Coneix els 8 ADAS que són obligatoris en els cotxes nous

Els sistemes electrònics d’assistència en la conducció augmenten la seguretat activa dels vehicles

La seguretat del vehicle té un paper fonamental tant en la disminució del risc de patir un accident com en la reducció dels danys en cas que finalment es produeixi. Als inicis de l’automoció, els elements de seguretat eren un privilegi, però amb el temps i els avenços tecnològics s’han convertit en un requisit. Així, els automòbils moderns cada cop estan més equipats amb sistemes d’assistència en la conducció, els anomenats ADAS (Advanced Driver Assistance Systems, en anglès), uns elements que incrementen notablement la seguretat activa –ja que permeten preveure situacions de risc– i suposen un pas previ a la conducció autònoma i, en conseqüència, a la consecució de la fita de la Visió Zero. 

Des del juliol de 2022 els cotxes nous homologats a la Unió Europea hauran de portar de sèrie 8 d’aquests elements electrònics d’assistència i, posteriorment, se n’aniran incorporant d’altres. Amb aquest projecte es vol reduir a zero les morts per accidents de trànsit a Europa el 2050. A continuació t’expliquem quins són, com funcionen i per a què serveixen aquests 8 sistemes:

  • Assistent de velocitat intel·ligent (Intelligent Speed Adaptation, ISA): connecta el control de velocitat intel·ligent (Adaptive Cruise Control, ACC)  amb el sistema de reconeixement de senyals (una càmera interior en concordança amb el GPS les va llegint) de manera que avisa el conductor i, si cal, limita automàticament la velocitat del vehicle actuant sobre el funcionament del motor o de l’accelerador. L’objectiu és clar: evitar que es sobrepassin els límits permesos a cada via.

  • Càmera de marxa enrere: s’activa quan el conductor posa la marxa enrere (o connectant el sistema quan es prem un botó) i permet realitzar amb seguretat aquesta maniobra, ja que redueix el risc que pot comportar la manca de visibilitat. A més de facilitar les maniobres d’aparcament, pot detectar elements que queden en un angle mort en els retrovisors. Així, alerta el conductor si s’interposen obstacles en moviment als laterals en una trajectòria de fins a 30 metres, primer a través d’un avís visual i, si no reacciona, amb un senyal sonor progressiu, fins que arriba el moment en què el sistema actua sobre els frens.
  • Alerta de canvi de carril (Lane Departure Warning, LDW): la funció d’aquest assistent –que s’activa quan se superen els 60 km/h– és corregir un canvi involuntari de carril i que el conductor reprengui el control del vehicle. Així, detecta les línies que delimiten el carril i la posició del vehicle, de manera que si el cotxe s’acosta a una línia sense que el conductor hagi activat l’intermitent, activa una alerta –lluminosa, sonora o per vibració– per advertir el conductor que està perdent la trajectòria. Si el cotxe també disposa del sistema de manteniment de carril, actua sobre la direcció o sobre el sistema ESP i els frens de cada roda per corregir la desviació.
     
  • Detector de fatiga i somnolència: el sistema emet un senyal lluminós –una tassa de cafè i un missatge de text– que adverteix el conductor que ha de fer una pausa quan fa més de dues hores que condueix sense parar o quan li detecta fatiga, és a dir, si basant-se en patrons marcats, detecta una conducció errònia que identifica com a cansament. Per això, el sistema utilitza diferents tecnologies, com un sensor situat al volant que analitza la pressió de les mans del conductor, així com els moviments i els canvis de direcció, o també, en els sistemes més evolucionats, una càmera de reconeixement facial que analitza les faccions de la cara i els moviments dels ulls, entre d’altres.

  • Sistema de frenada d’emergència: conegut també com a BAS (Brake Assist System) o EBA (Electronic Brake Assist), segons la marca del vehicle,redueix el risc d’accident per envestida o en un revolt ja que la seva funcionalitat és escurçar al màxim la distància de frenada. Per aquest motiu, funciona amb una sèrie de sensors i està associat al sistema de frenada ABS i al control d’estabilitat (ESP), que ja són obligatoris. Així, davant d’una situació d’emergència, el sistema detecta si el pedal de fre està sent pitjat amb prou intensitat en relació amb els llindars establerts i, si no és el cas, s’activa de manera autònoma fins que el conductor aixeca el peu del pedal. En els sistemes que també detecten vianants o ciclistes, emet un avís sonor o lluminós i, si el conductor no reacciona, activa automàticament el fre i tensa els cinturons de seguretat. Funciona a una velocitat entre 5 i 40 km/h, és a dir, en trànsit urbà, si bé hi ha cotxes en els quals també actua a una velocitat més elevada.

  • Bloqueig del vehicle amb alcoholímetre: en aquest cas la UE obliga a preinstal·lar un sistema a tots els cotxes nous per facilitar la implementació d’un alcoholímetre de bloqueig, també denominat Alcolock. Aquest aparell analitza la taxa d’alcohol del conductor i impedeix que el vehicle es posi en marxa si se supera el límit establert o si no fa el control. Disposa d’uns sensors per identificar l’usuari que garanteixen que no es puguin utilitzar dispositius mecànics per eludir el control i, a més, recull i arxiva els resultats per crear-ne un historial d’ús.

  • Caixa negra (Event Data Recorder, EDR): col·locada al xassís, normalment sota el seient del conductor, registra diversos paràmetres tant del vehicle com dels seus ocupants per tal de recopilar informació per reconstruir un accident i saber què ha passat abans, durant i després. Per això, quan hi ha un sinistre, grava totes les dades dels 30 segons previs fins als 5 segons posteriors. No fa gravacions d’imatges ni d’àudio, sinó que analitza paràmetres com la velocitat, les revolucions del motor, la frenada, el funcionament dels airbags o dels sistemes de seguretat, entre d’altres. Les dades s’extreuen connectant-la després a un ordinador i serveixen, no tant per establir la culpabilitat en un accident, sinó per analitzar-ne les causes i incentivar millores en la seguretat viària.
     
  • Alerta de cinturó a les places posteriors: obligatòria als seients davanters des del 2014, ara s’amplia també als acompanyants que van a les places de darrere d’un vehicle. En arrencar el motor, el panell recorda l’obligació de l’ús del cinturó mitjançant una icona lumínica. Si el cotxe recorre una distància predeterminada o supera els 25 km/h i un dels ocupants no s’ha cordat el cinturó, el sistema avisa el conductor amb un senyal acústic.

Com amb la resta d’elements de seguretat activa i passiva, és important conèixer tots els sistemes, saber-los utilitzar correctament en totes les situacions (habituals o d’emergència) i fer-ne un manteniment correcte amb l’objectiu d’optimitzar al màxim les prestacions que ens ofereixen per evitar i pal·liar els danys d’un accident. Tanmateix, encara és més important que qui condueix respecti les normes i eviti riscos. I és que, més enllà de les noves tecnologies d’assistència a la conducció, en darrera instància, la persona que condueix és la màxima responsable de dur a terme una conducció segura i eficaç.

Com els cotxes s’han fet més segurs

Repassem la introducció d’alguns dels elements de seguretat a l’automòbil: des dels eixugaparabrises fins als sistemes ADAS.

Actualment tots els cotxes porten de sèrie múltiples sistemes de seguretat que, d’una banda, ajuden a prevenir accidents (seguretat activa) i, de l’altra, contribueixen a minimitzar les conseqüències del xoc en cas que s’acabi produint (seguretat passiva). Coixins de seguretat o airbags, alertes de no ús del cinturó i control d’estabilitat, entre d’altres, són alguns dels elements que formen part de l’equipament estàndard dels automòbils avui dia.

Però com ha evolucionat la seguretat en els vehicles fins aquí? Un dels primers elements de seguretat va ser l’eixugaparabrises, que es va començar a muntar en sèrie a la dècada dels anys trenta del segle passat. Més tard van sorgir les carrosseries equipades amb zones de deformació programada, dissenyades per Mercedes l’any 1952 amb l’objectiu d’absorbir l’energia dels cops. Al cap de poc, l’any 1959, hi va haver un abans i un després pel que fa a la seguretat en els vehicles amb la introducció del cinturó de seguretat de 3 punts d’ancoratge per Volvo. Aquest sistema de subjecció no va estar exempt de polèmica per part dels fabricants americans, però seixanta anys més tard continua sent bàsic quan hi ha una col·lisió.

El 1968 es van introduir els reposacaps i a la dècada dels setanta va arribar l’airbag, que, com el cinturó, al qual complementa, té l’origen en la indústria aeroespacial. També llavors, concretament el 1978, es va començar a utilitzar el sistema de frens ABS –Mercedes-Benz va tornar a ser la primera marca a incorporar-lo–, que fa que les rodes no es bloquegin quan es frena a fons. Airbag i ABS van començar sent exclusius de vehicles de gamma alta, però han acabat sent obligatoris per llei, si bé va caldre esperar fins a la primera dècada d’aquest segle perquè fos així.

El control d’estabilitat ESP, desenvolupat per Bosch en cooperació amb Mercedes-Benz el 1995, també s’ha convertit en un element clau en la seguretat activa, ja que actua frenant individualment les rodes en situacions de risc per evitar derrapades o altres pèrdues de control. Junt amb l’avís de pèrdua de pressió de les rodes, l’alerta de no ús del cinturó i els ancoratges Isofix per als sistemes de retenció infantil, van passar a ser obligatoris a la UE fa uns anys.

De cara al 2022 està previst que els cotxes europeus hagin de portar de sèrie altres elements d’assistència a la conducció com l’assistent de velocitat intel·ligent (ISA), l’alerta de son o distracció, l’alerta d’abandonament de carril, la frenada d’emergència i les càmeres o sensors de marxa enrere, entre d’altres. Aquests elements, que com l’alerta de no ús del cinturó s’engloben sota les sigles ADAS (Advanced Driver Assistance Systems, en anglès), incrementen notablement la seguretat activa –ja que permeten preveure situacions de risc– i suposen un pas previ a la conducció autònoma. I aquesta, que hauria de ser una realitat el 2030, va estretament lligada a la visió zero. Mentrestant,la responsabilitat continua recaient encara en gran part en el conductor. I és que segons dades del Servei Català de Trànsit, en més del 90% dels casos d’accident intervé el factor humà, i la via o el vehicle només influeixen en entre un 4% i un 8% dels sinistres. Així doncs, és important portar un vehicle equipat amb tots els elements de seguretat, però encara ho és més respectar les normes i evitar riscos.

Tecnologies d’assistència a la conducció: un plus de seguretat que pot fomentar la distracció?

Frenada automàtica d’emergència, assistent en embussos, alerta de canvi involuntari de carril, detector de vehicles a l’angle mort, control de creuer adaptatiu, assistent d’aparcament… les noves tecnologies d’assistència a la conducció augmenten la nostra seguretat a l’asfalt i minimitzen els riscos, però poden esdevenir en alguns casos un factor de distracció?

foto

Davant l’eventual punt de vista de qui creu que aquests sistemes avançats d’assistència poden esdevenir un factor de distracció, Joan Blancafort, secretari general de FECAVEM (Federació Catalana de Venedors de Vehicles a Motor), es mostra contundent: “Aquests sistemes venen incorporats de sèrie i es dissenyen per evitar distraccions del conductor; en tot cas, les distraccions poden tenir més a veure amb altres elements, com el mòbil. Segons un informe de la DGT, s’estima una reducció de sinistralitat del 57% si tot el parc mòbil disposés de sistemes d’assistència a la conducció; un total de 51.000 accidents s’evitarien”, assegura Blancafort.

Segons el portaveu de FECAVEM, hi ha una demanda a l’alça d’aquests sistemes i la seguretat es consolida com un factor de compra decisiu. La qüestió és: en fan ús els usuaris, d’aquesta tecnologia? La Raquel Oliveras, funcionària, condueix un Renault Grand Scenic Zen i ho té molt clar: “El meu vehicle està equipat amb la majoria d’aquests sistemes i he de dir que són molt útils, els faig servir habitualment i em donen un plus de seguretat”, assegura. L’Eva Gustems, administrativa, condueix un Renault Kadjar i hi coincideix: “Els tinc activats gairebé tots per defecte; són eines que et donen suport a l’hora de conduir. Possiblement, el més útil per a mi és el detector de vehicles en angle mort, especialment quan condueixes per Barcelona!”, afegeix.

Informació dels sistemes al concessionari

El moment de la compra en el concessionari és un moment clau en què l’usuari ha de conèixer els diferents sistemes d’assistència a la conducció amb què va equipat el vehicle. “Generalment, ens trobem que el comprador està informat d’aquests sistemes i s’interessa per l’equipament del model i, en resposta a aquest interès, l’equip comercial l’informa de l’equipament que incorpora el vehicle durant el procés de compra i en el moment de recollida li explica el seu funcionament de manera detallada”, subratlla Joan Blancafort. L’Eva explica que en el moment de la compra “ens van vendre un pack Safety i van posar molta dedicació a explicar els beneficis d’adquirir-lo; un cop ens el van entregar, ens van fer una repassada bastant ràpida per totes les coses que porta el vehicle, així que vam tirar de manual”. El Xavier Aguilà, empleat de banca, condueix un Toyota Auris Hybrid i recorda que, en el moment d’adquirir el cotxe, el venedor li va explicar el funcionament d’aquests sistemes “a mitges”. Per la seva banda, la Raquel assegura que “el venedor ens ho va explicar en el moment de la compra, tot i que sempre amplies posteriorment amb el manual’.

Factor de distracció?

Poden aquestes tecnologies d’assistència a la conducció esdevenir un element de distracció? Es pot córrer el perill que, amb aquestes ajudes a la conducció, l’usuari es pugui relaxar al volant? Tal com afirma Joan Blancafort, “els sistemes d’assistència ADAS han vingut per quedar-se, perquè aporten un plus de seguretat i efectivitat,  atès que informen el conductor en temps real i minimitzen l’error humà”. La manipulació d’aquests sistemes, però, no ha d’esdevenir mai un factor de distracció durant la conducció; és primordial, per tant, que el conductor en conegui perfectament el funcionament i es programi o manipuli el que sigui necessari abans d’iniciar la marxa.

En aquest sentit, la Raquel reconeix que “a vegades, la pantalla et distreu” i l’Eva indica que “hi ha molts sistemes que els pots tenir sempre activats, però d’altres els has de manipular abans o durant la conducció, i no tots els comandaments estan al volant”.

foto 2

El 2018, la distracció es manté com a primer factor concurrent de sinistralitat, amb una presència del 23% en el total dels accidents amb víctimes. El factor humà té una àmplia i directa incidència en la sinistralitat a les nostres carreteres; per tant, totes les ajudes tecnològiques que suposin una millora en la seguretat viària són molt benvingudes, però cal seguir aplicant tota la prudència i la màxima atenció al volant.