Avui dia ningú nega la importància de les emocions i de la capacitat de gestionar-les, és a dir, de la intel·ligència emocional. Formen part dels diversos àmbits de la nostra vida, entre ells, la conducció.

Quan conduïm, les emocions estan presents per diversos motius. Des del moment que pugem al vehicle, hi portem el nostre estat d’ànim i també apareixen altres emocions relacionades amb el trànsit i amb els fets o situacions d’aquell moment.

En aquest sentit, els estats d’ànim ens fa actuar d’una manera o d’una altra. Per exemple, la tristesa pot comportar reaccions més lentes, sigui perquè estem pensant en allò que ens entristeix o bé perquè ens costa més concentrar-nos en l’entorn i llavors triguem més a donar resposta.

Durant la conducció, apareixen algunes emocions que comporten un risc i d’altres que ens ajuden a adaptar-nos a les situacions. I què passa quan apareix una emoció? És important saber que el nostre pensament es talla, canvien l’atenció i la percepció, el nostre sistema nerviós es prepara, fins i tot canvien el sistema hormonal, l’expressió corporal, etc. Cal tenir en compte que tots els canvis ens poden ajudar a adaptar-nos i a actuar de manera adequada, o bé poden conduir-nos a donar una resposta poc convenient.

Què podem fer per gestionar les emocions en la conducció?

En tots els casos, el procés és similar:

• Identificar l’emoció i acceptar allò que sentim.
• Comprendre les conseqüències i com afecta la mobilitat.
• Anticipar-s’hi, preveure-les i també les conseqüències abans d’entrar en una situació de risc.

No hi ha una única manera de gestionar emocions. Depèn de l’emoció, de la situació en general, d’allò que la causa, etc. Per exemple, la por pot ser bona i aparèixer perquè hi ha perill; no l’hem d’amagar, sinó acceptar-la i analitzar si hi ha elements objectius que ens la provoqui.

En la conducció, no només és important el conductor, sinó també la resta de passatgers, ja que durant els trajectes participen del bon clima i dels estats d’ànim a l’interior del vehicle. En aquest sentit, hi poden fer molt. Per exemple, en situacions d’alegria compartida, els passatgers d’un vehicle poden recuperar un clima de calma o bé generar uns moments d’eufòria desmesurada que comporti més riscos. L’agressivitat també n’és un exemple clar: una discussió entre passatgers i conductors ha de deixar-se per a un moment millor, fora del vehicle, i evitar enfrontaments mentre es condueix. Aquesta consciència dels altres i de les seves emocions és la que també hem de saber aplicar per evitar discutir amb conductors d’altres vehicles: com més gesticulem, més ens enfadem i podem entrar en una escalada d’agressivitat perillosa.

Quan circulem, només pot haver-hi col·laboració entre les persones i els conductors atents i concentrats en la mobilitat i en la resta d’usuaris.