Autor: Infotrànsit

“Si ahora educamos bien a los niños, tendremos adultos más conscientes mañana”

InfotrànsitDeixa un comentari

Antonio Rubiales Garcia es monitor de educación vial. Hace más de una década que, con su experiencia, constata que si educamos bien a los niños y adquieren buenos hábitos, serán adultos más conscientes a la hora de compartir el espacio público y practicar una movilidad segura. Como monitor de la policía local de Mollet del Vallès destaca que los resultados llegan cuando existe una implicación y una concienciación compartida. Es necesario seguir trabajando y sumando esfuerzos de todas las partes implicadas. Precisamente hablamos con él de la educación vial de los niños y niñas y de su importancia a la hora de transmitir valores y buenas prácticas en movilidad segura.

Foto: Policía Municipal de Mollet del Vallès

¿Qué formación has recibido para ser monitor de educación vial? He completado los cursos de nivel I y II del ISPC del Servicio Catalán de Tráfico, clave para mi especialización en movilidad segura. La experiencia como profesor de autoescuela y la participación en jornadas y congresos me ha permitido complementar y ampliar esta formación.

¿Cómo se organizan las sesiones con los centros educativos en los que has ejercido? ¿A demanda de la escuela o se ofrece desde el Ayuntamiento? ¿A qué colectivos y grupos de edad se dirige? Trabajamos desde el Ayuntamiento y con el Instituto Municipal de Educación, ofreciendo nuestra programación a escuelas, institutos, entidades y colectivos del municipio, adaptándonos a sus necesidades. Desde infantil, primaria, secundaria, educación especial y colectivos vulnerables.

¿Cuáles son los principales retos a la hora de realizar educación vial con niños? Conseguir que tomen conciencia de los riesgos reales en situaciones cotidianas, sin generar miedo, es todo un reto. No es suficiente con explicar, hay que tener en cuenta las emociones, educar en la percepción del riesgo y entender los límites de la atención. Cada edad entiende el mundo a su manera, lo que nos obliga a adaptarnos constantemente.

¿Qué hábitos y actitudes nos hacen mejores usuarios del espacio público? Respetar a los demás, escuchar, mirar antes de cruzar, saber esperar. Son hábitos sencillos pero marcan una gran diferencia a la hora de moverse con seguridad y convivencia.

¿Qué metodología se emplea durante la formación y qué recursos o materiales se utilizan? Favorecemos un aprendizaje vivencial y cercano, donde los propios participantes son el mejor recurso. Más que teoría, ofrecemos actividades prácticas, juegos, vídeos reales y situaciones simuladas que conectan con su día a día. El objetivo es que lo entiendan, lo vivan y puedan aplicarlo.

¿Qué soporte o asesoramiento se recibe del Servicio Catalán de Tráfico o de otros organismos? Y más allá de eso, ¿qué diferencias ves entre la educación vial actual y la que se hacía hace 10 años? El Servicio Catalán de Tráfico nos facilita materiales, formación y contenidos actualizados. En estos últimos años, se ha avanzado mucho en enfoques más pedagógicos y transversales. Ahora no sólo se habla de normas, sino de valores, emociones y actitudes.

¿Los parques infantiles de tráfico son una herramienta útil para educar y promover la seguridad de los niños? Mucho. Los niños pueden practicar lo aprendido en clase en un entorno seguro, lo que hace que interioricen mejor los hábitos. Cuando se ponen el casco y pedalean, todo toma otra dimensión. Nuestro Parque Infantil de Tráfico, inaugurado en 1981, ofrece formación y talleres de forma continuada desde entonces.

¿Ves diferencias en función de la edad de los ninos y niñas? Sí. Los más pequeños aprenden a través del juego y la experimentación. En primaria ya comienzan a cuestionarse cosas y a identificar peligros; en secundaria ya tienen opiniones y experiencias propias. Cada etapa tiene su momento clave.

¿Cuáles son los primeros pasos con los que se inicia y orienta a los niños y las primeras cosas que deben aprender para moverse con seguridad? Aprender a observar, identificar situaciones de riesgo y pedir ayuda si es necesario. Pequeñas acciones como mirar antes de cruzar o saber interpretar el entorno en un semáforo pueden marcar mucho.

¿Cuáles son las principales dificultades en esta iniciación? Una dificultad es que algunos niños ven conductas en casa que contradicen lo que aprenden. Pero en Mollet, gracias a tantos años de trabajo continuado, hemos formado a padres e hijos, favoreciendo una concienciación familiar y social que fortalece la seguridad vial.

¿Los niños comparten también las experiencias de lo que ven en su casa? Muy a menudo. Te dicen que papá no se pone el cinturón, o que mamá pasa con el semáforo en naranja. Lo cuentan con total naturalidad y es una gran oportunidad para abrir debate.

¿Crees que las ciudades actuales permiten que las personas disfruten de un espacio público saludable, confortable y seguro? Aún nos queda mucho camino. Hay mejoras pero no todas las ciudades están pensadas para los más vulnerables. Es necesario más espacios seguros para niños, ancianos o personas con movilidad reducida.

¿Puede lograrse e ir consolidando un cambio cultural en la movilidad segura a través de estos niños y de las futuras generaciones?  Sin duda. Son como una semilla. Si educamos bien ahora, tenemos a adultos más conscientes mañana. Además hacen de puente con las familias y generan conversaciones que antes no se daban.  Los resultados llegan si estamos convencidos y somos valientes, en Mollet ya llevamos 18 años sin ninguna víctima mortal por accidente de tráfico en el casco urbano.

“Si ara eduquem bé els infants, tindrem adults més conscients demà”

InfotrànsitDeixa un comentari

Antonio Rubiales Garcia és monitor d’educació viària. Fa més d’una dècada que, amb la seva experiència, constata que si eduquem bé els infants i adquireixen bons hàbits, seran adults més conscients a l’hora de compartir l’espai públic i practicar una mobilitat segura. Com a monitor de la policia local de Mollet del Vallès destaca que els resultats arriben quan hi ha una implicació i una conscienciació compartida. Cal continuar treballant i sumant esforços de totes les parts implicades. Precisament parlem amb ell de l’educació viària dels infants i de la seva importància a l’hora de transmetre valors i bones pràctiques en mobilitat segura.

Foto: Policia Municipal de Mollet del Vallès

Quina formació has rebut per a ser monitor d’educació viària? He completat els cursos de nivell I i II de l’ISPC del Servei Català de Trànsit, clau per a la meva especialització en mobilitat segura. L’experiència com a professor d’autoescola i la participació en jornades i congressos m’ha permès complementar i ampliar aquesta formació.

Com s’organitzen les sessions amb els centres educatius en què has exercit? A demanda de l’escola o s’ofereix des de l’Ajuntament? A quins col·lectius i grups d’edat es dirigeix? Treballem des de l’Ajuntament i amb  l’Institut Municipal d’Educació, oferint la nostra programació a escoles, instituts, entitats i col·lectius del municipi, adaptant-nos a les seves necessitats. Des d’infantil, primària, secundària, educació especial i col·lectius vulnerables.

Quins són els principals reptes a l’hora de fer educació viària amb infants? Aconseguir que prenguin consciència dels riscos reals en situacions quotidianes, sense generar por, és tot un repte. No n’hi ha prou amb explicar, cal tenir en compte les emocions, educar en la percepció del risc i entendre els límits de l’atenció. Cada edat entén el món a la seva manera, i això ens obliga a adaptar-nos constantment.

Quins hàbits i quines actituds ens fan millors usuaris de l’espai públic? Respectar els altres, escoltar, mirar abans de creuar, saber esperar. Són hàbits senzills, però marquen una gran diferència a l’hora de moure’s amb seguretat i convivència.

Quina metodologia s’empra durant la formació i quins recursos o materials s’utilitzen? Afavorim un aprenentatge vivencial i proper, on els propis participants són el millor recurs. Més que teoria, oferim activitats pràctiques, jocs, vídeos reals i situacions simulades que connecten amb el seu dia a dia. L’objectiu és que ho entenguin, ho visquin i ho puguin aplicar.

Quin suport o assessorament es rep del Servei Català de Trànsit o d’altres organismes? I més enllà d’això, quines diferències veus entre l’educació viària actual i la que es feia fa 10 anys? El Servei Català de Trànsit ens facilita materials, formació i continguts actualitzats. En aquests últims anys, s’ha avançat molt en enfocaments més pedagògics i transversals. Ara no només es parla de normes, sinó de valors, emocions i actituds.

Els parcs infantils de trànsit són una eina útil per educar i promoure la seguretat dels infants? Molt. Els infants poden practicar allò que han après a classe en un entorn segur, i això fa que interioritzin millor els hàbits. Quan es posen el casc i pedalen, tot pren una altra dimensió. El nostre Parc Infantil de Trànsit, inaugurat el 1981, ofereix formació i tallers de manera continuada des de llavors.

Veus diferències en funció de l’edat dels nens i nenes? Sí. Els més petits aprenen a través del joc i l’experimentació. A primària ja comencen a qüestionar-se coses i a identificar perills; a secundària ja tenen opinions i experiències pròpies. Cada etapa té el seu moment clau.

Quins són els primers passos amb què s’inicia i orienta als infants i les primeres coses que han d’aprendre per moure’s amb seguretat? Aprendre a observar, identificar situacions de risc i demanar ajuda si cal. Petites accions com mirar abans de creuar o saber interpretar l’entorn en un semàfor poden marcar molt.

Quines són les principals dificultats en aquesta iniciació? Una dificultat és que alguns infants veuen conductes a casa que contradiuen el que aprenen. Però a Mollet, gràcies a tants anys de treball continuat, hem format pares i fills, afavorint una conscienciació familiar i social que enforteix la seguretat viària.

Els infants comparteixen també les experiències del que veuen a casa seva? Molt sovint. Et diuen que el pare no es posa el cinturó, o que la mare passa amb el semàfor en taronja. Ho expliquen amb total naturalitat, i és una gran oportunitat per obrir debat.

Creus que les ciutats actuals permeten que les persones gaudeixin d’un espai públic saludable, confortable i segur? Encara ens queda molt camí. Hi ha millores, però no totes les ciutats estan pensades per als més vulnerables. Cal més espais segurs per a infants, gent gran o persones amb mobilitat reduïda.

Es pot assolir i anar consolidant un canvi cultural en la mobilitat segura a través d’aquests infants i de les futures generacions?  Sens dubte. Són com una llavor. Si eduquem bé ara, tenim adults més conscients demà. A més, fan de pont amb les famílies i generen converses que abans no es donaven.  Els resultats arriben si estem convençuts i som valents, a Mollet ja portem 18 anys sense cap víctima mortal per accident de trànsit al nucli urbà.

!Animales en la carretera!

InfotrànsitDeixa un comentari

El Servicio Catalán de Tráfico ha puesto en marcha este 2024 un sistema pionero que alerta a los conductores de la presencia de fauna en la carretera. Este sistema de detección de animales en la vía, instalado en la N-260 en Cabanelles, sirve para avisar de manera dinámica a los usuarios de la irrupción de animales en la carretera o en los arcenes, y es una herramienta de mejora de la seguridad viaria.

El avisador de fauna que ha puesto en marcha el SCT consiste en cámaras equipadas con sensores que vigilan la carretera en todos los sentidos de circulación y también el entorno de la infraestructura para detectar y grabar la presencia de animales. En caso de que el sistema la detecte, mediante tecnología IA, se genera un aviso que pone en marcha los paneles luminosos a pie de carretera para alertar a los conductores con una señal de peligro de presencia de animales y la necesidad de reducir la velocidad a los vehículos que estén circulando.

Los elementos principales que permiten el funcionamiento de este sistema de detección y aviso de fauna en la red viaria son:

1.            Sensores para la detección de animales

El sistema de detección que se utiliza es el análisis de imágenes de video mediante un sistema de inteligencia artificial capaz de detectar animales en la vía y en los alrededores más inmediatos de esta. Concretamente la zona delimitada con la probabilidad más alta de animales tiene unas dimensiones aproximadas de 270 metros de largo y 60 metros de ancho.

2.            Señales dinámicas de advertencia

La carretera se ha equipado con señalización variable vertical, un panel en cada sentido de la circulación, para alertar a los conductores de la presencia de animales en la vía. Las señales luminosas de advertencia se activan y se encienden de forma dinámica cuando el sistema de sensores detecta animales.

Las señales marcan el peligro por la presencia de animales combinado con una reducción de velocidad de la vía para aumentar la seguridad viaria. El límite del tramo es 90 Km/h y cuando se active el sistema la velocidad se reducirá como mínimo 20 km/h.

3.            Sistema de alimentación

El sistema de detección y señalización del avisador de fauna instalado en la N-260 es autónomo y se alimenta energéticamente con paneles solares y baterías.

El sistema que alerta de la presencia de animales a la carretera se ha puesto en marcha el verano de este 2024 y estas son las detecciones efectuadas los últimos meses:

–              AGOSTO: 32

–              SETIEMBRE: 67

–              OCTUBRE: 35

–              NOVIEMBRE: 133

–              DICIEMBRE: 87*

(* hasta el 13 de diciembre)

Ante el aumento de la siniestralidad por la presencia de fauna salvaje, el organismo ha instalado este dispositivo que funciona con cámaras de inteligencia artificial en este tramo del Alt Empordà (N-260, Cabanelles), en el que los Agentes Rurales detectaron una presencia intensa de ungulados. El SCT está haciendo un seguimiento exhaustivo para comprobar la reducción de la siniestralidad gracias a la instalación de este sistema, en un estudio con datos de siniestralidad antes y después de su puesta en marcha.

Animals a la carretera!

InfotrànsitDeixa un comentari

El Servei Català de Trànsit ha posat en marxa aquest 2024 un sistema pioner que alerta els conductors de la presència de fauna a la carretera. Aquest sistema de detecció d’animals a la via, instal·lat a l’N-260 a Cabanelles, serveix per avisar de manera dinàmica els usuaris de la irrupció d’animals a la carretera o als vorals, i és una eina de millora de la seguretat viària.

L’avisador de fauna que ha posat en marxa l’SCT consisteix en càmeres equipades amb sensors que vigilen la carretera en tots els sentits de circulació i també l’entorn de la infraestructura per detectar i enregistrar la presència d’animals. En cas que el sistema en detecti, mitjançant tecnologia IA es genera un avís que posa en marxa els panells lluminosos a peu de carretera per alertar els conductors amb un senyal de perill de la presència d’animals i la necessitat de reduir la velocitat als vehicles que estiguin circulant.

Els elements principals que permeten el funcionament d’aquest sistema de detecció i avís de fauna a la xarxa viària són:

  1. Sensors per a la detecció d’animals

El sistema de detecció que s’utilitza és l’anàlisi d’imatges de vídeo mitjançant un sistema d’intel·ligència artificial capaç de detectar animals a la via i als voltants més immediats d’aquesta. Concretament la zona delimitada amb la probabilitat més alta de pas d’animals té unes dimensions aproximades de 270 metres de llarg i 60 metres d’ample.

  • Senyals dinàmiques d’advertència

La carretera s’ha equipat amb senyalització variable vertical (panells Full Matrix RGB), un panell en cada sentit de la circulació, per tal d’alertar els conductors de la presència d’animals a la via. Els senyals lluminosos d’advertència s’activen i s’encenen de forma dinàmica quan el sistema de sensors detecta animals.

Els senyals marquen el perill per la presència d’animals combinat amb una reducció de velocitat de la via per augmentar la seguretat viària. El límit del tram és 90 Km/h i quan s’activi el sistema la velocitat es reduirà com a mínim 20 km/h.

  • Sistema d’alimentació

El sistema de detecció i senyalització de l’avisador de fauna instal·lat a l’N-260 és autònom i s’alimenta energèticament amb panells solars i bateries.

El sistema que alerta de la presència d’animals a la carretera s’ha posat en marxa l’estiu d’aquest 2024 i aquestes són les deteccions efectuades els darrers mesos:

  • AGOST: 32
  • SETEMBRE: 67
  • OCTUBRE: 35
  • NOVEMBRE: 133
  • DESEMBRE: 87*

(* fins al 13 de desembre)

Davant de l’augment de la sinistralitat per la presència de fauna salvatge, l’organisme ha instal·lat aquest dispositiu que funciona amb càmeres d’intel·ligència artificial en aquest tram de l’Alt Empordà (N-260, Cabanelles), en què els Agents Rurals van detectar una presència intensa d’unglats. L’SCT n’està fent un seguiment exhaustiu per tal de comprovar la reducció de la sinistralitat gràcies a la instal·lació d’aquest sistema, en un estudi amb dades de sinistralitat abans i després de la seva posada en marxa.

Qué hay que saber sobre el cambio de normativa de los sistemas de retención infantil

InfotrànsitDeixa un comentari

Desde el 1 de septiembre ya no se pueden vender en Europa las sillitas homologadas según el Reglamento R-44. Desde hace un año ya no podían fabricarse ni importarse, pero ahora, además, tampoco se pueden comercializar. A partir de ahora solo habrá una única normativa en la Unión Europea para los sistemas de retención infantil, el llamado Reglamento ECE R129 o i-Size, cuya primera fase se aprobó en 2013 y que hasta ahora convivía con el ECE R44.

El reglamento ECE R44, que ahora pierde su vigencia, clasificaba los sistemas de retención infantil por peso. Seguían dicho reglamento las sillitas homologadas más habituales, clasificadas en cuatro grupos: 0/0+, 1, 2 y 3 (hasta los 36 kg). Con el reglamento ECE R129 o i-Size, se incluyen mejoras en estos sistemas obtenidas gracias a los avances tecnológicos. El i-Size se basa en la altura del niño –y un peso máximo– y da libertad a los fabricantes para establecer unos mínimos y unos máximos de cada modelo, que van de los 40 cm al metro y medio, aproximadamente.

La nueva normativa i-Size es más completa y exigente y esto hace que las sillitas sean más seguras. Las sillitas homologadas según este reglamento tienen las siguientes características:

– Incluyen una prueba de impacto lateral que antes no se hacía, por lo que mejora la protección de los niños.

– No están clasificadas por grupos sino por la altura. Cada fabricante es libre de establecer las alturas mínimas y máximas.

– Obliga a llevar a los niños de hasta 15 meses en sentido contrario a la marcha.

– Recomienda los anclajes ISOFIX, que fijan la sillita directamente al chasis del vehículo, lo que implica un menor riesgo de instalaciones incorrectas.

Así pues, el 1 de septiembre de 2024 finaliza la convivencia entre los dos reglamentos y ya no se podrán vender las sillitas según el peso (R44), las más habituales hasta ahora. Sin embargo, los usuarios que tengan sillitas R44 aún las podrán utilizar si están en buen estado, si bien hay que tener en cuenta que tienen una vida útil limitada.

Todo ello, siempre teniendo en cuenta que todos los niños que midan 135 cm o menos deben viajar siempre y de forma obligatoria con un sistema de retención infantil, aunque es recomendable su uso hasta los 150 cm. Además, las sillitas deben llevar una etiqueta de homologación que garantice que cumplen los requisitos establecidos por la normativa europea.

Por último, también hay que considerar que los sistemas de retención infantil protegen a los más pequeños, pero errores en la instalación o un mal uso pueden hacer que no sean eficaces. En este sentido, hay que recordar algunos consejos básicos de seguridad como dejarse asesorar por un experto en una tienda especializada sobre cuál es el modelo más conveniente y, si es necesario, también nos ayudarán a instalar la sillita de forma correcta; evitar sillitas de segunda mano, porque la mayoría no cumplirían la función en caso de accidente; utilizar sillita hasta el metro cincuenta y que sobre todo tenga un buen respaldo, porque el cinturón del coche está pensado para una persona de al menos esa altura; asegurarse de una correcta sujeción del niño a la sillita para evitar riesgos y, en caso de accidente, no se debe sacar al niño de la sillita, salvo peligro inminente.

Què cal saber sobre el canvi de normativa dels sistemes de retenció infantil

InfotrànsitDeixa un comentari

Des de l’1 de setembre ja no es poden vendre a Europa les cadiretes homologades segons el Reglament R-44. Des de fa un any ja no es podien fabricar ni importar, però ara, a més, tampoc es poden comercialitzar. A partir d’ara només hi haurà una única normativa a la Unió Europea per als sistemes de retenció infantil, l’anomenat Reglament ECE R129 o i-Size, la primera fase del qual es va aprovar el 2013 i que fins ara convivia amb l’ECE R44.   

El reglament ECE R44, que ara perd la vigència, classificava els sistemes de retenció infantil per pes. S’hi adscrivien les cadiretes homologades més habituals, classificades en quatre grups: 0/0+, 1, 2 i 3 (fins als 36 kg). Amb el reglament ECE R129 o i-Size, s’inclouen millores en aquests sistemes obtingudes gràcies als avenços tecnològics. L’i-Size es basa en l’alçada de la criatura –i un pes màxim– i deixa llibertat als fabricants per establir uns mínims i uns màxims de cada model, que van dels 40 cm al metre i mig, aproximadament.

La nova normativa i-Size és més completa i exigent i això fa que les cadiretes siguin més segures. La cadiretes homologades segons aquest reglament tenen les característiques següents:

– Inclouen una prova d’impacte lateral que abans no es feia, de manera que millora la protecció dels infants.

– No estan classificades per grups sinó per l’alçada. Cada fabricant és lliure d’establir les alçades mínimes i màximes.

– Obliga a portar els nens de fins a 15 mesos en sentit contrari a la marxa.

– Recomana els ancoratges ISOFIX, que fixen la cadireta directament al xassís del vehicle, cosa que implica un menor risc d’instal·lacions incorrectes.

Així doncs, l’1 de setembre de 2024 s’acaba la convivència entre els dos reglaments i ja no es poden vendre les cadiretes segons el pes (R44), les més habituals fins ara. Amb tot, els usuaris que tinguin cadiretes R44 encara les poden utilitzar si estan en bon estat, si bé cal tenir en compte que tenen una vida útil limitada.

Tot plegat, sempre tenint en compte que tots els infants que mesurin 135 cm o menys han de viatjar sempre i de manera obligatòria amb un sistema de retenció infantil, si bé és recomanable fer-ne ús fins als 150 cm. A més, les cadiretes han de portar una etiqueta d’homologació que garanteixi que compleixen els requisits establerts per la normativa europea.

Finalment, també cal considerar que els sistemes de retenció infantil protegeixen els més petits, però errors en la instal·lació o un mal ús poden fer que no siguin eficaços. En aquest sentit, cal recordar alguns consells bàsics de seguretat com ara deixar-se assessorar per un expert en una botiga especialitzada sobre quin és el model més convenient i, si ens és necessari, també ens ajudaran a instal·lar la cadireta de manera correcta; evitar cadiretes de segona mà, perquè la majoria no deuen complir la funció en cas d’accident; utilitzar cadireta fins al metre cinquanta i que sobretot tingui un bon respatller, perquè el cinturó del cotxe està pensat per a una persona d’almenys aquesta alçada; assegurar-se d’una subjecció correcta de l’infant a la cadireta per evitar riscos i, en cas d’accident, no s’ha de treure l’infant de la cadireta, tret que hi hagi un perill imminent.

Esto es todo desde el SCT

InfotrànsitDeixa un comentari

Desde hace más de 20 años, el Servicio Catalán de Tráfico pone a disposición de las emisoras del país un servicio gratuito de crónicas radiofónicas. Cualquier radio puede solicitar al departamento de prensa del SCT una crónica sobre el estado de la red viaria (o bien en directo, o bien grabada con pocos minutos de margen). Por lo tanto, los ciudadanos de Cataluña ya hace muchos años que escuchan estas crónicas en los informativos o programas diversos de su emisora preferida. De hecho, según datos del Centro de Estudios de Opinión, casi el 16% de la población se informa del estado del tráfico escuchando la radio. Por eso, y después de tanto tiempo, ha llegado el momento de resolver todas las dudas que la ciudadanía se plantea día sí y día también sobre las crónicas del tráfico y los responsables que le ponen voz; es decir, nosotros.

¿En las crónicas siempre decimos lo mismo?

No, rotundamente no. Es muy desalentador que alguien considere que siempre explicamos lo mismo, no solo porque significa dar poco valor al trabajo que hacemos, sino que además no es verdad. Siempre intentamos destacar aquello que es noticia, las incidencias más importantes y que afectan más gravemente a la movilidad de los conductores. Es cierto que muy a menudo la protagonista es la red viaria del área metropolitana de Barcelona y, por lo tanto, puede parecer que siempre repetimos las vías que forman parte de esta zona. Pero esto no es culpa nuestra, sino que las vías que rodean Barcelona son las que concentran más volumen de tráfico y, por lo tanto, las que registran más incidencias y las que más salen en las crónicas.

¿Si ya estoy parado en una retención, de que sirven las crónicas?

Quién se plantee esta cuestión, tiene un problema de base. Cuando en una crónica del tráfico informamos de una incidencia y de unas retenciones, el objetivo de esta información no es aquella persona que ya está atrapada en la cola, sino que va dirigida a las personas que se dirigen hacia el punto donde hay la retención, para evitar la incidencia (si es posible) y buscar vías alternativas. Y a pesar de esto, está demostrado que el conductor que ya está atrapado en una cola, quiere que en las crónicas se informe, o bien porque quiere saber el motivo por el que está parado o bien porque sencillamente él también quiere sentirse protagonista de nuestras crónicas.

¿De dónde sale la información?

Esta cuestión no tiene una respuesta fácil. Podríamos decir que cogemos toda la información que nos dan las diversas fuentes, la contrastamos, la filtramos y la pulimos para elaborar un discurso radiofónico claro y comprensible que se adapte a las necesidades de los oyentes y también de las emisoras de radio. Las fuentes de información son muy numerosas y variadas: las cámaras del Servicio Catalán de Tráfico, la información del web del mismo SCT que nutren desde el CIVICAT, los equipos aéreos del SCT (helicóptero y avioneta), los Mossos d’Esquadra, avisos de los usuarios en las redes sociales… Todo ello lo desmenuzamos, cultivamos, regamos y transformamos en las crónicas que salen cada día en las radios del país.

¿Somos centralistas?

De ninguna manera, amamos toda Cataluña con la misma intensidad. Pero ya hemos explicado que la red viaria del área metropolitana de Barcelona es la que concentra el mayor volumen de tráfico y, por lo tanto, es la que más se menciona. Y no se puede negar que, hasta hace pocos años, también es la que se tenía mejor controlada. Pero también es muy cierto que, con la mejora de los medios técnicos y tecnológicos que se han aplicado estos últimos años a la información viaria, hemos conseguido una mejor cobertura de toda la red del país y, actualmente, pocas de las incidencias que pasan fuera del AMB se nos escapan (lo decimos pero con la boca pequeña, por si acaso).

La opinión de los expertos

¿Y qué piensan de todo ello los máximos responsables de las radios que emiten nuestras crónicas? Para la directora de informativos de RNE en Cataluña, Sonia Urbano, una buena crónica del tráfico tiene que ser “comprensible, debe tener un ritmo dinámico y que el tono no sea siempre el mismo. Es importante destacar solo las incidencias, excepto en el supuesto de que todo el tráfico sea fluido. La información tiene que ser concreta y la duración no debe superar el minuto”. También para la responsable de actualidad de La Xarxa, Nuria de José Gomar, la crónica del tráfico “debe ser precisa y la información debe estar lo más actualizada posible. Más allá de los nombres técnicos de las vías, son necesarias referencias geográficas para que los oyentes se sitúen rápidamente y de manera fácil”.

Todos ellos tienen claro que los oyentes valoran mucho la información del tráfico: “Sí, totalmente. De hecho, en los informativos siempre colocamos tráfico y tiempo después de los titulares o, incluso, si hay operaciones especiales o incidencias climatológicas que afecten al tráfico, abrimos los informativos con las crónicas”, afirma Sonia Urbano. Nuria de José Gomar también dice que “estamos convencidos que nuestros oyentes la valoran. Priorizamos la información de servicio y la del tráfico es esencial”.

Això és tot des de l’SCT

InfotrànsitDeixa un comentari

Des de fa més de 20 anys, el Servei Català de Trànsit posa a disposició de les emissores del país un servei gratuït de cròniques radiofòniques. Qualsevol ràdio pot sol·licitar al departament de premsa de l’SCT una crònica sobre l’estat de la xarxa viària (o bé en directe, o bé enregistrada amb pocs minuts de marge). Per tant, els ciutadans de Catalunya ja fa molts anys que escolten aquestes cròniques als informatius o programes diversos de la seva emissora preferida. De fet, segons dades del Centre d’Estudis d’Opinió, gairebé el 16% de la població s’informa de l’estat del trànsit escoltant la ràdio. Per això, i després de tant de temps, ha arribat l’hora de resoldre tots els dubtes que la ciutadania es planteja dia sí i dia també sobre les cròniques del trànsit i els responsables que hi posen veu; és a dir, nosaltres.

A les cròniques sempre hi diem el mateix?

No, rotundament no. És molt descoratjador que algú consideri que sempre expliquem el mateix, no només perquè significa donar poc valor a la feina que fem, sinó que a més no és veritat. Sempre intentem destacar allò que és notícia, les incidències més importants i que afecten més greument la mobilitat dels conductors. És cert que molt sovint la protagonista és la xarxa viària de l’àrea metropolitana de Barcelona i, per tant, pot semblar que repetim molt sovint les vies que en formen part. Però això no és culpa nostra, sinó que les vies que envolten Barcelona són les que concentren més volum de trànsit i, d’aquesta manera, les que registren més incidències i les que més surten a les cròniques.

Si ja estic aturat en una retenció, de què serveixen les cròniques?

Qui es plantegi aquesta qüestió, té un problema de base. Quan en una crònica del trànsit informem d’una incidència i d’unes retencions, l’objectiu d’aquesta informació no és aquella persona que ja està atrapada a la cua, sinó que va adreçada a les persones que es dirigeixen cap al punt on hi ha la retenció, per tal d’evitar la incidència (si és possible) i buscar vies alternatives. I malgrat això, està demostrat que el conductor que ja està atrapat en una cua, vol que a les cròniques se n’informi, o bé perquè vol saber el motiu pel qual està aturat o bé perquè senzillament ell també es vol sentir protagonista de les nostres cròniques.

D’on surt la informació?

Aquesta qüestió no té una resposta fàcil. Podríem dir que agafem tota la informació que ens donen les diverses fonts, la contrastem, la filtrem i la polim per elaborar un discurs radiofònic clar i entenedor que s’adapti a les necessitats dels oients i també de les emissores de ràdio. Les fonts d’informació són molt nombroses i diverses: les càmeres del Servei Català de Trànsit, la informació del web del mateix SCT que nodreixen des del CIVICAT, els equips aeris de l’SCT (helicòpter i avioneta), els Mossos d’Esquadra, avisos dels usuaris a les xarxes socials… Tot plegat ho esmicolem, cultivem, reguem i transformem en les cròniques que surten cada dia a les ràdios del país.

Som centralistes?

De cap manera, ens estimem tot Catalunya amb la mateixa intensitat. Però ja hem explicat que la xarxa viària de l’àrea metropolitana de Barcelona és la que concentra el major volum de trànsit i, per tant, és la que més es menciona. I no es pot negar que, fins fa pocs anys, també és la que es tenia més ben controlada. Però també és ben cert que, amb la millora dels mitjans tècnics i tecnològics que s’han aplicat aquests darrers anys a la informació viària, hem aconseguit una millor cobertura de tota la xarxa del país, i, actualment, poques incidències de les que passen fora de l’AMB se’ns escapen (ho direm però amb la boca petita, per si de cas).

L’opinió dels experts

I què en pensen de tot plegat els màxims responsables de les ràdios que emeten les nostres cròniques? Per a la directora d’informatius de l’RNE a Catalunya, Sonia Urbano, una bona crònica del trànsit ha de ser “entenedora, ha de tenir un ritme dinàmic i que el to no sigui sempre el mateix. És important destacar només les incidències, excepte en el cas que tot el trànsit sigui fluid. La informació ha de ser concreta i la durada no ha de ser superior al minut”. També per a la responsable d’actualitat de La Xarxa, Núria de José Gomar, la crònica del trànsit “ha de ser precisa i la informació ha d’estar el més actualitzada possible. Més enllà dels noms tècnics de les vies, hi ha d’haver referències geogràfiques per tal que els oients se situïn ràpidament i de manera fàcil”.

Tots ells tenen clar que els oients valoren molt la informació del trànsit: “Sí, totalment. De fet, en els informatius sempre col·loquem trànsit i temps després dels titulars o, fins i tot, si hi ha operacions especials o incidències climatològiques que afectin el trànsit, obrim els informatius amb les cròniques”, afirma Sonia Urbano. Núria de José Gomar també diu que “estem convençuts que els nostres oients la valoren. Prioritzem la informació de servei i la del trànsit és essencial”.     

Game Over, el programa de prevención de accidentes que acerca a los jóvenes a una movilidad más segura

InfotrànsitDeixa un comentari

El SCT y el Institut Guttmann forman a nuevos monitores para realizar las charlas-coloquio de sensibilización en los centros educativos de secundaria

El Servicio Catalán de Tráfico (SCT) y la Fundació Institut Guttmann forman a los monitores del programa de prevención de accidentes Game Over. Son personas que sufren lesiones medulares o daños cerebrales adquiridos y que realizan charlas-coloquio de sensibilización en centros educativos de secundaria. El objetivo es concienciar a los jóvenes para que adopten una actitud prudente y responsable en sus desplazamientos. Sobre todo, teniendo en cuenta que el 98% de los siniestros viales se deben al factor humano y, por tanto, son evitables.

Los monitores reciben una formación didáctica en técnicas de comunicación y prevención. Sin aleccionar ni culpabilizar a nadie, aprenden a tener empatía con los estudiantes y les implican así en la práctica de una movilidad más segura. De esta forma, se contribuye a reducir la siniestralidad vial. Además, se favorece una mirada más social e integradora de la diversidad funcional.

El programa surge de la necesidad de evitar consecuencias graves de los accidentes de tráfico, entre las que se encuentran los traumatismos craneoencefálicos y las lesiones medulares en la población joven. Desde Comunicación/RSC y Programas Sociales del Institut Guttmann, Carol Mendoza explica que el programa “se dirige a estudiantes de entre 15 y 18 años, porque es cuando creemos que debe llevarse a cabo esta acción más de prevención” –añade . “Los objetivos básicamente son sensibilizar sobre los peligros de determinadas conductas imprudentes, promover actitudes de precaución y responsabilidad social y prevención de accidentes en jóvenes, y acercar la discapacidad a través de un testimonio real” –concluye.

Albert Jarne, del Servicio Territorial de Tráfico de Barcelona del Servicio Catalán de Tráfico, destaca que, a través del Game Over, los nuevos monitores se convierten en educadores para la movilidad segura. Así, complementan la labor de todos los agentes implicados en la seguridad vial. En este sentido, recuerda que “está muy bien que como usuario de la red vial cumplas la normativa de tráfico. Sin embargo, tienes que añadir un plus: buscar siempre que tu desplazamiento sea seguro y así evitar accidentes”.

Testigos que fomentan y logran un cambio de actitudes

A Alba Pinzolas la atropellaron cuando andaba por la calle y aún tiene varias secuelas a raíz del siniestro. Durante las futuras charlas-coloquio de sensibilización a los jóvenes, tiene muy claro cuál será su papel como testigo de un accidente de tráfico: “Es fundamental que entiendan que al final, cuando cogen un coche, es como si llevaran una arma cargada y que, si no lo hacen con la máxima precaución posible e intentando evitar cualquier situación que altere su concentración y su capacidad de controlar, esa máquina puede comportar secuelas muy graves para sí mismos y para otras personas”. “Si este programa sirve para que cambien conductas y se eviten los tipos de accidentes que nos han llevado a nosotros a vivir la vida que estamos viviendo, ya es muy necesario.”

Andreu Sánchez, accidentado en moto, agradece cómo le han acompañado el Institut Guttmann y el Servicio Catalán de Tráfico desde el primer momento. Y sobre todo recuerda cuando se interesó por formar parte del programa Game Over. Lo han “cuidado” y “asesorado” –destaca– y, ahora, como monitor, quiere conseguir que los jóvenes se pongan en su piel. “Si lo consigues, récord absoluto –recalca Andrés–, porque entienden que hay una consecuencia muy grave que no solo les afectará a ellos, sino también a sus amigos y a su familia, y así es como ponen el freno de verdad.”

Álex Sánchez, que sufrió un accidente de tráfico de coche, sabe qué consecuencias irreversibles le supuso no tomar todas las precauciones oportunas en la carretera. Conociendo los datos estadísticos de accidentes de tráfico durante la formación, toma conciencia de que la suya es una tragedia familiar que se suma a otras muchas. “Hoy mismo han salido las estadísticas de accidentes mortales, de víctimas graves, han salido los años y uno de esos números soy yo y eso ya te da para pensar.”

Actualmente, hay más de una veintena de testigos en activo que realizan estas charlas en los centros educativos de secundaria. Desde su creación en 1991, el programa Game Over ha llegado ya a cerca de 750.000 jóvenes de escuelas e institutos de toda Cataluña, con un impacto notable.

Los resultados de las encuestas realizadas a los tres meses de las charlas revelan que más del 80% de los jóvenes consideran que los testigos han influido favorablemente en la prevención de conductas de riesgo relacionadas con la conducción de vehículos. Además, cerca del 40% manifiestan cambios en las actitudes o en su conducta con relación al tráfico, ya sea como conductores de vehículos, acompañantes o peatones.

Anualmente se organiza una reunión de monitores de Game Over y también participan en una jornada de intercambio de experiencias y conocimientos con otros monitores en seguridad vial de las policías locales y de los Mossos d’Esquadra. Esto comporta un aprendizaje y enriquecimiento personal que después también revierte en una mejor concienciación de los más jóvenes.

Game Over, el programa de prevenció d’accidents que apropa els joves a una mobilitat més segura

InfotrànsitDeixa un comentari

L’SCT i l’Institut Guttmann formen nous monitors per fer les xerrades col·loqui de sensibilització als centres educatius de secundària

El Servei Català de Trànsit (SCT) i la Fundació Institut Guttmann formen els monitors del programa de prevenció d’accidents Game Over. Són persones que pateixen lesions medul·lars o danys cerebrals adquirits i que fan xerrades col·loqui de sensibilització a centres educatius de secundària. L’objectiu és conscienciar els joves perquè adoptin una actitud prudent i responsable en els seus desplaçaments. Sobretot, tenint en compte que el 98% dels sinistres viaris es deuen al factor humà i, per tant, són evitables.

Els monitors reben una formació didàctica en tècniques de comunicació i prevenció. Sense alliçonar ni culpabilitzar a ningú, aprenen a tenir empatia amb els estudiants i els impliquen així en la pràctica d’una mobilitat més segura. D’aquesta manera, es contribueix a reduir la sinistralitat viària. A més, s’afavoreix una mirada més social i integradora de la diversitat funcional.

El programa sorgeix de la necessitat d’evitar conseqüències greus dels accidents de trànsit, entre les quals hi ha els traumatismes cranioencefàlics i les lesions medul·lars en la població jove. Des de Comunicació/RSC i Programes Socials de l’Institut Guttmann, Carol Mendoza explica que el programa “s’adreça a estudiants d’entre 15 i 18 anys, perquè és quan creiem que s’ha de fer aquesta acció més de prevenció” –afegeix. “Els objectius bàsicament són sensibilitzar sobre els perills de determinades conductes imprudents, promoure actituds de precaució i responsabilitat social i prevenció d’accidents en joves, i apropar la discapacitat a través d’un testimoni real” –conclou.

Albert Jarne, del Servei Territorial de Trànsit de Barcelona del Servei Català de Trànsit, destaca que, a través del Game Over, els nous monitors esdevenen educadors per a la mobilitat segura. Així, complementen la tasca de tots els agents implicats en la seguretat viària. En aquest sentit, recorda que “està molt bé que com a usuari de la xarxa viària compleixis la normativa de trànsit. Amb tot, hi has d’afegir un plus: buscar sempre que el teu desplaçament sigui segur i així evitar accidents”.

Testimonis que fomenten i assoleixen un canvi d’actituds

A l’Alba Pinzolas la van atropellar mentre caminava pel carrer i encara té diverses seqüeles arran del sinistre.  Durant les futures xerrades col·loqui de sensibilització als joves, té molt clar quin serà el seu paper com a testimoni d’un accident de trànsit: “És fonamental que entenguin que al final, quan agafen un cotxe, és com si portessin una arma carregada i que, si no ho fan amb la màxima precaució possible i intentant evitar qualsevol situació que alteri la seva concentració i la seva capacitat de controlar, aquesta màquina pot comportar seqüeles molt greus a ells mateixos i a altres persones”. “Si aquest programa ha de servir perquè canviïn conductes i s’evitin els tipus d’accidents que ens han portat a nosaltres a viure la vida que estem vivint, ja és molt necessari.”

L’Andreu Sánchez, accidentat amb moto, agraeix com l’han acompanyat l’Institut Guttmann i el Servei Català de Trànsit des del primer moment. I sobretot recorda quan es va interessar per formar part del programa Game Over. L’han “cuidat” i “assessorat” –destaca– i, ara, com a monitor, vol aconseguir que els joves es posin a la seva pell.  “Si ho aconsegueixes, rècord absolut–recalca l’Andreu–, perquè entenen que hi ha una conseqüència molt greu que no només els afectarà a ells, sinó també als seus amics i a la seva família, i així és com posen el fre de veritat.”

L’Álex Sánchez, que va patir un accident de trànsit de cotxe, sap quines conseqüències irreversibles li va comportar no prendre totes les precaucions oportunes a la carretera. Coneixent les dades estadístiques d’accidents de trànsit durant la formació, pren consciència que la seva és una tragèdia familiar que se suma a moltes d’altres. “Avui mateix han sortit les estadístiques d’accidents mortals, de víctimes greus, han sortit els anys i un d’aquests números soc jo, i això ja et fa pensar.”

Actualment, hi ha més d’una vintena de testimonis en actiu que fan aquestes xerrades als centres educatius de secundària. Des de la seva creació el 1991, el programa Game Over ja ha arribat a prop de 750.000 joves d’escoles i instituts d’arreu de Catalunya, amb un impacte notable.

Els resultats de les enquestes realitzades al cap de tres mesos de les xerrades revelen que més del 80% dels joves consideren que els testimonis han influït de forma favorable en la prevenció de conductes de risc relacionades amb la conducció de vehicles. A més, prop del 40% manifesten canvis en les actituds o en la seva conducta amb relació al trànsit, ja sigui com a conductors de vehicles, acompanyants o vianants.

Anualment s’organitza una reunió de monitors de Game Over  i també participen en una jornada d’intercanvi d’experiències i coneixements amb altres monitors en seguretat viària de les policies locals i dels Mossos d’Esquadra. Això comporta un aprenentatge i enriquiment personal que després també reverteix en una millor conscienciació dels més joves.