Com els cotxes s’han fet més segurs

Repassem la introducció d’alguns dels elements de seguretat a l’automòbil: des dels eixugaparabrises fins als sistemes ADAS.

Actualment tots els cotxes porten de sèrie múltiples sistemes de seguretat que, d’una banda, ajuden a prevenir accidents (seguretat activa) i, de l’altra, contribueixen a minimitzar les conseqüències del xoc en cas que s’acabi produint (seguretat passiva). Coixins de seguretat o airbags, alertes de no ús del cinturó i control d’estabilitat, entre d’altres, són alguns dels elements que formen part de l’equipament estàndard dels automòbils avui dia.

Però com ha evolucionat la seguretat en els vehicles fins aquí? Un dels primers elements de seguretat va ser l’eixugaparabrises, que es va començar a muntar en sèrie a la dècada dels anys trenta del segle passat. Més tard van sorgir les carrosseries equipades amb zones de deformació programada, dissenyades per Mercedes l’any 1952 amb l’objectiu d’absorbir l’energia dels cops. Al cap de poc, l’any 1959, hi va haver un abans i un després pel que fa a la seguretat en els vehicles amb la introducció del cinturó de seguretat de 3 punts d’ancoratge per Volvo. Aquest sistema de subjecció no va estar exempt de polèmica per part dels fabricants americans, però seixanta anys més tard continua sent bàsic quan hi ha una col·lisió.

El 1968 es van introduir els reposacaps i a la dècada dels setanta va arribar l’airbag, que, com el cinturó, al qual complementa, té l’origen en la indústria aeroespacial. També llavors, concretament el 1978, es va començar a utilitzar el sistema de frens ABS –Mercedes-Benz va tornar a ser la primera marca a incorporar-lo–, que fa que les rodes no es bloquegin quan es frena a fons. Airbag i ABS van començar sent exclusius de vehicles de gamma alta, però han acabat sent obligatoris per llei, si bé va caldre esperar fins a la primera dècada d’aquest segle perquè fos així.

El control d’estabilitat ESP, desenvolupat per Bosch en cooperació amb Mercedes-Benz el 1995, també s’ha convertit en un element clau en la seguretat activa, ja que actua frenant individualment les rodes en situacions de risc per evitar derrapades o altres pèrdues de control. Junt amb l’avís de pèrdua de pressió de les rodes, l’alerta de no ús del cinturó i els ancoratges Isofix per als sistemes de retenció infantil, van passar a ser obligatoris a la UE fa uns anys.

De cara al 2022 està previst que els cotxes europeus hagin de portar de sèrie altres elements d’assistència a la conducció com l’assistent de velocitat intel·ligent (ISA), l’alerta de son o distracció, l’alerta d’abandonament de carril, la frenada d’emergència i les càmeres o sensors de marxa enrere, entre d’altres. Aquests elements, que com l’alerta de no ús del cinturó s’engloben sota les sigles ADAS (Advanced Driver Assistance Systems, en anglès), incrementen notablement la seguretat activa –ja que permeten preveure situacions de risc– i suposen un pas previ a la conducció autònoma. I aquesta, que hauria de ser una realitat el 2030, va estretament lligada a la visió zero. Mentrestant,la responsabilitat continua recaient encara en gran part en el conductor. I és que segons dades del Servei Català de Trànsit, en més del 90% dels casos d’accident intervé el factor humà, i la via o el vehicle només influeixen en entre un 4% i un 8% dels sinistres. Així doncs, és important portar un vehicle equipat amb tots els elements de seguretat, però encara ho és més respectar les normes i evitar riscos.

Leave a Reply