Fàrmacs no aptes per a la conducció segura

Conduir un vehicle requereix una atenció plena per no posar en perill la nostra seguretat ni la dels altres. Aquesta responsabilitat compartida passa per informar-nos, en el cas de prendre algun medicament, dels possibles efectes que puguin alterar les nostres capacitats a l’hora de conduir de manera segura. La informació sobre els riscos que puguin suposar els tractaments farmacològics a l’hora de sortir a la carretera és bàsica per reduir l’accidentalitat; una tasca preventiva que necessita la implicació de les autoritats sanitàries i de trànsit, dels pacients i dels professionals que els prescriuen.

A l’estat espanyol, un 25% dels medicaments que es venen poden interferir en la conducció i un 17% dels conductors desconeixen el risc potencial que pot suposar el tractament que segueixen en la conducció, segons dades que es van aportar a la Jornada “Fàrmacs i conducció” organitzada per la Societat Catalana de Salut Laboral i FAES FARMA, el passat mes de setembre.

La informació, clau

Hem de prendre algun medicament i hem de conduir? Informar-nos sobre els seus possibles efectes és fonamental. Si a la capsa del fàrmac apareix un pictograma d’un cotxe dins un triangle vermell equilàter amb la llegenda “Conducció. Vegeu prospecte”, cal que llegim les indicacions amb atenció ja que el símbol ens adverteix que el consum de la medecina pot interferir en les aptituds per conduir un vehicle. I a més, sempre que comencem un nou tractament, hem de preguntar al nostre metge com ens pot afectar a l’hora de conduir.

farmacs_conduccio

Amb quins medicaments hem de vigilar?

Els medicaments, inclosos els que no han de ser adquirits amb recepta mèdica, poden causar greus alteracions que interfereixen en la conducció, entre d’altres somnolència, dificultat de concentració o per estar alerta, visió doble o borrosa, sensació de vertigen, disminució dels reflexos, falta de coordinació, sensació d’inestabilitat o marejos. Si prenem alguns d’aquests fàrmacs, compte! Perquè poden influir negativament en la conducció: els que s’utilitzen per tractar els trastorns de la son, l’ansietat, la depressió, l’epilèpsia, la malaltia de Parkinson, les al·lèrgies, les migranyes o la diabetis, entre d’altres.

El factor humà és present en el 90% dels accidents amb víctimes; una xifra prou contundent que ens ha de fer reflexionar sobre la nostra pròpia responsabilitat quan agafem un vehicle. La relació entre conducció i medicaments pot ser perillosa, de la mateixa manera que sempre ho és amb l’alcohol i altres drogues. L’any 2017, i segons dades de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya, de cada deu conductors morts en accident, més de tres havien consumit alcohol, drogues i/o psicofàrmacs (un 38%).

D’altra banda, convé tenir en compte que els conductors professionals han d’extremar encara més les precaucions i informar-se sobre els efectes de la medicació que prenen. Cal destacar que del total de víctimes d’accidents de trànsit de l’any 2017, un 39,9% van patir un sinistre en l’entorn laboral.

Fonts i més informació

Documento de consenso sobre medicamentos y conducción en España: información a la población general y papel de los profesionales sanitarios. – Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad.”

Anuari estadístic d’accidents de trànsit a Catalunya. Any 2017

Mans al volant… i ulls a la carretera!

Gairebé 2.000 persones denunciades, 1.500 per utilitzar dispositius de telefonia mòbil, en una setmana de controls intensius duts a terme pels Mossos d’Esquadra en el marc de la campanya preventiva de control de les distraccions al volant i respecte per les indicacions dels semàfors.

Són dades que palesen que el mòbil és un problema del qual sovint no en som conscients… o no en volem ser: fent servir el mòbil quan conduïm posem en risc no només la nostra vida sinó també la dels altres. I és que, d’uns any ençà, les distraccions durant la conducció, les més habituals motivades pels telèfons, són un dels principals factors concurrents dels accidents greus que passen a les carreteres catalanes. L’any 2017, en concret, en un de cada quatre accidents amb víctimes la manca d’atenció permanent per part del conductor va ser una de les causes.

distracions_mòbil_infografia.JPG

La campanya, coordinada pel Servei Català de Trànsit i en la qual també hi van participar policies locals, es va dur a terme del 12 al 18 de novembre. Els Mossos van denunciar 1.913 persones, de les quals 1.506 per fer ús de telefonia mòbil, 235 per l’ús de pantalles visuals (GPS) i 172 per infraccions relatives a semàfors. Segons l’inspector Andreu Gonzàlez, cap de la Divisió de Trànsit dels Mossos d’Esquadra, aquestes denúncies suposen “un increment del 371% amb relació a qualsevol setmana de l’any i d’un 51% si la comparativa es fa respecte a la mateixa campanya de l’any anterior”.

La majoria d’infraccions per l’ús del mòbil es detecten de dilluns  a divendres i en horari de matí, quan hi ha més activitat laboral Les distraccions han estat present com a factor concurrent en un 23% dels accidents amb víctimes (morts, ferits greus i ferits lleus) registrats aquest any 2018.

Les infraccions per conduir manipulant dispositius mòbils, GPS o d’altres que es consideren incompatibles amb l’obligatorietat d’atenció permanent a la conducció són de caràcter greu i suposen una sanció econòmica de 200 euros i la detracció de 3 punts del permís. Però, en cas d’accident, la multa seria el menys important. Quan condueixis, no contestis el telèfon ni enviïs whatsapps, no busquis quina és la millor ruta al GPS ni manipulis cap dispositiu electrònic. Quan condueixis, mans al volant i ulls a la carretera, sempre!

Les emocions en la conducció

Avui dia ningú nega la importància de les emocions i de la capacitat de gestionar-les, és a dir, de la intel·ligència emocional. Formen part dels diversos àmbits de la nostra vida, entre ells, la conducció.

Quan conduïm, les emocions estan presents per diversos motius. Des del moment que pugem al vehicle, hi portem el nostre estat d’ànim i també apareixen altres emocions relacionades amb el trànsit i amb els fets o situacions d’aquell moment.

En aquest sentit, els estats d’ànim ens fa actuar d’una manera o d’una altra. Per exemple, la tristesa pot comportar reaccions més lentes, sigui perquè estem pensant en allò que ens entristeix o bé perquè ens costa més concentrar-nos en l’entorn i llavors triguem més a donar resposta.

Durant la conducció, apareixen algunes emocions que comporten un risc i d’altres que ens ajuden a adaptar-nos a les situacions. I què passa quan apareix una emoció? És important saber que el nostre pensament es talla, canvien l’atenció i la percepció, el nostre sistema nerviós es prepara, fins i tot canvien el sistema hormonal, l’expressió corporal, etc. Cal tenir en compte que tots els canvis ens poden ajudar a adaptar-nos i a actuar de manera adequada, o bé poden conduir-nos a donar una resposta poc convenient.

Què podem fer per gestionar les emocions en la conducció?

En tots els casos, el procés és similar:

  • Identificar l’emoció i acceptar allò que sentim.
  • Comprendre les conseqüències i com afecta la mobilitat.
  • Anticipar-s’hi, preveure-les i també les conseqüències abans d’entrar en una situació de risc.

No hi ha una única manera de gestionar emocions. Depèn de l’emoció, de la situació en general, d’allò que la causa, etc. Per exemple, la por pot ser bona i aparèixer perquè hi ha perill; no l’hem d’amagar, sinó acceptar-la i analitzar si hi ha elements objectius que ens la provoqui.

En la conducció, no només és important el conductor, sinó també la resta de passatgers, ja que durant els trajectes participen del bon clima i dels estats d’ànim a l’interior del vehicle. En aquest sentit, hi poden fer molt. Per exemple, en situacions d’alegria compartida, els passatgers d’un vehicle poden recuperar un clima de calma o bé generar uns moments d’eufòria desmesurada que comporti més riscos. L’agressivitat també n’és un exemple clar: una discussió entre passatgers i conductors ha de deixar-se per a un moment millor, fora del vehicle, i evitar enfrontaments mentre es condueix. Aquesta consciència dels altres i de les seves emocions és la que també hem de saber aplicar per evitar discutir amb conductors d’altres vehicles: com més gesticulem, més ens enfadem i podem entrar en una escalada d’agressivitat perillosa.

Quan circulem, només pot haver-hi col·laboració entre les persones i els conductors atents i concentrats en la mobilitat i en la resta d’usuaris.

Fumar al cotxe també és una distracció!

Quan pensem en distraccions en la conducció, automàticament ens ve al cap el telèfon mòbil, però hi ha un element que també en provoca i fa molt més temps que conviu amb nosaltres: el tabac.

Fumar mentre es condueix també és una distracció! No hem d’oblidar-ho. Aquells que tenen l’hàbit de fumar potser no són gaire conscients del risc que comporta. Per exemple, encendre una cigarreta implica que has de treure la vista de la carretera per uns segons mentre et concentres en prémer l’encenedor. Durant aquests segons es perd capacitat de reacció davant d’un imprevist en la conducció, pot ser un vianant que travessa sense mirar, la pilota d’uns nens que envaeix la calçada, un pas zebra que no hem vist, un animal, etc. i que, en qualsevol cas, podria acabar en accident. L’aventura encara no s’ha acabat: es condueix sense tenir les dues mans al volant, com ens van ensenyar a l’autoescola, i, a més,  s’ha d’estar pendent d’anar llençant la cendra, que no caigui cap partícula encesa a l’interior del vehicle que pugui cremar alguna cosa o, fins i tot, cremar-nos, i així durant un trajecte d’almenys uns deu minuts en què possiblement s’acaba llençant la burilla per la finestra (la qual cosa té una sanció de 200 euros de multa i la pèrdua de 4 punts).

tabac_i_conduccio
La toxicitat del fum del tabac es multiplica a l’interior d’un vehicle © Shutter Stock

Per tant, es pot considerar que no només és una distracció, sinó que és un conjunt de petites distraccions en mil·lèsimes de segons que poden causar un accident de trànsit. En aquest sentit, són molts els conductors fumadors que reconeixen haver estat a punt d’accidentar-se per fumar quan condueixen.

Els fums a l’interior del vehicle: el tabaquisme passiu

D’altra banda, cada vegada més es relaciona el fet de fumar a l’interior del cotxe amb la seva salubritat, atès que és un recinte tancat i, per tant, és un entorn de més exposició a la toxicitat, sobretot pel que fa als més petits. Cada vegada hi ha més entitats i organismes, com la UE, que demanen la prohibició de fumar a l’interior dels vehicles, sobretot si hi viatgen menors. Aquests són més vulnerables, més sensibles a l’efecte del tabaquisme passiu. En aquest sentit, països com el Regne Unit i França disposen de lleis que prohibeixen fumar dins el vehicle si hi ha passatgers menors d’edat.

Sabies que…?

Un estudi dels Estats Units publicat a la revista Tobacco Control va determinar, sobre la concentració de nicotina a l’interior del cotxe, que:

  • és més alta en comparació amb la que es concentra a l’interior d’una casa de fumadors
  • augmenta amb el nombre de cigarretes que es consumeixen en l’habitacle
  • i és més alta als seients posteriors i al seient del conductor.

En molts casos aquest índex de concentració de partícules supera tres vegades el permès per l’OMS.

Què en diu el Reglament?

 Malgrat tot, la nostra normativa de circulació no considera com a infracció el fet de conduir fumant, en canvi sí que es pot sancionar, com a falta lleu (que suposa el pagament d’una multa d’entre 80 i 100 euros), si les autoritats identifiquen que hi ha hagut una distracció o bé que s’ha posat en risc la seguretat viària.

Des de la seguretat viària, el sentit comú ja indica factors que són incompatibles amb la NO distracció, perquè fumar conduint distreu i molt, i no tenim garantit que els nostres sentits estiguin pendents al cent per cent de la carretera. A la carretera, cap distracció!

A l’estiu, no et relaxis a l’asfalt

Amb l’estiu arriben les vacances i això es tradueix en un augment de la mobilitat d’oci, tant pel que fa a desplaçaments llargs cap a la destinació escollida com pel que fa a trajectes curts d’anada i tornada, sobretot cap a zones costaneres, o als llocs de destinació de vacances. Des del Servei Català de Trànsit esperem que un augment d’aquesta mobilitat no signifiqui un increment de la sinistralitat i, encara menys i sobretot, que no tinguem una pujada del nombre de víctimes mortals i ferits greus. Per això, recalquem la necessitat de no abaixar la guàrdia en aquests desplaçaments que es fan en situacions de desconnexió de la rutina i esbarjo i que poden comportar un cert grau de relaxació durant la conducció.

En aquest sentit, és important deixar les presses aparcades i circular amb tots els sentits posats, amb atenció plena a la conducció. Les distraccions, sobretot per l’ús indegut del mòbil, estan sent una de les principals causes dels accidents de trànsit, per la qual cosa, tal com remarca Eugenia Doménech, directora del Servei Català de Trànsit, “és imprescindible que els conductors prenguin consciència del risc que suposa fer ús del mòbil o manipular altres dispositius electrònics mentre es condueix i de la incompatibilitat entre mòbil i conducció segura”.

Consells per a una mobilitat seguraD’altra banda, ara a l’estiu i durant tot l’any, és necessari recordar també que prémer en excés l’accelerador, a més de ser causa directa de sinistralitat, incrementa el grau de lesivitat i de seqüeles greus de per vida en cas de patir un sinistre. Per això és fonamental respectar sempre els límits de velocitat i adequar-la a les condicions de cada moment. Un altre dels factors de risc que cal recordar i tenir en compte, especialment a l’estiu, quan se celebren més festes majors i fires, és la incompatibilitat de la conducció segura amb el consum d’alcohol o altres drogues. Cal tenir molt present que conductors que havien consumit estupefaents van provocar els darrers accidents mediàtics amb atropellaments mortals de ciclistes i motoristes, i això ens porta a una altra de les recomanacions bàsiques de la conducció a l’estiu: el respecte envers els col·lectius més vulnerables, com ho són ciclistes i motoristes, així com vianants.

Quan ja s’està instal·lat a la destinació de vacances, són més freqüents desplaçaments per vies secundàries, normalment d’un carril per sentit, en les quals una distracció o un avançament precipitat pot acabar en una topada frontal, el tipus d’accident més mortífer. Finalment, i no per això menys important, també cal destacar que la relaxació del període estival sota cap concepte pot portar a no utilitzar el cinturó o els sistemes de retenció infantil. Per molt curt que sigui el trajecte, per molta calor que faci, el cinturó, sempre ben cordat.

Desitgem que tothom gaudeixi d’unes bones vacances i, sobretot, que tothom torni sa i estalvi a casa. I recordeu “Tots tenim família. A la carretera, Víctimes Zero”.  Bon estiu!

Nou mesos conduint

Esperar una criatura no ha de ser cap impediment per conduir i anar en cotxe, però el canvi físic que suposa l’embaràs obligarà la futura mare a tenir en compte diversos consells per gaudir d’una conducció segura tant per a ella com per al futur nadó.

El més important per a una embarassada és el cinturó, no es poden fer invents. L’ús correcte del cinturó de seguretat, ja sigui com a conductora o com a ocupant, és fonamental. El cinturó s’ha de col·locar tan enganxat al cos com sigui possible, sense nusos ni folgances. Cal recordar que la majoria dels cotxes d’avui en dia tenen cinturons de tres punts d’ancoratge: un punt a l’espatlla i els altres dos, al costat dels malucs, per davant de les crestes ilíaques. El fet que el cinturó se subjecti al cos contra l’os dur, no contra l’abdomen pla, i molt menys en cas d’una dona embarassada, és molt més segur i efectiu.

INFOGRAFIA Embaràs i conducció_CATALÀ

Amb tot, moltes dones eviten conduir durant l’embaràs, especialment en el darrer trimestre. El creixement de la panxa modifica la postura i redueix la distància entre l’abdomen i el volant, i per això algunes d’elles se senten insegures i prefereixen no conduir.

Altres riscos

Sovint les dones embarassades pateixen de lumbàlgies i ciàtiques que les incomoden a l’hora de conduir, però també de somnolència provocada per les alteracions hormonals i els canvis en els nivells de sucre en sang. S’ha de tenir també especial precaució amb la medicació que es pren i les seves contraindicacions amb la conducció.

El cinturó, obligatori durant tot l’embaràs

No hi ha cap exempció d’ús, ja que des del 2006 és obligatori l’ús del cinturó durant tot l’embaràs. En cas de col·lisió, l’ús adequat del cinturó de seguretat contribueix a reduir l’impacte del cos de la dona embarassada contra el volant i altres elements del vehicle, protegint-la a ella i al fetus davant de possibles lesions. Protegir la mare és la millor manera de protegir el fill.

Diversos estudis internacionals han estimat que la proporció de dones que pateixen lesions derivades d’una col·lisió de trànsit se situa al voltant de l’1%.