Deu pautes per circular correctament per les rotondes

Sovint el flux de vehicles més o menys ordenat d’una carretera o carrer esdevé un caos descontrolat quan aquesta via desemboca en una rotonda. Qui té la preferència? Per quin carril haig de circular? Què passa quan creua la rotonda un grup de ciclistes? Les rotondes sovint són un punt de conflicte i l’escenari de nombroses col·lisions.

Com a norma general, quan circulem per una rotonda en zona interurbana, cal fer-ho pel carril dret i, en rotondes urbanes, pel carril que millor convingui a la destinació que se segueix. No obstant, en una rotonda poden confluir nombroses circumstàncies i diferents tipus de vehicles en el mateix espai/temps. Si vols saber què cal fer –i què no– segueix aquestes deu pautes i no t’equivocaràs:

  1. La preferència de pas la tenen sempre els vehicles que circulen per dins de la rotonda, per davant dels vehicles que s’hi volen incorporar (sempre i quan no hi hagi una senyalització específica que indiqui el contrari).
  2. Un cop dins de la rotonda, té preferència el vehicle que circula pel carril exterior.
  3. Cal moderar la velocitat i ser curós a l’hora d’entrar i sortir d’una rotonda.
  4. Cal senyalitzar les maniobres de canvi de carril i de sortida; és a dir, utilitzar l’intermitent.
  5. Per accedir a la sortida que convingui, cal situar-se prèviament al carril exterior.
  6. Si el vehicle no s’ha pogut situar al carril exterior per accedir a la sortida, cal que faci una nova volta a la rotonda i que ho torni a provar.
  7. No es pot circular en línia recta, sense tenir en compte els carrils de la rotonda i tallant la trajectòria d’altres vehicles.
  8. No es pot sortir de la rotonda des d’un carril interior.
  9. Els ciclistes que circulin en grup han de ser tractats com un únic vehicle. És a dir, els vehicles que es vulguin incorporar hauran d’esperar que passi fins al darrer ciclista del grup per poder-se incorporar al trànsit de la rotonda.
  10. Els vehicles que per les seves dimensions ocupin més d’un carril han de: respectar la prioritat dels conductors que circulen pel carril que necessiten ocupar i senyalitzar els canvis de carril.

A tot això, cal afegir-hi que el moment d’incorporar-se a una rotonda és un dels més delicats: cal actuar amb seny i paciència, reduint la velocitat en arribar a la cruïlla i accedir-hi només quan la maniobra es pugui fer de manera segura. Amb una mínima dosi de sentit comú i de respecte vers la resta de conductors, i seguint aquestes pautes, travessar una rotonda deixarà de ser font habitual de conflictes.

En cas d’accident, fes el PAS

Saps què has de fer si mai et trobes amb un accident de trànsit?

Presenciar un xoc a la carretera pot ser un trasbals, però saber quin protocol seguir, en quin ordre s’ha d’actuar i també què no s’ha de fer és vital per oferir una ajuda útil a les persones que han patit un accident i als equips d’emergència que les assistiran. Així que, si mai ets testimoni d’un sinistre viari o ets el primer en arribar al lloc d’un accident, mantingues la calma i recorda una norma fonamental, el PAS, que és l’acrònim de les tres pautes que has de seguir:

Protegeix la zona
Alerta trucant al telèfon d’emergències @112
Socorre la persona que ha patit l’accident

Triangle, C-58

A continuació, et detallem el protocol pas a pas:

  1. Protegeix la zona accidentada

El pas inicial és l’autoprotecció, així que el primer que has de fer és aparcar tan bé com puguis el teu vehicle i posar-te l’armilla reflectant abans de baixar. Pel que fa a la protecció del lloc de l’accident, encén les llums d’emergència o posició i senyalitza la zona amb els triangles de presenyalització.

  1. Alerta els serveis d’emergència

A continuació, truca als serveis d’emergència marcant directament el 112. Fes-ho des d’un indret segur i mantingues la calma. Com més informació facilitis, millor, tant pel que fa al lloc de l’accident (carretera, punt quilomètric, sentit) com al nombre de ferits i tota la informació que puguis aportar sobre el seu estat (si estan conscients, si sagnen, etc.). També son rellevants les característiques i el nombre de vehicles implicats en l’accident. Com que en carretera és fàcil no saber on et trobes exactament, és útil tenir instal·lada al mòbil l’aplicació gratuïta My112, que permet l’enviament automàtic de les coordenades de localització de qui es posa en contacte amb els serveis d’emergències.

Després de facilitar tota la informació, respon les preguntes que et faci l’operador/a, segueix els consells que et doni i no pengis fins que no t’ho indiqui. Un cop hagis notificat l’accident, si la situació empitjora o canvia abans que arribin els equips d’emergència, torna a trucar al 112.

  1. Socorre les persones ferides

En aquest punt, cal tenir clar què no s’ha de fer. Com a norma general, no s’ha de moure els ferits, és a dir, no se’ls ha de treure del vehicle. Si la víctima és un motorista, en cap cas se li ha de treure el casc. Tampoc has d’intentar traslladar els ferits pel teu compte ni els has de donar beguda, menjar o medicaments. En canvi, el que sí que pots fer és quedar-te a prop d’ells, si és possible al seu costat, tranquil·litzant-los. En cas necessari, i sempre que en sàpigues, realitza els primers auxilis. I un cop hagin arribat els serveis d’emergències, no marxis del lloc de l’accident fins que aquests no t’ho indiquin.

infografia MMEE

Font: Mossos d’Esquadra

I tu, segur que tampoc te la jugues mai al volant?

Converses fora de càmera amb pares i mares que protagonitzen la nova campanya de prevenció d’accidents de l’SCT

Sé que tinc uns ulls que m’observen i m’analitzen quan condueixo. El fet de saber que ell m’està analitzant em fa ser més conscient, ell sempre està molt atent…”. Els ulls desperts i curiosos que examinen l’Anna Castellví són els del seu fill de set anys, en Màrius. Tots dos formen part d’una de les vuit famílies anònimes que apareixen a la darrera campanya de conscienciació viària del Servei Català de Trànsit (SCT) i que té com a eix central conèixer l’opinió dels fills sobre com condueixen els seus progenitors.

Grans veritats i veritats a mitges

La nova acció comunicativa de l’SCT parteix de dues preguntes que es plantegen als pares i mares conductors: “Quan condueixes fas imprudències?” i “Sempre respectes les normes?”. Totes les respostes van en la mateixa direcció ja que els adults afirmen que no adopten comportaments inadequats o imprudents quan es posen al volant. Del lema de la campanya, “Els nens sempre ens diuen la veritat. Al volant, no te la juguis”, ja es pot intuir que els menuts que hi participen no opinaran el mateix que els seus pares. Superar la velocitat permesa, insultar els altres conductors o manipular el mòbil mentre condueixen són algunes de les actituds que els nens observen al volant per part dels seus respectius pares i mares, tot i que aquests ho neguin o no en siguin conscients.

Mare (Anna Castellví)

“Participar en aquesta campanya m’ha fet ser més conscient del meu comportament al cotxe”, comenta l’Anna Castellví, a qui l’ha sorprès que en Màrius digui que algunes vegades utilitza el mòbil a l’hora de conduir. “Jo crec que mai l’he mirat, porto el mans lliures i només el manipulo per posar per exemple l’Spotify, quan vaig de copilot i condueix el meu marit. Conscientment no faig imprudències”, assegura. Segons la seva mare, en Màrius coneix les normes bàsiques de trànsit com els senyals i els límits de velocitat, i tampoc li passa per alt que sempre ha d’anar correctament subjecte a la cadireta: “No m’heu cordat, eeeh?”, explica a càmera reproduint amb naturalitat i amb els ulls oberts com plats un retret que un cop va fer als seus pares. La seva mare, però, puntualitza que només s’han oblidat una vegada de cordar-lo i que el descuit “va ser en un pàrquing”, matisa, sobtada de què el petit se’n recordi d’aquella situació.

Sí, sí, jo sí”, responen en l’espot i quasi alhora el Josep i la Maite davant la pregunta de si sempre respecten les normes quan condueixen; una afirmació amb la qual discrepen les seves dues filles. Es diuen Emma i Mar, tenen 14 i 9 anys, respectivament, i dels seus pares revelen que algun cop perden la paciència perquè no poden avançar, que de vegades perceben que corren més del compte o que diuen paraulotes als altres conductors quan perden els nervis. “En general vam dir la veritat (a la campanya): no acostumem a fer imprudències, tot i que hi ha dies que t’aixeques amb mal peu, tot et surt malament i vas més nerviosa…”, explica la Maite, qui de les seves filles diu que “al cotxe t’estan controlant constantment”. Aquests pares admeten que se senten identificats amb el que les nenes expliquen dels seus comportaments al volant. “Diuen la veritat… descriuen bastant bé com conduïm”, confessen entre riures.

Pares (Josep i Maite)

Les dues germanes sempre miren amb lupa des dels seients de darrere del cotxe els seus pares conductors i “ara, fins i tot estan més pendents que abans de gravar l’espot. Aquesta campanya les ha marcat molt”, reconeixen amb satisfacció els progenitors. “No pots agafar el mòbil, jo te’l miro” o “papa, no pots passar de 80 km/h” són alguns dels advertiments de l’Emma i la Mar a la seva mare i al seu pare quan van amb ells en cotxe i que reflecteixen el grau de conscienciació que tenen vers la seguretat viària.

Qui et digui que mai comet cap imprudència al volant és mentida”, sosté amb resignació el pare de les dues petites després de comprovar les crítiques que li han fet sobre la seva manera de conduir. Mentides o mitges mentides dels pares i grans veritats dels seus fills es posen sobre la taula en aquesta nova campanya amb què volem fer reflexionar sobre comportaments de risc que els adults mostren habitualment mentre condueixen i als quals potser no donen prou importància.

I tu, què en penses? Et consideres un bon conductor? Els teus fills segur que et diuen la veritat!

5 veritats sobre la conducció dels pares i mares

  • “Mira el mòbil un moment per missatges, per si és important.”
  • “De vegades quan hi ha caravana, truca.”
  • “Accelera i després frena súper ràpid.”
  • “Arrenquen i nosaltres no estem lligades.”
  • “Quan ha d’anar ràpid i no pot avançar, s’estressa molt!”

 

Creus que ets un bon conductor? Els teus fills dirien el mateix?

Vuit famílies anònimes, pares i mares amb els seus fills d’entre 7 i 14 anys, protagonitzen la nova campanya de conscienciació viària que hem posat en marxa aquesta setmana. Amb el lema “Els nens sempre ens diuen la veritat. Al volant, no te la juguis”, l’objectiu d’aquesta nova acció publicitària és que els conductors reflexionin sobre les actituds que adopten de manera quotidiana quan condueixen, i que molts cops no perceben com a inadequades però que realment sí que ho són, tal com constaten els més petits.

A la campanya es contraposa el que diuen pares i mares quan els pregunten si respecten les normes o si fan imprudències al volant amb el que opinen els seus fills al respecte. Mentre els grans afirmen que no fan temeritats a l’hora de conduir, el testimoni dels seus fills els contradiu.

Així doncs, a través de la veu sincera dels més menuts, que de manera espontània i informal relaten algunes de les actituds de risc que adopten els seus progenitors quan circulen, se’ns alerta que comportaments quotidians que mostrem poden comportar situacions de perill a la carretera i que, sovint, no en som del tot conscients.

Conductes negligents com fer servir el mòbil, córrer massa o no posar-los el cinturó en algun moment, però també actituds agressives al volant, són alguns dels exemples de mala praxi que revelen els nens i nenes protagonistes davant l’estupor dels seus pares.

Pots veure la nova campanya de conscienciació viària fins a finals d’any a televisió, cinema i ràdio, així com a través de les xarxes socials del Servei Català de Trànsit.

Si vols saber si realment ets un bon conductor, pregunta-ho als teus fills: potser t’emportes una sorpresa i la percepció que ells tenen difereix del que tu puguis pensar… I ja sabem que els nens sempre diuen la veritat! Així que recorda, #AlVolantNoTeLaJuguis!

Revolts amb traçada recomanada, revolts més segurs

No és cap secret que l’àmbit de la motocicleta és una de les principals preocupacions entre les institucions, les entitats i la societat civil que treballen per la millora de la seguretat viària i pel canvi cultural que ens ha de dur a una mobilitat sense víctimes mortals o greus. Perquè l’accidentalitat en moto no té una tendència a la baixa tan clara com passa amb la resta de vehicles. Cal, doncs, seguir investigant i prenent noves mesures.

Font imatges: Televisió de Catalunya

En aquest sentit, el Servei Català de Trànsit (SCT) i la Direcció General d’Infraestructures del Departament de Territori i Sostenibilitat (TES), amb la col·laboració del cos de Mossos d’Esquadra i Anesdor (Associació  Nacional d’Empreses del Sector de les Dues Rodes) –amb qui l’SCT organitza el programa de Formació 3.0– han engegat aquesta setmana les proves de traçat de revolts que es concretaran en una prova pilot de marcatge de traçades en vies on s’ha registrat una alta concentració de motoristes i, en conseqüència, un nombre d’accidents especialment remarcable en aquest col·lectiu.

L’escenari triat, tenint en compte aquests condicionants, ha estat la carretera BV-2115, que envolta el Pantà de Foix, a l’Alt Penedès. Aquesta carretera, sobretot en el tram de Castellet i la Gornal, presenta una sèrie de revolts que s’ajusten a la casuística que ha derivat en els principals accidents mortals i greus que pateixen els motoristes: les sortides de via i les topades frontolaterals. La mala traçada, amb un excés de velocitat o per falta de perícia, és el principal factor concurrent en aquests accidents.

captura vídeo_TV3En la línia positivament experimentada en altres països europeus com Àustria o Luxemburg, la proposta de l’SCT i TES passa per detectar i marcar sobre l’asfalt amb pintura quina seria la millor trajectòria de traçada per als motoristes, a més de reforçar la complexitat del revolt mitjançant prèvia senyalització vertical. El tipus de marcatge, encara per definir, es pot concretar amb triangles o boles que indiquin al motorista per on ha de passar amb total seguretat.

Ara els treballs per definir la traçada més adequada es contrastaran entre les imatges enregistrades des de l’helicòpter de l’SCT en la mateixa sessió i les que es van enregistrar a peu de carretera amb càmeres de 360 graus amb els monitors de formació i els agents de Mossos d’Esquadra. L’objectiu és la reducció de la sinistralitat, amb els fruits positius que l’experiència ja ha donat a Europa.

Els vehicles connectats, més a prop

En un futur no gaire llunyà, els vehicles convencionals i els connectats hauran de coexistir a les nostres carreteres. Per aconseguir-ho, caldrà preparar la infraestructura viària del futur per facilitar aquesta convivència. Precisament aquest és l’objectiu del projecte europeu d’R+D INFRAMIX, una iniciativa multidisciplinària en què participen 11 empreses i institucions europees.

Aquest projecte posa en el seu epicentre la recerca de solucions per dissenyar, actualitzar, adaptar i provar elements físics i digitals de la infraestructura viària. L’objectiu és crear un model d’autopista que permeti un trànsit ininterromput, predictible, segur i eficient, capaç de gestionar el període de transició de vehicles. Amb aquesta idea ben present i com a un nou pas per assolir aquests objectius, durant aquest més de setembre s’han fet unes proves a l’AP-7 a les comarques gironines amb un vehicle connectat a través d’una xarxa de tecnologia de comunicació d’última generació.

Inframix post1

Durant els quatre dies que han durat les proves, s’han fet simulacions amb un vehicle amb conductor al seu interior que, mitjançant una xarxa de tecnologia d’última generació, ha rebut dades sobre tres escenaris diferents:

  • Assignació dinàmica de carril: en aquest escenari, l’objectiu era avaluar l’obertura d’un carril dedicat a vehicles autònoms i les diverses senyalitzacions que es poden observar durant el circuit.
  • Obres a l’autopista: l’objectiu era la senyalització, tant als panells de missatgeria variable com als pòrtics i als trolley situats al voral previ a l’inici de l’obra.
  • Retencions: dins d’aquest escenari, l’objectiu era avaluar l’aplicació d’estratègies de trànsit que ajudin a millorar el flux de trànsit i la seguretat viària.

Per poder-ho portar a la pràctica, es van haver d’instal·lar tecnologies de detecció com ara sensors i tecnologies de comunicació d’última generació al lloc de les proves. “Autopistas”, la companyia del grup Abertis, ha liderat la creació d’aquesta nova senyalització i altres elements físics amb l’objectiu que la convivència, en un futur més proper del que sembla, dels vehicles convencionals amb altres d’automatitzats sigui el més ràpida, fluida i saludable possible.

1   

Un estiu amb menys morts a les carreteres, però massa negre

L’estiu ens evoca moments festius, amables, agradables, divertits, relaxants…, però a la carretera no tot és de color rosa. A l’estiu és quan més persones perden la vida per accident de trànsit. L’estiu a la carretera és massa negre.

Del 21 de juny a l’11 de setembre d’enguany hi ha hagut 50 víctimes mortals a les carreteres catalanes. Són menys que l’estiu de l’any passat, però són dades que ens haurien de fer esborronar. Són xifres que comparem i fins i tot restem –50 el 2019, 56 el 2018–, però les hauríem de sumar perquè són vides i famílies trencades que mai més no tornaran a ser les que eren.

Accident 01

Els accidents de trànsit són fets evitables. Darrere hi ha distraccions, excessos de velocitat, positius en alcohol o drogues, entre altres imprudències. Estem fallant com a societat si acceptem aquestes víctimes amb indiferència i no ens autoexigim permissivitat i tolerància zero cap a aquestes conductes irresponsables en la conducció que són les causants d’aquests morts.

Ho podem dir també amb xifres. La meitat dels conductors morts el 2018 havien consumit alcohol o drogues. Aquest estiu, 22.209 conductors han estat reincidents amb 2 o més infraccions,  13.071 conductors han reincidit amb 2 o més infraccions per excés de velocitat, una desena de conductors han estat multats per excés de velocitat més de 15 vegades. Les distraccions estan darrere d’1 de cada 4 accidents amb víctimes.

Les mesures coercitives i punitives treuen de la circulació conductors borratxos, drogats i embalats, però no són suficient per garantir unes carreteres segures. Cal que remoguem les nostres consciències i que aquestes actituds se’ns facin inacceptables. Només així assolirem l’objectiu de zero víctimes que la Unió Europea s’ha fixat per al 2050.

sinistralitat_estiu2019

De camí a l’escola? Consells per protegir els infants en els seus desplaçaments

Setembre és un mes de nous propòsits, de canvis, de nostàlgia per les vacances d’estiu, de tornada a la rutina i, per als infants i joves, marca sobretot el retrobament amb companys i amics d’escola i la il·lusió per noves experiències i aprenentatges. L’inici del curs escolar suposa també un moment idoni per recordar els hàbits fonamentals per desplaçar-se amb seguretat de camí o tornada del col·legi i una oportunitat d’or per educar els més petits en els valors de la mobilitat segura.

  1. A peu, sempre atents!

Anar caminant a l’escola és la manera més saludable i sostenible de totes les possibles. Els infants que tenen la sort de poder anar-hi a peu han de creuar els carrers sempre per un pas de vianants i amb el semàfor en verd i sempre després d’haver mirat als dos costats. A més, els més menuts haurien d’anar sempre acompanyats per un adult que vetlli per la seva seguretat. També és important tenir en compte que han de caminar per l’interior de la vorera, allunyant-se de la calçada.

Hi ha municipis que faciliten als alumnes la possibilitat d’anar caminant a l’escola. Ho fan a través dels camins escolars, uns itineraris dissenyats específicament i que promouen la mobilitat sostenible, segura i autònoma dels infants en els trajectes cap als centres escolars. A més, són iniciatives que fomenten els valors de respecte, civisme i sostenibilitat.

  1. Al cotxe, tots i sempre, protegits amb cinturó o amb SRI

Si el cotxe és el mitjà de transport utilitzat per portar-los a l’escola, han d’anar sempre protegits amb cinturó de seguretat o un sistema de retenció (SRI) infantil adequat a cada infant. Les presses no són excusa per oblidar-nos de controlar que se l’hagin cordat adequadament o de fer-ho els adults si és necessari. Els nens amb una altura igual o inferior a 135 cm han d’ocupar obligatòriament els seients del darrere i han d’utilitzar un SRI adaptat a la seva talla i pes. A més, és important considerar que la posició més segura del sistema de retenció infantil al vehicle és a contramarxa i al seient central posterior.

Els nens amb una altura igual o inferior a 135 cm han d’ocupar obligatòriament els seients del darrere i han d’utilitzar un SRI adaptat a la seva talla i pes.

Decàleg de la seguretat viària infantil

  1. A l’autocar, el cinturó, també indispensable

Sabies que l’ús del cinturó de seguretat redueix el risc de morir un 75% i que el fet de no utilitzar-lo multiplica per 25 el risc de patir lesions greus o mortals en cas de bolcada o gir brusc? Davant d’aquesta dada, no podem oblidar que, si l’opció per arribar a l’escola és l’autocar, els infants han de cordar-se el cinturó de seguretat en tots els trajectes. Segons la normativa de trànsit, tots els autocars matriculats a partir de l’octubre de 2007 n’han de disposar. I tampoc es pot passar per alt que cal anar correctament assegut tota la ruta, i procurar no aixecar-se fins que l’autocar no estigui completament aturat. A l’hora de pujar i sortir de l’autocar s’ha d’extremar la prudència per no patir cap accident.

  1. En dues rodes, més vulnerables

En el cas  de portar els menuts en motocicleta:  com a norma general només poden viatjar en moto els infants de 12 anys o més. Tot i així, els més grans de 7 anys també poden anar d’acompanyants sempre que circulin amb el pare o la mare o un tutor, o bé amb majors d’edat autoritzats. I per descomptat, sempre han de portar un casc homologat, adequat a la seva talla i, per garantir la màxima protecció, integral.

Els alumnes que apostin per la bicicleta han de saber que els menors de 16 anys han de portar casc obligatòriament tant en vies urbanes com interurbanes. També cal incidir en el fet que no es pot circular amb bicicleta utilitzant auriculars connectats a aparells receptors o reproductors de so i/o dispositius de telefonia mòbil.

Els menors de 16 anys han de portar casc en bicicleta obligatòriament tant en vies urbanes com interurbanes.

La protecció de la mainada a l’espai públic s’ha de garantir al màxim i no es pot improvisar, sigui quina sigui la manera com es desplacin. Creuar un semàfor en vermell perquè fem tard? No cordar-se el cinturó de seguretat si es fa un recorregut curt? En cap cas són una opció i encara menys si es vol transmetre als menuts els hàbits i comportaments adequats de la mobilitat segura.

Molt bon inici de curs! Comencem-lo amb bon peu i aconseguim entre tots una tornada a l’escola segura i responsable.

La carretera no és lloc per córrer

Tots els amants del jòguing (fúting, running, o sortir a córrer, digueu-li com vulgueu) hi estan d’acord: la sensació de llibertat i de poder físic i mental que atorga la pràctica d’aquest esport és addictiva. Catalunya, i el món, s’omple de Rockys (Balboa), Forrests (Gump), Núries (Pica) i Kilians (Jornet) disposats a devorar quilòmetres de carrers, camins i muntanyes. El territori aviat queda petit perquè la febre del jòguing va començar ja fa un grapat d’anys i la majoria de corredors i corredores estan en plena forma i corren cada cop distàncies més llargues. No en va, el nombre de participants a les maratons d’arreu del món no fa més que augmentar.

La febre de córrer s’ha estès també a les carreteres i és habitual veure practicants d’aquest esport a carreteres locals i comarcals o camins forestals o asfaltats. No tots aquests corredors –vianants, en el moment que trepitgen una carretera–, però, coneixen la normativa que se’ls aplica i, per tant, el perill al qual s’exposen si no respecten les normes de seguretat viària necessàries. Enguany, 7 vianants han perdut la vida a les carreteres catalanes i 13 més han resultat ferits de gravetat.

A peu per la carretera

És segur sortir a córrer a la carretera? El més recomanable per al vianant, tant si es desplaça caminant com corrent, és evitar la carretera, especialment de nit o amb condicions de poca visibilitat. L’enorme vulnerabilitat d’un vianant davant d’un eventual xoc amb un vehicle és el principal argument. Ara bé, la circulació de vianants a les carreteres no està prohibida, tret d’autopistes i autovies, i, en tot cas, si és indispensable caminar per vies interurbanes, cal observar la normativa al respecte:

  • Si no hi ha un espai especialment reservat per a vianants, la circulació s’ha de fer per l’esquerra. D’aquesta manera, podreu observar de cara els vehicles que circulen i que s’apropen a la vostra posició.
  • La circulació pel voral s’ha de fer amb prudència, sense entorpir la circulació, i aproximant-se tot el que es pugui a la seva vora exterior.
  • Si es tracta d’un grup, hauran de marxar uns després dels altres, especialment en casos de poca visibilitat o de gran densitat de circulació de vehicles.
  • De nit o quan hi ha poca llum o visibilitat, cal portar algun element lluminós o reflector, com per exemple una armilla reflectora.

Aquestes mesures, entre d’altres, són les que han d’observar també els corredors per no posar en perill la seva integritat. De la mateixa manera, cal evitar l’ús dels auriculars, atès que poden dificultar l’atenció necessària que cal mantenir.

En definitiva, si practiques el jòguing i el teu trajecte ha de passar irremeiablement per un tram de carretera, cal que posis en pràctica totes aquestes normes de seguretat. Corre lluny, corre veloç, però sobretot corre segur!

La contramarxa salva els més petits

La seguretat dels més petits quan viatgen en cotxe preocupa la majoria de pares, però a vegades hi ha informació tan diversa que es fa complicat escollir la millor opció. Avui volem posar llum sobre una qüestió que fa temps que sona, però que som conscients que genera molts dubtes i fins i tot confusió. Els nadons i nens han de viatjar a contramarxa?

La normativa viària estatal no obliga a portar la mainada d’esquenes al sentit de la circulació; tanmateix, remet al compliment de les instruccions dels fabricants i aquests, sobretot en els grups de cadiretes 0 (fins als 9 kg de pes dels nadons), indiquen la instal·lació del sistema a contramarxa. A més, les autoritats de Trànsit recomanem fer-ho el màxim de temps possible i com a mínim fins que el menor tingui 15 mesos. Els experts en la matèria aconsellen allargar la contramarxa fins als quatre anys i els pioners de les cadiretes en sentit contrari, els suecs, fins als set anys.

Per què? Simplement perquè està demostrat que és més segur i que es redueix un 80% el risc que els nens pateixin lesions greus en cas d’accident. En aquest sentit, els formadors en mobilitat segura de l’Àrea Regional de Trànsit de Girona, Xavier Duran i Robert de Litran, asseguren que “portar els més petits a contramarxa els protegeix en cas de col·lisió les parts més febles, que són el cap, les cervicals i les vèrtebres”. “La contramarxa contraresta la desproporcionalitat en l’evolució del creixement dels nens, en què el cap és més gran”, afegeixen. Ells ho tenen molt clar i demanen als pares que “no tinguin pressa per posar-los mirant de cara”.

Cal tenir present que el cap d’un nen representa el 25% del pes total del seu cos, en contraposició amb els adults, en què només és un 6%. En cas de patir un impacte, a contramarxa la força és absorbida per la cadireta i d’aquesta manera li evita al menor una fuetada que el seu coll i cervicals podrien no suportar.

decaleg-cadireta-ok-2018-FINAL#Sabiesque la posició més segura del sistema de retenció infantil al vehicle és a contramarxa i al seient central posterior?

 #Sabiesque sempre cal seguir les instruccions del fabricant de la cadireta per a una instal·lació correcta? Col·locar-la bé és tan important com la qualitat i l’estat del sistema de retenció.