El cotxe elèctric funciona amb una bateria que utilitza electricitat com a combustible en lloc de gasolina, com fa un motor de combustió. En no cremar directament combustibles fòssils per funcionar, el cotxe elèctric es considera un mitjà de transport net. Una alternativa que presenta més autonomia és el que es coneix popularment com a “cotxe d’hidrogen”, que consisteix en un cotxe que genera in situ la potència consumida pel motor elèctric mitjançant una pila de combustible.

El combustible utilitzat és l’hidrogen (H₂), i la pila de combustible extreu els electrons de la molècula d’aquest gas i en genera un corrent elèctric (flux d’electrons), a la vegada que genera aigua (H₂O), en forma de vapor, com a únic subproducte. Així doncs, aquesta generació de potència és neta i altament eficient, i dobla la d’un motor de combustió. Els vehicles basats en piles de combustible combinen l’autonomia dels cotxes convencionals amb els beneficis recreatius i ambientals de la conducció d’un vehicle elèctric, amb una autonomia que pot arribar als 600 km.

El cotxe d’hidrogen no està tan estès al mercat com el cotxe elèctric (o, sobretot, el cotxe híbrid), tot i que els darrers anys n’han aparegut diferents models, especialment del mercat japonès, on hi ha una conscienciació social sobre fonts d’energia alternatives centrades en l’ús de l’hidrogen com a combustible. Marques reconegudes com Toyota o Honda han presentat recentment els seus models.

Una consideració que cal tenir en compte, tant per al cotxe elèctric com per al d’hidrogen, és l’origen i l’impacte ambiental de la generació d’electricitat necessària en tots dos casos. En el cotxe elèctric, la bateria necessita carregar-se amb electricitat de la xarxa, mentre que en el cotxe d’hidrogen, la pila requereix hidrogen que prové de l’electròlisi de l’aigua, que també funciona amb electricitat. Les dues tecnologies són mètodes de transport no contaminants, però per fer-les veritablement verdes cal que també ho siguin els mètodes de producció d’electricitat.

Marc Torrell Faro, investigador sènior del grup de nanoiònica i piles de combustible del Departament de Materials Avançats per l’Energia de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC)