Trànsit consolida el programa de formació a motoristes en carretera oberta amb la 12a edició.
Es tracta d’una activitat impulsada pel Servei Català de Trànsit i Anesdor on més de 7.000 usuaris ja han millorat la conducció dalt de la moto. Un any més es tracta d’una activitat que proporciona als motoristes les eines per avançar en el seu aprenentatge continu de la conducció i augmentar la seva seguretat dalt de la moto.
Aquest 2026 està en marxa la 12a edició del programa Formació 3.0, una acció formativa gratuïta organitzada pel Servei Català de Trànsit (SCT) i ANESDOR (Associació Nacional d’Empreses del Sector de les Dues Rodes), amb la col·laboració dels departaments d’Interior i d’Empresa i Treball.
En l’edició d’enguany, es desenvoluparan un total de 40 sessions, de març a desembre per tot Catalunya, principalment en carreteres obertes i espais urbans a les quatre demarcacions. En l’activitat d’aquest 2026 també es desenvoluparà el programa Urban/Labour en vies urbanes, orientades als usuaris d’escúter, amb una desena de sessions en matèria de seguretat viària laboral.
La Formació 3.0, amb el suport i col·laboració dels Mossos d’Esquadra, ha comptat en aquests darrers 11 anys amb la participació de més de 7.000 usuaris de motocicleta. En la darrera edició, es va batre el rècord de participants amb 919 motoristes, un 13% dels quals van ser dones (118). Un dels objectius de l’edició d’enguany torna a ser fomentar la participació en relació al gènere d’una forma més proporcional i equitativa.
Marc Gavaldà, monitor de conducció de la Formació 3.0
“Si haguéssim de donar un únic consell a un motorista, sobretot que fossin visibles i previsibles. Ens hem de fer veure i hem de fer veure a la resta de conductors quines són les nostres intencions.”
El calendari d’aquest 2026 es va engegar el passat dissabte 21 de març a la BV-1221 a Navarcles i el monitor de conducció del programa, Marc Gavaldà, va explicar que “es fa amb un tram de carretera oberta amb trànsit normal i s’organitzen grups de tres o quatre persones amb un monitor que va gravant d’anada i de tornada amb diferents angles i aquest monitor va observant la conducció d’aquests tres o quatre participants».
Gavaldà també va exposar sobre el programa que “es visualitzen les imatges enregistrades i, a partir del que es veu tant al monitor com a la gravació del recorregut, es poden anar fent comentaris, observacions i correccions. En aproximadament mitja hora es donen tres o quatre consells clau. L’usuari s’emporta tant les correccions i indicacions que se li han fet com un pen drive amb les imatges gravades, que després pot visualitzar tranquil·lament a casa».
Els usuaris opinen de la Formació 3.0…
Fa molt temps que no vaig amb moto. Trobo que vaig una miqueta rígid i necessito una miqueta més de control sobre la moto | Iván Vizcaíno
Espero tres o quatre tips per poder practicar després quan vagi en ruta amb la meva filla o amb els meus amics | Emma Gil
M’han dit que no freno gaire, no utilitzo gaire els frens, jo utilitzo més el freno de motor | Swarup Bhowmik
Les vies escollides per realitzar aquesta formació són freqüentades per motoristes i registren un cert risc d’accidentalitat. Els conductors de moto interessats a participar-hi poden inscriure’s en aquest enllaç.
Una mobilitat segura pels col·lectius vulnerables de la mobilitat
L’SCT considera prioritària la prevenció de morts i ferits greus envers els motoristes i és en aquest marc que s’ofereix aquest programa de formació contínua, pràctica i gratuïta. Des de l’SCT s’insisteix a apel·lar a la responsabilitat compartida i a la convivència respectuosa a la xarxa viària. En aquest sentit, la formació viària és imprescindible per tal de reduir la sinistralitat.
A peu de carretera, els carros radar s’han consolidat com una peça fonamental per pacificar les velocitats excessives i prevenir accidents a la xarxa viària catalana. Són dispositius discrets, però amb un impacte directe i mesurable en la seguretat viària, especialment en aquells trams on la velocitat inadequada continua sent un factor de risc determinant.
Què són els radars remolc i per què són importants?
Els radars remolc són cinemòmetres mòbils dissenyats per detectar vehicles que superen els límits de velocitat i reduir així el risc d’accidents. El Servei Català de Trànsit els va incorporar a la xarxa viària el 2023, i des d’aleshores han anat guanyant protagonisme com a eina estratègica en la lluita contra la sinistralitat.
La seva mobilitat i autonomia els converteixen en un recurs especialment útil per actuar en trams on fins ara no era possible instal·lar radars fixos, ja sigui per manca d’infraestructura o per les característiques del terreny.
Una flota en creixement per cobrir més territori
Actualment, l’SCT disposa de deu radars remolc operatius, sis dels quals s’han incorporat enguany. L’ampliació de la flota respon a la necessitat de reforçar el control de la velocitat en punts amb sinistralitat elevada i de cobrir més territori per frenar la dispersió de l’accidentalitat.
Un dels àmbits on aquests dispositius tindran un paper especialment rellevant és l’AP‑7. La incorporació dels nous radars permetrà establir un control permanent de la velocitat al llarg dels 344 km que van de la Jonquera a Ulldecona, una mesura clau per reduir la sinistralitat en un dels corredors viaris més transitats del país.
On es poden instal·lar i com funcionen?
Els radars remolc destaquen per la seva versatilitat. Es poden traslladar fàcilment i instal·lar-se en trams on fins ara no era viable col·locar un radar fix. Sempre es col·loquen de manera segura al marge de la carretera i solen romandre diverses setmanes en una mateixa ubicació. La seva presència s’anuncia prèviament amb la senyalització corresponent, garantint un control transparent i perfectament identificable per als conductors.
Pel que fa a la tecnologia, aquests cinemòmetres utilitzen tecnologia làser d’alta precisió, capaç de fer un seguiment dinàmic del vehicle i determinar-ne la velocitat fins i tot en diversos carrils. A més, disposen de connexió a internet, fet que permet gestionar els expedients sancionadors de manera immediata i sense necessitat de presència policial. També estan protegits amb una carcassa especialment resistent per evitar actes vandàlics.
Impacte directe en la reducció de la sinistralitat
L’excés de velocitat continua sent un dels factors de risc més rellevants en la sinistralitat viària. De fet, l’any passat la velocitat inadequada va representar el 12% del total dels factors concurrents dels accidents amb víctimes en zona interurbana. Córrer massa va ser una de les causes més present en els accidents amb víctimes a la xarxa viària interurbana, un total de 1.207, unes dades similars a les registrades el 2024.
L’experiència acumulada demostra que la presència de cinemòmetres té un efecte clarament positiu: en els trams amb radars fixos, la sinistralitat ha disminuït entre un 65% i un 80%. Els radars remolc reforcen aquesta tendència, especialment en punts on la mobilitat o les característiques del traçat dificultaven fins ara el control de la velocitat.
Una aposta per una mobilitat més segura
Amb tecnologia cada vegada més precisa i amb una estratègia centrada en els factors de risc, el Servei Català de Trànsit continua avançant cap a l’objectiu de reduir al 50% les víctimes mortals entre el 2019 i el 2030. La incorporació i ampliació dels radars remolc forma part d’aquesta aposta per una mobilitat més segura, sostenible i responsable a tot el país.
Una seixantena de professionals vinculats a l’educació per a la mobilitat segura — monitors d’educació viària de les policies locals i dels Mossos d’Esquadra, membres d’ADEVIC i personal del Servei Català de Trànsit— van participar dimarts 2 de desembre en una jornada formativa dedicada a la gestió de la influència positiva en la mobilitat segura. Aquesta jornada, que forma part de l’oferta formativa que el Servei Català de Trànsit organitza de manera regular per actualitzar coneixements i altres continguts, té com a principal objectiu reforçar la tasca pedagògica que els monitors d’educació viària desenvolupen per a destinataris i entorns molt diversos, i oferir recursos per organitzar activitats d’aprenentatge que permetin generar canvis reals en el comportament viari.
La jornada es va estructurar en diversos blocs pràctics que van permetre als participants experimentar i reflexionar sobre els mecanismes d’influència i comunicació en l’àmbit de la mobilitat segura. En la primera dinàmica, els assistents van haver d’establir sinergies i crear un partit polític fictici. L’objectiu era dissenyar una proposta amb accions concretes per promoure la mobilitat segura i sostenible, que posteriorment havien de presentar mitjançant una campanya electoral i un míting. La segona part de la jornada es va centrar en activitats d’elecció i discussió, en les quals els participants van explorar com els podien influir o guiar les decisions dels altres. Finalment, en petits grups, van dissenyar activitats específiques per gestionar la influència positiva que es poguessin dur a terme a l’aula.
El director de FormAcció i un dels formadors de la jornada, el pedagog Francesc Esteban, explica que “jornades com aquesta ajuden els monitors i monitores d’educació viària a prendre consciència, discutir estratègies i veure de quina manera poden influir en els diferents públics per aconseguir una mobilitat més segura”.
Segons el director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, “els mètodes de formació basats en activitats dinàmiques són claus per entrar en les diferents fases d’aprenentatge de conductors i vianants”. En aquest sentit, el mètode és igual d’important que el contingut, perquè les metodologies emprades faciliten l’atenció i la participació, i permeten que els missatges s’assoleixin de manera significativa. “Els nostres patrons de conducta deriven de l’entorn, de les experiències i de les herències educatives que acumulem”, afegeix Lamiel.
Per aconseguir-ho, es fan servir dinàmiques pràctiques que permeten apropar conceptes de mobilitat a l’alumnat de diferents franges d’edat no només des d’un punt de vista informatiu, sinó també emocional, vivencial i social. Això inclou jocs de rol sobre situacions quotidianes, simulacions de presa de decisions, activitats d’observació i imitació de bons models i exercicis que fomenten el pensament crític davant la pressió del grup.
D’altra banda, el president de l’Associació pel Desenvolupament de l’Educació Viària a Catalunya (ADEVIC), Salvador Zoroa, apunta que l’alumnat d’educació infantil i primària és el grup d’edat amb el qual es comença a treballar en matèria de seguretat viària; posteriorment, els continguts i les dinàmiques s’adapten a les edats. Quan aquesta influència es gestiona de manera conscient, propera i pedagògica des d’una edat primerenca, contribueix que infants i joves adoptin hàbits segurs de forma voluntària i els integrin com una part natural del seu dia a dia com a vianants, ciclistes o futurs conductors. En relació amb això, Esteban apunta que aquestes dinàmiques aplicades a les escoles i instituts provoquen que “en la mesura que els participants s’ho passen bé, els ajuda a experimentar i, fins i tot, a canviar hàbits”.
La influència positiva a la mobilitat segura que han d’aplicar els cossos de seguretat i els educadors és un factor clau en les diferents fases d’aprenentatge de la població. El seu paper com a referents, tant pel que expliquen com pel que modelen amb el seu comportament, té la capacitat de reforçar o transformar les conductes relacionades amb la seguretat viària. En aquest sentit, la cap del Servei de Processos Formatius de Mobilitat Segura del Servei Català de Trànsit, Farners de Cruz, destaca que “són els grans promotors de la mobilitat segura perquè estan formats per portar l’educació viària a les escoles, instituts, centres laborals i gent gran”.
Jordi Aguilar, caporal de Mossos i coordinador d’Educació per a la Mobilitat Segura de la Divisió de Trànsit, conclou que aquestes sessions serveixen per “posar en comú l’experiència del dia a dia, la dels altres companys i aprendre eines pedagògiques per ajudar a influenciar de manera positiva”. Així, la trobada es consolida com un espai imprescindible per crear xarxa, compartir coneixements i avançar cap a una mobilitat més segura, responsable i compartida per a tota la ciutadania.
En l’apunt d’aquest mes de setembre del blog Infotrànsit, publiquem un monogràfic que destaca l’ampliació a un segon helicòpter del sistema pioner de cinemòmetre aerotransportat. Després d’haver-lo incorporat en el Falcó T-07, el Servei Català de Trànsit (SCT) ja està treballant per equipar també amb aquest sistema l’helicòpter Arpella T-04.
Aquesta mesura pionera s’emmarca dins de l’estratègia per combatre una de les principals causes de sinistralitat greu i mortal a les carreteres catalanes: els excessos de velocitat. La implantació d’aquest sistema busca reforçar la capacitat d’inspecció i vigilància en trams especialment crítics on el compliment del límit de velocitat és essencial per preservar la seguretat viària.
El control de la velocitat des de l’aire: una eina per salvar vides
Els límits de velocitat tenen una funció essencial: evitar que el conductor o conductora perdi el control del vehicle i posi en risc la seva vida i la dels altres. Malgrat la presència de més de 550 càmeres fixes en punts clau repartits per tot el territori, hi ha zones que queden fora del seu abast. És en aquest context en què els mitjans aeris -dos helicòpters (Arpella T-04 i Falcó T-07) i un avió bimotor (T-81) – juguen un paper clau.
Aquests mitjans permeten una supervisió ràpida, dinàmica, versàtil i àmplia, i contribueixen de manera decisiva en la detecció d’infraccions greus i la millora de la gestió del trànsit en situacions complexes i singulars.
Les quatre funcions essencials dels mitjans aeris del SCT
Tots els mitjans aeris de l’SCT porten incorporat un sistema de captació, gravació i transmissió d’imatges en temps real al centre de control CIVICAT. El Servei Català de Trànsit utilitza la seva unitat de mitjans aeris per cobrir quatre grans necessitats operatives:
1. Vols d’informació viària
Aquests vols es duen a terme durant hores punta, dispositius especials i esdeveniments extraordinaris. L’objectiu és obtenir una visió directa i actualitzada de l’estat del trànsit per coordinar-ho amb el CIVICAT i publicar al moment les dades al web d’incidències.
2. Vols d’inspecció i vigilància
Amb la policia del trànsit (MMEE) En aquests vols, la presència policial permet detectar infraccions com, per exemple, no respectar senyals, avançaments perillosos, conduccions temeràries, ús indegut de dispositius mòbils o vulneració de la distància de seguretat amb ciclistes, entre d’altres.
Amb cinemòmetre aerotransportat Són els vols especialitzats en la detecció d’excessos de velocitat mitjançant un sistema d’última generació ja operatiu des de juny de 2024. Aquesta tecnologia – instal·lada inicialment al Falcó T-07 i pròximament també a l’Arpella T-04 – funciona per triangulació satel·litària GNSS sobre cartografia digital d’alta precisió (MDT02) amb un marge d’error inferior al 5%.
El seu gran avantatge: és indetectable. No emet senyals, és immune als inhibidors i als detectors de radars. Això permet identificar conductes d’alt risc en qualsevol moment de l’any, inclosos dies de pluja o de baixa intensitat de trànsit, sempre que la visibilitat ho permeti i el vol compleixi amb tots els requisits de seguretat.
Com funciona aquest sistema?
Quan algú de la tripulació detecta que un vehicle podria superar el límit de velocitat, ho comunica a l’operador de càmera, que en fa el seguiment en directe amb l’ajuda d’una palanca de control (joystick). Automàticament, el sistema calcula la velocitat mitjana del vehicle en un tram determinat. A més, el dispositiu detecta automàticament i al moment de quina carretera es tracta, quin és el punt quilomètric i el sentit de la marxa.
3. Vols d’inspecció viària
Són essencials per comprovar l’estat de les carreteres, especialment en trams amb obres o elevada sinistralitat. En aquests casos, s’utilitzen els tres mitjans aeris per revisar elements com la senyalització provisional, l’estat de les marques viàries, la visibilitat de les limitacions de velocitat i altres condicions que poden posar en risc la seguretat.
Es fan fotografies i vídeos que es comparteixen amb els titulars de les vies en cas de detectar anomalies o deficiències. Aquests vols es realitzen, a qualsevol dia i hora en funció dels requeriments d’urgència per garantir una visió clara, precisa i completa de l’estat de les carreteres.
4. Vols de seguiment de dispositius de mesures especials
Durant operacions especials com Setmana Santa, ponts, proves o esdeveniments esportius de gran format (F1, MotoGP, Volta Ciclista), elsvols aeris ajuden a implementar i gestionar mesures de circulació extraordinàries.
Els mitjans aeris es reparteixen el territori (per exemple, nord i sud de l’AP-7 o zona del Pirineu) per cobrir simultàniament els punts amb més risc de congestió o incidència. Aquesta coordinació és fonamental per mantenir la fluïdesa i garantir la seguretat en entorns de mobilitat complexa i altament variable.
Cap a un control més eficient i proactiu
L’ampliació del sistema de cinemòmetre aerotransportat suposa un pas endavant en la transformació de la gestió i la vigilància del trànsit a Catalunya perquè permet arribar a qualsevol tram de l’extensa xarxa viària de carreteres. Aquesta tecnologia no pretén substituir els sistemes terrestres sinó complementar-los i actuar de manera estratègica.
La seva capacitat per detectar conductes de risc des de l’aire, de manera indetectable i precisa, és un instrument que reforça la lluita contra l’excés de velocitat – una de les principals causes d’accidents greus- i, per tant, contribueix directament a salvar vides.
Amb la incorporació de l’Arpella T-04 al sistema, el Servei Català de Trànsit consolidarà el seu lideratge en la innovació aplicada a la seguretat viària i farà un pas endavant cap a una mobilitat més segura i intel·ligent.
Antonio Rubiales Garcia és monitor d’educació viària. Fa més d’una dècada que, amb la seva experiència, constata que si eduquem bé els infants i adquireixen bons hàbits, seran adults més conscients a l’hora de compartir l’espai públic i practicar una mobilitat segura. Com a monitor de la policia local de Mollet del Vallès destaca que els resultats arriben quan hi ha una implicació i una conscienciació compartida. Cal continuar treballant i sumant esforços de totes les parts implicades. Precisament parlem amb ell de l’educació viària dels infants i de la seva importància a l’hora de transmetre valors i bones pràctiques en mobilitat segura.
Foto: Policia Municipal de Mollet del Vallès
Quina formació has rebut per a ser monitor d’educació viària? He completat els cursos de nivell I i II de l’ISPC del Servei Català de Trànsit, clau per a la meva especialització en mobilitat segura. L’experiència com a professor d’autoescola i la participació en jornades i congressos m’ha permès complementar i ampliar aquesta formació.
Com s’organitzen les sessions amb els centres educatius en què has exercit? A demanda de l’escola o s’ofereix des de l’Ajuntament? A quins col·lectius i grups d’edat es dirigeix? Treballem des de l’Ajuntament i amb l’Institut Municipal d’Educació, oferint la nostra programació a escoles, instituts, entitats i col·lectius del municipi, adaptant-nos a les seves necessitats. Des d’infantil, primària, secundària, educació especial i col·lectius vulnerables.
Quins són els principals reptes a l’hora de fer educació viària amb infants? Aconseguir que prenguin consciència dels riscos reals en situacions quotidianes, sense generar por, és tot un repte. No n’hi ha prou amb explicar, cal tenir en compte les emocions, educar en la percepció del risc i entendre els límits de l’atenció. Cada edat entén el món a la seva manera, i això ens obliga a adaptar-nos constantment.
Quins hàbits i quines actituds ens fan millors usuaris de l’espai públic? Respectar els altres, escoltar, mirar abans de creuar, saber esperar. Són hàbits senzills, però marquen una gran diferència a l’hora de moure’s amb seguretat i convivència.
Quina metodologia s’empra durant la formació i quins recursos o materials s’utilitzen? Afavorim un aprenentatge vivencial i proper, on els propis participants són el millor recurs. Més que teoria, oferim activitats pràctiques, jocs, vídeos reals i situacions simulades que connecten amb el seu dia a dia. L’objectiu és que ho entenguin, ho visquin i ho puguin aplicar.
Quin suport o assessorament es rep del Servei Català de Trànsit o d’altres organismes? I més enllà d’això, quines diferències veus entre l’educació viària actual i la que es feia fa 10 anys? El Servei Català de Trànsit ens facilita materials, formació i continguts actualitzats. En aquests últims anys, s’ha avançat molt en enfocaments més pedagògics i transversals. Ara no només es parla de normes, sinó de valors, emocions i actituds.
Els parcs infantils de trànsit són una eina útil per educar i promoure la seguretat dels infants? Molt. Els infants poden practicar allò que han après a classe en un entorn segur, i això fa que interioritzin millor els hàbits. Quan es posen el casc i pedalen, tot pren una altra dimensió. El nostre Parc Infantil de Trànsit, inaugurat el 1981, ofereix formació i tallers de manera continuada des de llavors.
Veus diferències en funció de l’edat dels nens i nenes? Sí. Els més petits aprenen a través del joc i l’experimentació. A primària ja comencen a qüestionar-se coses i a identificar perills; a secundària ja tenen opinions i experiències pròpies. Cada etapa té el seu moment clau.
Quins són els primers passos amb què s’inicia i orienta als infants i les primeres coses que han d’aprendre per moure’s amb seguretat? Aprendre a observar, identificar situacions de risc i demanar ajuda si cal. Petites accions com mirar abans de creuar o saber interpretar l’entorn en un semàfor poden marcar molt.
Quines són les principals dificultats en aquesta iniciació? Una dificultat és que alguns infants veuen conductes a casa que contradiuen el que aprenen. Però a Mollet, gràcies a tants anys de treball continuat, hem format pares i fills, afavorint una conscienciació familiar i social que enforteix la seguretat viària.
Els infants comparteixen també les experiències del que veuen a casa seva? Molt sovint. Et diuen que el pare no es posa el cinturó, o que la mare passa amb el semàfor en taronja. Ho expliquen amb total naturalitat, i és una gran oportunitat per obrir debat.
Creus que les ciutats actuals permeten que les persones gaudeixin d’un espai públic saludable, confortable i segur? Encara ens queda molt camí. Hi ha millores, però no totes les ciutats estan pensades per als més vulnerables. Cal més espais segurs per a infants, gent gran o persones amb mobilitat reduïda.
Es pot assolir i anar consolidant un canvi cultural en la mobilitat segura a través d’aquests infants i de les futures generacions? Sens dubte. Són com una llavor. Si eduquem bé ara, tenim adults més conscients demà. A més, fan de pont amb les famílies i generen converses que abans no es donaven. Els resultats arriben si estem convençuts i som valents, a Mollet ja portem 18 anys sense cap víctima mortal per accident de trànsit al nucli urbà.
En l’apunt d’aquest mes d’abril del blog Infotrànsit publiquem un monogràfic que posa de relleu l’impacte de la intel·ligència artificial (IA) en la mobilitat, no només pel que fa a la millora de la fluïdesa a la xarxa viària sinó també en una reducció de la sinistralitat. En aquest sentit, des del Servei Català de Trànsit (SCT) s’han impulsat dos sistemes pioners per reduir els accidents que funcionen a partir del reconeixement d’imatges en base a l’IA: un per alertar de la presència de ciclistes dins de túnel i un altre per avisar als conductors de la presència de fauna a la carretera.
A més, estem treballant, juntament amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), en la implantació d’un sistema d’IA predictiva per informar del risc d’accident a l’AP-7 entre el Vendrell i Granollers.
Per aprofundir en l’aplicació de la intel·ligència artificial en la millora de la mobilitat i la seguretat viària en escenaris actuals i futurs, Gerard Franco i Panadés, investigador en IA i doctorand industrial, ens explica el projecte col·laboratiu de l’SCT, CARNET i l’UPC.
Com la intel·ligència artificial pot transformar la gestió del trànsit interurbà
En els últims anys, la intel·ligència artificial (IA) ha passat de ser una promesa tecnològica a una eina concreta amb un impacte creixent en la mobilitat. A l’SCT, aquesta revolució digital ens obre noves vies per fer front a reptes estructurals com la congestió, la seguretat viària o l’eficiència en la gestió dels recursos públics.
Però, què vol dir exactament aplicar IA a la gestió del trànsit interurbà? I com pot ajudar-nos a salvar vides?
Més que dades: coneixement en temps real
Les carreteres catalanes estan equipades amb una àmplia xarxa de sensors, càmeres, estacions meteorològiques i altres fonts de dades. Fins fa poc, la seva anàlisi depenia majoritàriament d’enfocaments estadístics clàssics o de la supervisió humana. Ara, amb la IA, podem processar simultàniament milions de dades en temps real i extreure patrons, prediccions i alertes automatitzades.
Aquesta capacitat d’anàlisi es basa en algoritmes d’aprenentatge automàtic (machine learning), especialment en tècniques avançades com les xarxes neuronals recurrents o els models basats en transformers, que són capaços de capturar patrons irregulars i complexos en l’evolució temporal de les dades de trànsit.
Cap a una gestió proactiva del risc
Un dels grans avantatges de la IA és la seva capacitat predictiva. Si fins ara moltes actuacions es feien de forma reactiva (després d’un embús o d’un accident), ara podem anticipar escenaris de risc i activar mesures preventives.
Per exemple, els models d’IA poden:
Estimar la probabilitat d’un accident en un tram concret, en funció de factors com la densitat de trànsit, la velocitat mitjana, la climatologia o la sinistralitat històrica.
Donar suport a la decisió en la senyalització variable, adaptant-la de forma dinàmica per reduir la velocitat o advertir de condicions perilloses.
Optimitzar la planificació de recursos (com les patrulles o els serveis d’emergència) a partir de prediccions de mobilitat.
Tot això no només millora la fluïdesa del trànsit, sinó que contribueix directament a reduir l’accidentalitat i, per tant, a salvar vides.
IA com a eina per entendre millor el comportament humà
La sinistralitat no depèn només de l’estat de la via o del meteorologia: també hi influeixen els comportaments dels conductors. Mitjançant l’ús de models basats en IA i tècniques com l’anàlisi de trajectòries, la detecció de patrons de conducció agressiva o la segmentació de perfils de mobilitat, podem identificar zones i franges horàries amb un risc elevat per conducta imprudent, fatiga o inexperiència.
Tot i que actualment, a l’SCT no estiguem treballant en aquesta línia d’investigació, en el cas que en un futur s’explotés, aquesta informació encreuada amb dades de sinistralitat, pot permetre dissenyar campanyes de sensibilització més efectives, adaptar les estratègies de control i establir prioritats d’inversió en infraestructures.
Una transformació que ja ha començat
A Catalunya, ja estem testant diversos d’aquests models en entorns reals, com ara a l’AP-7 i altres eixos d’alta capacitat. Actualment s’està implementant el sistema MARIA-AP7 per als 100km més conflictius d’aquesta autopista, entre el Vendrell i Granollers, i que integra IA en sistemes de suport a la decisió operativa per a la gestió del trànsit i en quadres de comandament intel·ligents.
En aquest eix, també estem treballant amb sistemes d’anàlisi predictiva que ens permeten anticipar situacions de congestió i adaptar les estratègies de gestió en temps real. Aquests sistemes prediuen dades de trànsit com la intensitat, la velocitat o la probabilitat d’accident fent ús dels antecedents d’incidències per generar alertes preventives per als conductors i recomanacions operatives per als gestors de trànsit.
L’objectiu final no és substituir les persones, sinó augmentar la seva capacitat d’actuació, fer més eficient la gestió pública i avançar cap a una mobilitat més segura, intel·ligent i sostenible.
El projecte per l’Infotrànsit 2025 pretén donar veu a la transversalitat de la seguretat viària i en aquest sentit s’hi explicaran les perspectives i experiències dels diferents actors implicats. Més enllà dels sectors que tradicionalment ja s’han associat a la seguretat viària també volem recollir el testimoni d’altres àmbits com l’educació, la psicologia o la recerca acadèmica i en aquest cas també l’aportació des de la filosofia. Hem entrevistat i conversat amb el filòsof i teòleg Francesc Torralba que va coordinar des de la Càtedra ETHOS de la Universitat Ramon Llull i per encàrrec de l’associació P(A)T la Guia de bones pràctiques per a l’atenció a les víctimes de sinistres de trànsit i de violència viària a les institucions de justícia.
La coordinació d’aquesta guia de bones pràctiques per a l’atenció de les víctimes de trànsit a les institucions judicials, va ser la seva primera aproximació al món de la seguretat viària i de les víctimes de trànsit?
Doncs sí, realment ha estat la meva primera aproximació i va ser una aproximació molt fecunda perquè es va posar rostre a les víctimes. Quan es parla de les víctimes, apareixen números i en aquest grup de treball de la guia hi havia persones que havien viscut un accident o supervivents d’un sinistre o que havien perdut un ésser estimat, el fill, el germà o la parella. Va ser una aproximació en aquest món de les víctimes de la violència viària o dels accidents de trànsit, molt directe, molt emocional. Allà hi havia advocats, filòsofs, juristes, hi havia jutges, però la víctima parla des de l’experiència i se li trenca la veu, perquè allà se li ha trencat la vida. Va ser realment una aproximació valuosíssima pel fet de poder donar veu a aquestes persones.
Una de les coses primordials que es demana a la guia és que els operadors judicials actuïn amb més empatia. Vostè creu que l’empatia és incompatible amb el rigor jurídic o la imparcialitat dels jutges?
No, jo no crec que sigui incompatible. Jo crec que els professionals de l’àmbit jurídic quan tracten una víctima, en aquest cas de violència viària, però podria ser una víctima de violència de gènere, podria ser una víctima d’un maltractament, podria ser una víctima d’abús sexual quan era infant, quan tracten qualsevol víctima, com a exigència fonamental, hi ha d’haver l’empatia, que vol dir tacte, sensibilitat, escolta, atenció, cura, delicadesa i això no treu que el jutge sigui just en el veredicte i just en la sentència.
“Empatia vol dir tacte, sensibilitat, escolta, atenció, cura, delicadesa i això no treu que el jutge sigui just en el veredicte i just en la sentència”
Un altra de les qüestions que dona una atenció més ètica a les víctimes és l’accessibilitat comunicativa a través del llenguatge. Totes les administracions caminen cap aquí, però la Justícia és molt reticent.
Cada disciplina té el seu llenguatge i el llenguatge jurídic és molt tècnic. És molt entenedor per als que estan iniciats, de tal manera que el que no està iniciat en aquell llenguatge es queda fora. Però estan parlant de la teva vida, del teu fill, del que va passar, de quines compensacions hi haurà, de quines indemnitzacions, i hi ha un abisme entre el llenguatge jurídic que utilitzen els operadors judicials i el llenguatge de les víctimes que és un llenguatge fet de llàgrimes, de silencis, és un llenguatge quotidià i col·loquial. En aquest sentit podem dir que hi ha una opacitat comunicatòria i que es necessita un traductor, un gestor que ajudi a dir el que està passant. Les víctimes tenen el dret a ser informades, però no tenen el deure de ser juristes, advocats, fiscals o jutges per entendre-ho. Perquè s’està parlant de les seves vides i aquí hi ha un abisme.
Vostè posa èmfasi en la diferència entre víctimes de trànsit i víctimes de violència viària. Ens hi pot aprofundir?
Sí, quan parlem d’accident, és un error humà, una distracció. Aquell senyor que un moment donat va aixecar la vista, passava un nen i el va atropellar. I aquest nen tenia 6 anys i mor, malauradament, mor. Això és una víctima d’un accident de trànsit, fruit d’una distracció. Ara, una altra cosa ja és la violència viària, la conducció temerària: vostè anava a 150 km/h i en contra direcció, vostè anava a tot drap, vostè té una forma de conduir agressiva, prepotent, superba, es pensa que és l’únic en el món, no respecta les normes. Si una víctima o familiar sap que és per un error o una distracció, pot arribar a assumir-ho i fins i tot perdonar, però quan hi ha hagut una actitud temerària, dèspota, prepotent, agressiva, això naturalment li costa horrors assumir-ho i costa molt més perdonar. Això té incidència directa en els processos de dol i en el procés d’acceptació.
“La víctima ha d’entendre que la sentència no té com a finalitat curar l’absència del seu ésser estimat”
En la presentació de la guia va dir que la víctima no sempre té raó, però que sempre hauria de ser escoltada des de l’empatia i la sensibilitat.
És així, la víctima no sempre té raó, perquè a vegades es pot deixar moure pel ressentiment. Jo entenc que el que ha passat és molt gros, però tenim un codi penal que diu això. La víctima no sempre té raó en els seus plantejaments, i a vegades no sap tot el que ha passat, però ha de ser sempre escoltada, perquè la víctima ignorada és doblament víctima, ens fa molt mal que ens ignorin. D’altra banda, la víctima espera que es faci justícia, però la Justícia és lenta, és burocràtica i no sempre compleix les seves expectatives perquè hi ha mil atenuants que ella no contemplava. Però la víctima ha d’entendre que la sentència no té com a finalitat curar l’absència del seu ésser estimat, aquesta no és la finalitat d’una sentència, un jutge ha d’aplicar la llei.
La justícia restaurativa o mediació entre el victimari i la víctima o els seus familiars és un camí que s’hauria d’impulsar més?
Ara ho estem investigant, tenim un projecte molt interessant en el marc de col·laboració entre la càtedra ETHOS i l’associació P(A)T. Consisteix en dos grups, per una banda víctimes de violència viària i d’accidents de trànsit, que ens narren la seva història i que ens narren si veuen possibilitats de perdonar com un exercici per treure’s de sobre el ressentiment, és a dir, si veuen possible una reconciliació, una restauració. I l’altre grup són victimaris i els anem a visitar a la presó, alguns sentenciats i empresonats, altres no, però que segueixen sentint culpa per allò que van fer o va passar, hi segueixen pensant i no ho digereixen. L’objectiu del projecte és saber com podem generar aquests processos de penediment i de concepció del perdó, perquè això és restaurador per tots dos, víctima i victimari: un s’allibera del ressentiment i l’altre s’allibera de la culpa. La restauració va per un àmbit que en diem metajurístic, que és ètic.
“La justícia restaurativa genera processos de penediment i de concepció del perdó que allibera del ressentiment a la víctima i de la culpa al victimari”
Que hi hagi un culpable d’aquesta mort, ajuda o obstaculitza el procés de dol?
Obstaculitza, sobretot si tu ets un culpable. Jo ara he viscut un procés de dol perquè va morir un fill meu a la muntanya, però jo no he viscut la culpa. Si tu has estat el culpable, això intoxica molt el procés de dol. Si tens un culpable aliè, llavors depèn, perquè si aquest culpable reconeix la seva culpa, es penedeix, s’acosta amb tota la humilitat, paga el que sigui a la llei i el temps que sigui i la multa i tot, això pot ajudar, i així ens ho han dit i manifestat diverses víctimes. Ara, si aquell culpable fa la seva vida tan ample i viu al barri, no ha demanat perdó…, si identifiques el culpable i té una actitud prepotent, indiferent, et pot indignar encara més i dificultar el dol.
La mort del seu fill va coincidir amb l’encàrrec de coordinació de la guia. El contacte amb persones que havien perdut un ésser estimat també de forma sobtada i inesperada, el va ajudar en el procés de dol?
Em va ajudar, sí, em va ajudar. Jo no he anat a grups de dol, però el fet de sentir testimonis d’altres, t’ajuda. T’ajuda a entendre millor el que t’està passant i que no és una cosa normal, sinó que forma part de la lògica de la pèrdua abrupta d’un ésser estimat. Després ho vaig expressar en el meu darrer llibre.
En aquest llibre, No hi ha paraules, diu que no hi ha una paraula per definir el fet de perdre un fill, però també comenta que malauradament passa més sovint del que un s’imagina. Aquest inici d’any a les carreteres catalanes la meitat del morts tenien menys de 35 anys…
Aquestes dades són terribles i el dolor que hi ha darrere. Perdre un fill és una part de la realitat que tenim eclipsada, tapada, ocultada, però existeix i és molt més freqüent del que ens imaginem. Aquest món està tapat, és un tabú, però penso que és bàsic expressar-ho i comunicar-ho, perquè si no el dol queda ficat a dins. Per mi l’escriptura ha estat un alliberament i cadascú ha de tenir els seus canals, però el que no pots fer amb el dol és que quedi tancat en un món hermètic.
L’objectiu primordial del Servei Català de Trànsit (SCT) és reduir la sinistralitat, a les carreteres però també a les vies urbanes. En la millora de la seguretat viària dels nostres pobles i ciutats la tasca de les policies locals esdevé indispensable. Hem acompanyat a una d’aquestes policies durant un control de la campanya de protecció de vianants coordinada per l’SCT i hem aprofitat per conèixer més a fons totes les actuacions d’aquest agent clau en la reducció de l’accidentalitat i la prevenció de les conductes de risc.
Dos quarts de deu del matí. Un agent de trànsit de la Policia Local de Vilafranca detecta un vehicle estacionat sobre la vorera, obstaculitzant el pas de vianants. Baixa de la moto i li imposa la sanció corresponent. Al llarg d’una setmana, en el marc de la campanya de protecció de vianants coordinada pel Servei Català de Trànsit (SCT) que ha tingut lloc aquest mes de febrer es van denunciar, en total, 46 infraccions. Totes les policies locals de Catalunya que es van sumar a la campanya van interposar prop de 2000 denúncies. Aquesta és una de la vintena de campanyes preventives que cada any coordina l’SCT amb els Mossos d’Esquadra i les diferents policies locals amb l’objectiu de posar especial èmfasi en diversos aspectes relacionats directament amb la seguretat viària i, d’aquesta manera, reduir la sinistralitat.
“Som un més en la lluita per la seguretat viària i per això ens adherim a totes les campanyes que coordina el Servei Català de Trànsit”, ens explica l’inspector Albert Romero, cap de Policia Local de Vilafranca del Penedès, i ens detalla què es busca amb aquesta campanya en concret: “molts som conductors de vehicles, però tots som vianants, i és important la protecció cap a aquest col·lectiu vulnerable, un dels elements més febles de l’espai viari. Per això ens centrem a controlar totes aquelles accions antireglamentàries que generin un risc, especialment de les resta de vehicles cap als vianants”.
Entre les infraccions que més detecten son l’estacionament sobre la vorera, el no respecte de la preferència dels transeünts en un creuament o semàfor així com comportaments indeguts de vehicles de mobilitat personal (VMP) o bicicletes en zones de vianants. “Però també alertem als vianants d’accions no segures que puguin fer ells mateixos”, afegeix. En aquest sentit, el sergent David Muñoz, responsable de trànsit de la Policia Local de Vilafranca, adverteix:“la principal causa d’accidentalitat és el factor humà, sobretot en els atropellaments. La gent, sobretot els joves, van distrets amb el mòbil, tant conduint com si van caminant”.
Prevenció i reducció de l’accidentalitat
A banda de participar en aquestes campanyes coordinades, la Policia Local també porta a terme altres actuacions destinades a garantir la seguretat viària en el municipi ja que, com assenyala Muñoz, “la competència de trànsit en nucli urbà és exclusivament nostra”. I és que, en aquells municipis com Vilafranca en què hi ha Policia local,aquestes esdevenen un actor clau en la seguretat viària dels nostres carrers: duen a terme funcions de tipus informatiu, educatives o de sensibilització viària, accions preventives i també actuacions correctores de la indisciplina viària.
“A Vilafranca, tots els agents fan tasques de seguretat viària de manera genèrica, ja sigui en protecció d’entorns escolars, assistència en accidents o fent controls de disciplina viària però, a més, tenim una unitat especialitzada de trànsit i transport”, detalla el sergent Muñoz. Actualment aquesta unitat està integrada per dos agents, però està previst que s’ampliï amb tres efectius més.
Els agents de trànsit es desplacen amb motocicleta i estan destinats exclusivament a la gestió i el control del que passa a la xarxa viària del municipi. A més, hi ha un agent que fa de monitor d’educació per a la mobilitat segura als alumnes dels diferents centres escolars. “Procurem treballar tot el que podem el camp de la prevenció per no arribar a l’accident i una de les claus és la formació viària”, destaca el responsable de trànsit del cos policial.
La prevenció però també el control de laindisciplina viària son bàsics per reduir els riscos associats i reduir l’accidentalitat. “Quan detectem problemàtiques fem una diagnosi de quina és i a partir d’aquí plantegem unes mesures per reduir l’accidentalitat i les infraccions. Després monitoritzem totes les tasques per veure si ens acostem als objectius i si resolem les problemàtiques”, detalla Muñoz. Entre d’altres, destaca el paper dels dos radars pedagògics que ubiquen a punts on detecten que hi ha un excés de velocitat. “Son molt dissuasius”, assegura.
També ens explica que en la gestió de la seguretat viària del municipi es té en compte el Pla Local de Seguretat Viària, elaborat juntament amb l’SCT, així com el pla de mobilitat municipal. En relació amb la mobilitat, des de la Policia Local es planifiquen les restriccions de circulació quan hi ha esdeveniments culturals o esportius però també es fan propostes de millora d’ordenació i senyalització del trànsit per incidir en la seguretat viària.
Aquest 2025 al blog Infotrànsitens hem proposat donar veu a la transversalitat de la seguretat viària. El Servei Català de Trànsit és l’organisme que gestiona el trànsit i la seguretat viària a Catalunya, però som conscients que la prevenció i reducció dels accidents de trànsit és una problemàtica complexa que afecta i implica una gran varietat de professionals i capital humà de diferents àmbits.
En aquest sentit, enguany al blog Infotrànsit publicarem cada mes un monogràfic que posarà de relleu aquest enfocament transversal i en què s’explicaran les perspectives i l’expertesa dels diferents agents implicats en la seguretat viària.
Amb aquest projecte periodístic que engeguem des de l’SCT també volem presentar i explicar una visió holística de la seguretat viària fent visible les sinergies i col·laboracions entre els diferents actors socials, acadèmics i institucionals que contribueixen a desenvolupar les estratègies per salvar vides a les carreteres.
Enguany a l’Infotrànsit s’explicaran les perspectives i l’expertesa dels diferents agents implicats en la seguretat viària
En definitiva volem fer palès que la lluita contra la sinistralitat viària és un projecte de país que té la capacitat de donar resposta als nous reptes i desafiaments que planteja la seguretat en la conducció.
A l’Infotrànsit 2025 donarem veu als sectors que tradicionalment ja s’han associat a la seguretat viària com la policia, els tècnics en infraestructura o els equips mèdics d’emergències, però també recollirem el testimoni d’altres àmbits com l’educació, la psicologia o la recerca acadèmica que també són claus per augmentar la consciència sobre les causes dels accidents i identificar les solucions a llarg termini en matèria de seguretat vària.
Esperem que aquest projecte sigui un granet de sorra que contribueixi a millorar la seguretat viària de Catalunya i que gaudiu de la lectura de les entrevistes i reportatges que hi publicarem.
El Servei Català de Trànsit ha posat en marxa aquest 2024 un sistema pioner que alerta els conductors de la presència de fauna a la carretera. Aquest sistema de detecció d’animals a la via, instal·lat a l’N-260 a Cabanelles, serveix per avisar de manera dinàmica els usuaris de la irrupció d’animals a la carretera o als vorals, i és una eina de millora de la seguretat viària.
L’avisador de fauna que ha posat en marxa l’SCT consisteix en càmeres equipades amb sensors que vigilen la carretera en tots els sentits de circulació i també l’entorn de la infraestructura per detectar i enregistrar la presència d’animals. En cas que el sistema en detecti, mitjançant tecnologia IA es genera un avís que posa en marxa els panells lluminosos a peu de carretera per alertar els conductors amb un senyal de perill de la presència d’animals i la necessitat de reduir la velocitat als vehicles que estiguin circulant.
Els elements principals que permeten el funcionament d’aquest sistema de detecció i avís de fauna a la xarxa viària són:
Sensors per a la detecció d’animals
El sistema de detecció que s’utilitza és l’anàlisi d’imatges de vídeo mitjançant un sistema d’intel·ligència artificial capaç de detectar animals a la via i als voltants més immediats d’aquesta. Concretament la zona delimitada amb la probabilitat més alta de pas d’animals té unes dimensions aproximades de 270 metres de llarg i 60 metres d’ample.
Senyals dinàmiques d’advertència
La carretera s’ha equipat amb senyalització variable vertical (panells Full Matrix RGB), un panell en cada sentit de la circulació, per tal d’alertar els conductors de la presència d’animals a la via. Els senyals lluminosos d’advertència s’activen i s’encenen de forma dinàmica quan el sistema de sensors detecta animals.
Els senyals marquen el perill per la presència d’animals combinat amb una reducció de velocitat de la via per augmentar la seguretat viària. El límit del tram és 90 Km/h i quan s’activi el sistema la velocitat es reduirà com a mínim 20 km/h.
Sistema d’alimentació
El sistema de detecció i senyalització de l’avisador de fauna instal·lat a l’N-260 és autònom i s’alimenta energèticament amb panells solars i bateries.
El sistema que alerta de la presència d’animals a la carretera s’ha posat en marxa l’estiu d’aquest 2024 i aquestes són les deteccions efectuades els darrers mesos:
AGOST: 32
SETEMBRE: 67
OCTUBRE: 35
NOVEMBRE: 133
DESEMBRE: 87*
(* fins al 13 de desembre)
Davant de l’augment de la sinistralitat per la presència de fauna salvatge, l’organisme ha instal·lat aquest dispositiu que funciona amb càmeres d’intel·ligència artificial en aquest tram de l’Alt Empordà (N-260, Cabanelles), en què els Agents Rurals van detectar una presència intensa d’unglats. L’SCT n’està fent un seguiment exhaustiu per tal de comprovar la reducció de la sinistralitat gràcies a la instal·lació d’aquest sistema, en un estudi amb dades de sinistralitat abans i després de la seva posada en marxa.
