Categoria: Formació i educació

Game Over, el programa de prevenció d’accidents que apropa els joves a una mobilitat més segura

InfotrànsitDeixa un comentari

L’SCT i l’Institut Guttmann formen nous monitors per fer les xerrades col·loqui de sensibilització als centres educatius de secundària

El Servei Català de Trànsit (SCT) i la Fundació Institut Guttmann formen els monitors del programa de prevenció d’accidents Game Over. Són persones que pateixen lesions medul·lars o danys cerebrals adquirits i que fan xerrades col·loqui de sensibilització a centres educatius de secundària. L’objectiu és conscienciar els joves perquè adoptin una actitud prudent i responsable en els seus desplaçaments. Sobretot, tenint en compte que el 98% dels sinistres viaris es deuen al factor humà i, per tant, són evitables.

Els monitors reben una formació didàctica en tècniques de comunicació i prevenció. Sense alliçonar ni culpabilitzar a ningú, aprenen a tenir empatia amb els estudiants i els impliquen així en la pràctica d’una mobilitat més segura. D’aquesta manera, es contribueix a reduir la sinistralitat viària. A més, s’afavoreix una mirada més social i integradora de la diversitat funcional.

El programa sorgeix de la necessitat d’evitar conseqüències greus dels accidents de trànsit, entre les quals hi ha els traumatismes cranioencefàlics i les lesions medul·lars en la població jove. Des de Comunicació/RSC i Programes Socials de l’Institut Guttmann, Carol Mendoza explica que el programa “s’adreça a estudiants d’entre 15 i 18 anys, perquè és quan creiem que s’ha de fer aquesta acció més de prevenció” –afegeix. “Els objectius bàsicament són sensibilitzar sobre els perills de determinades conductes imprudents, promoure actituds de precaució i responsabilitat social i prevenció d’accidents en joves, i apropar la discapacitat a través d’un testimoni real” –conclou.

Albert Jarne, del Servei Territorial de Trànsit de Barcelona del Servei Català de Trànsit, destaca que, a través del Game Over, els nous monitors esdevenen educadors per a la mobilitat segura. Així, complementen la tasca de tots els agents implicats en la seguretat viària. En aquest sentit, recorda que “està molt bé que com a usuari de la xarxa viària compleixis la normativa de trànsit. Amb tot, hi has d’afegir un plus: buscar sempre que el teu desplaçament sigui segur i així evitar accidents”.

Testimonis que fomenten i assoleixen un canvi d’actituds

A l’Alba Pinzolas la van atropellar mentre caminava pel carrer i encara té diverses seqüeles arran del sinistre.  Durant les futures xerrades col·loqui de sensibilització als joves, té molt clar quin serà el seu paper com a testimoni d’un accident de trànsit: “És fonamental que entenguin que al final, quan agafen un cotxe, és com si portessin una arma carregada i que, si no ho fan amb la màxima precaució possible i intentant evitar qualsevol situació que alteri la seva concentració i la seva capacitat de controlar, aquesta màquina pot comportar seqüeles molt greus a ells mateixos i a altres persones”. “Si aquest programa ha de servir perquè canviïn conductes i s’evitin els tipus d’accidents que ens han portat a nosaltres a viure la vida que estem vivint, ja és molt necessari.”

L’Andreu Sánchez, accidentat amb moto, agraeix com l’han acompanyat l’Institut Guttmann i el Servei Català de Trànsit des del primer moment. I sobretot recorda quan es va interessar per formar part del programa Game Over. L’han “cuidat” i “assessorat” –destaca– i, ara, com a monitor, vol aconseguir que els joves es posin a la seva pell.  “Si ho aconsegueixes, rècord absolut–recalca l’Andreu–, perquè entenen que hi ha una conseqüència molt greu que no només els afectarà a ells, sinó també als seus amics i a la seva família, i així és com posen el fre de veritat.”

L’Álex Sánchez, que va patir un accident de trànsit de cotxe, sap quines conseqüències irreversibles li va comportar no prendre totes les precaucions oportunes a la carretera. Coneixent les dades estadístiques d’accidents de trànsit durant la formació, pren consciència que la seva és una tragèdia familiar que se suma a moltes d’altres. “Avui mateix han sortit les estadístiques d’accidents mortals, de víctimes greus, han sortit els anys i un d’aquests números soc jo, i això ja et fa pensar.”

Actualment, hi ha més d’una vintena de testimonis en actiu que fan aquestes xerrades als centres educatius de secundària. Des de la seva creació el 1991, el programa Game Over ja ha arribat a prop de 750.000 joves d’escoles i instituts d’arreu de Catalunya, amb un impacte notable.

Els resultats de les enquestes realitzades al cap de tres mesos de les xerrades revelen que més del 80% dels joves consideren que els testimonis han influït de forma favorable en la prevenció de conductes de risc relacionades amb la conducció de vehicles. A més, prop del 40% manifesten canvis en les actituds o en la seva conducta amb relació al trànsit, ja sigui com a conductors de vehicles, acompanyants o vianants.

Anualment s’organitza una reunió de monitors de Game Over  i també participen en una jornada d’intercanvi d’experiències i coneixements amb altres monitors en seguretat viària de les policies locals i dels Mossos d’Esquadra. Això comporta un aprenentatge i enriquiment personal que després també reverteix en una millor conscienciació dels més joves. 

Més de 1.300 paraules relacionades amb el trànsit, consultables en un diccionari en línia

infotransitDeixa un comentari

La iniciativa forma part del pla de foment del català al sector de les autoescoles

Abalisament i zona residencial. Aquests són el primer i l’últim terme del Diccionari de trànsit​ del TERMCAT que ja es pot consultar en línia. El recull aplega, de moment, 1.339 paraules vinculades a la circulació, els usuaris, el vehicle, la via, la seguretat viària i l’impacte ambiental, i en presenta les denominacions i la definició en català, així com els equivalents en castellà, francès i anglès.

La iniciativa de la publicació en línia del diccionari s’emmarca en el pla de foment del català al sector de les autoescoles impulsat pel Govern, en coordinació i col·laboració amb la Federació d’Autoescoles de Catalunya.

El Diccionari de trànsit es va publicar l’any 2000 en coedició amb Enciclopèdia Catalana i per iniciativa del Servei Català de Trànsit (SCT). El recull va ser elaborat pel TERMCAT –el Consorci del Centre de Terminologia–,  amb la col·laboració d’especialistes del mateix SCT i amb l’assessorament d’experts d’altres institucions.

El volum inclou la terminologia més pròpia o específica del trànsit, com la previsió, la gestió, la normativa de circulació o les disfuncions (embús, retenció, etc.), així com referències sobre educació viària o accidents.

Properament, està previst que s’actualitzi amb termes que han sorgit els darrers anys per designar nous vehicles de mobilitat personal o relacionats amb avenços tecnològics en l’automoció, entre d’altres.

La versió en línia del diccionari de trànsit permet tres maneres diferents de consulta: mitjançant l’accés a la llista alfabètica de totes les denominacions (per a cada un dels idiomes del diccionari); a través de l’accés temàtic (en català), o bé fent cerques simples o avançades (en qualsevol de les llengües).

El títol forma part de la col·lecció de Diccionaris en Línia del TERMCAT, que engloba més de 170 reculls de diferents especialitats, entre els quals hi ha altres recursos relacionats també amb el trànsit com el Diccionari de seguretat viària i el Diccionari de mobilitat sostenible. 

Fer-se gran en la mobilitat: decàleg de consells viaris segurs

infotransitDeixa un comentari

Moure’s, transitar, caminar, conduir… són accions que formen part del dia a dia de la gent gran, i ha de ser així en un col·lectiu de la població veterà que cada vegada és més nombrós i actiu, però també cal tenir en compte que l’envelliment sovint ve acompanyat d’una vulnerabilitat més gran als carrers i carreteres.

Des del Servei Català de Trànsit, per acompanyar aquest procés de fer-se gran en la mobilitat, coordinem juntament amb els Mossos d’Esquadra xerrades específiques de seguretat viària  i editem materials com el de Grans vianants o elFes-te veure. A més, aprofitem cada edició del Fira Gran, com la d’enguany, per ser-hi i difondre consells viaris segurs.

En l’estand del Departament d’Interior a la Fira Gran de l’Hospitalet de Llobregat aquest mes d’abril vam impartir xerrades adreçades a les persones de la tercera edat de com s’han d’autoprotegir en la mobilitat i el trànsit per evitar patir accidents.

També s’hi va reflexionar sobre la idea que el dret a la conducció no té límits d’edat. De fet, més de la meitat dels conductors continuen conduint després dels 75 anys, si bé cal tenir en compte la garantia de seguretat i el coneixement de les capacitats i limitacions de cadascú. Així mateix, es va posar sobre la taula que qualsevol activitat està lligada a un cert risc i  que, malgrat que l’envelliment sigui actiu, poden aparèixer canvis físics i cognitius que fan aflorar la fragilitat en la mobilitat i cal ser-ne conscient.

En aquest sentit, es va destacar que l’envelliment pot causar una manca de reflexos i pèrdua d’algunes aptituds per reaccionar davant imprevistos a l’espai viari, tant com a conductors com si som vianants, i es va traslladar aquest decàleg de consells viaris segurs per a la gent gran:  

  1. Com a conductors, cal evitar conduir de nit, en hores punta o quan fa mal temps i es recomana evitar la conducció si es tenen problemes de concentració o una visió defectuosa.
  2. També com a conductors cal procurar fer recorreguts coneguts i intentar viatjar acompanyats.
  3. En zona urbana i com a vianants, cal vigilar sobretot a les interseccions i travesseres per la confluència d’actors, que sempre perjudica el col·lectiu més vulnerable.
  4. En la mobilitat dins dels pobles i ciutats, s’ha de creuar la calçada pels espais senyalitzats o regulats per semàfors o agents; si no hi ha cap espai regulat, cal utilitzar l’espai més visible i mai entre vehicles.
  5. Anant a peu, cal evitar els espais compartits amb ciclistes o vehicles de mobilitat personal perquè un mal ús per part d’aquests no comprometi la seguretat del col·lectiu més vulnerable.
  6. No és recomanable caminar per zones d’obres o espais deteriorats.
  7. En tant que vianants de risc vulnerable elevat, s’ha de circular pel centre de la vorera, ni molt enganxats a la calçada per evitar atropellaments ni molt propers a les façanes.
  8. Cal tenir molt en compte els riscos elevats d’una distracció: cal concentrar-se en els moviments dels altres usuaris per preveure una reacció a temps i no consultar el telèfon mòbil mentre circulem.
  9. Es considera obligatori portar una peça de roba reflectora, sobretot quan sortim o anem sols o en condicions climatològiques adverses.
  10. Cal tenir en compte els efectes de l’increment del consum de medicaments que poden repercutir en la seguretat viària (somnolència, disminució del nivell d’alerta, alteracions de la vista i l’audició, vertígens i tremolors, etc.).

Més dones motoristes formades, el nou objectiu del programa Formació 3.0

infotransitDeixa un comentari

L’any que ve l’activitat ampliarà el nombre de sessions i s’estendrà a zones urbanes

En memòria de Pere Arnella, el nostre company del Formació 3.0.

Augmentar el nombre de dones motoristes formades és l’objectiu de la vuitena edició del programa en carretera per a motoristes Formació 3.0. L’activitat formativa, organitzada pel Servei Català de Trànsit i ANESDOR, pretén incentivar i aconseguir en aquesta temporada 2022 una participació més proporcional i equitativa en relació amb el gènere.

Tenint en compte que la finalitat del programa és que els i les motoristes millorin la seva tècnica de conducció i augmentin així la seguretat a peu de carretera, el director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, destaca que “és important donar-hi un impuls perquè hi participin més dones, atès que volem posar en valor les seves conductes menys temeràries i més responsables en la conducció i, específicament, en aquesta mobilitat d’oci en què s’emmarca el Formació 3.0”.

Aquesta formació, que s’instal·la els caps de setmana a peu de carretera de diferents punts del territori per corregir i recomanar tècniques de conducció sobre dues rodes, ha comptat ja amb la participació de més de 3.500 usuaris de motocicleta. Concretament, en l’edició de l’any passat hi van participar 681 motoristes i només un 7% (49) eren dones.  

Una sessió 100% femenina al Montseny

El dissabte 14 de maig passat a la BV-5301, al Montseny, el Servei Català de Trànsit va fer una convocatòria exclusiva a dones motoristes per incentivar la participació femenina en l’activitat. Hi van assistir sobre dues rodes diverses protagonistes de la campanya de conscienciació viària La ruta més segura i les instagrameres moteres @carolniguerobiker i @ainhoajt, amb l’objectiu que més dones motoristes coneguin la formació.  

“La sessió ha estat molt bé, m’han corregit errors i em servirà per al meu dia a dia. Aplicaré els consells i em formaré més per augmentar la meva seguretat”, assegura la Carol Noguero. La Pepi Martínez, que fa més de 5 anys que va sobre dues rodes, destaca del programa Formació 3.0: “He pres consciència que he d’aprofitar més el carril, vaig massa pel mig i quan entro al revolt no tinc prou visibilitat”. La instagramera Ainhoa Juncà creu que el tema del traçat que expliquen els instructors de les sessions “és important per poder-nos anticipar a imprevistos, així com també la mirada als revolts per visualitzar-los correctament”.

Novetats del Formació 3.0

Cada temporada el programa ha constat de 25 sessions, que es despleguen en carreteres obertes, freqüentades per motoristes durant el cap de setmana i que registren un cert risc d’accidentalitat, de les quatre demarcacions catalanes. Com a novetat de l’edició que preparem per a l’any vinent, està previst que l’activitat ampliï el nombre de sessions a 40 i que el programa faci el salt a zones urbanes i periurbanes, amb l’objectiu d’arribar a diferents tipus de conducció i usos de les motocicletes.

Sobre aquesta qüestió, el director Lamiel assegura que “aquest augment del 60% dels punts de formació del programa suposarà un arrelament més fort d’aquesta formació pràctica arreu de Catalunya i esperem que es tradueixi en una reducció de la sinistralitat d’aquest col·lectiu vulnerable, tant en carretera com en zones urbanes”.

Les i els motoristes que vulguin fer aquesta activitat formativa, que és de caràcter gratuït, faran un recorregut amb la seva motocicleta d’uns vint minuts, acompanyats i enregistrats pels instructors de la formació. Finalitzats els recorreguts, es visualitzaran les imatges i es comentaran els detalls que puguin millorar la conducció del motorista per tal de garantir al màxim la seva seguretat. Quan s’acabi l’activitat, rebran la gravació i un full amb deu punts sobre l’estat tècnic de la motocicleta.

El coordinador dels instructors del Formació 3.0, Ferran Roca, destaca que “aquesta activitat és perquè els motoristes vegin les mancances que tenen quan condueixen la motocicleta; d’aquesta manera s’adonen que tenen necessitat de formar-se i aconseguim que vagin a un centre a millorar la seva conducció”. De fet, com a novetat de l’edició d’enguany, se sortejaran entre els participants quatre sessions, una en cada demarcació, per aprofundir en la millora de la conducció sobre dues rodes. Aquestes sessions es realitzaran al final de la temporada d’aquest 2022.

La formació a empreses, una prevenció clau en el bon ús dels patinets elèctrics

infotransitDeixa un comentari

En la darrera campanya preventiva policial per controlar les conductes de risc dels vehicles de mobilitat personal, duta a terme del 10 al 16 de gener de 2022, es van imposar més de 100 denúncies diàries. En concret, en una setmana es van imposar un total de 709 denúncies. La majoria van ser per les condicions de circulació del vehicle (483) o pel casc i altres elements de protecció (183). Però també es van cometre infraccions per conduir sent menor d’edat (19), per fer parades o estacionaments inadequats (15) i per conduir havent consumit alcohol o altres drogues (9).

Aquests resultats constaten que tota prevenció és clau per garantir una mobilitat segura i reduir sinistres i que hi ha una necessitat de formar els usuaris de patinets elèctrics. Precisament, l’empresa Ecosol de Càritas de Vilablareix (Gironès), que facilita la inserció laboral de persones que es troben en situació de vulnerabilitat social i laboral, ha estat una de les primeres a entendre la importància de contribuir a una mobilitat més segura dels conductors d’aquest tipus de vehicles. Per això, a finals de l’any passat, van sol·licitar dues sessions formatives per augmentar la perícia i els coneixements dels seus empleats i alhora usuaris de patinets. Sobretot, perquè s’havien trobat prèviament amb algun accident in itinere, d’anada o tornada a la feina. 

L’Albert, de l’Oficina de Relacions amb la Comunitat dels Mossos d’Esquadra de la comissaria de Salt, i  en Txema i en Ramon, formadors de mobilitat segura i sostenible del cos de Mossos d’Esquadra de l’Àrea Regional de Trànsit de Girona, són els tres mossos que van impartir aquesta formació. Van començar preguntant als empleats qui havia patit un accident de trànsit anant o tornant de la feina i, a continuació, els van explicar quins factors intervenen en un sinistre (persona, vehicle, via pública i danys materials i personals)  i quina responsabilitat hi tenim. En relació amb això darrer, i segons dades estadístiques de la Unió Europea, “el factor humà intervé entre un 80 i un 95% a l’hora de tenir un accident; la via i l’entorn, entre un 20 i un 40%, i el vehicle, entre un 5 i un 10%” –va destacar en Ramon. A més, “el percentatge en el cas dels vehicles cada cop és més baix, perquè són tecnològicament més segurs” –va recordar.  

A continuació, i mitjançant uns exercicis pràctics, van explicar-los el perill que pot comportar el fet de caure en patinet i també la manera com assumim el risc, tant com a conductors d’aquest tipus de vehicles com en relació amb la resta d’usuaris amb qui compartim l’espai públic. Tot plegat, sense oblidar la importància de l’estat emocional en què ens trobem quan conduïm, els límits que tenim nosaltres i els altres, la pressió grupal, que sovint influeix en les nostres accions, i també la dificultat d’adaptar-nos als canvis. En aquest sentit, “la sanció també és una mesura de prevenció” a l’hora de no córrer riscos. Ara bé, en paraules d’en Ramon, “de la sanció te’n pots recordar, però el que no oblidaràs mai és si tens un accident de trànsit, per tot el que comporta per a tu i per als altres. Per això cal sempre educació, formació i prevenció per no arribar a tenir un sinistre viari”.

Finalment, van fer un repàs de la normativa i també del que és recomanable fer, cosa que sempre ha d’anar acompanyada d’una conscienciació i d’una responsabilitat compartida a l’hora de fer ús de l’espai públic. En Ramon va destacar sobretot aspectes com ara que “el patinet és unipersonal, cal posar-se el casc, cal fer-se visible i portar llum al davant, als laterals i al darrere”, o bé que “no es pot circular per vies interurbanes ni travesseres, ni tampoc per túnels urbans”. A més, també va explicar que, “tot i que no és obligatori, convé fer-se una assegurança, que en el cas dels patinets pot comportar uns 30 euros l’any”.   

Amb el suport del Servei Català de Trànsit, els Mossos d’Esquadra continuaran impartint sessions formatives com aquestes a totes aquelles empreses que ho sol·licitin. L’objectiu és, com sempre, garantir una mobilitat més segura per a tothom.

L’SCT col·labora amb els ajuntaments per fomentar la mobilitat segura i sostenible en l’àmbit urbà

InfotrànsitDeixa un comentari

Des que té competències, el Servei Català de Trànsit (SCT) coopera amb l’àmbit local per millorar la seguretat viària i reduir l’accidentalitat amb víctimes en zona urbana. Gràcies en part a aquesta col·laboració, a l’esforç de tots els agents implicats i, en general, a una conscienciació més gran, en dues dècades hi ha hagut un decrement de la mortalitat dins de nucli urbà: s’ha passat de les 156 víctimes mortals per accident de trànsit de l’any 2000 a les 51 el 2020. Pel que fa al 2021, finalment s’han registrat 53 víctimes mortals en zona urbana. Malgrat aquesta reducció de la mortalitat, però, impera la necessitat de continuar treballant per evitar que es perdin més vides humanes per sinistres viaris. Per això és tan important la col·laboració amb els municipis i els consells comarcals mitjançant convenis, la seva execució i el seu posterior seguiment i avaluació.

Estratègies de col·laboració en seguretat viària

L’SCT col·labora amb els municipis per reduir els sinistres viaris en l’àmbit urbà i fomentar una mobilitat més sostenible. Aquesta col·laboració s’inicia amb la signatura de diferents convenis que l’SCT posa a disposició dels municipis.

Aquesta col·laboració s’instrumentalitza sota el paraigua d’un conveni marc de col·laboració entre el Servei Català de Trànsit i l’ajuntament corresponent. Aquest conveni té com a objectiuestablir el marc de col·laboració entre les dues parts en el desenvolupament de determinades accions en matèria de trànsit i seguretat viària. Actualment, s’han signat amb ajuntaments i estan vigents 303 convenis marc. En virtut d’aquest tipus de conveni, es poden establir els següents convenis previstos als seus annexos:

  • Conveni  per a la redacció d’un pla local de seguretat viària. Redacció d’un pla per tal de reduir la sinistralitat a la xarxa viària d’aquell nucli urbà, tenint en compte aquelles dades generals, de mobilitat i accidentalitat i els indrets amb més alta concentració d’accidents en el municipi. S’han signat un total de 274 convenis d’aquest tipus, dels quals 126 continuen vigents.
  • Conveni  per a l’adhesió al sistema d’informació i atenció a les víctimes i afectats d’accidents de trànsit a Catalunya del Servei Català de Trànsit (SIAVT). Permet que les persones que han estat víctimes o afectades per accidents de trànsit produïts a les vies urbanes i interurbanes del municipi puguin accedir a informació i orientació jurídica, administrativa, social i psicològica, per tal de minimitzar la situació traumàtica que es produeix després d’un accident de trànsit. S’han signat un total de 108 convenis d’aquest tipus, dels quals 107 continuen vigents.
  • Conveni de  col·laboració en matèria de controls de velocitat amb aportació d’aparell cinemòmetre. Vigilància i control dels excessos de velocitat del trànsit a les travesseres i vies urbanes. S’han signat un total de 206 convenis d’aquest tipus, dels quals 198 continuen vigents.
  • Conveni de col·laboració en matèria de controls d’alcoholèmia amb aportació d’etilòmetre. Vigilància i control dels nivells d’alcoholèmia dels conductors que circulen per les travesseres i vies públiques urbanes. S’han signat un total de 220 convenis d’aquest tipus, dels quals 218 continuen vigents.
  • Conveni de col·laboració en matèria de controls d’estupefaents amb aportació de kits de detecció de substàncies estupefaents i material de suport. Vigilància i control de la presència de drogues en conductors que circulen per les travesseres i vies públiques urbanes, mitjançant l’assignació per part del Servei Català de Trànsit d’un kit anual de detecció de substàncies estupefaents, el material de suport corresponent i la confirmació de mostra amb saliva al laboratori, si s’escau. S’han signat i encara estan vigents un total de 188 convenis d’aquest tipus.
  • Conveni de col·laboració en matèria d’educació per a la mobilitat segura pràctica (bicicletes). Desenvolupament conjunt entre l’SCT i l’ajuntament d’activitats pràctiques d’educació per a la mobilitat segura amb bicicletes. S’han signat un total de 230 convenis d’aquest tipus, dels quals 224 continuen vigents.
  • Conveni de col·laboració en matèria d’educació per a la mobilitat segura pràctica (ciclomotors). Desenvolupament conjunt entre l’SCT i l’ajuntament d’activitats  pràctiques d’educació per a la mobilitat segura amb ciclomotors en el marc dels centres educatius. S’han signat un total de 104 convenis d’aquest tipus, dels quals 100 continuen vigents.
  • Conveni per a la redacció d’un treball tècnic de seguretat viària per a l’ajuntament corresponent. Elaboració i redacció d’un treball tècnic per a la millora de la seguretat viària en un àmbit d’actuació concret, d’acord amb una problemàtica específica en la qual cal incidir, com pot ser la necessitat de pacificació del trànsit en una àrea concreta o a tot el municipi, l’ordenació del trànsit i la mobilitat en un polígon industrial o en una urbanització o l’estudi de la seguretat viària en una travessera o en zona periurbana, així com sobre altres àmbits en què es consideri necessari intervenir per tal de millorar la seguretat viària al municipi. S’han signat i encara estan vigents un total de 7 convenis d’aquest tipus.

L’SCT també estableix convenis amb els consells comarcals en tres casos específics: per a l’adhesió al sistema d’informació i atenció a les víctimes i afectats d’accidents de trànsit a Catalunya (3 convenis signats fins ara), i en matèria d’educació per a la mobilitat segura pràctica amb bicicletes (4 convenis signats) o ciclomotors (2 convenis signats).

Des de l’SCT continuarem fomentant la implicació i la col·laboració dels ajuntaments i dels consells comarcals per tal de millorar la seguretat viària i fomentar la mobilitat més sostenible i saludable, a través de la signatura d’aquests convenis, atès que, entre d’altres factors, han ajudat a millorar la seguretat viària i a reduir les morts per accident de trànsit.

Saps que si portes un patinet elèctric condueixes un vehicle?

Infotrànsit1 comentari

Editem 15.000 fullets sobre què es pot fer i què no amb els VMP. Mossos i policies locals els expliquen i reparteixen a les xerrades d’educació viària que fan a escoles i instituts

Els alumnes de l’escola Llissach de Santpedor ja s’han estrenat en les sessions formatives que Mossos i policies locals faran aquest curs escolar sobre l’ús dels patinets elèctrics. En aquestes xerrades s’explica i es reparteix el nou material educatiu que hem editat des del Servei Català de Trànsit: “Saps que si portes un patinet elèctric condueixes un vehicle?”

L’objectiu és arribar als joves com a principals usuaris d’aquesta nova manera de moure’s perquè sàpiguen què és un patinet elèctric i quines obligacions implica conduir-lo. El missatge que volem que cali és el que dona el coordinador de Mobilitat Segura a la Regió Central dels Mossos, Joan López: “Estem acostumats que el patinet sempre ha estat una joguina, però el patinet elèctric és un vehicle.” És a dir, amb patinet elèctric no tot s’hi val.

Els vehicles de mobilitat personal (VMP) són un mitjà de transport sostenible, àgil i pràctic (fàcils de conduir i plegar) d’àmbit urbà que ha arribat per quedar-se, sobretot entre els més joves, però que també ha estat polèmic i ha provocat debats i discussions entre defensors i detractors. Amb tot, les autoritats de trànsit, per posar ordre a la circulació urbana i evitar prendre mal (ni els usuaris de VMP ni els vianants), n’han regulat l’ús.

Circular per la vorera, anar amb un acompanyant o portar els auriculars connectats no es pot fer quan es va amb patinet elèctric. Són accions que molts usuaris de VMP fan perquè desconeixen que és una infracció. El nou material que hem editat, un total de 15.000 fullets informatius, vol posar remei a aquest desconeixement sobre la normativa vigent que regula la circulació dels VMP des del 2 de gener passat.

Així doncs, aquestes són les principals prohibicions i línies vermelles que no pots creuar si vas en patinet elèctric:

Al volant, seu bé!

InfotrànsitDeixa un comentari

10 pautes per conduir amb una posició adequada

De ben segur que algun cop t’has fixat en conductors que no tenien una postura correcta mentre conduïen. Et ve alguna imatge a la memòria? Algú que agafava el volant amb una sola mà, que recolzava un braç a la finestra, que portava un abric voluminós o potser que anava amb el seient inclinat cap enrere? Aquests podrien ser alguns exemples de males pràctiques a l’hora de conduir que poden posar en risc la seguretat d’un mateix i de les persones que ens acompanyen. Per això, cal ser conscients que seure bé és clau per reaccionar davant de qualsevol imprevist i minimitzar lesions en cas d’accident, a banda de retardar el cansament i la fatiga, sobretot en viatges llargs.

Abans d’engegar el vehicle, val la pena invertir uns minuts a revisar un seguit de passos i comprovar que la nostra manera de seure al volant és l’adient. Aquella frase insistent que els pares i mares ens repetien de petits durant els àpats o quan fèiem els deures, i els professors a l’escola, la reiterada “Fes el favor de seure bé”, s’ajustaria també al moment que ens posem al volant… ara ja d’adults.

A l’autoescola, segurament va ser el primer que ens van ensenyar quan vam aprendre a conduir, però amb el pas dels anys sovint deixem de donar-li la importància que té per garantir una conducció segura. Repassem les 10 claus per seure correctament al cotxe:

  • Distància dels peus amb els pedals: no s’ha d’estar ni massa a prop ni massa lluny dels pedals. Per saber si la nostra postura és la més idònia, hem de trepitjar a fons l’embragatge i comprovar que la cama esquerra quedi semiflexionada, de manera que en trepitjar el fre amb la cama dreta, ambdues quedin igualades. Amb això aconseguirem una bona força de frenada en cas que hàgim d’aturar el vehicle de manera urgent. 
  • Inclinació del seient: cal que l’esquena es mantingui enganxada al respatller.
  • Distància entre el cos i el volant: els canells han de quedar penjant per l’arc superior del volant. Pel que fa als braços, han d’estar flexionats i mai completament estesos, ja que això no només pot suposar una pèrdua de control del vehicle, sinó que ens farà cansar ràpidament i la nostra esquena es veurà forçada. S’ha de tenir present que qualsevol extremitat que quedi bloquejada en cas d’accident provocarà que l’energia del sinistre es desplaci pel nostre cos i podrà causar lesions greus en genolls, malucs, canells, colzes o espatlla. Per aquest motiu sempre hem d’adoptar una posició amb les cames i els braços flexionats.
  • Reposacaps: es tracta d’un element que acostuma a passar inadvertit, però que és fonamental per evitar una possible lesió cervical. Per això, hem d’assegurar-nos que tant la part més alta del nostre cap com el reposacaps estan perfectament alineats.
  • Seient: és recomanable que estigui com més baix millor, lluny del sostre, ja que en cas de bolcada podríem tenir greus lesions al cap. Així mateix, hem de procurar que en cas de col·lisió lateral el nostre cap no impacti en el muntant superior del vehicle.
  • Vidre de la finestra: hem de tenir en compte que és perillós circular amb el vidre mig abaixat, ja que si patim un impacte lateral, les possibilitats de lesions al cap són altes. Ho hem de fer amb el vidre totalment apujat o màxim obert dos dits.
  • Altura del volant: és aconsellable mesurar-lo de manera que l’arc superior es trobi entre la barbeta i el coll. Això suposarà que els nostres braços no estiguin massa aixecats, ens cansarem menys i aconseguirem un bon control del volant davant un imprevist.
  • Posició de les mans: per saber quina és la millor posició, segueix una regla senzilla: recorda la posició de les manetes d’un rellotge a les 10 h i 10 minuts. Col·locar les mans de manera simètrica fa que la força quedi més repartida i el gir sigui molt més fluid, sobretot a l’hora d’haver d’esquivar un obstacle a la carretera amb una maniobra sobtada.
  • El cinturó: no oblidis l’element més important de seguretat passiva dins del vehicle. És preferible que, en la mesura que sigui possible, conduïm sense roba gruixuda (per tal de garantir la llibertat de moviments) i que la banda central del cinturó estigui col·locada sobre la pelvis i no sobre l’abdomen, per proporcionar una subjecció més gran del cos. Col·locar aquest dispositiu de manera òptima ens ajudarà a estar més protegits davant un possible accident i a millorar l’eficàcia dels coixins de seguretat frontals.
  •  Els miralls retrovisors: per acabar, cal regular els miralls de manera que tinguem el camp de visió més ampli possible per tal d’eliminar al màxim els punts cecs. 

En cotxe hi ha molts aspectes sobre els quals cal parar atenció per garantir la seguretat viària, i com hi seiem és determinant en el cas de patir un accident. 

Ja tenies en compte aquestes pautes a l’hora de conduir? Recorda que la responsabilitat en la conducció també consisteix a mantenir una posició apropiada al volant.

Crònica d’una vida a peu de carretera

InfotrànsitDeixa un comentari

Més de dues dècades llargues de servei a la Divisió de Trànsit del cos de Mossos d’Esquadra atorga un bagatge incomparable, professional i humà sobre el nostre comportament a la carretera. El caporal Jordi i l’agent Albert, ambdós a l’Àrea Regional Metropolitana Nord dels Mossos d’Esquadra, sumen 42 anys d’experiències i d’expertesa en el terreny del trànsit. N’han vist de tots colors: anècdotes divertides, pèrdues doloroses, falsos mites i llocs comuns, però sobretot han viscut des de primera línia l’evolució de la sinistralitat a Catalunya i de la nostra actitud al volant. Aquest article es basa en el seu testimoni.

Falsos mites per fer baixar l’alcohol

Després d’incomptables controls d’alcoholèmia, el Jordi i l’Albert han vist com encara hi ha moltes (falses) creences sobre remeis que fan baixar els efectes de l’alcohol: beure cafè, prendre mentol, menjar, fer exercici… En els controls d’alcoholèmia, de vegades es veuen conductors que entre la primera prova i la prova de contrast aprofiten per fer esport, córrer o fer flexions, “fins i tot una vegada ens vam trobar una parella dins el cotxe tenint relacions sexuals”, recorda el caporal Jordi. “El més extravagant que he vist, però, és un home que mastegava un preservatiu, pensant que així li baixaria l’alcohol”, rememora el caporal. En una altra ocasió, els agents van presenciar perplexos com la xicota d’un conductor que havia donat positiu es va presentar per recollir-lo, però també va donar positiu.

La irrupció del mòbil

Anys enrere, la velocitat i l’alcohol eren els principals factors dels accidents de trànsit. Però des de l’aparició del mòbil a les nostres vides, aquest ha pujat amb força entre les causes de la sinistralitat, fins al punt que les distraccions ja són la primera causa dels accidents amb víctimes, especialment l’ús del mòbil. A peu de carretera, l’Albert i el Jordi ho corroboren: “Veiem barbaritats, com conductors al volant mirant una pel·lícula al mòbil o jugant a un joc mentre condueixen”, relata l’Albert. En aquest sentit, els cotxes espiells han esdevingut una eina molt útil per detectar infraccions sense ser detectat, especialment en el cas de la manipulació del mòbil. Sovint, la reacció dels infractors és la negació. “Ningú no vol ser denunciat, és lògic. Però quan aturem a algú es fa perquè hi ha la certesa que ha comès una infracció; si hi ha dubtes, no es posa denúncia”, rebla el caporal Jordi.

Moments difícils

Quan parlem de trànsit malauradament també parlem de víctimes. L’Albert i el Jordi han presenciat moltes escenes d’accidents i ambdós remarquen la importància de retirar-se de la calçada quan hem patit una topada o una avaria, especialment en vies ràpides. “Cal sortir de la via sempre que es pugui; es produeixen molts accidents i atropellaments en aquestes circumstàncies”, avisa l’Albert. Els dos agents han vist també com companys de feina han patit greus lesions, o fins i tot la mort, per atropellaments i accidents amb fuga. “A Trànsit, la baixa més probable és l’atropellament; no pots abaixar mai la guàrdia. Estem exposats al risc, és la part més perillosa de la nostra feina.”

Una presència que rebaixa la sinistralitat

Quan una patrulla de Mossos d’Esquadra circula per un carrer o carretera, es crea una zona de pacificació del trànsit en 100 metres a la rodona. Trepitjar l’asfalt és una tasca prioritària per a un agent de Trànsit, perquè amb presència policial a la carretera, baixa el nombre d’accidents. “Quan un conductor ens veu, immediatament comença a fer un repàs mental: cinturó cordat, límit de velocitat, respectar els senyals…”, explica el caporal Jordi. “Quan ets a Trànsit, el que més t’agrada és la vessant assistencial; poder ajudar a algú quan ha patit un accident o una avaria, en un moment en què es viu una experiència traumàtica i som vulnerables és, crec jo, el més agraït d’aquesta feina”, assegura l’Albert.

‘A mi no em passarà’

“Els darrers anys hem detectat com aquell famós ‘jo controlo’ ha deixat pas a una sensació general de ‘a mi no em passarà’, i això ens preocupa”, explica el Jordi. “Hi ha aquesta percepció, errònia, que els accidents només els passa als altres i cal tenir en compte que, encara que ho facis tot bé com a conductor, pots patir un accident per culpa d’un altre”, adverteix l’Albert.

Sovint els conductors aturats pels agents per cometre una infracció no són conscients que l’han comès. “El ritme del dia a dia és trepidant, anem tot el dia amb presses, horaris i obligacions i quan entrem al cotxe tot això ho portem a sobre. A vegades és difícil deixar la ment en blanc i concentrar-se només en conduir, però cal fer-ho; ens hi va la vida”, avisa el caporal.

Després de més de 20 anys a Trànsit, els dos agents han estat testimonis de la davallada en la sinistralitat a les carreteres. “Hi ha hagut una millora en la conscienciació, en l’actitud; abans hi havia molts més morts i ferits greus. Però cal seguir treballant, millorar la prevenció i la formació viària, el respecte i la convivència a la carretera”, coincideixen tots dos.

L’educació per a la mobilitat segura i sostenible es reforça

infotransitDeixa un comentari

L’impuls de l’educació per a la mobilitat segura i sostenible és imprescindible per millorar la seguretat viària d’ara i del futur. La formació viària al llarg de tota la vida és determinant per fomentar comportaments viaris segurs i per reduir l’accidentalitat a carreteres i carrers.

En aquest context i en l’esfera més pràctica del desenvolupament de l’educació viària, el Servei Català de Trànsit (SCT) ha signat un conveni de col·laboració amb l’Associació pel Desenvolupament de l’Educació Viària a Catalunya (ADEVIC), una entitat que treballa des de l’any 2000 per donar suport als monitors d’educació viària a Catalunya i contribuir a la millora de la sensibilització viària.

“Aquest acord ens proporciona a l’Associació un salt de qualitat i un reconeixement de la nostra feina, que fa molts anys que fem”, destaca el president d’ADEVIC, Ramon Cos. “Amb el conveni millorarà la interrelació dels educadors viaris amb l’SCT, i ajudarà també a continuar estenent l’educació per a la mobilitat segura a tots els àmbits i nivells com ajuntaments, empreses que volen realitzar prevenció de riscos laborals viaris, o bé centres penitenciaris en la formació a interns que compleixen penes per delictes de seguretat viària”, afegeix Cos.

El model català d’educació per a la mobilitat segura: un referent

“Amb l’acord també es promou el desplegament del model català d’educació per a la mobilitat segura, que és un referent a tot l’estat”,assenyala el president d’ADEVIC.

Darrere aquest model d’educació viària hi ha el model que s’ha anat imposant tant en l’àmbit educatiu com en el professional o laboral, que és el model de gestió per competències.

Ser competent en la mobilitat segura vol dir ser capaç d’utilitzar les potencialitats que una persona té en l’ús de les vies públiques per moure’s d’una forma segura  en l’entorn del trànsit, sigui com a vianant, com a passatger o com a conductor.

Les cinc competències en què es basa la metodologia del model català d’educació per a la mobilitat segura són:

  1. Valoració de la seguretat, la vulnerabilitat i el risc: “Puc fer o puc fer-me mal?”
  2. Atenció, interacció i adaptació a l’entorn: “Estic alerta i reacciono als canvis de l’entorn?”
  3. Gestió de les meves capacitats i els meus límits: “Com estic? Què sé fer? Què puc fer amb seguretat?”
  4. Gestió de la influència: “Decideixo veritablement jo?”
  5. Gestió emocional: “Què sento i quines conseqüències té el que sento per a la mobilitat?”