La mobilitat a l’àrea metropolitana de Barcelona durant el confinament

La situació que estem vivint en aquests moments al nostre país i també a nivell mundial no té precedents. Un confinament massiu com l’actual no s’havia viscut mai; tampoc les seves conseqüències. Pel que fa a la mobilitat, el descens del nombre de vehicles a les nostres carreteres també és històric i ens mostra unes xifres inversemblants, que suposen un bon retrat del moment excepcional que ens ha tocat viure.

Durant les dues primeres setmanes de confinament, a les principals entrades i sortides de Barcelona la disminución del volum de trànsit ha estat constant i important. Considerem com a primer dia de confinament el dissabte 14 de març; per tant, la primera setmana de confinament aniria des de dissabte 14 fins al divendres 20 de març, i la segona setmana de confinament seria des del 21 fins al 27 de març. Per tal de fer la comparativa, hem agafat la primera setmana de març i l’hem considerada una ‘setmana normal’, sense elements perturbadors que ens contaminin les dades. Es parteix de la base que durant aquesta setmana normal, al voltant de 6.000.000 de vehicles circulen pel que s’anomena tècnicament Anell 1 de Barcelona.

WhatsApp Image 2020-04-02 at 09.59.54 (1)

D’aquesta manera, durant la primera setmana de confinament van circular a l’àrea metropolitana de Barcelona un total de 2.386.428 vehicles (1.899.845 durant els dies laborables i 486.583 durant el cap de setmana). Respecte una setmana normal, això suposa una reducción del -60,4% (-58,7% els laborables, -65,8% el cap de setmana).

Durant la segona setmana de confinament van circular a l’àrea metropolitana de Barcelona un total de 1.512.722 vehicles (1.371.366 durant els laborables i 141.356 el cap de setmana). Respecte una setmana normal, això puposa una reducción del -74,9% (-70,2% els laborables, -90,1% el cap de setmana).

Comparant les dades de les dues primeres setmanes de confinament és quan veiem que el descens del volum de trànsit és constant. Durant la segona setmana de confinament es va produir una reducción del -36,6% respecte la primera setmana de confinament (-27,8% els laborables, -70,9% el cap de setmana).

Com es pot comprovar, a mesura que van passant els dies i que es van endurint les restriccions, el nombre de vehicles va baixant de manera constant i molt pronunciada. Aquesta reducció dràstica es nota encara molt més durant el cap de setmana. Per tant, sembla evident que els vehicles que circulen entre setmana ho fan, sobretot, per motius laborals.

WhatsApp Image 2020-04-03 at 12.35.25

Les víctimes mortals disminueixen un 14% als municipis que apliquen bé el pla local de seguretat viària

Moto, Via urbana

A Catalunya, l’any passat, 67 persones van perdre la vida en accident de trànsit en l’àmbit urbà, cosa que representa un 28,1% del total de víctimes mortals que hi va haver a la xarxa viària del país.

A ciutats i pobles, hi tenen lloc un gran nombre de desplaçaments, en els quals conflueixen diferents mitjans de mobilitat: vianants, ciclistes, vehicles particulars, vehicles comercials i de transport públic i, ara també, vehicles de mobilitat personal (VMP). Així doncs, la sinistralitat viària en zona urbana presenta problemàtiques diferents de la de la zona interurbana, que cal afrontar amb mesures més concretes.

En aquest sentit, el Servei Català de Trànsit va iniciar fa més de deu anys una línia de suport als municipis per a l’elaboració de plans locals de seguretat viària (PLSV). L’objectiu d’aquests plans és avançar en la millora de la seguretat viària en l’àmbit urbà mitjançant la col·laboració amb els governs locals i, en particular, amb les policies locals per tal de reduir els accidents de trànsit  al municipi. A més, també es vol protegir els usuaris de la via més vulnerables (vianants, motoristes i ciclistes) i planificar la seguretat viària amb atenció a grups amb necessitats específiques, així com donar resposta als reptes que generen les noves formes de mobilitat.

Més de dos-cents seixanta plans locals

Al conjunt de Catalunya, des que es van posar en marxa el 2006 i fins l’any passat, 266 ciutats i pobles tenen ja plans redactats. Aquests municipis agrupen una població de més de 6,8 milions de ciutadans, de manera que podem dir que el 90,8% de la població de Catalunya disposa de PLSV. De cara a aquest 2020 està prevista l’elaboració de 15 nous PLSV.

Segons un estudi que es va fer amb motiu dels deu anys d’implantació d’aquesta eina, l’existència d’un Pla de seguretat viària representa un element distintiu en les tendències d’accidentalitat viària urbana, sobretot si el PLSV s’aplica correctament. Així doncs, l’estudi constatava que les víctimes mortals havien disminuït un 14% de mitjana a les poblacions que tenien PLSV i l’havien aplicat bé. Per contra, en aquells municipis que no tenien pla la sinistralitat amb víctimes havia augmentat entre un 20% i un 50% i en aquells que en tenien, però no l’havien aplicat o ho havien fet en un grau baix, la sinistralitat també havia augmentat un 9%.

Barcelona, via urbana, bici

Com funcionen?

A través dels plans locals de seguretat viària, l’SCT ofereix assistència tècnica als ens municipals tenint en compte les característiques, la configuració i les particularitats de cada localitat a través d’un diagnòstic previ de l’accidentalitat.

A partir d’aquí, els PLSV inclouen un  pla d’acció amb mesures d’actuació concretes en els entorns de concentració d’accidents o amb percepció de risc o inseguretat  identificats, com també una proposta de mesures físiques correctores i preventives. A banda, s’estudien els principals factors i grups de risc per tal de delimitar l’àmbit d’intervenció i poder incidir en aquells comportaments, col·lectius vulnerables i factors més accidentògens. A més, el pla d’acció inclou mesures relatives a la realització de controls preventius i mesures d’educació per a la mobilitat segura.

Transcorreguts 2-3 anys des de la redacció del Pla, es du a terme un seguiment de les mesures implantades i, posteriorment, passats 4-5 anys, una avaluació del Pla per tal de valorar el grau d’implantació, els objectius assolits i la situació de seguretat viària al municipi, i definir l’estratègia per als anys següents.

A banda dels PLSV, l’SCT també col·labora amb els ajuntaments a través de l’elaboració de treballs tècnics de seguretat viària en un àmbit concret i mitjançant la signatura de convenis sobre procediment sancionador, cessió d’etilòmetres, cinemòmetres i kits de drogues, així com de parcs infantils de bicicletes i ciclomotors i d’adhesió al Servei d’Informació i Atenció de Víctimes de Trànsit (SIAVT), els quals també contribueixen a la millora de la seguretat viària en l’àmbit local.

 

No t’enganxis, que corri l’aire!

Cada dia, malauradament, es produeixen desenes d’accidents, xocs i topades a la carretera. Un alt nombre d’aquests impactes són col·lisions o envestides posteriors; és a dir, el vehicle de darrere topa amb el de davant. L’impacte pot ser més o menys greu en funció de la velocitat i de la distància de seguretat. Si es tracta d’una col·lisió a escassa velocitat, els danys seran lleus; amb sort, els ocupants dels vehicles no prendran mal i serà només el xassís dels automòbils el que rebrà les pitjors conseqüències. Cap accident de trànsit és innocu, però. L’ensurt, els papers de l’assegurança, el cotxe al taller… no són tràmits engrescadors tampoc.

La lesió més freqüent en aquest tipus de col·lisió és la fuetada cervical, que pot acabar desapareixent o fer-se crònica. Però també es poden produir lesions a l’espatlla, al cap, a la cara o a les mans, i altres conseqüències més greus, com hemorràgies internes, hèrnies discals, lesions a la medul·la espinal i fins i tot la mort. La recepta per evitar aquests tipus d’accidents no podria ser més senzilla: moderar la velocitat i, sobretot, mantenir la distància de seguretat. Si tots complim aquests dos preceptes, difícilment col·lidirem amb el vehicle del davant. Val a dir, però, que l’escassa distància entre vehicles és una qüestió que fàcilment recriminem als altres, però el cert és que nosaltres també l’hem d’evitar. Avui dia, la distància insuficient entre vehicles és una infracció massa quotidiana a les nostres carreteres, dissortadament.

No t’enganxis

Però quina és exactament la distància de seguretat que cal mantenir en cada situació? Per parar a temps davant de qualsevol emergència, la distància de seguretat que hem de mantenir amb el vehicle que ens precedeix depèn en gran part de la velocitat. En condicions normals, a 120 km/h, es recorren 33 metres cada segon i es necessiten 98 metres per frenar del tot el vehicle. Cal tenir en compte, a més, que transcorren 1,5 segons fins que el cervell reacciona i dona l’ordre corresponent per frenar. No obstant, el millor indicador per mesurar si la distància de seguretat és òptima no és tant l’espai com el temps. Per saber si la distància és la correcta, es pot aplicar la pauta següent: quan el cotxe que vagi davant passi pel costat d’un element fix (per exemple, un senyal) cal comptar lentament ‘mil cent u’, ‘mil cent dos’, ‘mil cent tres’ (això equival a tres segons). Si en acabar de dir-ho no s’ha arribat encara al mateix punt, la distància és adient.  

No respectar la distància de seguretat posa en risc la integritat física del conductor infractor i també la dels altres; és una infracció greu que comporta una sanció de 200 euros i la pèrdua de 4 punts del carnet de conduir.

El 2019 es van produir 2.241 col·lisions posteriors amb víctimes a les carreteres catalanes (dades provisionals), a causa de les quals han mort 17 persones i 89 més han resultat ferides greus. El 2018, es van produir 2.307 sinistres per envestides posteriors, en què van resultar ferides un total de 3.946 persones (ja siguin lleus o greus).

I si se t’enganxen?

No és fàcil mantenir l’atenció a la carretera quan tens un vehicle enganxat al darrere, ho sabem. És una situació potencialment perillosa, tenint en compte que qualsevol imprevist en què necessitis frenar sobtadament suposarà una envestida posterior amb el vehicle que et segueix tan de prop, perquè no tindrà prou temps ni espai per frenar. El més important és mantenir la calma i no perdre l’atenció del que tenim al davant. Si aquesta situació t’està estressant, el més recomanable és facilitar l’avançament en la mesura que puguis, per tal de prioritzar la teva pròpia seguretat. En canvi, es desaconsella frenar, encendre el llum antiboira posterior o els llums d’emergència, atès que això podria generar una col·lisió.

D’altra banda, és cabdal respectar també l’espai dels conductors que sí que mantenen la distància de seguretat. Si envaïm aquest espai per fer nosaltres un avançament, aquesta distància queda compromesa i obliga a repetir la maniobra de nou per tornar a deixar un espai suficient entre vehicles. Al capdavall, en el 90% dels sinistres viaris hi intervé el factor humà: si hi posem tots una mica de la nostra part, els accidents deixaran de ser quelcom tan habitual i tan quotidià.

La Formació 3.0 supera els 700 participants el 2019

Amb una mitjana d’edat de 43 anys i de 19 anys de permís de conduir: aquest és el perfil del motorista que participa en la Formació 3.0, un programa que té com a objectiu millorar la seguretat viària dels conductors de vehicles de dues rodes a peu de carretera. En concret, el 2019, un total de 706 motoristes han assistit a les 25 activitats formatives gratuïtes organitzades pel Servei Català de Trànsit (SCT) i ANESDOR (Associació Nacional d’Empreses del Sector de les Dues Rodes) i amb la col·laboració dels Mossos d’Esquadra, entre els mesos d’agost i desembre. L’ampliació d’aquesta formació, amb el triple de sessions l’any passat, ha permès augmentar gairebé en un 45% el nombre de participants de les quatre edicions anteriors.

El reciclatge de coneixements és fonamental perquè els motoristes puguin corregir hàbits inadequats a l’hora de conduir una motocicleta i, en definitiva, per evitar riscos i accidents, on sempre tenen les de perdre per la seva fragilitat. L’experiència de conduir un vehicle de dues rodes no sempre és garantia d’adoptar unes conductes apropiades i segures, un fet que precisament s’evidencia a les sessions de la Formació 3.0.

Detecta, corregeix i condueix amb seguretat!

Els instructors de l’activitat detecten uns errors comuns entre els participants, que corregeixen amb uns consells clau perquè millorin la seva seguretat al manillar. Entre les principals errades que cometen els motoristes destaquen la velocitat poc adequada a l’entorn, la manca de reconeixement de situacions de risc per reaccionar anticipadament, el traçat de revolts incorrecte, el desconeixement general de la tècnica de frenada apropiada i disposar de motos que no s’adapten al nivell tècnic i a les característiques de l’usuari, ja sigui per la seva edat, alçada, pes o condició física.

A més, en la darrera convocatòria de la Formació 3.0, s’han observat algunes deficiències tècniques dels vehicles o de posició dels seus elements, entre els quals destaquen un desgast excessiu dels pneumàtics, de les pastilles o dels discos de fre i una regulació incorrecta dels retrovisors.

Aquest any, es preveu que la Formació 3.0 comenci el proper mes de març i s’allargui fins l’octubre, amb sessions distribuïdes per tot el territori a carreteres obertes i  freqüentades per motoristes La majoria dels participants valoren satisfactòriament l’activitat i, en concret, un 80% la qualifica amb un 5 (en una escala de l’1 al 5).

Si ets motorista i vols millorar les tècniques de conducció del teu vehicle, estigues atent al web de l’SCT i al perfil de Twitter @transit, perquè aviat publicarem el calendari de les sessions d’enguany. Val a dir que gairebé la meitat dels participants de l’activitat el 2019 es van assabentar de les formacions a través de les xarxes socials.

Si condueixes moto, no perdis l’oportunitat de formar-te i ser un motorista 3.0!

La prevenció i la informació: els teus aliats per conduir a l’hivern

Les inclemències del temps no es poden controlar ni evitar però sí que podem intervenir a l’hora de tenir cura dels vehicles i minimitzar possibles incidències i complicacions causades per la neu, el gel, la pluja, el vent o la boira. Els factors meteorològics propis de l’hivern incrementen el risc d’accident i per això cal ser conscients de la importància de revisar l’estat general dels cotxes i els equipaments clau a l’hora de conduir en l’estació més freda de l’any. La informació i les recomanacions de les autoritats relacionades amb les emergències i el trànsit també són fonamentals per conduir de manera segura en condicions adverses.

L’estat general del vehicle ha de ser adequat, però què és fonamental revisar a l’hivern?

 Els pneumàtics: cal comprovar-ne la pressió i el relleu del dibuix per assegurar-nos que tinguin una bona adherència a la calçada.

  • La bateria, el sistema de frens, el sistema de refrigeració i el nivell de líquids anticongelants.
  • L’enllumenat: és bàsic que funcioni correctament per garantir una visibilitat adequada en una època de l’any en què hi ha menys hores de llum natural i la boira fa acte de presència.
  • El funcionament dels eixugaparabrises i les escombretes: també són indispensables perquè puguem veure-hi bé a la carretera en cas de pluja, calamarsa o neu.

Per ser previnguts, tampoc passis per alt…  

  • Portar un pneumàtic de recanvi en bon estat i els estris per col·locar-lo.
  • Les armilles reflectores i els triangles de senyalització, que s’han de portar obligatòriament.
  • De la mateixa manera que si vas a practicar esquí duus tot l’equipament necessari per gaudir d’aquest esport de neu, no oblidis, si t’has de desplaçar per vies nevades o amb risc que hi nevi, portar accessoris bàsics per conduir amb seguretat: les cadenes reglamentàries i adaptades a les rodes del vehicle (assegura’t que saps posar-les) o pneumàtics d’hivern. També és recomanable dur una rasqueta per treure el gel dels vidres, el telèfon mòbil carregat amb bateria, que et permetrà demanar ajuda en cas d’emergència, i una manta.

Cotxe amb cadenes

I la prevenció també passa per…

  • Adaptar la velocitat a les condicions de la via i augmentar la distància de seguretat per evitar perdre el control del vehicle i col·lidir en cas de frenada.
  • Estar atents a la previsió i a la situació meteorològica per tal de planificar els desplaçaments o decidir ajornar-los si les condicions ho requereixen.
  • Informar-se puntualment de l’estat del trànsit per saber si hi ha incidències viàries en la nostra ruta i seguir els consells de la Direcció General de Protecció Civil.

Amb prevenció, informació i prudència pots fer front a les dificultats que et pot suposar conduir amb meteorologia adversa. No deixis que el mal temps aigualeixi els teus desplaçaments!

 

Les infraccions més comunes de l’any 2019

Quines normes infringim més com a conductors i conductores? Potser alguna vegada ens hem fet aquesta pregunta, sobretot si ens han multat, i desconeixem les sancions que comporta, a banda dels greus riscos per a la nostra seguretat i la dels altres. Per això, volem aprofitar aquest apunt per fer un repàs de les infraccions més comunes de l’any 2019 i les seves conseqüències.

Pel que fa als incompliments de la normativa del Reglament general de circulació, les dades de l’any anterior mostren que els expedients sancionadors que més es van tramitar van ser excessos de velocitat, alcoholèmies, distraccions en la conducció i la manca d’ús dels sistemes de seguretat passiva. A més, quant a infraccions de la normativa de vehicles i documentació, els més nombrosos fan referència a la matriculació, el manteniment de les condicions tècniques dels vehicles, circular sense l’assegurança de responsabilitat civil obligatòria, l’incompliment del deure del titular del vehicle denunciat d’identificar el conductor responsable de la infracció i els permisos de conducció.

En nombres absoluts, durant el 2019, s’han iniciat un total d’1.363.237 expedients sancionadors. D’aquests, destaquen els tramitats per excés de velocitat (1.037.247), no identificar el conductor infractor (88.854), la matriculació i les condicions tècniques del vehicle (76.191), la documentació del conductor (30.301), l’assegurança obligatòria del vehicle (24.320), les distraccions (23.318), l’alcohol (13.474) i la manca d’ús dels sistemes de seguretat passiva com el cinturó, el casc i altres elements (10.843).

Infraccions més comunes 2019

Quines sancions comporten?

Partint del text refós de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària, les alcoholèmies, les assegurances, la no identificació del conductor i determinats excessos de velocitat són infraccions qualificades de molt greus a les quals correspon una sanció de multa amb un import que pot anar des dels 500 € fins als 2.800 €. La resta de conductes denunciades tenen la qualificació de greus i els correspon un import de multa de 200 €.

A més, la  normativa esmentada també estableix que es redueix el nombre de punts que té assignat un conductor per la comissió d’infraccions greus o molt greus que portin aparellada la pèrdua de punts. Per exemple, l’excés de velocitat pot comportar una pèrdua d’entre 2 i 6 punts, la taxa d’alcohol positiva o la presència de drogues en l’organisme, una pèrdua d’entre 4 i 6 punts, la manca d’ús dels sistemes de seguretat passiva, com són el casc, el cinturó de seguretat i els sistemes de retenció infantil, 3 punts, i l’ús dels telèfons mòbils o d’altres dispositius, 3 punts també.

Els patinets irrompen

Només cal circular una estona per qualsevol ciutat per constatar que els patinets elèctrics han arribat per quedar-s’hi, i la seva presència de ben segur continuarà creixent. Són ja molts els usuaris que troben en els Vehicles de Mobilitat Personal (VMP) un mitjà de transport pràctic i sostenible i que l’utilitzen en els seus desplaçaments urbans.

Però com tot element nou que aterra a la mobilitat, ha generat controvèrsia i la necessitat d’una regulació del seu ús. A més, malauradament, també han irromput en la sinistralitat viària. A tall d’exemple: els patinets i rodes elèctrics implicats en accidents de trànsit es van quadruplicar durant el 2019 a la capital catalana, segons dades del consistori de Barcelona.

Font de les imatges: ACN

La Direcció General de Trànsit (DGT) ha posat fil a l’agulla per abordar aquesta qüestió i està tramitant una normativa que va en la línia del que s’està debatent a la Unió Europea. Així, a finals de l’any passat ja va publicar una instrucció que recull i clarifica a quins criteris de la normativa de trànsit actual estan sotmesos els patinets.

Primerament, aquesta instrucció determina que els VMP són vehicles d’una o més rodes, únicament d’una plaça i que van propulsats per motors elèctrics que proporcionen una velocitat màxima d’entre 6 i 25 km/h. En aquest sentit i amb la llei a la mà, els conductors de patinets elèctrics poden ser sancionats per circular amb auriculars o telèfon mòbil (200 €), si porten un passatger (100 €), si van sense llum o elements reflectants a la nit (200 €) o bé si circulen per voreres o zones de vianants (200 €).

A més, els usuaris d’aquests vehicles estan obligats a sotmetre’s a les proves d’alcohol i drogues. Si el conductor supera la taxa  d’alcoholèmia permesa la sanció estarà entre els 500 i 1.000 €  i si dona positiu en drogues se li imposarà una multa de 1.000 €.

Cal tenir en compte que per conduir un VMP no es necessita cap autorització administrativa ni assegurança, i en aquest sentit, tal com succeeix amb els ciclistes, les infraccions no suposaran la detracció de punts del permís.

A l’hivern, carreteres netes

Durant el període hivernal, la neu i el gel poden complicar la circulació. Per evitar o minimitzar les possibles incidències derivades de la meteorologia adversa, els diferents titulars de via activen, entre els mesos de novembre i abril, plans de vialitat hivernal. L’objectiu d’aquestes actuacions és garantir la comoditat, la fluïdesa i la seguretat a les carreteres, així com minimitzar el temps de restriccions o de tancament al trànsit de les vies afectades.

Gran part de la xarxa viària catalana, més de dotze mil quilòmetres de carreteres, està potencialment sotmesa a actuacions en matèria de vialitat hivernal ja que no és estrany que la neu o la boira gebradora facin acte de presència, en algun moment o altre, en bona part del territori. Aproximadament la meitat d’aquesta xarxa viària és gestionada pel Departament de Territori i Sostenibilitat.  Així, la Generalitat té disponibles 120 màquines llevaneus i també a l’entorn d’un centenar de punts d’emmagatzematge de sal a tot Catalunya per facilitar la mobilitat a la xarxa viària de la seva titularitat durant l’època de fred i nevades.

La previsió meteorològica és primordial de cara a determinar quin tipus d’actuació s’ha de dur a terme en cada moment i en quins trams de la xarxa. Amb caràcter general, s’utilitza la informació que dona el Servei Meteorològic de Catalunya. A més, els centres de conservació disposen dels comunicats de previsió de risc que emet el Centre d’Emergències de Catalunya (CECAT) i es disposa d’una xarxa de 52 estacions meteorològiques adscrites a la xarxa viària ubicades a peu de carretera que proporcionen dades en temps real.

Durant la campanya, es duen a terme dos grans tipus d’actuacions: les preventives o programades i les curatives, que són les que no estan programades.

Les primeres es duen a terme per tal d’evitar la formació o la permanència de gel i de neu a la calçada, mitjançant l’estesa de sal, o per prevenir allaus per l’acumulació de neu als vessants per sobre de la carretera. Aquestes actuacions es basen sobretot en les prediccions meteorològiques. Pel que fa a les actuacions curatives no programades, s’apliquen quan els tractaments preventius són insuficients per mantenir la via oberta. Consisteixen, habitualment, en la retirada de la neu i de les plaques de gel amb les màquines llevaneus i l’eventual estesa de fundents per evitar l’acumulació o la formació de més neu o plaques.

A Catalunya hi ha plans d’emergència per nevades (NEUCAT) i per allaus (ALLAUCAT), l’activació dels quals comporta la gestió unificada dels mitjans emprats en la resolució d’aquestes emergències, com les assignades a la vialitat hivernal, a càrrec del Centre d’Emergències de Catalunya (CECAT).

La temporada passada, a les carreteres de la Generalitat, es van gestionar prop de 500 incidències i es van recórrer més de 900.000 quilòmetres per tasques de vialitat hivernal, incloent-hi els que es van fer per l’operació d’estesa de fundents, els realitzats fent tasques de neteja de neu o de gel, així com els quilòmetres totals recorreguts pels vehicles, inclosos els desplaçaments als trams tractats.

Pautes per ser un company de viatge segur i responsable

Amb la parella, amb amics, amb companys de feina o d’estudis… Tots hem anat o anem de copilots algun cop quan ens desplacem per carretera. T’has plantejat  quines característiques tens com a acompanyant? Amb quin tipus t’identifiques més? Et consideres un copilot crític, empàtic, passiu, discutidor o potser admets que adverteixes constantment de possibles riscos, xerres constantment o arribes fins i tot a distreure el conductor amb la teva actitud? Quan pugem a un vehicle, hem de ser conscients que el nostre paper com a copilot és bàsic per garantir una conducció segura, no exposar-nos a situacions de risc i, en definitiva, evitar accidents.

Foto copilot ok

Faràs molt bé de copilot si…

  1. Estàs moderadament alerta respecte al que passa en la conducció i l’entorn. Has de cooperar sense aclaparar qui condueixi perquè ho pugui fer d’una manera més segura.
  2. Compleixes les normes de seguretat i demanes al conductor que també les respecti. Viatjar amb un conductor que no compleix la normativa suposa posar la teva seguretat en mans d’algú que pot fer-te córrer greus riscos. Si saps que un conductor no està en condicions de conduir, has d’evitar anar amb ell i l’hauries d’intentar convèncer que no agafi el vehicle.
  3. Col·labores amb el conductor, per exemple, encarregant-te del GPS si cal fer la cerca d’una nova ruta o lloc de destinació (si no s’ha programat abans de sortir), seleccionant la música d’Spotify o sintonitzant una emissora de ràdio.
  4. No distreus el conductor amb el que dius o fas, ni l’incites a tenir comportaments que el puguin distreure i exposar a situacions de risc.
  5. Mantens la calma i no transmets nerviosisme al conductor, per exemple en el cas de trobar-vos en un embús. Perdre els nervis, criticar els altres usuaris o mantenir discussions i conductes agressives a l’interior del vehicle poden resultar contraproduents i provocar distraccions i ansietat en el conductor.
  6. No intentes comportar-te com un expert ni et queixes constantment de la manera de conduir de qui va al volant o al manillar. “Frena!” “Canvia de marxa!” “Treu l’intermitent!” Donar lliçons i actuar com si el conductor fos el teu alumne no és una actitud adequada que permeti al conductor mantenir una conducció tranquil·la i segura.
  7. T’encarregues dels menuts en el cas que viatgin darrere en el vehicle; evitaràs distraccions per part del conductor i facilitaràs que es concentri al 100% en la conducció.

Seure al costat de qui condueix implica ser corresponsable per evitar problemes en la conducció. El copilot ha de mantenir unes conductes segures i el seu comportament pot resultar fonamental per evitar accidents. El fet que un trajecte acabi resultant un viatge sense riscos o, per contra, insegur i amb contratemps, depèn en part de com actuï l’acompanyant.

Posa en pràctica aquests 7 consells i sigues un copilot segur!

 

2019: menys morts, però una reducció insuficient

C-37, Muntanya, Accident, Mossos

El 2019, 171 persones han mort en 157 accidents mortals a les carreteres de Catalunya. Les víctimes mortals han baixat un 11,4% respecte al 2018 i un 30,5% respecte al 2010. Són menys morts, però es tracta d’una reducció insuficient pel que fa als objectius fixats per la Unió Europea per al 2020, que demanen disminuir a la meitat les víctimes mortals registrades el 2010.

El director del Servei Català de Trànsit, Juli Gendrau, concreta que en els darrers anys s’ha produït “un cert estancament” en la reducció de la sinistralitat viària mortal, i en aquest context s’ha constatat que la majoria dels sinistres tenen relació amb el factor humà i estan associats a variables com la velocitat excessiva, les distraccions o el consum d’alcohol i drogues. En aquest sentit, destaca que “creiem que el salt important per a la reducció de l’accidentalitat hauran de ser les ajudes tecnològiques en la seguretat que s’estan incorporant als vehicles”.

Més morts en la mobilitat d’oci i més víctimes vulnerables i de més edat

De les 171 víctimes mortals que hi ha hagut a Catalunya en zona interurbana el 2019, més de la meitat, 96, un 56,1%, s’han accidentat en cap de setmana o en dia festiu, és a dir, en el que es considera mobilitat d’oci. El cap de setmana més negre de l’any, el que va registrar més morts per accident de trànsit, va ser el del 22 al 24 de març, amb 7 persones finades a les carreteres catalanes.

Si ens fixem en els col·lectius més vulnerables, el 2019 han mort 47 motoristes a la carretera, la qual cosa  suposa un augment d’un 9,3% en el nombre de motoristes morts respecte a l’any anterior. A més, 9 ciclistes han perdut la vida i 10 vianants han mort atropellats. Així, en conjunt, de les 171 persones mortes el 2019, un 38,6% són víctimes de col·lectius vulnerables.

 En la radiografia de la sinistralitat del 2019 també convé destacar que pel que fa a l’edat de les víctimes mortals hi ha hagut un augment del 43% en el nombre de morts dins la franja de 65 a 74 anys respecte al 2018. També val la pena ressaltar la reducció d’un 46,5% dels morts en la franja d’edat de 35 a 44 anys.

Barcelona, AP-7 i A-2 i octubre, les dades més negres

D’altra banda, Barcelona, amb 76 finats a les carreteres, és la demarcació amb més morts, tot i que ha registrat dues víctimes menys que l’any anterior. A les carreteres de Girona és on hi ha hagut una reducció més gran de víctimes mortals, amb 27 morts respecte als 35 del 2018. A Tarragona, amb 40 morts, i a Lleida, amb 28, hi ha hagut 6 víctimes menys que l’any anterior.

Posant la lupa al territori, de la llista de vies on hi ha hagut quatre víctimes mortals o més, veiem que l’AP-7 i l’A-2 són les vies que més morts registren aquest any, amb 15, seguides de l’N-II, amb 11. La C-12 ha registrat 10 morts aquest 2019.

Pel que fa als mesos de l’any, octubre va ser el que va registrar un nombre més elevat de víctimes mortals, amb un total de 21, seguit de l’agost, amb 20, i del març i el juliol, amb 18. El darrer mes de l’any ha estat el menys mortífer a la carretera, amb 7 víctimes mortals.