Conductors entre reixes

Sovint pensem que mai serem víctimes d’un accident de trànsit, que això els passa als altres. Però encara ens resulta molt més increïble i surrealista pensar en la possibilitat d’entrar a la presó per conduir sota els efectes de l’alcohol, per conducció temerària o per conduir sense permís. És una realitat que no entra en els nostres esquemes però, això, també passa.

L’enduriment de les mesures penals contra els infractors per delictes contra la seguretat viària ha portat a l’àmbit de la justícia penal, inclosa la presó, un col·lectiu de persones que fins ara no hi arribaven. Actualment a Catalunya hi ha 809 persones a la presó que estan complint condemna i que han comès algun delicte contra la seguretat viària. Conduir sense permís, la conducció temerària, conduir sota els efectes de l’alcohol i les drogues i negar-se a sotmetre’s a la prova d’alcoholèmia són, per aquest ordre, els delictes més habituals en aquest tipus d’interns.

La durada de la condemna se situa al voltant d’un any de mitjana, si bé aquells penats classificats com de delicte únic tenen condemnes de pena de presó considerablement més curtes. Sigui com sigui, ingressar en una presó no és una experiència desitjable.

ORIS 9910 SCT penats per delictes-1024x512px

Prendre consciència de la inconsciència.

El programa Hora Punta es desenvolupa a les presons catalanes des del 2011 i, mitjançant aquest, l’Administració penitenciària intenta donar resposta a l’increment de reclusos per delictes de trànsit des de la reforma del codi penal el 2007. És un programa psicoeducatiu que dura tot l’any i que ofereix als interns eines per prendre consciència i per treballar la conducta davant el risc i evitar situacions reincidents en el futur. Al llarg del tractament es treballen 3 objectius: la responsabilització del problema, l’anàlisi funcional de la pròpia conducta i, finalment, la capacitat d’empatitzar.

“Posar-se al lloc de l’altra persona en la mesura de les seves possibilitats, poder entendre el danys causats o el dany potencial que pots causar a altres persones és fonamental en aquest programa”, assegura Margarida Llop, cap de programes de l’àrea de violència del centre penitenciari de Ponent. La Margarida comenta que aquest tipus de presos no es veuen a si mateixos com la resta d’interns. “Sovint ells no es veuen com un pres, el que s’entén per pres. Però avui dia això és molt versàtil i és transgredir una norma… pel sol fet aquest es pot plantejar un que està cometent un delicte, ser o tenir la categoria de delinqüent”.

5

El centre penitenciari de Ponent ha estat pioner en aquest programa. A hores d’ara, hi ha 14 presos que hi estan complint penes per un delicte únic contra la seguretat viària. El programa preveu també dues sessions amb mossos d’esquadra de l’àrea de l’educació per a la mobilitat segura. En Jesús Alcalde, mosso coordinador de l’educació per a la mobilitat segura a Ponent, acompanyat del seu company Hèctor Querol, hi fan xerrades habitualment tant en règim obert com en règim tancat. “L’objectiu principal de la sessió”, diu en Jesús, “és que reflexionin sobre per què han anat a la presó, se’ls fa reflexionar sobre la reincidència i se’ls fa entendre que la societat els dona oportunitats però si reincideixen el càstig és la presó.”

Fer un “reset”

Fer xerrades en un entorn penitenciari és, òbviament, diferent d’altres espais on els mossos fan sessions formatives. Els agents, en aquestes ocasions, sempre van vestits de paisà per tal de crear un ambient relaxat i distès. L’acollida és bona i els interns no veuen els mossos amb hostilitat, sinó que pel tarannà de la reunió sembla més una trobada d’amics on els interns pregunten i demanen consells a la policia.

La sessió comença amb una reflexió personal dels penats sobre per què són a la presó i què cal fer perquè en un futur, quan surtin, no reincideixin i tornin a una vida entre reixes. Les classes són molt dinàmiques i “no costa res que ells participin perquè l’acceptació és boníssima”, assegura l’Hèctor.

La percepció del risc és un element clau en aquestes formacions. La treballen a partir d’un qüestionari on cada intern ha de puntuar, de poc a molt, conductes de risc en la conducció. “El que intentem primer és conèixer des de quina perspectiva ells veuen el risc i, llavors, s’adonen que cadascú el veu diferent i el que pretenem és que vegin que sí que existeix aquest risc i que és molt més greu del que ells consideren”, diu en Jesús.

3

Alguns són molt conscients de la infracció que han comés i un d’ells demana ajuda al Jesús: “A ver si me ayudas y me ‘reseteas’”. Un altre que està complint condemna per conduir sota els efectes de l’alcohol i fer-ho amb reincidència amb el permís retirat explica, fent broma: “Tinc el permís retirat fins el 2023. Ma mare diu que estarà tranquil·la fins llavors”.

“Jo he nascut per conduir i córrer”, diu un dels interns, i el Jesús el corregeix: “Ep! Tu has nascut per conduir i per viure”. Aspectes com la responsabilitat, l’autoconeixement o les conseqüències que es deriven dels propis actes en les víctimes, en la família i en un mateix són tractats amb jocs simbòlics com ara la construcció d’una torre vertical amb 10 fitxes sense que caigui a mode de competició. “Els dones 10 peces i és impossible construir una torre vertical. Nosaltres ho hem intentat i no és possible. El joc dona peu al fet que reflexionin perquè ells s’estan adonant que és impossible fer aquesta torre, però ho continuen fent… ho tornen a fer, torna a caure i aquí és on ho comparem amb la reincidència que els ha portat a la presó”.

La sessió passa volant i sembla que els interns no tenen pressa a marxar. Donen les gràcies efusivament al Jesús i a l’Hèctor. “Recordeu que tothom té dret a una oportunitat i que sou privilegiats perquè teniu l’opció de reflexionar. La vida no té preu i no viure la vida tampoc té preu” és el missatge final d’aquesta jornada formativa.


El Servei Català de Trànsit ha posat en marxa la campanya “Conductors entre reixes”, una campanya de vídeos virals que mostra, mitjançant el testimoni d’interns que compleixen pena a la presó per un delicte contra la seguretat viària, les conseqüències d’una imprudència greu a la carretera i, alhora, les eines formatives amb què les institucions penitenciàries i els cossos policials redrecen aquestes actituds per evitar la seva reincidència.

5 regles clau per actuar amb seguretat en cas d’avaria

Per fi ha arribat el dia anhelat, estàs conduint per una carretera de camí a la teva destinació de vacances d’estiu però de sobte t’adones que el teu vehicle comença a fallar i no pots continuar circulant… Ningú vol patir aquest tipus de contratemps però malauradament els cotxes s’avarien, també quan estem de vacances. Per tant, hem d’estar preparats per afrontar aquesta incidència amb seguretat i amb calma, per tal d’evitar exposar-nos nosaltres mateixos i els altres a situacions de perill.

Et deixem 5 regles clau que has de tenir en compte si el teu cotxe pateix una avaria durant un desplaçament per carretera:

  1. Atura el vehicle fora de la via, si és possible, en un lloc on no destorbi el trànsit, sobretot perquè no es produeixi un accident a conseqüència de l’avaria.
  2. Per avisar de la incidència els altres conductors, senyalitza el teu vehicle amb els triangles, situats com a mínim a 50 metres davant i darrere del vehicle (en vies de doble sentit). Si no en disposes, posa-hi alguna cosa que pugui cridar l’atenció a la resta de conductors, com per exemple, una armilla reflectora.
  1. Activa els llums d’emergència i, si és de nit, amb poca visibilitat, també els de posició. 
  1. Si has de sortir del vehicle, fes-ho per la part més segura, amb prudència, i no oblidis posar-te l’armilla reflectora obligatòria, que has de portar sempre a mà. No val, per exemple, portar-la al maleter.
  1. Allunya’t de la via i, si pots, situa’t darrere de la tanca de protecció. Si al cotxe hi viatgen més ocupants, mantingues el grup unit i evita que circulin per la calçada. A causa d’avaries, es produeixen atropellaments que poden tenir greus conseqüències i, per tant, les mesures d’autoprotecció són indispensables per evitar mals majors.

Les revisions periòdiques i el manteniment òptim dels vehicles són fonamentals per evitar patir un ensurt a la carretera durant les esperades vacances d’estiu. Així que abans de sortir de viatge cal revisar uns elements bàsics, entre ells la pressió i l’estat dels pneumàtics, el nivell de l’oli i el líquid dels frens, la bateria, els llums i els intermitents. Les revisions preventives són bàsiques per a la seguretat viària així com la reparació de desperfectes que poden comportar riscos greus a l’hora de circular tant per a un mateix com per a la resta d’usuaris.

No t’arrisquis que un manteniment deficient del teu vehicle t’espatlli les vacances!

 

#MillennialsSenseFiltres, joves sense embuts

El Marcos, el Kevin, el Jordi, la Judit i la Marta són els protagonistes de #MillennialsSenseFiltres, una campanya sobre els perills de la carretera que aquest estiu hem llançat per arribar als joves. “Millennials” per l’edat, i “Sense filtres” pel format conversa que els estira de la llengua i de la sinceritat.

Aquest mes de juliol ja pots veure al nostre canal de Youtube, TransitCatalunya, i al nostre perfil de Twitter, @transit, aquests tres vídeos que estan farcits de reflexions reals i directes sobre el mòbil, l’alcohol i les drogues o les imprudències al volant. De fet, aquests cinc joves parlen tan sense embuts que moltes de les coses que diuen són l’exemple a NO seguir.

millenials5

“No et dic que no condueixi mai beguda, però crec que drogada no ho faria mai”, “He conduït sense carnet i he sortit molt de festa”, “Veig millor que consultis el mòbil en el semàfor que no conduint”, són algunes de les “perles” que ens han deixat els protagonistes de la campanya. Unes reflexions controvertides que ens serveixen per fer debat a la xarxa amb l’objectiu d’apropar-nos als millennials i fer-los veure que determinades actituds imprudents, que ells poden arribar a considerar quotidianes, són incompatibles amb una conducció segura.

La campanya arriba ara a l’estiu, uns mesos en què la mobilitat d’oci i les sortides nocturnes dels joves es disparen i quan es fa necessari recordar-los aquests missatges: “Ets jove i et queda molt per viure, no corris riscos”, “Si condueixes, mòbil off!”, o bé “Ni molt ni poc. Si condueixes, zero alcohol, zero drogues”. La part més amarga de tot plegat és que enguany ja han mort a les carreteres catalanes 12 joves d’entre 18 i 30 anys. Per molt que la joventut sigui una etapa de viure la vida, cal que siguin conscients que tot es pot acabar per una imprudència. Malauradament, això passa.

8 coses que has de tenir en compte abans de marxar de vacances en cotxe

IMG_7097bArriba l’estiu i, per a molts, és el moment de gaudir de les vacances. Tot a punt? Si el que tens previst és fer un viatge en cotxe, abans de marxar has de tenir en compte una sèrie de consells:

  1. Revisa el vehicle: sovint tenim planificat amb detall l’itinerari i el calendari de les vacances però ens oblidem del més important, la posada al punt prèvia del vehicle amb què ens desplaçarem. Comprova pneumàtics, frens, direcció i nivell de l’oli, però també els filtres d’aire, el líquid del parabrisa, els cinturons de seguretat i els llums. El manteniment correcte del vehicle és bàsic per a la seguretat, actua amb previsió i no ho deixis per a última hora.
  2. Abans d’iniciar la marxa revisa també la posició dels retrovisors i del seient i assegura’t que adoptes una postura correcta. Per conduir, porta un calçat adequat, res de xancletes!
  3. No carreguis excessivament el vehicle: porta l’equipatge ben col·locat i disposa’l de manera que no entorpeixi la visibilitat del conductor. No deixis maletes, paquets o altres objectes solts a l’interior del vehicle ja que, en cas d’accident, són un perill.
  4. Descansa: abans i durant el viatge. La fatiga incideix en la seguretat viària així que, abans d’emprendre el trajecte, descansa suficientment. Si el viatge és llarg, fes aturades periòdiques d’uns deu minuts cada dues hores i, si notes cansament, fes-ho abans. En desplaçaments llunyans, és convenient comptar amb un conductor alternatiu.
  5. Programa el recorregut: tens clar on has d’anar i quina és la millor ruta? Planifica-ho amb antelació i evita vies conflictives. Si has de fer servir el navegador, programa’l abans d’iniciar la marxa, d’aquesta manera no et distrauràs quan condueixis. Abans de marxar informa’t de l’estat del trànsit per saber si hi ha alguna incidència d’última hora que afecti el teu trajecte.
  6. Evita les hores de més calor: intenta no conduir quan faci més calor ja que les altes temperatures poden produir deshidratació i augmentar la fatiga. Tingues en compte, també, la previsió meteorològica.
  7. Hidrata’t bé, no mengis de manera abundant, ja que provoca somnolència, i no consumeixis alcohol ni drogues. Tampoc prenguis begudes estimulants ni medicaments que puguin alterar les teves capacitats a l’hora de conduir.
  8. Porta sempre el permís de conduir i la documentació del vehicle, així com els elements obligatoris de seguretat (armilla reflectant i dos triangles de senyalització) i roda de recanvi en perfecte estat.

Recorda que cal respectar sempre les normes de circulació i, un cop estigueu instal·lats a la vostra destinació, no abaixis la guàrdia: els desplaçaments curts, encara que siguin per vies conegudes, poden ser tant o més perillosos que el viatge llarg. Bones vacances!

“La gent no és conscient que l’helicòpter de l’SCT salva vides”

Parlem amb Mariana García, pilot de l’helicòpter de l’SCT

Segurament no és casualitat que la persona que pilota l’helicòpter del Servei Català de Trànsit i que, per tant, vigila el nostre comportament a la carretera fos examinadora de trànsit durant 8 anys. La Mariana García porta 19 anys treballant per a l’SCT. “Abans era funcionària i em vaig presentar a les oposicions internes de pilot d’helicòpter, em van agafar i vaig fer els cursos de pilot privat d’helicòpter i, posteriorment, de pilot comercial.”

Foto Article 01

“Estic fent una feina que és important per a la societat, crec que la nostra feina salva vides”

Actualment, la Mariana és l’única funcionària pilot que queda a la Generalitat, perquè tots els seus companys s’han anat jubilant. “La part de la meva feina que més m’agrada és volar”, explica la Mariana amb un gran somriure de felicitat a la cara. “Aquesta part és la que em compensa tots els tràmits que haig de fer abans i després de volar. És difícil d’explicar, em gratifica. A banda d’això, considero que la tasca que faig per al Servei Català de Trànsit és molt important”, afirma la pilot amb un to convincent que no deixa lloc a dubtes. “La gent no té la consciència que l’helicòpter de trànsit salva vides. Encara que sigui només per l’efecte dissuasiu, de saber que hi ha un helicòpter que està volant, que està controlant les carreteres. La gent s’ho pensa dues vegades abans de cometre una infracció. Malauradament es necessita un element dissuasiu, com els radars o com l’helicòpter que sobrevola les carreteres.” La pilot es mostra convençuda que “estic fent una feina que és important per a la societat, crec que la nostra feina salva vides”.

“No només visualitzem les infraccions, també millorem la xarxa viària”

Foto Article 04

Però aquest efecte dissuasiu no és l’únic argument que esgrimeix la Mariana per donar valor a la feina que es fa des de l’helicòpter. Afegeix que també “ens permet fer estudis viaris. Des de dalt, des de l’helicòpter, tens una panoràmica de tota la carretera, de tota la zona, cosa que dona molta perspectiva a l’hora de fer informes, estudis. Per exemple, per variar el traçat d’una carretera o per variar la senyalització de les vies. Tot plegat ajuda a millorar el traçat i que hi hagi menys conflictivitat a l’hora de conduir i que hi hagi menys accidents. Per tant, no només visualitzem les infraccions, també millorem la xarxa viària”.

“El conductor que posa en perill les vides de les persones és un conductor nefast, no mereix tenir el carnet de conduir”

Foto Article 02

Ningú millor que una antiga examinadora de trànsit per valorar si els catalans som o no som bons conductors: “Les infraccions que més es capten des de l’helicòpter són les que no respecten les línies contínues. Fem especial incidència en les denúncies que mostren comportaments negligents o temeraris, com els avançaments imprudents que posen en perill les vides dels conductors”. I és que la Mariana ho té claríssim: “Un conductor dolent és el que no respecta les normes de trànsit”, i ho rubrica amb contundència afirmant que “qui posa en perill les vides de les persones és un conductor nefast, no mereix tenir el carnet de conduir”. I punt.

“Un bon pilot no és el més hàbil del món, és el que segueix les normes”

I la persona que pilota l’helicòpter del Servei Català de Trànsit, es considera una bona conductora? La resposta és afirmativa: “Soc una bona conductora perquè compleixo la normativa, el codi de circulació. La meva carrera professional m’ha conscienciat que un bon pilot no és el més hàbil del món, sinó que és el que segueix les normes”. D’això se’n diu predicar amb l’exemple.

Foto Article 03

“Els pilots han de ser prudents, segurs i sistemàtics; no poden ser persones anàrquiques”

La seguretat és un element fonamental per a un pilot. Els controls que passa l’helicòpter són diaris i exhaustius i res no es deixa a la improvisació. Per a la Mariana, els pilots d’helicòpter “han de tenir una sèrie de qualitats: han de ser prudents i segurs, no poden ser persones anàrquiques. En la nostra professió s’ha de ser molt segur, molt sistemàtic. Les proves per ser pilot són molt rigoroses i tot això es té en compte”. Considera que pilotar un helicòpter “és un treball de risc i això és inevitable. Per molta seguretat que hi posis, per un molt bon manteniment que tingui la màquina, sempre tens un punt d’incertesa. Tot i així, donem prioritat a la seguretat per tal de fer que el tant per cent d’inseguretat sigui el mínim”. Hi ha més elements a tenir en compte a l’hora de decidir si és segur volar o no. Per exemple, el factor meteorològic. La Mariana remarca que “el més important és la visibilitat. Si la visibilitat és bona, fins i tot de nit, no hi ha cap problema”.


. Fitxa tècnica de l’helicòpter de l’SCT

hELICOPTER

  • És un helicòpter biturbina que té un equip de captació i gravació d’imatges per filmació.
  • Té dues càmeres visuals, una d’elles gran angular i una per fer ‘zoom’, i també una càmera infrarojos tèrmica per a vols nocturns i per a màxima precisió.
  • Disposa d’un GPS de posicionament cartogràfic, un ‘aerocomputer’ que proporciona els punts quilomètrics i un equip de xarxa de rescat.
  • L’helicòpter té una sistema de transmissió via satèl·lit 3G i 4G, que permet arribar a zones orogràficament complexes i on no es tenia senyal. Per tant, l’aparell té una alta transmissió d’imatges al 100 % del territori.
  • L’helicòpter vola a 3.000 peus (poc més de mil metres) en màxima altura.
  • Ha tornat a volar amb regularitat des del passat mes de desembre del 2018.
  • Té diferents missions, com ara: vols d’inspecció i vigilància, vols de gestió de trànsit i vols per detectar i denunciar infraccions (les més habituals: cinturó, mòbil, avançaments, circulació pels vorals).

 

Mascotes a bord!

T’expliquem què has de tenir en compte si viatges amb el teu animal de companyia dins el cotxe

Tant en trajectes llargs com en trajectes curts has de tenir en compte un seguit de qüestions si portes la teva mascota dins el cotxe per tal de fer-ho de la manera més correcta, còmoda i, sobretot, segura! La normativa és molt específica i clara i determina que la teva mascota sempre ha d’anar lligada o a la seva cistella de transport amb independència de la durada del viatge.

dog-2819385_1920

Quins sistemes de retenció hi ha per als nostres animals de companyia

Existeixen diferents sistemes de subjecció per viatjar amb animals a l’interior del vehicle, com ara arnesos, gàbies de transport o reixetes divisòries. L’elecció d’un o l’altre depèn de la talla i el pes de l’animal. Arnesos, cistelles de transport i reixetes divisòries són els més habituals.

Si la teva mascota és petita, la millor opció es portar-la dins d’una cistella de transport al terra del vehicle. Si tens un gos gran, en canvi, és preferible i recomanable que col·loquis la cistella al maleter en posició transversal a la direcció de la marxa. Per a més seguretat, combina aquest sistema amb reixetes divisòries entre el maleter i els seients del darrere.

També pots utilitzar arnesos per a les races petites i mitjanes sempre i quan vagin ben subjectats a les places posteriors.

En qualsevol cas no deixis mai que l’animal vagi en braços d’algun ocupant o solt per dins del vehicle. T’expliquem per què!

Gat i gosUna mascota solta en el cotxe és perillosa perquè…

  • Pot distreure’t.
  • Pot destorbar la teva conducció perquè l’animal pot pujar-te al damunt o interferir en els pedals o canvi de marxes.
  • Suposa un gran perill per als ocupants del vehicle en cas de frenada brusca o impacte. Per exemple, un gos de mida normal multiplica el seu pes en un 35% en cas d’accident a només 50 km/hora.
  • És un risc per a la resta d’usuaris de la via, ja que pot provocar accidents per distracció.

Mai no has de permetre, per molt graciós que sembli, que la teva mascota tregui el cap per la finestra! A més, has de saber que el fet de transportar un animal de manera que pugui interferir en la conducció és una infracció de l’article 18 del Reglament General de Circulació qualificada com a lleu que suposa 80€ de multa.

I per últim, consulta el teu veterinari abans de fer un viatge llarg per evitar marejos, no deixis mai la teva mascota sola dins del vehicle amb altes temperatures i, sobretot, quan obris la porta del cotxe evita que el gos surti corrents i provoqui una situació de risc a la resta d’usuaris de la via.

 

El cinturó et pot salvar la vida

Et llançaries en paracaigudes sense cordar-te’l? Voldries pujar a una muntanya russa sense subjectar-te bé? Escalaries una paret vertical sense cordes i arnès? Les respostes a aquestes qüestions són evidents, però si ens situem a bord d’un vehicle, sembla que el sentit comú desapareix. Si més no, en alguns casos. La percepció del risc davalla si se circula amb cotxe i no hauria de ser així, atès que parlem d’una màquina, sofisticada i estètica, sí, però que pesa més d’una tona i es desplaça a molts metres per segon. De fet, per fer-nos una idea dels danys que pot produir, un xoc a 140 km/h equivaldria a l’impacte d’una caiguda des de dalt d’un edifici de 20 plantes (uns 77 metres).

463020-PFO39Y-210

Tot i que l’ús del cinturó de seguretat s’ha generalitzat en els darrers anys, encara avui dia es produeixen greus lesions o la mort en accidents de trànsit per no dur cordat el cinturó. Enguany, han mort 7 persones per no cordar-se el cinturó i 8 més han resultat ferides de gravetat. Aquestes són dades encara provisionals, però ja ens indiquen que un 13% del total de víctimes mortals del que portem de 2019 no duien el cinturó cordat, una xifra que no es pot considerar residual. Sense anar més lluny, el 2018 van perdre la vida a l’asfalt 20 persones per no portar el cinturó i 41 més van quedar greument ferides.

Més conscienciació

Cinturó autocarEncara resta feina per fer quan l’ús del cinturó no és habitual en els passatgers posteriors o en els usuaris dels autocars, per exemple. Des del Servei Català de Trànsit, s’han fet diverses campanyes de conscienciació, com la campanya “Passatgers segurs, a l’autocar també”, i es duen a terme controls policials preventius al llarg de l’any per consolidar l’ús del cinturó entre tots els ocupants del vehicle. Precisament aquesta setmana, fins al diumenge 9 de juny, Mossos d’Esquadra i les policies locals estan realitzant una campanya de controls intensius per vetllar per la seguretat de transport escolar i de menors, i de viatgers. Alhora, els vehicles espiell dels Mossos d’Esquadra, que vigilen les carreteres sense ser reconeguts pels conductors, també detecten habitualment infraccions de trànsit com circular sense portar el cinturó.

No obstant, també és necessari que els usuaris prenguin consciència de la importància de portar el cinturó cordat. No en va, no portar el cinturó és, juntament amb la velocitat i la conducció sota els efectes de l’alcohol i altres drogues, una de les principals causes de lesions derivades dels accidents de trànsit, especialment lesions internes a la zona del tòrax i del cap. A més, no utilitzar aquest sistema de seguretat passiva implica una sanció econòmica de 200 € i la pèrdua de 3 punts del carnet de conduir.

La conscienciació, però, ha de començar per un mateix. El clac del cinturó et pot salvar de la mort o de patir una greu lesió per a tota la vida. Si ets el conductor i hi ha més ocupants al vehicle, no engeguis el motor fins que tothom no es cordi el cinturó. Gests com aquests salven vides. Si tots hi posem de la nostra part, és possible reduir a zero les víctimes per no portar cordat el cinturó de seguretat.

Posada al punt de la web del SIAVT

Els usuaris del SIAVT (Servei d’Informació i Atenció a les Víctimes d’accidents de Trànsit) puntuen amb un notable alt el grau de satisfacció amb l’assistència que han rebut. Tot i la valoració positiva per part de les persones ateses, el coneixement i la implantació entre la ciutadania de les prestacions que el Servei dona pot millorar la seva nota. Una nova web, amb un nou format que millora l’atenció i la informació adreçada als usuaris potencials, respon a aquest objectiu. La nova pàgina, que ha estrenat disseny i s’integra en el web corporatiu del Servei Català de Trànsit (SCT), facilita la navegació i inclou continguts més detallats i renovats dels recursos disponibles per orientar els familiars i les víctimes directes d’un accident de trànsit.

Quines seqüeles puc tenir després d’haver patit un sinistre de trànsit greu? A quines ajudes econòmiques puc accedir? O, de quina manera puc reduir l’angoixa després d’haver perdut un ésser estimat de manera sobtada en un accident viari? Aquests són alguns dels molts dubtes que poden sorgir a les víctimes i familiars els dies posteriors a un sinistre, uns moments dolorosos en què s’ha de fer front a canvis bruscos i que requereixen ajuda especialitzada.

SIAVT_grafic_def

El SIAVT, que es va posar en marxa el maig del 2012, va ser un servei pioner a l’estat espanyol en l’atenció a les víctimes de trànsit des d’un punt de vista integral. Tota la informació que ofereix aquest Servei s’aglutina en la nova web, estructurada en sis blocs que expliquen què és el SIAVT i quins són els recursos relacionats amb els àmbits jurídic, sanitari, psicològic i social (ajuts i prestacions) amb què poden comptar els afectats per un sinistre viari. També inclou un apartat de recursos, preguntes freqüents, enllaços destacats i com a novetat dona l’opció de fer  –mitjançant la web– la sol·licitud de cita prèvia amb un professional del servei.

Com fer seguretat viària als adolescents i no defallir en l’intent

Foto classe institut

Van néixer al 2004, com aquell qui diu fa 4 dies, però han rebut molta més cultura viària que els seus pares, i ja no parlem dels seus avis. Tenen només 14 o 15 anys però de petits anaven amb cadireta, no han vist ningú anar amb moto sense casc i tenen bastant més clar que molts adults que no es pot beure si s’ha d’agafar el cotxe. Encara no tenen el permís de conduir però ja tenen idees fermes sobre alguns aspectes bàsics de la seguretat viària. Això és fruit, entre altres coses, d’un canvi cultural que s’està gestant des de fa més de 20 anys, en què certs comportaments i actituds en la mobilitat ja han estat incorporats de manera natural en l’ADN d’aquests adolescents, els nostres futurs conductors i conductores.

 Jocs de rol i dinàmiques de grup per evitar accidents

Em feia especialment gràcia anar a una xerrada de conscienciació que mossos responsables de l’educació per a la mobilitat segura fan, de manera habitual, a escoles i instituts de tot Catalunya. En la meva època no existien aquest tipus d’activitats. Com a molt, t’explicaven el significat dels senyals de trànsit i poca cosa més. A la generació dels pares dels actuals adolescents no ens havien parlat mai de comportaments de risc, del perill de conduir sota l’efecte de l’alcohol i les drogues, de la importància de portar el casc, de ser conscients de prendre decisions segures. Millorar la seguretat viària requereix un canvi i, sense educació, no hi ha canvi possible. L’aprenentatge de la mobilitat segura és el procés imprescindible per aconseguir-ho i cal fer-ho des de la infància per tal d’adquirir un seguit d’hàbits i valors que ens estan ajudant a construir una consciència col·lectiva sòlida en seguretat viària.

Els joves i la seva sinistralitat: L’any 2010, 40 joves d’entre 16 i 25 anys van morir en accidents de trànsit a les carreteres catalanes. Actualment hem aconseguit reduir aquesta xifra en un 50%. Cap altre grup d’edat registra un descens tan significatiu

Avui anem a l’IES de Torrefarrera. Jesús Alcalde, mosso coordinador de l’educació per a la mobilitat segura a Ponent, acompanyat del seu company Albert Barrot, tenen previst fer-hi una xerrada als estudiants de 3r de l’ESO. No és el primer cop que venen a aquest institut. De fet, hi fan sessions des de 1r de l’ESO fins a batxillerat. A molts dels alumnes ja els coneixen i “fins i tot a alguns els portem fent formació des de la primària”.

Els esperem a la classe. Arriben del pati, sorollosos, alguns fan cara de sorpresa en veure els mossos, d’altres riuen, d’altres fan comentaris sottovoce. En Jesús té experiència i domina a la perfecció les tècniques de dinàmica de grup. Els fa moure i seure tots en rotllana perquè així tothom es pugui veure les cares. Malgrat que són companys de classe estan vergonyosos, no gosen parlar. Silenci sepulcral de cop. Per això comença amb un exercici: els fa dir, un per un, si creuen que el company de la seva dreta es deixa influenciar pel grup. Reaccions de sorpresa, de cert malestar, respostes del tipus “però que dius?” o “no és cert!” quan algú diu que el del costat té un comportament de borrego… Però ha aconseguit trencar el gel i tots estan més relaxats i més participatius.

Els agents educadors tracten i debaten la valoració de la seguretat, la vulnerabilitat i el risc, la influència del grup, la gestió dels límits i capacitats i el pes de les emocions en les nostres accions. Sovint els adolescents actuen de manera gregària per no sentir-se exclosos del grup perquè en l’adolescència el pitjor que et pot passar és que diguin que “ets un pringat. Els amics són el més important. La resta no existeix, no interessa.

La sessió és àgil, fresca, directa i divertida. En Jesús parla als joves en el seu llenguatge, busca el feedback, planteja jocs de rol i dinàmiques amb una intenció clara. “Volem que reflexionin, que pensin. No els venim a alliçonar sinó que busquem que s’adonin que és a les seves mans prendre decisions correctes que no posin en risc la seva seguretat.” Està al seu abast fer les coses de manera diferent de com les fan o  les han fet els seus pares, que no van tenir accés a tanta informació i formació com ells. “Sou el futur”, els diu. Ells es miren i riuen. Els adolescents sempre riuen, tot els fa gràcia.

L’impacte de la formació: Durant l’any 2018, els mossos educadors van realitzar 494 sessions a 89 instituts de secundària de Catalunya, en les quals van participar 12.576 alumnes d’entre 12 i 18 anys

Però en aquestes sessions els joves aprenen a valorar la manera d’afrontar una situació complexa de trànsit i la capacitat per actuar i ser conscient de la influència que s’exerceix sobre algú i la que fan els altres, per decidir la conducta més segura en cada moment.

“La importància de la prevenció és voler canviar. Voleu canviar?” Tots fan que sí amb el cap. Per últim, la pregunta del milió: “Per què les policies fem controls?”. La resposta és contundent, sense vacil·lacions: “per evitar que hi hagi un accident, per evitar que algú mori a la carretera”.

La sessió arriba al final. El temps ha passat volant. Estan contents i de ben segur que, quan arribin a casa, ho explicaran als pares. És la pluja fina, gairebé imperceptible però eficaç a llarg termini. Aquesta és la qüestió que marcarà el canvi en la seguretat viària al nostre país. Noves generacions més conscienciades i implicades en una seguretat viària global i sense fissures.

Europa, estancada

Una xifra que esgarrifa: 25.100 persones van morir per accident de trànsit l’any passat al conjunt de la Unió Europea. Dit d’una altra manera que també espanta: 70 morts al dia, 500 cada setmana per la mobilitat.

Només són 200 morts menys, un 1%, que el 2017. Un estancament que ja fa un lustre que s’allarga i que fa perillar els objectius fixats per les institucions comunitàries, com la reducció del 50% per al 2020 o el de zero morts per al 2050. Davant d’això, s’ha accelerat l’entrada en vigor d’un paquet de mesures tecnològiques que aniran de sèrie als vehicles, com vam explicar en aquest apunt.

Sinistralitat_Europa_2018

Segons les dades facilitades per la Comissió Europea, la ràtio de morts al vell continent se situa als 49 per milió d’habitants. A Catalunya l’any passat van morir 260 persones, la qual cosa suposa 34,5 víctimes per milió d’habitants. Aquestes dades la situen dins dels cinc primers països de la Unió Europea amb millors resultats després del Regne Unit (28), Dinamarca (30), Irlanda (31) i Suècia (32).

L’anàlisi de les dades també conclou que per cada víctima mortal viària n’hi ha cinc que pateixen lesions greus, i s’estima que l’any passat hi va haver 135.000 persones ferides de gravetat a tota la Unió Europea. Més al detall, també s’especifica que els col·lectius més vulnerables (vianants, ciclistes i motoristes) suposen el 43% dels morts.

Els efectes i beneficis de les mesures adoptades encara tardaran a arribar i mentrestant els països han de prendre mesures valentes per fer front als excessos de velocitat, la conducció sota els efectes de l’alcohol i les distraccions, i reduir així el nombre de persones que perden la vida cada any en accidents de trànsit. Hi estem treballant.