Yo ahora he vivido un proceso de duelo porque murió un hijo mío en la montaña, pero yo no he vivido la culpa. Si tú has sido el culpable, eso intoxica mucho el proceso de duelo. Si tienes un culpable ajeno, entonces depende, porque si este culpable reconoce su culpa, se arrepiente, se acerca con toda la humildad, paga lo que sea a la ley y el tiempo que sea y la multa y todo, eso puede ayudar, y así nos lo han dicho y manifestado varias víctimas. Ahora, si aquel culpable hace su vida tan ancho y vive en el barrio, no ha pedido perdón…, si identificas al culpable y tiene una actitud prepotente, indiferente, te puede indignar todavía más y dificultar el duelo.

La muerte de su hijo coincidió con el encargo de coordinación de la guía. ¿El contacto con personas que habían perdido un ser amado también de forma repentina e inesperada, lo ayudó en el proceso de duelo?

Me ayudó, sí, me ayudó. Yo no he ido a grupos de duelo, pero el hecho de oír testimonios de otros, te ayuda. Te ayuda a entender mejor lo que te está pasando y que no es una cosa normal, sino que forma parte de la lógica de la pérdida abrupta de un ser amado. Después lo expresé en mi último libro.

En este libro, No hay palabras, dice que no hay una palabra para definir el hecho de perder a un hijo, pero también comenta que desgraciadamente pasa más a menudo de lo que uno se imagina. Este inicio de año en las carreteras catalanas la mitad del muertos tenían menos de 35 años…

Estos datos son terribles y el dolor que hay detrás. Perder a un hijo es una parte de la realidad que tenemos eclipsada, tapada, ocultada, pero existe y es mucho más frecuente de lo que nos imaginamos. Este mundo está tapado, es un tabú, pero pienso que es básico expresarlo y comunicarlo, porque si no el luto queda metido dentro. Para mí la escritura ha sido una liberación y cada uno tiene que tener sus canales, pero lo que no puedes hacer con el duelo es que quede cerrado en un mundo hermético.

Francesc Torralba: “La víctima ignorada i no escoltada és doblament víctima”

infotransitDeixa un comentari

El projecte per l’Infotrànsit 2025 pretén donar veu a la transversalitat de la seguretat viària i en aquest sentit s’hi explicaran les perspectives i experiències dels diferents actors implicats. Més enllà dels sectors que tradicionalment ja s’han associat a la seguretat viària també volem recollir el testimoni d’altres àmbits com l’educació, la psicologia o la recerca acadèmica i en aquest cas també l’aportació des de la filosofia. Hem entrevistat i conversat amb el filòsof i teòleg Francesc Torralba que va coordinar des de la Càtedra ETHOS de la Universitat Ramon Llull i per encàrrec de l’associació P(A)T la Guia de bones pràctiques per a l’atenció a les víctimes de sinistres de trànsit i de violència viària a les institucions de justícia.

La coordinació d’aquesta guia de bones pràctiques per a l’atenció de les víctimes de trànsit a les institucions judicials, va ser la seva primera aproximació al món de la seguretat viària i de les víctimes de trànsit?

Doncs sí, realment ha estat la meva primera aproximació i va ser una aproximació molt fecunda perquè es va posar rostre a les víctimes. Quan es parla de les víctimes, apareixen números i en aquest grup de treball de la guia hi havia persones que havien viscut un accident o supervivents d’un sinistre o que havien perdut un ésser estimat, el fill, el germà o la parella. Va ser una aproximació en aquest món de les víctimes de la violència viària o dels accidents de trànsit, molt directe, molt emocional. Allà hi havia advocats, filòsofs, juristes, hi havia jutges, però la víctima parla des de l’experiència i se li trenca la veu, perquè allà se li ha trencat la vida. Va ser realment una aproximació valuosíssima pel fet de poder donar veu a aquestes persones.

Una de les coses primordials que es demana a la guia és que els operadors judicials actuïn amb més empatia. Vostè creu que l’empatia és incompatible amb el rigor jurídic o la imparcialitat dels jutges?

No, jo no crec que sigui incompatible. Jo crec que els professionals de l’àmbit jurídic quan tracten una víctima, en aquest cas de violència viària, però podria ser una víctima de violència de gènere, podria ser una víctima d’un maltractament, podria ser una víctima d’abús sexual quan era infant, quan tracten qualsevol víctima, com a exigència fonamental, hi ha d’haver l’empatia, que vol dir tacte, sensibilitat, escolta, atenció, cura, delicadesa i això no treu que el jutge sigui just en el veredicte i just en la sentència.

“Empatia vol dir tacte, sensibilitat, escolta, atenció, cura, delicadesa i això no treu que el jutge sigui just en el veredicte i just en la sentència”

Un altra de les qüestions que dona una atenció més ètica a les víctimes és l’accessibilitat comunicativa a través del llenguatge. Totes les administracions caminen cap aquí, però la Justícia és molt reticent.

Cada disciplina té el seu llenguatge i el llenguatge jurídic és molt tècnic. És molt entenedor per als que estan iniciats, de tal manera que el que no està iniciat en aquell llenguatge es queda fora. Però estan parlant de la teva vida, del teu fill, del que va passar, de quines compensacions hi haurà, de quines indemnitzacions, i hi ha un abisme entre el llenguatge jurídic que utilitzen els operadors judicials i el llenguatge de les víctimes que és un llenguatge fet de llàgrimes, de silencis, és un llenguatge quotidià i col·loquial. En aquest sentit podem dir que hi ha una opacitat comunicatòria i que es necessita un traductor, un gestor que ajudi a dir el que està passant. Les víctimes tenen el dret a ser informades, però no tenen el deure de ser juristes, advocats, fiscals o jutges per entendre-ho. Perquè s’està parlant de les seves vides i aquí hi ha un abisme.

Vostè posa èmfasi en la diferència entre víctimes de trànsit i víctimes de violència viària. Ens hi pot aprofundir?

Sí, quan parlem d’accident, és un error humà, una distracció. Aquell senyor que un moment donat va aixecar la vista, passava un nen i el va atropellar. I aquest nen tenia 6 anys i mor, malauradament, mor. Això és una víctima d’un accident de trànsit, fruit d’una distracció. Ara, una altra cosa ja és la violència viària, la conducció temerària: vostè anava a 150 km/h i en contra direcció, vostè anava a tot drap, vostè té una forma de conduir agressiva, prepotent, superba, es pensa que és l’únic en el món, no respecta les normes. Si una víctima o familiar sap que és per un error o una distracció, pot arribar a assumir-ho i fins i tot perdonar, però quan hi ha hagut una actitud temerària, dèspota, prepotent, agressiva, això naturalment li costa horrors assumir-ho i costa molt més perdonar. Això té incidència directa en els processos de dol i en el procés d’acceptació.

“La víctima ha d’entendre que la sentència no té com a finalitat curar l’absència del seu ésser estimat”

En la presentació de la guia va dir que la víctima no sempre té raó, però que sempre hauria de ser escoltada des de l’empatia i la sensibilitat.

És així, la víctima no sempre té raó, perquè a vegades es pot deixar moure pel ressentiment. Jo entenc que el que ha passat és molt gros, però tenim un codi penal que diu això. La víctima no sempre té raó en els seus plantejaments, i a vegades no sap tot el que ha passat, però ha de ser sempre escoltada, perquè la víctima ignorada és doblament víctima, ens fa molt mal que ens ignorin. D’altra banda, la víctima espera que es faci justícia, però la Justícia és lenta, és burocràtica i no sempre compleix les seves expectatives perquè hi ha mil atenuants que ella no contemplava. Però la víctima ha d’entendre que la sentència no té com a finalitat curar l’absència del seu ésser estimat, aquesta no és la finalitat d’una sentència, un jutge ha d’aplicar la llei.

La justícia restaurativa o mediació entre el victimari i la víctima o els seus familiars és un camí que s’hauria d’impulsar més?

Ara ho estem investigant, tenim un projecte molt interessant en el marc de col·laboració entre la càtedra ETHOS i l’associació P(A)T. Consisteix en dos grups, per una banda víctimes de violència viària i d’accidents de trànsit, que ens narren la seva història i que ens narren si veuen possibilitats de perdonar com un exercici per treure’s de sobre el ressentiment, és a dir, si veuen possible una reconciliació, una restauració. I l’altre grup són victimaris i els anem a visitar a la presó, alguns sentenciats i empresonats, altres no, però que segueixen sentint culpa per allò que van fer o va passar, hi segueixen pensant i no ho digereixen. L’objectiu del projecte és saber com podem generar aquests processos de penediment i de concepció del perdó, perquè això és restaurador per tots dos, víctima i victimari: un s’allibera del ressentiment i l’altre s’allibera de la culpa. La restauració va per un àmbit que en diem metajurístic, que és ètic.

“La justícia restaurativa genera processos de penediment i de concepció del perdó que allibera del ressentiment a la víctima i de la culpa al victimari”

Que hi hagi un culpable d’aquesta mort, ajuda o obstaculitza el procés de dol?

Obstaculitza, sobretot si tu ets un culpable. Jo ara he viscut un procés de dol perquè va morir un fill meu a la muntanya, però jo no he viscut la culpa. Si tu has estat el culpable, això intoxica molt el procés de dol. Si tens un culpable aliè, llavors depèn, perquè si aquest culpable reconeix la seva culpa, es penedeix, s’acosta amb tota la humilitat, paga el que sigui a la llei i el temps que sigui i la multa i tot, això pot ajudar, i així ens ho han dit i manifestat diverses víctimes. Ara, si aquell culpable fa la seva vida tan ample i viu al barri, no ha demanat perdó…, si identifiques el culpable i té una actitud prepotent, indiferent, et pot indignar encara més i dificultar el dol.

La mort del seu fill va coincidir amb l’encàrrec de coordinació de la guia. El contacte amb persones que havien perdut un ésser estimat també de forma sobtada i inesperada, el va ajudar en el procés de dol?

Em va ajudar, sí, em va ajudar. Jo no he anat a grups de dol, però el fet de sentir testimonis d’altres, t’ajuda. T’ajuda a entendre millor el que t’està passant i que no és una cosa normal, sinó que forma part de la lògica de la pèrdua abrupta d’un ésser estimat. Després ho vaig expressar en el meu darrer llibre.

En aquest llibre, No hi ha paraules, diu que no hi ha una paraula per definir el fet de perdre un fill, però també comenta que malauradament passa més sovint del que un s’imagina. Aquest inici d’any a les carreteres catalanes la meitat del morts tenien menys de 35 anys…

Aquestes dades són terribles i el dolor que hi ha darrere. Perdre un fill és una part de la realitat que tenim eclipsada, tapada, ocultada, però existeix i és molt més freqüent del que ens imaginem. Aquest món està tapat, és un tabú, però penso que és bàsic expressar-ho i comunicar-ho, perquè si no el dol queda ficat a dins. Per mi l’escriptura ha estat un alliberament i cadascú ha de tenir els seus canals, però el que no pots fer amb el dol és que quedi tancat en un món hermètic.

«La principal causa de accidentalidad es el factor humano, sobre todo en los atropellos».

infotransitDeixa un comentari

El objetivo primordial del Servicio Catalán de Tráfico (SCT) es reducir la siniestralidad, en las carreteras pero también en las vías urbanas. En la mejora de la seguridad vial de nuestros pueblos y ciudades la labor de las policías locales resulta indispensable. Hemos acompañado a una de estas policías durante un control de la campaña de protección de peatones coordinada por el SCT y hemos aprovechado para conocer más a fondo todas las actuaciones de este agente clave en la reducción de la accidentalidad y la prevención de las conductas de riesgo.


Las nueve y media de la mañana. Un agente de tráfico de la Policía Local de Vilafranca detecta un vehículo estacionado sobre la acera, obstaculizando el paso de peatones. Baja de la moto y le impone la correspondiente sanción. A lo largo de una semana, en el marco de la campaña de protección de peatones coordinada por el Servei Català de Trànsit (SCT) que ha tenido lugar este mes de febrero se denunciaron, en total, 46 infracciones. Todas las policías locales de Catalunya que se sumaron a la campaña interpusieron cerca de 2000 denuncias. Ésta es una de la veintena de campañas preventivas que cada año coordina el SCT con los Mossos d’Esquadra y las diferentes policías locales con el objetivo de poner especial énfasis en diversos aspectos relacionados directamente con la seguridad vial y, de esta manera, reducir la siniestralidad.

“Somos uno más en la lucha por la seguridad vial y por eso nos adherimos a todas las campañas que coordina el Servicio Catalán de Tráfico”, nos explica el inspector Albert Romero, jefe de Policía Local de Vilafranca del Penedès, y nos detalla qué se busca con esta campaña en concreto: “muchos somos conductores de vehículos, pero todos somos peatones, y es importante la protección de este colectivo vulnerable, una de las piezas más débiles del espacio viario. Por eso nos centramos en controlar todas aquellas acciones antirreglamentarias que generen un riesgo, especialmente del resto de vehículos hacia los peatones”.

Entre las infracciones que más detectan son el estacionamiento sobre la acera, el no respeto de la preferencia de los transeúntes en un cruce o semáforo, así como comportamientos indebidos de vehículos de movilidad personal (VMP) o bicicletas en zonas peatonales. «Pero también alertamos a los peatones de acciones no seguras que puedan hacer ellos mismos», añade. En este sentido, el sargento David Muñoz, responsable de tráfico de la Policía Local de Vilafranca, advierte: “la principal causa de accidentalidad es el factor humano, sobre todo en los atropellos. La gente, sobre todo los jóvenes, van distraídos con el móvil, tanto conduciendo como caminando”.

 
Prevención y reducción de la accidentalidad

Aparte de participar en estas campañas coordinadas, la Policía Local también lleva a cabo otras actuaciones destinadas a garantizar la seguridad vial en el municipio ya que, como señala Muñoz, «la competencia de tráfico en casco urbano es exclusivamente nuestra». Y es que, en aquellos municipios como Vilafranca en los que hay Policía local, éstas se convierten en un actor clave en la seguridad vial de nuestras calles: llevan a cabo funciones de tipo informativo, educativas o de sensibilización vial, acciones preventivas y también actuaciones correctoras de la indisciplina vial.

«En Vilafranca, todos los agentes realizan tareas de seguridad vial de manera genérica, ya sea en protección de entornos escolares, asistencia en accidentes o haciendo controles de disciplina vial pero, además, tenemos una unidad especializada de tráfico y transporte», detalla el sargento Muñoz. Actualmente esta unidad está integrada por dos agentes, pero está previsto que se amplíe con otros tres efectivos.  

Los agentes de tráfico se desplazan en motocicleta y están destinados exclusivamente a la gestión y control de lo que ocurre en la red viaria del municipio. Además, existe un agente que hace de monitor de educación para la movilidad segura a los alumnos de los diferentes centros escolares. «Procuramos trabajar todo lo que podemos el campo de la prevención para no llegar al accidente y una de las claves es la formación vial», destaca el responsable de tráfico del cuerpo policial.

 
La prevención pero también el control de la indisciplina vial son básicos para reducir los riesgos asociados y reducir la accidentalidad. “Cuando detectamos problemáticas hacemos un diagnóstico de cuál es y a partir de ahí planteamos unas medidas para reducir la accidentalidad y las infracciones. Luego monitoreamos todas las tareas para ver si nos acercamos a los objetivos y si resolvemos las problemáticas”, detalla Muñoz. Entre otros, destaca el papel de los dos radares pedagógicos que ubican en puntos donde detectan que existe un exceso de velocidad. «Son muy disuasorios», asegura.

 
También nos explica que en la gestión de la seguridad vial del municipio se tiene en cuenta el Plan Local de Seguridad Vial, elaborado junto con el SCT, así como el plan de movilidad municipal. En cuánto a la movilidad, desde la Policía Local se planifican las restricciones de circulación cuando hay eventos culturales o deportivos, pero también se realizan propuestas de mejora de ordenación y señalización del tráfico para incidir en la seguridad vial.

“La principal causa d’accidentalitat és el factor humà, sobretot en els atropellaments”.

infotransitDeixa un comentari

L’objectiu primordial del Servei Català de Trànsit (SCT) és reduir la sinistralitat, a les carreteres però també a les vies urbanes. En la millora de la seguretat viària dels nostres pobles i ciutats la tasca de les policies locals esdevé indispensable. Hem acompanyat a una d’aquestes policies durant un control de la campanya de protecció de vianants coordinada per l’SCT i hem aprofitat per conèixer més a fons totes les actuacions d’aquest agent clau en la reducció de l’accidentalitat i la prevenció de les conductes de risc.

Dos quarts de deu del matí. Un agent de trànsit de la Policia Local de Vilafranca detecta un vehicle estacionat sobre la vorera, obstaculitzant el pas de vianants. Baixa de la moto i li imposa la sanció corresponent. Al llarg d’una setmana, en el marc de la campanya de protecció de vianants coordinada pel Servei Català de Trànsit (SCT) que ha tingut lloc aquest mes de febrer es van denunciar, en total, 46 infraccions. Totes les policies locals de Catalunya que es van sumar a la campanya van interposar prop de 2000 denúncies. Aquesta és una de la vintena de campanyes preventives que cada any coordina l’SCT amb els Mossos d’Esquadra i les diferents policies locals  amb l’objectiu de posar especial èmfasi en diversos aspectes relacionats directament amb la seguretat viària i, d’aquesta manera, reduir la sinistralitat.

“Som un més en la lluita per la seguretat viària i per això ens adherim a totes les campanyes que coordina el Servei Català de Trànsit”, ens explica l’inspector Albert Romero, cap de Policia Local de Vilafranca del Penedès, i ens detalla què es busca amb aquesta campanya en concret: “molts som conductors de vehicles, però tots som vianants, i és important la protecció cap a aquest col·lectiu vulnerable, un dels elements més febles de l’espai viari. Per això ens centrem a controlar totes aquelles accions antireglamentàries que generin un risc, especialment de les resta de vehicles cap als vianants”.

Entre les infraccions que més detecten son l’estacionament sobre la vorera, el no respecte de la preferència dels transeünts en un creuament o semàfor així com comportaments indeguts de vehicles de mobilitat personal (VMP) o bicicletes en zones de vianants. “Però també alertem als vianants d’accions no segures que puguin fer ells mateixos”, afegeix. En aquest sentit, el sergent David Muñoz, responsable de trànsit de la Policia Local de Vilafranca, adverteix:“la principal causa d’accidentalitat és el factor humà, sobretot en els atropellaments. La gent, sobretot els joves, van distrets amb el mòbil, tant conduint com si van caminant”.


Prevenció i reducció de l’accidentalitat

A banda de participar en aquestes campanyes coordinades, la Policia Local també porta a terme altres actuacions destinades a garantir la seguretat viària en el municipi ja que, com assenyala Muñoz, “la competència de trànsit en nucli urbà és exclusivament nostra”. I és que, en aquells municipis com Vilafranca en què hi ha Policia local, aquestes esdevenen un actor clau en la seguretat viària dels nostres carrers: duen a terme funcions de tipus informatiu, educatives o de sensibilització viària, accions preventives i també actuacions correctores de la indisciplina viària.

“A Vilafranca, tots els agents fan tasques de seguretat viària de manera genèrica, ja sigui en protecció d’entorns escolars, assistència en accidents o fent controls de disciplina viària però, a més, tenim una unitat especialitzada de trànsit i transport”, detalla el sergent Muñoz. Actualment aquesta unitat està integrada per dos agents, però està previst que s’ampliï amb tres efectius més.

Els agents de trànsit es desplacen amb motocicleta i estan destinats exclusivament a la gestió i el control del que passa a la xarxa viària del municipi. A més, hi ha un agent que fa de monitor d’educació per a la mobilitat segura als alumnes dels diferents centres escolars. “Procurem treballar tot el que podem el camp de la prevenció per no arribar a l’accident i una de les claus és la formació viària”, destaca el responsable de trànsit del cos policial.

La prevenció però també el control de la indisciplina viària son bàsics per reduir els riscos associats i reduir l’accidentalitat. “Quan detectem problemàtiques fem una diagnosi de quina és i a partir d’aquí plantegem unes mesures per reduir l’accidentalitat i les infraccions. Després monitoritzem totes les tasques per veure si ens acostem als objectius i si resolem les problemàtiques”, detalla Muñoz. Entre d’altres, destaca el paper dels dos radars pedagògics que ubiquen a punts on detecten que hi ha un excés de velocitat. “Son molt dissuasius”, assegura.

També ens explica que en la gestió de la seguretat viària del municipi es té en compte el Pla Local de Seguretat Viària, elaborat juntament amb l’SCT, així com el pla de mobilitat municipal. En relació amb la mobilitat, des de la Policia Local es planifiquen les restriccions de circulació quan hi ha esdeveniments culturals o esportius però també es fan propostes de millora d’ordenació i senyalització del trànsit per incidir en la seguretat viària.

Infotrànsit 2025: donar veu a la transversalitat de la seguretat viària

InfotrànsitDeixa un comentari

Aquest 2025 al blog Infotrànsit ens hem proposat donar veu a la transversalitat de la seguretat viària. El Servei Català de Trànsit és l’organisme que gestiona el trànsit i la seguretat viària a Catalunya, però som conscients que la prevenció i reducció dels accidents de trànsit és una problemàtica complexa que afecta i implica una gran varietat de professionals i capital humà de diferents àmbits.

En aquest sentit, enguany al blog Infotrànsit publicarem cada mes un monogràfic que posarà de relleu aquest enfocament transversal i en què s’explicaran les perspectives i l’expertesa dels diferents agents implicats en la seguretat viària.

Amb aquest projecte periodístic que engeguem des de l’SCT també volem presentar i explicar una visió holística de la seguretat viària fent visible les sinergies i col·laboracions entre els diferents actors socials, acadèmics i institucionals que contribueixen a desenvolupar les estratègies per salvar vides a les carreteres.

Enguany a l’Infotrànsit s’explicaran les perspectives i l’expertesa dels diferents agents implicats en la seguretat viària

En definitiva volem fer palès que la lluita contra la sinistralitat viària és un projecte de país que té la capacitat de donar resposta als nous reptes i desafiaments que planteja la seguretat en la conducció.

A l’Infotrànsit 2025 donarem veu als sectors que tradicionalment ja s’han associat a la seguretat viària com la policia, els tècnics en infraestructura o els equips mèdics d’emergències, però també recollirem el testimoni d’altres àmbits com l’educació, la psicologia o la recerca acadèmica que també són claus per augmentar la consciència sobre les causes dels accidents i identificar les solucions a llarg termini en matèria de seguretat vària.

Esperem que aquest projecte sigui un granet de sorra que contribueixi a millorar la seguretat viària de Catalunya i que gaudiu de la lectura de les entrevistes i reportatges que hi publicarem.

!Animales en la carretera!

InfotrànsitDeixa un comentari

El Servicio Catalán de Tráfico ha puesto en marcha este 2024 un sistema pionero que alerta a los conductores de la presencia de fauna en la carretera. Este sistema de detección de animales en la vía, instalado en la N-260 en Cabanelles, sirve para avisar de manera dinámica a los usuarios de la irrupción de animales en la carretera o en los arcenes, y es una herramienta de mejora de la seguridad viaria.

El avisador de fauna que ha puesto en marcha el SCT consiste en cámaras equipadas con sensores que vigilan la carretera en todos los sentidos de circulación y también el entorno de la infraestructura para detectar y grabar la presencia de animales. En caso de que el sistema la detecte, mediante tecnología IA, se genera un aviso que pone en marcha los paneles luminosos a pie de carretera para alertar a los conductores con una señal de peligro de presencia de animales y la necesidad de reducir la velocidad a los vehículos que estén circulando.

Los elementos principales que permiten el funcionamiento de este sistema de detección y aviso de fauna en la red viaria son:

1.            Sensores para la detección de animales

El sistema de detección que se utiliza es el análisis de imágenes de video mediante un sistema de inteligencia artificial capaz de detectar animales en la vía y en los alrededores más inmediatos de esta. Concretamente la zona delimitada con la probabilidad más alta de animales tiene unas dimensiones aproximadas de 270 metros de largo y 60 metros de ancho.

2.            Señales dinámicas de advertencia

La carretera se ha equipado con señalización variable vertical, un panel en cada sentido de la circulación, para alertar a los conductores de la presencia de animales en la vía. Las señales luminosas de advertencia se activan y se encienden de forma dinámica cuando el sistema de sensores detecta animales.

Las señales marcan el peligro por la presencia de animales combinado con una reducción de velocidad de la vía para aumentar la seguridad viaria. El límite del tramo es 90 Km/h y cuando se active el sistema la velocidad se reducirá como mínimo 20 km/h.

3.            Sistema de alimentación

El sistema de detección y señalización del avisador de fauna instalado en la N-260 es autónomo y se alimenta energéticamente con paneles solares y baterías.

El sistema que alerta de la presencia de animales a la carretera se ha puesto en marcha el verano de este 2024 y estas son las detecciones efectuadas los últimos meses:

–              AGOSTO: 32

–              SETIEMBRE: 67

–              OCTUBRE: 35

–              NOVIEMBRE: 133

–              DICIEMBRE: 87*

(* hasta el 13 de diciembre)

Ante el aumento de la siniestralidad por la presencia de fauna salvaje, el organismo ha instalado este dispositivo que funciona con cámaras de inteligencia artificial en este tramo del Alt Empordà (N-260, Cabanelles), en el que los Agentes Rurales detectaron una presencia intensa de ungulados. El SCT está haciendo un seguimiento exhaustivo para comprobar la reducción de la siniestralidad gracias a la instalación de este sistema, en un estudio con datos de siniestralidad antes y después de su puesta en marcha.

Animals a la carretera!

InfotrànsitDeixa un comentari

El Servei Català de Trànsit ha posat en marxa aquest 2024 un sistema pioner que alerta els conductors de la presència de fauna a la carretera. Aquest sistema de detecció d’animals a la via, instal·lat a l’N-260 a Cabanelles, serveix per avisar de manera dinàmica els usuaris de la irrupció d’animals a la carretera o als vorals, i és una eina de millora de la seguretat viària.

L’avisador de fauna que ha posat en marxa l’SCT consisteix en càmeres equipades amb sensors que vigilen la carretera en tots els sentits de circulació i també l’entorn de la infraestructura per detectar i enregistrar la presència d’animals. En cas que el sistema en detecti, mitjançant tecnologia IA es genera un avís que posa en marxa els panells lluminosos a peu de carretera per alertar els conductors amb un senyal de perill de la presència d’animals i la necessitat de reduir la velocitat als vehicles que estiguin circulant.

Els elements principals que permeten el funcionament d’aquest sistema de detecció i avís de fauna a la xarxa viària són:

  1. Sensors per a la detecció d’animals

El sistema de detecció que s’utilitza és l’anàlisi d’imatges de vídeo mitjançant un sistema d’intel·ligència artificial capaç de detectar animals a la via i als voltants més immediats d’aquesta. Concretament la zona delimitada amb la probabilitat més alta de pas d’animals té unes dimensions aproximades de 270 metres de llarg i 60 metres d’ample.

  • Senyals dinàmiques d’advertència

La carretera s’ha equipat amb senyalització variable vertical (panells Full Matrix RGB), un panell en cada sentit de la circulació, per tal d’alertar els conductors de la presència d’animals a la via. Els senyals lluminosos d’advertència s’activen i s’encenen de forma dinàmica quan el sistema de sensors detecta animals.

Els senyals marquen el perill per la presència d’animals combinat amb una reducció de velocitat de la via per augmentar la seguretat viària. El límit del tram és 90 Km/h i quan s’activi el sistema la velocitat es reduirà com a mínim 20 km/h.

  • Sistema d’alimentació

El sistema de detecció i senyalització de l’avisador de fauna instal·lat a l’N-260 és autònom i s’alimenta energèticament amb panells solars i bateries.

El sistema que alerta de la presència d’animals a la carretera s’ha posat en marxa l’estiu d’aquest 2024 i aquestes són les deteccions efectuades els darrers mesos:

  • AGOST: 32
  • SETEMBRE: 67
  • OCTUBRE: 35
  • NOVEMBRE: 133
  • DESEMBRE: 87*

(* fins al 13 de desembre)

Davant de l’augment de la sinistralitat per la presència de fauna salvatge, l’organisme ha instal·lat aquest dispositiu que funciona amb càmeres d’intel·ligència artificial en aquest tram de l’Alt Empordà (N-260, Cabanelles), en què els Agents Rurals van detectar una presència intensa d’unglats. L’SCT n’està fent un seguiment exhaustiu per tal de comprovar la reducció de la sinistralitat gràcies a la instal·lació d’aquest sistema, en un estudi amb dades de sinistralitat abans i després de la seva posada en marxa.

Una vuelta al patinete

InfotrànsitDeixa un comentari

¿Por qué los patinetes eléctricos tienen tanto éxito? Probablemente, entre las principales razones podemos destacar que son fáciles de conducir, permiten desplazarse de forma cómoda y sin esfuerzo, tienen un bajo consumo y ocupan poco espacio. Cada vez son más las personas que se desplazan con este tipo de vehículos al trabajo o a la escuela, o para hacer cualquier encargo, o en su tiempo libre. Y precisamente, como es un vehículo –y no un juguete– hay que tener presente cuál es la normativa que lo rige y qué pautas hay que tener en cuenta para no tener un susto.

Para fomentar la seguridad de conductores y conductoras de patinetes eléctricos, el Servicio Catalán de Tráfico (SCT) ha puesto en marcha Una volta al patinet, una web interactiva en la que, de forma visual y entretenida, el usuario pondrá a prueba sus conocimientos de las señales y normas de circulación, así como de los principales elementos del patinete y cuál es el equipamiento aconsejable. El objetivo primordial de este proyecto es repasar una normativa que muchos desconocen y que se sigan unas indicaciones básicas para circular con seguridad.

Mediante este espacio interactivo, dirigido especialmente a los usuarios más jóvenes, se recuerda que el patinete es un vehículo, que hay que protegerse adecuadamente para evitar lesiones graves y que hay que respetar al resto de usuarios de la vía y convivir con ellos. A través de videos con preguntas, Tráfico propone un recorrido que se reparte en tres secciones: ‘Nos informamos’, ‘Nos preparamos’ y ‘Nos movemos’.  Al final de cada sección, el usuario verá la puntuación que ha obtenido y podrá repetir la actividad para mejorar los resultados. Este es un material especialmente indicado para centros educativos, para trabajar con los alumnos, con el apoyo del profesorado y monitores, aunque el SCT recomienda este recurso formativo para todos los conductores de patinete eléctrico.

Un cuestionario para resolver dudas

¿Es obligatorio llevar casco? ¿Qué hay que hacer en un cruce? ¿Quién tiene prioridad? ¿Se puede llevar acompañante si es menor? ¿Es aconsejable circular con patinete un día de lluvia? ¿Qué luces y reflectantes debe tener el vehículo? ¿Se puede llevar un paquete? ‘Una vuelta al patinete’ responde a estas y otras muchas cuestiones a través de un cuestionario interactivo que repasa los principales aspectos de la normativa, la seguridad vial, el funcionamiento del vehículo y el equipamiento que hay que llevar.

Siniestralidad al alza

La proliferación de los vehículos de movilidad personal (VMP) ha crecido exponencialmente en los últimos años y, en paralelo, la siniestralidad asociada a estos vehículos.  En el año 2023 hubo 1.078 accidentes con víctimas (leves o graves) en zona urbana y 5 en zona interurbana. En el año 2024, se produjeron 787 en zona urbana (datos provisionales) y un accidente mortal en zona interurbana.

Los VMP, sobre todo el patinete eléctrico, son un medio de transporte cada vez más extendido. Por este motivo, el SCT promueve la educación para la movilidad segura, con el objetivo de concienciar sobre la seguridad en su conducción. En 2023, el Servicio Catalán de Tráfico elaboró una ordenanza modelo para regular los patinetes eléctricos en Cataluña, en la que se armonizaban las diferentes normativas municipales con el fin de ofrecer una guía a los ayuntamientos catalanes en materia de vehículos de movilidad personal.  A la vez, a través de la web de Educación para la movilidad segura (Edums), Tráfico ha elaborado diferentes materiales didácticos y divulgativos, como un dosier técnico de seguridad vial, infografías con las principales normas de circulación o material audiovisual de apoyo para sesiones formativas.